Homenatge al poeta Joan Brossa (text in catalanish language)

1. Fermant els colzes sobre el mostrador

2. Arribaren a l’Hostal, tard, ja ben entrada la nit. Els dos vellets estaven trasbalsats i cansats. El viatge fou llarg, l’hora potser intempestiva. Ells, no n’eren conscients però resulta que amb la seva entrada a deshora, van trastocar la sempiterna i per demés, ja se sap, sempre gratuïta rutina que la comoditat i el costum imposen als hàbits del servei. Van trencar l’oració a tot el personal i inconscientment i sense cap motiu, van ser acollits amb una manifesta fredor per la recepció, gairebé amb hostilitat diria jo. Desganats, perquè el malestar general es palpava, quasi no van sopar i deixaren a corre cuita i en desordre, sobre la taula del menjador, ben desplegats, els seus dos tovallons . La cosa no rutllava gens.

3. L’endemà matí, un refilet de sol, baixà per la finestra i en aparèixer, els dos, de nou, a baix, al menjador, per tal d’esmorzar, hom lògicament, se’ls hi atansà com aquell qui res i sense reserves. Ells, relaxats, xerraren i somrigueren amicalment i fins i tot, després, més tard, atesos ja, amb tots els requisits, dinaren ben gust. Automàticament encaixaren dintre el grup d’hostes de l’hostal i sense saber com, ves, resulta que ja havien superat aquell incordi del primer moment. Llavors, en acabat, sobre les estovalles de la taula i allà on seien, restaren curosament plegats, a mà dreta dels seus respectius llocs, els dos tovallons . E ra evident que allí, per acabar de trobar-s’hi be del tot, només els hi mancava quelcom personal, com aquells dos cèrcols gravats amb les inicials dels seus noms, que tenien a casa.

4. Anunci : A fi d’agradar als nostres benvolguts, clients i en gala de màxima atenció i pulcritud, la casa té per norma i costum, canviar diàriament, tota la llenceria de les taules del menjador.

5. Sóc el cambrer: Sovint passo aquesta estona mirant, repenjat amb els colzes, sobre la barra del bar, sense fer res, pendent de tot i en blanc, sense pensar, ja que sempre, en aquests forçats primers moments d’espera, que preludien totes les menjuques, tampoc no hi ha motiu per fer o pensar. Però, constantment, hi ha detalls Insignificants que malgrat tot, no se m’escapen. Ramon (1963)

6. Terrabastall La taula està parada tal com a de quedar fins a la fi del banquet. Al centre hi ha un ram de flors. Als extrems, canelobres amb pantalla, les compoteres i els plats davant els coberts. Les copes estan posades per ordre de mides. Brillen els coberts d’argent, i la vaixella és de porcellana antiga. Homenatge a Joan Brossa: POEMES CIVILS Prou ! El poeta, fet una fúria, arrenca les estovalles i bolca la taula tot cridant, indignat.