La Cançó Sto Perigiali

870 views

Published on

Published in: Education, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
870
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La Cançó Sto Perigiali

  1. 1. FITXA D’ACTIVITATS TAC I MÚSICA Professor/a: Anna Samsó Centre: IES Mercè Rodoreda – Localitat: L´Hospitalet de Llobregat Context educatiu L´IES Mercè Rodoreda està situat al barri del Centre de L´Hospitalet i té quatre línies a l´ESO i dues a Batxillerat, més un Cicle Formatiu de grau superior de Química ambiental. L’alumnat del Centre és d’extracció socio-econòmica mitjana, segones i terceres generacions dels primers immigrants arribats d’altres zones de l’estat espanyol. L’alumnat estranger seria un 10 %, aproximadament, del total , provinents sobretot d´Amèrica Llatina i Marroc. La majoria han cursat tota o part de la Primària en centres catalans. Al llarg del curs s’han realitzat sortides diverses amb tots els nivells. La coral del Centre ha participat en el muntatge de l’òpera Brundibár emmarcada en l’activitat “Òpera a Secundària” i la música ha estat present en totes les activitats al voltant de les festes de Carnestoltes i St. Jordi. TÍTOL DE L’ACTIVITAT: La cançó Sto Perigiali Nivell educatiu i curs: 2n curs d´ESO Nombre d’alumnes: 15 Característiques generals: Les 2 hores setmanals que tenim de classe al llarg de tot el curs les hem repartit de manera que una hora ha estat tot el grup junt, i l’altra hora l’hem desdoblada. En aquest desdoblament un professor ha treballat en grups de 3, amb els 5 ordinadors i el material de la dotació informàtica, i l’altra ha treballat sobretot amb els instruments de l’aula (la flauta i instruments Orff). La ràtio mitjana és d’uns 30 alumnes per classe. A nivell de relació, entre l’alumnat hi ha majoritàriament un bon ambient i predisposició per treballar. I a nivell musical la majoria vénen amb els coneixements de música de Primària, però excepcionalment hi ha un grup on set alumnes estan estudiant o han estudiat música fora de l’escola, amb un cert nivell de lectura. Objectius actitudinals, socials (actituds, valors i normes): Aprendre a tocar en grup: estar atents a les indicacions que es realitzen per millorar la interpretació , respectar la feina i l’esforç que realitzen els companys, saber escoltar quan els altres toquen (o com a mínim, no molestar) i mostrar el màxim de concentració quan s’ha de tocar. Objectius procedimentals i conceptuals: Procedimentals: Identificar els ritmes i les notes de la cançó a partir de l’escolta dels fragments tocats amb la flauta. Identificar les frases musicals de la cançó. Interpretar amb l´instrument escolar la partitura proposada seguint el tempo marcat. Aprendre de memòria la part que s’ha d’interpretar (sobretot si el nivell de lectura és més aviat baix). Iniciar-se en l’ús del programa Logic Fun.
  2. 2. Conceptuals: Les notes i les figures musicals. Funció melòdica i funció harmònica en una cançó. El contratemps. L´hemiòlia. Signes de repetició (doble barra de repetició i caselles 1 i 2). Frase musical. Objectius competencials: COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’ÀREA: Competència Comunicativa: la comunicació l’establim a través de l’activitat d’escolta i interpretació amb els instruments. Competència Artística i cultural: coneixement de música d’altres àmbits culturals. CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Competència del coneixement i interacció amb el món: ampliar el coneixement de repertori i enriquir el gust musical amb cançons de consum no habitual entre els nostres alumnes. Competència tecnològica: familiaritzar-se amb noves eines per fer música. Ampliar l’ús i el rendiment de l’ordinador: ser subjecte actiu i creatiu i no només buscador d’informació. Competència social i ciutadana: el treball instrumental en grup ajuda a adquirir l’hàbit d’aprendre a escoltar l’altre, de ser respectuós i tolerant amb les dificultats que té l’altre per aprendre (perquè pot ser la mateixa dificultat a la que s’enfronta un mateix en el procés d’aprenentatge), els nois/-es que tenen més facilitat tenen l’oportunitat d’ajudar als que els costa, perquè superin les dificultats. Competència d’aprendre a aprendre: prendre consciència que la pràctica instrumental requereix, més que memoritzar un enorme corpus teòric, un alt grau de concentració en el que s´està fent. Continguts que es tractaran - Musicals: Les notes i les figures musicals. Funció melòdica i funció harmònica en una cançó. El contratemps. L´hemiòlia. Signes de repetició (doble barra de repetició i caselles 1 i 2). Frase musical. - Tecnològics: ús del programa Logic Fun. - Socials: treball individual que ha de tenir com a conseqüència un bon treball en grup, creació musical en petit grup fent aportacions perquè el projecte tiri endavant. Temporalització: 5 sessions d’una hora (amb 15 dies de separació entre elles). Agrupament dels alumnes: grups de 3 quan treballen amb els ordinadors; i cadascú amb el seu instrument (xilòfon o metal·lòfon) o per parelles compartint un sol instrument. Recursos que s’utilitzen:
  3. 3. - Eines TIC: ordinador, auriculars, pantalla i canó de projecció. - Programari: Logic Fun i Van Basco´s Karaoke. - Instruments de l’aula: la flauta de bec (perquè la professora toqui la melodia de la cançó), instruments Orff (per fer les dues veus acompanyants), més instruments melòdics que toquen els propis alumnes (flauta travessera, saxo, violoncel,...) - Altres: CD: “EL-LAS, Mª del Mar Bonet canta M. Theodorakis” i reproductor de CDs. Professorat implicat: 1 professor i 1 professora. Descripció de l’activitat que han de realitzar els estudiants A la primera sessió, iniciem l’activitat presentant la cançó Sto Perigiali del compositor grec Mikis Theodorakis, escoltant-la en CD. L’escoltem en la versió en català interpretada per la Mª del Mar Bonet. Posteriorment comencem l’anàlisi: comentem quin paper tenen la veu i els instruments (funció melòdica i funció harmònica/d’acompanyament) en la versió escoltada. Identifiquem quins són els instruments que sonen. Llegim el text per conèixer-ne el contingut. A continuació la professora toca la melodia amb la flauta de bec, compàs per compàs,(a manera de dictat) per anar descobrint entre tots/-es les figures rítmiques i les notes (el fet de tocar la flauta els ajuda a reconèixer les notes) que anem escrivint a la pissarra. A continuació tornem a escoltar el CD, mentre seguim la melodia que acabem d’escriure. Un/-a alumne va seguint amb el dit la partitura – a mode de cursor – mentre va sonant la cançó. Al final de la classe es reparteix un full amb quatre sistemes de 2 pentagrames amb la melodia ja escrita en el primer, i el segon en blanc. Copien la lletra de la cançó (en grec) a sota de les notes de la melodia i com que l’han escoltada unes quantes vegades la cantem tots junts. Inventen, en grups de 3, un acompanyament de percussió corporal (si queda temps). A la segona sessió es divideix el grup de 15 en dues meitats i s’assigna a cada grup l’acompanyament de la 2ª o la 3ª veu. Es copien a la pissarra els 4 compassos del primer sistema dels acompanyaments i cadascú copia la veu que li correspon. Interpreten amb els instruments (xilòfons i metal·lòfons) el què acaben de copiar. Fem el mateix amb el 2n,3r i 4t sistemes: copiar i tocar amb els instruments. A la tercera sessió es recorda i perfeccionen les interpretacions de l’acompanyament, sumant-hi la veu que fa la melodia (pot ser interpretat per un petit grup amb flautes o bé aprofitant instruments que toquin els propis alumnes –en aquest cas, una flauta travessera i un violoncel-). (Amb alguns grups més lents en aquesta sessió encara s’estan aprenent el 3r o 4t sistemes). La quarta sessió es treballa amb els ordinadors: obren un fitxer Midi de la cançó Sto Perigiali amb el programa Logic Fun i tenen la partitura amb les tres veus (la melodia i les dues d’acompanyament). Amb la finestra Partitura al davant escolten i identifiquen les seccions en les que es divideix la cançó (A B B) . A la finestra Arrange tallen en el punt on acaba i comença una o altra secció a les
  4. 4. tres veus. A la finestra Matrix s’inventen un ritme amb el canal 10 de percussió amb diferents llargades i sons. Poden comprovar el resultat rítmic i melòdic del que han creat amb escriptura convencional anant a la finestra Partitura. A la cinquena sessió s’uneixen les feines realitzades per separat (per tant hem de reunir els/les 30 alumnes a la classe on hi ha els ordinadors): l’aprenentatge de l’acompanyament amb instruments Orff juntament amb els ritmes creats pels diferents grups amb el programa Logic Fun. Una part del grup interpretarà la melodia cantant-la mentre segueix la lletra amb el karaoke projectat al canó. La veu pot ser doblada també pels instruments melòdics que he esmentat abans. S’hauran silenciat les veus d’acompanyament del Logic Fun perquè seran interpretades pels propis alumnes amb xilòfons i metal·lòfons i només quedarà amb so l’acompanyament rítmic de nova creació. • Avaluació Aquesta activitat l’he plantejada amb un caràcter globalitzador, per això se situa al darrer trimestre i sintetitza d’alguna manera el que hem anat veient al llarg del curs. Primera sessió: el resultat del dictat rítmic-melòdic s´escriu a la pissarra amb la participació de tot el grup, per torns, i s’anota el nombre d’encerts que té cada alumne. Una vegada tenim la melodia escrita, s’avalua també la precisió amb que se segueix la partitura (assenyalant amb el dit) mentre sona el CD amb la cançó. La precisió es valora amb un + , +/- , - . Es tracta que entre una i altra activitat hagi participat tothom. Segona i tercera sessions: es va fent un seguiment de l’actitud individual davant l’aprenentatge, en funció dels objectius marcats prèviament: atenció a les indicacions de la professora, escoltar