Presentació del tema 3 LES REVOLUCIONS LIBERALS (Revolució Francesa, Napoleó, Congrés de Viena, Revolucions 1820s, 1830's, 1848 i Unificacions d'Itàlia i Alemanya).
Presentació del tema 3 LES REVOLUCIONS LIBERALS (Revolució Francesa, Napoleó, Congrés de Viena, Revolucions 1820s, 1830's, 1848 i Unificacions d'Itàlia i Alemanya).
El documento habla sobre tres corrientes de pensamiento del movimiento obrero: 1) el socialismo utópico, 2) el anarquismo, y 3) el marxismo, que se menciona tres veces como la corriente de pensamiento más importante del movimiento obrero.
El documento habla sobre tres corrientes de pensamiento del movimiento obrero: 1) el socialismo utópico, 2) el anarquismo, y 3) el marxismo, que se menciona tres veces como la corriente de pensamiento más importante del movimiento obrero.
El documento proporciona información sobre la Tierra. Describe que la Tierra es el tercer planeta más cercano al Sol, con un diámetro de aproximadamente 12.700 km. Tiene una edad de unos 4.500 millones de años y forma esférica achatada en los polos. Explica que la presencia de agua líquida y la atmósfera son condiciones que hacen posible la vida en la Tierra. También menciona que la Tierra gira sobre su eje y orbita alrededor del Sol, causando los días, noches,
El documento describe la Primera Guerra Mundial. Discutió las causas de la guerra, incluidas las alianzas internacionales y las crisis en los Balcanes. También describió el desarrollo de la guerra, incluida la guerra de movimientos en 1914, y los tratados de paz posteriores a la guerra, incluida la creación de la Sociedad de Naciones.
El documento explica qué son los husos horarios. La Tierra se divide en 24 zonas horarias de 15 grados de longitud cada una para estandarizar el tiempo a nivel internacional. Cada huso horario añade o resta horas dependiendo de si la ubicación está al este u oeste del meridiano de Greenwich, que marca la hora 0.
El documento describe:
1) El fuerte crecimiento económico de Estados Unidos en la década de 1920 basado en la industrialización y las exportaciones.
2) El estallido de la burbuja especulativa en la bolsa de valores en 1929 que condujo a la Gran Depresión con una caída del PIB del 29% entre 1929-1933.
3) La extensión de la depresión a nivel internacional a través de la retirada de capitales estadounidenses y el proteccionismo comercial.
1) La moral se refiere a las normas de conducta mientras que la ética analiza esas normas.
2) Existen diferentes teorías éticas como el utilitarismo, que juzga los actos por su utilidad, y el deontologismo kantiano, que los juzga por su intención.
3) La ética existencialista enfatiza la libertad humana y que cada persona es responsable de determinar sus propias normas morales.
La Guerra Fría fue un largo período de tensión geopolítica y enfrentamiento ideológico entre Estados Unidos y la Unión Soviética que duró desde 1917 hasta 1991. Este conflicto se caracterizó por la confrontación entre los bloques capitalista y comunista a nivel global sin enfrentamientos militares directos, sino a través de disputas en terceros países y una carrera armamentista. El documento presenta una cronología de eventos clave y una periodización de la Guerra Fría que incluye fases de enfrentamiento abierto, distens
El documento resume las similitudes y diferencias entre el marxismo y el anarquismo. Ambos comparten el objetivo de liberar a la clase trabajadora y crear una sociedad igualitaria mediante la revolución y la propiedad colectiva de los medios de producción. Sus diferencias incluyen que los marxistas aceptan participar en el sistema parlamentario mientras que los anarquistas no, y que tras la revolución los marxistas impondrían la dictadura del proletariado mientras los anarquistas buscarían una sociedad de hombres lib
Este documento describe los principales períodos de la prehistoria, incluido el Paleolítico y el Neolítico. Explica la evolución del ser humano desde sus primeros antepasados como el Australopitecus hasta la aparición del Homo Sapiens. También describe las sociedades de cazadores-recolectores del Paleolítico y el surgimiento de la agricultura y la vida sedentaria durante el Neolítico.
