Publicació monogràfica resum del document de "Priorització d'actuacions en infraestructures i serveis de mobilitat del corredor de la B-30"
62 propostes per a una B30 més competitiva
Estratègies per a una millora en la competitivitat de la indústria a l'Àmbit B30Ajuntament de Sabadell
Aquest treball presenta una visió des de tres òptiques complementàries: la indústria, la innovació i la manufactura avançada, al voltant de l’àmbit de la B-30, però amb un element central i comú: el territori i les seves singularitats,
reptes i oportunitats.
Estratègies per a una millora en la competitivitat de la indústria a l'Àmbit B30Ajuntament de Sabadell
Aquest treball presenta una visió des de tres òptiques complementàries: la indústria, la innovació i la manufactura avançada, al voltant de l’àmbit de la B-30, però amb un element central i comú: el territori i les seves singularitats,
reptes i oportunitats.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Pla d'acció del Consell Industrial de Parets del VallèsConsell Industrial
El Consell Industrial de Parets del Vallès té per missió potenciar el desenvolupament econòmic del territori amb criteris de reequilibri econòmic i social, des del vessant de la participació, la concertació, la qualitat en els serveis, la promoció de la competitivitat, la innovació i l’aprofitament sostenible dels recursos públics i privats.
El Consell Industrial el formen: l'Ajuntament de Parets del Vallès, 20 de les empreses més rellevants del seu teixit productiu, els agents econòmics més representatius de la comarca i el municipi, i un centre tecnològic del sector químic i farmacèutic.
El Consell Industrial actua com a teixit connector que permet trencar las barreres comunicatives entre les empreses i l'administració.
Mesura de Govern: Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la 'indústria avançada' a Barcelona. Mesura presentada a la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona el dimarts 13 de desembre de 2016.
S’ha presentat a l’Antena de Viladecans de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’estudi sobre les necessitats dels polígons d’activitat econòmica de l’àmbit de l’Antena de Viladecans.
L'objectiu d'aquest paper de treball és aportar reflexions i idees que ajudin els responsables de desenvolupament econòmic local i els agents econòmics a dissenyar i impulsar serveis de suport a la innovació en els centres de serveis a les empreses dels polígons d'activitat econòmica (PAE). El treball planteja dos nous models de configuració dels polígons d'activitat econòmica per donar resposta als reptes actuals derivats de les transformacions dels models productiu, energètic i de mobilitat. A continuació, es fa una anàlisi del sistema català d'R+D en què es manifesta la necessitat de reforçar la interrelació entre el sistema de coneixement i el teixit productiu, i es proposa un catàleg de serveis que faciliti a les empreses dels polígons avançar en el camí de la innovació. Finalment, un apartat de benchmarking presenta tot un seguit de casos que poden servir de referència per impulsar alguns dels serveis proposats.
Sra. Neus Colet,
cap de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Direcció General de Contractació Pública
Presentació a la taula rodona "Tecnologies mèdiques: compra pública i innovació". La compra pública de tecnologies mèdiques es perfila com una eina clau per impulsar la innovació en aquest àmbit, en paral·lel a la innovació que la pròpia atenció sanitària precisa per respondre d’una manera eficient als requeriments de la societat. El marc normatiu europeu i espanyol permet que l’Administració pugui concertar contractes de compra de tecnologies que encara no són al mercat mitjançant acords amb empreses capaces de dur a terme l’R+D necessària. Aquesta ha estat una estratègia d’èxit a diversos països europeus i en alguns sectors, com l’aeronàutic, però encara poc utilitzada a casa nostra en el sector tecmed, malgrat el seu potencial. Són claus en aquest àmbit qüestions com la gestió del risc o la de la propietat intel·lectual dels nous productes desenvolupats.
