Presentació del tema 3 LES REVOLUCIONS LIBERALS (Revolució Francesa, Napoleó, Congrés de Viena, Revolucions 1820s, 1830's, 1848 i Unificacions d'Itàlia i Alemanya).
El documento explica qué son los husos horarios. La Tierra se divide en 24 zonas horarias de 15 grados de longitud cada una para estandarizar el tiempo a nivel internacional. Cada huso horario añade o resta horas dependiendo de si la ubicación está al este u oeste del meridiano de Greenwich, que marca la hora 0.
El documento describe la Primera Guerra Mundial. Discutió las causas de la guerra, incluidas las alianzas internacionales y las crisis en los Balcanes. También describió el desarrollo de la guerra, incluida la guerra de movimientos en 1914, y los tratados de paz posteriores a la guerra, incluida la creación de la Sociedad de Naciones.
Presentació del tema 3 LES REVOLUCIONS LIBERALS (Revolució Francesa, Napoleó, Congrés de Viena, Revolucions 1820s, 1830's, 1848 i Unificacions d'Itàlia i Alemanya).
El documento explica qué son los husos horarios. La Tierra se divide en 24 zonas horarias de 15 grados de longitud cada una para estandarizar el tiempo a nivel internacional. Cada huso horario añade o resta horas dependiendo de si la ubicación está al este u oeste del meridiano de Greenwich, que marca la hora 0.
El documento describe la Primera Guerra Mundial. Discutió las causas de la guerra, incluidas las alianzas internacionales y las crisis en los Balcanes. También describió el desarrollo de la guerra, incluida la guerra de movimientos en 1914, y los tratados de paz posteriores a la guerra, incluida la creación de la Sociedad de Naciones.
El documento habla sobre tres corrientes de pensamiento del movimiento obrero: 1) el socialismo utópico, 2) el anarquismo, y 3) el marxismo, que se menciona tres veces como la corriente de pensamiento más importante del movimiento obrero.
El documento proporciona información sobre la Tierra. Describe que la Tierra es el tercer planeta más cercano al Sol, con un diámetro de aproximadamente 12.700 km. Tiene una edad de unos 4.500 millones de años y forma esférica achatada en los polos. Explica que la presencia de agua líquida y la atmósfera son condiciones que hacen posible la vida en la Tierra. También menciona que la Tierra gira sobre su eje y orbita alrededor del Sol, causando los días, noches,
1) La moral se refiere a las normas de conducta mientras que la ética analiza esas normas.
2) Existen diferentes teorías éticas como el utilitarismo, que juzga los actos por su utilidad, y el deontologismo kantiano, que los juzga por su intención.
3) La ética existencialista enfatiza la libertad humana y que cada persona es responsable de determinar sus propias normas morales.
El documento describe:
1) El fuerte crecimiento económico de Estados Unidos en la década de 1920 basado en la industrialización y las exportaciones.
2) El estallido de la burbuja especulativa en la bolsa de valores en 1929 que condujo a la Gran Depresión con una caída del PIB del 29% entre 1929-1933.
3) La extensión de la depresión a nivel internacional a través de la retirada de capitales estadounidenses y el proteccionismo comercial.
Este documento describe los principales períodos de la prehistoria, incluido el Paleolítico y el Neolítico. Explica la evolución del ser humano desde sus primeros antepasados como el Australopitecus hasta la aparición del Homo Sapiens. También describe las sociedades de cazadores-recolectores del Paleolítico y el surgimiento de la agricultura y la vida sedentaria durante el Neolítico.
