Historia

1. El Franquisme: La Construcció d’un dictadura (1939-1959)

2. S
U
M
A
R
I
 S’inicia a Catalunya entre la primavera del 1938 (ocupació de les terres
lleidatanes) i l’ hivern del 1939, quan les tropes franquistes arriben a la frontera.
 S’acaba amb la mort del dictador, l’any 1975.
 Fèrria dictadura = repressió ferotge.
 Règim profundament anticatalà
 El franquisme es divideix en dues grans etapes:
Anul·la les
institucions
d’autogovern.
Reprimí qualsevol
manifestació
d’identitat
nacional catalana.
1939-1959
• intent d’establir un Estat totalitari.
• Portar país a l’autarquia econòmica.
• Meitat dècada del 1950 = fracàs política
econòmica = liberalització economia i
atenuació dels trets.
1959-1975
• Creixement econòmic intens.
• Principis antidemocràtics del règim no van
ser alterats.

3. CRONOLOGIA

4. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL
1.1. Característiques del franquisme.
Característiques
generals
És un regim totalitari de dictadura feixista.
Cabdillisme: Franco Caudillo.
Concepció unitarista i centralista de l’Estat: ultra-
nacionalisme espanyol
Brutal repressió de l’oposició de manera planificada.
Control dels mitjans de comunicació .
 Franco no instaura una dictadura militar provisional, sinó un règim totalitari d’arrel
feixista que acaba amb tots els vestigis de la II República.
 El règim franquista, és un règim dictatorial i totalitari, ultranacionalista,
ultracatòlic, antiliberal, anticomunista, antidemocràtic, antiseparatista i defensor del
capitalisme i la burgesia.
Anticomunista .

5. España: Una, grande y libre. Manuales escolares de la
posguerra. 1948
“D. Francisco Franco Bahamonde es el Jefe del
Estado español. Él, ganando la guerra de Liberación,
libró a España del yugo extranjero. Pero él también ha
sabido ganar la batalla de la paz, convirtiendo en
realidad el lema: “España, Una, Grande y Libre”.
España Una, porque acabó con los partidos
políticos y los separatismos que enfrentaban a los
españoles en lucha fratricida. España Grande, porque
durante su caudillaje ha progresado en la industria, la
agricultura, las ciencias y las artes alcanzando un nivel
que nos iguala a las naciones más adelantadas. España
Libre, porque gracias a él los españoles disponen de sus
destinos sin ceder nunca a las presiones extranjeras”.

6. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL 1.2. Els pilars del règim.
 Les influències en el règim franquista vindran des de tres tipus d’autoritats: la civil,
la militar i l’eclesiàstica.
 A cadascuna de les ideologies que influeixen en el franquisme l’anomenem
“família”.
L’ESGLÉSIA
Recolza el règim franquista a canvi de tornar a ser l’única religió a
Espanya, amb el privilegis que havia tingut abans de la República ( i més
encara).
El catolicisme conservador, junt al nacionalisme espanyol, serà una de les
característiques principals del règim (nacionalcatolicisme): control de la
religió, l’educació, la ideologia i la censura.
Dins de l’església, serà molt important a partir de 1959 la influència de
l’Opus Dei, un grup ultracatòlic (molt conservador) i vinculat ala
burgesia.

7. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL
L’EXÈRCIT Sempre serà fidel al seu Generalíssim i el recolzarà en tot (sols tindrà
problemes amb alguns militars monàrquics que volien restaurar la
monarquia.
FALANGE Serà el principal grup polític, controlant el partit únic i els sindicats verticals.
Passarà dels seus ideals a una obediència cega al dictador, fins i tot
incorporant als carlins més tradicionalistes dins de FET y de las JONS.
MONÀRQUICS
Més importants en un primer moment, aniran perdent importància i
acceptaran la decisió de que Espanya sigui una monarquia però no en don
Juan, sinó en el seu fill Joan Carles (nomenat per Franco).

8. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL 1.3. Els suports socials.
La societat
està dividida
Les elits econòmiques i socials recolzen el nou règim i recuperen el
poder econòmic, social i polític: grans terratinents i empresaris, gran
burgesia en general, mitjans i petits propietaris agrícoles, noblesa i
església.
Les classes mitjanes es mostren passives i apolítiques.
Oposició al règim: Els sectors populars es senten perdedors de la
guerra i tenen por de criticar la política

9. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL 1.4. Els franquistes catalans.
 La CATALUNYA franquista estava integrada principalment per:
 La militància catalana de la Falange no era gaire abundant. Estava formada per:
 L’ocupació de determinats càrrecs, comportava militància falangista. Obligava a
l’adhesió.
 El PERSONAL POLÍTIC amb càrrecs de responsabilitat, de gestió i de representació
era designat des del poder i entre persones fidels al règim.
 Només els va oferir LLOCS POLÍTICS SECUNDARIS en l’administració local. Les
principals autoritats eren persones provinents de fora de Catalunya.
INDUSTRIALS
PROPIETARIS
AGRARIS
GRANS
COMERCIANTS
FINANCERS
ESCASSOS
FALANGISTES
MEMBRES ALTRES
GRUPS EXTREMA
DRETA DE L’ÈPOCA
REPUBLICANA
UNA PART DELS
CARLINS
MOLTS
EXCOMBATENTS
EXÈRCIT
FRANQUISTA

10. 1.UNRÈGIMDICTATORIAL 1.5. Les diferents “famílies” del règim.
 Van coexistir diferents grups d’influència que formaven part de l’anomenat MOVIMIENTO
NACIONAL.
 Les diferents famílies van tenir representació en els governs del dictador.
 Els primers a formar part de l’Estat franquista van ser els grups que havien donat suport
incondicional a la rebel·lió militar de l’any 1936: falangistes, carlins, ultra catòlics i monàrquics
alfonsins.
 PRIMERA ETAPA DEL FRANQUISME ( 1936-1945) El falangisme i el seu ideari d’inspiració
feixista va tenir un gran protagonisme. NACIONALSINDICALISME
 SEGONA ETAPA DEL FRANQUISME: A partir del 1945 el final de la II Guerra Mundial va implicar
l’auge dels grups d’inspiració catòlica va augmentar la seva presència al govern . “Democràcia
orgànica”: NACIONALCATOLICISME.
 DÈCADA DELS ANYS 50 I 60: Alguns membres i simpatitzants d’una nova
organització religiosa, l’Opus Dei. Prenen gran protagonisme en les transformacions
de la segona etapa del règim franquista.

11. Es va procedir a la INSTITUCIONALITZACIÓ de la REPRESSIÓ. Es creen lleis i organismes:
LLEI DE REPRESSIÓ DEL COMUNISME I DE LA MAÇONERIA (1940)
S’expedienta als acusats de “defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les
seves institucions fonamentals”.
2.UNAREPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA 2.1. Els instruments de la
repressió.
LLEI de RESPONSABILITATS POLÍTIQUES (1939)
Depuració dels que havien col·laborat amb la República.
 L’exèrcit va ser el braç executor principal de la
política repressiva fins l'any 1963 quan es crea el
TRIBUNAL D’ORDRE PÚBLIC (TOP), una jurisdicció
civil especial per als delictes polítics.
Els primers anys de la postguerra, la majoria de les
causes van ser jutjades pels tribunals militars en
CONSELLS DE GUERRA

14. Símbol de la maçoneria

15. 2.UNAREPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA
 Es calcular que en el conjunt d’Espanya les PERSONES EXECUTADES per raons polítiques van ser
150.000 de les quals 50.000 aproximadament van ser-ho en la postguerra.
Muertes durante la guerra civil
Muertos en combate 95.000
Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000
Registros civiles consultados 50.000
Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307
Asesinados durante y después guerra
Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000
Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000
Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000
Otras muertes
Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000
Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000
Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000
Total otras muertes 190.000
Total muertos todas las causas 488.000
Total Muertos todas causas + probables 530.000

17. 2.UNAREPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA  Pel que fa a la POBLACIÓ EMPRESONADA, l’any 1940 hi havia al voltant de 280.000 presos,
dels quals 23.300 eren dones.
 A la presó Model de Barcelona, hi havia 13.000 reclusos al setembre del 1939 ( tenia
capacitat per 1000). Va ser necessari habilitar camps de concentració.

Una part dels reclusos van ser enviats als BATALLONS de TREBALLADORS.
 El conjunt de mesures repressives es va caracteritzar per la VOLUNTAT D’EXEMPLARITAT I DE
CÀSTIG.

18. Fitxa policial del president de la Genralitat Lluís Companys 1940

19. El Valle de los Caídos , 1958, El Escorial

20. 2.UNAREPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA 2.2. Confiscació de béns i depuracions.
 Les mesures repressives van anar acompanyades d’un ampli procés de CONFISCACIÓ i
ESPOLI DEL PATRIMONI dels vençuts.
 A CATALUNYA, les sancions econòmiques i la confiscació dels béns va afectar molta gent.
SECTOR PÚBLIC: depuració generalitzada dels funcionaris.
 PROFESSIONS LIBERALS: L’exercici de certes professions liberals també van ser objecte de les
depuracions obligatòries, als COL·LEGIS PROFESSIONALS.
Es van confiscar les propietats de la major part dels exiliats i dels polítics
republicans.
El béns de tots els partits, sindicats, associacions, entitats vinculades als
republicans.
 EMPRESES PARTICULARS, les autoritats van
ordenar l’acomiadament obligatori de tots els
exiliats.