La UE, a través de programa Competitiveness and Innovation Framework (CIP), promou l’ús de la compra pública i els partenariats públic–privats com una eina per fomentar la innovació. I el 7è Programa Marc per a la Recerca i el Desenvolupament preveu que els fons europeus puguin adreçar-se als partenariats públic-privats per proporcionar serveis innovadors a la ciutadania. Les fórmules contractuals poden ser diverses i, entre les fórmules més recents, hi ha els anomenats acords de risc compartit (Shared Risk Agreement), que poden ser especialment adients quan hi ha factors variables, com el volum de la demanda a cobrir.
La taula vol proveir un panorama de la situació actual de la compra pública per impulsar la innovació en el sector tecmed a Europa, Espanya i Catalunya, repassar les especificitats dels diferents instruments tècnics per promoure-la i recollir les expectatives i inquietuds de les empreses a través dels representants del sector.
Mesura de govern per a l’impuls de les polítiques municipals de generació, desenvolupament, atracció, acollida i fidelització del talent a Barcelona.
Comissió d'Economia i Hisenda, octubre 2020.
Ajuntament de Barcelona.
L'objectiu de l'estudi és analitzar la situació actual i potencial del sòl industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) en relació amb les infraestructures de serveis i, en particular, en relació amb l'abastament d'aigua, el subministrament elèctric, el sanejament, el gas i les telecomunicacions. Sovint es donen per fetes la disponibilitat i la qualitat en el subministrament d'aquests serveis a tot el territori, o bé l'atenció se centra en aquells d'última generació com les telecomunicacions. Tanmateix, tenir una visió de conjunt de tots, en relació amb els espais de demanda, permet identificar situacions de partida diverses i potencials també diferenciats.
L'estudi analitza els canvis econòmics i socials que ha provocat la revolució originada per la indústria de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). A la nova indústria, pel tipus d'activitat que s'hi desenvolupa, es prefereix una localització propera als nuclis i centres urbans, ja que és on es troba generalment una xarxa de comunicació òptima, unes bones infraestructures de transport i també de connectivitat. Així mateix, en els centres urbans es concentren els nuclis d'informació principals, de decisió i, en definitiva, de coneixement. Com a conseqüència d'aquest nou paradigma econòmic i social, la ciutat recupera un rol cabdal.
L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament
de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la
col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any,
col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent aportacions
clau sobre els seus sectors d’activitat.
Amb aquesta vuitena edició de l’informe anual de l’Observatori de Barcelona,
es vol continuar oferint referències que serveixen de base per a la
presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a
establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la presentació
de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat
de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el
posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món
en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència.
Mesura de govern: Pla Barcelona fàcil.
Fomentant l'activitat econòmica a la ciutat.
Presentat a la Comissió d'Economia i Hisenda del mes de juny de 2021.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Pla d'acció del Consell Industrial de Parets del VallèsConsell Industrial
El Consell Industrial de Parets del Vallès té per missió potenciar el desenvolupament econòmic del territori amb criteris de reequilibri econòmic i social, des del vessant de la participació, la concertació, la qualitat en els serveis, la promoció de la competitivitat, la innovació i l’aprofitament sostenible dels recursos públics i privats.
El Consell Industrial el formen: l'Ajuntament de Parets del Vallès, 20 de les empreses més rellevants del seu teixit productiu, els agents econòmics més representatius de la comarca i el municipi, i un centre tecnològic del sector químic i farmacèutic.
El Consell Industrial actua com a teixit connector que permet trencar las barreres comunicatives entre les empreses i l'administració.
Mesura de Govern: Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la 'indústria avançada' a Barcelona. Mesura presentada a la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona el dimarts 13 de desembre de 2016.
S’ha presentat a l’Antena de Viladecans de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’estudi sobre les necessitats dels polígons d’activitat econòmica de l’àmbit de l’Antena de Viladecans.
