S’ha presentat a l’Antena de Viladecans de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’estudi sobre les necessitats dels polígons d’activitat econòmica de l’àmbit de l’Antena de Viladecans.

1. ESTAT DE LA SITUACIÓ
I POTENCIALITATS
DELS POLÍGONS
INDUSTRIALS DE
L’ÀMBIT DE L’ANTENA
LOCAL VILADECANS
ANTENA VILADECANS

2. ESTAT DE LA SITUACIÓ
I POTENCIALITATS
DELS POLÍGONS
INDUSTRIALS DE
L’ÀMBIT DE L’ANTENA
LOCAL VILADECANS
ANTENA VILADECANS

3. Estat de la situació i potencialitats dels polígons industrials de l’Àmbit de l’Antena Local Viladecans
Projecte d’estudi realitzat dins del marc de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans
de Barcelona (IERMB) i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC)
Març de 2011
© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Direcció de l’estudi:
Josep Maria Cabré (UPIC)
Autors:
Carles Donat (IERMB)
Albert Cónsola (IERMB)
Cartografia:
Francesc Coll (IERMB)
Supervisió lingüística:
Ampersand
Direcció editorial:
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Disseny gràfic:
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Autoedició:
Anglofort, S.A.
Impressió:
ISBN: 84-95829-82-7
Imprès en paper ecològic de 115 g/m2

4. Índex
5 PRESENTACIÓ
7 1. INTRODUCCIÓ
11 2. L’ÀMBIT DE L’ANTENA VILADECANS
13 Característiques territorials, socio-demogràfiques i del mercat de treball
19 Projectes i actuacions estratègiques
23 3. ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS:
EVOLUCIÓ, LOCALITZACIÓ I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES
25 Evolució dels polígons d’activitat econòmica a l’Antena Viladecans
29 Localització i característiques dels polígons d’activitat econòmica a l’àmbit
de l’Antena Viladecans
33 Begues
40 Castelldefels
52 El Prat de Llobregat
79 Gavà
100 Sant Boi de Llobregat
125 Sant Climent de Llobregat
132 Viladecans
147 4. TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
149 Infraestructures i serveis de Transport Públic Col·lectiu
156 Pautes de mobilitat
165 5. DIAGNOSI QUALITATIVA: RECULL D’ENTREVISTES
167 Mobilitat
164 Els serveis en els polígons
172 Relacions entre els agents
173 Llistat d’entrevistats
175 6. CONCLUSIONS
180 Epíleg
186 Bibliografia
ÍNDEX 3

6. Presentació
L’any 2008 es va inaugurar l’Antena Local de la Cambra de Comerç de Barcelona a Viladecans. La
seu de l ‘Antena es troba situada dins l’Edifici de Can Calderon de Viladecans, tenint com a àmbit
d’influència els municipis de El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Begues, Gavà, Sant
Climent de Llobregat, Castelldefels i Viladecans.
La Cambra de Comerç de Barcelona ha mantingut des de sempre el compromís d’impulsar les
actuacions necessàries en el territori per tal de garantir el seu desenvolupament econòmic i social.
Aquest desenvolupament dependrà de la capacitat que tinguem, totes les institucions i agents
implicats, de crear les condicions de competitivitat apropiades per generar nova activitat econòmi-
ca i incrementar la productivitat de les empreses.
Actualment, l’Antena de Viladecans, és un referent per al món empresarial gràcies a les activitats i
serveis que es presenten des de la mateixa. Les empreses poden fer tots els tràmits pertinents,
rebre assessorament empresarial, assistir a jornades o a activitats formatives. Una de les funcions
fonamentals de l’Antena és l’Observatori Econòmic Local, constituït per agents empresarials, polí-
tics i socials de l’àrea d’influència de l’Antena. El seu objectiu principal és detectar les necessitats,
la situació i les problemàtiques especifiques del teixit empresarial i així, de forma progressiva, deter-
minar les possibles línies i estratègies d’actuació futures.
Una de les actuacions sorgides de l’Observatori ha estat l’elaboració d’aquest estudi, mitjançant el
qual la Cambra ha volgut impulsar la reflexió sobre la situació i potencialitats dels polígons indus-
trials de l’àrea d’influència de l’Antena de Viladecans.
El treball s’ha desenvolupat combinant, per un costat, les entrevistes amb els ajuntaments implicats
i amb els agents locals i, per l’altre, amb un treball de camp que ens ha portat a visitar sobre el ter-
reny un total de 41 polígons, identificant les potencialitats de cadascun d’ells, posant-los en relació
amb el conjunt del territori i extraient un seguit de conclusions que han de ser útils per al futur dels
polígons d’aquesta demarcació.
Miquel Valls i Maseda
President de la Cambra Oficial de Comerç,
Indústria i Navegació de Barcelona
PRESENTACIÓ 5

8. 1. INTRODUCCIÓ

10. Introducció
En les darreres dècades s’estan produint grans canvis en l’estructura econòmica: la terciarització de
la base econòmica, la fragmentació dels processos de producció, l’obertura de les economies dels
Estats i l’augment de les relacions comercials, són alguns dels processos més destacats que
defineixen aquests canvis.
Aquests processos, malgrat que tenen una naturalesa global, també tenen una clara incidència local,
tant pel que fa als mecanismes mitjançant els quals els sistemes productius locals s’adapten a les
noves condicions, com pel que respecta a les noves oportunitats que aquests reptes plantegen.
Els polígons industrials, en tant que espais especialitzats en activitats econòmiques, són un dels
àmbits on aquests processos es materialitzen amb més força. Així, els polígons, tradicionalment
considerats com a espais marginals on s’hi localitzaven activitats contaminants i incompatibles amb
altres usos, han evolucionat cap una concepció més integradora amb l’entorn i el medi, on s’hi
localitzen activitats cada cop més diverses, fins i tot en alguns casos compatibles amb usos
residencials.
El canvi en la concepció dels polígons es troba reflectida en observar les activitats que s’hi localitzen
i el nivell de qualitat urbana amb que es desenvolupen les promocions més recents. Tanmateix, en
el casos d’alguns polígons més antics, s’aprecien dificultats per engegar processos de regeneració
de l’espai i de l’entorn, que els dotin d’unes característiques més urbanes i menys marginals. Un
repte, aquest, que sens dubte s’emmarca en l’àmbit de la promoció econòmica i urbana que ha de
guiar les actuacions dels propers anys.
Juntament amb les actuacions adreçades a la millora de l’entorn dels polígons, en els darrers anys
prenen força aquelles accions encaminades a la millora dels serveis, tant els adreçats a les empreses,
com els adreçats a les persones que hi treballen. En aquest sentit, les dimensions de les empreses
que es localitzen als polígons fan, en la majoria de casos, inviable engegar accions aïllades, i pren
importància la idea de l’associacionisme i la prestació de serveis conjunta com a instrument d’acció,
sempre des d’una perspectiva de concertació entre els agents implicats.
Les infraestructures de comunicació i la mobilitat també són un element clau pels polígons d’activitat.
Per una banda, la proximitat a la xarxa viària principal millora el transport de mercaderies, i l’existència
de transport públic col·lectiu permet que els treballadors puguin fer ús d’aquests mitjans.
Qualitat de la urbanització i de l’entorn, serveis a les empreses i als treballadors, bona accessibilitat
en tots els modes de transport per a les persones i per a les mercaderies, tot plegat en un marc de
concertació entre agents i institucions. Són aquests els principals elements que permeten a les
empreses localitzades als polígons augmentar la seva competitivitat. L’objectiu de la proposta d’estudi
que aquí es presenta es fer una diagnosi de la situació dels polígons de l’Antena Local Viladecans
en relació a aquests factors, detectant les principals potencialitats del territori.
INTRODUCCIÓ 9

11. El treball s’estructura en 5 apartats. En el primer, es contextualitza l’àmbit d’estudi a partir d’una
descripció de les característiques territorials, socio-demogràfiques, del mercat de treball i dels
projectes estratègics en marxa. En el segon apartat, s’entra ja a tractar de manera especifica els
polígons d’activitat econòmica, definits com a àrees de més de 0,5 hectàrees amb usos industrials,
terciaris, comercials i/o mixtos. Primer es realitza una anàlisi de l’evolució històrica dels espais
productius a l’àmbit de l’Antena. En segon lloc, es realitza un descripció del conjunt de polígons amb
una visió supramunicipal. I per últim, es baixa en el detall per descriure les principals característiques
dels polígons de cada municipi. En el tercer apartat es realitza una anàlisi de la mobilitat. Primer es
descriu la xarxa viària i la del transport públic col/lectiu per després continuar amb una anàlisi de la
mobilitat generada. L’encreuament de tots dos elements, oferta i demanda, permet treure conclusions
sobre la mobilitat als polígons de l’Antena. En el quart apartat es presenten els resultats de les vint
entrevistes realitzades a les administracions, empreses i altres agents de l’Antena. Els continguts
s’agrupen en tres grans eixos temàtics: la mobilitat, els serveis als polígons i les relacions entre els
agents. Per últim, en el cinquè apartat es presenten les conclusions del treball.
10 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

12. 2. L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

14. Característiques territorials,
socio-demogràfiques i del mercat de treball
El territori de l’Antena Viladecans
L`àmbit de l’Antena Local Viladecans està localitzat a pocs quilòmetres al sud-oest de la ciutat de
Barcelona, en la zona del delta del riu Llobregat. Aquest territori es troba al bell mig de l’àrea central
de la regió metropolitana de Barcelona, una de les principals aglomeracions europees, que compta
amb 5 milions d’habitants. L’Antena està formada per 7 municipis del marge dret del riu: Sant Boi de
Llobregat, el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Begues
(vegeu figura 1). En total sumen una extensió de 178,2 km2 i hi viuen 327.459 persones (el 36,3%
de la superfície del Baix Llobregat i el 41,3% de la població). Les principals especificitats que el
diferencien de la resta de la comarca se’n deriven del seu emplaçament en relació al continu urbà
barceloní i de les característiques socio-ambientals.
Figura 1
Detall de la situació i delimitació dels municipis de l’àmbit de l’Antena de Viladecans
Font: Elaboració pròpia a partir de ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 13

15. Tot i aquestes característiques comunes, a dins del territori de l’Antena Local Viladecans es poden
distingir 2 àmbits geogràfics molt diferenciats: per una banda, la plana deltaica, on es localitzen 5 dels
municipis estudiats (El Prat, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels) i on es concentra el gruix de
la població i de l’activitat econòmica. En segon lloc, els vessants del Massís del Garraf on es troben
els municipis de Begues i Sant Climent de Llobregat, i també algunes de les urbanitzacions de Gavà,
Viladecans i Castelldefels que també s’emplacen en el pendents de la serralada.
El Baix Llobregat, i en concret la zona de la llera del riu i de l’estret de Martorell ha esdevingut
històricament un dels principals corredors d’accés al litoral des de la Catalunya interior. Moltes de les
principals infraestructures viàries i ferroviàries segueixen aquest traçat de nord a sud fins a endinsar-
se en el continu urbà (A-2, AP-2, línia FGC de Barcelona a Martorell i Igualada, línies de Rodalies, de
llarg recorregut, i més recentment l’AVE). Aquestes infraestructures es connecten amb el territori de
l’Antena, sobretot pel que fa a la xarxa viària (C-31, C-32, C-31c), i el doten d’una gran accessibilitat
en el conjunt del territori català. Al mateix temps, uneixen amb la ciutat de Barcelona, passant
per Cornellà, Esplugues i L’Hospitalet, afavorint el procés d’integració metropolità tant pel que fa al
mercat de treball com residencial. Juntament amb les infraestructures que faciliten l’accessibilitat
interna, a l’àmbit de l’Antena es localitzen els dos principals nodes de connexió de Catalunya amb
l’exterior: el port i l’aeroport. Es tracta de dos equipaments d’interès general que segueixen lògiques
que van més enllà de l’àmbit de l’Antena, però que interactuen amb l’entorn, condicionant el seu
desenvolupament i dotant-lo d’avantatges.
El municipi del Prat de Llobregat està situat geogràficament en aquest àmbit, entre la desembocadura
del riu i les instal·lacions aeroportuàries. Es tracta d’un municipi amb una tradició agrícola i que
abastia de productes frescos la ciutat de Barcelona fins a la primera meitat del segle XX. A partir
dels anys cinquanta experimenta un creixement urbanístic i industrial amb la construcció de polígons
i la ubicació de grans empreses que es traslladen als afores de la ciutat de Barcelona. Durant la
primera dècada del segle XXI, es planifiquen diverses infraestructures que s’han d’ubicar en el
municipi i que donen servei a nivell metropolità: depuradora i dessaladora del riu Llobregat, la nova
terminal T1 de l’aeroport, l’estació intermodal de ferrocarril, la prolongació de diverses línies de metro,
el soterrament de la C-31 al seu pas pel municipi, etc. A més, està prevista l’expansió urbana del
municipi cap al nord-oest (El Prat-nord).
Deixant el nucli de El Prat, en sentit oest, es pot trobar una gran franja agrícola encaixada entre la
C-31 i la C-32 que inclou part dels termes municipals de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi,
i que té continuïtat riu amunt on s’estreteix. Aquesta zona forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat,
figura que protegeix aquest espai de les dinàmiques urbanitzadores. Juntament amb la funció agrícola,
el Parc realitza una funció important com a connector entre el sistema d’espais lliures metropolità, així
com una gran tasca d’educació ambiental. Des del punt de vista paisatgístic confereix a l’àmbit de
l’Antena unes característiques específiques, molt excepcionals en un context fortament urbanitzat.
Més enllà dels límits del Parc Agrari es troben els nuclis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà
i Castelldefels. Els tres primers municipis tenen en comú que provenen d’una tradició agrària que amb
el pas del temps, i com ha passat amb el Prat de Llobregat, ha perdut pes en favor del sector
industrial i de serveis. Tanmateix, cadascun d’aquests municipis ha evolucionat de forma diferent
amb unes especificitats pròpies que li permeten tenir entitat pròpia i distingir-se de la resta de
municipis de la demarcació.
14 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

16. En els vessants del Massís del Garraf, a l’oest de l’àmbit d’estudi, es localitzen els municipis de Sant
Climent de Llobregat i de Begues. Són els municipis de l’Antena amb menor població. Ambdós tenen
una forta tradició agrícola i forestal i estan relativament aïllats i mal comunicats amb la plana litoral
per la qual cosa s’han mantingut al marge de les dinàmiques urbanitzadores.
Característiques sociodemogràfiques
Pel que fa a la població, a l’àmbit de l’Antena Local de Viladecans l’any 2009 viuen 327.459 persones,
el que suposa el 41,3% de la població total de la comarca del Baix Llobregat i el 4,3% de la de
Catalunya (vegeu taula 1). El municipi de Sant Boi, amb aproximadament 82.500 habitants, és el que
té més població dels set municipis de l’Antena. A continuació el segueixen Viladecans, El Prat de
Llobregat i Castelldefels amb una població entorn els 63.000 habitants. Gavà té una població d’uns
46.000 habitants i, finalment, Begues i Sant Climent són els nuclis amb menys població (6.200 i
3.800 habitants, respectivament).
Taula 1
Evolució de la població dels municipis de l’Antena Local Viladecans (1998-2009)
Variació %
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 1998-2009
Begues 3.580 3.838 4.189 4.553 4.775 5.023 5.284 5.470 5.699 5.898 6.078 6.271 75,2
Castelldefels 41.194 43.307 45.091 46.786 48.982 52.405 53.964 56.718 58.663 58.955 60.572 62.080 50,7
Gavá 38.813 39.214 39.220 39.619 41.162 42.304 43.242 44.210 44.531 44.678 45.190 45.994 18,5
Prat de Llobregat, el 62.514 62.773 62.956 63.139 63.112 63.312 63.148 63.190 63.069 62.663 62.899 63.418 1,4
Sant Boi de Llobregat 78.632 79.050 79.337 79.463 80.041 80.738 80.636 81.181 81.368 80.727 81.335 82.428 4,8
Sant Climent de Llobrega 2.719 2.866 2.950 3.042 3.140 3.233 3.366 3.443 3.516 3.631 3.676 3.779 39,0
Viladecans 54.840 55.575 56.112 57.132 58.213 59.343 60.033 61.043 61.168 61.718 62.573 63.489 15,8
Antena Local Viladecans 282.292 286.623 289.855 293.734 299.425 306.358 309.673 315.255 318.014 318.270 322.323 327.459 16,0
Baix Llobregat 654.958 666.173 678.724 692.260 710.612 730.111 741.024 757.814 767.967 771.516 781.749 793.655 21,2
Catalunya 6.147.610 6.207.533 6.261.999 6.361.365 6.506.440 6.704.146 6.813.319 6.995.206 7.134.697 7.210.508 7.364.078 7.475.420 21,6
Font: Idescat, padró continu de població
En el període de 1998 a 2009 a l’àmbit de l’Antena s’ha experimentat un creixement de població del
16,0%, per sota del increments mitjans de la comarca del Baix Llobregat (21,2% d’augment) i de
Catalunya (increment del 21,6%). L’evolució del conjunt de l’àmbit amaga, però, grans diferencies
entre municipis. En aquest sentit, cal destacar els increments, més que significatius, en Begues
(75,2%), Castelldefels (50,7%) o Sant Climent de Llobregat (39,0%), tots ells per sobre de la mitjana
de la comarca i de Catalunya.
Altre aspecte a considerar és el pes de la població estrangera, en un moment en el qual sembla que
s’hagi aturat el flux dels nouvinguts. El pes de la població estrangera l’any 2009 és força semblant
a tots els municipis a excepció de Castelldefels on hi té un pes molt destacat, i a Sant Climent, on
és més baix. Com es pot observar a la figura 2 Castelldefels té una elevada concentració de població
immigrant amb un 23,1% sobre el total de ciutadans, molt superior a la mitjana de l’àmbit d’estudi
(12,4%), de la comarca del Baix Llobregat (11,9%) i del conjunt de Catalunya (15,9%). Castelldefels
concentra un elevat percentatge de població procedent de països membres de la UE, així com de
L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 15

17. l’Amèrica del Sud. Els municipis de Gavà, Sant Boi, Viladecans, El Prat de Llobregat i Begues tenen
un pes dels estrangers similars als que es donen pel conjunt de l’àmbit de l’Antena, al voltant del 10%.
Finalment, a Sant Climent de Llobregat la població estrangera tan sols representa el 3,3% del total
de residents.
Figura 2
Distribució de la població per nacionalitat. 2009
Espanyola Estrangera
100 3,3
8,2 12,1 9,8 9,9 9,0 12,4 11,9
90 15,9
23,1
80
70
60
50 91,8 96,7 91,0
87,9 90,2 90,1 87,6 88,1 84,1
40 76,9
30
20
10
0
s
els
à
el
at
t
s
s
at
ya
ga
ue
an
an
av
eg
eg
t,
lun
ef
re
G
g
ec
c
ga
br
br
lld
de
Be
b
ta
lad
e
Llo
Llo
Llo
e
Ca
ila
br
st
Vi
Llo
lV
Ca
e
e
ix
id
td
Ba
ca
de
Bo
en
Lo
at
im
nt
na
Pr
Cl
Sa
te
nt
An
Sa
Font: Idescat, Padró continu de població 2009
Pel que fa a l’estructura de la població de la demarcació cal destacar que és similar a la de la comarca
del Baix Llobregat i sensiblement més jove que la de Catalunya (vegeu figura 3). La població més jove,
la que té de 0 a 14 anys representa el 16,1% del total, i la de les edats compreses entre els 15 i els
64 anys, on es concentra la població en edat de treballar representa el 70,6%. Per últim la que té de
65 anys en endavant suposa el 13,3%. Per municipis Castelldefels té el percentatge major de població
en edats laborals (el 72,2% té de 15 a 64 anys). La resta de municipis es mouen en valors molt
semblants, al voltant del 70%. Les principals diferències es donen, doncs, en els extrems. En el tram
d’edat de 0-14 Begues i Sant Climent de Llobregat concentren entorn del 20% de la població total,
molt per sobre de la mitjana de l’àmbit (16,1%), del Baix Llobregat (16,4%) i de Catalunya (15,2%).
Castelldefels i Viladecans també tenen un pes de la població jove lleugerament superior (17% i 17,1%,
respectivament). Per contra, els municipis de El Prat de Llobregat (14,6%) i Sant Boi de Llobregat
(15,1%) presenten una estructura de població amb menys pes dels joves. Finalment, el percentatge
del grup de 0-14 en Gavà (16,3%) és el més similar al de l’Antena. Pel que fa a la població més gran
destaca Sant Boi i el Prat, on el 15% i el 14,7%, respectivament té 65 anys i més. Sant Climent (12,4%),
Castelldefels (10,8%) i, sobretot, Begues (9%), són els municipis on hi ha menys gent gran.
Altre dels elements analitzats està relacionat amb el capital humà, en concret al nivell d’estudis de la
població. Si s’atén a les dades del cens del 2001 (figura 4), les darreres que permeten desglossar la
població municipal segons el nivell d’estudis, s’observa com el pes de la població sense estudis
16 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

18. Figura 3
Distribució de la població per grans grups d’edat. 2009
0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més
Begues 21,2 69,8 9,0
Castelldefels 17,0 72,2 10,8
Gavà 16,3 69,9 13,9
Prat de Llobregat, el 14,6 70,7 14,7
Sant Boi de Llobregat 15,1 69,9 15,0
Sant Climent de Llobregat 19,1 69,6 11,3
Viladecans 17,1 70,6 12,4
Antena Local Viladecans 16,1 70,6 13,3
Baix Llobregat 16,4 69,9 13,7
Catalunya 15,2 68,2 16,5
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Font: Idescat, Padró continu de població 2009
Figura 4
Nivell d’instrucció de la població. 10 anys i més. 2001
Sense estudis Estudis Obligatoris Estudis Mitjans Estudis Universitaris
Begues 7,4 43,2 29,8 19,7
Castelldefels 13,0 43,3 26,8 16,9
Gavà 15,5 52,3 22,0 10,3
Prat de Llobregat, el 18,3 53,8 20,6 7,2
Sant Boi de Llobregat 19,2 52,0 21,6 7,1
Sant Climent de Llobregat 9,2 53,0 26,8 11,0
Viladecans 17,2 52,8 22,6 7,4
Antena Local Viladecans 16,9 51,1 22,6 9,4
Baix Llobregat 15,8 51,0 22,9 10,3
Catalunya 13,7 51,8 21,7 12,8
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Font: INE, Cens de població i habitatges 2001
(16,9%) és superior a la de la comarca (15,8%) i sobretot a la del conjunt de Catalunya (13,7%). Per
l’altre extrem, la que té estudis universitaris (9,4%) és inferior tant a la de la comarca (10,3%) com,
sobretot, a la mitjana catalana (12,8%). Únicament les poblacions de Castelldefels, Begues i Sant
Climent de Llobregat presenten uns nivells d’instrucció superiors als de Catalunya. A Begues, gairebé
el 20% de la població tenia estudis universitaris i tan sols el 7,4% no tenia estudis. A Sant Climent
L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 17

19. l’11% i el 9,2%, respectivament, i a Castelldefels el 16,9% i el 13%, respectivament. Per contra, Sant
Boi, El Prat i Viladecans, són els municipis amb un nivell d’instrucció més baix. Gavà es situa en una
posició intermèdia.
Mercat de treball
Pel que fa al mercat de treball, l’àmbit de l’Antena Viladecans s’ha caracteritzat els darrers anys per
tenir una evolució lleugerament més positiva que la del conjunt del Baix Llobregat i de Catalunya, tant
pel que fa a la desocupació com sobretot al nombre d’afiliats. A les darreries del 2009 el nombre
d’afiliats a l’àmbit de l’Antena era de 105.833, 10.000 menys que dos anys abans però encara amb
valors semblants als del 2005. L’atur es situava al mateix mes de desembre de 2009 en 26.010
persones que no tenien feina.
Si s’atén a la distribució per sectors de l’ocupació (vegeu taula 2) es pot observar el pes del sector
serveis a l’àmbit de l’Antena amb un percentatge que supera el del conjunt de Catalunya (73,3%) i
sobretot el de la comarca del Baix Llobregat (69,3%). La indústria és el segon sector en importància
pel que fa a l’ocupació a l’Antena (14,6%). En aquest cas el pes és inferior tant al que es dona pel
conjunt de la comarca (20%) com a Catalunya (16,6%). També cal destacar el pes que té la construcció
a l’àmbit de l’Antena i en la comarca (10,4% en tots dos àmbits), molt per sobre del conjunt de
Catalunya (8,9%). Per últim, el sector primari té una presència molt reduïda pel que fa a l’ocupació.
Taula 2
Població ocupada. Desembre de 2009
Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Afiliats
Begues 1,2 12,3 14,8 71,7 1.129
Castelldefels 0,1 7,4 11,6 80,9 14.151
Gavá 0,5 19,2 12,0 68,3 14.527
Prat de Llobregat, el 0,1 13,9 5,7 80,3 34.304
Sant Boi de Llobregat 0,2 16,9 11,9 71,0 25.606
Sant Climent de Llobregat 5,3 31,4 14,6 48,7 .898
Viladecans 0,3 13,9 15,4 70,5 15.218
Total Antena Viladecans 0,3 14,6 10,4 74,7 105.833
Baix Llobregat 0,2 20,0 10,4 69,3 273.959
Catalunya 1,2 16,6 8,9 73,3 3.001.191
Font: Departament de treball, a partir dels afiliats al règim general i autònoms
Els municipis on hi ha un pes major de la població ocupada en el sector serveis són Castelldefels
(80,9%), i el Prat de Llobregat (80,3%). Segueixen, tot i que a una distància de gairebé deu punts,
Begues (71,7%), Sant Boi de Llobregat (71%), Viladecans (70,5%) i Gavà (68,3%). En darrer lloc
hi ha Sant Climent (48,7%). Per la seva banda, els municipis amb més ocupació industrial són
Sant Climent (31,4%), Gavà (19,2%) i Sant Boi (16,9%). Els municipis amb més pes de la
construcció són Viladecans (15%), Begues (14,8%) i Sant Climent (14,6%). Pel que fa a
l’agricultura, destaca el pes d’aquestes ocupacions als dos municipis petits, sobretot a Sant
Climent on arriba al 5,3%.
18 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

20. Projectes i actuacions estratègiques
A l’àmbit de l’Antena s’estan desenvolupant un conjunt d’actuacions i projectes estratègics que
tenen vinculació amb els polígons d’activitat econòmica, bé perquè tenen una incidència directa en
la planificació i gestió d’aquests, o bé perquè considera a aquests espais com a elements clau per
a la millora de la competitivitat del territori. En aquest apartat es presenten de manera resumida
aquests projectes estratègics.
Clústers
S’entén per clúster una concentració geogràfica de companyies interconnectades, proveïdors
especialitzats, empreses de serveis i institucions associades (Institute for Strategy and Compe-
titiveness. Harvard Business school, citat a Hernández, J.M; Fontrodona, J.; Pezzi, A., 2005).
Aquestes interrelacions incrementen la productivitat, milloren la capacitat d’innovació i estimulen la
formació de noves empreses (Porter, citat a Hernández, J.M; Fontrodona, J.; Pezzi, A., 2005).
Segons Porter (1990), els determinants de la competitivitat dels clústers es poden organitzar en
quatre grans blocs: les condicions dels factors, les condicions de la demanda, els sectors de suport
i relacionats i, finalment, l’estructura del sector així com l’estratègia i rivalitat de les seves empreses.
Les característiques dels polígons d’activitat econòmica, les infraestructures de mobilitat, els centres
de recerca i tecnològics, i el suport de les organitzacions públiques i privades, entesos com factors
de competitivitat, són, doncs, elements a tenir en compte.
El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013 identifica 17 focus o sectors. Un d’ells és el
sector de la mobilitat, altre el de la Salut. Dins del sector de la mobilitat, el programa ACC1Ó de la
Generalitat de Catalunya ha identificat 7 clústers: Clúster automoció, Clúster motocicletes, Clúster
Aerospacial de Catalunya, Clúster Carrossers de Catalunya, Clúster ferroviari de Catalunya, Clúster
Marítim de Catalunya i Clúster 6M, sistemes intel·ligents de suport a la mobilitat. Tots set clústers tenen
presència a l’àmbit de l’Antena Viladecans, fins i tot, alguns d’ells estan liderats per empreses i
ajuntaments d’aquest territori i reben el suport de les administracions locals i associacions empresarials.
El Clúster 6M té com agents dinamitzadors als Ajuntaments de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant
Boi i El Prat de Llobregat. L’objecte del clúster són les tecnologies i sistemes de mobilitat aplicades
a àmbits com: TIC’s, Fotònica, Logística, Geomàtica, Aeronavegació i Telemàtica. Es calcula que
actualment hi ha una gran demanda en aquest sector i que en el futur creixerà. A l’àmbit de l’Antena
hi ha centres de recerca especialitzats en aquestes camps (Parc Mediterrani de la Tecnologia de la
UPC) i altres espais adreçats a la instal·lació d’empreses i agents del sector (Parc de Negocis de
Viladecans, Parc Aerospacial i de la Mobilitat).
En el sector de la Salut el programa ACC1Ó identifica 3 clústers: El clúster BIOTEC, el clúster
Tecnologies Mèdiques i el clúster Salut de la Conca de Ripoll i Terrassa. El clúster BIOTEC té
L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 19