21. 2.UNAREPRESSIÓINSTITUCIONALITZADA 2.3. La política franquista envers Catalunya.
 La victòria va tenir característiques molt particulars a Catalunya, al País Basc i a Galícia.
 Una de les obsessions era posar fi al “separatisme català”.
 El 5 d’abril del 1938, FRANCO va signar un decret que abolia l’Estatut de Catalunya i POSAVA
FI A L’AUTOGOVERN. Va imposar un règim centralista i uniformista que volia forjar una nova
“CATALUÑA ESPAÑOLA”.
 L’intent d’esborrar la identitat catalana va tenir un impacte en l’àmbit cultural: veritable
GENOCIDI CULTURAL :
• Es prohibeixen símbols identitaris;
• Nova retolació dels carrers;
• S’eliminen monuments públics;
• No llengua catalana a la vida pública
i als espais públics, tampoc als
llibres...

22. El oprobio de una escuela laica ha terminado. Para formar españoles hondos,
creyentes y patriotas austeros España resurge, gloriosa, por el esfuerzo decidido
y gigante de sus hijos, de los que murieron alegremente por ella, de los que por
ella se sacrificaron y quisieron rendirle lo mejor y más espléndido de su vida. La
Escuela tiene que recoger el ambiente heroico de las juventudes guiadas por el
Caudillo a la victoria [...].
Primera. La reposición del Santo Crucifijo marca la apertura del curso, que será
rápida e inmediata.
Segunda. Además del retrato del Caudillo, habrá en el salón de clase una imagen
de la Virgen, con preferencia de la Inmaculada, y en sitio preferente.
Cuarta.- A la entrada en la escuela los niños saludarán con el tradicional "Ave
María Purísima", siendo contestados por el maestro: ‘Sin pecado concebida’ [...].
Sexta.- La ceremonia de colocar la Bandera antes de empezar las clases y arriarla
al terminar, mientras se entona el Himno Nacional, es obligatoria para todas las
Escuelas [...]”.
Séptima. Con el fin de cumplir el precepto de oír misa los domingos, asistiendo
los niños con sus maestros al frente, acudirán a la iglesia en que la celebren las
Organizaciones Juveniles...”
Normas para la Escuela Primaria. 6 de mayo de 1939. Año de la Victoria

23. Escola franquista

24. Missatge que insta a parlar
en castellà, 1940
Propaganda, 1943, La Coruña

27. Font: autor anònim. Gráficas Ultra, 1939

28. Franco, Carmen Polo
y Carmen Franco Polo
(Carmencita)
Carmen Polo
Ramon Serrano
Suñer, cunyat de
Franco

29. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM 3.1. La Segona Guerra Mundial i l’hegemonia del nacionalisme (1939-1945).
1) Al començament de la Segona Guerra Mundial (setembre del 1939), el franquisme va
mostrar el seu suport a les potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil.
2) Franco va declarar la NEUTRALITAT D’ESPANYA (1939-1940)
 En política interior, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS va assolir un paper
hegemònic en el nou ESTAT NACIONALSINDICALISTA.
 Ramon Serrano Suñer, va tenir un paper predominant en les relacions amb Alemanya i amb
altres potències feixistes “el cuñadísimo”

30. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM 3) La victòria alemanya sobre França (juny de 1940) va significar el pas de la neutralitat a la
NO-BEL·LIGERÀNCIA. Es va donar suport diplomàtic i econòmic a les potències de l’Eix.
 Franco s’entrevistà amb HITLER (Hendaia, 1940) i amb MUSSOLINI (Bordighera, 1941) per
sondejar l’entrada d’Espanya a la guerra al costat de les potències de l’Eix.
 Franco tenia un objectiu:
-Ampliar les colònies africanes
-Recuperar Gibraltar.
-Compensacions econòmiques
 Finalment Espanya no va entrar en la guerra, però sí VA COL·LABORAR EN L’ESFORÇ BÈL·LIC:
• Enviament material estratègic
• Enviament aprovisionaments.
• L’any 1941, la unitat de voluntaris: DIVISIÓN AZUL, va ser
enviada a la URSS a combatre.