L'objectiu d'aquest paper de treball és aportar reflexions i idees que ajudin els responsables de desenvolupament econòmic local i els agents econòmics a dissenyar i impulsar serveis de suport a la innovació en els centres de serveis a les empreses dels polígons d'activitat econòmica (PAE). El treball planteja dos nous models de configuració dels polígons d'activitat econòmica per donar resposta als reptes actuals derivats de les transformacions dels models productiu, energètic i de mobilitat. A continuació, es fa una anàlisi del sistema català d'R+D en què es manifesta la necessitat de reforçar la interrelació entre el sistema de coneixement i el teixit productiu, i es proposa un catàleg de serveis que faciliti a les empreses dels polígons avançar en el camí de la innovació. Finalment, un apartat de benchmarking presenta tot un seguit de casos que poden servir de referència per impulsar alguns dels serveis proposats.
Sra. Neus Colet,
cap de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Direcció General de Contractació Pública
Presentació a la taula rodona "Tecnologies mèdiques: compra pública i innovació". La compra pública de tecnologies mèdiques es perfila com una eina clau per impulsar la innovació en aquest àmbit, en paral·lel a la innovació que la pròpia atenció sanitària precisa per respondre d’una manera eficient als requeriments de la societat. El marc normatiu europeu i espanyol permet que l’Administració pugui concertar contractes de compra de tecnologies que encara no són al mercat mitjançant acords amb empreses capaces de dur a terme l’R+D necessària. Aquesta ha estat una estratègia d’èxit a diversos països europeus i en alguns sectors, com l’aeronàutic, però encara poc utilitzada a casa nostra en el sector tecmed, malgrat el seu potencial. Són claus en aquest àmbit qüestions com la gestió del risc o la de la propietat intel·lectual dels nous productes desenvolupats.
La UE, a través de programa Competitiveness and Innovation Framework (CIP), promou l’ús de la compra pública i els partenariats públic–privats com una eina per fomentar la innovació. I el 7è Programa Marc per a la Recerca i el Desenvolupament preveu que els fons europeus puguin adreçar-se als partenariats públic-privats per proporcionar serveis innovadors a la ciutadania. Les fórmules contractuals poden ser diverses i, entre les fórmules més recents, hi ha els anomenats acords de risc compartit (Shared Risk Agreement), que poden ser especialment adients quan hi ha factors variables, com el volum de la demanda a cobrir.
La taula vol proveir un panorama de la situació actual de la compra pública per impulsar la innovació en el sector tecmed a Europa, Espanya i Catalunya, repassar les especificitats dels diferents instruments tècnics per promoure-la i recollir les expectatives i inquietuds de les empreses a través dels representants del sector.
Mesura de govern per a l’impuls de les polítiques municipals de generació, desenvolupament, atracció, acollida i fidelització del talent a Barcelona.
Comissió d'Economia i Hisenda, octubre 2020.
Ajuntament de Barcelona.
L'objectiu de l'estudi és analitzar la situació actual i potencial del sòl industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) en relació amb les infraestructures de serveis i, en particular, en relació amb l'abastament d'aigua, el subministrament elèctric, el sanejament, el gas i les telecomunicacions. Sovint es donen per fetes la disponibilitat i la qualitat en el subministrament d'aquests serveis a tot el territori, o bé l'atenció se centra en aquells d'última generació com les telecomunicacions. Tanmateix, tenir una visió de conjunt de tots, en relació amb els espais de demanda, permet identificar situacions de partida diverses i potencials també diferenciats.
L'estudi analitza els canvis econòmics i socials que ha provocat la revolució originada per la indústria de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). A la nova indústria, pel tipus d'activitat que s'hi desenvolupa, es prefereix una localització propera als nuclis i centres urbans, ja que és on es troba generalment una xarxa de comunicació òptima, unes bones infraestructures de transport i també de connectivitat. Així mateix, en els centres urbans es concentren els nuclis d'informació principals, de decisió i, en definitiva, de coneixement. Com a conseqüència d'aquest nou paradigma econòmic i social, la ciutat recupera un rol cabdal.
L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament
de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la
col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any,
col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent aportacions
clau sobre els seus sectors d’activitat.