21. presència a l’àmbit de l’Antena, sobretot al municipi de Sant Boi de Llobregat, que s’ha incorporat
al Fòrum de BioRegió de Catalunya (Biocat). El sector de la Biotecnologia representa un ampli conjunt
de tecnologies relacionades amb la biologia molecular i cel·lular, la bioquímica, la immunologia, la
bioenginyeria i la bioinformàtica. Aquest conjunt de tecnologies és un ventall d’eines d’aplicació en
diversos sectors com el farmacèutic, la medicina, l’agroalimentari, el sector químic i el mediambiental.
La implicació de Sant Boi en aquest projecte està lligat a l’aposta del municipi per consolidar-se com
un referent a nivell estatal i europeu en l’àmbit de la salut mental comunitària. L’àmbit de l’Antena
disposa d’espais, centres de recerca i Parcs Tecnològics per desenvolupar el sector Biotec com són
l’Hospital de Sant Boi i el Parc Mediterrani de la Tecnologia.
Per altra banda, la associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL) lidera el Clúster de Logística.
BCL és una plataforma impulsada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona,
l’Autoritat Portuària de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca. El seu objectiu és consolidar
Catalunya com la gran plataforma del sud d’Europa. A l’àmbit de l’Antena es localitza algun dels
principals pols logístics com són l’aeroport i la ZAL (tots dos al Prat de Llobregat), a més del port de
Barcelona. Alguns dels polígons d’activitat econòmica estan estretament vinculats a la logística,
(Prologis Park de Sant Boi de Llobregat), i també a l’accessibilitat internacional que dona la proximitat
a l’aeroport (polígon Mas Blau).
Barcelona Economic Triangle. Àrea del Llobregat. Delta BCN
Barcelona Economic Triangle forma part del programa Invest in Catalonia de la Generalitat de
Catalunya. Amb aquest nom es recullen tres grans àrees de la regió metropolitana de Barcelona que
són motors d’activitat i que formen un gran triangle. Cadascun dels vèrtex (Àrea del Llobregat, Àrea
del Besòs i Àrea del Vallès) és una àrea d’activitat econòmica consolidada, amb importants projectes
en marxa i amb moltes oportunitats d’inversió.
Les principals potencialitats que es destaquen en l’Àrea Llobregat són la proximitat al port, a
l’aeroport, a la ciutat de Barcelona, a la Fira de Barcelona i a la Zona Franca (com a gran reserva de
sòl per a activitats de la indústria del coneixement). També es destaca la presència de centres
universitaris, centres tecnològics i centres de recerca.
En l’Àrea del Llobregat es destaquen dues grans zones i quatre parcs empresarials:
• Delta BCN. Amb tres actuacions estratègiques: Parc de Negocis de Viladecans, Parc Aerospacial
i de la Mobilitat, Parc Mediterrani de la Tecnologia.
• BZ Barcelona Zona Innovació, amb l’actuació estratègica del mateix nom.
20 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

22. Figura 5
Barcelona Economic Triangle. Àrea del Llobregat
Font: Generalitat de Catalunya. Programa Invest in Catalonia
En l’Àrea del Llobregat es destaca la Tecnologia i la mobilitat com a motors de desenvolupament i
s’apunten els següents sectors econòmics: aerospacial, alimentació, mobilitat, biotecnologia, òptica
i fotònica.
Agencia d’Innovació i Coneixement del Baix Llobregat
(INNOBAIX)
L’Agencia d’Innovació i Coneixement del Baix Llobregat es va constituir el 3 de novembre de 2009.
Innobaix està impulsada pel Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Baix Llobregat i té per objectiu
liderar la transformació de la comarca i el seu model a través de la innovació, el coneixement i l’esperit
emprenedor. En formen part, a banda dels Ajuntaments, empreses, agents socials i altres agents del
territori.
Pacte per a l’ocupació, el desenvolupament econòmic
i la cohesió social de la comarca del Baix Llobregat
El Pacte per a l’ocupació, el desenvolupament econòmic i la cohesió social de la comarca del Baix
Llobregat és un acord signat el desembre del 2009 per les institucions que formen el Consell
L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 21

23. Econòmic i Social del Baix Llobregat: Consell Comarcal, PIMEC Baix Llobregat, CCOO del Baix
Llobregat i UGT del Baix Llobregat.
El Pacte recull 47 mesures agrupades en tres àmbits: Mesures per al desenvolupament econòmic i
social i la garantia de la cohesió social de la comarca; Mesures per a la millora de la capacitació,
l’ocupabilitat i les condicions laborals de les persones; Mesures per a la dinamització del teixit
empresarial i la qualitat de l’ocupació. El Pacte és el marc estratègic de concertació entre els
ajuntaments de la comarca i els actors econòmics i socials més representatius.
Pacte industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona
El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació formada per institucions
públiques i privades vinculades al desenvolupament econòmic i a la promoció de l’ocupació.
Actualment són socis ordinaris del Pacte Industrial quatre ajuntaments de l’àmbit de l’Antena (Gavà,
El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans), organitzacions empresarials i organitzacions
sindicals.
L’associació va néixer a finals de 1997, fruit d’una iniciativa sorgida del Pla Estratègic Metropolità amb
la voluntat d’agrupar en un espai comú de treball i de debat, els principals agents implicats en la
dinàmica econòmica, la formació i l’ocupació a la regió metropolitana.
Entre les línies de treball del Pacte n’hi ha que afecten als polígons d’activitat econòmica com el
SIMAE (Sistema d’Informació Metropolità d’Activitat Econòmica i Innovació). També destaquen les
anàlisis i propostes realitzades pel que fa a la mobilitat i la gestió dels polígons.
22 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

24. 3. ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA
DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS:
EVOLUCIÓ, LOCALITZACIÓ I PRINCIPALS
CARACTERÍSTIQUES

26. Evolució dels polígons d’activitat econòmica
a l’Antena Viladecans
El moment de major creixement del sòl destinat a activitats econòmiques a l’àmbit de l’Antena
Viladecans és un procés relativament recent, centrat sobretot en la dècada dels anys vuitanta i
noranta. Abans, però, ja hi havia espais dedicats a la industria segregats dels nuclis urbans (el que
s’entén per polígon industrial).
Els primers polígons estan molt vinculats a alguna gran empresa. L’any 1930 aquesta forma
d’ocupació de l’espai està concentrada en quatre punts: El primer d’ells a les fàbriques de La
Papelera (instal·lada l’any 1917) i de La Seda (l’any 1926) al Prat; el segon a la zona que ara es coneix
com polígon Fonollar-sud, al marge esquerre de la riera que porta aquest nom; el tercer a Gavà amb
l’empresa Roca Radiadores S.A, instal·lada el 1917 al polígon que ara s’anomena La Roca; i el quart
amb l’empresa Roncalla a Castelldefels. Vint anys després, el 1950, l’espai dedicat a la indústria ha
variat poc, amb el creixement del polígon de la seda i algunes naus més als polígons de Fonollar sud
i de la zona al sud del nucli de Gavà.
Figura 6
Usos del sòl a l’àmbit de l’Antena Viladecans, 1950
Font: Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M (1999) La construcció del territori metropolità
ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 25

27. Entre els anys seixanta i setanta del segle XX les activitats industrials creixen a un ritme més
intens.
És un període de gran augment demogràfic a la regió metropolitana de Barcelona que es veu
acompanyat també de processos d’ocupació del sòl per usos industrials en els entorns dels
municipis. A la figura 7 es pot observar com en l’àmbit de l’Antena es produeix un fort creixent al
voltant dels punts originaris, al que ara es coneix com Sector Centre de Gavà, als polígons de
Fonollar-sud i al de la Seda al Prat (ara descatalogat com a polígon i en procés de transformació
d’usos). A més, hi ha nous creixements al polígon Fonollar nord de Sant Boi que pràcticament
assoleix la seva configuració actual, al polígon Salines, a l’entrada a Sant Boi des de la carretera del
Prat i al polígon Sales. Els polígons Enkalene i Mas Mateu al Prat també adquireixen la seva ocupació
màxima, i al Fondo d’en Peixo, a Ca l’Alaió i al polígon Pratenc s’instal·len les primeres naus. Aquests
processos d’ocupació de l’espai per activitats industrials situarà a aquests municipis en unes
condicions de cert equilibri entre les funcions residencials i productivoindustrials. Unes caracte-
rístiques que els allunyarà de l’especialització residencial i de convertir-se en «ciutats dormitori» (Font,
A.; Llop, C.; Vilanova, J.M, 1999, p. 76).
Figura 7
Usos del sòl a l’àmbit de l’Antena Viladecans, 1984
Font: Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M (1999) La construcció del territori metropolità
26 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

28. El major creixement del espais industrials a l’àmbit de l’Antena es produeix a la dècada dels vuitanta
i dels noranta del segle XX. El fort creixement de les dècades anteriors referma la necessitat de
directrius normatives d’ordenació del territori. La recuperació de la democràcia i les primeres
eleccions municipals donen peu a la seva aplicació. Sobre la base de les primeres industries, el Pla
General Metropolità (PGM) del 1976 proposa una ordenació dels espais d’activitats econòmiques
que dona lloc al mapa de polígons actual. Així doncs, el període de major creixement dels polígons
es realitza en un marc territorial de referència definit pel PGM i amb uns ajuntaments democràtics
preocupats per l’urbanisme.
A principis dels noranta, a més dels polígons que estaven ocupats per una empresa (La Roca a Gavà,
Sector Urgoiti-Ponsich i Enkalene al Prat), les primeres àrees on s’havia instal·lat la indústria ja estan
gairebé plenes (vegeu figura 8): Sector Centre a Viladecans, Fonollar sud, Fonollar Nord i Salas a
Sant Boi; Fondo d’en Peixo, Polígon Pratenc i Mas Mateu al Prat. A més, s’inicia la urbanització de
nous polígons (sector est de les Massotes, Sector el Regàs, Barnasud a Gavà; Camí Ral a
Castelldefels i Gavà; Can Calderon a Viladecans i Sant Boi; Abat Oliva a Sant Boi; Estruch i Mas Blau
I al Prat) que en pocs anys estan pràcticament ocupats.
Figura 8
Usos del sòl a l’àmbit de l’Antena Viladecans, 1994
Font: Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M (1999) La construcció del territori metropolità
ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 27

29. A començaments del segle XXI la major part del sòl exclusivament industrial de l’àmbit de l’Antena
està exhaurit. És el període en el qual es promouen noves tipologies d’espais productius. El primer
de tots és el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT), que inicia la seva urbanització el 2001. També
Gavà Park a Gavà, que actualment està ja gairebé tot edificat; el Parc de Negocis de Viladecans, on
la part industrial ja està construïda i la fase 1 de la part d’oficines també, i per últim el Parc Aerospacial
i de la Mobilitat, també a Viladecans, on la primera fase de la urbanització s’ha finalitzat a les darreries
del 2010. Juntament amb el desenvolupament de noves tipologies de polígons també s’estan
produint processos de renovació urbana en àrees industrials o que tenien aquesta qualificació i que
estan transformant-se per barrejar altres usos (comercial, residencial, terciari...). Aquest és el cas de
l’àrea nord del Prat i que afecta als polígons de Sector Urgoiti-Ponsich, Centre Direccional-Prat Nord,
Ca l’Alaió i Enkalene.
28 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

30. Localització i característiques dels polígons
d’activitat econòmica a l’àmbit de l’Antena
Viladecans
A l’àmbit de l’Antena Viladecans hi ha 41 polígons d’activitat econòmica que sumen una superfície
total de 1.540 hectàrees. Això representa el 42% de la superfície de polígons que hi ha a la comarca
del Baix Llobregat i el 10% del total de la regió metropolitana de Barcelona. Es tracta, doncs, d’un
àmbit que disposa de sòl per a activitats econòmiques i on, a més, encara hi ha peces de sòl
pendents d’executar o en procés de transformació.
Figura 9
Localització dels Polígons d’Activitat Econòmica de l’Antena Viladecans
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 29

31. Dels 41 polígons, 15 es troben en El Prat de Llobregat, que és el municipi amb més sòl destinat a
aquests usos (870,5 ha) . En el Prat els polígons estan localitzats entre la C-31 i el teixit urbà, per una
banda (Polígon Ca l’Alaio, Polígon Enkalene, Mas Blau...), i a les proximitats del riu, per altra (Polígon
Estruch, Poligon Pratenc, ZAL...). Cal destacar, en aquest municipi el desenvolupament del Prat-
Nord (Centre Direccional) com un espai mixt d’usos residencials i d’activitats. A Sant Boi, el segon
municipi amb mes sòl destinat a polígons, els 8 que n’hi ha sumen 241 ha. Segueixen Viladecans i
Gavà, amb 177,1 ha i 157,7 ha, respectivament. Castelldefels compta amb 3 polígons que ocupen
83,3 ha. Els polígons dels municipis de Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels es localitzen a
l’espai entre la C-32 i la C-245 (vegeu figura 9). En alguns casos els polígons són compartits entre
dos municipis com és el cas del Polígons Can Calderon entre Sant Boi i Viladecans, La Roca entre
Gavà i Viladecans, i El Recinte industrial Pla de Carat, Sector indústria Resintex i Camí Ral, tots tres
entre Gavà i Castelldefels (vegeu taula 3). Per últim, als municipis de Begues i Sant Climent de
Llobregat hi ha dues petites zones d’activitats que ocupen 5,6 ha i 5,4 ha, respectivament.
La superfície mitjana per polígon és de 38,6 ha., que és pot considerar gran en el context metropolità
i català. Per exemple a la comarca del Baix Llobregat la dimensió mitjana és de 24,3 ha. i a la regió
metropolitana de 21,9 ha. Aquesta és una de les peculiaritats de l’àmbit de l’Antena Viladecans i un
element que en termes generals es pot considerar positiu. De fet, tal i com s’ha constatat en altres
estudis realitzats a Catalunya, la dimensió dels polígons és un factor que facilita les economies
d’escala a l’hora de gestionar-los, també per a la instal·lació d’equipaments i serveis, i per millorar la
seva accessibilitat1. La dimensió dels polígons, a més, es veu potenciada pel seu emplaçament. Com
s’observa a la figura 6, els polígons de l’Antena presenten en molts casos continuïtat entre ells la qual
cosa configura grans àrees d’activitats econòmica que venen a reforçar la possibilitat del sorgiment
de les economies d’escala que s’han apuntat més amunt.
Aquests trets (grandària dels polígons i agrupació en grans àrees d’activitat) no són fruit de l’atzar,
ans al contrari, són el resultat d’un procés de planificació supramunicipal i de gestió urbanística, que
té com a punt de referència el Pla General Metropolità aprovat l’any 1976. Com s’ha pogut constatar
en altres àmbits de Catalunya, l’absència d’aquestes característiques és un dels principals factors que
minven l’eficiència dels espais productius. Doncs bé, a l’Antena Viladecans, aquestes característiques
hi són presents, i en termes generals es poden considerar com a factors territorials que milloren la
competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen.
Altre dels resultats que se’n deriven de la planificació urbanística vigent és la proximitat entre els
polígons i el teixit residencial, un element que en el context actual es pot considerar també com un
factor de competitivitat. Durant moltes dècades les activitats industrials s’han caracteritzat per la
seva incompatibilitat amb els usos residencials. Soroll, contaminació, transit de vehicles pesants,
riscos per a la salut en general, eren característiques associades a l’activitat industrial. En con-
sonància amb aquest tipus d’indústria els processos de planificació tenien com a principal objectiu
la separació entre espais productius i residencials.
Aproximadament des de la dècada de 1980 s’han produït un conjunt de processos que han
transformat les activitats productives (fragmentació dels processos de producció donant lloc a una
externalització i terciarització de funcions dins de les empreses industrials, relocalització d’activitats
en el territori metropolità i també a nivell mundial, flexibilització de la producció orientada a la
demanda, etc.). Sense voler entrar amb més detall amb aquests canvis i amb d’altres que es
1. Vegeu Miralles, C., Donat, C. (2007); Illa, D., Cónsola, A., Donat, C., Medina, T. (2009) (2010).
30 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

32. Taula 3
Polígons d’Activitat Econòmica de l’Antena Viladecans
Nom polígon Municipi 1 Municipi 2 Superfície (ha)
Petita Indústria Begues 3,3
Zona Industrial la Barceloneta Begues 2,4
Parc Mediterrani de la Tecnologia Castelldefels 34,4
Recinte Industrial del Pla de Carat Gavá 4,4
Sector Industrial Resintex Gavá (3,2) Castelldefels (4,6) 7,8
Camí Ral Gavá (36,1) Castelldefels (44,3) 80,5
Gavá Park Gavá 11,2
Sector Industrial Camí del Regás-AGIP ESPAÑA, S.A Gavá 2,5
Sector Les Parets Gavá 7,0
Polígon Industrial Massotes Gavá 35,9
La Post Gavá 37,2
Sector Industrial El Regás Gavá 15,2
La Roca Gavá 5,0
Centre Direccional El Prat 114,5
Polígon Mas Mateu El Prat 33,4
Polígon Enkalene El Prat 26,0
Polígon Ca l'Alaio El Prat 13,7
Polígon Fondo d'en Peixo El Prat 13,0
Sector Urgoiti-Ponsich El Prat 15,0
Polígon Estruch El Prat 33,1
Polígon Cal Saio El Prat 4,9
ZAL-Prat El Prat 157,3
Polígon Pratenc El Prat 63,6
Parc Tecnológic de l'Aeroport i Ciutat Aeroportuária El Prat 323,1
Zona Ribera Baixa El Prat 4,0
Ciutat Esportiva del RCD Espanyol-Districte la Ribera El Prat (8,5) Cornellá (13,6) 22,0
Parc de Negocis Mas Blau II El Prat (35,5) Sant Boi (6,3) 41,9
Parc de Negocis Mas Blau I El Prat 25,0
Polígon Can Calderon Sant Boi (29,7) Viladecans (21,7) 51,4
Polígon Prologis Park Sant Boi 31,7
Polígon Bullidor-Fonollar Sud Sant Boi 44,5
Polígon Salas Sant Boi 27,3
Polígon Fonollar Nord Sant Boi 22,7
Polígon Abat Oliva Sant Boi 5,4
Sector Comercial Alcampo Sant Boi 29,1
Polígon Salines Sant Boi 44,3
Roquetes SantCliment 3,1
El Salom SantCliment 2,3
Parc Empresarial d'Activitats Aerospacials i de la Mobilitat
(Ca n'Alemany) Viladecans 51,8
Sector Centre Viladecans 70,8
Parc de Negocis de Viladecans Viladecans 32,7
Subtotal Begues 5,6
Subtotal Castelldefels 83,3
Subtotal Gavá 157,7
Subtotal El Prat 870,5
Subtotal Sant Boi 241,0
Subtotal Sant Climent 5,4
Subtotal Viladecans 177,1
Total Antena Local Viladecans 1540,7
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya
ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 31

33. poguessin afegir, la principal conseqüència territorial d’aquestes dinàmiques és que moltes de les
activitats productives han deixat de ser incompatibles amb el teixit residencial. F¡ns i tot, la localització
de l’espai de treball en un entorn on es pugui gaudir dels serveis i equipaments urbans però també
de l’intercanvi entre els residents i de la bona accessibilitat, resulten factors decisius. Doncs, de nou,
aquesta característica es pot trobar a l’Antena Viladecans on la majoria dels polígons estan agregats
als nuclis residencials (vegeu figura 10).
Figura 10
Antena Viladecans. Grans àrees d’activitat agregades al teixit residencial
Font: Elaboració pròpia a partir de ICC, Mapa topogràfic de Catalunya 1:50.000; UPIC, Mapa àrees industrials de Catalunya i IERMB, (2011),
Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya
S’ha vist en aquest apartat una descripció general dels polígons de l’àmbit de l’Antena Viladecans,
posant èmfasi en el territori en conjunt. A continuació es presenten els polígons d’una manera detallada.
Primer, es fa una descripció a nivell municipal i a continuació s’entrà en cadascun dels polígons.
L’anàlisi dels polígons consta de tres parts.
• En la primera es descriuen els principals trets pel que fa a localització del polígon, descrivint el
seu emplaçament al terme municipal i les distàncies al centre de la ciutat de Barcelona, a l’aeroport
i al port, que com s’ha vist són les infraestructures que connecten l’àmbit de l’Antena a nivell
mundial. La descripció s’acompanya d’un mapa de localització del polígon.
• En la segona part es presenten les característiques generals relatives als següents temes: la
superfície, la disponibilitat de sòl, l’antiguitat, les empreses localitzades i els treballadors que hi ha,
les branques d’activitat d’aquestes empreses, serveis i, per últim, l’existència o no d’alguna
associació que representi a tot el polígon.
• En la tercera part s’analitza l’estat general del polígon en tres grans àmbits: accessibilitat (en
vehicle privat, en transport públic col·lectiu i en modes no motoritzats), estat de la urbanització
(vialitat, pavimentació, voreres) i senyalització (interna amb els carrers i les senyals de circulació
i externa per accedir-hi). En alguns punts s’apunten propostes d’actuació.
32 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

34. BEGUES
Begues té dos polígons d’activitat econòmica: Zona Industrial Petita Indústria i Zona Industrial
Barceloneta, que van ser creats amb l’objectiu d’ordenar i oferir un espai als petits tallers i empreses
ubicades dins del nucli urbà. Tanmateix també s’han instal·lat algunes altres empreses de fora de
Begues atretes per uns preus de lloguer i de compra de naus industrials més baixos que en altres
indrets propers. Amb aquests dos polígons, el municipi ha exhaurit el sòl industrial i no hi ha
possibilitat de creixement amb el planejament vigent. Els dos polígons ocupen una superfície total
de 5,6 ha.
Figura 11
Localització dels polígons d’activitat econòmica de Begues
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
A Begues no hi ha aparcament condicionat per a vehicles pesants ni tampoc es disposa d’un cens
actualitzat de les empreses del municipi. Pel que respecta a l’associacionisme empresarial, hi ha
l’Associació de Comerciants i Industrials de Begues (ACIB) que promou l’associacionisme i la
realització d’accions conjuntes de promoció del comerç i del teixit industrial del municipi.
BEGUES 33

35. PETITA INDÚSTRIA
LOCALITZACIÓ
El polígon «Petita indústria» de Begues està localitzat a tocar de la BV-2041, entre el teixit residencial
i aquesta infraestructura, que connecta el municipi amb la resta del territori de l’Antena. La distància
a la ciutat de Barcelona és de 29,7 km, a l’aeroport del Prat de 22,4 km i al port de Barcelona de
29,5 km.
Figura 12
Localització del polígon «Petita indústria»
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
34 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

36. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon «Petita indústria» té una superfície de 3,3 hectàrees, el que representa el 58% de la
superfície actual i prevista per a activitats econòmiques a Begues.
Figura 13
Ortofotomapa del polígon «Petita indústria»
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El polígon és de recent construcció (any 2004). L’any 2007 hi ha 15 empreses on predominen tres
branques d’activitat: Transport, emmagatzematge i comunicacions; Construcció; i Indústria de fusta
i suro1. No hi ha cap associació de tot el polígon.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Petita Indústria té accés des de la BV-2041, carretera que connecta amb els altres
municipis de l’Antena. L’únic servei de transport públic que opera en el municipi és la línia 902 (Gavà-
Begues) amb 15 expedicions diàries per sentit. El polígon Petita Indústria té la parada de bus més
propera a uns 400 metres.
1. Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
BEGUES - PETITA INDÚSTRIA 35

37. Urbanització
L’estat del polígon és correcte pel que fa als elements de l’espai públic: voreres, asfalt. No presenta
problemàtiques relacionades amb l’apar-cament.
Figura 14. Polígon «Petita indústria»
Senyalització
La senyalització interna és bona ja que estan els noms dels carrers i cartells amb els noms de les
empreses. També hi ha les senyals verticals i horitzontals de circulación ben visibles. La senyalització
externa és bona.
36 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

38. ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA
LOCALITZACIÓ
La Zona industrial la Barceloneta està localitzada a l’oest del nucli urbà de Begues, entre la ronda sud
del municipi i l’antiga carretera que passa pel centre del poble. La distància a la ciutat de Barcelona
és de 29,7 km, a l’aeroport del Prat de 22,4 km i al port de Barcelona de 29,5 km.
Figura 15
Localització de la Zona industrial la Barceloneta
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
BEGUES - ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA 37

39. CARACTERITZACIÓ GENERAL
La Zona industrial la Barceloneta té una superfície de 2,4 hectàrees, el que representa el 42% de la
superfície actual i prevista per a activitats econòmiques a Begues.
Figura 16
Ortofotomapa de la Zona industrial la Barceloneta
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El polígon es va començar a construir l’any 1982. L’any 2007 hi ha 5 empreses corresponents a dues
branques d’activitat: comerç, reparació d’equips i articles; construcció2. No hi ha cap associació de
tot el polígon.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Petita Indústria té accés des de la carretera BV-2411. Des d’aquí, per la BV- 2041 connecta
amb els altres municipis de l’Antena. L’únic servei de transport públic que opera en el municipi és la
2. Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
38 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

40. línia 902 (Gavà-Begues) amb 15 expedicions diàries per sentit. La parada d’autobús està situada
just davant del mateix polígon. Aquest polígon permet l’accés en bicicleta, ja que disposa d’un carril-
bici que connecta el centre del municipi amb aquesta zona.
Urbanització
L’estat del polígon és correcte pel que fa a les voreres i a l’estat de la pavimentació. No presenta
problemàtiques relacionades amb l’aparcament.
Figura 17. Zona Industrial (La Barceloneta)
Senyalització
La senyalització interna és bona ja que estan els noms dels carrers i cartells amb els noms de les
empreses. També hi ha les senyals verticals i horitzontals de circulació ben visibles. La senyalització
externa és bona.
BEGUES - ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA 39

41. CASTELLDEFELS
A Castelldefels hi ha 3 polígons d’activitat econòmica que ocupen una superfície de 83,3 hectàrees.
Dos d’aquests polígons són compartits amb el municipi de Viladecans (Cami Ral i Sector Industrial
Resintex), mentre que el Parc Mediterrani de la Tecnologia, de 34,4 ha., està integrament localitzat
al municipi. El polígon Cami Ral té una extensió total de 80,5 ha., de les quals 44,3 estan a
Castelldefels. El Sector Industrial Resintex té una superfície total de 7,8 ha, de les que 4,6 ha. estan
a Castelldefels.
Figura 18
Localització dels polígons d’activitat econòmica de Castelldefels
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
Entre les principals línees de promoció econòmica del municipi que afecten a l’activitat dels
polígons cal destacar la del centre de suport a l’economia La Guaita (Carretera de la Sentiu, 1;
Tel. 936 352 575; promocio.economica@castelldefels.org). Es tracta de la institució que planifica i
desenvolupa serveis, programes, fires, activitats diverses de dinamització econòmica, per tal que els
actors socioeconòmics del municipi s’anticipin i s’adaptin a les contínues transformacions que es
produeixen en el món del treball i de l’economia. Pel que fa a l’associacionisme del teixit empresarial
local cal destacar que la Federació de Comerciants s’ha reconvertit en Federació d’Empresaris, tot
agrupant el col·lectiu de comerç i d’empresa sota un mateix grup.
40 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