El documento describe las principales vanguardias artísticas del siglo XX en Europa, incluyendo el fauvismo, expresionismo, cubismo, futurismo, dadaísmo y surrealismo. Resalta las características y artistas clave de cada movimiento, como el uso del color en el fauvismo, la expresión subjetiva en el expresionismo alemán, y la descomposición de formas en el cubismo de Picasso y Braque.
La Revolución Industrial comenzó en Gran Bretaña debido a varios factores como el crecimiento de la población, la revolución agrícola, y el nuevo contexto político y económico. Llevó a la mecanización y al sistema de fábricas, con innovaciones como la máquina de vapor. Se expandió a otros países de forma gradual y llevó grandes cambios sociales como el éxodo rural y el dominio de la burguesía en las ciudades.
El documento describe la geografía física de Europa. Europa tiene una superficie de 10.4 millones de kilómetros cuadrados, lo que la hace el segundo continente más pequeño después de Oceanía. Las principales características geográficas incluyen las montañas Escandinavas, los Urales, los Pirineos, los Alpes y varias llanuras como la llanura atlántica, la llanura báltica y la llanura de Europa oriental. El documento enumera estas características geográficas principales y su ubicación en
El documento proporciona información sobre el Imperio de los Austrias en España durante los siglos XVI y XVII. Explica que Carlos I estableció la dinastía de los Habsburgo y que su sucesor Felipe II consolidó la monarquía autoritaria y defendió la ortodoxia católica. También describe la economía y sociedad del siglo XVI, marcada por la llegada de metales preciosos de América y la subida de precios, así como el declive del Imperio en el siglo XVII.
El documento describe el Imperio español bajo la dinastía de los Austrias entre los siglos XVI y XVII. Los monarcas Carlos I y Felipe II expandieron el imperio, pero las enormes riquezas de América no se invirtieron en el desarrollo económico, lo que provocó una crisis general. Los Austrias menores no pudieron mantener la hegemonía en Europa y el imperio entró en declive, agravado por las crisis demográficas, económicas y sociales.
Este documento resume los principales conceptos sobre migraciones. Explica que las migraciones son el factor más decisivo en la evolución de la población mundial debido a las desigualdades globales. Detalla las causas, rutas y efectos de las migraciones, incluyendo cómo España pasó de ser un país emisor a receptor. Finalmente, analiza las consecuencias de la inmigración en la sociedad española actual.
Este documento resume los principales conceptos relacionados con la población mundial. Explica que actualmente hay 7000 millones de personas en el mundo, con características como desigualdad y desequilibrios. Luego describe los movimientos naturales de la población como el crecimiento natural, la natalidad y la mortalidad. También cubre la estructura de la población por sexo, edad y actividad económica. Finalmente, analiza los modelos demográficos, la distribución de la población y las migraciones.
Este documento describe la distribución y dinámica de la población mundial. Explica que más del 90% de la población vive en el hemisferio norte, principalmente entre las latitudes 20° y 60° norte. Analiza factores como la densidad de población, zonas más y menos pobladas, y distribución continental de la población. También cubre temas como el crecimiento demográfico, migraciones, estructura de edades y factores económicos de la población.
Este documento describe un juego educativo para estudiantes de 12-14 años sobre nutrición y alimentación saludable. El objetivo es que los estudiantes aprendan sobre los grupos de alimentos y nutrientes, y cómo diseñar menús equilibrados. Los estudiantes se dividen en equipos que compiten tirando dados y eligiendo fichas de alimentos para construir sus menús, los cuales son evaluados según una pirámide alimentaria. El juego puede ajustarse variando las reglas para diferentes niveles de dificultad.