Amb aquesta vuitena edició de l’informe anual de l’Observatori de Barcelona,
es vol continuar oferint referències que serveixen de base per a la
presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a
establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la presentació
de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat
de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el
posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món
en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència.
Mesura de govern: Pla Barcelona fàcil.
Fomentant l'activitat econòmica a la ciutat.
Presentat a la Comissió d'Economia i Hisenda del mes de juny de 2021.
L'objectiu d'aquest estudi és aportar propostes per millorar l'accessibilitat, tant en transport públic col•lectiu (TPC) com en modes no mecanitzats, de les quasi tres-centes mil persones que treballen als 728 polígons d'activitat econòmica de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Amb aquest propòsit, s'ha elaborat un índex que avalua l'accessibilitat en transport públic col•lectiu –autobús, metro, tramvia i tren-, de cada polígon de la RMB. S'ha realitzat també una anàlisi qualitativa dels polígons dels 45 municipis membres del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona que inclou informació sobre l'accessibilitat a peu i en bicicleta. Els resultats de l'estudi mostren que un 80,6% dels treballadors gaudeixen d'una accessibilitat en TPC entre acceptable i molt bona, un 6,9% millorable i un 12,5% deficient o no accessible, quedant identificats els polígons amb majors necessitats de millora.
El Pacte Industrial exposa en aquest treball què entén per una millora de la mobilitat a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), i que passa per disposar d'autobús, tren o metro per accedir al lloc de treball en bones condicions, en un temps raonable i de forma sostenible. La primera part de l'estudi efectua una primera aproximació a la disponibilitat de transport públic col·lectiu interurbà (TPCI) als polígons de la RMB a partir de l'anàlisi i la mesura de la distància entre les parades de TPCI i els centres de treball. La segona part aporta un conjunt de reflexions qualitatives al voltant de les problemàtiques d'accés als polígons industrials dels 45 municipis membres del Pacte Industrial.
Informe per a la CEUM: Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el dimecres 19 d'octubre de 2016.
L'objectiu de l'estudi és assentar les bases del contingut i la metodologia per a la realització d'estudis d'accessibilitat als polígons industrials i elaborar els plans de mobilitat corresponents. Per això es detalla com realitzar els càlculs dels índex i dels indicadors i les plantilles de cada Pla. Aquests plans han de permetre assolir els objectius que indica la llei i reduir el pes específic de l'ús del cotxe privat com a mitjà de transport per accedir als nuclis industrials, garantint una mobilitat més sostenible i desenvolupant un transport públic que serveixi a tot el col·lectiu de treballadors i que satisfaci alhora les necessitats particulars.
Mesura de govern: "Millora de la qualitat i explotació de la infraestructura ...Ajuntament de Barcelona
Anàlisi del transport públic en superfície que avalua i identifica els punts de millora i la implementació de noves mesures o propostes que en millorin la freqüència i el temps recorregut.
L’objectiu d’aquest informe és contribuir a optimitzar adequadament el disseny de l’entorn de la Nova Xarxa Bus de Barcelona per millorar-ne les condicions de permeabilitat en tots els seus recorreguts, poder oferir la màxima qualitat als seus usuaris i aconseguir un augment sostenible de la demanda en detriment del vehicle privat, i en coordinació i complementarietat amb la resta de modes sostenibles que fan servir la via pública, en especial la bicicleta.
Jornada B30: Un territori competitiu. Factors per al seu desenvolupamentAjuntament de Sabadell
Ponència presentada per Antoni Garrell, director general de la FUNDIT durant la taula rodona "La indústria avançada. Els reptes per a la innovació a la B30"
Jornada B30: Un territori competitiu. Factors per al seu desenvolupament.Ajuntament de Sabadell
Ponència presentada per Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya durant la taula rodona "La gestió del territori, un factor de competitivitat de la B30".