El documento resume las similitudes y diferencias entre el marxismo y el anarquismo. Ambos comparten el objetivo de liberar a la clase trabajadora y crear una sociedad igualitaria mediante la revolución y la propiedad colectiva de los medios de producción. Sus diferencias incluyen que los marxistas aceptan participar en el sistema parlamentario mientras que los anarquistas no, y que tras la revolución los marxistas impondrían la dictadura del proletariado mientras los anarquistas buscarían una sociedad de hombres lib
El documento describe la geografía física de Europa. Europa tiene una superficie de 10.4 millones de kilómetros cuadrados, lo que la hace el segundo continente más pequeño después de Oceanía. Las principales características geográficas incluyen las montañas Escandinavas, los Urales, los Pirineos, los Alpes y varias llanuras como la llanura atlántica, la llanura báltica y la llanura de Europa oriental. El documento enumera estas características geográficas principales y su ubicación en
La Guerra Fría fue un largo período de tensión geopolítica y enfrentamiento ideológico entre Estados Unidos y la Unión Soviética que duró desde 1917 hasta 1991. Este conflicto se caracterizó por la confrontación entre los bloques capitalista y comunista a nivel global sin enfrentamientos militares directos, sino a través de disputas en terceros países y una carrera armamentista. El documento presenta una cronología de eventos clave y una periodización de la Guerra Fría que incluye fases de enfrentamiento abierto, distens
La Revolución Industrial comenzó en Gran Bretaña debido a varios factores como el crecimiento de la población, la revolución agrícola, y el nuevo contexto político y económico. Llevó a la mecanización y al sistema de fábricas, con innovaciones como la máquina de vapor. Se expandió a otros países de forma gradual y llevó grandes cambios sociales como el éxodo rural y el dominio de la burguesía en las ciudades.
El documento describe las principales vanguardias artísticas del siglo XX en Europa, incluyendo el fauvismo, expresionismo, cubismo, futurismo, dadaísmo y surrealismo. Resalta las características y artistas clave de cada movimiento, como el uso del color en el fauvismo, la expresión subjetiva en el expresionismo alemán, y la descomposición de formas en el cubismo de Picasso y Braque.
Este documento proporciona una guía para analizar y comentar climogramas. Explica cómo leer los datos de un climograma, incluyendo las precipitaciones, temperaturas y escalas. También describe cómo calcular valores como la temperatura media anual y la amplitud térmica. Además, detalla los pasos para analizar las precipitaciones, temperaturas y periodo de aridez. Por último, explica cómo determinar el hemisferio y tipo de clima basado en la información del climograma.
El documento proporciona información sobre el Imperio de los Austrias en España durante los siglos XVI y XVII. Explica que Carlos I estableció la dinastía de los Habsburgo y que su sucesor Felipe II consolidó la monarquía autoritaria y defendió la ortodoxia católica. También describe la economía y sociedad del siglo XVI, marcada por la llegada de metales preciosos de América y la subida de precios, así como el declive del Imperio en el siglo XVII.
El documento describe el Imperio español bajo la dinastía de los Austrias entre los siglos XVI y XVII. Los monarcas Carlos I y Felipe II expandieron el imperio, pero las enormes riquezas de América no se invirtieron en el desarrollo económico, lo que provocó una crisis general. Los Austrias menores no pudieron mantener la hegemonía en Europa y el imperio entró en declive, agravado por las crisis demográficas, económicas y sociales.
Este documento resume los principales conceptos sobre migraciones. Explica que las migraciones son el factor más decisivo en la evolución de la población mundial debido a las desigualdades globales. Detalla las causas, rutas y efectos de las migraciones, incluyendo cómo España pasó de ser un país emisor a receptor. Finalmente, analiza las consecuencias de la inmigración en la sociedad española actual.
Este documento resume los principales conceptos relacionados con la población mundial. Explica que actualmente hay 7000 millones de personas en el mundo, con características como desigualdad y desequilibrios. Luego describe los movimientos naturales de la población como el crecimiento natural, la natalidad y la mortalidad. También cubre la estructura de la población por sexo, edad y actividad económica. Finalmente, analiza los modelos demográficos, la distribución de la población y las migraciones.
Este documento describe la distribución y dinámica de la población mundial. Explica que más del 90% de la población vive en el hemisferio norte, principalmente entre las latitudes 20° y 60° norte. Analiza factores como la densidad de población, zonas más y menos pobladas, y distribución continental de la población. También cubre temas como el crecimiento demográfico, migraciones, estructura de edades y factores económicos de la población.
Este documento describe un juego educativo para estudiantes de 12-14 años sobre nutrición y alimentación saludable. El objetivo es que los estudiantes aprendan sobre los grupos de alimentos y nutrientes, y cómo diseñar menús equilibrados. Los estudiantes se dividen en equipos que compiten tirando dados y eligiendo fichas de alimentos para construir sus menús, los cuales son evaluados según una pirámide alimentaria. El juego puede ajustarse variando las reglas para diferentes niveles de dificultad.