El resumen describe la dieta de una persona durante 24 horas, incluyendo los alimentos y bebidas consumidos en el desayuno, comida, merienda, cena y entre horas. En el desayuno se tomaron cereales, leche, almendras y agua. La comida consistió en pasta, ensalada, yogur y café. En la merienda se comió queso fresco con fruta y salvado. Para cena se tomó salmón, alcachofas, ensalada y kiwi. Entre horas se consumió un bocadillo de jamón y queso
Este documento presenta la receta de arroz al horno valenciano y clasifica sus ingredientes en grupos alimenticios. Incluye arroz, patata, tomate y ajo como verduras; garbanzos como legumbre; cerdo, morcilla y panceta como carnes; y aceite de oliva como grasa. Explica que los principales nutrientes del arroz, la patata y los garbanzos son los hidratos de carbono, mientras que el tomate y el ajo aportan vitaminas y los productos cárnicos son fuente de proteín
El documento proporciona información sobre las ciudades medievales. Resume los cinco puntos principales discutidos: 1) La recuperación de la vida urbana en el siglo XI debido a mejoras tecnológicas y aumento de la población. 2) Las actividades económicas como la artesanía y el comercio en las ciudades. 3) La estructura social urbana incluyendo gremios y gobierno municipal. 4) La consolidación del poder real a través del apoyo a las ciudades. 5) La crisis de la Baja Edad
El documento describe las características culturales, socioeconómicas y arquitectónicas del arte románico. Culturalmente, era un arte teocrático que promovía la fe y el misterio sobre el pensamiento libre. Socioeconómicamente, era un arte producido por la nobleza y el clero de forma monástica y feudal, con una economía rural e inmovilidad social. Arquitectónicamente, se caracterizaba por plantas de cruz latina, alzados con naves diferenciadas, soportes de gruesos muros y pil
Este documento resume las características principales del arte gótico en Europa, con un enfoque en España. Introduce el gótico francés, con catedrales como Notre Dame y Chartres, y luego describe el desarrollo del estilo gótico en España, con ejemplos notables como las catedrales de Burgos, León y Toledo. También cubre las diferencias entre el gótico castellano y el catalán-levantino, con catedrales como Gerona, Palma y Barcelona que ilustran este último.
Este documento proporciona una introducción general al estilo arquitectónico románico en Europa entre los siglos XI y XIII. Resume las principales características del románico como el uso de bóvedas de cañón, arcos de medio punto y pilares cruciformes. También describe las diferencias regionales en Francia, Italia, Alemania, Inglaterra y España. Finalmente, aborda brevemente las artes escultórica y pictórica asociadas al románico.
El documento resume las características principales de la arquitectura gótica en Europa entre los siglos XII y XV. La arquitectura gótica se desarrolló principalmente en Francia y se caracterizó por el uso de bóvedas de crucería, arcos apuntados, pilares delgados y muros con grandes ventanales para vidrieras. La catedral gótica, con su énfasis en la verticalidad y la luz, fue el edificio más representativo y sirvió para expresar la fe cristiana.
El documento resume la división del Imperio Romano en el Imperio Romano de Occidente y el Imperio Romano de Oriente o Imperio Bizantino. También describe el surgimiento del Imperio Carolingio bajo Carlomagno y su expansión por Europa occidental tras derrotar a los musulmanes y sajones. Finalmente, explica cómo tras la muerte de Carlomagno su imperio se fragmentó en los reinos francos, itálico y germánico según el Tratado de Verdún de 843.
Este documento resume la transición de España a la democracia entre 1975 y 2010. Describe el proceso de transición tras la muerte de Franco, los gobiernos de Suárez y la aprobación de la Constitución de 1978. También resume el período socialista entre 1982-1996, el gobierno del PP entre 1996-2004, y el retorno del PSOE al poder entre 2004-2012.