31. Trobada de Hitler i Franco, 1940 a
Hendaia

32. Trobada de Mussolini i Franco a Bordghera, 1941

33. División azul, 1941-1943

34. Comiat als voluntaris de la División Azul a l’estació nord de Madrid, 1941

35. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM
4) Retorn a la NEUTRALITAT: L’octubre del 1943, la guerra ja era clarament desfavorable a les
potències feixistes.
 El govern britànic i nord-americà van pressionar a Franco per a que es distanciés formalment:
 Després de la derrota d’Alemanya el 1945, la pervivència del franquisme passava per prendre
distància del feixisme. El discurs oficial va començar a presentar el règim com a CATÒLIC,
CONSERVADOR i ANTICOMUNISTA
Retirada i dissolució de la
División Azul.
Tornada a l’estatus de
neutralitat a l’octubre del 1943.Acomiadament
de la División
Azul al 1941
• MARGINACIÓ DEL FALANGISME dels llocs més importants del règim.
• Abandonament de la nomenclatura i ritual més clarament feixistes.

36. Comenteu el peu de la fotografia, que
diu:
«LA CRUZ DE HIERRO A LA MADRE DE
UN HEROICO CAÍDO DE LA DIVISIÓN
AZUL. La Cruz de Hierro, la
condecoración alemana representativa
de la abnegación; la cinta y el diploma
concedidos a su hijo por el Führer
Canciller de Alemania, le ha sido
impuesta, en una emocionante
ceremonia, a doña Aurora Vega Lozano,
madre del heroico caído de la División
Azul, cabo Nemesio García Vega, muerto
gloriosamente en el frente ruso
luchando por las grandes ideas de la
civilización occidental y por el espíritu de
España».

37. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM
5) Els anys del BOICOT INTERNACIONAL (1945-1947)
La fi de la 2a Guerra Mundial va obrir per al franquisme una etapa d' AÏLLAMENT i de REBUIG
internacionals.
 Entre el 1945 i 1946 les Nacions Unides van condemnar de manera explícita el règim de
Franco.
 El govern de França va tancar la frontera amb Espanya.
 Un acord de l’Assemblea General de les NACIONS UNIDES va recomanar la RETIRADA DELS
AMBAIXADOR (1946). El règim va presentar aquest fet com una maniobra estrangera per
desprestigiar Espanya.
 La persistència del franquisme després de la 2a Guerra Mundial va suposar un cost econòmic
i polític molt gran per a Espanya, ja que:
• No es va beneficiar del programa d’ajuda nord-americà a Europa:PLA
MARSHALL, iniciat el juny del 1947.
• Va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental: ORGANITZACIÓ
del TRACTAT de l’ATLÀNTIC NORD (OTAN) L’ABRIL DEL 1949.
Asimismo, la Asamblea recomienda que todos los Estados miembros de las Naciones
Unidas retiren inmediatamente los embajadores y ministros plenipotenciarios que
tienen acreditados en Madrid
Resolución de la Asamblea General de la ONU, Nueva York, 12 de diciembre de 1946.

38. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM
6) RECONEIXEMENT INTERNACIONAL i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953)
A partir del 1947 es configuren dos blocs antagònics: la URSS i els EUA. Aquest fet més l’inici
de la Guerra Freda va alterar la situació internacional.
 Malgrat que les condemnes verbals es van mantenir, l' ACCEPTACIÓ INTERNACIONAL DEL
RÈGIM va anar obrint-se camí.
 L’any 1947, EUA es negà a imposar més sancions a Espanya i pressionà l’ONU per no ratificar
la condemna anterior.
 L’any 1950 es revoca l’acord de retirada d’ambaixadors.
 L’any 1951 Franco decideix REMODELAR EL GOVERN amb uns clars objectius:
 S’obre una nova etapa caracteritzada pel PREDOMINI del NACIONALCATOLICISME:
1. Facilitar l’apropament a les potències occidentals.
2. Aconseguir èxits en política exterior.
• Més pes als catòlics.
• Impulsava figures no tan compromeses amb es
principis més autoritaris.
• Un militar, amb un paper molt important en la
continuïtat del règim: LUÍS CARRERO BLANCO,
nomenat subsecretari de presidència.

39. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM
 L’any 1953 Franco va obtenir el reconeixement internacional amb la signatura dels acords
amb els EUA i el CONCORDAT AMB LA SANTA SEU.
L’acceptació del Vaticà exigia:
1. Restabliment confessionalitat de l’Estat.
2. Estatus de privilegi per a l’Església
catòlica.
Acords amb els EUA:
1. Aspectes de caràcter defensiu i
econòmic.
2. Ajuda mútua en cas de conflicte.
3. Els americans podien establir i utilitzar
un seguit d’ INSTAL·LACIONS MILITARS
(Torrejón, Morón, Saragossa i Rota).
4. A canvi, Espanya rebia MATERIAL BÈL·LIC
per modernitzar les forces armades i
AJUDA ECONÒMICA I TÈCNICA.
5. També va servir per regularitzar les
RELACIONS DIPLOMÀTIQUES i
COMERCIALS d’Espanya amb els països
del bloc occidental.