Jornada B30: Un territori competitiu. Factors per al seu desenvolupamentAjuntament de Sabadell
Ponència presentada per Damià Calvet, director de l'institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya, a la taula rodona "La gestió del territori, un factor de competitivitat de la B30"
Publicació-resum del document d'actuacions en infraestructures i serveis de mobilitat del corredor de la B-30
1. PRIORITZACIÓ
D’ACTUACIONS EN
INFRAESTRUCTURES
I SERVEIS DE MOBILITAT
DEL CORREDOR DE LA
B-30
Àmbit B30
[per accedir a l'estudi complet]
62 PROPOSTES PER A UNA B30 MÉS COMPETITIVA
2. 2 PRIORITZACIÓ D’ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DE MOBILITAT DEL CORREDOR DE LA
L’Associació Àmbit B30 està formada per 54 organitzacions entre empreses, centres de recerca, universitats, ajuntaments,
organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs de 23 municipis del Vallès Occidental, Vallès Oriental
i Baix Llobregat, que comparteixen una mateixa voluntat: actuar de forma col·lectiva per potenciar i impulsar tota la
zona industrial i tecnològica de l’eix de la B30 amb un gran objectiu: convertir aquest territori en un dels principals pols
industrials i de manufactura avançada del sud d’Europa.
L’entorn favorable existeix. Aquest territori, principal aglomeració industrial de Catalunya, amb una superfície de 485 km2,
té el 12,5% de tota la població de Catalunya, el 18,6% de les empreses del sector industrial català i els centres de treball
relacionats amb serveis considerats de tecnologia alta-punta s’han incrementat un 30%. És un àmbit amb una important
activitat econòmica per la seva capacitat exportadora, amb una creixent aposta per l’economia del coneixement i amb una
inversió d’empreses en R&D que representa gairebé la meitat del conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona.
62 PROPOSTES PER A UNA B30 MÉS COMPETITIVA
Un territori és competitiu si la seva indústria és motor
en l’exportació, la recerca i la innovació. Les diagnosis fe-tes
(*) avalen les capacitats de desenvolupament econò-mic
de la B30. Però, per afavorir aquest desenvolupament
i creixement econòmic, és clau disposar d’un sistema
d’infraestructures i de serveis de mobilitat competitiu
que permeti la connectivitat i la cohesió socioeconòmica.
Aquests serien factors primordials per a
la integració en l’economia global i, en
especial, la d’aquells territoris amb una
situació geogràfica estratègica, com és
el cas de l’Àmbit B30, situat en una de
les megaregions europees, Barcelona-
Lió, amb més activitat.
L’entorn de conjuntura econòmica
adversa que, entre d’altres aspectes,
ha portat a una davallada important
de les inversions en matèria de mobi-litat
ha fet necessari, ara més que mai,
repensar quines han de ser les necessi-tats
“L’Associació Àmbit
B30 vol promoure
projectes que es
puguin convertir
en oportunitats i
acabin tenint un
impacte real”
bàsiques i prioritàries del territori B-30 en l’àmbit de
la mobilitat, així com replantejar el calendari d’actuacions
previstes en els diferents plans sectorials, des del Pla Ge-neral
d’Infraestructures i serveis de Catalunya (PGI), el PDI
de l’ATM, o el Pla de Rodalies. Aquesta priorització, però,
no s’ha d’entendre com una renúncia a cap de les actua-cions
previstes en aquests plans.
Totes les organitzacions que integren l’Àmbit B30
tenien clara la necessitat d’alinear tots els agents del
territori i, des d’una visió compartida, promoure pro-jectes
que es puguin convertir en oportunitats i que
acabin tenint un impacte real. Aquest document és fruit
d’aquest procés. El Grup de Treball de Territori (GTT) de
l’Associació Àmbit B30, amb el suport de la Diputació
de Barcelona, ha impulsat aquest estudi, que té com a
objectiu la definició d’una agenda de priorització de les
actuacions del sistema de mobilitat públic i privat en
aquest territori. La necessitat de siste-matitzar
i presentar en un document de
forma conjunta aquestes prioritzacions
s’ha fet tenint molt present les dificul-tats
que en aquest moment representa
assolir les grans infraestructures i, per
tant, amb una visió més pragmàtica i
realista, s’ha apostat pel possibilisme a
mitjà i curt termini.