El documento resume las principales características de la dictadura franquista en España entre 1939 y 1975. Franquismo fue una dictadura militar autoritaria y personalista bajo el mando de Franco como jefe de Estado, gobierno y ejército. Se caracterizó por el tradicionalismo, nacionalcatolicismo, antiliberalismo y represión de la disidencia. El régimen evolucionó de un fascismo inicial a una etapa de mayor apertura exterior y desarrollismo económico en los años 1960, aunque mantuvo su carácter autoritario hasta la
La guerra civil española estalló en 1936 y duró hasta 1939 debido a factores estructurales como la crisis económica y la polarización política, y factores coyunturales como la inestabilidad internacional. Los principales apoyos del bando nacional fueron el ejército, la iglesia y las élites, mientras que el bando republicano recibió apoyo de obreros, campesinos y partidos de izquierda. Ambos bandos recibieron ayuda militar del extranjero, con la Unión Soviética y México apoyando a
El documento resume la historia de la II República española entre 1931 y 1939. Explica el contexto internacional de fascismo y crisis capitalista, y cómo el descontento con el rey Alfonso XIII llevó a un pacto entre partidos para proclamar la República tras las elecciones municipales de 1931. Luego describe los principales períodos y reformas de la República, incluyendo el gobierno provisional, la Constitución de 1931, el bienio reformista de 1931-1933 con reformas agrarias, educativas y religiosas, y la op
Este documento resume la economía y sociedad de España en el siglo XIX. Explica los principios del liberalismo económico, el proceso de desamortización de bienes eclesiásticos y municipales, y los comienzos de la industrialización, especialmente en el textil y la siderurgia. También describe el crecimiento demográfico y las migraciones internas y externas durante este periodo.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
3. 3
Continguts
1. El moviment obrer: inici fins 1848
2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
4. Sindicats de masses i partits obrers
5. La II Internacional
5. 5 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.1 D’artesans a proletaris
• A Gran Bretanya la llibertat de producció va
permetre produir al marge del gremi.
• Els propietaris de les fàbriques fixaven les
condicions de la producció i la contractació.
• Aquests treballadors solien ser pagesos
emigrants.
• Així es va proletaritzar la producció.
• Depenien només de la seva força de treball
• Intercanvien treball per salari
• El taller va deixar lloc a la fàbrica
• Condicions de treball duríssimes
• Això va alimentar el sentiment d’explotació i de
lluita proletària.
7. 7 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.2 Els primers conflictes i el luddisme
• Van aparèixer les primeres associacions de
treballadors. Les primeres agrupacions foren
locals i per oficis
• Les autoritats governamentals van actuar
reprimint aquestes manifestacions i prohibint-les
(Llei de Le Chapelier, Combination Acts,...)
• També van créixer moviments més radicals que
pretenien canvis socials més profunds, no només
millores laborals.
• Revolta de Nottingham (1811) protagonitzada
pel capità Ned Ludd (“luddisme”)
• Destruint màquines pretenien forçar negociació.
• S’exten per tota Europa
11. 11 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.3 El socialisme utópic
• El socialisme utòpic (primera meitat del segle
XIX) recull les teories que plantegen crítiques a
la societat emergent d’aleshores.
• Babeuf i Blanqui defensaven la via violenta per
aconseguir la igualtat social a partir d’una
revolució.
• Fourier va defensar la creació de falansteris
(Comunes de propietat col·lectiva on tothom
compartia les feines)
• Cabet, a Amèrica intenta crear Icària com una
ciutat igualitària
• Owen va crear cooperatives a Escòcia i després
als EUA
13. 13 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.4 El naixement del sindicalisme
• A partir del socialisme utòpic, els treballadors
veuen la necessitat de crear associacions
independents.
• Els primers sindicats foren les societats de socors
(ajudaven als treballadors en cas de malalties i
atur, i organitzaven vagues). Van aconseguir
abolir la Combination Acts.
• Això deriva en la necessitat de crear
organitzacions que les coordinin (Associació
Nacional per la Protecció del Treball 1830).
Lluitaven també per drets polítics.
14. 14 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.4 El naixement del sindicalisme
• Al 1834 es crea la Great Trade Union, amb
l’objectiu d’agrupar tots els sindicats, impulsar
accions reivindicatives i crear cooperatives.
• De nou la pressió dels governs i sindicats van
acabar amb aquesta associació.
• A la dècada dels 30 es creen a França (Unión
Obrera) i Espanya ( Associació de Treballadors de
Barcelona) els primers sindicats.
15. 15 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.5 El cartisme
• A GB el moviment obrer va dissenyar també un
projecte polític: el cartisme
• La repressió governamental va animar als liders
obrers a entrar en la política.
• Al 1838 elaboren la Carta del Poble.
