Moviment obrer II
Sindicats de masses i partits obrers
(1881-1914)
Els avenços del sindicalisme
• 1880: Augment del proletariat  sindicalisme massiu.
• Exigència a l’estat de regulació laboral:
• Treball femení i infantil (demanaven regular edat
mínima als 8-9 anys). Prohibició treball nocturn
femení (1874)
• Assegurances obligatòries. Pioners a Alemanya
• Jornada laboral: 8 hores després de la Primera Guerra
Mundial
Partits i sindicats socialistes
Fundació de partits polítics obrers. Partit
Socialdemòcrata Alemany (1875)
• Pretenia conquerir el poder polític per implantar socialisme
• Curt termini: socialdemocràcia (acció política, parlament)
• Reivindicacions democràtiques (sufragi universal, educació
pública)
• Reivindicacions de classe.
• Creació de sindicats nacionals. Negociació col·lectiva: Unió
General de Sindicats Alemanys (Espanya: UGT)
Anglaterra: Punt de partida: sindicats (Trade
Unions). Després, Partit Laborista.
Els camins del socialisme: Entre la pràctica parlamentària i
l’acció revolucionària. Alemanya:
• Revisionisme de Bernstein, crítica a Marx: els obrers han millorat les
condicions de vida. Calia continuar amb les reformes i la via
parlamentària.
• Karl Kautsky mantenia retòrica revolucionària, però amb pràctica
reformista
• Rosa Luxemburg defensava que només es podia arribar al socialisme per
la via revolucionària
Fora d’Alemanya
• Vladimir Ilitx Lenin (rus) va protagonitzar la Revolució Russa per mitjà
d’un partit.
• França: Socialisme dividit després de la Comuna. Secció Francesa de la
Internacional Obrera (1905)
• Espanya: PSOE (1879) vinculat a UGT.
Rosa Luxemburg Karl Kautsky Vladimir Ilitx Lenin
Les pràctiques anarquistes
Congrés de Londres (1881): violència per divulgar l’ideari anarquista: propaganda dels fets.
Actes terroristes
Anarcocomunisme
• Malatesta i Kropotkin.
• Individualisme
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció i béns de consum.
• Treball voluntari i ajuda mútua.
• Educació, clau per al canvi.
• Anticlericalisme i internacionalisme
Anarcosindicalisme
• Independent dels partits.
• Partidaris de l’organització obrera en sindicats
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Vaga general
• CGT (França), CNT (Espanya)
anarquisme Atemptat contra el rei d'Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid,
el 1906, il·lustració contemporània de la revista "L'illustration Française" -
© Fototeca.cat. Gran Enciclopèdia Catalana
La Segona Internacional
Fundació i objectius
•Partits obrers socialistes. Homogènia
•Fundació: París, 1889
•Reclamaven lleis per la protecció dels treballadors
•Símbols: Primer de Maig.
•Conferència Internacional de Dones Socialistes (1907)
Els grans debats
•Lluita de classes com a acció política i social. Rebuig al revisionisme
•Colonialisme: un sector s’hi oposava Congrés de Stuttgart. Un altre sector el defensava, condemnant les
pràctiques abusives.
•Durant la Primera Guerra Mundial la majoria de partits van abandonar el pacifisme, van votar els crèdits
de guerra («unió sagrada»)
Crisi i divisió del moviment socialista
•Patriotes: partidaris de la Guerra Mundial
•Pacifistes moderats: pro neutralitat
•Revolucionaris (Rosa Luxemburg, Lenin, Gramsci) volien convertir la guerra en revolució.
•Bolxevics (Lenin) van prendre el poder a Rússia (1917): escissió comunista i formació de la III Internacional.
Moviment obrer ii

Moviment obrer ii

  • 1.
  • 2.
    Sindicats de massesi partits obrers (1881-1914) Els avenços del sindicalisme • 1880: Augment del proletariat  sindicalisme massiu. • Exigència a l’estat de regulació laboral: • Treball femení i infantil (demanaven regular edat mínima als 8-9 anys). Prohibició treball nocturn femení (1874) • Assegurances obligatòries. Pioners a Alemanya • Jornada laboral: 8 hores després de la Primera Guerra Mundial
  • 3.
    Partits i sindicatssocialistes Fundació de partits polítics obrers. Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) • Pretenia conquerir el poder polític per implantar socialisme • Curt termini: socialdemocràcia (acció política, parlament) • Reivindicacions democràtiques (sufragi universal, educació pública) • Reivindicacions de classe. • Creació de sindicats nacionals. Negociació col·lectiva: Unió General de Sindicats Alemanys (Espanya: UGT) Anglaterra: Punt de partida: sindicats (Trade Unions). Després, Partit Laborista.
  • 4.
    Els camins delsocialisme: Entre la pràctica parlamentària i l’acció revolucionària. Alemanya: • Revisionisme de Bernstein, crítica a Marx: els obrers han millorat les condicions de vida. Calia continuar amb les reformes i la via parlamentària. • Karl Kautsky mantenia retòrica revolucionària, però amb pràctica reformista • Rosa Luxemburg defensava que només es podia arribar al socialisme per la via revolucionària Fora d’Alemanya • Vladimir Ilitx Lenin (rus) va protagonitzar la Revolució Russa per mitjà d’un partit. • França: Socialisme dividit després de la Comuna. Secció Francesa de la Internacional Obrera (1905) • Espanya: PSOE (1879) vinculat a UGT.
  • 5.
    Rosa Luxemburg KarlKautsky Vladimir Ilitx Lenin
  • 6.
    Les pràctiques anarquistes Congrésde Londres (1881): violència per divulgar l’ideari anarquista: propaganda dels fets. Actes terroristes Anarcocomunisme • Malatesta i Kropotkin. • Individualisme • Propietat col·lectiva dels mitjans de producció i béns de consum. • Treball voluntari i ajuda mútua. • Educació, clau per al canvi. • Anticlericalisme i internacionalisme Anarcosindicalisme • Independent dels partits. • Partidaris de l’organització obrera en sindicats • Propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Vaga general • CGT (França), CNT (Espanya)
  • 7.
    anarquisme Atemptat contrael rei d'Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid, el 1906, il·lustració contemporània de la revista "L'illustration Française" - © Fototeca.cat. Gran Enciclopèdia Catalana
  • 8.
    La Segona Internacional Fundaciói objectius •Partits obrers socialistes. Homogènia •Fundació: París, 1889 •Reclamaven lleis per la protecció dels treballadors •Símbols: Primer de Maig. •Conferència Internacional de Dones Socialistes (1907) Els grans debats •Lluita de classes com a acció política i social. Rebuig al revisionisme •Colonialisme: un sector s’hi oposava Congrés de Stuttgart. Un altre sector el defensava, condemnant les pràctiques abusives. •Durant la Primera Guerra Mundial la majoria de partits van abandonar el pacifisme, van votar els crèdits de guerra («unió sagrada») Crisi i divisió del moviment socialista •Patriotes: partidaris de la Guerra Mundial •Pacifistes moderats: pro neutralitat •Revolucionaris (Rosa Luxemburg, Lenin, Gramsci) volien convertir la guerra en revolució. •Bolxevics (Lenin) van prendre el poder a Rússia (1917): escissió comunista i formació de la III Internacional.