El resumen describe la dieta de una persona durante 24 horas, incluyendo los alimentos y bebidas consumidos en el desayuno, comida, merienda, cena y entre horas. En el desayuno se tomaron cereales, leche, almendras y agua. La comida consistió en pasta, ensalada, yogur y café. En la merienda se comió queso fresco con fruta y salvado. Para cena se tomó salmón, alcachofas, ensalada y kiwi. Entre horas se consumió un bocadillo de jamón y queso
Este documento presenta la receta de arroz al horno valenciano y clasifica sus ingredientes en grupos alimenticios. Incluye arroz, patata, tomate y ajo como verduras; garbanzos como legumbre; cerdo, morcilla y panceta como carnes; y aceite de oliva como grasa. Explica que los principales nutrientes del arroz, la patata y los garbanzos son los hidratos de carbono, mientras que el tomate y el ajo aportan vitaminas y los productos cárnicos son fuente de proteín
El documento proporciona información sobre las ciudades medievales. Resume los cinco puntos principales discutidos: 1) La recuperación de la vida urbana en el siglo XI debido a mejoras tecnológicas y aumento de la población. 2) Las actividades económicas como la artesanía y el comercio en las ciudades. 3) La estructura social urbana incluyendo gremios y gobierno municipal. 4) La consolidación del poder real a través del apoyo a las ciudades. 5) La crisis de la Baja Edad
El documento describe las características culturales, socioeconómicas y arquitectónicas del arte románico. Culturalmente, era un arte teocrático que promovía la fe y el misterio sobre el pensamiento libre. Socioeconómicamente, era un arte producido por la nobleza y el clero de forma monástica y feudal, con una economía rural e inmovilidad social. Arquitectónicamente, se caracterizaba por plantas de cruz latina, alzados con naves diferenciadas, soportes de gruesos muros y pil
Este documento resume las características principales del arte gótico en Europa, con un enfoque en España. Introduce el gótico francés, con catedrales como Notre Dame y Chartres, y luego describe el desarrollo del estilo gótico en España, con ejemplos notables como las catedrales de Burgos, León y Toledo. También cubre las diferencias entre el gótico castellano y el catalán-levantino, con catedrales como Gerona, Palma y Barcelona que ilustran este último.
Este documento proporciona una introducción general al estilo arquitectónico románico en Europa entre los siglos XI y XIII. Resume las principales características del románico como el uso de bóvedas de cañón, arcos de medio punto y pilares cruciformes. También describe las diferencias regionales en Francia, Italia, Alemania, Inglaterra y España. Finalmente, aborda brevemente las artes escultórica y pictórica asociadas al románico.
El documento resume las características principales de la arquitectura gótica en Europa entre los siglos XII y XV. La arquitectura gótica se desarrolló principalmente en Francia y se caracterizó por el uso de bóvedas de crucería, arcos apuntados, pilares delgados y muros con grandes ventanales para vidrieras. La catedral gótica, con su énfasis en la verticalidad y la luz, fue el edificio más representativo y sirvió para expresar la fe cristiana.
El documento resume la división del Imperio Romano en el Imperio Romano de Occidente y el Imperio Romano de Oriente o Imperio Bizantino. También describe el surgimiento del Imperio Carolingio bajo Carlomagno y su expansión por Europa occidental tras derrotar a los musulmanes y sajones. Finalmente, explica cómo tras la muerte de Carlomagno su imperio se fragmentó en los reinos francos, itálico y germánico según el Tratado de Verdún de 843.
Este documento resume la transición de España a la democracia entre 1975 y 2010. Describe el proceso de transición tras la muerte de Franco, los gobiernos de Suárez y la aprobación de la Constitución de 1978. También resume el período socialista entre 1982-1996, el gobierno del PP entre 1996-2004, y el retorno del PSOE al poder entre 2004-2012.