Aquesta publicació
recull les principals
línies d’actuació, de
l’estudi sobre “Priorit-zació
d’actuacions en infraestructures
i serveis de mobilitat del corredor de
la B30”. Podeu accedir al treball com-plet
des del web www.b30i.cat o des d’aquest codi QR:
(*) SOLÀ J.; SAEZ X.; TERMES M. “L’Estructura Industrial i Tecnològica dels municipis del Tram
Central de l’AP7/B-30”, Document d’Economia Industrial núm. 36, UB. Centre d’Economia
Industrial, 2009
Trullén, Joan. Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B30. Institut d’Estudis Regionals
i Metropolitans de Barcelona, febrer de 2012.
Informe “El Vallès, motor productiu de Catalunya”. Fem Vallès.
3. PRIORITZACIÓ D’ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DE MOBILITAT DEL CORREDOR DE LA 3
CARACTERITZACIÓ ACTUAL DE PRINCIPALS LÍNIES
LA MOBILITAT A L’ÀMBIT B30
L’estudi fa una proposta de 62 actuacions, 30 sobre el transport públic i 32 a la xarxa viària, que
s’integren en les següents línies d’actuació principal:
Millora del transport de mercaderies
Aposta pel compliment de l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani que
impulsa la connexió amb el Port de Barcelona
Connexió amb ample UIC de la terminal de La Llagosta per facilitar la sortida de
mercaderies cap a Europa i la resta de l’Estat
Completar la connectivitat a la xarxa viària d’alta capacitat AP/ i A2
Actuacions de descongestió de la xarxa viària
Total 26 actuacions (17 prioritàries)
Millora de la capacitat i transversalitat de la xarxa de transport públic
Increment de freqüències i capacitat de les línies R8 (Martorell - Granollers), R4 (Sant
Vicenç de Calders-Manresa), desdoblament R3 (l’Hospitalet de Llobregat-Puigcedà) i
Metro del Vallès.
Construcció de 4 intercanviadors a la línia R8 que permetrien la connexió
transversal dels Vallesos, el Baix Llobregat i també el Bages i l’Anoia, sense passar
per Barcelona, i l’optimització d’aquesta línia
Completar la xarxa en àrees deficitàries de transport públic. Acabant el
perllongament del Metro del Vallès a Terrassa i Sabadell; iniciant les plataformes
reservades de l’Eix de Caldes i de Montcada – UAB; i construcció de l’antena i nova
estació de FGC de Ca n’Amat a Martorell
Total 27 actuacions (15 prioritàries)
Completar la connectivitat amb les infraestructures d’alta capacitat.
TAV-Sagrera, Aeroport, AP7 i A2.