quan els altres toquen, concentració mentre es treballa. La valoració també és amb + , +/- , - . Tercera sessió: quan ja han treballat i après l’acompanyament de tota la peça tocant tots a l’hora, arriba el moment de fer-ho sols (1 xilòfon i 1 metal·lòfon) per valorar la correcció individual de la interpretació. Observarem elements com: si el tempo es manté del principi al final o si hi ha accelerandos o ritardandos; si s’atura al llarg de la interpretació desistint de continuar o si sap continuar malgrat haver-se aturat; si ho toca tot correctament o s’inventa algun ritme o alguna nota. Quan els alumnes no toquen han d’omplir aquesta graella de valoració dels seus companys, com a una activitat d’escolta activa i crítica. Després les valoracions es posen en comú. Quarta sessió: es valora la correcta identificació de les seccions de la cançó amb el programa Logic Fun, i l’acompanyament que han creat els diferents grups de 3 amb el mateix programa. AVALUACIÓ CONTEXTUAL DE L’ACTIVITAT REALITZADA Objectius assolits: El treball encara no ha finalitzat (quedaria per fer la cinquena sessió) , però fent una valoració del treball realitzat fins ara, a nivell actitudinal he observat un grau important d’implicació en tots/-es els/les alumnes. És a dir, han entès l’esforç de concentració que cal per a que la interpretació sigui correcta, adonant-se d’un s’equivocaven ells mateixos i/o els altres, i celebrant els moments en què la
  5. 5. interpretació “arribava a bon port”, demanant silenci abans de començar si hi havia algú que no estava prou al cas , ajudant el company amb dificultats, etc... Potser el que més ha costat és el saber “estar sense fer res”, quan el que toca és l’altre i “has d’esperar el teu torn”, en aquestes ocasions, els alumnes (normalment nois) més inquiets són els que han distorsionat el ritme de treball de la resta. Els objectius procedimentals : he constatat que la dificultat no està en el camp teòric o conceptual del Llenguatge Musical (coneixen/identifiquen la durada de les figures i el nom de les notes), sinó en la capacitat de lectura individual d’aquest llenguatge. Per senzills que siguin els ritmes o les notes, hi ha inseguretat a l’hora d’interpretar-les o escassa consciència de fer-ho correctament. És molt possible que estiguin acostumats a procedir per imitació de models i els falta aquesta mica de confiança. Una altra possible explicació és que l’agilitat lectora requereix pràctica. En contraposició, un punt positiu és que treballen la memòria. Seguir el tempo que marca la professora és un dels altres objectius difícils d’assolir. Els grups tenen tendència a accelerar-se i he detectat que la millor manera de “frenar-los” no és marcant el tempo amb p.ex. un pandero, sinó cantant o tocant la melodia. Les harmonies que es creen són un element més eficaç que els fa entendre que ningú ha d’arribar abans que els altres, sinó que hem d´anar avançant tots junts: melodia i acompanyament. El concepte “contratemps” queda claríssim, sobretot al xilòfons, perquè els seu acompanyament es basa en aquest ritme: silenci de negra – negra. L´hemiòlia, present en l’acompanyament dels metal·lòfons no ha quedat tant clara. De fet, no he fet referència a aquesta paraula, però si que els he fet notar que en un moment determinat, la mètrica del compàs quaternari xoca amb els accents de ritme ternari que apareixen en dos compassos. Després d´estar fent blanques, rodones o negres, apareixen dues blanques amb punt que distorsionen la inèrcia mètrica. Aquest és el punt que presenta més dificultat. Què prova que va funcionar bé? Quan els demanes el màxim de concentració perquè la interpretació “surti a la primera”, s’adonen que realment surt millor, que l’esforç individual reverteix en el resultat de conjunt i que això és altament gratificant. S’estalvien la repetició per equivocació (que es fa pesada), guanyant la repetició que es fa per plaer, perquè sona bé, perquè ells mateixos demanen de tornar-la a fer. Quan això s’aconsegueix hi ha mostres d’alegria evidents (en aquest aspecte són molt expressius). Què et va sorprendre? L’acceptació quasi immediata de la cançó proposada. A l’hora de triar el repertori per ser treballat faig una tria gairebé automàtica del què crec que pot funcionar i el què no. En aquest cas no estava del tot segura que la cançó fos la més adequada, però el resultat –per sorpresa meva- m’ha contradit. Superada la primera fase de vergonya de cantar, el fet de cantar-la en grec ha suposat un plus de novetat i d’interès, i ha permès que quedessin atrapats per la bellesa de la melodia.
  6. 6. Canvis que el professorat farà en l’activitat la propera vegada: - Es podria utilitzar el programa Music Time juntament amb el canó per escriure el dictat rítmic-melòdic inicial de presentació de la cançó, enlloc de la pissarra convencional. - Pautar millor i treure més rendiment al treball que es realitzi amb el Logic Fun.

×