42. CAMÍ RAL
LOCALITZACIÓ
El polígon Camí Ral està situat entre els municipis de Castelldefels i Gavà, entre la C-32 i les vies de
tren de la línia R-2 de Rodalies, en l’espai que hi ha entre el nucli urbà principal de Castelldefels i les
urbanitzacions del litoral. El polígon està proper al nucli urbà i també al Parc Mediterrani de la
Tecnologia, que es troba més al sud. La distància a la ciutat de Barcelona és de 21,5 km, a l’aeroport
del Prat de 11,4 km i al port de Barcelona de 18,6 km.
Figura 19
Localització del polígon Camí Ral
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
CASTELLDEFELS - CAMÍ RAL 41

43. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Camí Ral té una superfície total de 80,5 hectàrees, de les quals 44,3 ha. estan al terme
de Castelldefels. Això representa el 53% de la superfície actual i prevista per a activitats econòmiques
a aquest municipi.
Figura 20
Ortofotomapa del polígon Camí Ral
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El polígon es va iniciar el 1991, ara fa vint anys, tot i que s’ha anat emplenant d’activitats durant tot
el període. Actualment hi ha un nivell alt d’ocupació de les parcel·les. Va estar promogut des de
l’Incasòl amb l’objectiu de poder ubicar-hi la petita indústria i tallers que estaven situats dins del nucli
urbà, tot i que al llarg del temps també ha anat atraient altres tipus d’activitats. Actualment destaquen
dues branques principals: Transport, emmagatzematge i comunicacions; Construcció i manufactures3.
No hi ha cap associació de tot el polígon, tot i que els edificis d’oficines estan constituïts com a junta
de propietaris i es gestionen ells mateixos la seguretat, la neteja i les despeses pròpies de
manteniment de l’edifici. El polígon disposa d’una àrea comercial (Ànec Blau), d’hotels i d’un centre
de convencions (Bcn Events). També disposa d’una zona d’espera de camions.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Camí Ral té accés directe des de la C-32 (sortida 46) i des de la C-245 per l’Avinguda del
Canal Olímpic.
3. Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
42 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

44. Hi ha una bona permeabilitat entre les zones comercials i el polígon. És possible l’accés a peu ja
que les voreres estan en bon estat i hi ha passos de vianants.
Les línies d’autobús interurbà que passen per l’eix de la C-245 (L95, L96, L97 i L99) tenen parada
en un dels extrems del polígon Camí Ral, de manera que deixa sense servei gran part d’aquest.
Propostes: Modificar el traçat de les línies per a que facin alguna parada més al centre del polígon.
Urbanització
L’estat de la urbanització és excel·lent tant pel que fa a la pavimentació com a les voreres. La vialitat de
la zona i la disponibilitat d’aparcament de vehicles també és excel·lent. L’amplada dels carrers és bona.
Figura 21. Estat de la urbanització del poligon Camí Ral
Senyalització
La senyalització interna és molt bona. Hi ha plànol del polígon, els carrers estan ben identificats i la
senyalització horitzontal i vertical per la circulació és visible. La senyalització externa també és molt
bona en els accessos des de la C-32 i des de la C-245.
Figura 22. Senyalizació al polígon Cami Ral
CASTELLDEFELS - CAMÍ RAL 43

45. PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA
LOCALITZACIÓ
El Parc Mediterrani de la Tecnologia està localitzat al sud-est del terme municipal de Castelldefels.
Entre l’espai que hi ha entre la C-32, el Canal Olímpic i les urbanitzacions del litoral. Dista 21,5 km
de Barcelona, 11,4 km de l’aeroport i 18,6 km del port.
Figura 23
Localització del Parc Mediterrani de la Tecnologia
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
44 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

46. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Camí Ral té una superfície total de 34,4 hectàrees, el que representa el 41% de la superfície
actual i prevista per a activitats econòmiques a aquest municipi.
Figura 24
Ortofotomapa del Parc Mediterrani de la Tecnologia
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El Parc va entrar en funcionament l’any 2001 i des d’aleshores ha anat creixent. És un parc tecnològic
impulsat des de diferents institucions: Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Llobregat,
Ajuntament de Castelldefels i Universitat Politècnica de Catalunya amb l’objectiu de concentrar en un
espai empreses d’alt valor tecnològic, facultats universitàries i centres de recerca.
El Parc està gestionat des d’una gerència, que és la figura encarregada del manteniment i promoció
dels espais. Encara hi ha sòl i espais disponibles que es poden adaptar a les necessitats de les
empreses. L’any 2010, segons dades facilitades per la gerència del parc, n’hi havia 16.
El Parc té tots els serveis i equipaments propis d’un centre d’aquest tipus: Residències d’estudiants
i personal investigador; restauració, serveis de manteniment, jardineria i seguretat; internet d’alta
capacitat; laboratoris d’anàlisi i assaig; biblioteca; sales d’actes i reunions.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El Parc Mediterrani de la Tecnologia té accés directe des de la C-32 i des de la C-245 per l’Avinguda
del Canal Olímpic. Des d’aquesta avinguda també té connexió amb la C-31.
Tot i La distància respecte l’estació de Renfe, el camí per anar a peu es troba ben urbanitzat la qual
cosa facilita l’ús del transport públic. A banda del transport ferroviari, també hi ha connexió amb
autobús: La línia L95 (Ronda Universitat – Castelldefels) té parades properes al PMT.
CASTELLDEFELS - PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA 45

47. Urbanització
L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a l’estat de les voreres, a les zones verdes i espais
d’ús públic, com als carrers. El trànsit de vehicles està limitat i hi ha un aparcament a l’entrada del
Parc.
Figura 25. Entrada al Parc Mediterrani de la Tecnología
Senyalització
La senyalització interna és correcta. En localitzar-se tants centres i facultats es troba a faltar una
millor indicació a dins del recinte. Tanmateix disposa d’un planol de localització a l’entrada.
46 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

48. EL PRAT DE LLOBREGAT
Al Prat de Llobregat hi ha 15 polígons d’activitat econòmica que ocupen una superfície total de 870,5
hectàrees, configurant-se com el municipi amb més sòl destinat a activitats econòmiques de l’àmbit
de l’Antena. El polígon més gran és el del Parc Tecnològic de l’Aeroport i la Ciutat Aeroportuària
(323,1 ha), tot i que la part més propera al polígon Mas Blau està pendent d’executar. Segueix la
ZAL-El Prat (157,3 ha) i el Centre Direccional (114,5 ha.). Aquest darrer espai ha estat objecte d’una
transformació en els seus usos adaptant-los per a la localització d’activitat econòmica de manera
combinada amb usos residencials. Els polígons Enkalene i el sector Ugoiti-Ponsich estan en fase de
renovació.
Figura 26
Localització dels polígons d’activitat econòmica de El Prat de Llobregat
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
El Centre de Promoció Econòmica de El Prat de Llobregat està situat al polígon Estruch (C/ Moreres,
48; Tel. 934 786 878). Aquest centre és l’instrument municipal per a portar a terme polítiques de
desenvolupament econòmic adreçades al foment de l’activitat empresarial, la creació de noves
empreses, la qualificació de recursos humans i la seva inserció en el mercat de treball. El centre
disposa d’instal·lacions preparades per impartir cursos, conferències, seguiment i assessorament a
emprenedors, creació d’empreses, d’un Servei de Creació i Consolidació d’Empreses i d’un Servei
Local d’Ocupació.
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon PRATENC 47

49. Una de les activitats que en destaca per la seva incidència en la promoció i el coneixement de
l’activitat dels polígons és la realització del Mapa de l’Activitat Econòmica des del 2004 que
s’actualitza bianualment. A més, l’Ajuntament disposa d’un cens d’empreses actualitzat que es pot
consultar des de la pàgina web. Des de l’Ajuntament també es fomenta la posada en valor dels actius
agrícoles i naturals del territori i es desenvolupen polítiques de promoció i foment de l’activitat
econòmica adreçades -prioritàriament- als sectors industrials de més valor afegit, la logística i el
comerç a l’engròs. Entre aquestes actuacions de promoció cal esmentar el Primer Fòrum Delta de
l’Emprenedoria (realitzat al Prat a la primavera del 2010 i que tindrà una continuïtat bianual), els
Premis Delta a les millors iniciatives empresarials, les Jornades del Clúster 6M (Sistemes de Suport
a la Mobilitat), i les Trobades de les associacions de comerciants del delta (trobada anual, setena
edició).
Pel que fa a l’associacionisme del teixit productiu, cal esmentar a l’Associació d’Empresaris del Prat
(ACIP), que promou la interlocució del món empresarial amb l‘ajuntament i la realització de campanyes
informatives, conferències, seminaris i sessions de treball adreçades als seus associats i al conjunt
del teixit empresarial del municipi.
48 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

50. POLÍGON PRATENC
LOCALITZACIÓ
El polígon Pratenc es troba emplaçat al sud-est del municipi del Prat, a tocar de la Zona Franca i de
la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques). Dista 12,5 km de Barcelona, 7 km de l’aeroport i a poca
distància del port.
Figura 27
Localització del polígon Pratenc
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon PRATENC 49

51. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Pratenc té una superfície de 63,6 hectàrees, el que representa el 7,3% del sòl actual i
previst per a activitats econòmiques al Prat. És un polígon força antic que data del 1969, però on s’hi
concentra molta activitat.
Figura 28
Ortofotomapa del polígon Pratenc
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
L’any 2008 hi havia 31 empreses4 amb 3.080 treballadors. Les activitats predominats formen part
d’alguna de les següents branques: activitats afins al transport i l’emmagatzematge; indústria
alimentària; indústria química5. Al polígon hi ha l’Associació Administrativa de Cooperació del polígon
industrial Pratense que exerceix d’interlocutora entre els associats i les administracions. El polígon
Pratenc disposa d’un aparcament de vehicles pesants gestionat per l’empresa municipal Prat Espais.
També té a prop el Centre de Serveis de la ZAL.
Accessibilitat
El polígon Pratenc disposa de dos accessos pel trànsit viari des del Carrer 6 de la Zona Franca. Des
d’aquí es connecta amb aquest polígon, la ZAL i el port, per una banda, i també amb el nucli urbà
del Prat i amb la C-31, per altra. També disposa d’accés a la ZAL-El Prat, tot i que en aquest punt
l’estat del paviment presenta deficiències greus.
Pel que fa al transport púbic col·lectiu, el polígon està servit per la línea Pr4, que connecta amb
l’estació de Renfe el Prat amb una freqüència de pas de 30 minuts de dilluns a divendres. Hi ha
projectada una estació de la L9 del metro que es preveu que entri en funcionament el 2012.
4. Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat
5. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat
50 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

52. Figura 29. Aparcament vehícles pesants Figura 30. Vista del carrer número 100
Urbanització
En termes generals l’estat d’urbanització dels carrers és correcte, tant pel que fa la pavimentació com
a les voreres, amb algunes incidències molt puntuals en les zones amb major trànsit de vehicles
pesants i en l’accés directe a la ZAL-Prat. L’amplada dels carrers també és adequada en tot el polígon
el que permet una bona maniobrabilitat. No hi ha problemes d’aparcament al carrer.
Senyalització
Com succeeix a tot el municipi, el polígon Pratenc disposa d’un plànol i un llistat de les empreses del
polígon en el seu accés.
La senyalització dels carrers és correcta, tot i que en alguns punts hi ha dificultat per veure el
nom dels carrers. La senyalització horitzontal i la vertical també és correcta, encara que en alguns
llocs aquesta última està molt desgastada. Pel que fa a la
senyalització externa, en tots dos accessos està indicat el nom
del polígon.
Proposta: Millorar la senyalització dels carrers, sobretot als
encreuaments.
Figura 31. Plànol del polígon Pratenc i directori d’empreses
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon PRATENC 51

53. ZAL-PRAT
LOCALITZACIÓ
La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)- Prat està localitzada a la façana costanera del municipi, a
tocar de la ZAL localitzada al terme de Barcelona. Tots dos polígons formen una mateixa entitat
econòmica i de gestió. Dista 11,3 km del centre de Barcelona, 11,5 km de l’aeroport i està a tocar
del port.
Figura 32
Localització de la Zona d’Activitats Logístiques
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
52 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

54. CARACTERITZACIÓ GENERAL
La ZAL-Prat té una superfície de 157,3 hectàrees, el que representa el 18% del sòl actual i previst
per a activitats econòmiques al Prat. Es tracta d’un polígon de recent construcció (data del 2005),
que forma part del pla d’ampliació del port.
Figura 33
Ortofotomapa de la Zona d’Activitats Logístiques
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El 2007 hi havia censades 30 empreses dedicades a la logística amb 2.317 treballadors6. La Zona
d’Activitats Logístiques és gestionada per CILSA qui ofereix espais diversos com oficines, naus
industrials, etc. i s’encarrega dels serveis que puguin necessitar les empreses a nivell de telecomu-
nicacions, missatgeria, etc. El polígon disposa d’un centre de serveis (Service Center), de caràcter
multifuncional que constitueix el centre neuràlgic de la plataforma i disposa de serveis d’oficines,
restauració, sales de conferències, agència de viatges, llar d’infants, entre d’altres.
Figura 34. Centre de serveis dela ZAL
6. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
EL PRAT DE LLOBREGAT - ZAL-PRAT 53

55. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
La ZAL-El Prat disposa d’acces pel trànsit viari des del Carrer 6 de la Zona Franca. Des d’aquí es
connecta amb aquest polígon, la ZAL-Barcelona i el port, per una banda, i també amb el nucli urbà
del Prat i amb la C-31, per altra. També disposa d’accés al polígon Pratenc.
Pel que fa al transport públic col·lectiu, ZAL-Prat és accessible mitjançant 3 línies de bus (Pr4, 110
i 21), però només una d’aquestes té l’origen a El Prat de Llobregat, la resta tenen origen a l’Hospitalet
de Llobregat i a Barcelona. Està previst que la ZAL-Prat disposi d’una estació de metro de la L9
quan entri en servei el tram fins a l’aeroport l’any 2012.
Urbanització
L’estat de la urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques és molt bona tant pel que fa a la
pavimentació com a les voreres. El disseny de la vialitat i l’amplada dels carrers està dissenyat per a
que hi hagi trànsit de vehicles pesants, la qual cosa permet una molt bona maniobrabilitat. Hi ha
disponibilitat d’aparcament tant pels vehicles dels treballadors com pels vehicles pesants.
Senyalització
La senyalització interna, tant pel que fa al nom dels carrers com a les senyals horitzontals i verticals
de circulació és excel·lent. La senyalització externa per accedir al polígon també és molt bona.
54 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

56. POLÍGON ESTRUCH
LOCALITZACIÓ
El polígon Estruch està localitzat a l’est de El Prat, entre el teixit residencial, la via de ferrocarril i el
riu Llobregat. Dista 9,6 km de Barcelona, 7,7 km de l’aeroport i 10,7 km del port.
Figura 35
Localització del polígon Estruch
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon ESTRUCH 55

57. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Estruch té una superfície de 33,1 hectàrees, el que representa el 4% del sòl actual i previst
per a activitats econòmiques a el Prat. Consta de dos sectors separats per la ronda de Ponent. Al
sud hi ha les instal·lacions de l’empresa Nissan i en l’altra peça del polígon hi ha diverses empreses.
Es un polígon proper al teixit residencial i també força antic. Data de l’any 1972.
Figura 36
Ortofotomapa del polígon Estruch
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
L’any 2008 hi havia 72 empreses7, amb 1.422 treballadors. La majoria de les activitats són de les
següents branques d’activitat: comerç i reparació d’equips i articles, transport i emmagatzematge i
comunicacions; altres indústries: metall, automoció, química8. El Centre de Promoció Econòmica del
Prat es troba en aquest polígon (Carrer Moreres, 48). No hi ha cap associació de totes les empreses.
Figura 37. Centre de Promoció Econòmica al polígon Estruch
7. Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat
8. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat
56 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

58. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
A banda dels carrers que uneixen amb el teixit residencial del Prat, el polígon Estruch té els accessos
principals des de la Ronda de Llevant, des d’on connecta amb la C-31 i amb la Zona Franca.
Pel que fa al transport públic col·lectiu, diverses línies de bus urbà i interurbà donen servei al polígon,
amb unes freqüències de pas relativament correctes.(65, 165, L10 i L78). El polígon és accessible
en bicicleta a través de la xarxa bicicarrers, però no disposa d’aparcament per bicicletes dins del
polígon.
Urbanització
L’estat de la urbanització pel que fa a l’asfalt i a les voreres és força bo. Els carrers són de dos carrils,
un en cada sentit, cosa que fa que en alguns punts sigui una mica estret pel trànsit de vehicles
pesants. En general, no hi ha problemes d’aparcament, excepte en el carrer Moreres, on és més
dificultós i on s’hi poden trobar vehicles aparcats en doble fila, la qual cosa dificulta la circulació i la
maniobrabilitat.
Figura 38. Carrer del poligon Estruch
Senyalització
La senyalització al polígon és força bona, tant la d’indicació dels carrers, com la vertical i horitzontal
per a la circulació. El polígon disposa d’un plànol i un directori d’empreses a l’accés. La senyalització
externa per arribar-hi també és bona en tots els accessos principals.
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon ESTRUCH 57

59. Polígon Cal Saio
LOCALITZACIÓ
El polígon Cal Saio està integrat en el nucli urbà de El Prat. Dista 9,8 km de Barcelona, 11 km de
l’aeroport i 6 km del port.
Figura 39
Localització del polígon Cal Saio
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
58 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

60. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Cal Saio té una superfície de 4,9 hectàrees, el que representa el 0,5% del sòl actual i
previst per a activitats econòmiques a El Prat. Es tracta d’un espai d’activitats econòmiques antic.
La seva construcció data del 1972.
Figura 40
Ortofotomapa del polígon Cal Saio
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
L’any 2008 hi havia 15 empreses localitzades9, majoritàriament petits tallers industrials i indústria de
fusta i paper. No hi ha cap associació que representi a totes les empreses del polígon.
El polígon Cal Saio es beneficia de la proximitat als serveis i comerços urbans. A més, el Centre de
promoció econòmica del Prat està molt a prop, en concret, al carrer Moreres 48 del polígon Estruch.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
Com s’ha vist, el polígon Cal Saio es troba integrat en el teixit residencial del Prat. A banda de les
possibilitats d’arribar pels carrers urbans del municipi els principals accessos estan en la ronda de
Llevant, passant pel polígon Estruch.
Pel que fa al transport pçublic colectiu, l-accessibilitat en autobús es bona: diverses línies de bus urbà
(Pr1, Pr2 i Pr3) i interurbà ( 21, 65, 165) tenen parada al polígon, tot i que amb unes freqüències de
pas d’uns 20-25 minuts aproximadament. L’estació de ferrocarril del Prat està a uns 15 minuts
caminant.
9, Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat.
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon CAL SAIO 59

61. És accessible en bicicleta a través de la xarxa de bicicarrer del Prat. El polígon té un aparcament A
més, en trobar-se a tocar de la trama urbana el polígon és accessible caminant.
Urbanització
L’estat de la urbanització pel que fa a l’asfalt dels carrers és correcte. En general no hi ha problemes
d’aparcament, tot i estar a prop del nucli urbà.
Figura 41. Carrer del poligon Cal Saio
Senyalització
La senyalització interna del polígon és bona tant pel que fa al nom dels carrers com a la senyalit-
zació vertical i horitzontal. La senyalització externa, tot i trobar-se enmig del teixit residencial
també és bona. El plànol i el directori de les empreses es troba en els accessos des de la ronda de
Llevant.
60 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

62. POLÍGON FONDO D’EN PEIXO
LOCALITZACIÓ
El polígon Fondo d’en Peixo es localitza al centre del municipi del Prat, a tocar del teixit urbà i
colindant amb la via del tren, el polígon Enkalene i el polígon Ca l’Alaio. Dista 10,4 km de Barcelona,
5 km de l’aeroport i 10,3 km del port.
Figura 42
Localització del polígon Fondo d’en Peixo
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon FONDO D’EN PEIXO 61

63. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Fondo d’en Peixo té una superfície de 13 hectàrees, el que representa l’1,5% del sòl actual
i previst per a activitats econòmiques al Prat. La seva proximitat al teixit residencial és la principal
característica d’aquest polígon per la qual cosa pot gaudir de molts serveis urbans.
Figura 43
Ortofotomapa del polígon Fondo d’en Peixo
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
La construcció del polígon data del 1984 i l’any 2008 hi havia 68 empreses10 que donaven feina a
970 treballadors. La majoria d’activitat són petits tallers i indústries manufactureres de les següents
branques: comerç i reparació d’equips i articles; indústria química; altres indústries: metall11. No hi
ha cap associació empresarial de tot el polígon.
El polígon està situat a tocar de la trama urbana, per la qual cosa disposa de serveis diversos tot i
que no estan ubicats dins del polígon: restauració, oficines bancàries, etc.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
A banda dels carrers que venen des del teixit residencial els principals accessos del polígon estan
en l’Avinguda del Remolar, des d’on connecta amb la C-31.
10. Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat.
11. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
62 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

64. Pel que fa al transport públic col·lectiu, diverses línies de autobusos urbans i interurbans donen servei
al polígon (Pr1, Pr4, L10, L78 i 21). L’estació de ferrocarril de Renfe de El Prat està molt propera i
permet un accés a peu al polígon. Pel que fa als mitjans no motoritzats, la proximitat al teixit urbà
permet accedir al polígon a peu. També arriba la xarxa de bicicarrers del municipi.
Urbanització
La urbanització pel que fa a la pavimentació dels carrers i a l’estat de les voreres és força bo. Hi ha
disponibilitat d’aparcament per a vehicles privats. Alguns carrers de l’interior del polígon són estrets
per la circulació en dos sentits, la qual cosa pot dificultat la maniobrabilitat dels vehicles pesants.
Figura 44. Carrer del polígon Fondo d’en Peixo
Senyalització
La senyalització, com succeeix a tot el Prat, és força bona. El plànol del polígon amb el directori
d’empreses està present, els noms dels carrers són fàcilment identificables i la senyalització vertical
i horitzontal pel trànsit als carrers del polígon és molt bona. A més, cal destacar la senyalització
vertical i horitzontal que avisa als conductors de la presència de vianants i bicicletes.
Figura 45. Senyalització al polígon Fondo d’en Peixo
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon FONDO D’EN PEIXO 63

65. POLÍGON CA L’ALAIÓ
LOCALITZACIÓ
El polígon Ca l’Alaió es troba al nord-oest del teixit residencial del Prat, entre la C-31 i el polígon
Enkelene que el delimita al sud. Està travessat per la via de ferrocarril per on passen les línies de
Rodalies R-2 i R-2 sud. Dista 9,9 km de Barcelona, 5,1 km de l’aeroport i 10,4 km del port.
Figura 46
Localització del polígon Ca l’Alaió
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
64 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

66. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Ca l’Alaió té una superfície de 13,7 hectàrees, el que representa el 2% del sòl actual i
previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. La seva construcció data del 1987. El polígon
està separat per les vies del tren i al seu interior es pot diferenciar el sector nord on hi ha localitzades
activitats de comerç al detall, del sector sud on hi ha activitats manufactureres.
Figura 47
Ortofotomapa del polígon Ca l’Alaió
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Actualment hi ha localitzades 57 empreses12 amb 550 treballadors, que són majoritàriament de dues
branques d’activitat: venda al detall de vehicles; lloguer i comerç de sistemes hidràulics13. No hi ha
cap associació que representi a les empreses de tot el polígon.
El polígon és de reduïdes dimensions i no disposa de cap servei específic en el seu interior. Tanmateix,
a prop, als límits amb el polígon Enkalene hi ha un hotel i una benzinera i comença el teixit més
residencial.
12. Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat.
13. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon CA L’ALAIÓ 65

67. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Ca l’Alaió té accés directe a la C-31. L’altre accés principal, que connecta el polígon amb
el municipi és mitjançant l’Avinguda del Remolar.
Pel que fa al transport públic col·lectiu, l’estació de ferrocarril queda a uns 15 minuts caminant, i
diverses línies d’autobús interurbans donen servei a aquesta zona del Prat: L70, L78, L80, L81, L86.
Urbanització
L’estat de la urbanització a tot el polígon és correcta. Pel que fa a la pavimentació dels carrers, tant
el sector localitzat al Nord de la via del tren com el que està al sud tenen un bon asfaltat. En aquest
darrer sector no hi ha voreres. L’amplada dels carrers també és correcta i hi ha disponibilitat
d’aparcament.
Figura 48. Ronda de Ponent al sector sud del polígon Ca l’Alaió
Senyalització
La senyalització interna és bona, tant pel que fa al nom dels carrers, com pel relacionat amb les
senyals horitzontals i verticals de trànsit. El polígon també està senyalitzat en els accessos des del
nucli urbà.
66 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

68. POLÍGON MAS MATEU
LOCALITZACIÓ
El polígon Mas Mateu està emplaçat a l’oest del municipi del Prat, delimitat per la C-31 i el polígon
Enkalene, la C-32B (l’autovia a la terminal 2 de l’aeroport) i el teixit residencial. Dista 12,7 km de
Barcelona, 2,9 km de l’aeroport i 12,5 km del port.
Figura 49
Localització del polígon Mas Mateu
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon MAS MATEU 67

69. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Mas Mateu té una superfície de 33,4 hectàrees, el que representa el 4% del sòl actual i
previst per a activitats econòmiques al Prat. És, juntament amb el polígon Enkalene, el més antic del
municipi. Data del 1964.
Figura 50
Ortofotomapa del polígon Mas Mateu
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
L’any 2008 hi ha 9 empreses al polígon14, amb 1.340 treballadors, que formen part d’alguna de les
següents branques d’activitat: Empreses de serveis; indústria de begudes; comerç a l’engròs15. No
hi ha cap associació que representi a tot el polígon.
No disposa de cap servei específic al seu interior però donada la proximitat al nucli residencial del
Prat, el polígon pot gaudir de molts dels serveis urbans del municipi.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Mas Mateu té accés directe a la C-32C (l’autovia entre la terminal 2 de l’aeroport i la
C-31). També es pot accedir des del nucli urbà del Prat.
Pel que fa al transport públic col·lectiu, diverses línies d’autobús donen servei al polígon (Pr1, 65, 105
i 165).
14. Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat.
15. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat
68 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

70. Urbanització
L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres. No hi
ha problemes d’aparcament, excepte al sector nord del polígon. Els carrers són amples la qual cosa
permet la maniobrabilitat als camions.
Figura 51. Carrer del Pi al polígon Mas Mateu
Senyalització
La senyalització interna del polígon és bona, sobretot la vertical i horitzontal de regulació del trànsit.
La senyalització dels carres és correcta, tot i que en algun punt presenta problemes. La senyalització
externa tant des l’entrada per la C-32B com des del municipi és molt bona.
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon MAS MATEU 69

71. PARC DE NEGOCIS MAS BLAU
LOCALITZACIÓ
El Parc de Negocis Mas Blau està localitzat a l’oest del municipi del Prat, proper a l’aeroport, i entre
les autovies C-31 i C-32B. Dista 12,7 km de Barcelona, 4,1 km de l’aeroport i 12,5 km del port.
Figura 52
Localització del Parc de Negocis Mas Blau
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
70 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

72. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El Parc de Negocis Mas Blau té una superfície de 66,8 hectàrees, el que representa el 8% del sòl
actual i previst per a activitats econòmiques a el Prat. Es tracta d’un polígon recent, iniciat el 1999,
i que s’ha executat en dues fases. Actualment es troba totalment urbanitzat i disposa de solars buits
per a ubicar noves empreses.
Figura 53
Ortofotomapa del Parc de Negocis Mas Blau
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El 2008 hi ha 149 empreses16 que donaven feina a 6.300 treballadors. En la seva majoria són seus
de grans empreses, multinacionals i empreses relacionades amb les activitats aeroportuàries que
busquen una ubicació propera a Barcelona i a l’aeroport. L’Entitat de Conservació Parc de Negocis
Mas Blau s’encarrega de fer el manteniment del polígon (jardineria, enllumenat, etc.)
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Mas Blau té accés directe des de la C-32C i des de la C-31. També esta connectat amb
el nucli de població del Prat mitjançant l’avinguda Onze de Setembre.
Pel que fa al transport públic col·lectiu, la línia 165 (Prat-Express) té l’orígen-final en el polígon, amb
una freqüència de 20 minuts de dilluns a divendres. No és accessible en ferrocarril però la L9 de
metro té prevista una parada en aquest polígon. Actualment està en obres i està previst que entri en
servei el 2012.
16. Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat.
EL PRAT DE LLOBREGAT - PARC DE NEGOCIS MAS BLAU 71

