1. Tema 3. REVOLUCIONS BURGESES I
NACIONALISMES EUROPEUS
La configuració del Món Contemporani
JOAN ANTONI VALLS i PAULO

2.  Després de la derrota de Napoleó a Waterloo les grans potències
europees es reuniran a Viena amb una única finalitat: esborrar tot indici
de liberalisme de la faç de la terra i tornar de nou a l'Antic Règim. Amb
aquesta finalitat, es va posar en marxa la Santa Aliança, braç armat del
Congrés de Viena que autoritzava i legitimava la intervenció en qualsevol
país per ajudar a sufocar qualsevol aixecament liberal. És el que es coneix
com Restauració.
 No obstant això, eradicar el liberalisme que els exèrcits napoleònics
havien traslladat per tot Europa resultava una tasca impossible. En
efecte, els principis del liberalisme havien calat arreu i que tornessin a
donar fruit era només una qüestió de temps.
 I és per això que, a partir d'aquest moment, el segle XIX serà l'escenari en
què s'enfrontaran dues visions polítiques contraposades: d'una banda,
l'absolutisme i, per altra, el liberalisme.

3. La força del Congrés de Viena i de la Santa Aliança s'anirà diluint amb el pas
del temps i no podran evitar la proliferació de règims de tall liberal per gairebé
tot Europa. La instauració del liberalisme tindrà lloc en tres onades
revolucionàries successives: 1820, 1830 i 1848.
El 1820, sorgiran diferents revoltes revolucionàries, però comptaran amb
escàs suport i, per contra, s'hauran d'enfrontar a una encara poderosa Santa
Aliança. Aquesta aixafarà el moviment revolucionari a Espanya. Els majors
èxits els trobarem en els processos independentistes de Grècia i de les
colònies espanyoles al continent americà.
Ja el 1830, el liberalisme triomfarà en diferents llocs, com a França i
Espanya, entre d'altres. I, finalment, en el 48 les revoltes pretendran
augmentar els drets i llibertats i, en general, tindran un marcat caràcter
nacionalista, pel que a aquesta onada revolucionària la coneixerem com "la
primavera dels pobles".

6.  Objectius:
 Restaurar l'Antic Règim i els monarques i dinasties
enderrocats per les guerres napoleòniques.
 Abolir Constitucions i reimplantar l'absolutisme.
 Recompondre el mapa polític d'Europa.
 No aplicar mesures humiliants a França
▪ Luis XVIII decreta una "Carta Atorgada", amb postulats
liberals moderats.

7.  Nou ordre polític-ideològic, basat en:
​
 Legitimitat. Dret diví dels monarques, retorn al tron a les
dinasties regnants abans de 1789.
 Absolutisme. Poder absolut del monarca no frenat ni per cap
Constitució ni pel principi de sobirania nacional.
 Equilibri. Principi d'inspiració britànica que impedia
l'expansió d'una potència a costa d'altres Estats per evitar
conflictes a Europa.
 Intervencionisme. Les potències intervindrien en aquells
territoris on sorgissin moviments populars que posen en
perill els altres principis assenyalats. Això va conduir a un
sistema d'aliances i la realització de congressos.

8.  Quàdruple Aliança:
 Coalició integrada per les potències europees
Rússia, Àustria, Prússia i Gran Bretanya
 Objectiu: defensar l'ordre europeu a Viena i
conduir les relacions internacionals a través dels
contactes diplomàtics.
 Santa Aliança:
 Pacte d’ajuda recíproca entre nacions
representatives de les tres religions cristianes
(Àustria, Rússia, Prússia)

9. La derrota de Napoleó provova el retorn
La derrota de Napoleó provova el retorn RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
de les monarquies absolutistes
de les monarquies absolutistes 1814-1848
característiques
característiques
Es decideixen al
Defensa del legitimisme Congrés de Viena
Defensa de l’absolutisme Per tal de defensar
aquests principis es
Equilibri territorial crea la La Santa Aliança
Però la Restauració fou un període
Però la Restauració fou un període G.B, Prússia,
inestable
inestable Rússia, Àustria
Època de cicles
revolucionaris Les revolucions liberals
Amb uns trets Revoltes de les classes populars
generals (reivindicacions socials i econòmiques)
Dirigides per la burgesia (moderada)
9 Contingut nacionalista

