Informe elaborat per: José Enrique Zaldívar Laguía. President de AVATMA en nom dels seus 265 associats i associades. Madrid 10 juliol 2015. Traducció de l'original en castellà.

1. de1 6
L’ocupació fantasma que genera la tauromàquia. Situació a Espanya.
Persones professionals taurines.
La defensa de la tauromàquia es sustenta, entre d'altres pilars, en la creació de llocs
de treball. La Xarxa Internacional contra la Tauromàquia i la Plataforma La Tortura No
És Cultura (PLTNEC) fa públic un ampli dossier realitzat per l'Associació de Veterinaris
Abolicionistes de la Tauromàquia i del Maltractament Animal (AVATMA), en què es
demostra la fal·làcia d'aquest argument.
S'han analitzat per a l'elaboració del document, el nombre de persones professionals
taurines registrades com a tals (matadores de bous, jonegueres, matadores a cavall,
banderilleres, picadores, mosses d'espases i toreres còmiques) al Registre
corresponent, i que en teoria viuen de la tauromàquia. S'ha realitzat una anàlisi del
nombre de festejos a places de bou en què han intervingut durant l'any 2014
aquestes persones a Espanya. A més s'han analitzat les ramaderies de lídia inscrites
com a tals en el Registre corresponent, en funció del nombre de festejos en què els
seus ferros estigueren presents i del nombre d'animals, entre bous i vedells, que
aquest tipus d'empreses vengueren per a espectacles taurins en places de bous
durant l'any 2014.
Durant l'any 2014 es mataren en festes en plaça a Espanya 5.324 animals.
Aquestes dades són les que hem obtingut després de consultar fonts d'informació
taurines. Per a estar registrada com a ramadera de raça de lídia, n'hi ha prou amb
que una persona tinga 25 vaques i 1 semental d'aquesta raça.
Crida l'atenció que en un sector clarament en decadència, seguisquen augmentant el
nombre de persones professionals taurines any rere any. Durant 2014 aparegueren
359 més, seguint la tònica dels darrers anys, però criden l'atenció encara més, els
trams d'edat en els que situen aquests professionals.
Això, en boca dels mitjans d'informació taurins, s'ha publicitat com que la
tauromàquia torna a generar ocupació, quan en realitat l'augment de persones
registrades com a professionals taurines ha
augmentat any rere any sense cap explicació
que ho justifique, ja que en descendir de forma
clara el nombre de festejos el més lògic és que
baixaren les professionals que es dediquen a
això. Cap sector empresarial les dades del
qual empitjoren any rere any, pot generar
ocupació. El sector taurí i fins i tot el Ministeri
de Treball, que incentiva "caps de quadrilla" i
empresariat taurí de diverses formes (quotes a
la Seguretat Social i pagaments per festeig als
professionals que hi intervenen), hauria de
donar una explicació al respecte.
El descens en nombre de festejos taurins entre
2007 i 2014 és més que evident, malgrat el lleu
repunt de l’últim any que explicarem més
endavant. En aquests 8 anys s'ha passat de
3.651 festejos en plaça a 1.868, el que fa un
total de 1.783 festejos menys o el que és el
mateix, un descens del 51,16%. Per contra,
en el mateix període s’ha passat de 7.307 professionals a 10.194, un
evident i incomprensible augment de 2.797 persones.
Els festejos taurins des de 2007 han
disminuït en un 51,16%, encara que en
2014 hi va haver un lleuger repunt
(0,5%), però en festes menors com
festivals i celebracions mixtes. Les
Any
Festejos
realitzats
Professionals
inscrites
2007 3.651 7.397
2008 3.295 7.830
2009 2.684 8.301
2010 2.422 8.631
2011 2.290 9.293
2012 1.997 9.552
2013 1.858 9.855
2014 1.868 10.194

2. de2 6
corregudes de bous, les corregudes a cavall i les jonegades han continuat disminuint.
Edats: l'envelliment dels professionals.