73. Urbanització
L’estat de la urbanització és molt bo tant pel que fa a la pavimentació com a les voreres. En general
hi ha disponibilitat d’aparcament, tot i que en el sector Mas Blau I hi ha algunes dificultats.
Figura 54. Carrer del Berguedà al Parc de Negocis Mas Blau I
Senyalització
La senyalització interna, com a tots els polígons del Prat, és molt bona. Hi ha plànol del polígon i els
carrers i les empreses estan ben identificats. Les senyals horitzontals i verticals de circulació
s’identifiquen correctament. La senyalització externa també es bona tant des de la C-31 com des de
la C-32C.
Figura 55. Plànol i directori d’empreses al Parc de Negocis Mas Blau II
72 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

74. Sector URGOITI-PONSICH
LOCALITZACIÓ
El sector Urgoiti-Ponsich està localitzat al nord-est del municipi del Prat, entre la via del tren i la
C-31. Dista 9 km de Barcelona, 13 km de l’aeroport i 6,1 km del port.
Figura 56
Localització del sector Urgoiti-Ponsich
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
EL PRAT DE LLOBREGAT - Sector URGOITI-PONSICH 73

75. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El sector Urgoiti-Ponsich té una superfície de 15 hectàrees, el que representa l’1,7% del sòl actual i
previst per a activitats econòmiques al Prat. És un polígon iniciat l’any 1976 que actualment està
afectat per un procés de transformació arran de les obres relacionades amb el soterrament de les
vies del ferrocarril i la urbanització de la coberta.
Figura 57
Ortofotomapa del sector Urgoiti-Ponsich
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El 2008 hi ha 17 empreses17 amb 158 treballadors. La gran majoria formen part d’alguna de les
següents branques d’activitat: indústria del metall; paperera i arts gràfiques. No hi ha cap associació
que representi les empreses de tot el polígon.
17. Ajuntament del Prat de Llobregat (2008) Mapa de l’activitat econòmica del Prat de Llobregat.
74 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

76. CENTRE DIRECCIONAL-PRAT NORD
LOCALITZACIÓ
El Centre Direccional-Prat Nord està localitzad al nord del teixit urbà de El Prat, encaixat entre la la
C-31 i la C-32. Dista 10,5 km de Barcelona, 4,7 km de l’aeroport i 10,2 km del port.
Figura 58
Localització del Centre Direccional-Prat Nord
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
EL PRAT DE LLOBREGAT - CENTRE DIRECCIONAL-PRAT NORD 75

77. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El centre Direccional-Prat Nord és una reserva estratègica de sòl recollida al Pla General Metropolità
l’any 1976 i que més recentment ha modificat els seus usos per barrejar residencia, espai d’activitats
econòmiques, espais comercials i equipaments. Aquesta peça de sòl té una superfície de 114,5 ha
i actualment està en fase d’execució. Les úniques activitats que hi ha actualment són un centre
comercial i un gran aparcament de vehicles destinats a la venda.
Figura 59
Ortofotomapa del Centre Direccional-Prat Nord
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
76 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

78. POLÍGON ENKALENE
LOCALITZACIÓ
El polígon Enkalene està localitzat al nord-oest de El Prat, encaixat entre el teixit residencial, la C-31
i els polígons Fondo d’en Peixo, Ca l’Alaió i la Zona Ribera Baixa. Dista 10,6 km de Barcelona,
3,9 km de l’aeroport i 11,2 km del port.
Figura 60
Localització del polígon Enkalene
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon ENKALENE 77

79. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Enkalene té una superfície de 26 hectàrees, el que representa el 3% del sòl actual i previst
per a activitats econòmiques a El Prat. La seva construcció data del 1964, i és, juntament amb Mas
Mateu, el polígon més antic del municipi. Actualment es troba en un procés de transformació i millora
urbana amb la introducció de nous usos comercials i d’oficines que potenciïn la seva integració al
teixit residencial.
Figura 61
Ortofotomapa del polígon Enkalene
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
78 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

80. GAVÀ
A Gavà hi ha 10 polígons que ocupen una superfície total de 206,6 hectàrees. N’hi ha 9 que estan en
funcionament (el darrer, el de Gavà Park, es va inaugurar el 2009) mentre que hi ha un, el del sector
industrial Resintex que està pendent d’execució. Per les seves dimensions destaquen tres polígons per
sobre de tots: Camí Ral (80,5 ha.), La Post (37,2 ha.) i Les Massotes (35,9 ha). Segueixen el Sector
Industrial el Regàs (15,2 ha.) i el Sector Les Parets (7 ha.). En l’altre extrem hi ha polígons més petits,
on només s’hi localitza una activitat: La Roca (5 ha.), on s’ubica aquesta empresa de sanitaris, El
Sector Industrial Camí del Regàs-AGIP España, S.A (2,5 ha.), i el Recinte industrial del Pla de Carat (7,8
ha.), on hi ha l’empresa MFM S.L, del sector de la construcció de maquinària i equips metàlics.
Figura 62
Localització dels polígons d’activitat econòmica de Gavà
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
Destacant altres aspectes que tenen incidència en els polígons, en primer lloc cal fer esment a les
tasques desenvolupades des de la regidoria de Promoció econòmica agrupant els polígons i espais
industrials sota el nom de PIGA, Parc Industrial de Gavà. Al polígon Les Massotes (C/ del Progrés 27,
08850 Gavà. Tel. 936 333 450 www.cse.cat) hi ha el Centre de Suport a l’Empresa que es va crear
el 1999. Disposa d’instal·lacions preparades per impartir cursos, conferències, seguiment i as-
sessorament per emprenedors, creació d’empreses, restaurant-cafeteria, entre els serveis més
destacats. El municipi disposa d’un aparcament de vehicles pesants al camí dels Joncs, tot i que
queda allunyat del polígons industrials i del casc urbà del municipi. Pel que fa a l’associacionisme,
l’Associació d’Empresaris del Parc Empresarial de Gavà està treballant perquè els empresaris
s’associïn i hi hagi una major interlocució entre el col·lectiu i l’Ajuntament.
GAVÀ 79

81. CAMÍ RAL
LOCALITZACIÓ
El polígon Camí Ral està situat entre els municipis de Castelldefels i Gavà, entre la C-32 i les vies de
tren de la línia R-2 de Rodalies, en l’espai que hi ha entre el nucli urbà principal de Castelldefels i les
urbanitzacions del litoral. El polígon està més proper al nucli urbà de Castelldefels que no pas al de
Gavà. La distància a la ciutat de Barcelona és de 20,8 km, a l’aeroport del Prat de 9,7 km i al port
de Barcelona de 16,5 km.
Figura 63
Localització del polígon Camí Ral
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
80 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

82. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Camí Ral té una superfície total de 80,5 hectàrees, de les quals 36,1 ha. estan al terme
de Gavà. Això representa el 23% de la superfície actual i prevista per a activitats econòmiques a
aquest municipi.
Figura 64
Ortofotomapa del polígon Camí Ral
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El polígon es va iniciar el 1991, tot i que s’ha anat emplenant durant tot el període. Actualment hi ha
un nivell alt d’ocupació de les parcel·les. Destaquen dues branques d’activitats a la part del polígon
que està a Gavà: Transport i emmagatzematge; Comerç, reparació d’equips i articles18. No hi ha cap
associació de tot el polígon. El polígon disposa d’una àrea comercial al sector oest de Castelldefels
(Ànec Blau), d’hotels i d’un centre de convencions (Bcn Events). També disposa d’una zona d’espera
de camions, aquesta en el terme municipal de Gavà.
Figura 65. Zona d’espera de camions al polígon Camí Ra
18. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
GAVÀ - CAMÍ RAL 81

83. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Camí Ral té accés directe des de la C-32 i des de la C-245 pel túnel sota la via del tren
del Carrer d’Isaac Peral. Pel que fa al transport públic col·lectiu, les línies d’autobús interurbà que
passen per l’eix de la C-245 (L95, L96, L97 i L99) tenen parada en un dels extrems del polígon.
Tanmateix, estan allunyades de la major part de les empreses.
Propostes: Modificar el traçat de les línies perquè facin alguna parada més al centre del polígon.
Urbanització
L’estat de la urbanització és excel·lent tant pel que fa a la pavimentació com a les voreres. També
pot rebre aquest qualificatiu la vialitat de la zona i la disponibilitat d’aparcament de vehicles. L’amplada
dels carrers és bona.
Figura 66. Carrer Passeig del Ferrocarril al polígon Camí Ral
Senyalització
La senyalització interna és molt bona. Hi ha plànol del polígon, els carrers estan ben identificats i la
senyalització horitzontal i vertical per la circulació és visible. La senyalització externa també és molt
bona en els accessos des de la C-32 i des de la C-245.
82 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

84. SECTOR LES PARETS
LOCALITZACIÓ
El Sector Les Parets es troba al sud del nucli principal de Gavà, a tocar de la C-32, on té accés
directe. Tanca per l’oest la gran àrea d’activitats que hi ha entre aquest municipi i Viladecans. La
distància a Barcelona és de 20,2 km, a l’aeroport de 8,9 km i al port de 16,2 km.
Figura 67
Localització del Sector Les Parets
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
GAVÀ - SECTOR LES PARETS 83

85. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El Sector Les Parets té 7 hectàrees, el que representa el 4% del sòl actual i previst per a activitats
econòmiques a aquest municipi.
Figura 68
Ortofotomapa del Sector Les Parets
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
En aquest polígon hi ha el centre comercial Barnasud, però també altres activitats agrupades en tres
branques principals: Transport, emmagatzematge i comunicacions; comerç i reparació d’equips i
articles19; i indústria de l’alimentació, begudes i tabac. L’Entitat de Conservació Parc Comercial
Barnasud és l’ens responsable de la comercialització i manteniment dels espais del centre comercial.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El Sector les Parets/Barnasud té accés directe des de la C-32. També es pot accedir des del teixit
residencial del municipi pel carrer de l’Àtom.
Pel que fa al transport públic col·lectiu, la línia d’autobús urbà Ga1 té una parada en aquest polígon,
amb una freqüència de pas de 30 minuts aproximadament.
19. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
84 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

86. Urbanització
L’estat de la urbanització és molt bo, tant si es considera la pavimentació com les voreres. Els carrers
són amples i la vialitat és correcta.
Senyalització
La senyalització interna és molt bona pel que fa a les senyals verticals i horitzontals de circulació. La
senyalització d’accés des de la C-32 també és bona.
Figura 69. Entrada al centre comercial Barnasud
GAVÀ - SECTOR LES PARETS 85

87. POLÍGON LA POST
LOCALITZACIÓ
El polígon La Post de Gavà està localitzat al sud del nucli urbà, proper a aquest. Tanmateix, es troba
separat per la via del tren, la qual cosa genera problemes de permeabilitat entre el teixit residencial
i el sector d’activitats. Dista 20,1 km de Barcelona, 13,2 km de l’aeroport i 20,2 km del port.
Figura 70
Localització del polígon La Post
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
86 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

88. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon La Post és un dels més grans de l’àmbit de l’Antena amb una superfície de 37,2 hectàrees,
el que representa el 24% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi.
Figura 71
Ortofotomapa del polígon La Post
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El nivell d’ocupació del sòl és molt elevat. Les empreses localitzades formen part majoritàriament de
tres branques d’activitats: transport, emmagatzematge i comunicacions; comerç reparació d’equips
i articles; i indústria d’alimentació, begudes i tabac20. Existeix l’Associació d’Empresaris del Parc
Empresarial de Gavà que agrupa les empreses ubicades en els polígons i fan d’interlocutors
davant de l’ajuntament. No obstant, és l’ajuntament l’encarregat de fer el manteniment del polígon
(senyalització, neteja, enllumenat, etc.). El Centre de Suport a l’Empresa està localitzat en el polígon Les
Massotes, molt proper a La Post.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon La Post té accés des de la C-32. Des de la C-245 s’accedeix pel túnel que travessa la via
del tren al carrer Bertran Güell. En aquest punt es concentra el gruix del trànsit entre el nucli
residencial i els polígons (a més de la Post, Sector Les Parets i les Massotes) la qual cosa genera,
sobretot en hores punta, problemes de vialitat.
20. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
GAVÀ - Polígon LA POST 87

89. Pel que fa al transport públic col·lectiu, al polígon hi ha l’estació de ferrocarril de Gavà. Les línies de
bus que passen per l’eix de la C-245, al nord de la línia de ferrocarril, no acaben de donar servei al
polígon degut a la distància i a l’efecte barrera física que suposen les vies de ferrocarril i la manca
d’espais per creuar-les de forma segura.
Propostes: Modificar el recorregut de les línies d’autobus per a que tinguin parada a dins delpolígon.
Pel que fa als mitjans no motoritzats, la proximitat entre el nucli de població i el polígon permet que
es pugui accedir, tot i que la via del tren exerceix d’efecte barrera. Només hi ha dos accessos de
vianants des del nucli urbà, pel carrer Bertran Güell i pel pas soterrat sota les vies, tot i que aquest
darrer només pot ser utilitzat pels usuaris de ferrocarril ja que està tancat amb barreres de validació
dels bitllets.
Propostes: Permetre a tots els vianants l’accés pel pas soterrat sota les vies de l’estació de ferrocarril.
Urbanització
L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres.
L’amplada dels carrers és bona per a que maniobrin els vehicles pesants. En general, hi ha
disponibilitat per aparcar els vehicles, tot i que es detecten problemes puntuals.
Figura 72. Carrer de Girona al polígon La Post
88 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

90. Senyalització
Com succeeix a tot el municipi, la senyalització interna és molt bona. Hi ha indicats els carrers i el
nom del polígon. La senyalització vertical i horitzontal de circulació també és molt bona. La
senyalització externa, per arribar-hi, és correcta.
Figura 73. Senyalització al polígon La Post
GAVÀ - Polígon LA POST 89

91. POLÍGON INDUSTRIAL MASSOTES
LOCALITZACIÓ
El polígon industrial Massotes està situat en la gran àrea d’activitats localitzada al sud dels nuclis de
població principals de Gavà i Viladecans, entre la C-32 i la C-245. Les vies del ferrocarril de la línia
R2 i R2-sud de Rodalies travessen aquest espai, dotant-lo d’oportunitats (parades de tren) però
també d’alguns problemes, sobretot pel que fa a l’efecte barrera. Dista 20,5 kilòmetres de Barcelona,
11,3 km de l’aeroport i 18,3 km del port.
Figura 74
Localització del polígon industrial Massotes
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
90 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

92. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon industrial Massotes té una superfície de 35,9 hectàrees, el que representa el 23% del sòl
actual i previst per a activitats econòmiques en Gavà.
Figura 75
Ortofotomapa del polígon industrial Massotes
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El nivell d’ocupació del sòl és molt elevat, tot i que hi ha solars buits. Les empreses localitzades
formen part majoritàriament de tres branques d’activitats: transport, emmagatzematge i
comunicacions; comerç reparació d’equips i articles; i indústria d’alimentació, begudes i tabac21.
Existeix l’Associació d’Empresaris del Parc Empresarial de Gavà que agrupa les empreses ubicades
en els polígons i fan d’interlocutors davant de l’ajuntament. No obstant, és l’ajuntament l’encarregat
de fer el manteniment del polígon (senyalització, neteja, enllumenat, etc.). En aquest polígon, al carrer
del progrés, 27, es localitza el Centre de Suport a l’Empresa.
Figura 76. Centre de Suport a l’Empresa al polígon Massotes
21. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
GAVÀ - Polígon industrial MASSOTES 91

93. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Massotes té accés des de la C-32 i des de la C-245 (pel túnel que travessa la via del tren
al carrer Bertran Güell). També està connectat per la trama urbana amb els polígons contigus (Sector
Les Parets/Barnasud, La Post, El Regàs).
Pel que fa al transport públic col·lectiu, la línia de bus Ga1 té una parada a l’extrem nord del polígon,
al Carrer del Progrés. Les línies de bus que passen per l’eix de la C-245, al nord de la línia de
ferrocarril, no donen servei al polígon degut a la distància. L’accés en ferrocarril és difícil, ja que
l’estació de Gavà de les línies R2 i R2 sud queda allunyada del polígon.
Propostes: Estudiar alternatives de desplaçament des de la C-245 (parades tren i autobús) fins al
polígon (p.ex: autobús de connexió).
Urbanització
L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres. En
general l’amplada dels carrers és bona perquè maniobrin els vehicles pesants. Hi ha disponibilitat per
aparcar els vehicles.
Figura 77. Carrer del Progrés al polígon Massotes
92 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

94. Senyalització
Com succeeix a tot el municipi, la senyalització interna és molt bona. Hi ha indicats els carrers i
el nom del polígon. La senyalització vertical i horitzontal de circulació també és molt bona. La
senyalització externa, per arribar-hi, és correcta.
Figura 78. Senyalització al polígon Massotes
GAVÀ - Polígon industrial MASSOTES 93

95. Sector Industrial EL REGÀS
LOCALITZACIÓ
El sector industrial el Regàs està situat al centre de la gran àrea d’activitats localitzada entre Gavà i
Viladecans. Dista 20,1 km de Barcelona, 14,5 km de l’aeroport i 18,5 km del port.
Figura 79
Localització del sector industrial el Regàs
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
94 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

96. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Gavà Park té una extensió de 15,2 hectàrees, el que representa el 9,7% del sòl actual i
previst per a activitats econòmiques a aquest municipi.
El nivell d’ocupació del sòl és alt. Les empreses localitzades formen part majoritàriament de tres
branques d’activitats: transport, emmagatzematge i comunicacions; Transport, emmagatzematge i
comunicacions; Hosteleria; Indústria alimentació i begudes22. Existeix l’Associació d’Empresaris del
Parc Empresarial de Gavà que agrupa les empreses ubicades en els polígons i fan d’interlocutors
davant de l’ajuntament. No obstant, és l’ajuntament l’encarregat de fer el manteniment del polígon
(senyalització, neteja, enllumenat, etc.).
Figura 80
Ortofotomapa del sector industrial El Regàs
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon El Regàs té accés des de la C-32. Des de la C-245 s’ha de passar pel túnel que travessa
la via del tren al carrer Bertran Güell i creuar el polígon de la Post i Massotes. També està connectat
per la trama urbana amb aquests polígons.
22. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
GAVÀ - Sector Industrial EL REGÀS 95

97. Urbanització
L’estat de la urbanització és molt bo tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres.
L’amplada dels carrers és bona per a que maniobrin els vehicles pesants. En general, hi ha
disponibilitat per aparcar els vehicles.
Figura 81. Carrer del Oficis del sector industrial El Regàs
Senyalització
Com succeeix a tot el municipi, la senyalització interna és molt bona. Hi ha indicats els carrers i el
nom del polígon. La senyalització vertical i horitzontal de circulació també és molt bona. La
senyalització externa, per arribar-hi, és correcta.
96 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

98. GAVÀ PARK
LOCALITZACIÓ
El polígon Gavà Park està al sud del terme municipal. És l’únic polígon (juntament amb el Sector
industrial el Regàs i el Parc Mediterrani de la Tecnologia ) que ha sobrepassat el límit de la C-32 en
els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi. Dista 19,4 km de la ciutat de Barcelona,
7,5 km de l’aeroport i 15,4 km del port.
Figura 82
Localització del polígon Gavà Park
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
GAVÀ - GAVÀ PARK 97

99. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Gavà Park té una extensió d’11,2 hectàrees, el que representa el 7% del sòl actual i previst
per a activitats econòmiques a aquest municipi.
Figura 83
Ortofotomapa del polígon Gavà Park
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Es tracta d’un polígon de recent construcció. Per tal de gestionar el procés d’urbanització es va
constituir una Junta de Compensació que, en finalitzar les obres, es va transformar en Entitat
Urbanística de Conservació encarregada del manteniment dels espais del polígon. El polígon disposa
d’una zona d’espera de camions.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Gavà Park té accés directe des de la C-32. Connecta amb la resta del nucli de Gavà pel
Carrer Bertrand Güell. Pel que fa al transport públic col·lectiu, La línia de bus Ga1 passa pel límit del
polígon però la parada queda allunyada.
Propostes: Preveure una nova parada a l’alçada del polígon.
98 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

100. Urbanització
Es tracta d’un polígon de molt recent construcció i l’estat de l’urbanització és excel·lent, tant pel que
fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres. L’amplada dels carrers és bona i permet una
correcta maniobrabilitat dels vehicles pesants.
Figura 84. Carrer de la creativitat al polígon Gavà Park
Senyalització
La senyalització interna és molt bona. Com a la resta del municipi hi ha molt ben indicats els noms
dels carrers. També disposa d’un plànol del polígon. Les senyals de circulació horitzontals i verticals
també estan molt bé. La senyalització externa per arribar-hi és bona.
GAVÀ - GAVÀ PARK 99

101. SANT BOI DE LLOBREGAT
A Sant Boi de Llobregat hi ha 8 polígons d’activitat econòmica que ocupen un total de 241 hectàrees.
És el municipi, després del Prat, amb més superfície destinada a aquests usos en l’àmbit de l’Antena.
Tots 8 polígons estan situats al sud del teixit residencial, delimitant amb la C-32 i la C-245. La major
part del sòl està ocupat per activitats econòmiques i a data d’abril del 2010, només queden per
edificar 24 parcel·les industrials. Alguns dels polígons presenten especialitzacions en sectors
concrets, com el comerç d’automòbils, la logística i el comerç al detall.
Figura 85
Localització dels polígons d’activitat econòmica de Sant Boi de Llobregat
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
Al polígon Industrial Fonollar Sud hi ha el Sant Boi Centre Serveis (Ctra. Santa Creu de Calafell, Km. 9,3
cantonada Avinguda Riera Roja; centreserveis@coressa.cat). on hi ha ubicats diversos serveis de suport
a l’empresa com un auditori, sales de reunions, aules de formació, etc. El municipi també conta amb
el Viver d’Empreses (c/ Andorra 31; sce@coressa.cat), on hi ha locals dotats amb les instal·lacions i
subministraments necessaris i una sèrie de serveis comuns que permeten començar l’activitat
empresarial reduint la inversió inicial i les despeses de funcionament. També cal destacar la presencia
de 2 aparcaments per vehicles pesants al terme municipal. Un al polígon Sales, que disposa de 94
places de 9, 12 i 18 metres i té un servei de vigilància les 24 hores. El segon al polígon Can Calderon,
amb una capacitat per 159 vehicles de 9, 12 i 18 metres i amb un servei de video-vigilància les 24
hores. També disposa d’un túnel de rentat d’alta pressió per a tot tipus de vehicles industrials.
Pel que fa a l’associacionisme empresarial, hi ha constituït el consell de mecenatge, en el qual 8
empreses de referència de la ciutat assessoren l’alcalde en qüestions relacionades amb l’àmbit
econòmic. Paral·lelament, des de promoció econòmica s’està treballant per fomentar l’associa-
cionisme entre el col·lectiu empresarial, tal i com ja s’ha fet amb el sector comerç. Per aquest motiu
es promouen accions adreçades a constituir espais de trobada i coneixement mutu entre les
empreses del municipi per trobar sinergies i desenvolupar projectes comuns.
100 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

102. POLÍGON FONOLLAR NORD
LOCALITZACIÓ
El Polígon Fonollar Nord està situat al sud-oest del nucli de població de Sant Boi en la zona
d’activitats econòmiques del municipi. Limita al sud amb la C-245 i l’oest amb els polígons Abat
Oliva i Salas. Dista 14,5 km de Barcelona, 7,8 km de l’aeroport i 14,8 km del port.
Figura 86
Localització del polígon Fonollar Nord
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon FONOLLAR NORD 101

103. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Fonollar Nord té una superfície de 22,7 hectàrees, el que representa el 9,4% del sòl actual
i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. Gairebé la totalitat de les parcel·les estan
edificades. Segons informació facilitada per l’Ajutament tan sols queda un petit solar lliure al sud
polígon.
Figura 87
Ortofotomapa del polígon Fonollar Nord
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Al polígon s’hi localitzen 43 empreses, que majoritàriament formen part d’alguna de les següents
branques d’activitats: comerç i reparació d’equips i articles; fabricació de materials de transport i
maquinària; indústria de transformació del cautxú i plàstics23. No hi ha cap associació que representi
a les empreses del polígon.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Fonollar-Nord té accés directe des de la C-245. També té accés des de la C-32 (sortida
52) travessant el carrer de la Riera del Fonollar. Pel que fa al transport públic col·lectiu, diverses línies
de bus (L81, L82, L85, L86, L96) donen servei a les empreses del polígon ubicades més a prop de
la C-245.
23. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
102 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

104. Urbanització
L’estat de la urbanització pel que fa a la pavimentació i les voreres és bona, tot i que en alguns punts
aquestes últimes són molt estretes. L’amplada dels carrers és correcte, exceptuant algun carrer. En
termes generals no hi ha problemes d’aparcament de vehicles.
Figura 88. Carrer de la riera del Fonollar del polígon Fonollar Nord
Senyalització
La senyalització interna d’aquest polígon és bona. Disposa d’un plànol a l’entrada del polígon. El
nom dels carrers és visible i està ben indicat. I les senyals horitzontals i verticals de circulació estan
presents i en bon estat. La senyalització externa, per accedir-hi, també és bona, tant des de la
C-245 com des del polígon Fonollar-Sud.
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon FONOLLAR NORD 103

105. POLÍGON FONOLLAR SUD - EL BULLIDOR
LOCALITZACIÓ
El polígon Fonollar Sud – El Bullidor es troba en el centre de la zona d’activitats de Sant Boi de
Llobregat, al sud del nucli urbà, entre la C-245 i la C-32. Dista 13,8 km de Barcelona, 7,8 km de
l’aeroport i 14,8 km del port.
Figura 89
Localització del polígon Fonollar Sud – El Bullidor
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
104 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

106. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Fonollar Sud – El Bullidor té una superfície de 44,5 hectàrees, el que representa el 18,4%
del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. El polígon data de l’any 1993
i moltes de les parcel·les estan ja edificades. Amb tot, segons informació facilitada per l’Ajuntament,
encara hi ha 6 solars disponibles de diferents dimensions.
Figura 90
Ortofotomapa del polígon Fonollar Sud – El Bullidor
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Al polígon s’hi localitzen 166 empreses que majoritàriament formen part d’alguna de les següents
branques d’activitats: comerç i reparació d’equips.; transport, emmagatzematge i comunicacions;
indústria de transformació de cautxú i plàstics24. No hi ha cap associació que representi a les
empreses del polígon. Al seu interior hi ha el Viver d’empreses (C/ Andorra 31), i el Sant Boi Centre
de Serveis (Ctra. Santa Creu de Calafell, km 9,3).
Figura 91. Viver d’empreses al polígon Fonollar Sud
24. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon FONOLLAR SUD - El Bullidor 105

107. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Fonollar-Sud té accés directe des de la C-245 i des de la C-32. A més, la trama urbana el
comunica amb els polígons dels seus voltants (Salines, Sector Alcampo, Fonollar-Nord, Can
Calderon).
Pel que fa al transport públic col·lectiu, el polígon és accessible en alguna de les línies d’autobús
interurbà que circulen per l’eix de la C-245 (L81, L82, L85, L86, L96) i el carrer de la Riera roja (L72
i L78).
Donada la proximitat al teixit residencial del municipi i a l’existència d’elements que permeten creuar
la C-245 amb seguretat el polígon és accessible a peu.
Urbanització
La urbanització és en general bona tant pel que fa a la pavimentació dels carrers com a l’estat de les
voreres. En alguns punts, com l’Avinguda Marina l’asfalt presenta algunes deficiències. Els carrers són
suficientment amples però en algunes parts del polígon són més estrets. Tanmateix, la maniobrabilitat
dels vehicles pesants, en general, és bona.
Figura 92. Carrer d’Andorra al polígon Fonollar Sud
Senyalització
La senyalització interna tant pel que fa als noms dels carrers com a les senyals viàries horitzontals i
verticals és bona. No hi ha plànol del polígon amb el directori d’empreses. La senyalització externa
des de la C-245 és bona però es troba a faltar en l’Avinguda Marina.
Proposta: Millorar la senyalització amb plànol del polígon i directori empreses
106 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