Implementar nova línia llaç Martorell-Granollers per Barcelona prevista al PTVC
(Pla de Transport de Viatgers de Catalunya)
Túnel ferroviari de Montcada
Acabar l’enllaç A2-AP7
Ronda del Vallès. Acabar el tram Abrera-Terrassa i continuar-lo fins a Castellar del Vallès
Perllongar la B24 (de Pallejà a Vallirana) fins a enllaç amb AP2 a Molins de Rei
Total 12 actuacions (10 prioritàries)
Apostar pel funcionament integrat de l’àmbit B30 com a zona única
Revisió de les corones tarifàries de transport metropolità, trencant el model radial
Alliberament de peatges en autopistes per als moviments dins l’àmbit B30
Total 3 actuacions (3 prioritàries)
Descongestionar la xarxa viària
Desenvolupar les calçades laterals de la C58, al tram Barberà-Terrassa. Prioritzar
tram Terrassa sud-Sabadell-sud i enllaços de Sant Quirze
Augmentar la capacitat de la C-59
Desenvolupar la variant de la C-17, al tram Mollet-Lliçà de Munt, amb nou accés
a Montmeló
Diverses actuacions a l’enllaç AP7-C58
Augmentar la capacitat i seguretat de la B30
Tram Interpolar el Papiol-Rubí
Total 13 actuacions (7 prioritàries)
500.000
desplaçaments/dia
interurbans
400.000 desplaçaments de
connexió amb BCN
Viatgers Interurbans en dia feiner, en
tots els mitjans de transport (en tots dos
sentits)
Mobilitat interurbana en dia feiner,
quota del transport públic respecte a la
mobilitat motoritzada
Trànsit de la RMB
L’àmbit B30 canalitza el 30% del trànsit total
interurbà de la RMB i el 15% de Catalunya
Demanda de transport públic ferroviari
92.300 passatgers/dia en els dos sentits
4. 4 PRIORITZACIÓ D’ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DE MOBILITAT DEL CORREDOR DE LA
PROPOSTES D’ACTUACIONS A LA XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC
(VIATGERS I MERCADERIES)
9
23
1 23
5 13
30
4 23
29
29
2 23
28
23
17 20
6
24
18 19 21
11
8
16
10
26
7
5 13
3
5. PRIORITZACIÓ D’ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DE MOBILITAT DEL CORREDOR DE LA 5
Intercanviador Martorell
Perllongament FGC Terrassa
Perllongament FGC Sabadell
Intercanviador Hospital General
Incrementar freqüències R8
Intercanviador Barberà
Plataforma reservada Eix de Caldes
Plataforma reservada Eix Montcada‐UAB (previ al tramvia)
Antena de FGC i nova estació a Ca n’Amat (factoria SEAT Martorell)
Augment de capacitat i millora de freqüències al tram Gràcia‐Pl.
Catalunya del Metro del Vallès
Repensar corones amb T‐Mobilitat trencant el model radial
Intercanviador R3/R8 Santa Perpètua
Implementar l'oferta a l'R8 i la línia de llaç Martorell‐
Granollers per BCN previstes al PTVC
Desdoblament R3 Montcada‐La Garriga (Començar pels trams
més econòmics)
Impuls de l’Eix Mediterrani i connectar la terminal de La
Llagosta en ample UIC
Túnel de Montcada
Completar el desplegament del programa exprés.cat de línies de
bus interurbà i millorar l’oferta de la línia E3 (expres.cat a la
UAB)
Intercanviador Volpalleres. Desplaçar l’estació de RENFE (fase 2)
Intercanviador de Vulpalleres. Autobús llançadora (fase 1)
Creació del HUB de TPC de la UAB previst al pdM més altres nous
serveis de bus proposats al PMU de la UAB
Estació Baricentro
Nova estació Park and Ride, circuit Montmeló
Aparcaments dissuasoris a la Xarxa FGC: Sant Quirze,
Hospital General, Martorell enllaç, Martorell Central,
Terrassa Can Roca
Aparcaments dissuasoris a la Xarxa RENFE: Barberà,
Granollers‐Canovelles, Granollers centre, Parets