Segons les estadístiques publicades pel Ministeri de Cultura per a l'any 2014, i pel
que fa a les persones professionals taurines:
El 36% de les matadores de bous té més de 45 anys i el 11,3% més de 65 anys.
El 28% de les matadores a cavall té 45 anys o més, i el 4% més de 65 anys.
I el més extravagant, el 68,7% de les jonegueres, el que hauria de ser el futur de la
tauromàquia, les seves noves promeses, té més de 30 anys, amb un 10,2% que
té més de 45 anys, i un 3,4% que té més de 65 anys. El pas de joneguer a torero
es produeix quan els primers han completat un total de 25 novellades amb picadors,
així que, el 68,7% d'ells, amb més de 30 anys, encara no ho han aconseguit.
És encara més curiós que el tram de professionals taurins entre 16 i 29 ha
disminuït en totes les categories durant l'any 2014.
De les 10.203 persones registrades com a professionals a Espanya i que, en teoria,
haurien de poder viure de l'activitat taurina, resulta matemàticament impossible que
ho facen.
Intervenció en festes en plaça.
El primer que
crida l'atenció
després de la
realització de
l'estudi, és que
el nombre de
festejos que es
van celebrar a
Espanya, i en el
q u a l p o d r i e n
haver intervingut
a q u e s t e s
p ro f e s s i o n a l s
(10.203), és molt
baix. A Espanya i
durant 2014, es
celebraren 1.868
festejos entre corregudes de bous, jonegades picades i sense picar, corregudes a
cavall, festivals, corregudes mixtes, festejos mixtes amb piques i toreig còmic.
Podem dir, amb les dades analitzades, que la gran majoria d'aquestes persones
professionals registrades com a tals no intervingueren en cap festeig durant
l'any 2014 ni en els anys anteriors, per la qual cosa resulta encara més sorprenent
que el seu nombre continue augmentant.
De 810 matadores de bous (toreros), 623 no intervingueren en cap festeig taurí, és a
dir, només van treballar 187 (el 23,08%) en les 398 corregudes de bous que es
celebraren. De 3.018 jonegueres, 2.985 no intervingueren en cap jonegada picada
o sense piques, és a dir, només van treballar 123 (el 4,18%) en les
590 jonegades que es van celebrar durant 2014. De 397 matadores
a cavall inscrites, 338 no van intervenir en cap festeig en què
aquest col·lectiu pot treballar, és a dir,
només ho feren 59 (14,1%) durant l'any
2014, en els 212 festejos de toreig a cavall.
Persones registrades com a professionals a Espanya
Categoria de
registre
Total Festejos
Treballaren?
Si % No %
Matadores de bous 810 398 187 23,086 623 76,914
Jonegueres (*) 3.018 590 123 4,076 2.895 95,924
Matadores a cavall 397 212 59 14,861 338 85,139
Total 4.225 1.200 369 8,734 3.856 91,266
(*) A corregudes picades i sense picar

3. de3 6
Si sumem les matadores de bous (toreros), jonegueres i toreres a cavall, obtenim
un nombre total de 4.225 persones professionals, de les quals només van intervenir
en algun festeig (corregudes de bous, jonegades, toreig a cavall, festivals, festes
mixtes i festejos mixtes amb piques), 369 (8,8%).
Resulta complicat quantificar el nombre de persones banderilleres, picadores i
mosses d'espasa que estigueren presents a festeigs de plaça ja que, a cadascuna de
les modalitats, varia el seu nombre. Per exemple, a una correguda de bous on
intervenen tres persones toreres, hi hauria d'haver 9 de banderilleres, 6 de picadores i
3 de mosses d'espases. La veritat és que, donat l'escàs nombre de "caps de
quadrilla" (matadores de bous, jonegueres i toreres a cavall) que han treballat i que
són qui les contracten, la precarietat laboral d'aquestes subalternes és, amb
seguretat, molt elevada.