12.  A França es restableixen les fronteres de 1789.
 Nous Estats-tap al voltant de França:
▪ Països Baixos (Holanda, Bèlgica i Luxemburg),
▪ Confederació Helvètica
▪ Regne de Piemont-Sardenya.
 Repartiment territorial equilibrat entre:
▪ Rússia: Finlàndia, Bessaràbia, Polònia;
▪ Àustria: Itàlia i Adriàtic
▪ Prússia: Saxònia (Brandenburg), part de la Pomerània
sueca, Renània (Westfàlia), Posnania,

13.  Suècia va incorporar Noruega i part de Finlàndia.
 Dinamarca es va annexionar els ducats de
Schleswig-Holstein, Lauemburgo i part de la
Pomerània sueca.
 Alemanya es va establir la Confederació
Germànica, amb una dieta o Assemblea permanent.
 Gran Bretanya va augmentar el seu imperi
ultramarí, convertint-se en gran potència (a Europa
aconsegueix Malta i Illes Jòniques).

16. Els principals trets ideològics són:
 Rebuig de l’Antic Règim, defensa de la modernitat
 Defensa de les llibertats individuals
 Rebuig del model social estamental
 Defensa de la igualtat entre classes socials
 Sobirania popular com a base legítima del poder
 Separació de poders (legislatiu, executiu i judicial)
 Tolerància religiosa
 Constitució com a marc polític i social

17.  Existència de 2 càmeres:  Existència d’una sola
 Senat, elegit pel rei. càmera.
 Congrés, elegit per sufragi  Sobirania Nacional.
censatari.
 Sufragi Universal.
 Sobirania Compartida:
 República.
 Corts = Legislatiu.
 Govern representatiu
 Rei = Executiu.
de les masses, cada
 Govern de les elits,
vegada més
minories amb poder
participatives.
econòmic i cultural.

19. Onades revolucionàries al segle XIX
Onades revolucionàries al segle XIX
Revolucions de 1820
Revolucions de 1820 Revolucions de 1830
Revolucions de 1830 Revolucions de 1848
Revolucions de 1848
•• Motivades per l’oposició •• Revolucions de caràcter
Revolucions de caràcter •• Revolucions liberals i i
Revolucions liberals
Motivades per l’oposició aixecaments nacionalistes.
a l’absolutisme monàrquic: liberal contra
liberal contra aixecaments nacionalistes.
a l’absolutisme monàrquic:
Espanya, Portugal, Itàlia.
Espanya, Portugal, Itàlia. l’absolutisme monàrquic.
l’absolutisme monàrquic.
•• Van triomfar temporalment
Van triomfar temporalment
•• Motivades pel rebuig al
Motivades pel rebuig al •• Van triomfar
Van triomfar a França i ial regne del
a França al regne del
domini d’altres potències:
domini d’altres potències: temporalment a França Piemont.
Piemont.
temporalment a França
Grècia i iIberoamèrica.
Grècia Iberoamèrica. i iBèlgica.
Bèlgica.
•• Van fracassar aala resta
Van fracassar la resta
d’Europa.
d’Europa.
•• Van fracassar a Polònia,
Van fracassar a Polònia,
Portugal i iels estats
Portugal els estats
italians i ialemanys.
italians alemanys.

20.  Les revolucions de 1820:
 Insurreccions armades
 Derrota per intervenció de la Santa Aliança
 Triomf a Grècia i Amèrica espanyola
 Les revolucions de 1830:
 Suport popular. Europa occidental i central.
 Triomf a França i Bèlgica.
 Triomf del liberalisme conservador a Europa occidental
 Les revolucions de 1848 (la primavera dels pobles):
 Democràtica a França. Fracàs.
 Triomf de les revolucions liberals.