Aparcaments de disuassió en parades de bus: Palau‐Solità i
Parets
Nova estació Can Salvatella, BARBERÀ DEL VALLÈS
Nova estació Sta Perpètua
Nova estació Can Llong, Sabadell
Noves estacions a Terrassa: Can Boada (R4) i Terrassa Sud FGC
Nova estació de Rubí de FGC
13
12 27 24
24
14
22 24
15
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
6. 6 PRIORITZACIÓ D’ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DE MOBILITAT DEL CORREDOR DE LA
PROPOSTES D’ACTUACIONS A LA XARXA VIÀRIA
1
13
15
6
20
2
12
11
24
25
4
10 26 29
3
30
28
13
18 5
23
27
7 13
21
16 31
7. PRIORITZACIÓ D’ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DE MOBILITAT DEL CORREDOR DE LA 7
19
14 17
32
22
9
8
13
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
Enllaç AP‐7 / A‐2 (Acabar)
Ronda Vallès. Tram Abrera‐Terrassa (Acabar)
Augment de capacitat de la C‐59
Enllaç C‐58/AP‐7 (Augment de capacitat ramal de la C‐58 a l’AP‐7)
Nou accés directe de la C‐58 a l’AP‐7 (Origen Ripollet i en direcció a
Tarragona)
Via Interpolar Tram Papiol ‐ Rubí
Perllongament B-24 fins enllaçar amb l’AP-2, a Molins de Rei
C‐17 Variant del Tram Mollet‐Lliçà amb nou accés a Montmeló
Calçades laterals de l’AP‐7 entre Granollers i la Roca
B‐30 Augment de capacitat al tram UAB‐Cerdanyola
C‐58 Calçades laterals Tram Barberà‐Terrassa (prioritzar tram
Terrassa sud‐Sabadell Centre i enllaços de Sant Quirze)
Ronda Vallès. Tram Sabadell‐Terrassa (inclou Ronda Nord de
Sabadell i enllaç Ctra Castellar)
Alliberament de peatge per a moviments interns a l’àmbit B30
C‐17 Rotonda a nivell a Parets (Posterior a la variant C‐17)
Nova rotonda a la intersecció entre C‐1413a i B‐225 (Castellbisbal)
compatible amb la futura Interpolar
Connexió polígons conca del Ripoll (connexió dels polígons de Can
Roqueta amb polígons de Santiga i can Salvatella)
C‐17 Rotonda a diferent nivell a Parets (previ a la variant C‐17)
Millores capacitat ramal de la N‐150 a la B‐30
Sortida a l’AP-7 amb nova rotonda que doni accés a Montmeló i
Parets (previ variant C-17)
Ronda Est Rubí
Ronda Nord de Sabadell i enllaç amb carretera de Castellar
Nous enllaços a l’AP‐7 amb la BV‐5159 i la C‐1415c
Pla de carrils bici interurbans
C‐58 Enllaç Sant Quirze nord (Millorar)
C‐58 Enllaç Sant Quirze centre (Completar)
Nus viari AP‐7 / C‐58 (Millora de senyalització)
Variant C‐1413 per connectar la carretera de Rubí a Sabadell
(bypass de Sant Quirze)
Nus viari AP‐7 / C‐58 (Racionalitzar l’ocupació de l’espai)
Enllaç AP‐7 / B‐142. Millorar sortida cap a Santa Perpètua
AP-7, tram Mollet. Senyalització per a evitar el pas de vehicles
pesants pel centre del municipi
Mantenir el traçat per la B‐140 com a via interpolar Tram Sta. Perpètua
Eliminar reserva de sòl per a l’autovia del marge esquerra del Besòs
8. PRIORITZACIÓ D’ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DE MOBILITAT DEL CORREDOR DE LA
Àmbit B30
BADIA DEL VALLÈS
BARBERÀ DEL VALLÈS
CASTELLAR DEL VALLÈS
CASTELLBISBAL
CERDANYOLA DEL VALLÈS
EL PAPIOL
GRANOLLERS
LA ROCA DEL VALLÈS
MARTORELL
MOLLET DEL VALLÈS
MONTMELÓ
MONTORNÈS DEL VALLÈS
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS
PARETS DEL VALLÈS
POLINYÀ
RIPOLLET
RUBÍ
SABADELL
SANT CUGAT DEL VALLÈS
SANT QUIRZE DEL VALLÈS
SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
TERRASSA
VILANOVA DEL VALLÈS
www.b30i.cat info@b30i.cat @ambitB30 Àmbit B30 - Advanced Manufacturing
Aquests treballs han estat fets amb el suport de la Diputació de Barcelona