D'aquest tipus de professionals només comptarien amb treball fixe anual, pel que es
refereix a una quadrilla completa, aquelles que treballen per a l'elit de toreres,
jonegueres i toreres a cavall, els del grup A que, segons el seu conveni col·lectiu,
estan obligades a contractar la totalitat de la seua quadrilla per un any. Doncs bé,
segons les estadístiques de 2014 (tenint en compte les festes a tot el món taurí), el
2015 hi haurà 14 toreros, 2 a cavall i cap joneguer del grup A, que garantirien
aproximadament, 90 llocs de treball a subalternes durant un any . Els del grup A són
aquells que hagen torejat un mínim de 37 festeigs o que assoleixen aquesta xifra al
llarg de la temporada taurina.
Aquesta desigualtat es fa
encara més evident quan
58 de les 187 persones
matadores de bous
només intervingueren
en 1 festeig, 29 a 2, i
només 23 van passar
de les 20 corregudes. El
màxim de festejos en
què va intervenir un
torero a Espanya va ser
de 66.
Si ens referim a les
jonegades picades i
sense picar, de les 124 persones jonegueres que han intervingut en algun festeig
d'aquest tipus, 37 d'ells només ho van fer en una novillada, 21 a 2, i 16 van
intervenir en més de 10, sent el màxim de 23 jonegades per a una de elles
Si parlem del toreig a cavall, de les 59 persones que han intervingut en algun festeig,
11 ho van fer només en 1 i 27 en més de 10.
Ramaderies.
A Espanya hi ha registrades 1.339 ramaderies de lídia. Només van vendre animals
per a festejos en plaça, 311, és a dir només el 23% d'elles van posar com a mínim
un animal en un plaça de bous, entre les que 155 van vendre més de 10 animals. El
77% d'aquestes no van vendre cap animal per a festejos a plaça
durant 2014. És evident que la sostenibilitat d'aquest sector no és
possible sobre la base de la criança d'aquests animals, sinó que ha de
venir derivada d'un altre tipus d'activitats
agrícoles i ramaderes. De fet moltes
ramaderies de lídia utilitzen les seves
explotacions per a la criança d'altres
animals i com a espais cinegètics.
Festeigs taurins als que intervingueren les persones
professionals
Categoria Total
Festeigs La que
més ha
torejat1 2 Total %
Matadores de bous 187 58 29 87 46,524 66
Jonegueres (*) 124 37 21 58 46,774 23
Matadores a cavall 59 11 11 18,644 -
(*) A corregudes picades i sense picar

4. de4 6
Pel que fa al nombre de celebracions,
d'aquestes 311 ramaderies, només
25, el 8%, participà en més de 10
festes. Que una ramaderia aparega
en un festeig vol dir que ha pogut
vendre només un animal, o bé la
totalitat dels que han estat torejats en
el mateix. Volem dir que, per
exemple, en una correguda de bous
on toregen 6 animals, una ramaderia
pot estar present amb 1, 2, 3, 4, 5 o
6, més els sobrers que el reglament
indique en funció de la categoria de
la plaça.
A més, el 74,5% dels animals van ser torejats en places de categoria inferior
(tercera, portàtils o "altres"), el que indica que la tan reivindicada selecció ramadera
per a la millora de la raça i del comportament esperat d'aquests animals en els
festejos en plaça, queda reduïda a un 25,5% dels espectacles, els que es van celebrar
a places de 1ª i 2ª categoria. La planta i la bravura dels animals en places que no són
de 1ª o de 2ª, és molt baix.
Com se sosté un sector ramader de raça de toreig, si el 77% de les explotacions
no posen animals en places de toros? Amb les festes populars, de les que
durant 2014 es van celebrar 15.848? És possible que algunes ramaderies de lídia,
les exigències de les quals, pel que fa a la qualitat dels exemplars que venen, siga
escassa, subsistisquen amb aquest tipus de celebracions, però ens resulta
impossible quantificar la quantitat d'animals que intervingueren en el total
d'aquest tipus espectacles, perquè són moltes les seues varietats d'ells, i en alguns
es reutilitza el mateix animal per a diversos festejos abans de procedir a donar-los
mort. A més, els preus als quals aquests animals es compren són molt baixos.