23. 1820
1820
Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya)
Dirigides per la burgesia (moderada)
La Santa Aliança imposa l’ordre
Comença la guerra d’independència de
Grècia i de les colònies llatinoamericanes

24.  Nucli: Zona Mediterrània (Espanya, Nàpols i Grècia).
 Barreja de moviments liberals (Espanya i Nàpols) i
nacionals (Grècia).
 Poc suport de les masses.
 Liberalisme poc arrelat (poca burgesia).
 Intervenció de la Santa Aliança: Espanya i Nàpols.
 Independència de Grècia, 1830.

26. 1830
1830
Participació de les masses (crisi econòmica i social)
Comença a França_ revolta contra Carles X
S’imposa un nou rei Lluís Felip d’Orleans
Independència i liberalisme a Bèlgica
S’independitza d’Holanda

27.  Nucli: França.
 Extensió: Bèlgica, Polònia, Itàlia, Espanya, Portugal …
 Barreja de revolucions liberals (major llibertat política) i
nacionals (independència).
 Participació activa de les masses populars
 Més extenses, profundes.
 Conseqüències:
 França: Caiguda de Carles X (1824-1830), successor de Lluís XVIII (1815-
1824) = Coronació de Lluís Felip d'Orleans.
 Anglaterra: Llei Electoral de 1832: ampliació del sufragi.
 Independència de Bèlgica: 1830.
 Intervenció d'Àustria i Rússia als Estats Alemanys, Itàlia i Polònia.

30. 1848
1848
Reivindicacions igualtat
Participació masses i burgesia mitjana social i sufragi universal
Dóna lloc a l’Imperi de
Comença a França_ República democràtica
Napoleó III
Es donen revoltes nacionalistes i liberals a l’Imperi
austríac i als Estats alemanys (fracassen)

31.  Nuclis simultanis:
 França, Itàlia, Imperi Austro-Hongarès, Estats Alemanys.
 Evolució molt ràpida. Igual final.
 Causes:
 Dificultats econòmiques, crisi industrial, desitjos de
canvi polític, desitjos d'independència.
 Protagonistes: Classes populars = drets socials i
polítics de tipus democràtic.

32.  Conseqüències:
 França: Caiguda de Lluís Felip I = II República. Revolucions de
febrer i juny. Fracàs de la rebel · lió obrera. 1852: Començament
del II Imperi Francès (Lluís Napoleó III Bonaparte, 1852-1870).
 Àustria: Fi del feudalisme. Constitució moderada. Caiguda de
Metternich. Francisco José I. Revolucions a Hongria, Sèrbia,
Hongria, etc., Durament reprimides.
 Estats Alemanys: Parlament de Frankfurt. Fracàs de Constitució
Federal.
 Itàlia: esclats liberals i independentistes. Intervenció austríaca.

33.  Eliminació del feudalisme a Europa (excepte a Rússia).
 La Burgesia es fa conservadora:
 Adopta constitucions moderades (sufragi censatari, règim de
llibertats conservador).
 Prefereix perpetuar els èxits de 1789 fent concessions als obrers,
però sense la seva participació.
 Els obrers prenen consciència de classe.
 Naixement del Moviment Obrer Sindical.
 Aparició dels primers partits polítics socialistes.
 Enfrontament:
Burgesia - Proletariat ::::::::::: LLUITA DE CLASSES.

35. Defensa la independencia política dels pobles, en funció
de les seves particularitats culturals, econòmiques, socials
i ètniques.
Les fronteres de l’Estat han de coincidir amb les fronteres
establertes per les seves particularitats (idioma, història,
etc).
El nacionalisme pot ser:
 Integrador: pobles que pretenen formar un Estat polític propi i
unificat (cassos d’Itàlia i Alemanya)
 Disgregador: pobles sotmesos a un poder estranger (pobles
com el polonés, els eslaus, balcànics,…) obligats a formar part
d’imperis basats en la força (Imperi Austríac, Imperi Otomà.)

39. Existència de vuit estats: Piemont - Sardenya, Llombardia,
Vèneto, ducats de Parma, Mòdena i Toscana, Estats Pontificis i el
Regne de les Dues Sicilias.
Només el Piemont estava governat per una dinastia d'origen
italià, els Savoia, a la figura de Víctor Manuel I.
Causes:
 Piemont, amb una burgesia comercial molt desenvolupada necessita un
mercat més extens que li permeti desenvolupar-se.
 Insistent propaganda política: Víctor Manuel, Mazzini, (republicà),
Garibaldi, heroi popular i home d'acció, contrari a Manzini, autèntic
revolucionari, o el Comte de Cavour, cap de govern del Piemont.