El documento resume las principales características de la dictadura franquista en España entre 1939 y 1975. Franquismo fue una dictadura militar autoritaria y personalista bajo el mando de Franco como jefe de Estado, gobierno y ejército. Se caracterizó por el tradicionalismo, nacionalcatolicismo, antiliberalismo y represión de la disidencia. El régimen evolucionó de un fascismo inicial a una etapa de mayor apertura exterior y desarrollismo económico en los años 1960, aunque mantuvo su carácter autoritario hasta la
La guerra civil española estalló en 1936 y duró hasta 1939 debido a factores estructurales como la crisis económica y la polarización política, y factores coyunturales como la inestabilidad internacional. Los principales apoyos del bando nacional fueron el ejército, la iglesia y las élites, mientras que el bando republicano recibió apoyo de obreros, campesinos y partidos de izquierda. Ambos bandos recibieron ayuda militar del extranjero, con la Unión Soviética y México apoyando a
El documento resume la historia de la II República española entre 1931 y 1939. Explica el contexto internacional de fascismo y crisis capitalista, y cómo el descontento con el rey Alfonso XIII llevó a un pacto entre partidos para proclamar la República tras las elecciones municipales de 1931. Luego describe los principales períodos y reformas de la República, incluyendo el gobierno provisional, la Constitución de 1931, el bienio reformista de 1931-1933 con reformas agrarias, educativas y religiosas, y la op
Este documento resume la economía y sociedad de España en el siglo XIX. Explica los principios del liberalismo económico, el proceso de desamortización de bienes eclesiásticos y municipales, y los comienzos de la industrialización, especialmente en el textil y la siderurgia. También describe el crecimiento demográfico y las migraciones internas y externas durante este periodo.
1. Tema 3. REVOLUCIONS BURGESES I
NACIONALISMES EUROPEUS
La configuració del Món Contemporani
JOAN ANTONI VALLS i PAULO
2. Després de la derrota de Napoleó a Waterloo les grans potències
europees es reuniran a Viena amb una única finalitat: esborrar tot indici
de liberalisme de la faç de la terra i tornar de nou a l'Antic Règim. Amb
aquesta finalitat, es va posar en marxa la Santa Aliança, braç armat del
Congrés de Viena que autoritzava i legitimava la intervenció en qualsevol
país per ajudar a sufocar qualsevol aixecament liberal. És el que es coneix
com Restauració.
No obstant això, eradicar el liberalisme que els exèrcits napoleònics
havien traslladat per tot Europa resultava una tasca impossible. En
efecte, els principis del liberalisme havien calat arreu i que tornessin a
donar fruit era només una qüestió de temps.
I és per això que, a partir d'aquest moment, el segle XIX serà l'escenari en
què s'enfrontaran dues visions polítiques contraposades: d'una banda,
l'absolutisme i, per altra, el liberalisme.
3. La força del Congrés de Viena i de la Santa Aliança s'anirà diluint amb el pas
del temps i no podran evitar la proliferació de règims de tall liberal per gairebé
tot Europa. La instauració del liberalisme tindrà lloc en tres onades
revolucionàries successives: 1820, 1830 i 1848.
El 1820, sorgiran diferents revoltes revolucionàries, però comptaran amb
escàs suport i, per contra, s'hauran d'enfrontar a una encara poderosa Santa
Aliança. Aquesta aixafarà el moviment revolucionari a Espanya. Els majors
èxits els trobarem en els processos independentistes de Grècia i de les
colònies espanyoles al continent americà.
Ja el 1830, el liberalisme triomfarà en diferents llocs, com a França i
Espanya, entre d'altres. I, finalment, en el 48 les revoltes pretendran
augmentar els drets i llibertats i, en general, tindran un marcat caràcter
nacionalista, pel que a aquesta onada revolucionària la coneixerem com "la
primavera dels pobles".
4.
5.
6. Objectius:
Restaurar l'Antic Règim i els monarques i dinasties
enderrocats per les guerres napoleòniques.
Abolir Constitucions i reimplantar l'absolutisme.
Recompondre el mapa polític d'Europa.
No aplicar mesures humiliants a França
▪ Luis XVIII decreta una "Carta Atorgada", amb postulats
liberals moderats.
7. Nou ordre polític-ideològic, basat en:
Legitimitat. Dret diví dels monarques, retorn al tron a les
dinasties regnants abans de 1789.
Absolutisme. Poder absolut del monarca no frenat ni per cap
Constitució ni pel principi de sobirania nacional.
Equilibri. Principi d'inspiració britànica que impedia
l'expansió d'una potència a costa d'altres Estats per evitar
conflictes a Europa.
Intervencionisme. Les potències intervindrien en aquells
territoris on sorgissin moviments populars que posen en
perill els altres principis assenyalats. Això va conduir a un
sistema d'aliances i la realització de congressos.
8. Quàdruple Aliança:
Coalició integrada per les potències europees
Rússia, Àustria, Prússia i Gran Bretanya
Objectiu: defensar l'ordre europeu a Viena i
conduir les relacions internacionals a través dels
contactes diplomàtics.