Malgrat aquest negre panorama per al sector, l'any 2011, el Ministeri d'Agricultura
va posar en marxa un pla de millora de la raça de lídia, el pressupost de caràcter
públic, del qual desconeixem, i les característiques es poden veure en el següent
enllaç: http://www.toroslidia.com/wp-content/uploads/2012/01/Programa-de-mejora-
de-la-Raza-Bovina-de-Lidia.pdf
Deveses.
Una altra dada que volem deixar clara, és el poc fonament de l'argument que
s'esgrimeix sobre la necessitat de les ramaderies de lídia per a la sostenibilitat dels
ecosistemes de devesa. En realitat el nombre d'hectàrees on s'assenten aquestes
explotacions, segons dades publicades recentment per la Unión de Criadores del
Toro de Lidia, és de 280.000, quan el total d'elles a Espanya és de
2.700.000-3.000.000 aproximadament, fet que suposa com a màxim un 10,37%
d'aquests espais utilitzats per a la criança d'aquests animals, encara que com hem
esmentat, comparteixen ubicació amb altres animals de la seua mateixa o
diferent espècie. En realitat no queda definit de forma precisa el que és o no és una
devesa, ja que depèn del tipus d'arbrat que estiga present en la seua extensió.
Al novembre de l'any 2010 es debaté al Senat una ponència sobre la
situació de la devesa a Espanya, en la qual es deia: "L'únic animal que
rendibilitza la devesa i paga les
tasques que s'han de realitzar per a
la conservació de la mateixa és el
porc ibèric de gla. A més és un animal
respectuós amb l’ecosistema de la
devesa i ha estat el veritable
Activitat de les ramaderies registrades
Volum
Animals venuts Festeigs
Total % Total %
Cap 1.028 76,774
1.314 98,133
D’1 a 10 156 11,650
Més de 10 155 11,576 25 1,867
Total 1.339 100,000 1.339 100,000

5. de5 6
responsable que aquest ecosistema hagi subsistit“. (http://www.senado.es/legis9/
publicaciones/pdf/senado/bocg/I0553.PDF).
En resum, podem dir que la tauromàquia, amb l'excepció d'unes poques persones
professionals i d'unes poques ramaderies, és una activitat que no genera ocupació
real, sinó fictícia i insostenible sense les nombroses subvencions que rep de forma
directa i indirecta a través de l'Estat, comunitats autònomes, diputacions i
ajuntaments, així com d'aquelles que perceben de la Unió Europea de forma indirecta,
a través de la PAC (Política Agrària Comuna) i del Fons Europeu de Desenvolupament
Regional (FEDER).
El mateix panorama es presenta a la resta de països d'Europa i d'Amèrica Llatina als
quals aquesta activitat és legal: Portugal, sud de França, Mèxic, Perú, Colòmbia,
Veneçuela, i Equador.
La infrautilització de les places de bous.
És important cridar l'atenció sobre els fons públics que ajuntaments, diputacions i
comunitats autònomes, que són en la majoria de les ocasions propietàries de les
places de bous, gasten en el seu manteniment. Fins i tot ha partides de fons FEDER
que s'han desviat per a aquest tipus de reformes. Els casos més escandalosos
són el de Valladolid i el de Màlaga, dels que hi ha
àmplia informació als mitjans de comunicació.
A més, crida l’atenció la decadència dels museus
taurins en els quals la despesa pública és evident,
donat l'escàs nombre de visitants que tenen.
A Espanya hi ha 1.721 places de toros de
diferents categories, la major part d'elles de 3a i
portàtils. Només van oferir celebracions a plaça
447, i d'aquestes, 273 només van oferir una
festa; 85 van oferir 2, és a dir, 358 places (el
80%) no van passar de 2 espectacles taurins
d u r a n t 2 0 1 4 . E l 7 4 , 3 % d ' a q u e s t e s
infraestructures no van programar festejos
taurins a plaça durant 2014.
Sobre l’indult del bou.
