Presentació del poema "La nit de la Puríssima", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.

1. LA NIT DE LA
PURÍSSIMA
Visions i Cants, Joan Maragall

2. LECTURA
Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l’Infinit!
L’Infinit sense vels
més enllà de la lluna i dels estels.
La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa
que l’ànima s’encanta
enllà...
Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per ‘queix blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.
Per la nit de desembre ella davalla,
i l’aire s’atempera, i el món calla:
davalla silenciosa…
Ai, quina nit més blava i més hermosa!

3. VOCABULARI
➔ Davalla: baixa
➔ Atempera: suavitza la força

4. CONTEXTUALITZACIÓ
➔ 1897
➔ Pertany al modernisme
➔ Intermezzo de Visions i Cants

5. TEMA
➔ Majestuositat de l’univers en el dia d’una
festivitat religiosa
➔ La Mare de Déu deixa el seu rastre de
llum i de bellesa en el cel per on davalla
en la nit de la Puríssima

6. MÈTRICA
➔ Versos d’art menor de 8 i 9 síl·labes
➔ També de 10 síl·labes, art major
➔ Rima consonat apariada (aabbbc)

7. ESTRUCTURA
4 estrofes:
1. Exalta la bellesa del cel en la nit de la Puríssima
2. Introdueix la figura dels astres brillants
3. La Mare de Déu il·lumina el cel amb el seu pas
4. Referència temporal que fa al·lusió al títol:
a. Nit de la Puríssima: 8 de desembre

8. RECURSOS
Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l’Infinit!
L’Infinit sense vels
més enllà de la lluna i dels estels.
La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa
que l’ànima s’encanta
enllà...
Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per ‘queix blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.
Per la nit de desembre ella davalla,
i l’aire s’atempera, i el món calla:
davalla silenciosa…
Ai, quina nit més blava i més hermosa!
➔ Epítet
➔ Personificació
➔ Encavalcamen
t
➔ Polisíndeton
➔ Exclamació

9. CONCLUSIÓ
➔ Ens situa a l’hivern, en el marc d’una festa religiosa: component d’espiritualitat
➔ La imatge de la Puríssima impregna de lluminositat el seu entorn.
➔ La Mare de Déu que davalla mostra el de l’Infinit als humans
➔ Davallant del cel, la Verge l’acosta a la terra: Per a Maragall, l’un i l’altre eren molt
pròxims; encara més: el cel era a la terra.