• Objectius del cartisme:
• Sufragi universal masculí i secret
• Sou pel diputats
• Els cartistes van fer manifestacions i vagues per
fer-se sentir
• Malgrat van fracassar van aconseguir reduir la
jornada laboral i conscienciar als treballadors.
17. 17 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.6 L’experiència revolucionària de 1848
• Al 1848 l’experiència associacionista de GB es
trasllada a França, aprofitant la revolta de París
• Els treballadors van donar suport a França a la
Segona República
• Però la burgesia, davant la radicalitat de la
revolució, va frenar les intencions dels obrers.
• Aquest fre burgès va fer plantejar als obrers
alternatives polítiques més radicals.
18. 18
Continguts
1. El moviment obrer: inici fins 1848
2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
4. Sindicats de masses i partits obrers
5. La II Internacional
20. 20 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
2.1 El marxisme
• Marx i Engels més enllà de les propostes del
socialisme utòpic, plantegen ja un pla d’acció: el
socialisme científic.
• El “Manifest comunista” del 1848 és el recull
d’aquestes propostes
• La teoria marxista es recolza en 3 eixos:
• Anàlisi del passat explicat per la lluita de
classes
• Crítica del present: Teoria de la plusvàlua.
Exposat a “El capital”
• Projecte de futur a partir de la dictadura del
proletariat.
22. 22 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
23. 23 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
2.2 L’anarquisme
• L’anarquisme presenta una crítica al capitalisme i
es fonamenta en l’absència de qualsevol
autoritat.
• Proudhon: La propietat és un robatori. Aposta
pel mutualisme i cooperativisme. No cal cap
organització política. Parteix de la lliura
associació.
24. 24 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
2.2 L’anarquisme
• Bakunin: Tots els sectors socials (pagesos,
artesans, obrers industrials, ...) es revoltaran
contra l’explotació. Objectiu: Destrucció de
l’Estat. Influent a Suïssa, Itàlia, Bèlgica i
Espanya.
• Pels anarquistes el fonamental es la llibertat
individual, la solidaritat social, la crítica a la
propietat privada, la defensa de la propietat
col·lectiva i l’oposició a qualsevol jerarquia.
27. 27
y el anarquismo.
MARXISMO. ANARQUISMO.
Similitudes.
Objetivo común: la liberación de la clase trabajadora.
La creación de una sociedad de hombres libres.
La eliminación de la sociedad burguesa y el sistema capitalista a través de la revolución.
La propiedad colectiva de los medios de producción.
Diferencias.
Desde el punto de vista político.
Marx admite la participación en el
sistema parlamentario y la creación de
partidos obreros.
Los anarquistas no participan en el juego
electoral y no crean partidos sino sindicatos.
Para acabar con el capitalismo
consideran imprescindible la conquista del
Estado.
Critican y atacan al Estado, no se plantean
su conquista sino su desaparición.
Los protagonistas de la revolución
deben ser los obreros.
Los protagonistas serán los campesinos.
Tras la caída del capitalismo se
impondría la dictadura del proletariado.
No impondrían una dictadura sino una
sociedad de hombres libres directamente.
Desde el punto de vista económico.
Gran importancia a la economía y a la
producción. Dan más importancia a la
industria que a la agricultura.
Menos importancia a la economía. Para
ellos es más importante la agricultura que la
industria.
Propiedad colectiva en manos del
Estado.
Propiedad colectiva en manos de los
miembros de cada comuna.
Desde el punto de vista social.
Más importancia a los derechos
colectivos que a los individuales.
Más importancia a los derechos
individuales que a los colectivos.
Desde el punto de vista ideológico e intelectual.
Análisis científico y racional del
capitalismo.
Visión menos analítica e irracional del
sistema capitalista.
En religión: ateísmo a ultranza, La
religión es el opio del pueblo.
Variedad de visiones, desde el ateísmo
hasta el compromiso con la religión.
En cuanto a los métodos de actuación.
Aceptación del juego parlamentario. Rechazo del juego parlamentario.
La revolución se daría en cada país
cuando pudiera.
La revolución debería ser simultánea en
todos los países del mundo.
Utilización del terrorismo para
desestabilizar al Estado.