Un altre argument que se sol utilitzar per defensar
l'activitat taurina és el de la possibilitat que l'animal
salve la seua vida mitjançant l'indult. Com es pot
veure per les dades que oferim, aquesta
circumstància es dóna en molt poques ocasions i, a
més, molts d'aquests animals indultats, moren com
a conseqüència de les lesions que se'ls van produir
durant el toreig.
A Espanya hi ha 49 places de toros de primera i segona categoria, en les que els
toros són susceptibles de rebre l'indult (amb l'excepció de la Comunitat
Autònoma d'Andalusia en la qual s'admet a places de tercera). En elles es van
matar 1.842 bous durant 2014, dels que van ser indultats 18, el 0,9%.
Escoles de tauromàquia.
Tot i la precarietat de la faena al sector
taurí, durant l'any 2014 es produí un
augment del nombre d'Escoles de
Tauromàquia. La finalitat és la formació,
suport i promoció de l'activitat de noves
persones professionals. En l'actualitat
Activitat de les places
Volum
Festeigs oferts
Total %
Cap 1.274 74,027
1 273 15,863
2 85 4,939
Més 89 5,171
Total +1 447 25,973
Total 1.721 100,000
1ª Categoria 6 0,349
2ª Categoria 43 2,499
Resta 1.672 97,153

6. de6 6
hi ha 51 a Espanya, que poden tenir caràcter
públic o privat, amb major nombre de les
primeres i que són sostingudes amb diners
públics, i que s'assenten sobre immobles de
titularitat pública (diputacions, ajuntaments i
comunitats autònomes).
Per comunitats, la primera és Andalusia amb
26, Castella-La Manxa 9, Madrid i País Valencià
amb 4 cadascuna, Castella i Lleó i Múrcia amb
2, Aragó, Cantàbria, Catalunya i Extremadura
amb 1. Cadascuna d'elles té els seus propis
reglaments, sent la mitjana d'edat d'entrada
en elles de 12 anys, i 18 anys l'edat la
sortida.
En elles, l’alumnat realitza classes pràctiques a
les instal·lacions pròpies de les escoles, a
ramaderies i places de bous, de forma pública
o privada, i se l’ensenya a matar animals
molt joves, majoritàriament vedells i anyells,
és dir, bovins de menys de 24 mesos.
A Espanya es van celebrar durant 2014, 194
becerrades públiques, en les que, si
s’exceptuen aquelles que es programen per a
la intervenció de simples aficionats, ho féu
aquests alumnat, i en les que podem pensar que es donà mort a més de 1.000
animals.
Per exemple, l'Escola de Tauromàquia de Madrid, coneguda com "Marcial
Lalanda", s'assenta a La Venta del Batán (Casa de Campo). Ocupa una superfície de
sòl públic de 10.717 m2 i es sosté amb fons públics de l’Ajuntament i de la
Comunitat de Madrid, i amb una petita aportació de l'empresa que explota la
plaça de toros de Las Ventas. La seua gestió depèn de la pròpia escola, és a dir dels
seus responsables, que són tres matadors de bous retirats. Durant l'any 2013 el seu
pressupost va ascendir a 153.800€, dels quals aproximadament 123.000 procedien
de les arques públiques, Ajuntament i Comunitat. En l'actualitat aquesta escola és
responsabilitat de l'Ajuntament de Madrid.
Informe elaborat per: José Enrique Zaldívar Laguía.
President de AVATMA en nom dels seus 265 associats i associades.
Traducció de l’original en castellà: https://drive.google.com/file/d/0B-
zcgDesiGHNQXlPZWhzUWppcXBtSGE4U3lLWW80NjRlMy1F/view
Madrid 10 juliol 2015.
Escoles taurines per territori
Comunitat
autònoma
Festeigs oferts
Total %
Andalusia 26 50,980
Castella-La Manxa 9 17,647
Madrid 4 7,843
País Valencià 4 7,843
Castella i Lleó 2 3,922
Múrcia 2 3,922
Aragó 1 1,961
Cantàbria 1 1,961
Catalunya 1 1,961
Extremadura 1 1,961
Total 51 100,000