Santa Aliança:
Pacte d’ajuda recíproca entre nacions
representatives de les tres religions cristianes
(Àustria, Rússia, Prússia)
9. La derrota de Napoleó provova el retorn
La derrota de Napoleó provova el retorn RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
de les monarquies absolutistes
de les monarquies absolutistes 1814-1848
característiques
característiques
Es decideixen al
Defensa del legitimisme Congrés de Viena
Defensa de l’absolutisme Per tal de defensar
aquests principis es
Equilibri territorial crea la La Santa Aliança
Però la Restauració fou un període
Però la Restauració fou un període G.B, Prússia,
inestable
inestable Rússia, Àustria
Època de cicles
revolucionaris Les revolucions liberals
Amb uns trets Revoltes de les classes populars
generals (reivindicacions socials i econòmiques)
Dirigides per la burgesia (moderada)
9 Contingut nacionalista
10.
11.
12. A França es restableixen les fronteres de 1789.
Nous Estats-tap al voltant de França:
▪ Països Baixos (Holanda, Bèlgica i Luxemburg),
▪ Confederació Helvètica
▪ Regne de Piemont-Sardenya.
Repartiment territorial equilibrat entre:
▪ Rússia: Finlàndia, Bessaràbia, Polònia;
▪ Àustria: Itàlia i Adriàtic
▪ Prússia: Saxònia (Brandenburg), part de la Pomerània
sueca, Renània (Westfàlia), Posnania,
13. Suècia va incorporar Noruega i part de Finlàndia.
Dinamarca es va annexionar els ducats de
Schleswig-Holstein, Lauemburgo i part de la
Pomerània sueca.
Alemanya es va establir la Confederació
Germànica, amb una dieta o Assemblea permanent.
Gran Bretanya va augmentar el seu imperi
ultramarí, convertint-se en gran potència (a Europa
aconsegueix Malta i Illes Jòniques).
14.
15.
16. Els principals trets ideològics són:
Rebuig de l’Antic Règim, defensa de la modernitat
Defensa de les llibertats individuals
Rebuig del model social estamental
Defensa de la igualtat entre classes socials
Sobirania popular com a base legítima del poder
Separació de poders (legislatiu, executiu i judicial)
Tolerància religiosa
Constitució com a marc polític i social
17. Existència de 2 càmeres: Existència d’una sola
Senat, elegit pel rei. càmera.
Congrés, elegit per sufragi Sobirania Nacional.
censatari.
Sufragi Universal.
Sobirania Compartida:
República.
Corts = Legislatiu.
Govern representatiu
Rei = Executiu.
de les masses, cada
Govern de les elits,
vegada més
minories amb poder
participatives.
econòmic i cultural.
18.
19. Onades revolucionàries al segle XIX
Onades revolucionàries al segle XIX
Revolucions de 1820
Revolucions de 1820 Revolucions de 1830
Revolucions de 1830 Revolucions de 1848
Revolucions de 1848
•• Motivades per l’oposició •• Revolucions de caràcter
Revolucions de caràcter •• Revolucions liberals i i
Revolucions liberals
Motivades per l’oposició aixecaments nacionalistes.
a l’absolutisme monàrquic: liberal contra
liberal contra aixecaments nacionalistes.
a l’absolutisme monàrquic:
Espanya, Portugal, Itàlia.
Espanya, Portugal, Itàlia. l’absolutisme monàrquic.
l’absolutisme monàrquic.
•• Van triomfar temporalment
Van triomfar temporalment
•• Motivades pel rebuig al
Motivades pel rebuig al •• Van triomfar
Van triomfar a França i ial regne del
a França al regne del
domini d’altres potències:
domini d’altres potències: temporalment a França Piemont.
Piemont.
temporalment a França
Grècia i iIberoamèrica.
Grècia Iberoamèrica. i iBèlgica.
Bèlgica.
•• Van fracassar aala resta
Van fracassar la resta
d’Europa.
d’Europa.
•• Van fracassar a Polònia,
Van fracassar a Polònia,
Portugal i iels estats
Portugal els estats
italians i ialemanys.
italians alemanys.
20. Les revolucions de 1820:
Insurreccions armades
Derrota per intervenció de la Santa Aliança
Triomf a Grècia i Amèrica espanyola
Les revolucions de 1830:
Suport popular. Europa occidental i central.
