1. Didàctica de la Música II. Àlex Martos. Ed. Musical, 3r.
Proposta per a la sessió pràctica: “Introducció al swing”.
U.D. El Jazz. 6è de primària.
1.- Guió de la sessió.
- Audició : Teddy the Toad (Neal Hefti), interpretat per l’ Orquestra de Count
Basie.
- Comentar breument l’audició a partir d’unes preguntes plantejades pel mestre
referides a característiques de la peça (tempo, instrumentació, etc.).
- Presentació de l’audició i de l’intèrpret (Count Basie) . Breu explicació de
l’agrupació instrumental big band mitjançant la utilització de les TAC (power
point).
- Cançó : “Amb les mans ” (J. Miranda).
- Ritme : Repàs de la figura rítmica corxera amb punt semicorxera (quami)
present a la cançó. Exercici d’identificació d’aquesta figura rítmica dintre de
cèl·lules rítmiques de 4 pulsacions picades pel mestre. Associar aquesta figura al
ritme de swing.
- Exercici de polirrítmia a tres veus donades tres cèl·lules rítmiques diferents (de 4
pulsacions cadascuna), en una de les quals apareix el quami. Utilitzarem
instruments de percussió (un per a cada veu) per tal d’imitar les diferents
seccions d’una orquestra de swing i recrear-ne els diferents plans sonors.
Interpretació de la polirrítmia sobre l’audició.
- Repetició del mateix exercici, aquest cop posant text a cada cèl·lula rítmica a
partir d’una proposta del mestre.
- Explicació del concepte riff i la seva importància en les composicions i
arranjaments per a big bands de jazz.
- Creació: inventar una nova frase que s’ajusti a cadascuna de les cèl·lules
rítmiques anteriors. Interpretar de nou la polirrítimia vocalitzant aquestes frases.
- Dansa: iniciació al swing com a ball de saló. Aprenentatge dels passos bàsics de
fox-trot.
1

2. Didàctica de la Música II. Àlex Martos. Ed. Musical, 3r.
2.- Descriu activitat per activitat en el mateix ordre en què les faries en una classe.
- Audició: Teddy the toad (Neal Hefti)
Objectius
- Escoltar i percebre auditivament les característiques de la peça referides a la instrumentació, el tempo i
els plans sonors.
- Discriminar els sons escoltats i determinar quins instruments fan melodia i quins acompanyament.
- Conèixer les característiques de l’agrupació instrumental de jazz anomenada big band.
- Gaudir de l’audició.
Continguts
- Discriminació auditiva: melodia, acompanyament rítmic, acompanyament harmònic.
- Distinció auditiva d’instruments.
- Origen i història de les big bands.
Comencem escoltant l’audició "Teddy the toad" (d’uns 3 minuts de durada aproximada),
interpretada per la orquestra de Count Basie.
Fem un breu comentari oral de l’audició a partir de les següents preguntes plantejades
pel mestre: hi ha molts instruments o pocs instruments?; la peça té un tempo lent o
ràpid?; és vocal o instrumental?; algú em sabria dir com es diuen les formacions de
jazz nombroses? (big bands). Valorarem altres comentaris o impressions que puguin
aportar els nens, referents a sensacions que els hagi produït l’audició.
Presentarem l’audició i de l’intèrpret mitjançant les TAC. En format powerpoint,
ensenyarem una foto de l’ intèrpret. Explicarem també el que és una big band, una
agrupació instrumental semblant a una orquestra de música clàssica (els instruments
estan agrupats per seccions, hi ha un director) però que només fa exclusivament jazz. Hi
ha algunes diferències respecte les orquestres simfòniques, com per exemple, no hi ha
instruments de corda fregada. Ensenyarem fotos de big bands en les quals hi distingirem
les diferents seccions d’instruments.
- Cançó : “Amb les mans ” (J. Miranda)
Objectius
- Interpretar una cançó.
- Repassar i practicar la figura rítmica “quami”, apresa al curs anterior.
- Gaudir del cant.
Continguts
- Interpretació de cançons desenvolupant la tècnica vocal, la dicció i l’afinació.
- Identificació visual i auditiva del quami.
- Pràctica de cèl·lules rítmiques amb quamis
2