28. 28
Continguts
1. El moviment obrer: inici fins 1848
2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
3.L’època de la I Internacional (1864-1881)
4. Sindicats de masses i partits obrers
5. La II Internacional
29. 29 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
3.1 L’Associació Internacional de Treballadors
• L’AIT es crea a Londres al 1864
• Intentava integrar totes les forces involucrades
en la lluita social.
• Es va establir un Consell General dirigit per Marx
• Principis bàsics:
• Emancipació de la classe obrera
• Conquesta del poder polític
• Implantar el socialisme
• A partir de 1866 es fan els primers congressos a
Suïssa i Bèlgica. Es plantejaven sobretot millores
laborals (jornada, treball infantil, treball femení,
dret a la vaga, ...)
31. 31 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
3.1 L’Associació Internacional de Treballadors
• Al 1869 comença un enfrontament entre Marx i
Bakunin.
• Marx controlava el Consell General i tenia el
suport dels estats més industrials (GB, Al)
• Bakunin criticava el lideratge de Marx i rebutjava
qualsevol autoritat. Tenia el suport dels estats
més agrícoles (Espanya, França i Itàlia).
32. 32 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
3.2 La Comuna de Paris
• Al 1870 esclata la guerra entre França i
Alemanya
• França és derrotada a la batalla de Sedan i els
alemanys arriben a París i cau l’imperi de
Napoleó III.
• Es forma un govern conservador encapçalat per
Thiers però la insurrecció popular provoca que el
govern hagi de marxar de Paris i refugiar-se a
Versalles.
• Al 1871 es constitueix la Comuna de París, com
una proposta de república democràtica i social
34. 34 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
3.3 Crisi i disolució de la Internacional
• L’enfrontament Marx-Bakunin, la guera franco-alemanya
i la derrota de la Comuna van
precipitar la crisi de l’AIT.
• Al Congrés obrer de La Haia de 1872 es va
formalitzar la ruptura entre marxistes i
anarquistes. Els anarquistes foren expulsats de
la AIT
• L’AIT es va traslladar, molt afeblica a New York, i
va desaparèixer al 1876.
• Els anarquistes van crear la Internacional
Antiautoritària, però també al 1881 va
desaparèixer.
35. 35
Continguts
1. El moviment obrer: inici fins 1848
2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
4. Sindicats de masses i partits obrers
5. La II Internacional
36. 36 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.1 Els avenços del sindicalisme
• L’augment del capitalisme, a partir de 1880, va
provocar un creixement del proletariat urbà.
• La difusió del socialisme afavoreix el sindicalisme
• Es va anar imposant la negociació col·lectiva
• També els sindicats van reclamar la intervenció
dels governs per evitar els abusos patronals
• Va aparèixer legislació en 3 sentits:
• Treball infantil i femení: Edat mínima de
treball passa de 8 a 12 anys; prohibició de
treball nocturn femení i descans després del
part.
37. 37 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.1 Els avenços del sindicalisme
• Va aparèixer legislació en 3 sentits:
• Assegurances obligatòries: Alemanya imposa
assegurances obligatòries per malaltia,
accidents, invalidesa i vellesa. Al 1980
Anglaterra establir el primer subsidi d’atur.
• Jornada laboral: Jornada de 10 hores als
tallers i 8 a les mines.
38. 38 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.2 Partits i sindicats socialistes
• A més a més de sindicats van anar apareixent
partits polítics obrers.
• El primer fou el SPD (Partit Socialdemòcrata
alemany) al 1875.
• Volia combinar l’acció revolucionaria amb l’acció
parlamentària.
• Accions prioritàries:
• Sufragi universal (també femení)
• Representació proporcional
• Igualtat de drets
• Tributació directa
• Sanitat i educació públiques
39. 39 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.2 Partits i sindicats socialistes
• A més a més mantenien la lluita sindical
aconseguint millores pels obrers.
• El SPD va afavorir la creació de sindicats
nacionals i va imposar la negociació col·lectiva i
el reconeixement de dret de vaga
• El 1892 neix a Alemanya la Unió General de
Sindicats Alemanys i a Espanya la UGT al 1888.