108. POLÍGON ABAT OLIVA
LOCALITZACIÓ
El polígon Abat Oliva es troba emplaçat en de la zona d’activitats econòmiques de Sant Boi, al nord
de la C-245. Limita amb els polígons Sales i Fonollar Nord. Dista 14,9 km de Barcelona, 9,1 km de
l’aeroport i 16,1 km del port.
Figura 93
Localització del polígon Abat Oliva
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon ABAT OLIVA 107

109. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Abat Oliva és el més petit del Sant Boi. Té una superfície de 5,4 hectàrees, el que representa
el 2,2% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. Gairebé la totalitat de les
parcel·les estan edificades però, segons informació facilitada per l’Ajuntament, hi ha un solar lliure.
Figura 94
Ortofotomapa del polígon Abat Oliva
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Al polígon s’hi localitzen 2 empreses, que formen part de les següents branques d’activitats: comerç
i reparació d’equips i articles; serveis personals25. No hi ha cap associació que representi a les
empreses del polígon.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon té accés des de la C-245 a través del carrer Riera del Fonollar. Aquest carrer en direcció
sud també dona accés a la C-32. També té accés des de la trama urbana del municipi, des del
polígon Salas i des del teixit residencial.
Urbanització
L’estat de la urbanització d’aquest polígon és correcta. Tanmateix en algun punt es detecten dèficits
en les voreres i en l’estat de la pavimentació. L’amplada dels carrers és correcta pel trànsit de vehicles
pesants. En general, no hi ha problemes d’aparcament.
25. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
108 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

110. Figura 95. Carrer de la Riera del Fonollar al polígon Abat Oliva
Senyalització
La senyalització interna és bona. Els noms dels carrers són identificables i hi ha senyalització
horitzontal i vertical per a la circulació. No hi ha plànol del polígon amb les empreses.
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon ABAT OLIVA 109

111. POLÍGON SALAS
LOCALITZACIÓ
El polígon Salas esta localitzat a l’extrem oest del terme i de la zona d’activitats de Sant Boi. És
limítrof amb el polígon Fonollar Nord i el polígon Abat Oliva. Dista 14,7 km de Barcelona, 8,9 km de
l’aeroport i 15,9 km del port.
Figura 96
Localització del polígon Salas
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
110 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

112. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Salas té una superfície de 27,3 hectàrees, el que representa l’11,3% del sòl actual i previst
per a activitats econòmiques a aquest municipi. Gairebé la totalitat de les parcel·les estan edificades,
tot i que, segons informació facilitada per l’Ajuntament, hi ha un solar disponible a l’oest del polígon.
El polígon es localitza en una zona amb fortes pendents.
Figura 97
Ortofotomapa del polígon Salas
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Al polígon s’hi localitzen 36 empreses, que majoritàriament formen part d’alguna de les següents
branques d’activitats: Transport, emmagatzematge i comunicacions; Comerç i reparació d’equips i
articles; Indústria de transformació del cautxú i plàstics26. Al polígon hi ha l’Associació administrativa
de cooperació del polígon Salas, que agrupa algunes de les empreses ubicades. El polígon disposa
d’un aparcament de vehicles pesants vigilat.
Figura 98. Aparcament de vehicles pesants al polígon Salas
26. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon SALAS 111

113. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Salas té accés directe des de la C-245. Des de la C-32 també té accés (sortida 52)
travessant el polígon Can Calderon pel carrer Mare de Déu de Nùria. També es pot accedir des de
la trama urbana del municipi. Pel que fa a l’accessibilitat en transport públic col·lectiu, les línies
d’autobús L81, L82, L85, L86, L96, que passen per la C-245 donen servei a les empreses més
properes a aquest eix.
Urbanització
L’estat de la urbanització és correcte tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres.
Tanmateix en alguns punts els vehicles envaeixen les voreres en estacionar. Tot i tractar-se d’un
polígon antic, els carrers són molt amples la qual cosa facilita la circulació i la maniobrabilitat dels
vehicles pesants. Hi ha disponibilitat d’aparcament per als vehicles.
Figura 99. Carrer de la Mare de Déu de Núria al polígon Salas
Senyalització
La senyalització interna és correcta tant pel que fa al nom dels carrers com a les senyals de circulació
verticals. En alguns punts les senyals horitzontals estan molt desgastades. Es troba a faltar un plànol
del polígon amb el directori de les empreses.
112 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

114. POLÍGON CAN CALDERON
LOCALITZACIÓ
El polígon Can Calderon s’ubica entre els termes de Sant Boi i Viladecans, a l’extrem oest de l’àrea
d’activats d’aquests municipis. Limita amb la C-245 al nord i amb els polígons Fonollar Sud – Bullidor,
a l’est i amb el polígon Prologis Park al sud. Dista 15,5 km de Barcelona, 8,1 km de l’aeroport i
15,6 km del port.
Figura 100
Localització del polígon Can Calderon
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon CAN CALDERON 113

115. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Can Calderon té una superfície de 51,4 hectàrees, de les quals 29,7 ha. estan a Sant Boi.
Això representa el 12,3% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. La
major part de les parcel·les estan edificades, tot i que, segons informació facilitada per l’Ajuntament,
encara queden sis solars de característiques diferents per edificar.
Figura 101
Ortofotomapa del polígon Can Calderon
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
A la part ubicada a Sant Boi s’hi localitzen 112 empreses, que majoritàriament formen part d’alguna
de les següents branques d’activitats: Comerç i reparació d’equips i articles; Fabricació de materials
de transport i maquinària; Papereria i arts gràfiques27. El polígon compta amb l’Associació
Administrativa de Cooperació Can Calderon. Hi ha un aparcament de vehicles pesants.
Figura 102. Aparcament de vehicles pesants al polígon Can Calderon
27. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
114 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

116. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
Disposa d’accés directe des de la C-32 (sortida 52) i també des de la C-245. A més, mitjançant la
trama urbana està ben connectat amb els polígons contigus (Fonollar sud, polígon Salas, Prologis
Park). Pel que fa al transport públic col·lectiu, el servei de bus només cobreix aquelles empreses
situades en el front de la C-245. A les empreses que es troben més allunyades hi ha dificultats per
accedir en transport públic.
Proposta: Modificar el traçat de les línies per a que facin alguna parada més al centre del polígon.
Urbanització
L’estat de la urbanització del polígon és bona, tant si s’aten a la pavimentació com a les voreres.
L’amplada dels vials també és l’adequada i en termes generals no es detecten problemes
d’aparcament de vehicles.
Figura 103. Carrer de Múrcia al polígon Can Calderon
Senyalització
La senyalització interna és bona, tant pel que fa als carrers com a les senyals horitzontals i verticals
de circulació. Tanmateix es troba a faltar un plànol del polígon amb el directori d’empresa. La
senyalització d’accés des de la C-245 també és bona.
Proposta: Plànol polígon amb directori d’empreses
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon CAN CALDERON 115

117. PROLOGIS PARK
LOCALITZACIÓ
El polígon Prologis Park està localitzat al sud de la zona d’activitats econòmiques de Sant Boi, tocant
amb la C-32. Limita, a banda de amb aquesta autovia, amb els polígons de Fonollar Sud, Can
Calderon i el Sector comercial Alcampo. Dista 14,2 km de Barcelona, 8,1 km de l’aeroport i 15,1 km
del port.
Figura 104
Localització del polígon Prologis Park
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
116 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

118. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Prologis Park té una superfície de 31,7 hectàrees, el que representa el 13,1% del sòl actual
i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. El polígon és de recent construcció, data
de l’any 2002, però gairebé la totalitat de les parcel·les estan edificades. Segons informació facilitada
per l’Ajuntament tan sols queda un petit solar lliure a la part més propera al Sector Comercial
Alcampo.
Figura 105
Ortofotomapa del polígon Prologis Park
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Al polígon s’hi localitzen 24 empreses, dedicades al sector de la logística i el transport28. L’empresa
Prologis gestiona el parc logístic, en fa el manteniment i adequa les naus a les necessitats de les
empreses que s’hi ubicaran.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Prologis Park disposa d’accés directe des de la C-32 (sortida 52). Té accés des de la
trama urbana del municipi de Sant Boi, en concret des dels polígons contigus (Can Calderon, Fonollar
Sud, Sector comercial Alcampo). També es pot accedir des de Viladecans on té contigüitat amb el
Parc de Negocis.
28. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon PROLOGIS PARK 117

119. Urbanització
L’estat d’urbanització és molt bo en aquest polígon. L’estat del paviment i les voreres estan en molt
bon estat. Donada la funció logística del polígon, els carrers són molt amples la qual cosa permet la
maniobrabilitat dels vehicles pesants.
Figura 106. Carrer del Cotó al polígon Prologis Park
Senyalització
La senyalització dels carrers i les senyals verticals i horitzontals pel trànsit són molt bones. També la
senyalització externa en els accessos des de la C-32.
118 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

120. POLÍGON SALINES
LOCALITZACIÓ
El polígon Salines és el més proper al nucli urbà de Sant Boi. Està emplaçat a l’est de la zona
d’activitats econòmiques del municipi, entre el teixit residencial, del qual està separat per la C-245,
i els polígons de Fonollar Sud i el Sector comercial Alcampo. Dista 13 km de Barcelona, 7,5 km de
l’aeroport i 14,5 km del port.
Figura 107
Localització del polígon Salines
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon SALINES 119

121. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Salines té una superfície de 44,3 hectàrees, el que representa el 18,4% del sòl actual i
previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. El nivell d’edificació de les parcel·les es força
elevat. Tot i això, segons informació facilitada per l’Ajuntament, encara hi ha 10 solars disponibles de
diferents característiques i ubicacions.
Figura 108
Ortofotomapa del polígon Salines
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Al polígon s’hi localitzen 76 empreses, que majoritàriament formen part d’alguna de les següents
branques d’activitats: Comerç i reparació d’equips i articles; Transport, emmagatzematge i comunica-
cions; Fabricació de materials de transport i maquinària29. Al polígon hi ha l’Associació Administrativa
de Cooperació del sector Salines.
Estat general del polígon
Accessibilitat
El polígon Salines té accés directe des de la C-31C (Carretera del Prat de Llobregat) i des de la
C-32. A més també té accessos des de la C-245. Pel que fa al transport públic col·lectiu, hi ha bona
accessibilitat en autobús degut a l’elevat número de parades ubicades al llarg de l’eix de la Carretera
del Prat i de la C-245 (L82, L85, L70, L70, L86, Sb3).
29. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
120 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

122. Urbanització
L’estat de la urbanització és bo, tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres. Els
carrers són amples la qual cosa permet una bona maniobrabilitat dels vehicles pesants. Algunes
naus disposen de zones de càrrega i descàrrega i aparcaments propis. Hi ha incidències puntuals
pel que fa a l’aparcament al Carrer València.
Figura 109. Carrer d’Osca al polígon Salines
Senyalització
La senyalització vertical i horitzontal del polígon és bona. S’identifiquen els noms dels carrers. Pel que
fa a la senyalització externa, des de la C-31C està ben indicat. El polígon no disposa de plànol amb
el directori de les empreses.
SANT BOI DE LLOBREGAT - Polígon SALINES 121

123. SECTOR COMERCIAL ALCAMPO
LOCALITZACIÓ
El sector comercial Alcampo està ubicat a l’est de la zona d’activitats de Sant Boi, entre la C-32, que
el delimita al sud, i els polígons Salines i Prologis Park. Dista 13 km de Barcelona, 7,5 km de l’aeroport
i 14,5 km del port.
Figura 110
Localització del sector comercial Alcampo
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
122 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

124. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El sector comercial Alcampo té una superfície de 29,1 hectàrees, el que representa el 12,1% del sòl
actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. Totes les parcel·les on es pot edificar
ja estan construïdes.
Al polígon s’hi localitzen 43 empreses, dedicades al sector comercial i de la restauració30. No hi ha
cap associació que representi a les empreses del polígon.
Figura 111
Ortofotomapa del sector comercial Alcampo
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El Sector comercial Alcampo té accés directe des de la C-32 (sortida 53). També té accés des de la
trama urbana del municipi, en concret des dels polígons contigus (Salines, Fonollar Sud, Prologis
Park). L’accessibilitat al polígon en transport públic col·lectiu queda coberta per dues línies de bus
interurbà (L72 i L78).
30. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
SANT BOI DE LLOBREGAT - Sector COMERCIAL ALCAMPO 123

125. Urbanització
La urbanització del polígon és molt bona pel que fa a la pavimentació i l’estat de les voreres.
L’amplada dels carrers i la vialitat permeten una bona circulació també dels vehicles pesants.
Figura 112. Carrer de la Riera Roja al sector comercial Alcampo
Senyalització
La senyalització interna és bona, tant pel que fa al nom dels carrers, com a les senyals verticals i
horitzontals de circulació. La senyalització externa en els accessos també és bona.
124 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

126. SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
A Sant Climent de Llobregat hi ha dos polígons petits al llarg de la carretera que uneix amb Viladecans
(BV-2003). Un és el polígon El Salom de 2,3 hectàrees i l’altre el polígon Roquetes que té una
superfície de 3,1 ha. A mig termini, no hi ha previsió de creixement en sòl industrial ja que les
possibles zones de creixement estan afectades per la inundabilitat de la riera i per les àrees de
servitud de les línies elèctriques que creuen el municipi.
Figura 113
Localització dels polígons d’activitat econòmica de Sant Climent de Llobregat
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT 125

127. POLÍGON EL SALOM
LOCALITZACIÓ
El polígon El Salom es localitza a l’entrada del terme municipal de Sant Climent, en la carretera BV-
2003. Una part del polígon està al terme de Viladecans. Dista 19,4 km de Barcelona, 13,9 km de
l’aeroport i 20,9 km del port.
Figura 114
Localització del polígon El Salom
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
126 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

128. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon El Salom té una superfície de 2,3 hectàrees, totes ocupades. Això representa el 43,1% del
sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi.
Figura 115
Ortofotomapa del polígon El Salom
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Al polígon El Salom hi ha 11 empreses dedicades al sector de la construcció31. No hi ha cap
associació que representi a totes les empreses del polígon.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
S’accedeix des de la carretera BV-2003 que connecta el nucli de Sant Climent amb Viladecans. És
accessible en autobús mitjançant la línia L88 Viladecans-Sant Climent.
31. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT - Polígon EL SALOM 127

129. Urbanització
L’estat de la urbanització és bo pel que fa a la pavimentació. El carrer es suficientment ample per a
permetre una bona maniobrabilitat dels vehicles pesants.
Figura 116. Polígon El Salom
Senyalització
La senyalització a nivell intern és bona tant pel que fa als noms dels carrers com pel que fa a la
senyalització horitzontal i vertical de circulació.
128 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

130. POLÍGON ROQUETES
LOCALITZACIÓ
El polígon Roquetes està al sud del nucli de població de Sant Climent de Llobregat, en la carretera
BV-2003. Dista 19,4 km de Barcelona, 13,7 km de l’aeroport i 20,7 km del port.
Figura 117
Localització del polígon Roquete
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT - Polígon ROQUETES 129

131. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Roquetes té una superfície de 3,1 hectàrees, el que representa el 56,9% del sòl actual i
previst per a activitats econòmiques a aquest municipi.
Figura 118
Ortofotomapa del polígon Roquetes
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Al polígon Roquetes hi ha 43 empreses que s’agrupen en dues branques d’activitat predominants:
Construcció; i Transport, emmagatzematge i comunicacions32. No hi ha cap associació que representi
a tot el polígon.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
S’accedeix des de la carretera BV-2003 que connecta el nucli de Sant Climent amb Viladecans.
És accessible en autobús mitjançant la línia L88 Viladecans-Sant Climent, que té parada a prop
del polígon. El polígon es troba pròxim al nucli de població per la qual cosa és accessible
a peu.
32. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
130 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

132. Urbanització
L’estat de la urbanització és bo pel que fa a la pavimentació i l’estat de les voreres, tot i que en algun
punt els vehicles aparquen damunt d’aquestes.
Figura 119. Polígon Roquetes
Senyalització
La senyalització a nivell intern és bona tant pel que fa als noms dels carrers com pel que fa a la
senyalització horitzontal i vertical de circulació. També està ben senyalitzat des de la carretera BV-
2003.
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT - Polígon ROQUETES 131

133. VILADECANS
A Viladecans hi ha 4 polígons que ocupen 177,1 hectàrees. Tres estan en funcionament, el Parc de
Negocis (32,7 ha.), el Sector Centre (70,8 ha.) i el polígon Can Calderon (51,4 ha.), una part del qual
està al terme de Viladecans (21,7 ha.). En el quart polígon, El Parc Empresarial d’Activitats
Aerospacials i de la Mobilitat, també anomenat Ca n’Alemany (51,8 ha.), s’acaba de finalitzar la
primera fase de la urbanització. Viladecans forma part del grup de municipis que promouen,
juntament amb altres administracions, com ACC1Ò (Generalitat), el clúster dels sistemes intel·ligents
de mobilitat (Clúster 6M). Una de les actuacions és el desenvolupament d’aquest nou polígon,
especialitzat en empreses del sector aeroespacial, de la mobilitat i afins (equipaments aeroportuaris,
automoció, material ferroviari i nàutica, etc).
Figura 120
Localització dels polígons d’activitat econòmica de Viladecans
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
Viladecans disposa del Centre Municipal de Promoció Econòmica i Serveis a les Empreses CAN
CALDERON. (C/ d’Andorra 64, 08840 Viladecans; www.cancalderon.es) en el polígon del mateix
nom. Al Centre s’analitzen les tendències socioeconòmiqes del municipi i de l’entorn amb l’objectiu
de dissenyar i organitzar programes, serveis i actuacions per impulsar la creació, promoció i
consolidació empresarial. Entre les línees d’actuació: gestió estratègica innovació, cooperació
empresarial; intermediació laboral; qualificació professional i formació continuada; emprenedoria i
creació d’empreses. També disposa de recursos on line: plataforma «àgora» i blog «Viladecans
Empresarial) i la publicació l’Observatori. També disposen d’un cens actualitzat de les empreses del
municipi, butlletí electrònic amb notícies, agenda d’actes, catàleg de serveis a les empreses, etc.
132 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

134. En aquest equipament públic té la seu l’Antena Viladecans. El Centre de Promoció Econòmica
Can Calderon disposa d’espais polivalents per a formació, jornades i reunions; i auditori per a 180
persones. També cal destacar altre espai: el Recinte CUBIC. Es tracta d’un espai firal polivalent
amb auditori, sales de reunions, etc. que pot ser utilitzat per les empreses per celebrar-hi
esdeveniments empresarials i corporatius. El recinte disposa de sales de 900 m2 (amb 7 m. Alçada),
i 3 sales de 100, 300 i 100m que poden unir-se. Altre equipament és l’espai ATRIUM que té sales
polivalents, teatre i un auditori amb capacitat entre 200 i 850 persones. Per últim, cal fer esment
a l’Agropolis, una extensió del Parc Mediterrani de la Tecnologia inaugurada recentment i amb seu
a Viladecans.
Viladecans té en funcionament un projecte d’infraestructura de fibra òptica a tot el municipi, la qual
cosa dóna un valor afegit a les empreses. Els diferents actors consultats, especialment els de l’àmbit
empresarial, consideren Viladecans un referent en aquest sentit i una experiència a seguir per altres
municipis. Pel que fa a l’associacionisme, el municipi té diverses entitats i organitzacions que agrupen
al col·lectiu empresarial de la ciutat. El Club d’Empresaris de Viladecans, l’Asssociació d’Emprearis
de Viladecans (AEVI), la Xarxa Comercial de Viladecans, el Gremi d’Hostaleria de Viladecans, i la
Cooperativa Agrícola de Viladecans. En el Consell Econòmic i Social de Viladecans (CESV), estan
representats de forma paritària agents socials, agents econòmics i tots els partits polítics amb
representació al Ple Municipal.
VILADECANS 133

135. POLÍGON CAN CALDERON
LOCALITZACIÓ
El polígon Can Calderon està localitzat entre Sant Boi i Viladecans, al sud de la C-245. Forma part
d’una gran zona d’activitat econòmica on hi ha els polígons de tots dos municipis. Dista 15,8 km de
Barcelona, 8,6 km de l’aeroport i 15,6 km del port.
Figura 121
Localització del polígon Can Calderon
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
134 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

136. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Can Calderon té una superfície de 51,4 hectàrees, de les quals 21,7 ha. estan a Viladecans.
Això representa el 12,3% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. El
polígon data del 1996 i la major part de les parcel·les estan edificades.
Figura 122
Ortofotomapa del polígon Can Calderon
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
A la part ubicada a Viladecans s’hi localitzen 33 empreses que ocupen a 884 treballadors. Aquestes
empreses són de les següents branques d’activitats: Comerç majorista i reparacions; Logística,
transport i distribució; Activitat industrial33. El polígon compta amb l’Associació Administrativa de
Cooperació Can Calderon. Al carrer Andorra 64 hi ha el Centre de Serveis a l’empresa.
Figura 123. Centre de Serveis a l’Empresa al polígon Can Calderon
33. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
VILADECANS - Polígon CAN CALDERON 135

137. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El polígon Can Calderon té accés directe des de la C-32 i des de la C-245. A més, també té acces
des dels polígons contingus (Parc de Negocis Viladecans, Prologis Park). Pel que fa al transport
públic col·lectiu, la línia L97 de bus té dues parades al polígon, amb una freqüència de pas d’uns 25
minuts aproximadament. La distància a la parada de tren és d’uns 15 minuts.
Urbanització
La urbanització del polígon és bona, tant pel que fa a la pavimentació com a l’estat de les voreres.
L’amplada dels vials és bona, i en els carrers principals hi ha dos carrils per sentit. Hi ha disponibilitat
d’aparcament i la vialitat en general és fluida.
Figura 124. Avinguda del segle XXI al polígon Can Calderon
Senyalització
La senyalització interna és correcta tant pel que fa les senyals de transit (horitzontals i verticals)
com a la senyalització dels carrers. Des dels accessos de la C-245 i la C-32 el polígon està ben
senyalitzat.
136 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

138. PARC DE NEGOCIS DE VILADECANS
LOCALITZACIÓ
El Parc de Negocis de Viladecans està localitzat al sud del nucli de població, entre l’autovia C-32 i
el polígon Can Calderon. Dista 16,4 km de Barcelona, 9,8 km de l’aeroport i 18,2 km del port.
Figura 125
Localització del Parc de Negocis de Viladecans
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
VILADECANS - PARC DE NEGOCIS DE VILADECANS 137

139. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El Parc de Negocis de Viladecans té una superfície de 32,7 hectàrees, el que representa el 18,5%
del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a aquest municipi. El Parc és relativament nou.
La seva construcció es va iniciar l’any 1996.
Figura 126
Ortofotomapa del Parc de Negocis de Viladecans
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Al Parc de Negocis de Viladecans hi ha 50 empreses instal·lades majoritàriament dedicades al
sector serveis i tecnològic34. També hi ha el Centre Tecnològic i Aerospacial i de la Mobilitat de
Catalunya (CTAE). L’empresa Goodman és l’entitat que s’encarrega de gestionar tot el parc
empresarial i d’oficines. El Parc de Negocis està al costat de l’edifici CUBIC, un equipament firal
polivalent.
Figura 127. Edifici CUBIC a Viladecans
34. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
138 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

140. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El Parc de Negocis té accés directe des de la C-32. També té bons accessos des del teixit residencial
de Viladecans i des dels polígons contigus (Can Calderon, Prologis Park). Pel que fa al transport
públic col·lectiu, és accessible mitjançant diverses línies de bus (VB1, VB2, VB3 i L88) i per ferrocarril
(línia R2 sud) des de l’estació de Renfe Viladecans. Donada la proximitat al teixit residencial del
municipi també és molt accessible amb mitjans no motortizats.
Urbanització
La urbanització és molt bona tant pel que fa als vials com a les voreres. Els carrers són amples i es
disposa d’aparcament. Cal tenir en compte que és un polígon de recent creació i que encara no està
totalment ocupat.
Figura 128. Carrer de Bertran i Musitu al Parc de Negocis de Viladecans
Senyalització
La senyalització interna és molt bona, amb indicació dels carrers i també amb les senyals horitzontals
i verticals pel transit. La senyalització externa també és bona. Només apuntar que a la C-245 està
indicat amb el nom genèric de «Parc empresarial».
VILADECANS - PARC DE NEGOCIS DE VILADECANS 139

141. POLÍGON SECTOR CENTRE
LOCALITZACIÓ
El polígon Sector Centre està localitzat a l’oest del terme municipal de Viladecans, entre el teixit
residencial, més enllà de la carretera C-245, i el Parc d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat (Ca
n’Alemany), del que està separat per la via del tren. Dista 18,2 km de Barcelona, 9,3 km de l’aeroport
i 18,7 km del port.
Figura 129
Localització del polígon Sector Centre
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
140 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

142. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El polígon Sector Centre és el que té més temps de Viladecans, data del 1984, i un dels més antics
dels que es troben al llarg de la C-245/C-32. Té una superfície de 70,8 hectàrees, el representa el
40% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a Viladecans.
Figura 130
Ortofotomapa del polígon Sector Centre
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
Al polígon Sector Centre hi ha 240 empreses amb una ocupació total de 5.172 treballadors. Les
activitats que s’hi ubiquen formen part majoritàriament de les següents branques d’activitat: Comerç
al major i reparacions; Manufactures del metall, paper i alimentació35. No hi ha cap associació que
representi a tot el polígon.
ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Accessibilitat
El Sector Centre té accés directe des de la C-32 i des de la C-245, tot i que la cruïlla en aquesta
darrera via (al Carrer Agricultura) és problemàtic en sentit oest. Pel que fa al transport públic col·lectiu,
diverses línies d’autobús donen servei a aquest polígon, amb parades a l’Avinguda de la Generalitat
(C-245) i a la carretera de la Vila (Línies L80, L87, L88, L99, VB1, VB2 i VB3 ). L’estació de tren està
molt a prop del polígon. A més, donada la proximitat al teixit residencial també és accessible en
mitjans no motoritzats.
35. Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.
VILADECANS - Polígon SECTOR CENTRE 141

143. URBANITZACIÓ
Aquest és el polígon més antic de Viladecans i la urbanització presenta alguns problemes d’asfalt i
d’estat de les voreres en alguns punts. L’aparcament dels vehicles en alguns indrets es realitza al
damunt d’aquestes. L’amplada del viari és correcta en la major part del polígon, la qual cosa permet
la maniobrabilitat. Tanmateix en algunes cruïlles hi ha problemes de visibilitat.
Figura 131. Carrer del Noi del Sucre al polígon Sector Centre
Senyalització
La senyalització dels carrers al sector Centre és bona. La senyalització vertical també però en
l’horitzontal hi ha alguns punts on no es veu be. La senyalització als accessos també és correcta, tot
i que en la C-245 s’indica el nom genèric «Polígon industrial».
142 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

144. Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials
i de la Mobilitat (CA N’ALEMANY)
LOCALITZACIÓ
La reserva de sòl per a la construcció del Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat
està situat al sud del nucli urbà de Viladecans, entre el Sector Centre (del qual està separat per la via
del tren) i la C-32. Dista 17,3 km de Barcelona, 9 km de l’aeroport i 18,4 km del port.
Figura 132
Localització del Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
VILADECANS - Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat (CA N’ALEMANY) 143

145. CARACTERITZACIÓ GENERAL
El Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat té una superfície de 51,8 hectàrees, el
representa el 29,3% del sòl actual i previst per a activitats econòmiques a Viladecans. Actualment,
s’ha executat una primera fase de la urbanització.
Figura 133
Ortofotomapa del Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat
Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya
El Parc està projectat com a espai de treball i de vida, un ambient sostenible que combina la mÉs
avançada tecnologia productiva amb una gran qualitat de vida, on les empreses disposaran de les
infraestructures tecnològiques i els serveis més avançats; des d’un túnel de vent per a assaig
aerodinàmic fins a llars d’infants, i des d’un centre d’excel·lència en avions no tripulats fins a un
circuit esportiu.
144 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

146. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON
Urbanització
A finals del 2010 s’ha finalitzat la primera fase de la urbanització i hi ha dos solars disponibles.
Figura 134. Senyalització de la primera fase d’urbanització del Parc Empresarial Aerospacial
i de la Mobilitat de Viladecans
Figura 135. Carrer x al Parc Empresarial Aerospacial i de la Mobilitat de Viladecans
VILADECANS - Parc Empresarial d’Activitats Aerospacials i de la Mobilitat (CA N’ALEMANY) 145

148. 4. TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS
DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

150. Infraestructures i serveis de Transport
Públic Col·lectiu
Xarxa viària
Els set municipis que formen l’Antena Viladecans s’emplacen en la plana deltaica del Llobregat, en
el seu marge dret (El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels) i
en les vessants de la Serralada del Garraf orientats a llevant (Begues i Sant Climent de Llobregat).
Al llarg de la plana deltaica, en direcció sud-oest/nord-est, transcorren els eixos viaris principals
que a més de comunicar els municipis de l’Antena entre ells donen un servei de nivell metropolità
(vegeu figura 136).
Figura 136
Xarxa viària i ferroviària a l’àmbit de l’Antena Viladecans
Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000
TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 149

151. L’autopista C-32 comunica les rondes de Barcelona amb el Vendrell pel litoral. Passa per Esplugues
i Cornellà (al marge esquerre del Llobregat); continua pel límit nord del Prat (des d’on surt la C-32B
cap a l’aeroport); i tot seguit transcorre a tocar dels polígons de Sant Boi, Viladecans, Gavà i
Castelldefels. En aquests municipis la C-32 separa l’espai construït, al nord, del Parc agrari del
Llobregat, al sud, reforçant així la compacitat dels nuclis urbans. Des de Castelldefels es converteix
en una via de peatge (túnels del Garraf) i comunica amb Sitges i Vilanova.
L’autovia C-31 connecta amb la Gran Via a l’alçada de l’Hospitalet fins arribar a Castelldefels on
enllaça amb la C-32. L’autovia passa al nord del nucli urbà del Prat (des d’on l’autovia C-31C
connecta amb la C-32), voreja el perímetre dels polígons situats a l’oest del municipi i els terrenys de
l’aeroport (l’autovia C-32B els connecta), i continua paral·lela a la costa per les zones urbanes de
Gavà i Castelldefels més properes al mar.
Tot i no situar-se de manera estricta dins dels límits de l’Antena Viladecans cal fer referència també
als principals eixos de comunicació al llarg del curs del riu Llobregat que permeten les comunicacions
entre els municipis del Barcelonès i de l’Antena Viladecans amb els de la resta de la comarca del Baix
Llobregat, i són la porta d’entrada/sortida cap al corredor mediterrani i cap al centre de la península.
Es tracta de l’autovia A-2 i de l’autopista AP-2. Des del punt de vista dels municipis de l’Antena les
connexions amb aquestes infraestructures, en concret a l’A-2, es realitzen tant des de la C-32 com
des de la C-31 i també mitjançant la carretera C-245.
Pel que fa a la xarxa viària secundària cal destacar les següents infraestructures. Primer de tot, la
carretera C-245 que connecta els nuclis urbans de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi, per
després continuar fins a Esplugues i l’Avinguda Diagonal de Barcelona. Aquesta infraestructura
separa en la gran majoria del seu trajecte pels municipis de l’Antena el teixit residencial, que queda
al nord, dels polígons d’activitat, que s’encaixen entre aquesta carretera i la C-32. En segon lloc, la
carretera C-243C que en direcció paral·lela a la línea de costa enllaça Gavà a l’alçada de la C-32 amb
la C-31 i l’aeroport. Per últim cal fer esment a les dues carreteres de connexió entre els municipis de
la plana, Begues i Sant Climent. Són la BV-2041 i la BV-2003, respectivament.
Xarxa i serveis ferroviaris
A l’àmbit de l’Antena hi circulen les línies R2, R2 sud i R2 nord de Rodalies de Catalunya (vegeu
figura 137). Totes tres línies circulen per la mateixa infraestructura que disposa de doble via a l’àmbit
de l’Antena, tot i que la R2 nord des de l’estació del Prat es bifurca cap a l’Aeroport. Cap d’aquestes
línies discorre per Sant Boi.
Les línies R2 nord i R2 discorren des de l’estació de Maçanet- Massanes (node de referència del
vuit ferroviari català al nord de la Regió Metropolitana) al llarg del Vallès Oriental (parada a Granollers)
i entren al pla de Barcelona per l’estret de Montcada (parada Montcada i Reixac). La primera parada
a Barcelona és Sant Andreu-Comtal i tot seguit el Clot-Aragó, des d’on creuen la ciutat pel túnel
d’Aragó (parades Passeig de Gràcia i Sants). La línia continua cap a l’Hospitalet (parada Bellvitge) i
entra ja a l’àmbit de l’Antena on té parada a l’estació de El Prat. Des d’aquí, com s’ha dit, la R2 nord
segueix cap a l’aeroport mentre que la R2 continua fins a Castelldefels amb parades a Viladecans i
Gavà.
150 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

152. De
5:
0
2
4
6
8
10
12
00
De a
Font: Renfe
6: 6
00 :00
De a
7: 7:
0 0
De 0 a 0
8: 8:
El Prat de Llobregat
De 00 00
9: a 9
:0
De 00 0
10 a 1
: 0:
00
De 00
11 a 1
1:
Viladecans
De :00 00
12 a 1
2:
De :00 00
13 a 1
:0 3:
De 0 00
Gavà
14 a 1
: 4:
00
De 00
15 a 15
De :00 :00
16 a1
De :00 6:0
0
17 a 1
Castelldefels
Xarxa de Rodalies a l’Àrea metropolitana de Barcelona
De :00 7:0
18 a 1 0
De :00 8:0
19 a 1 0
: 9:
De 00 00
a
20 20
:0
De :00 0
21 a 2
: 1:
00
De 00
Número de combois amb destinació Barcelona segons horari de parada
22 a 2
:0 2:
De 0 00
23 a 2
:0 3:
0 00
a
24
:0
0
Font: Renfe
Figura 138
TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
Figura 137
151

153. La línia R2 sud contínua al llarg de l’àmbit de l’Antena cap al Garraf. Després de la parada de
Castelldefels hi ha la de Castelldefels platja i tot seguit Garraf, Sitges, Vilanova, fins a Tarragona i
Tortosa. Aquesta línea, però, té el seu origen a l’estació de França.
Figura 139
Número de combois provinents de Barcelona segons horari de parada
El Prat de Llobregat Viladecans Gavà Castelldefels
8
7
6
5
4
3
2
1
0
12 a 1 0
13 a 1 0
De :00 3:00
00
16 a1 0
18 a 1 0
19 a 1 0
20 a 2 0
21 a 2 0
22 a 2 0
23 a 2 0
00
0
11 a 1 0
0
De 00 00
De 0 a 0
De :00 00
10 a 1 0
00 :00
De :00 1:0
De :00 2:0
:0 5:0
De :00 7:0
De :00 8:0
De :00 9:0
De :00 0:0
De :00 1:0
De :00 2:0
:0
0
De :00 6:0
0
:0
4:
3:
0:
6:
7:
8:
24
9: a 9
1
14 a 1
15 a 1
17 a 1
a
a
a
a
00
0
0
De :00
0
De 00
0
:0
:0
5:
6:
7:
0:
8
De
De
De
De
De
Font: Renfe
En relació a la freqüència de pas, cal distingir les estacions de El Prat, Gavà i Castelldefels, on hi ha
una major freqüència de combois, de la de Viladecans, on és més baixa. Així, en la major part de les
hores, on hi ha servei, als tres municipis esmentats hi ha una freqüència de 6 combois/hora en tots
dos sentits. A Viladecans hi ha 4 en les mateixes franges horàries (vegeu figures 138 i 139). A l’hora
punta de la matí, entre les 7:00 i les 9:00, el número de combois augmenta, sobretot en el sentit
Barcelona quan arriben a circular fins a 10 trens. Entre les 10:00 i les 13:00, coindint amb les hores
amb menys demanda, la freqüència es redueix.
Serveis de transport públic col·lectiu per carretera
Els municipis de l’Antena Viladecans, a excepció de Begues, estan inclosos dins de l’àmbit de l’Entitat
Metropolitana de Transports, la qual té la titularitat del servei de transport públic col·lectiu. De les línies
d’aquest ens s’han seleccionat per a aquest estudi aquelles que tenen parada a menys de 5 minuts
d’algun dels polígons de l’Antena (vegeu figura 140).
152 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

154. Figura 140
Parades de transport públic col·lectiu als polígons de l’Antena Viladecans
Font: Elaboració pròpia a partir de: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya, ICC, Mapa topogràfic 1:50.000, i EMT
En total hi ha 29 línies d’autobusos que acompleixen aquestes característiques, tal i com es detalla
a la taula.
A partir dels principals fluxos de demanda detectats, que es veuran en el següent apartat, aquestes
línies han estat classificades en tres grans grups: les que donen servei entre els nuclis residencials i
els polígons a dins d’un mateix municipi (serveis intramunicipals); si ho fan entre nuclis i polígons de
municipis diferents però dins de l’àmbit de l’Antena (serveis intermunicipals a dins de l’Antena); i en
tercer lloc si connecten els polígons de l’Antena amb els municipis del marge esquerre del Llobregat
(serveis intermunicipals de connexió).
De les 29 línies analitzades, 26 donen servei intramunicipal, 16 donen un servei intermunicipal dins de
l’Antena i altres 16 donen un servei intermunicipal de connexió. A la taula 5 es pot observar el detall.
TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 153

155. Taula 4
Línies de transport públic col·lectiu per carretera amb parada als polígons
de l’Antena Viladecans
Linia Recorregut
21 El Prat (polígons est-nord) El Prat (nucli), Barcelona Paral·lel (per B-10)
65 El Prat (polígons nord-est-oest) El Prat (nucli), L'Hospitalet, Barcelona Pl.Espanya (per C31)
165 El Prat (polígons nord-est-oest) El Prat (nucli), Barcelona Pl.Espanya (per C31)
CF1 Castelldefels (nucli), Castelldefels (polígons)
Ga1 Gavá (nucli), Gavá (polígons)
L10 El Prat (polígons nord-est), El Prat (nucli), L'Hospitalet (nucli), Cornellá, Esplugues, Sant Just
L70 Sant Boi (nucli), Sant Boi (polígons), El Prat (polígons-nord) (per C31), Barcelona Pl.Espanya (per C31)
L72 Sant Boi (nucli), Sant Boi (polígons), El Prat (polígons-nord) (per C31), Barcelona Pl.Espanya (per C31)
L77 Esplugues, Cornellá, Sant Boi (polígons), El Prat (polígons oest), El Prat Aeroport
L78 Sant Boi (nucli), Sant Boi (polígons), El Prat (polígons-nord-est), El Prat (nucli)
L80 Gavá, Viladecans (C-245), El Prat (polígons oest-nord) (per carretera Viladecans-C31), Barcelona Pl.
Espanya(per C31)
L81 Gavá (nucli), Viladecans, St.Boi (C-245), El Prat (polígons nord) (per C31), Barcelona Pl.Espanya (per C31)
L82 Gavá (nucli), Viladecans, Sant Boi (C-245), Cornellá, L'Hospitalet
L85 Gavá (nucli), Viladecans, Sant Boi (C-245), Cornellá, L'Hospitalet
L86 Viladecans (nuclli), Sant Boi (C-245), El Prat (polígons-nord) (per C31), Barcelona Pl.Espanya (per C31)
L87 Viladecans (nucli), Viladecans (polígons), el Prat (polígons oest-nord) (per carretera Viladecans C31), Barcelona
Pl.Espanya (per C31)
L88 Sant Climent (nucli), Viladecans (nucli),Viladecans (polígons)
L94 Castelledefels, Gava, Viladecans (platja) (per C31), el Prat (polígons oest-nord) (per C31), Barcelona Universitat
(per C31)
L95 Castelldefels, El Prat (polígons oest-nord) (per C31), Barcelona Pl.Espanya (per C31)
L96 Castelldefels (nuclis), Gavá, Viladecans (C-245), Sant Boi
L97 Castelldefels, Gavá, Viladecans (C-245), Barcelona Diagonal (per C32)
L99 Castelldefels (nucli), Gavá, Viladecans (C-245), El Prat-Aeroport (per carretera de Viladecans)
PR1 El Prat (nucli), El Prat (polígons nord)
PR2 El Prat (nucli), El Prat (polígons nord)
PR3 El Prat (nucli), El Prat (polígons nord)
PR4 El Prat (nucli), El Prat (polígons nord-est)
VB1 Viladecans (nucli), Viladecans (polígons)
VB2 Viladecans (nucli), Viladecans (polígons)
VB3 Viladecans (nucli), Viladecans (polígons)
Font: Elaboració pròpia a partir de EMT
A Castelldefels hi ha 3 línies que donen servei a dins del municipi entre els nuclis i els polígons, 5 que
ho fan entre els nuclis de Castelldefels i altres polígons de l’Antena i 3 que ho fan entre els polígons
de Castelldefels i altres municipis de fora de l’Antena. A Gavà hi ha 5 línies intramunicipals, 6 que
permeten arribar a altres polígons de l’Antena i 6 que connecten els polígons de Gavà amb els
municipis del marge esquerre del riu. Etc.
154 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

156. Taula 5
Línies de transport públic col·lectiu per carretera amb parada als polígons
de l’Antena Viladecans segons tipus de trajectes
Castelldefels Sant Boi
Inter Intermunicipals Intermunicipals Inter Intermunicipals Intermunicipals
municipals dins de l'Antena de connexió municipals dins de l'Antena de connexió
CF1 L99 L97 L96 L96 L81
L95 L97 L95 L72 L72 L82
L99 L95 L94 L78 L78 L72
L96 L70 L70 L70
L94 3 5 3
3 5 3
El Prat
Gavà
Inter Intermunicipals Intermunicipals
Inter- Intermunicipals Intermunicipals municipals dins de l'Antena de connexió
municipals dins de l'Antena de connexió L78 L78 L87
L80 L97 L97 PR1 L86
Ga1 L80 L80 PR2 L81
L81 L81 L81 PR4 L80
L82 L82 L82 PR3 L95
L85 L85 L85 L10 L72
L94 L94 105 L70
5 6 6 165 L77
65 L94
21 L10
Viladecans
165
Inter- Intermunicipals Intermunicipals 65
municipals dins de l'Antena de connexió 21
10 1 13
L86 L97 L97
L88 L86 L80
L87 L88 L82 Sant Climent
VB1 L87 L86
Inter Intermunicipals Intermunicipals
VB2 L94 L87
municipals dins de l'Antena de connexió
VB3 L94
6 5 6 L88 L88
3 5 3
Font: Elaboració pròpia a partir de EMT
Les conclusions que es poden treure de l’anàlisi de les línies de TPC per carretera es que en termes
generals els polígons es troben ben connectats amb els nuclis de població bé siguin del mateix
municipi, d’altres de l’Antena o dels del marge esquerre del Llobregat, especialment amb Barcelona.
Aquest fet s’ha de relacionar, primer de tot, amb l’existència d’aquestes línees d’autobús, i en segon
lloc, amb la localització dels polígons. Tant els situats al llarg de l’eix de la C-245 com els del Prat de
Llobregat formen dues grans àrees d’activitat amb continuïtat amb els teixits residencials. Aquest
emplaçament facilita la connexió amb les línies d’autobús. Es doncs, un factor relacionat amb
l’ordenació del territori, en concret amb la visió supramunicipal derivada del Pla General Metropolità,
que disposa el sòl per a activitats econòmiques en zones accessibles i compactes evitant la
fragmentació que s’ha donat en d’altres indrets metropolitans i de Catalunya.
TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 155

157. Pautes de mobilitat
Les pautes de mobilitat s’han analitzat a través de les dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana
de l’any 2006 (EMQ 2006)1. Concretament, a partir dels desplaçaments realitzats en dia feiner i de
la submostra d’individus de 16 a 64 anys que fan trajectes amb destinació als municipis que integren
aquest territori per motius de treball, específicament aquells que són del sector d’activitat de la
indústria.
Caracterització bàsica de la mobilitat
A l’àmbit de l’Antena Viladecans és realitzen en un dia feiner 121.061 desplaçaments de mitjana,
protagonitzats per 98.918 individus (vegeu taula 5). D’aquests desplaçaments, els realitzats per
persones que treballen al sector serveis són majoritaris (61,3%), seguit pels del sector de la indústria
(26,8%) i, en menor proporció, pels del sector de la construcció (7,2%) i de l’agricultura (0,6%).
L’anàlisi que es realitza en aquest apartat es centra en els treballadors i en els desplaçaments del
sector industrial, assumint com a hipòtesi que és realitzen a polígons. En tota suposen 33.054
desplaçaments que realitzen 26.540 individus de 16 a 64 anys.
Taula 6
Total població i desplaçaments per motius de treball amb destinació
als municipis de l’Antena Viladecans
Percentatge Percentatge
Sector d'activitat Desplaçaments desplaçaments Població població
Serveis 73.210 60,5 60.628 61,3
Indústria 33.054 27,3 26.540 26,8
Construcció 9.616 7,9 7.093 7,2
Agricultura / Ramaderia / 855 0,7 614 0,6
Pesca / Tasques Forestals
NS/NC 4.326 3,6 4.043 4,1
TOTAL 121.061 100,0 98.918 100,0
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i IERMB, EMQ 2006
De les 26.540 persones que realitzen desplaçaments amb destinació a l’àmbit d’estudi per treball dins
del sector de la indústria, són majoritaris els homes (78,3% del total) i les persones d’entre 30 a 64
anys (75,8% del total).
1. L’EMQ 2006 és una estadística oficial, promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Política Territorial
i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. En la seva realització hi ha participat l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans
de Barcelona, l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Centre d’Estudis d’Opinió. L’objectiu principal de l’Enquesta és analitzar la
mobilitat quotidiana dels residents a Catalunya de 4 i més anys, tant en dia feiner (de dilluns a divendres) com en cap de setmana
(dissabte, diumenge i festiu).
156 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

158. Taula 7
Característiques demogràfiques de la població que fa desplaçaments
per treball amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans
Carcterístiques demográfiques Població Percentatge
Home 20.787 78,3
Gènere
Dona 5.754 21,7
De 16 a 29 anys 6.410 24,2
Edat
De 30 a 64 anys 20.130 75,8
TotaL 26.540 100,0
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i IERMB, EMQ 2006
Aprofundint en aquesta població, la taula 8 mostra com la gran majoria són residents de la comarca
del Baix Llobregat o del Barcelonès (un 62,6% i un 30,4%, respectivament), i tan sols un 7% prové
d’altres indrets. Una anàlisi més detallada permet observar com en pocs municipis es concentra el
gruix de la demanda de mobilitat. En concret, entre els set municipis de l’Antena Viladecans més
Barcelona i Hospitalet hi viuen el 74% dels treballadors que van als polígons de l’àmbit d’estudi. I si
s’afegeixen els municipis del Baix Llobregat més propers (Cornellà de Llobregat, Esplugues de
Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels
Horts) el percentatge es situa en el 82%.
Taula 8
Territori de residència de la població que fa desplaçaments per treball
amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans
Territori de residéncia Població Percentatge
Àmbit Antena Local 12.698 47,8
Resta Baix Llobregat 3.921 14,8
Subtotal Baix Llobregat 16.619 62,6
Barcelona 4.584 17,3
Hospitalet 2.354 8,9
Resta Barcelonés 1.126 4,2
Subtotal Barcelonés 8.064 30,
Altres 1.857 7,0
Total 26.540 100,0
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i IERMB, EMQ 2006
Anàlisi dels desplaçaments
Dinàmiques territorials
Segons l’origen i la destinació dels desplaçaments objecte d’estudi, cal distingir entre els que tenen
com origen i destinació l’àmbit de l’Antena Viladecans (desplaçaments interns) i els que són de
connexió (amb origen fora dels municipis estudiats i destinació en alguns d’ells). A la taula 9 s’observa
TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 157

159. com aproximadament la meitat dels desplaçaments són interns (47,9%) i l’altra meitat són de
connexió (52,1%). Aquestes dades venen a confirmar el que s’ha dit més amunt, és a dir, que hi ha
molts dels treballadors dels polígons que viuen a l’àmbit de l’Antena i, a més, això es trasllada a la
mobilitat cap a aquests polígons on la meitat dels desplaçaments són interns.
Taula 9
Distribució segons l’origen dels desplaçaments per treball amb destinació
als polígons de l’Antena Viladecans
Percentatge
Desplaçaments
desplaçaments
Interns 15.839 47,9
Connexió 17.215 52,1
Total 33.054 100,0
Interns-intramunicipals 10.729 32,5
Interns-intermunicipals 5.110 15,5
Connexió-intermunicipals 17.215 52,1
Total 33.054 100,0
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i IERMB, EMQ 2006
Continuant amb les dades, a la taula 9 també es dona el detall de si els desplaçaments són a dins
d’un mateix municipi (intramunicipals) o bé entre municipis (intemunicipals). Els resultats mostren
com només una tercera part es realitzen a dins del municipi, el que dona una autocontenció del
32,5%; el 15,5% es realitzen entre municipis de l’àmbit de l’Antena, i la resta, el 52,1%, des d’altres
municipis. Aquestes dades permeten definir tres tipus de desplaçaments majoritaris i per tant
caracteritzar la demanda de mobilitat des del punt de vista territorial:
• En primer lloc els que es realitzen a dins dels municipis. Es tracta d’un tipus de desplaçaments que
per definició són més curts en distància i en temps i que, donat l’emplaçament dels polígons
(agregats a les trames urbanes residencials), podrien ser motiu d’actuacions adreçades cap a
la transferència d’aquests desplaçaments a modes no motoritzats (mitjançant actuacions
de permeabilització del teixit urbà entre les trames residencial i industrial, i de millora de les zones
de vianants i de carril bici) o de transport col·lectiu per carretera (en el cas que estudis de demanda
més detallats així ho confirmessin).
• En segon lloc els desplaçaments que es realitzen entre els municipis de l’àmbit. Representen un
15,5%, una xifra força important i que mostra la integració del mercat de treball a nivell
supramunicipal. En aquest cas les distàncies són, a priori, més llargues, tot i que no es pot
menystenir la continuïtat de l’espai construït entre els municipis de Sant Boi, Viladecans, Gavà i
Castelldefels, la qual cosa pot fer que tot i residir en un municipi diferent el polígon al qual es va a
treballar pot estar força proper. Així doncs, les actuacions esmentades anteriorment tindrien
cabuda per satisfer aquests desplaçaments, tot i que, de nou, caldria un estudi més detallat de la
demanda. En aquest cas també s’hauria de considerar el transport ferroviari aprofitant la proximitat
d’algunes parades als polígons, i el d’autobús.
• En tercer lloc hi ha els desplaçaments de connexió, aquells provinents de fora de l’àmbit. S’ha vist en
el capítol anterior com la gran majoria d’aquests desplaçaments els realitza població provinent dels
municipis de la comarca més propers i de Barcelona i l’Hospitalet. Es tracta de trajectes més llargs.
158 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

160. Repartiment modal
Del total de desplaçaments per treball del sector industrial amb destinació als municipis que formen
l’Antena Viladecans, un 80,5% es realitzen en transport privat, un 12,7% en modes no motoritzats i
un 6,8% en transport públic (inclou transport públic regular i autobús d’empresa).
Figura 141
Repartiment modal dels desplaçaments per treball amb destinació
als polígons de l’Antena Viladecans
Modes no motoritzats
12,7 %
Transport públic
6,8 %
Transport privat
80,5 %
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i IERMB, EMQ 2006
El mode de transport que s’utilitza per arribar a la feina presenta diferències importants segons es
tracti de desplaçaments que es realitzen a dins de l’àmbit de l’Antena o si es realitzen des de fora
(vegeu taula 10). En primer lloc cal destacar la primacia del transport privat en tots dos casos, tot i
que en els desplaçaments interns no és tan majoritària que en els de connexió (el 69,3% i el 90,8%,
respectivament). Una segona constatació que es pot observar es que en els desplaçaments interns,
que com s’ha vist més amunt són aproximadament la meitat del total de desplaçaments als polígons,
una quarta part és realitzen amb modes no motoritzats, és a dir, a peu o en bicicleta. Aquesta dada
mostra com en els desplaçaments a dins dels municipis l’opció d’anar a peu o en bici té una
presència important, i ve a confirmar que les actuacions adreçades a la permeabilització entre el
nucli urbà i els polígons, i les millores en la vialitat dels espais reservats a aquests modes, podrien
incidir en l’augment dels modes no motoritzats. Un darrer aspecte a considerar és el poc ús del
transport públic per anar als polígons, tant pel que fa als desplaçaments interns (5%) com als de
connexió (8,6%), tot i que en aquest cas té una quota lleugerament superior.
Taula 10
Repartiment modal segons tipus de flux en els desplaçaments per treball
amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans
Interns (%) Connexió (%)
Modes no motoritzats 25,7 0,6
Transport públic 5,0 8,6
Transport privat 69,3 90,8
Total 100,0 100,0
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i IERMB, EMQ 2006
TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 159

161. Dinàmiques temporals de la mobilitat
La distribució horària dels desplaçaments d’anada i tornada als polígons mostra l’existència de
diferents tipus de jornada laboral (tres torns, jornada partida, jornada continuada o amb pausa curta).
La combinació d’aquest tipus de jornades es veu reflectit en la figura 142 i dona lloc a concentracions
horàries de desplaçaments:
• La primera gran concentració de desplaçaments a o des dels polígons es produeix en la franja de
les 6 i les 9 del matí on s’ajunten les entrades dels treballadors que fan el segon torn i, sobretot,
les entrades dels que fan jornada partida i/o continuada. En aquesta franja també es poden
observar els desplaçaments de sortida dels treballadors del tercer torn. En conjunt en aquesta
franja es concentren el 50% dels desplaçaments d’anada als polígons i un 20% dels de tornada,
el que suposa una mica més de la tercera part (35%) dels desplaçaments totals.
• La segona concentració, si bé no tant important, es dona entre les 12 i les 15 hores. En aquesta
franja hi ha les entrades dels treballadors del segon torn, les sortides de les del primer i també els
desplaçaments que realitzen els treballadors que fan jornada partida per anar a dinar. En conjunt
suposen el 19% dels desplaçaments d’anada, el 21% dels de tornada i el 20% del total.
• En darrer lloc cal destacar com entre les 15 i les 21 hores hi ha les tornades dels qui fan jornada
partida o continuada. Molts d’aquests desplaçaments no s’han pogut recollir en la seva
complexitat ja que en sortir de la feina una part dels treballadors no tornen a casa (que és el que
s’ha recollit en aquest estudi) sinó que es desplacen per motius personals (a comprar, per oci,
etcètera).
Figura 142
Distribució horària dels desplaçaments d’anada i tornada al treball
als polígons de l’Antena Viladecans
Anada a la feina Tornada de la feina
18.000
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
0 a 3h 3 a 6h 6 a 9h 9 a 12h 12 a 15h 15 a 18h 18 a 21h 21 a 24h
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i ERMB, EMQ 2006
160 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