41. Piemont-Sardenya, Estats
Existien 8 Estats Pontificis, El Regne de les Dues
italians Sicílies, Vèneto, Llombardia,
Parma, Mòdena i la Toscana
L’Estat unificador
serà
El Regne de Piemont Víctor Manuel II de Savoia Suport de la
protagonistes Cavour, el primer ministre burgesia del
nord d’Itàlia
Garibaldi
procés de la unificació
procés de la unificació
1859, aliança amb Napoleó III. Annexió de la Llombardia
Guerra contra Àustria Revolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana
1860, campanya de Garibaldi Annexió de Sicília i Nàpols. Víctor Manuel Rei
d’Itàlia.
1866, annexió de Vèneto, 1870, annexió de Roma (capital)

42. Etapes
Etapes
de la unificació
de la unificació
(ITÀLIA)
(ITÀLIA)
1ª Guerra contra Àustria, 1859
Pau de Zúrich
LLOMBARDIA
LLOMBARDIA
VENETO Annexió de la Llombardia,
PIEMONT PARMA
PARMA Parma, Mòdena i Toscana
MÒDENA
MÒDENA
2ª La guerra contra Nàpols,
Expedició dels mil camises
TOSCANA
TOSCANA vermelles (Garibaldi), 1860
Annexió de les Dues Sicílies
ROMA
Estats Pontificis 3ª Annexió de Venècia (durant
la guerra austro-prussiana,
1866)
REGNE DE 4ª Annexió dels Estats
LES
DUES SICÍLIES Pontificis (durant la guerra
franco-prussiana, 1871)

46. Intel · lectuals:
 Unió cultural (llengua, mateixes tradicions, raça germànica, etc.)
 Filòsofs: desenvolupament de la idea de nació alemanya (Hegel)
Econòmiques:
 1834, Zollverein = eliminació de les barreres duaneres, ampliació del mercat.
 Suport de la burgesia prussiana.
Polítiques:
 Talent polític d'Otto von Bismarck.
 Poder militar de l'Estat prussià: Gran força militar i fort sentiment nacional

47. Existien 38 Estats
La unificació d’Alemanya
La unificació d’Alemanya que formaven la Confederació Germànica
(1860 - 1870)
(1860 - 1870)
L’Estat unificador precedents Bismarck
serà
Revolucions liberals dels 20, 30 i 48
El Regne de Prússia 1834, creació del Zollverein
Amb uns
Guillem I Hohenzollern Suport de la
burgesia del nord
protagonistes Otto von Bismarck d’Alemanya, els
(“canceller de ferro”) junkers...
procés de la unificació
procés de la unificació Pàg. 35
Guerra contra Dinamarca Annexió de Holstein, Lauenburg i Schelesvig
Guerra contra Àustria Sadowa. Creació Confederació d’Alemanya del
Nord
1870, guerra contra França
Sedan. Creació del II Reich, annexió
mapa d’Alsàcia i Lorena, Pau de versalles.
14

48. Etapes
1ª La qüestió dels
ducats
2ª La guerra contra
Àustria
3ª La guerra contra
França

49. 1. Guerra amb Dinamarca (1863-1864)
 Schleswig i Holstein, ducats sota sobirania danesa, amb població
alemanya s'incorporen a la Confederació Germànica i repartits entre
Àustria i Prússia.
2. Guerra Austro - prusiana (1866)
 Bismarck acusa Àustria d'un abús de poder sobre els ducats. Batalla de
Sadowa = derrota exèrcit austríac.
 Formació de la CONFEDERACIÓ DEL NORD.
3. Guerra franc - prusiana (1870)
​
 França exigeix compensacions a Prússia = Batalla de Sedan.
 La superació dels exèrcits francesos ve definida per les següents causes:
Utilització del ferrocarril.
Utilització d'artilleria pesada.