• A Anglaterra neix el Partit Laborista al 1905
vinculat al cercle sindical. Després del 1918 va
optar per una orientació cap al socialisme.
40. 40 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.3 Els camins del socialisme
• El SPD evoluciona cap a l’acció parlamentària
més que cap a l’acció revolucionària.
• A més a més el progrés econòmic semblava que
allunyava la revolució socialista.
• Bernstein para revisar les tesis marxistes:
• La riquesa no queda en poques mans.
• La pressió obrera havia permès moltes
millores socials i democràtiques.
• Apostava per la via parlamentària.
• Aquestes tesis van tenir poc suport.
41. 41 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.3 Els camins del socialisme
• Dirigents socialismes com ara Kautsky, Rosa
Luxemburg i Lenin, apostaven per continuar amb
la via revolucionària.
• A França Guesde (revolucionari) i Jaures
(combinació revolució i parlament) s’enfrontaren
ideològicament. Al final les dues tendències
s’unifiquen a la Secció Francesa de la
Internacional Obrera.
• A Itàlia i Espanya la forta presència anarquista
dificultà la implantació del socialisme. El PSOE es
crea al 1879 i el Partit Socialista a Itàlia el 1892.
43. 43 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.4 Les pràctiques de l’anarquisme
• L’anarquisme arrela sobretot a Espanya, Itàlia i
França.
• Al Congrés de Londres de 1881 s’aprovà l’ús de
la violència individual per divulgar la ideologia.
• Hi hagueren atemptats contra representats
polítics, eclesiàstics, empresarials, militars, ...
• Kropotkin i Malatesta foren representant de
l’anarcocomunisme. És el corrent més radical.
S’oposaven al sindicalisme. Defensaven la
propietat col·lectiva. Criticaven el darwinisme
social. Defensaven l’educació i l’anticlericalisme.
També defensaven els ideals internacionalistes.
44. 44 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.4 Les pràctiques de l’anarquisme
• En canvi, l’anarcosindicalisme defensava l’acció a
partir dels sindicats. Eren contraris al terrorisme.
Buscaven l’enfrontament directa amb els
patrons, però sense violència.
• La Carta d’Amiens (1906) a França establia el
sindicalisme revolucionari i autònom dels partits.
• Establia la vaga con a instrument revolucionari.
• Es la Base de la Confederació General del Treball
(CGT) a França i la Confederació Nacional del
Treball (CNT) a Espanya.
45. 45
Continguts
1. El moviment obrer: inici fins 1848
2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
4. Sindicats de masses i partits obrers
5. La II Internacional
46. 46 5. La II Internacional
5.1 Fundació i objectius
• Van crear alguns símbols del moviment obrer: 1r
de maig, Internacional.
• Van aparèixer organismes dependents de la
Internacional com ara la Conferència
Internacional de Dones Socialistes al 1907, o la
Federació Internacional de Joventut Socialista.
47. 47 5. La II Internacional
5.2 Els grans debats
• Es va condemnar el revisionisme de Bernstein.
• Es reafirmà en la lluita de classes
• Va continuar la discussió entre la via reformista o
més rupturista
• També el colonialisme va suscitar debat.
S’enfrontaren posicions radicalment contràries a
posicions d’una certa tolerància pel progrés que
comportava en zones colonitzades.
• També el bel·licisme previ a la 1a. GM va portar
controvèrsia. Inicialment tots eren contraris al
conflicte, però finalment el nacionalisme va pesar
més que el socialisme.
48. 48 5. La II Internacional
5.3 Crisi i divisió del moviment socialista
• Totes aquestes discussions van acabar creant dos
corrents: el revolucionari i el reformista.
• La 1a. GM va accentuar la divisió e 3 grups:
• Patriotes: Defensa de l’interés nacional
• Pacifistes moderats: contraris a la guerra i
partidaris de la neutralitat
• Revolucionaris: Pretenien que la guerra es
convertís en revolució proletària (Luxenburg,
Lenin, Gramsci)
• La revolució soviètica va matar la Internacional
al crear una nova organització: el Komintern