Triomf a França i Bèlgica.
Triomf del liberalisme conservador a Europa occidental
Les revolucions de 1848 (la primavera dels pobles):
Democràtica a França. Fracàs.
Triomf de les revolucions liberals.
21.
22.
23. 1820
1820
Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya)
Dirigides per la burgesia (moderada)
La Santa Aliança imposa l’ordre
Comença la guerra d’independència de
Grècia i de les colònies llatinoamericanes
24. Nucli: Zona Mediterrània (Espanya, Nàpols i Grècia).
Barreja de moviments liberals (Espanya i Nàpols) i
nacionals (Grècia).
Poc suport de les masses.
Liberalisme poc arrelat (poca burgesia).
Intervenció de la Santa Aliança: Espanya i Nàpols.
Independència de Grècia, 1830.
25.
26. 1830
1830
Participació de les masses (crisi econòmica i social)
Comença a França_ revolta contra Carles X
S’imposa un nou rei Lluís Felip d’Orleans
Independència i liberalisme a Bèlgica
S’independitza d’Holanda
27. Nucli: França.
Extensió: Bèlgica, Polònia, Itàlia, Espanya, Portugal …
Barreja de revolucions liberals (major llibertat política) i
nacionals (independència).
Participació activa de les masses populars
Més extenses, profundes.
Conseqüències:
França: Caiguda de Carles X (1824-1830), successor de Lluís XVIII (1815-
1824) = Coronació de Lluís Felip d'Orleans.
Anglaterra: Llei Electoral de 1832: ampliació del sufragi.
Independència de Bèlgica: 1830.
Intervenció d'Àustria i Rússia als Estats Alemanys, Itàlia i Polònia.
28.
29.
30. 1848
1848
Reivindicacions igualtat
Participació masses i burgesia mitjana social i sufragi universal
Dóna lloc a l’Imperi de
Comença a França_ República democràtica
Napoleó III
Es donen revoltes nacionalistes i liberals a l’Imperi
austríac i als Estats alemanys (fracassen)
31. Nuclis simultanis:
França, Itàlia, Imperi Austro-Hongarès, Estats Alemanys.
Evolució molt ràpida. Igual final.
Causes:
Dificultats econòmiques, crisi industrial, desitjos de
canvi polític, desitjos d'independència.
Protagonistes: Classes populars = drets socials i
polítics de tipus democràtic.
32. Conseqüències:
França: Caiguda de Lluís Felip I = II República. Revolucions de
febrer i juny. Fracàs de la rebel · lió obrera. 1852: Començament
del II Imperi Francès (Lluís Napoleó III Bonaparte, 1852-1870).
Àustria: Fi del feudalisme. Constitució moderada. Caiguda de
Metternich. Francisco José I. Revolucions a Hongria, Sèrbia,
Hongria, etc., Durament reprimides.
Estats Alemanys: Parlament de Frankfurt. Fracàs de Constitució
Federal.
Itàlia: esclats liberals i independentistes. Intervenció austríaca.
33. Eliminació del feudalisme a Europa (excepte a Rússia).
La Burgesia es fa conservadora:
Adopta constitucions moderades (sufragi censatari, règim de
llibertats conservador).
Prefereix perpetuar els èxits de 1789 fent concessions als obrers,
però sense la seva participació.
Els obrers prenen consciència de classe.
Naixement del Moviment Obrer Sindical.
Aparició dels primers partits polítics socialistes.
Enfrontament:
Burgesia - Proletariat ::::::::::: LLUITA DE CLASSES.
34.
35. Defensa la independencia política dels pobles, en funció
de les seves particularitats culturals, econòmiques, socials
i ètniques.
Les fronteres de l’Estat han de coincidir amb les fronteres
establertes per les seves particularitats (idioma, història,
etc).
El nacionalisme pot ser:
Integrador: pobles que pretenen formar un Estat polític propi i
unificat (cassos d’Itàlia i Alemanya)
Disgregador: pobles sotmesos a un poder estranger (pobles
com el polonés, els eslaus, balcànics,…) obligats a formar part
d’imperis basats en la força (Imperi Austríac, Imperi Otomà.)
36.
37.
38.
39. Existència de vuit estats: Piemont - Sardenya, Llombardia,
Vèneto, ducats de Parma, Mòdena i Toscana, Estats Pontificis i el
Regne de les Dues Sicilias.