3. Didàctica de la Música II. Àlex Martos. Ed. Musical, 3r.
Farem una mica de memòria i cantarem la cançó "Amb les mans" (que ja coneixen del
curs passat), un cop, tota sencera. Després tornarem a cantar només el tros de "i si vols
cridar ben fort només cal fer-ho així..". El cantem de nou acompanyant-lo tot fent qua-
mis. Seguidament, repetim el mateix fragment però aquest cop el cantarem per dintre i
picarem tan sols el ritme. Demanarem si algú es recorda de quin ritme es aquest (qua-
mi). Ensenyarem la grafia d’aquest ritme mitjançant el powerpoint que estem utilitzant.
Expliquem que aquesta figura rítmica és molt important a la música de jazz ja que ens
ajuda a crear el swing. Tot seguit picarem uns ritmes de 4 pulsacions per tal que els nens
identifiquin si hi apareix un quami o no. El mestre pica un últim ritme (llarg, quami,
llarg, llarg) i el repetim tots. Seguidament el fem enganxat diversos cops a mode
d'obstinat.
- Exercici de polirrítmia / creació
Objectius
- Executar una polirrítmia a tres veus amb instruments de petita percussió i amb la veu.
- Practicar la regularitat de la pulsació musical.
- Aprendre a seguir les indicacions del director.
- Acompanyar l’audició Teddy the toad, interpretant la polirrítmia amb instruments de petita percussió.
- Crear un riff propi.
Continguts
- Interpretació col·lectiva d’una polirrítmia.
- Rigor en la coordinació i la correcta interpretació de les diferents cèl·lules rítmiques de la polirrítmia.
- Atenció a les indicacions de qui dirigeix .
- Acompanyament d’una peça musical amb instruments de petita percussió.
- Creació de frases inventades que s’ajustin als valors de les diferents cèl·lules rítmiques de la polirrítmia,
a partir d’exemples proposats pel mestre.
3

4. Didàctica de la Música II. Àlex Martos. Ed. Musical, 3r.
A continuació anem a muntar entre tots una orquestra de jazz. Dividim la classe en tres
grups i repartim instruments de petita percussió: triangles, claves i panderos. El primer
grup serà la secció triangles de la nostra orquestra. Seran els encarregats de fer el ritme
que acabem de picar (llarg, quami, llarg, llarg). El segon grup serà la secció claves.
Marcaran el dos i el quatre (silenci, llarg, silenci, llarg). El tercer grup serà la secció
panderos i farà a la inversa (llarg, silenci, llarg, silenci). El mestre serà el director i
marcarà l’entrada dels diferents grups. Executarem la polirrítmia. Primer començarà el
grup 1, després s'hi afegirà grup dos, després el grup tres. Ara podríem començar
diferent, per exemple, grup 3 primer, després grup 1 i finalment 2, etc. Fem també
dinàmiques: fort, fluix, augmentar o disminuir el volum progressivament, etc.
Finalment interpretem la polirrítmia sobre l’audició d’en Count Basie.
Seguidament podríem posar veu a aquest ritme. El mestre proposa una frase inventada
per a cada ritme. Per exemple, el primer grup pot dir "tinc mol-ta ga na” (llarg quami,
llarg, llarg), el segon pot dir “ja” (silenci, "ja", silenci "ja") i el tercer “men” ("men",
silenci, "men", silenci). Tornem a interpretar la polirrítmia aquest cop només amb la veu
i dient aquestes tres frases. En acabat el mestre explica que el que acabem de fer
s'anomena riff, una frase musical (vocal o instrumental), distingible i que es repeteix al
llarg d’una peça. Aquestes frases eren la base que utilitzaven els compositors de jazz per
a crear la música que feien les big bands.
Ara podrien ser els nens els que inventin una frase que s’ajusti a aquests ritmes que
acabem de fer, semblant a la proposada pel mestre. Tornem a fer la polirrítmia, aquest
cop amb la creació pròpia.
- Dansa: el fox-trot
Objectius
- Conèixer i executar el pas bàsic del ball de saló anomenat fox trot, associat al ritme de swing
- Millorar la coordinació i el sentit del ritme en l’execució de les diverses figures d’aquest ball de saló.
- Saber l’origen i la història d’aquest ball.
- Valorar el ball com a mitjà de comunicació i expressió. Gaudir del ball.
Continguts
- Origen i història del fox-trot.
- Aprenentatge del fox-trot. Execució dels passos bàsics d’aquest ball.
- Atenció a les explicacions i demostracions del professor.
- Respecte i tolerància envers els companys/es.
Acabem la classe començant a aprendre un ball de saló molt estretament relacionat amb
el jazz: el fox-trot. El Fox-Trot és un popular ball nord-americà, que neix el 1912 amb
les primeres orquestres de Jazz i ràpidament es converteix en el més popular de Nord –
Amèrica. Aquest ball deu el seu nom al seu creador, un americà anomenat Harry Fox.
Els anys 30 van ser l'època daurada d'aquest gènere, coincidint amb la popularitat que
obtingueren les orquestres de jazz com la d’ en Count Basie. Aprendrem el pas bàsic de
l’ slow fox (variant lenta del fox- trot que s’executa amb passos llargs en compàs de
4

