poema d'amor (in catalanish language) Dedicat a la meva estimada companya, quan tot eren promeses. Tot idealitzant un episodi de la meva vida, faig referencia a l'estada, per motius laborals, a l'Anglaterra de l'any 1965. L'enyor i la nostàlgia

1. A... na Jeannette!

2. A la vella vila de Barcelona marinera i seu de menestrals, diuen que n'hi ha una dama Ella s'escolta la remor de les ones, esperant sos demà, a la vora, voreta de la mar

3. Jeannette, la d'ulls en calc de nit, la de la creueta d'or al pit, Jeannette, la de veu silent, la teva flaire és la d'un lliri Jeannette, la de dolça tristor a l'aguait, cercant l’auguri cert, darrera finestrons, entrellucant carrers .

4. La damisel·la poncella, jugant amb el tambor de fer puntes, rep la punxada de l’agulla de l’amor car espera i broda una espera que és aposta de futur.

5. Jeannette, la de les primeres violes, la de les diumengeres roses vermelles Jeannette, de tremoloses mans, que bleïa i frisava en l’abraçada Jeannette, com una nina la que amb clara veu cridava, Vine!... Torna!

6. El so de l'arpa acompanya ta rialla, Vos heu fet vot de quietud. Espereu-me aimadora mia, que com ocell que migra vaig en el seguici de la volada estacional del rossinyol i quan les llances i el Senyor tornin a palau, Vos tindreu cognom i senyoria.

7. Allà dalt sobirà, als llunyans confins del nord, en terres de saxons i normands, en landes de boires i vents, Vos em sou calma, refugi i port.

8. A l'Albion, quadribarrat i cavaller d’aventura, totes les armes em resplendeixen sota el sol Erramons i malgirbat però ple de foc d’eternitat, mai m'escau el llinatge del repòs ni em plau, el que no es mou.

9. La penyora del petó que al vent llençareu des dels enlaires dels merlets del castell. Aquells esguards callats del comiat i el dring cristal·lí de vostres llàgrimes ensems em seran arnés i amulet contra qualsevulla malaurança i contra aquest drac ferotge i bròfec que aquí, us escomet i acorrala.

10. La rodalia de l’entorn és tot el món i si mon braç no és massa fort, si mon pit enclou un crit, l’amor em farà triomfant de cent batalles i més, de mil gegants i quimeres sols per Vos, Senyora meva, en serè guanyador

11. A la fi, exhaust la gesta conclouré i faré cap al segur recer del vostre cor per deslliurar-vos de tal embruix i solitud, dolcíssim unicorn que us acompanya en tant i tant de temps d’espera, mansoi i confiat, vetllant vostra complanta.

12. Jeannette, mi Senyora Na Jeannette als carrers estrets de gremis i marxants d'aquesta ciutat volguda tan nostrada, gran i comtal, aquí per sempre més sereu, Senyora d'amor Jeannette, mi Senyora Na Jeannette, transcendits els temps i reencarnada, ara present, Joana, al costat meu per sempre més. Ramon (1965, Anglaterra) Ara, ja tant lluny, Joana, als dos, només ens resta la nostàlgia i la certesa de que totes aquelles promeses, han esdevingut realitat