Només el Piemont estava governat per una dinastia d'origen
italià, els Savoia, a la figura de Víctor Manuel I.
Causes:
Piemont, amb una burgesia comercial molt desenvolupada necessita un
mercat més extens que li permeti desenvolupar-se.
Insistent propaganda política: Víctor Manuel, Mazzini, (republicà),
Garibaldi, heroi popular i home d'acció, contrari a Manzini, autèntic
revolucionari, o el Comte de Cavour, cap de govern del Piemont.
40.
41. Piemont-Sardenya, Estats
Existien 8 Estats Pontificis, El Regne de les Dues
italians Sicílies, Vèneto, Llombardia,
Parma, Mòdena i la Toscana
L’Estat unificador
serà
El Regne de Piemont Víctor Manuel II de Savoia Suport de la
protagonistes Cavour, el primer ministre burgesia del
nord d’Itàlia
Garibaldi
procés de la unificació
procés de la unificació
1859, aliança amb Napoleó III. Annexió de la Llombardia
Guerra contra Àustria Revolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana
1860, campanya de Garibaldi Annexió de Sicília i Nàpols. Víctor Manuel Rei
d’Itàlia.
1866, annexió de Vèneto, 1870, annexió de Roma (capital)
42. Etapes
Etapes
de la unificació
de la unificació
(ITÀLIA)
(ITÀLIA)
1ª Guerra contra Àustria, 1859
Pau de Zúrich
LLOMBARDIA
LLOMBARDIA
VENETO Annexió de la Llombardia,
PIEMONT PARMA
PARMA Parma, Mòdena i Toscana
MÒDENA
MÒDENA
2ª La guerra contra Nàpols,
Expedició dels mil camises
TOSCANA
TOSCANA vermelles (Garibaldi), 1860
Annexió de les Dues Sicílies
ROMA
Estats Pontificis 3ª Annexió de Venècia (durant
la guerra austro-prussiana,
1866)
REGNE DE 4ª Annexió dels Estats
LES
DUES SICÍLIES Pontificis (durant la guerra
franco-prussiana, 1871)
43.
44.
45.
46. Intel · lectuals:
Unió cultural (llengua, mateixes tradicions, raça germànica, etc.)
Filòsofs: desenvolupament de la idea de nació alemanya (Hegel)
Econòmiques:
1834, Zollverein = eliminació de les barreres duaneres, ampliació del mercat.
Suport de la burgesia prussiana.
Polítiques:
Talent polític d'Otto von Bismarck.
Poder militar de l'Estat prussià: Gran força militar i fort sentiment nacional
47. Existien 38 Estats
La unificació d’Alemanya
La unificació d’Alemanya que formaven la Confederació Germànica
(1860 - 1870)
(1860 - 1870)
L’Estat unificador precedents Bismarck
serà
Revolucions liberals dels 20, 30 i 48
El Regne de Prússia 1834, creació del Zollverein
Amb uns
Guillem I Hohenzollern Suport de la
burgesia del nord
protagonistes Otto von Bismarck d’Alemanya, els
(“canceller de ferro”) junkers...
procés de la unificació
procés de la unificació Pàg. 35
Guerra contra Dinamarca Annexió de Holstein, Lauenburg i Schelesvig
Guerra contra Àustria Sadowa. Creació Confederació d’Alemanya del
Nord
1870, guerra contra França
Sedan. Creació del II Reich, annexió
mapa d’Alsàcia i Lorena, Pau de versalles.
14
48. Etapes
1ª La qüestió dels
ducats
2ª La guerra contra
Àustria
3ª La guerra contra
França
49. 1. Guerra amb Dinamarca (1863-1864)
Schleswig i Holstein, ducats sota sobirania danesa, amb població
alemanya s'incorporen a la Confederació Germànica i repartits entre
Àustria i Prússia.
2. Guerra Austro - prusiana (1866)
Bismarck acusa Àustria d'un abús de poder sobre els ducats. Batalla de
Sadowa = derrota exèrcit austríac.
Formació de la CONFEDERACIÓ DEL NORD.
3. Guerra franc - prusiana (1870)
França exigeix compensacions a Prússia = Batalla de Sedan.
La superació dels exèrcits francesos ve definida per les següents causes:
Utilització del ferrocarril.
Utilització d'artilleria pesada.