41. Truman, president
demòcrata dels EUA
entre 1945 i 1953
Eisenhower, president
republicà dels EUA entre
1953 i 1961
Eisenhower i Franco, Madrid, 1959

42. 3.RELACIONSINTERNACIONALSIEVOLUCIÓDELRÈGIM
7) PRIMERS INTENTS D’OBERTURA del règim (1953-1959)
 A mitjan de la dècada del 1950 l’admissió d’Espanya en el context internacional va donar un
respir al franquisme. Els problemes interiors no s’havien resolt.
 SITUACIÓ ECONÒMICA molt difícil:
 Entre els anys 1956 i 1958 es van produir una onada de PROTESTES OBRERES a algunes ciutats
i els PRIMERS MOVIMENTS DE DISSIDÈNCIA a la universitat.
 Dintre del règim es comencen a sentir les primeres veus dels que volen un canvi profund en
l’orientació econòmica, calia procedir a la LIBERALITZACIÓ DE L’ECONOMIA i a la seva obertura a
l’exterior.
Tots aquests fets van menar Franco cap a un nou canvi de govern.
• La producció augmentava molt lentament, el nivell de vida era inferior... Les
ajudes nord-americanes no va aconseguir salvar la situació.
• Es van donar els primers símptomes de descontentament per la carestia dels
productes bàsics i la fam.
 L’any 1957, Franco va procedir a una
REMODELACIÓ DE L’EXECUTIU, va apartar els
falangistes i va promoure sectors catòlics. Van
entrar els tecnòcrates procedents de l’OPUS DEI.
Aquesta nova generació de polítics que no havien
participat a la Guerra Civil van protagonitzar
l’etapa següent del franquisme, caracteritzada er
un intens creixement econòmic a la dècada del
1960.

43. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT 4.1. Les lleis fonamentals
 L’establiment de lleis polítiques bàsiques va començar en plena Guerra Civil i va acabar l’any
1966 amb la LLEI ORGÀNICA DE L’ESTAT.
 Al GENER de l’any 1938: Franco designa el seu primer govern i comença així la tasca de
construir el règim .
CONCENTRACIÓ DE PODER en la persona
de Franco fins a la seva mort.
1. Cap de l’Estat
2. Cap del partit.
3. Generalíssim dels tres exèrcits.
4. Cap de govern
5. Nomenava el secretari general del
Movimiento.
6. Poders excepcionals per promulgar
lleis en casos d’urgència.
 L’any 1938 es promulga el FUERO DEL
TRABAJO, la primera llei fonamental de clara
inspiració feixista.
1942 es promulga la LLEI CONSTITUTIVA DE LES
CORTS
1
2

44. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT
 L’any 1945, el règim es veu obligat a promulgar noves lleis fonamentals per congraciar-se
amb els aliats.
FUERO DE LOS ESPAÑOLES
Pretenia aparentar que els ciutadans gaudien de certes llibertats
públiques.
3

45. LLEI DEL REFERÈNDUM NACIONAL (1945)
Per a les grans decisions.
4

46. L’any 1947 la LLEI DE SUCCESSIÓ va permetre a Franco designar el seu successor “a títol de rei”.
Creava dos nous òrgans: El Consell de Regència i El Consell del Regne.
5

47. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT  L’any 1958 es va promulgar la LLEI de “PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL”. Instaura el
Movimiento Nacional com a únic partit. Tots els alts càrrecs civils o militars passessin a ser
considerats membres nats del Moviment.
6
7 Llei orgánica del estado: LOE enumera la finalitat de l’estat i els poders del cap
l’estat

48. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT

49. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT 4.2. La democràcia orgànica.
 El franquisme rebutjava el sistema democràtic, per això va construir un nou estat inspirat en
l‘ ESTAT CORPORATIVISTA italià que organitzava la participació a partir de tres unitats:
-Família
-Municipi
-Sindicat.
El sistema va ser anomenat DEMOCRÀCIA ORGÀNICA
La representació popular en les institucions de l’Estat es regulà a partir de la LLEI
CONSTITUTIVA DE LES CORTS (1942).
• Llei fonamental.
• Definia les Corts com a “òrgan superior de
participació dels poble espanyol en les tasques de
l’Estat”.
• Els representants eren anomenats PROCURADORS:
ministres, membres Consejo Nacional del
Movimiento, alcaldes ciutats més grans, rectors
universitaris, representants jerarquia eclesiàstica. Ho
eren per raó del seu càrrec.
• REPRESENTACIÓ CORPORATIVA PER TERÇOS:
• Sindical
•Entitats
•Administració.
• A partir del 1966 també terç familiar

50. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT
 En el PLA TERRITORIAL el poder del govern es transmetia per:
GOVERNADORS CIVILS
També caps provincials del
Movimiento.
GOVERNADOR MILITAR a
cada província
També es restablí
l’estructura militar de les
CAPITANIES GENERALS.
Als AJUNTAMENTS els
alcaldes, també caps locals
del Movimiento, eren triats
directament pel governador
civil.
 Els SINDICATS VERTICALS:
Anomenat Central Nacional Sindicalista (CNS)
A partir del 1970 anomenat Organización Sindical Española (OSE)
La LLEI D’UNITAT SINDICAL (1940), integra empresaris i treballadors.
 L’Estat exercia un control sobre la classe obrera i dictava unes
CONDICIONS LABORALS extremes
Resultat: 1. No hi ha dret a vaga
2. Salaris baixos.
3. BENEFICIS EMPRESARIALS MOLT ELEVATS.

51. 4.L’ESTRUCTURADELNOUESTAT

52. Frente a esta falsa democracia, anuladora del individuo, oponemos
nosotros una democracia orgánica.
Abominamos de los partidos políticos, porque habían reducido a
España a su más simple expresión tras un siglo de luchas cruentas
de unos contra otros. Para nosotros, la existencia de la Patria no
puede ser sacada a discusión de hombres; hay cosas que están por
encima de los derechos de los hombres. La fe de un pueblo y la
existencia de la nación, son patrimonio inalienable que recibimos de
nuestros mayores y que hemos de entregar a nuestros hijos y
sucesores, si es posible aumentadas y engrandecidas.
Aquella división artificiosa de derechas e izquierdas, nacida al calor
del régimen liberal que nos trajo la independencia, forzosamente
había de conducirnos a la ruina, como vivíamos antes del
Movimiento Nacional: escindidos los pueblos, peleadas las
ciudades, españoles contra españoles, menospreciadas las esencias
de la Patria, paralizado el trabajo, atropelladas las conciencias,
detenido el progreso, sin la menor mejoría del bien común, objeto
de toda política honrada.
(4-XII-1952: Pamplona.)

53. El engendro de los partidos políticos
El que alejándonos de los partidos políticos, de historia tan triste y de
balance tan catastrófico, hayamos buscado la asistencia a las
funciones públicas a través de las organizaciones naturales
constituidas por la Familia, el Sindicato y el Municipio, en que el
hombre se desenvuelve, como Su Santidad nos recordaba en su último
mensaje, nos permitió redimirnos de tan desdichado y artificial
engendro de los partidos, tan estrechamente unidos a las desgracias
de nuestra nación.
(31-XII-1955: Mensaje de fin de año.)

54. Porcioles i Franco, Barcelona,

55. 5.ELSVALORSDELFRANQUISME

57. Pilar Primo de Rivera, líder de la secció femenina de La Falange

59. 5.AUTARQUIAIRACIONAMENT 2. FOMENT de la INDÚSTRIA, sobretot la d’interès estratègic.
Objectiu: assegurar la independència militar i política del nou Estat.
a) Lleis i mesures per afavorir la creació públiques i nacionalització d’empreses.
• L’any 1941 es va nacionalitzar totes les companyies de ferrocarrils. Creació de la
RENFE.
• L’any 1945 es nacionalitzà la Compañia Telefónica Nacional de España (CTNE).
b) Es fomentà el desenvolupament de les indústries de béns d’equipament. Van rebre
AJUDA PÚBLICA.
 L’any 1941 es funda l’INSTITUTO NACIONAL DE INDUSTRIA (INI): promotor de la nova
política industrial
- Impulsà la creació d’un gran nombre d’EMPRESES PÚBLIQUES (producció de béns).
- L’Estat prioritzà les inversions en sectors vinculats als interessos de la defensa militar.
- Es crearen les principals empreses del grup: IBERIA (1943), Banco Exterior de España
(1943), ENDESA (1944), Enher (1946), Ensidesa (1949) i Seat (1950).

60. 5.AUTARQUIAIRACIONAMENT
3. SECTOR AGRARI: l’Estat regulava la producció, la comercialització´, els preus i el consum
de la majoria dels productes.
• BAIXOS PREUS OFICIALS: - disminució de la producció.
- va fer minvar la PRODUCTIVITAT per hectàrea.