5. Didàctica de la Música II. Àlex Martos. Ed. Musical, 3r.
4/4), i que consisteix en tres moviments. Els alumnes es col·loquen per parelles un al
davant de l’altre. El noi mou la cama dreta cap endavant (primer moviment, lent);
Després mou la cama esquerra cap endavant i cap al costat, col·locant-la a la mateixa
alçada que la cama dreta (segon moviment, ràpid); Finalment la cama dreta s’aproxima
a la cama esquerra en un tercer moviment (lent), on la cama esquerra torna enrere.
(vegeu gràfic adjunt). La noia fa els mateixes passes però a la inversa.
- Activitats d’avaluació
- Interpretar col·lectivament les cançons i balls de la unitat.
- Identificar auditivament el quami.
- Cantar i picar quamis amb correcció.
- Descriure alguna característica del jazz i identificar-lo auditivament.
- Reconèixer auditivament una audició de jazz.
- Mantenir una bona actitud durant l’execució de les diferents activitats.
- Continguts-aspectes que en el conjunt de la sessió he treballat amb més
profunditat
- referents al llenguatge musical: identificació visual (mitjançant grafia) i
auditiva del quami. Pràctica de cèl·lules rítmiques amb quamis. Execució d’una
polirrítmia a tres veus amb instruments de petita percussió i amb la veu. Rigor en
la coordinació i la correcta interpretació de les diferents cèl·lules rítmiques de la
polirrítmia
- referents a l’audició: apreciació i reconeixement de les característiques de
l’agrupació instrumental de jazz anomenada big band. Escoltar i percebre
auditivament les característiques d’ una audició referides a la instrumentació, el
tempo i els plans sonors.
- referents a la cançó: interpretació de cançons desenvolupant la tècnica vocal,
la dicció i l’afinació.
- referents a la dansa: aprenentatge i execució del pas bàsic del ball de saló
anomenat fox trot, associat al ritme de swing
5

6. Didàctica de la Música II. Àlex Martos. Ed. Musical, 3r.
3.-Tria un dels continguts treballats: Planteja tres objectius cronològics per ordre
de dificultat.
Contingut: aprenentatge del ball de saló anomenat fox trot.
Objectius:
- Conèixer i executar el pas bàsic de fox-trot al ritme corresponent.
- Conèixer i executar diversos passos (figures) d’aquest ball, al ritme corresponent.
- Crear una coreografia amb diverses figures d’aquest ball de saló, al ritme de la música.
4.-Anomena i reflexiona quines competències bàsiques i artístiques estàs treballant.
Treball en competències:
- Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: entendre la cançó com a
fet comunicador. Entendre la dansa com a mitjà de comunicació amb els altres
sense necessitat de parlar.
- Competència artística i cultural: interpretar les cançons i danses de la unitat.
- Competència matemàtica: càlcul de la pulsació i la seva distribució espacial
dintre de la polirrítmia treballada
- Competència d’autonomia i iniciativa personal: saber moure’s al ritme de la
música de ball decidint quina direcció prendre i a quina velocitat, amb
independència. Adquirir destresa i precisió en la interpretació d’un ball de saló.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: parlar del swing
i de les orquestres de jazz i dialogar amb els alumnes sobre la presencia d’aquest
estil de música a la societat i als mitjans. Situar el país d’origen del ritme i el
ball treballats i demanar que expressin el seu coneixement sobre aquest indret.
5.- Fes la teva autoavaluació. Propostes de millora.
Potser un aspecte que no queda prou treballat en aquesta sessió és el de la creació que es
limita tan sols a un breu exercici d’invenció d’un text sobre les diferents cèl·lules
rítmiques de la polirrítmia. Un altre aspecte que tampoc exploro amb profunditat és el
de les TAC, que queda reduït a la mera projecció de diapositives amb suport powerpoint
per tal d’il·lustrar les explicacions teòriques. Malgrat tot, la meva idea és potenciar i
desenvolupar aquest dos aspectes al llarg de tota la U.D
El que considero difícil és poder englobar tots els ítems del guió proposat (lectura,
reconeixement, creació, ús de la partitura, etc.), per tal que cada sessió esdevingui el
més equilibrada possible. Durant l’elaboració de la meva U.D, el jazz, ha estat
6

7. Didàctica de la Música II. Àlex Martos. Ed. Musical, 3r.
inevitable que algun aspecte concret sobresortís o es treballés més que la resta. Per
exemple, en el cas d’aquesta sessió, es evident que dono molta importància al treball
rítmic, en detriment del melòdic o el de creació, però per exemple a la sessió 5,
dedicada al free jazz, l’aspecte de creació agafa un paper preponderant (mitjançant la
creació d’ un mural), que esdevé tot el fil conductor de la sessió.
Com a proposta de millora, la meva U.D, caldria que tingués més coherència i els seus
continguts estiguessin més relacionats, ja que a mesura que l’he anat elaborant, he
concebut les sessions com a blocs independents (donat que he fet un recorregut
cronològic per la història del jazz, tractant de veure tots els estils d’aquesta música,
força diferents entre ells, deguts als ràpids i successius canvis d’estil que ha
experimentat aquesta música al llarg del segle XX), fet que ha comportat que la U.D,
s’assembli més a un “seminari o taller de jazz”, que a una unitat didàctica pròpiament
dita. Cal doncs fer un treball de maduració de la U.D, per tal de reordenar i ubicar de
nou els continguts, de manera que es vagin treballant en paral·lel durant tota la U.D
(ritme, cançó, improvisació, creació).
7