1. Moviment obrer II

2. Sindicats de masses i partits obrers
(1881-1914)
Els avenços del sindicalisme
• 1880: Augment del proletariat  sindicalisme massiu.
• Exigència a l’estat de regulació laboral:
• Treball femení i infantil (demanaven regular edat
mínima als 8-9 anys). Prohibició treball nocturn
femení (1874)
• Assegurances obligatòries. Pioners a Alemanya
• Jornada laboral: 8 hores després de la Primera Guerra
Mundial

3. Partits i sindicats socialistes
Fundació de partits polítics obrers. Partit
Socialdemòcrata Alemany (1875)
• Pretenia conquerir el poder polític per implantar socialisme
• Curt termini: socialdemocràcia (acció política, parlament)
• Reivindicacions democràtiques (sufragi universal, educació
pública)
• Reivindicacions de classe.
• Creació de sindicats nacionals. Negociació col·lectiva: Unió
General de Sindicats Alemanys (Espanya: UGT)
Anglaterra: Punt de partida: sindicats (Trade
Unions). Després, Partit Laborista.

4. Els camins del socialisme: Entre la pràctica parlamentària i
l’acció revolucionària. Alemanya:
• Revisionisme de Bernstein, crítica a Marx: els obrers han millorat les
condicions de vida. Calia continuar amb les reformes i la via
parlamentària.
• Karl Kautsky mantenia retòrica revolucionària, però amb pràctica
reformista
• Rosa Luxemburg defensava que només es podia arribar al socialisme per
la via revolucionària
Fora d’Alemanya
• Vladimir Ilitx Lenin (rus) va protagonitzar la Revolució Russa per mitjà
d’un partit.
• França: Socialisme dividit després de la Comuna. Secció Francesa de la
Internacional Obrera (1905)
• Espanya: PSOE (1879) vinculat a UGT.

5. Rosa Luxemburg Karl Kautsky Vladimir Ilitx Lenin

6. Les pràctiques anarquistes
Congrés de Londres (1881): violència per divulgar l’ideari anarquista: propaganda dels fets.
Actes terroristes
Anarcocomunisme
• Malatesta i Kropotkin.
• Individualisme
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció i béns de consum.
• Treball voluntari i ajuda mútua.
• Educació, clau per al canvi.
• Anticlericalisme i internacionalisme
Anarcosindicalisme
• Independent dels partits.
• Partidaris de l’organització obrera en sindicats
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Vaga general
• CGT (França), CNT (Espanya)

7. anarquisme Atemptat contra el rei d'Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid,
el 1906, il·lustració contemporània de la revista "L'illustration Française" -
© Fototeca.cat. Gran Enciclopèdia Catalana

8. La Segona Internacional
Fundació i objectius
•Partits obrers socialistes. Homogènia
•Fundació: París, 1889
•Reclamaven lleis per la protecció dels treballadors
•Símbols: Primer de Maig.
•Conferència Internacional de Dones Socialistes (1907)
Els grans debats
•Lluita de classes com a acció política i social. Rebuig al revisionisme
•Colonialisme: un sector s’hi oposava Congrés de Stuttgart. Un altre sector el defensava, condemnant les
pràctiques abusives.
•Durant la Primera Guerra Mundial la majoria de partits van abandonar el pacifisme, van votar els crèdits
de guerra («unió sagrada»)
Crisi i divisió del moviment socialista
•Patriotes: partidaris de la Guerra Mundial
•Pacifistes moderats: pro neutralitat
•Revolucionaris (Rosa Luxemburg, Lenin, Gramsci) volien convertir la guerra en revolució.
•Bolxevics (Lenin) van prendre el poder a Rússia (1917): escissió comunista i formació de la III Internacional.