61. 5.AUTARQUIAIRACIONAMENT  Resultat de la política autàrquica:
ESTANCAMENTECONÒMIC
Col·lapse comerç
exterior.
Disminució
producció i consum.
Disminució nivell de
vida de la població.
FRENADADELESTENDÈNCIES
MODERNITZADORES
L’economia
espanyola va
ampliar es
diferències amb els
nivells de benestar
d’altres països.
CONSEQÜÈNCIESNEGATIVES
INDÚSTRIESCATALANES
Sobretot les
indústries dedicades
a la fabricació de
béns de consum. La
indústria catalana
no era considerada
per les autoritats
d’interès nacional.

62. 5.AUTARQUIAIRACIONAMENT 5.2. Racionament i mercat negre.
 La reglamentació de l’economia autàrquica comportava el CONTROL DEL MERCAT per part de
l’Estat.
 Productors agrícoles eren obligats a lliurar la producció a un preu de taxa. L’administració era
l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat.
 Resultat: MANCA D’ABASTAMENT D’ALIMENTS I EL RACIONAMENT dels productes de primera
necessitat. Es distribuïen per mitjà de cartilla de racionament. Vigent fins el 1952.
 La taxació dels preus dels aliments era per sota del seu valor, molta gent preferien amagar la
producció per vendre-la al MERCAT NEGRE (aliments, matèries primeres, productes industrials).
PREUS OFICIALS I MERCAT
NEGRE (1944)

63. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA 5.3. Unes dures condicions de vida.
 El nivell de vida de la població va disminuir
considerablement.
 El cost de la vida a Barcelona va multiplicar-se per 5, 4
entre 1937-1950, l’augment dels salaris es va multiplicar per
2,7.
 L’any 1945 la RENDA PER CÀPITA REAL dels espanyols era
1/3 de la del 1935, i el PODER ADQUISITIU d’un treballador
era l’any 1942 només el 28% del que tenia l’any 1936.
 La fam va afectar una part important de la població.
 La precarietat es va fer evident en la manca d’habitatges dignes. Va augmentar el
BARRAQUISME als afores de Madrid, Barcelona, València i Bilbao.
 El CREIXEMENT VEGETATIU va baixar fins al 0, 9‰
 L’ESPERANÇA DE VIDA (1945): homes 47 anys / dones 53 anys.
Fam
Fred
Insalubritat
S’estenen es
malalties:
còlera, tifus
i
tuberculosi.
1941:
Taxa MORTALITAT: 18,7‰
Taxa mortalitat infantil: 143‰
Nens:
RAQUITISME

64. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA 6.1. La trajectòria de l’exili.
 En la fase final de la Guerra Civil, gairebé 450.000 republicans van abandonar Espanya. Cap a
França pels Pirineus i cap al Nord d’Àfrica per alguns ports mediterranis.
 El contingent més important va ser el que va anar a França. Va ser internat en CAMPS DE
REFUGIATS (barracons tancats per filferros).
 Alguns van tornar quan els van prometre que no actuarien contra ells, cosa que no es va
complir.
 Més o menys, unes 200.000 persones van romandre a l’exili. A Catalunya la xifra d’exiliats va sr
de unes 50.000 persones.

65. ROTSPANIER

66. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA  A FRANÇA s’hi estableix una important colònia d’emigrats sobretot a: Tolosa, Montalbà, Albi,
Perpinyà, Bordeus i París.
 A l’exili s’hi desenvolupà una part important de l’oposició al franquisme. Les INSTITUCIONS
POLÍTIQUES de la REPÚBLICA i dels governs català i basc van continuar funcionant a l’exili.
• La situació va ser més difícil durant l’ocupació alemanya.
• Alguns refugiats van emigrar a la GRAN BRETANYA i a Amèrica; uns altres
s’incorporen a la Resistència francesa. Altres cap a HISPANOAMÈRICA, s’instal·len a
Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile... També a la Unió Soviètica, on ja vivien 3000
infants espanyols (enviats l’any 1937).
A Mèxic, l’any 1945, es
celebren les primeres corts
republicanes a l’exili. Es trià
un govern republicà. La
institució es mantingué fins al
1977.
Govern de la GENERALITAT: mort Lluís
Companys, JOSEP IRLA (era President del
Parlament) va assumir la presidència de la
Generalitat a l’exili. Al 1945 es forma un govern
integrat per persones de prestigi que va durar dos
anys. El 1954 es va elegir JOSEP TARRADELLAS
com a nou president.