162. Figura 143
Durada mitjana (en minuts) dels desplaçaments intermunicipals
i intramunicipals per treball amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans
35
30
25
20
30,0
15
21,4
10
12,1
5
0
Intern Connexió Total
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i ERMB, EMQ 2006
Un altre aspecte analitzat de les dinàmiques temporals de la mobilitat és la durada mitjana dels
desplaçaments als polígons de l’Antena, que es situa en els 21,4 minuts.
La durada està determinada per factors diferents com la distància a recórrer, el mode de transport,
la velocitat mitjana, etc... Continuant amb els eixos d’anàlisi de la demanda de mobilitat utilitzats fins
ara, s’ha diferenciat el temps de desplaçament a partir de dues variables: segons siguin interns a
l’Antena o de connexió (vegeu figura 143), i segons el mode de transport utilitzat (vegeu figura 144).
Els resultats mostren com els qui resideixen a l’àmbit de l’Antena, que com s’ha vist representen la
meitat dels desplaçaments, triguen de mitjana 12,1 minuts per arribar o tornar dels polígons. Mentre
que els qui viuen fora, l’altra meitat dels desplaçaments, triguen 30 minuts. Els resultats són més
Figura 144
Durada mitjana (en minuts) segons mode de transport dels desplaçaments
per treball amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans
50
45
40
35 39,7
30
25
20
15
21,8
10
5 9,2
0
Modes no motoritzats Transport públic Transport privat
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i ERMB, EMQ 2006
TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 161

163. concloents si es té en compte, a més, el mode de transport. Així, els que van amb modes no
motoritzats (que estan a dintre dels desplaçaments interns) són els que menys triguen en arribar o
tornar de la feina (9,2 minuts), menys que no pas la resta de residents a l’àmbit de l’Antena que
opten per anar amb transport privat. De nou, es vol destacar que aquesta situació és possible gràcies
a la proximitat i contigüitat entre els polígons i teixit residencial, un fet característic dels tipus
d’assentaments compactes. Continuant amb els modes de transport, s’observa com arribar amb
transport públic als polígons és l’opció que implica més temps de desplaçament (39,7 minuts). Per
la seva banda, els desplaçaments amb transport privat tenen una durada mitjana molt inferior, de 21,8
minuts.
Anàlisi subjectiva de la mobilitat
L’anàlisi subjectiva permet aprofundir en les percepcions i predisposicions de la mobilitat de la
població que fa desplaçaments per treball en el sector de la indústria amb destinació als municipis
de l’Antena Viladecans.
Un primer element analitzat és la disponibilitat de carnet de conduir i de vehicle privat. Com es pot
veure a la taula 11, el 91,5% de la població disposa d’algun permís de conducció, i un 89,8% també
té vehicle privat. El 8,5% de les persones que fan desplaçaments per treball als polígons de l’àmbit
de l’Antena Viladecans no disposen de permís de conducció ni de vehicle privat.
Taula 11
Disposició de permís de conducció i de vehicle privat de la població que fa
desplaçaments per treball amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans
Percentatge
Disposa d'algún permís de conducció 91,5
Disposa de permís i vehicle privat 89,8
Disposa de permís sense vehicle privat 1,8
No disposa de permís de conducció ni de vehicle privat 8,5
Total 100,0
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i IERMB, EMQ 2006
Una segona qüestió que s’ha tingut en compte és el motiu pel qual la població es desplaça en
transport privat (vegeu taula 12).
El primer fet que es pot constatar es que qui va amb transport privat ho fa sobretot perquè triga
menys temps. Es l’opció a la qual se li dona més importància (6,74 sobre 10), fins i tot amb una
valoració superior a la que es dona pel conjunt de la Regió Metropolitana (6,63 sobre 10). El segon
motiu en importància és la manca d’alternatives en transport públic (6,32 sobre 10). En aquest cas,
com s’ha vist més amunt en analitzar l’oferta de transport públic, els principals dèficits se’n derivarien,
no pas de la manca de parades als polígons, sinó d’altres factors com la dispersió de la demanda
en origen, la distància des de la parada fins a l’empresa del polígon, o la poca freqüència de pas. De
fet, aquest darrer factor (la poca freqüència) és el tercer motiu més important pel qual la població
162 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

164. Taula 12
Motius d’ús del transport privat de la població que fa desplaçaments per
treball del sector amb destinació als polígons de l’Antena Viladecans
Grau d'importáncia
Antena
Motius d'ús del transport privat RMB
Viladecans
Estalvi en el temps de desplaçament 6,74 6,63
No hi ha cap alternativa per desplaçar-se amb transport públic 6,32 5,53
Les alternatives en transport públic tenen poca freqüéncia 5,40 4,94
Haver de desplaçar-se a diferents llocs de forma consecutiva 5,01 5,81
La disponibilitat d'aparcament en el lloc de destinació 4,30 4,25
Les alternatives en transport públic tenen massa transbordaments 4,11 3,92
La seguretat o la sensació de protecció 2,80 2,49
El menor cost 1,65 1,83
Font: ATM, Generalitat de Catalunya i IERMB, EMQ 2006
declara que utilitza el transport privat amb una valoració de 5,4 sobre 10. A més, si es compara amb
la importància que li donen a aquest motiu la resta de residents metropolitans (4,94 sobre 10) es pot
corroborar com la poca freqüència del transport públic és un element molt percebut pels treballadors
dels polígons de l’Antena.
TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 163

166. 5. DIAGNOSI QUALITATIVA:
RECULL D’ENTREVISTES

168. Diagnosi qualitativa: recull d’entrevistes
L’entrevista en profunditat és una tècnica d’anàlisi qualitatiu basada en una conversa estructurada
al voltant d’un guió que recull aquells temes que es tractaran en aquesta. Un dels punt forts
d’aquesta tècnica és la flexibilitat que permet ja que, si bé hi ha un guió previ amb les qüestions a
tractar durant l’entrevista, el desenvolupament de la conversa permet fer emergir nous temes i línies
d’investigació que no s’havien plantejat inicialment però que poden ser interessants de ser tingudes
en compte.
En el cas que ens ocupa, els polígons a l’àmbit de l’Antena Viladecans, s’han realitzat un total
de 20 entrevistes en profunditat a persones representants d’entitats, associacions, administra-
cions i empreses ubicades en el territori. La informació que s’ha generat a partir d’aquestes
entrevistes es presenta en aquest capítol i s’estructura en tres punts: mobilitat, serveis i relació
entre els agents.
Mobilitat
• Accessibilitat en ferrocarril:
— L’àmbit de l’Antena Local Viladecans està servit per dues línies de ferrocarril: la línia Baix
Llobregat-Anoia d’FGC i la línia de Tarragona d’Adif.
— En el primer cas, la línia només té dues estacions en l’àmbit d’estudi, i cap de les dues dóna
servei degut a la seva distància als polígons. En el cas de la línia d’Adif, diverses estacions
donen servei als municipis de l’àrea: El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels i
Platja de Castelldefels.
— Malgrat la presència d’estacions de ferrocarrils en els 5 municipis de major població, diversos
dels actors consultats plantegen dificultats relacionades amb l’accessibilitat amb aquest mitjà
de transport:
1. L’accessibilitat en el darrer quilòmetre: l’accés en ferrocarril permet un accés ràpid i còmode
entre dos punts, però planteja dificultats quan el desplaçament des de l’origen a l’estació
i/o des de l’estació fins al punt de destinació no és còmode. El problema es planteja quan
no hi ha unes condicions òptimes per fer aquest darrer desplaçament: manca de
senyalització, manca de transport complementari (servei de bus, bicicleta, etc.). Aquesta
situació, tot i que no és generalitzable, afecta a alguns polígons.
2. Els serveis de ferrocarril no s’ajusten a la demanda dels treballadors/es, principalment pel
que fa a freqüències i orígen-destinació dels serveis.
— Freqüències: en hora punta hi ha un servei cada 10 minuts aproximadament que
s’amplia fins als 30 minuts a les hores vall. Es considera que la mitja hora d’espera en
hora vall és un temps excessiu que limita l’atractivitat d’aquest mitjà per part de
potencials usuaris.
DIAGNOSI QUALITATIVA: RECULL D’ENTREVISTES 167

169. — Orígen-destinació dels serveis: la configuració de la xarxa ferroviària limita els
desplaçaments entre algunes de les poblacions de la demarcació (El Prat-Sant Boi, per
exemple) o amb altres municipis de la comarca (Castelldefels-Molins de Rei o Gavà-
Sant Vicenç dels Horts). L’absència de punts de transbordament entre les diverses línies
de ferrocarril que donen servei a la comarca obliga en molts casos a passar per
Barcelona per realitzar aquests desplaçaments.
• Servei d’autobús:
— La principal queixa plantejada per alguns dels actors consultats és el que fa referència a
l’esquema i disseny de la xarxa, que respon a un tipus de mobilitat relacionada amb l’oci o amb
el lloc de residència, però no amb una mobilitat relacionada amb el lloc de treball.
— Altres qüestions que cal millorar són les que fan referència a la seguretat en els accessos fins
a les parades d’autobús (passos de vianants, passos soterrats o elevats, il·luminació, etc.) i
l’estat de les parades i marquesines d’autobús (manteniment i informació disponible).
— Com ja passa en el cas de la xarxa de ferrocarril, alguns desplaçaments entre municipis no són
fàcils, tot i la proximitat geogràfica.
• Accés en bicicleta:
— Tot i que aquesta qüestió només ha aparegut de forma puntual en algunes de les entrevistes,
cal destacar que en general no hi ha cap infraestructura ni xarxa de carrils bicicleta a la
demarcació que permeti l’accés en aquest mitjà amb relatives condicions de seguretat.
Únicament Begues amb una xarxa de carrils bicicleta i el Prat de Llobregat amb el que
s’anomena xarxa de carrers bici, disposen d’una mínima infraestructura que permet accedir en
bicicleta a alguns polígons d’activitat econòmica.
— La possibilitat d’accedir en bicicleta és considerada factible en la majoria de polígons de la
zona analitzada degut a la orografia plana que presenten, i la proximitat dels polígons industrials
respecte dels nuclis urbans. L’aspecte limitador per fer ús d’aquest mitjà segons algunes de
les persones consultades és la manca de seguretat que perceben els potencials usuaris i
l’absència d’infraestructures que permetin la connectivitat entre el nucli urbà i les zones
industrials, entre ciutats properes i entre polígons que es troben limítrofes.
— Cal destacar que polígons de recent construcció no han incorporat infraestructures de carril-
bici en el disseny, desaprofitant la possibilitat de facilitar l’accés en un mode sostenible
ambientalment i econòmica al lloc de treball.
— Davant d’aquesta situació, algun municipi està molt interessat en desenvolupar un servei públic
de préstec de bicicletes elèctriques, similar al servei de Bicing de Barcelona. El principal
aspecte que frena la implementació d’aquest servei és el model de gestió del sistema. Altres
qüestions que han de ser tingudes en compte són l’absència actual d’infraestructures que
garanteixin el desplaçament en unes mínimes condicions de seguretat (carrils bicicleta,
il·luminació, senyalització a les cruïlles, etc.) per la qual cosa caldrà fer una inversió per millorar
aquesta situació si es vol promocionar l’ús de la bicicleta en els trajectes a la feina.
— Finalment, també cal tenir en compte els dèficits pel que fa a la cultura de mobilitat en bicicleta,
la qual cosa pot limitar el desenvolupament del projecte per manca d’usuaris interessats en
participar-hi. A pesar d’aquestes dificultats plantejades, algunes empreses i municipis estan
168 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

170. treballant per desenvolupar projectes relacionats amb la mobilitat en bicicleta com el servei
públic de bicicletes elèctriques, aparcaments per bicicletes, etc. i la seva implementació a curt
termini.
• Accessibilitat a peu: els principals aspectes a destacar pels interlocutors consultats són les
dificultats per accedir a peu als polígons degut, bàsicament, a dos qüestions:
— Dèficits de seguretat en els accessos: absència de voreres en alguns casos, absència de
passos de vianants que impedeixen creuar els carrers o carreteres amb seguretat i, en els
casos que sí existeixen passos de vianants, aquests no són respectats pels vehicles o la pintura
no és visible.
— Dèficits de comoditat en els accessos: la manca de permeabilitat d’algunes infraestructures
(vies de ferrocarril i autopistes, principalment) degut a l’absència de passos soterrats o elevats
per creuar-les és un factor que limita l’accessibilitat a peu als polígons, principalment en el cas
de Castelldefels i de Gavà. Una vegada s’ha accedit a peu al polígon, la presència habitual de
vehicles aparcats sobre les voreres o el mal estat d’aquestes voreres no facilita un accés en
condicions al lloc de treball.
• Accessibilitat en vehicle privat
— Els principals dèficits plantejats per les persones consultades a les entrevistes són els que fan
referència als dèficits de connexió de la xarxa bàsica amb els polígons, principalment en l’eix
de la C32. Es considera que, degut a la ubicació dels polígons entre l’autopista i el nucli urbà,
els enllaços viaris concentren el trànsit de vehicles que es dirigeix als polígons i el que va en
direcció al nucli urbà. Aquesta concentració de trànsit suposa retencions en determinades
hores del dia i per aquest motiu proposen repensar alguns dels accessos als polígons i crear-
ne de nous (nou accés al sector Alcampo de Sant Boi des de la C32 en sentit sud o al polígon
Massotes de Gavà).
— Els polígons d’activitat econòmica que reben més queixes pel que fa a l’aparcament de vehicles
són aquells que es troben situats dins del nucli urbà o molt propers, per la qual cosa els
treballadors que hi accedeixen en vehicle privat es veuen obligats a competir per un espai
d’aparcament amb els veïns de la zona. Els polígons de construcció més antiga i amb una
planificació deficient també presenten dèficits de places d’aparcament. Els polígons de més
recent construcció tenen relativament cobertes les necessitats d’aparcament de vehicles i
s’han tingut en compte en el disseny del polígon.
— La presència d’alguns polígons que han quedat dins de nucli urbà degut al creixement urba-
nístic dels municipis suposen queixes dels veïns de la zona en quan a la circulació de vehicles
pesants per accedir a les naus així com per possibles molèsties de sorolls i/o males olors.
Els serveis en els polígons de l’Antena Local Viladecans
En general, els polígons d’activitat econòmica de l’àmbit de l’Antena Local Viladecans es troben en
bon estat de conservació. En la gran majoria dels casos, són els ajuntaments els qui s’encarreguen
de fer el manteniment dels polígons, a vegades per iniciativa pròpia dins dels seus plans de
manteniment i, en d’altres ocasions, de manera reactiva davant de les queixes formulades i per les
empreses ubicades en els polígons.
DIAGNOSI QUALITATIVA: RECULL D’ENTREVISTES 169

171. Tant sols una minoria de polígons disposen de gestor encarregat de fer-ne el manteniment, i en tots
els casos es tracta d’espais singulars i amb alguna particularitat: parcs de negocis (Viladecans
Business Park), parcs de recerca (Parc Mediterrani de la tecnologia de Castelldefels), centres logístics
(Prologis Sant Boi o ZAL Prat), polígon Mas Blau I i II (gestió, comercialització i manteniment dels
espais). o recintes aeroportuaris (AENA el Prat) els quals disposen d’un ens encarregat de la
comercialització i del manteniment dels espais.
Val a dir que totes les parts consultades, tant des dels diferents nivells de l’administració com
associacions empresarials, coincideixen en la necessitat d’establir noves fórmules de gestió dels
polígons que permetin crear un marc que estipuli com s’ha de fer aquest manteniment, qui n’és el
responsable i la font de finançament. Un bon moment per establir aquest marc de relació pel que fa
a la gestió del manteniment és en el moment de la planificació urbanística, ja que després és més
difícil arribar a acords entre les parts.
En general, l’àmbit de l’Antena Local Viladecans és un territori heterogeni i variat pel que fa a la
tipologia de polígons, disseny, any de construcció, superfície, ubicació i característiques de naus i
d’empreses instal·lades. L’actual situació de crisi econòmica planteja alguns aspectes que caldrà
seguir de prop en relació a la tipologia de naus i espais que puguin necessitar les empreses així com
analitzar si les llicències d’activitat s’adeqüen a les noves activitats que es puguin desenvolupar a la
demarcació, previsiblement orientades a la recerca i el desenvolupament, i l’activitat productiva d’alt
valor afegit.
Es considera que a nivell d’oferta d’espais no hi haurà problemes perquè hi ha molta diversitat:
oficines, disponibilitat de naus, etc., de fet, es considera que hi ha complementarietat d’espais entre
els diferents municipis de l’àmbit. Tot i així es reconeix la necessitat d’unificar i homogeneïtzar
urbanísticament els polígons de manera que es reforci la imatge de marca que es vol donar a la zona.
En aquest sentit, es podria fer un pas més i plantejar la possibilitat de mancomunar serveis i de
repartir les càrregues i els beneficis entre els municipis de la zona.
• Serveis generals:
En general, els interlocutors consultats consideren que els serveis bàsics queden ben coberts:
— Subministrament elèctric, no hi ha queixes respecte a la disponibilitat de potència elèctrica. Tot
i així, des del sector industrial es comenta que cal tenir en compte l’actual situació de crisi que
fa que la demanda de potència elèctrica sigui inferior a un moment de creixement econòmic.
— En d’altres casos no s’han plantejat queixes per la potència elèctrica sinó per la qualitat
d’aquest subministrament en referència als microtalls que pateixen algunes empreses. Aquests
microtalls en el subministrament poden suposar per les empreses que els pateixen importants
pèrdues econòmiques i de temps per la necessitat de reiniciar alguns processos de fabricació
i/o que es malmetin materials i productes de fabricació.
— Serveis de restauració, els polígons més grans solen disposar d’aquests serveis, en algunes
ocasions per duplicat; en el cas dels polígons més petits és més difícil trobar aquest servei. Els
polígons ubicats dins del nucli urbà no disposen d’aquest servei però solen tenir-ne a les
proximitats.
— Benzineres, els polígons amb major extensió disposen d’aquest servei.
170 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

172. — Enllumenat, no s’han plantejat queixes en aquest sentit.
— Manteniment: tret de qüestions puntuals específiques d’algun polígon en concret (canvis en el
planejament urbanístic, per exemple) la majoria de polígons tenen un manteniment correcte. En
alguns casos, el manteniment de les zones verdes i l’arbrat, en aquells polígons que en tenen,
sol ser desigual.
• Serveis avançats:
— Aparcaments per vehicles pesants, tant sols 3 municipis disposen d’aquest servei: Gavà, el Prat
de Llobregat i Sant Boi (2 recintes destinats a aquest servei), alguns dels quals amb serveis
complementaris com benzinera, túnel de rentatge o cafeteria. No obstant, hi ha la percepció
que encara són necessaris més espais d’aparcament per vehicles pesants degut a la gran
quantitat d’activitat industrial de la demarcació i la presència d’aquest tipus de vehicles que
queden aparcats en els mateixos polígons o en solars sense un ús definit.
— La (presència/absència) de la xarxa de fibra òptica en el territori és el servei més citat pels
diferents actors consultats. Es considera que aquesta infraestructura permet augmentar les
potencialitats del territori, dels polígons d’activitat econòmica i de competitivitat de les
empreses. Actualment, la xarxa de fibra òptica a la demarcació està en un moment embrionari
i només està disponible com a xarxa que connecta algunes dependències municipals
(ajuntament, biblioteca, serveis tècnics, centre de serveis a empreses, etc.). Només un dels vuit
municipis de la demarcació ha assumit el desenvolupament de la xarxa de fibra òptica a tot el
municipi, polígons inclosos. Aquesta actuació ha rebut els elogis del sector empresarial pel
que suposa a nivell de competitivitat del territori respecte altres zones de la demarcació i de la
comarca, així com la millora de la competitivitat per les empreses.
Alguns dels actors consultats consideren que el desenvolupament del clúster dels sistemes de
mobilitat intel·ligent passa per desenvolupar una xarxa de fibra òptica a tot el territori que sigui
un factor atractor més (però no l’únic) perquè s’hi instal·lin empreses tecnològiques i d’alt valor
afegit.
— Oficines d’entitats financeres, només algun dels polígons singulars disposen d’aquest servei.
Aquest dèficit planteja queixes per part d’empreses ja que les obliga a desplaçar-se fins al nucli
urbà per realitzar algunes gestions amb el conseqüent consum de temps. La possibilitat de
flexibilitzar i adaptar la normativa d’usos de les activitats dels polígons permetria la instal·lació
d’aquest tipus de servei, sempre i quan hi hagués cert interès per part de les entitats financeres.
— Serveis postals: correcte, sense queixes tot i que alguns dels interlocutors empresarials
plantegen la possibilitat d’instal·lar oficines de correus dins d’aquelles zones industrials
formades per diversos polígons grans.
— Centres de suport a l’empresa: tots els municipis tret de Sant Climent de Llobregat i de Begues
disposen d’un centre de suport a l’empresa. A més, cal destacar que, excepte en el cas de
Castelldefels, es troba ubicat en un polígon d’activitat econòmica del municipi. Aquesta
proximitat al teixit industrial és molt ben valorada per les empreses per la facilitat d’accés als
recursos, la informació i altres qüestions relacionades amb el món de l’empresa que suposa
aquesta proximitat. De fet, el sector empresarial valora molt bé la tasca realitzada des d’aquests
espais i lamenten que el suport que reben dels tècnics municipals no sempre va acompanyada
de recolzament a nivell polític.
DIAGNOSI QUALITATIVA: RECULL D’ENTREVISTES 171

173. • En general:
— Preu dels lloguers i de venda de naus industrials: l’actual situació de crisi econòmica ha
provocat la presència d’un elevat número de naus en lloguer o en venda a tots els municipis
de la demarcació, tot i així els preus de lloguer i de compra de les naus es consideren
excessius, sobretot per les petites i mitjanes empreses. Es percep que l’oferta de sòl i de naus
està en poques mans que juguen amb els preus i estan disposats a tenir les naus buides abans
de rebaixar preus.
Algun dels interlocutors apunten que, degut a la proximitat a Barcelona i a les bones condicions
de comunicació de la zona, aquest preu no baixarà. Aquest fet pot provocar una deslocalització
d’aquelles empreses el producte de les quals sigui de baix valor afegit. Per contra, aquests
preus elevats de lloguer o compra només seran assumibles per aquelles empreses amb
producció o serveis d’alt valor afegit que puguin imputar el cost en el producte o servei sense
perdre competitivitat.
— Els representants i interlocutors d’associacions d’empresaris comenten que no hi ha un plans
d’emergències globals pels polígons, només disposen d’aquests plans les empreses que hi
estan obligades per llei degut a l’activitat que desenvolupen. El problema rau en el moment en
que les empreses properes a l’empresa generadora de l’incident no saben com actuar en cas
que s’activi la situació d’alerta i emergència. Per aquest motiu plantegen la possibilitat de
realitzar alguna formació o elaboració d’un pla d’emergències a nivell de totes les empreses
ubicades en cada polígon.
Relacions entre els agents
• Una de les dificultats amb que es troben els municipis és la dificultat per disposar d’un cens de
les empreses del municipi actualitzat anualment des de la supressió de l’IAE. Disposar d’aquesta
informació permetia als municipis adequar les seves accions de promoció econòmica i ajustar-les
a les necessitats de les empreses. Únicament un municipi destina recursos de forma bianual a
disposar d’una base de dades actualitzada amb les dades de les empreses.
• A nivell empresarial es plantegen qüestions referides a la complexitat dels tràmits administratius per
aconseguir autoritzacions, permisos, llicències, etc. la qual cosa obliga a les empreses a destinar
part dels seus esforços a adequar-se a la legislació vigent i no a la producció i prestació de serveis.
En aquest sentit, les entitats empresarials proposen la unificació de la normativa en els 7 municipis,
la simplificació dels tràmits i la creació d’una finestreta única per gestionar l’obertura de negocis i
empreses.
• Un altre aspecte destacat pel col·lectiu empresarial és denunciar l’elevada mortalitat que pateixen els
emprenedors que inicien una nova activitat empresarial. En aquest sentit, es considera que és ne-
cessari replantejar les polítiques actuals d’ocupació adreçades als emprenedors degut a una vegada
finalitza la tutorització per part de les diferents organitzacions que promouen aquests processos.
• La constitució del clúster sobre Sistemes Intel·ligents de la Mobilitat a la zona Delta està promovent
una nova forma de relació entre els diferents municipis. Les dificultats per aconseguir uns objectius
de forma individual i l’actual situació de crisi i de manca de recursos ha facilitat que es passi de
treballar sota una visió més àmplia i de conjunt que permeti racionalitzar els recursos i aprofitar les
sinergies entre tots els municipis del territori, especialment en el cas de promoure el clúster.
172 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

174. • Amb els dèficits de finançament dels ajuntaments es considera que la tendència ha d’anar a buscar
sinergies i complementarietats i defugir de duplicitats de recursos. Per aquest motiu, molts actors
estan pendents de com es desenvolupa aquesta nova forma de relació entre administracions
municipals per la promoció econòmica del territori, així com les dificultats que es plantegen (a nivell
legislatiu com de maduresa social i política) i com es resolen.
• Un altre aspecte en el que coincideixen les diverses parts consultades és la debilitat de
l’associacionisme entre el col·lectiu d’empresaris. La tradició industrial d’aquesta zona del Baix
Llobregat és relativament recent, de fet els primers polígons industrials daten de finals dels anys
60 i inici dels 70’s. Aquest fet podria explicar en certa manera la feblesa de les relacions
interempresarials en aquest territori. El fet que es tracti de petites empreses multi-sectorials: tallers,
instal·ladors, empresa auxiliar, etc. també ha dificultat aquest associacionisme empresarial.
Tot i aquesta debilitat de l’associacionisme, els diferents actors consultats consideren important i
necessari tenir un interlocutor que faciliti la comunicació entre l’ajuntament i les empreses dels
polígons en aquelles qüestions considerades d’interès per les dues parts com poden ser l’estat
de conservació del polígon, noves línies d’actuació a desenvolupar o la detecció de necessitats
en quan a formació dels treballadors.
El col·lectiu d’empresaris és conscient d’aquesta manca d’associacionisme i ho relaciona amb
dos qüestions. Per una banda, l’absència de grans problemàtiques que motivin als empresaris a
associar-se i, per altra, la situació de crisi econòmica que fa que els empresaris prioritzin el seu
negoci per sobre d’altres qüestions.
• Davant d’aquesta situació de debilitat o absència d’associacionisme empresarial, la majoria de
municipis ha optat per fomentar-lo directament i per promoure activitats que facilitin el coneixement
entre les empreses del mateix municipi a partir de jornades de networking empresarial per aprofitar
les sinergies. Val a dir que aquestes activitats es continuen organitzant a nivell local i no
supramunicipal de manera que hi participen les empreses de cada municipi. Plantejar jornades
conjuntes de networking dels 7 municipis seria una bona manera de visualitzar aquesta voluntat
de treballar de forma conjunta en el territori.
Un altre aspecte a desenvolupar és el de canviar el discurs crític amb el col·lectiu d’empresaris
que positivitzi la tasca realitzada com element generador d’ocupació i de riquesa. Per aquest motiu,
alguns municipis estan desenvolupant diferents accions en aquesta línia: donar a conèixer empreses
singulars del municipi a partir de petites càpsules audiovisuals pel consum de la xarxa de televisions
locals, vídeos promocionals a youtube, o creació de guardons adreçats a premiar empreses.
Llistat d’entrevistes
Es van realitzar un total de 20 entrevistes al llarg dels mesos de juliol i setembre de 2010 a persones
de referència, tant a nivell d’administració com d’empreses implantades en el territori:
Representants de l’administració pública:
• Ajuntament de Sant Boi. Promoció econòmica.
• Ajuntament de Begues. Alcaldia.
• Ajuntament de Gavà. Regidoria de Promoció Econòmica i participació ciutadana.
DIAGNOSI QUALITATIVA: RECULL D’ENTREVISTES 173

175. • Ajuntament de Viladecans. Àrea de Promoció de la ciutat.
• Ajuntament de Castelldefels. Promoció Econòmica i Comerç.
• Ajuntament del Prat. Promoció Econòmica i Comerç.
• Ajuntament de Sant Climent de Llobregat.
• Consell Comarcal del Baix Llobregat. Àrea de Desenvolupament Estratègic.
Representants d’empresaris:
• Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Baix Llobregat.
• PIMEC-Gavà
• Associació Empresaris del Parc Empresarial de Gavà
• Associació Empresaris del Prat
Representants d’empreses:
• Dextrum. Sant Boi de Llobregat.
• Olivé Química, s.a. Gavà.
• Gemap. Viladecans.
• J. Juan, S.A. Gavà.
• Sumol Pharma S.A. Castelldefels.
Representants d’equipaments i institucions singulars:
• Viladecans Business Park. Viladecans
• Parc Mediterrani de la Tecnologia. Castelldefels.
• Clúster Sistemes Intel·ligents de Mobilitat.
174 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