67. Josep Irla
(1940-1954)
Josep Tarradellas
(1954-1980)

68. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA 6.2. L’evolució de l’oposició.
 L’oposició durant el primer franquisme es pot dividir en TRES ETAPES:
PRIMERA ETAPA, del 1939 al 1944.
 Caracteritzada per la difícil i arriscada reconstrucció de les organitzacions polítiques i
sindicals.
 Malgrat la implacable REPRESSIÓ POLICIAL, alguns nuclis sindicalistes de la CNT i UGT, de
partits obrers (PSOE, PSUC, POUM) i de republicans com ERC van intentar reconstruir la seva
estructura en la CLANDESTINITAT.
 Cal esmentar la creació el 1940 a París del FRONT NACIONAL de CATALUNYA (joves
nacionalistes procedents d’ERC i d’Estat Català); i el gener de 1945, del MOVIMENT SOCIALISTA
de CATALUNYA (dissidents del POUM i del PSUC).
 El fet més significatiu: manteniment d’una activitat guerrillera (MAQUIS). S‘organitzaven des
de França PARTIDES DE GUERRILLERS. L’acció més espectacular va ser la INVASIÓ DE LA VALL
D’ARAN organitzada pels comunistes del PCE, iniciada el 18 d’octubre del 1944.

69. Júlia López Valera (Institut Banús)
6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA

70. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA SEGONA ETAPA, del 1945 al 1947
 Etapa de molta activitat.
 La possibilitat d’una intervenció aliada a Espanya va provocar la creació de PLATAFORMES
UNITÀRIES d’oposició.
 L’any 1945 es forma a Catalunya l' ALIANÇA NACIONAL DE FORCES DEMOCRÀTIQUES integrada
per organitzacions provinents de l’etapa republicana que lluitaven pel restabliment de la legalitat
republicana. Però van sorgir diferències en les institucions unitàries: alguns s’aproparen als
monàrquics dissidents del franquisme, d’altres van continuar en la defensa de la restauració
d’un règim republicà. Un altre motiu de discrepància va ser com calia actuar per enderrocar el
franquisme.
TERCERA ETAPA, del 1948 al 1951
Va ser l’etapa de la DESMORALITZACIÓ a causa de la consolidació de la dictadura. A finals de
l’any 1948 es va veure clar el fracàs de totes les opcions de l’antifranquisme.
 Cap potència no estava disposada a col·laborar per a fer caure el dictador. Tampoc semblava
possible que la guerrilla o una mobilització popular el fes caure.
 La policia franquista i la Guàrdia Civil havien liquidat pràcticament tota la resistència política a
l’interior.
 Moltes organitzacions van quedar delmades, altres desgastades....

71. 6.L’OPOSICIÓ:EXILIIRESISTÈNCIA 6.3. El ressorgiment de la conflictivitat social.
 A final de la dècada del 1940, va començar a
ressorgir a Espanya un tímid moviment de PROTESTA
POPULAR, protagonitzat per les CLASSES
TREBALLADORES, contra la precarietat de les
condicions de vida i de treball. Fruit de la
reorganització incipient de l’esquerra i sobretot de les
dures condicions de treball de la posguerra.
 A partir del 1945, hi va haver CONFLICTES LABORALS
en els sectors tèxtil i metal·lúrgic, sobretot a
Barcelona, Sabadell, Terrassa i Mataró. Causa: salaris
baixos.
 L’acció reivindicativa amb més transcendència
popular va ser la VAGA DE TRAMVIES DE BARCELONA.
Causa: augment de preus.
 El moviment d’estudiants es va anar despertant, i els
anys 1956-1957 es van portar a terme les primeres
REVOLTES D’ESTUDIANTS a les universitats de Madrid i
Barcelona. En protesta pels detinguts arran de la
segona vaga de tramvies l’any 1957 es forma una
assemblea lliure i més de 700 estudiants de la UB van
ser sancionats (FETS DEL PARANIMF). Inici d’un
important moviment estudiantil contra el franquisme.
La situación material y vocacional del
universitario español es de indigencia, su
perspectiva intelectual es mediocre –¡cuántos
catedráticos y maestros eminentes apartados
por motivos ideológicos y personalistas!– y su
porvenir profesional totalmente incierto por la
escasez de salidas y especializaciones y por la
intervención de excluyentes criterios
extraprofesionales, precisamente cuando las
necesidades del país reclaman todo lo
contrario: aportación de nuevas capacidades y
esfuerzos.
Las causas de este desolador panorama, del
que ningún buen fruto puede esperarse, son
múltiples y hunden sus raíces en todo el clima
material y espiritual de nuestra actual sociedad.
Manifiesto a los estudiantes madrileños,
Madrid 1 de febrero de 1956