176. 6. CONCLUSIONS

178. Conclusions
L’àmbit de l’Antena Viladecans agrupa 7 municipis situats al delta del Llobregat (Castelldefels, El Prat
de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans) i als vessants del massís del Garraf (Begues
i Sant Climent de Llobregat). En total ocupen una superfície de 178,2 km2 i tenen una població de
327.459 residents.
L’estructura econòmica de l’àmbit de l’Antena es caracteritza pel pes que té el sector serveis. El
74,7% dels ocupats corresponen a aquest sector, un percentatge lleugerament superior a la mitjana
catalana (73,3%) i sobretot a la del conjunt de la comarca del Baix Llobregat (69,3%). Per contra el
sector industrial té un pes inferior. Mentre que a l’Antena representa el 14,6% de l’ocupació, a
Catalunya és el 16,6% i al Baix Llobregat és el 20%. Per municipis s’observen diferències importants.
Gavà i Sant Climent tenen un pes major de la indústria (19,2% i 31,4%). Tots dos es situen per sobre
de la mitjana catalana i en el cas de Gavà en la mitjana de la comarca. Sant Boi es situa amb un nivell
intermedi (16,9%) amb valors semblants a la mitjana catalana. En Viladecans i en El Prat l’ocupació
en la industria té un pes menor (13,9% a tots dos municipis). Per últim a Begues i, sobretot a
Castelldefels, hi ha molt pocs pes a la industria (el 12,3% i el 7,4%, respectivament).
En aquest territori hi ha 41 polígons d’activitat econòmica que sumen una superfície total de
1.540 hectàrees. El creixement dels polígons data de les darreries dels anys seixanta i s’accentua
en les dècades posteriors, especialment als vuitanta i noranta, quan la industria que hi havia a la
ciutat de Barcelona es relocalitza en els municipis dels voltants. Més recentment, encara s’han
desenvolupat o estan en execució nous sectors d’activitat econòmica que responen a noves
tipologies (parc empresarial/de negocis, parc logístic, parc científic/tecnològic).
Així doncs, els desenvolupament dels polígons és un procés relativament recent a l’àmbit de
l’Antena la qual cosa fa que l’estat dels polígons pel que fa al seu disseny funcional (vialitat,
accessos) sigui força bo en comparació a d’altres indrets del territori català. A més, l’esforç dels
ajuntaments en el manteniment i millora d’aquests espais es tradueix en el bon estat general
de la urbanització i de la senyalització, i també en la presència d’equipaments i espais de suport
a les empreses:
• Polígon Estruch (El Prat): Centre de Promoció Econòmica de El Prat de Llobregat.
• Polígon Pratenc i ZAL-El Prat (El Prat): Service Center.
• Polígon Massotes (Gavà): Centre de Suport a l’Empresa.
• Fonollar Sud (Sant Boi): Sant Boi Centre Serveis, Viver d’Empreses.
• Can Calderon (Viladecans): Centre Municipal de Promoció Econòmica i Serveis a les Empreses.
Sobre la base de les primeres industries, el Pla General Metropolità del 1976 proposa una ordenació
dels espais d’activitats econòmiques a l’àmbit de l’Antena que donen lloc al mapa de polígons actual.
CONCLUSIONS 177

179. El mapa actual es caracteritza per l’existència de grans àrees d’activitat econòmica (a l’eix de la
C-245/C-32, a l’est i oest del municipi del Prat, a l’àrea polígon Pratenc/ZAL) i per la contigüitat
dels polígons amb el teixit residencial (seguint el model de ciutat compacta). Aquests trets
confereixen als polígons i al territori en general uns avantatges:
• L’existència de grans àrees d’activitat permet l’assoliment d’economies d’escala pel que fa a la
localització d’infraestructures, equipaments i serveis. Per exemple els centres de serveis als que
s’han fet esment abans, les millores en accessibilitat derivades de la construcció de la C-32, el nivell
de servei de les parades de tren i d’autobus, i també altres infraestructures com el túnel de vent
que hi ha en previsió...
• L’existència de grans àrees d’activitat també permet gestionar d’una manera més eficient els
polígons en aspectes com la senyalització interna i externa, i el manteniment dels espais
públics.
• La proximitat al teixit residencial dota als polígons de dos clars avantatges. En primer lloc, com s’ha
vist, els desplaçaments en modes no motoritzats, presenten una quota considerable (12,7%),
sobretot si es comparen amb altres indrets de Catalunya. Les línies d’actuació adreçades a la
millora de la permeabilitat entre el teixit residencial i els polígons redundaran en que aquests tipus
de desplaçaments augmentin.
• En segon lloc, la proximitat entre el teixit residencial i els polígons permet que les empreses i els
treballadors puguin gaudir més dels serveis urbans, com per exemple els establiments de
restauració, hotels, comerços, oficines bancàries, serveis a les empreses, etc.
Totes aquestes característiques específiques dels polígons d’activitat es combinen amb d’altres
característiques generals de tot l’àmbit de l’Antena Viladecans. Unes característiques que
generen potencialitats de desenvolupament:
• Localització al bell mig d’una de les 10 aglomeracions metropolitanes més importants d’Europa,
la qual cosa permet disposar de serveis avançats, un mercat de treball ampli i amb molta
especialització, i en general avantatges derivades de les economies d’aglomeració.
• Accessibilitat externa. Proximitat a l’aeroport i al port, que connecten la regió metropolitana amb
el món tant pel que fa a les mercaderies com als passatgers. A nivell de transport de mercaderies
per ferrocarril cal destacar la connexió del port amb amplada de via europea fins al tram el Papiol-
Mollet i des d’aquí pel traçat de l’AVE fins a la frontera francesa. La xarxa viària de gran capacitat
connecta els municipis de l’Antena amb els principals eixos i corredors ibèrics i europeus (connexió
interior península A-2, AP-2; corredor mediterrani AP-7).
• Accessibilitat interna. La xarxa viària principal connecta l’àmbit de l’Antena amb els principals
eixos i corredors metropolitans (eix del Llobregat A-2, AP-2; amb Barcelona, C-31, C-32). La
xarxa de rodalies connecta amb el continu urbà barceloní (línies R2, R2 sud i R2 nord de
Rodalies de Catalunya). La futura L-9 de metro i el projecte d’extensió de la línia C3 de rodalies
des de Cornellà fins a Castelldefels, passant per Sant Boi, Viladecans i Gavà milloraran la
vertebració interna.
• Governança. Voluntat per part dels ajuntaments, administracions (Consell Comarcal i Generalitat
de Catalunya), i d’altres agents (Cambra de Comerç de Barcelona, associacions d’empresaris,
178 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

180. universitats) per treballar de manera coordinada amb projectes comuns i transversals. P.ex.
Innobaix, Pacte per a l’ocupació, el desenvolupament econòmic i la cohesió social de la comarca
del Baix Llobregat, Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Parc Mediterrani de
la Tecnologia (PMT).
• Coneixement. La presència de diverses facultats universitàries i centres de recerca i d’investigació
al Parc Mediterrani de la Tecnologia és un valor afegit pel territori. Disponibilitat d’espais i de metres
quadrats per acollir més centres i grups de recerca al PMT, o d’altres activitats intensives en
coneixement al Parc Empresarial d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de Viladecans.
• Qualitat de vida. La diversitat de paisatges i la riquesa d’espais del territori (parc agrari, zones
forestals, platges, etc.), així com la complementarietat amb les zones urbanitzades, permet una
gran diversitat d’usos, tant a nivell productiu com de lleure i esbarjo. Tot plegat li dona una qualitat
de vida alta al territori.
• Projectes estratègics. A l’àmbit de l’Antena es disposa de projectes estratègics: Els clústers
relacionats amb el sector de la mobilitat, especialment el Clúster 6M (Sistemes de Mobilitat
Sostenible i Intel·ligent), el Clúster de la Logística, i el projecte de Ciutat de la salut mental a Sant
Boi. També cal destacar el futur Parc Empresarial d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de
Ca n’ Alemany a Viladecans.
CONCLUSIONS 179

181. Epíleg
Cap a un nou model de gestió dels polígons d’activitat
econòmica
El nou Pla de Política Industrial (2010-2020) elaborat i presentat pel Govern de la Generalitat de
Catalunya estableix, com a ideari programàtic, una aposta de futur on es prioritza la indústria com a
sector capdavanter dins l’activitat econòmica de Catalunya. Entre d’altres, aquest pla anuncia un
seguit de propòsits que, en major o menor mesura, afecten als nostres polígons i en concret a la
gestió dels mateixos.
Com a model de gestió, en tot cas, serà necessari que integri, per un costat els elements bàsics del
polígon industrial, com són l’enllumenat, els sistemes contraincendis, la vialitat, el clavegueram, la
neteja, les zones verdes, el transport públic i la seguretat, juntament amb les infraestructures bàsiques,
és a dir, el servei d’electricitat, gas, aigua i telecomunicacions, en tots els seus components, a part
d’altres serveis i equipaments. Però a més, caldria poder incorporar altres elements claus per a la
competitivitat del polígon, com és la cooperació empresarial o les possibilitats de transferència de
coneixement de les empreses, en col·laboració amb els centres d’investigació, així com els centres de
formació, o la possibilitat d’establiment de serveis necessaris per a les empreses i per a les persones.
Les fortaleses apuntades en el capítol de conclusions anterior precisament permeten evidenciar que
en els polígons de la demarcació de l’Antena Local de Viladecans es donen precisament, com a cap
d’altre indret, les condicions objectives per poder treballar cap a un model de gestió integrada del
sostre industrial i tecnològic de manera unificada.
Però la manca d’un model de gestió definit és la tònica general en aquest àmbit, no solament a la
demarcació de l’Antena sinó a tot Catalunya. Per tant, inicialment s’haurà d’anar casa a cas i veure
en cada polígon o parc quin tipus de gestió es desenvolupa. A grans trets podem dir que
majoritàriament avui per avui la gestió d’aquests polígons és municipal, encara que existeixen diverses
particularitats, tant des del punt de vista de gestió com des del punt de vista d’organització col·lectiva
segons els polígons, que cal ressaltar
Si observem el detall:
• En el municipi de Castelldefels:
— Camí Ral: no hi ha cap associació de tot el polígon, tot i que els edificis d’oficines estan
constituïts com a junta de propietaris i es gestionen ells mateixos la seguretat, la neteja i les
despeses pròpies de manteniment de l’edifici.
— Parc Mediterrani de la Tecnologia: El Parc disposa de gerència, com a figura encarregada
del manteniment i promoció dels espais, i a més, amb la possibilitat d’adaptar els espais a les
necessitats de les empreses i d’aconseguir tarifes més competitives en alguns serveis
(electricitat, missatgeria, etc.).
180 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

182. Pel que fa a l’associacionisme del teixit empresarial local, cal destacar que la Federació de
Comerciants s’ha reconvertit en Federació d’Empresaris, tot agrupant el col·lectiu de comerç i
d’empresa sota un mateix grup.
• En el municipi de Gavà:
— Les Parets- Barna Sud: existeix l’Entitat de Conservació Parc Comercial Barna Sud com a ens
responsable de la comercialització i manteniment dels espais del centre comercial.
— Polígon La Post, Les Massotes, El Regàs, Camí Ral: existeix l’Associació d’Empresaris del
Parc Empresarial de Gavà que agrupa les empreses ubicades en els polígons i fan
d’interlocutors davant de l’ajuntament. No obstant, és l’ajuntament l’encarregat de fer el
manteniment del polígon (senyalització, neteja, enllumenat, etc.).
— Gavà Park: la Junta de Compensació, que es va constituir en finalitzar les obres d’urbanització,
es va transformar en Entitat Urbanística de Conservació encarregada del manteniment dels
espais del polígon.
Pel que fa a l’associacionisme, l’Associació d’Empresaris del Parc Empresarial de Gavà està
treballant perquè els empresaris s’associïn i hi hagi una major interlocució entre el col·lectiu i
l’Ajuntament.
• En el municipi del Prat de Llobregat:
— Mas Blau I i II: L’Entitat de Conservació Parc de Negocis Mas Blau s’encarrega de fer el
manteniment del polígon (jardineria, enllumenat, etc.). Per altre costat existeix un ens específic
de gestió que s’encarrega de la comercialització dels espais.
— Pratenc: Associació Administrativa de Cooperació polígon industrial Pratense que exerceix
d’entitat interlocutora entre els associats.
— Zal: La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) és gestionada per CILSA, qui ofereix espais diversos
com oficines, naus industrials, etc. i s’encarrega dels serveis que puguin necessitar les
empreses a nivell de telecomunicacions, missatgeria, etc. En aquest polígon, a més, cal
destacar la gestió privada d’una Llar d’infants per als treballadors i treballadores del polígon.
Pel que fa a l’associacionisme del teixit productiu, cal esmentar l’Associació d’Empresaris del Prat
(ACIP), que promou la interlocució del món empresarial amb l‘ajuntament i la realització de
campanyes informatives, conferències, seminaris i sessions de treball adreçades als seus associats
i al conjunt del teixit empresarial del municipi.
• En el municipi de Sant Boi de Llobregat:
— Can Calderón: existeix una Associació Administrativa de Cooperació Can Calderón.
— Sales: existeix l’ associació administrativa de cooperació del polígon Sales, que agrupa algunes
de les empreses ubicades al polígon.
— Prologis Park: L’empresa Prologis gestiona el parc logístic, en fa el manteniment i adequa les
naus a les necessitats de les empreses que s’hi ubicaran.
— Polígon Salines: existeix una Associació Administrativa de Cooperació del sector Salines.
EPÍLEG 181

183. Pel que fa a l’associacionisme empresarial, hi ha constituït el consell de mecenatge, en el qual
8 empreses de referència de la ciutat assessoren l’alcalde en qüestions relacionades amb l’àmbit
econòmic. Paral·lelament, des de promoció econòmica s’està treballant per fomentar l’associacio-
nisme entre el col·lectiu empresarial, tal i com ja s’ha fet amb el sector comerç. Per aquest motiu es
promouen accions adreçades a constituir espais de trobada i coneixement mutu entre les empreses
del municipi per trobar sinergies i desenvolupar projectes comuns.
• En el municipi de Viladecans:
— Can Calderón: Associació administrativa de cooperació Can Calderón.
— Parc de Negocis de Viladecans: l’empresa Goodman és l’entitat que s’encarrega de gestionar
tot el parc empresarial i d’oficines: manteniment, seguretat, jardineria, etc.
Pel que fa a l’associacionisme, el municipi té diverses entitats i organitzacions que agrupen al col·lectiu
empresarial de la ciutat. El Club d’Empresaris de Viladecans, l’Associació d’Empresaris de Viladecans
(AEVI), la Xarxa Comercial de Viladecans, el Gremi d’Hostaleria de Viladecans, i la Cooperativa Agrícola
de Viladecans. En el Consell Econòmic i Social de Viladecans (CESV), estan representats de forma
paritària agents socials, agents econòmics i tots els partits polítics amb representació al Ple Municipal..
Atès els condicionants que més amunt hem comentat sobre quins indicadors caldrà comptar de cara
un futur model de gestió dels polígons d’activitat econòmica, els polígons d’activitat i els municipis que
els acullen compten ja amb una experiència i fins i tot una vocació alhora de desenvolupar projectes
adreçats cap a aquests objectius. Així, i entre d’altres cal comentar:
La creació de la marca Parc Empresarial de Gavà: l’Ajuntament de Gavà dissenyà una marca per
identificar els polígons d’activitat econòmica del municipi, com un suport a la promoció de l’activitat
econòmica del municipi, definint-lo com un espai de qualitat i de serveis per a les empreses. Cal
destacar que en el procés de creació de la marca hi va participar l’associació d’empresaris. La
primera utilització de la marca va tenir lloc en el projecte de senyalització del Parc Empresarial del
2006-2007, amb la senyalització de carrers, numeració i punts d’informació, que es va dur a terme
l’any 2006. Així mateix es va crear una web pròpia per al parc empresarial com a eina de promoció,
de dinamització empresarial i de coneixement de les empreses instal·lades. Els objectius llògicament
han estat la identificació del Parc amb el municipi, la participació de l’Associació d’Empresaris en la
presa de decisions i la promoció de l’activitat econòmica.
Aplicatiu informàtic per a la detecció d’oportunitats de cooperació empresarial als polígons
d’activitat econòmica del municipi de Viladecans: les noves tecnologies poden afavorir les
interaccions de les persones i, per extensió, de les empreses, però per incrementar la seva efectivitat
la tecnologia aplicada ha de ser un instrument més de tot el procés de dinamització. Amb aquest
aplicatiu, dissenyat pel Servei de Suport a les Empreses de Viladecans, es va voler conèixer la realitat
de l’activitat econòmica més enllà de la informació censal de les empreses. Així van poder emergir
diferents indicadors que faciliten la detecció de les unitats de negoci de les empreses del territori i
l’estat actual de les empreses i buscar potencials sinergies entre elles.
Així, es va impulsar, utilitzant la ja existent Xarxa Empresarial Negoci@, tota una sèrie de trobades i
seminaris presencials adreçades a generar confiança entre els membres per tal de solidificar les
182 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

184. relacions de tipus personal. En un posterior macroprojecte es volia involucrar la participació i recerca
de representativitat de les empreses ubicades als 4 polígons industrials i de negocis del territori.
Les fortaleses observades en els polígons de la demarcació de l’Antena Local de Viladecans marquen
la singularitat d’aquest territori. La seva accessibilitat, la localització, el coneixement que acumula,
junt amb les línies estratègiques ja engegades i la voluntat de treballar plegats que han demostrat els
ajuntaments, són la millor targeta de presentació de com un territori pot afrontar de manera
consensuada nous reptes en l’àmbit de la promoció econòmica del territori.
Un cop vista l’anàlisi dels diferents espais industrial es pot concloure que, malgrat que en general els
polígons de l’àmbit de l’Antena Local Viladecans es troben en bon estat de conservació, caldrà
continuar potenciant els polígons d’activitat econòmica que avui tenim, tant aquells que durant molts
anys han estat els espais on s’ha centralitzat la productivitat i creixement de la demarcació com
aquells nous de recent promoció. La coexistència de polígons industrials tradicionals amb nous
espais dotats de valor afegit no deixa de ser un denominador comú que es repeteix en tots els
municipis analitzats.
Malgrat que una minoria de polígons disposen de gestor, cal concloure que en tots els casos es
tracta d’espais singulars com són els parcs de negocis (Viladecans), parcs de recerca (PMT de
Castelldefels), els centres logístics (Prologis Sant Boi o ZAL Prat) o els recintes aeroportuaris
(AENA el Prat) els quals disposen d’un ens encarregat de la comercialització i del manteniment
dels espais.
En la resta de polígons però, no s’observa una acció de gestió integral del polígon, encara que totes
les parts consultades coincideixen en la necessitat d’establir noves fórmules de gestió dels polígons
que permetin crear un marc que estipuli els drets i obligacions dels agents protagonistes dins l’àmbit
del polígon, abans de la seva creació durant la seva promoció, però també durant el període de vida
útil del polígon.
Cap a on caldrà adreçar aquest nou model de gestió dels espais industrials?
Tenint en compte que l’àmbit de l’Antena Local Viladecans és un territori heterogeni pel que fa a la
tipologia de polígons, quant a disseny de construcció, any d’inauguració, superfície, ubicació i
característiques de naus i empreses instal·lades, una de les tasques a replantejar de manera conjunta
és quins nous usos de naus i espais caldran per a les noves necessitats empresarials que vinguin en
un futur.
Línies estratègiques a seguir en l’àmbit de la gestió
dels polígons dins l’àmbit de l’Antena Local de Viladecans
Primera. Elaboració d’un cens d’empreses comú, actualitzable i accessible de cara a potenciar el
coneixement del teixit empresarial existent.
El coneixement de les activitats que es localitzen en els polígons propers podrà generar relacions de
col·laboració entre les empreses. Alguns municipis de l’Antena realitzen operacions estadístiques i
EPÍLEG 183

185. informatives que van en aquesta línia, com és el cas del Mapa de l’Activitat Econòmica del Prat de
Llobregat.
L’esperit de col·laboració existent entre els diferents municipis, així com la implicació de les
associacions empresarials de la demarcació, junt amb el coneixement que la Cambra de Comerç de
Barcelona aporta sobre les empreses del territori, fa viable el desenvolupament d’aquest projecte.
Segona. Creació de l’Oficina d’Atenció a les Empreses dins les estructures i recursos actualment
ja existents.
Diversos són els representants de les empreses entrevistades que troben a faltar una interlocució més
clara i directa amb l’administració local, no solament des del punt de vista d’una interlocució formal
sinó també des de l’àmbit d’una major eficàcia en la gestió administrativa. Per aquest motiu, aquesta
Oficina d’Atenció a les Empreses hauria de fer factible poder aglutinar les demandes i les inquietuds
de les empreses i poder-les canalitzar dins de l’estructura municipal, amb el següents objectius:
• Agilitzant la posada en marxa d’empreses.
• Facilitar la tramitació de llicències amb una millor fluïdesa en la informació i seguiment dels
expedients.
• Millorar el nivell d’interlocució entre les empreses dels polígons administracions.
• Recepció d’incidències puntuals existents en els polígons vinculades als vials, seguretat, residus,
i d’altres aspectes vinculats al dia a dia del polígon i que, en moltes ocasions, requereixen una
intervenció immediata.
Una acció conjunta dels diferents municipis amb l’ elaboració d’un programa unificat per a l’atenció
de les empreses, facilitaria per un costat la possibilitat d’ elaborar-lo amb aportacions i experiències
pròpies de cada municipi, i per altre ajudaria a una avaluació sobre l’acollida del programa i
possibles mesures a corregir.
D’altra banda, que els polígons de cada respectiu municipi estiguin adherits a aquest programa
d’atenció a l’empresa no deixa de ser un plus i un valor afegit per a les empreses que s’hi vulguin
ubicar.
Tercera. Fomentar la cooperació de les empreses, ja sigui mitjançant l’associacionisme en els
polígons o mitjançant d’altres fórmules de participació.
La manca d’interlocutors que representin als empresaris dels diferents polígons, també limita la
capacitat de comunicació i d’acció de l’administració local a l’hora de prioritzar i aplicar accions que
puguin afectar al col·lectiu d’empresaris. Per tant, cal també definir els interlocutors des del punt de
vista empresarial.
En aquest sentit, cal valorar les actuacions encaminades a afavorir l’associacionisme empresarial
que s’han desenvolupat en els municipis de la demarcació, encara que aquest no es troba ni molt
menys extens en tot el territori i quan hi és no té el paper protagonista que aquest tipus d’entitats
haurien de poder assolir.
184 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

186. Per aquest motiu, caldrà que la cooperació entre les empreses i l’ interlocució amb els respectius
ajuntaments es faci aprofitant, per un costat les associacions ja existents i que amb vocació de
perdurabilitat continuen desenvolupant la seva tasca associativa en favor de les empreses, i per altre
costat desenvolupant d’altres fórmules de participació (observatoris, jornades, taules de participació
empresarial, etc), on les empreses que vulguin pugui participar-hi sense el vincle que suposa formar
part de cap entitat.
Quart. Treballar de manera coordinada els diferents municipis de l’àmbit de l’Antena cap a un
model de gestió propi, contrastant amb els diferents models que, a dia d’avui, s’estan treballant a
nivell espanyol, com és el model de gestió emprès a iniciativa de la Coordinadora Española de
Parques Empresarials de España (CEPE) inspirat en el model anglosaxó dels Business Improvement
District (BID) però adaptat a la realitat espanyola. Aquest model es fonamenta en una organització
gestionada pel sector privat però amb autorització pública, amb prestació d’uns serveis addicionals
dins d’un determinat espai d’activitats econòmiques que generen uns ingressos anuals provinents de
les contribucions dels propietaris i propietàries i/o de l’ empresariat. La característica diferencial del
model es basa en un sistema de votacions pel que s’adopten les diferents mesures de manera que,
arribada a una determinada majoria, l’ acció a desenvolupar esdevé obligatòria així com la contribució
econòmica pel finançament de l’actuació.
A nivell català, destaquen el futur model de gestió integral en els Sectors d’Activitats Econòmiques
de nova creació promogut per l’ Incasol, definint el concepte de gestió integral que abastaria tant
els serveis bàsics del polígon (manteniment, neteja de zones verdes, conservació i neteja dels vials,
enllumenat, xarxa de clavegueram, xarxa contraincendis, seguretat, la gestió dels residus, etc), com
el serveis de valor afegit (panells informatius, pàgina web, informació i assessorament, formació,
borsa de subproductes, gestió de residus, gestor de mobilitat, assistència sanitària, vivers
d’empreses, llars d’infants, acords comercials, gestió energètica, etc). Tot això seria gestionat per un
Ens Gestor i el seu finançament aniria definit pel compte d’explotació, diferent per a cada polígon, i
que reflectirà la capacitat de generar ingressos i de suportar les despeses que tindrà cada polígon
mitjançant el seu ens gestor. El matís important de la proposta, recordem que és un model per als
polígons de nova creació, és que serà des del planejament on es permetrà introduir les prescripcions
necessàries per assolir aquest ens gestor, mitjançant la imposició del règim de propietat horitzontal
per parcel·les i la previsió i regulació dels deures de conservació.
Sens dubte, l’Observatori Econòmic Local, dins l’Antena de Viladecans, esdevé l’escenari idoni per
poder analitzar, aprofundir i contrastar quines possibilitats reals hi ha de poder adoptar alguns
d’aquests models referits a la realitat dels seus municipis i dels seus polígons, tot treballant
conjuntament cap a un model de gestió comú.
EPÍLEG 185

187. Bibliografia
Ajuntament del Prat de Llobregat (2009) Mapa de l’Actitivitat Econòmica del Prat de Llobregat
2008.
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (2010) Salut mental comunitària. Un eix estratègic per a Sant
Boi de Llobregat.
Autoritat del Transport Metropolità, Generalitat de Catalunya (2009) Enquesta de Mobilitat Quotidinana
2006, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Casart, A. (dir.) (2008) Informe Territorial de la comarca del Baix Llobregat 2008. Mobilitat i
infraestructures de transport, Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de
Barcelona.
Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre la situació dels polígons industrials al Baix
Llobregat, Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Departament d’Universitat, Innovació i Empresa. Generalitat de Catalunya (2008) Dossiers comarcals.
Baix Llobregat, Barcelona, DUIE.
D’ALEPH (2007) Estudi per a la captació d’empreses al Parc Mediterrani de la Tecnologia,
Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels. Diputació de Barcelona.
Espinach, M.; Pongiluppi, B.; Moreno, D. (2005) Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació
a Castelldefels, Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels.
Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M (1999) La construcció del territori metropolità. Morfogènesi de la
regió urbana de Barcelona, Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona.
Generalitat de Catalunya (2010) Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013, Barcelona,
Generalitat de Catalunya.
Hernández, J.M; Fontrodona, J.; Pezzi, A. (2005) Mapa dels sistemes productius locals industrials a
Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm.21, Barcelona, Departament de Treall i Indústria.
Generalitat de Catalunya
Illa, D.;Donat, C.; Cónsola, A.; Cabre, J.M. (dir.) (2010) Necessitats dels polígons industrials de l’àmbit
de l’Antena Local Manlleu: Manteniment i mobilitat, Barcelona, Cambra Oficial de Comerç,
Indústria i Navegació de Barcelona.
186 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS

188. Illa, D.; Donat, C.; Cónsola, A.; Medina, T.; Cabre, J.M. (dir.) (2009) Necessitats dels polígons
industrials de l’àmbit de l’Antena Local Mollet: Manteniment i mobilitat, Barcelona, Cambra Oficial
de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
Miralles, C.; Donat, C. (2007) «Anàlisi de l’oferta i la demanda de polígons d’activitat a Catalunya» a
Polígons d’activitat econòmica: tendències de localització i accessibilitat. Revista Papers. Regió
Metropolitana de Barcelona, núm. 45, Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de
Barcelona.
BIBLIOGRAFIA 187

189. Antena Viladecans
C/ Andorra, 64 - Edifici Can Calderon
Polígon Industrial Can Calderon
08840 Viladecans
viladecans@cambrabcn.org
Estudi elaborat per:
Amb la col·laboració de:
ANTENA VILADECANS