1. FLORÈNCIA: De Cosme de
Medici (1434) a Lorenzo de
Medici (1492)
Espais de Florència
Relació amb altres cultures
La visió del món geogràfic
La visió del Cosmos
Sergio Jiménez Manchón
Pràctica II d’Historiografia

2. Context històric
-Al segle XV a Florència està
dominat per la política d’una nova
família de banquers que es farà amb
el poder: els Medici. Cosme I de
Medici arribà al poder al 1434
després d’obtenir el suport del poble
i expulsar a la família Visconti.
-Des de llavors i fins a Lorenzo de
Medici (1492), Florència conegué un
creixement econòmic, cultural, i
polític. Florència, una república,
només es comportarà com a tal des
de l’exterior.
-A més, cal destacar una política
expansionista que farà que sigui una
de les principals ciutats italianes
juntament amb Roma, Venècia, Milà
i Nàpols.
Fig 1. Localització de la República de
Florència al segle XV
Fig 2. Retrat de
Cosme I de Medici

3. Espais de Florència
Itàlia: Per a l’oligarquia florentina, la utilització de les armes i el poder
imperial, és a dir, la conquesta sobre Itàlia és l’únic instrument per a
poder garantir les llibertats i drets en Itàlia.
Florència: És la principal ciutat europea. De fet, en la història de l’evolució
històrica és presentada en el cim de les llibertats de tota la civilització
humana després de l’Atenes de Pèricles i l’última etapa de la Roma
republicana. Savonarola la descriu com “la nova Jerusalem” o “la nació
escollida”.
Fig 3. Pintura de la ciutat de Florència al 1493

4. Espais de Florència
Espai urbanístic: Nous
plànols de la ciutat
configuraran un nou
urbanisme caracteritzat per
la seva jerarquització, amb
la intenció d’abandonar el
medieval. Aquest nou
urbanisme renaixentista
destaca la geometria, la
nova perspectiva, o la
configuració d’espais
públics.
Santa Maria di Fiore: Espai
situat al centre de la ciutat,
exemple de la
jerarquització de
l’urbanisme. És, a més,
símbol de la puixança de
les principals famílies i dels
Medici.
Fig 4. Fotografia aèria de Santa Maroa di Fiore

5. Espais de Florència
Espais vistos com símbol de
poder: Les muralles construïdes
en aquest segle; o els alts palaus
foren símbol del poder d’algunes
famílies florentines.
Plaça de la Senyoria: Espai també
jerarquitzat. Situat al centre de la
ciutat, representa el màxim poder
civil.
-Vist per l’oligarquia: Espai on
poder demostrar el seu poder
mitjançant execucions públiques,
edificis representatius o les
estàtues, obres de Donatello.
-Vist per les classes populars:
Espai on dur a terme les protestes
contra l’oligarquia.
Fig 5. Execució pública de Savonarola l’any 1498.

6. Espais de Florència
Comunitat jueva: A finals del segle XV els jueus
són convidats pel mateix Lorenzo il Magnifico
(1449-1492). Al contrari que en altres territoris
europeus, tingueren privilegis sobre la resta de
la societat, i no foren tingueren cap pressió fins
a la segona meitat del segle XVI per la
insistència del papat.
Espai de les classes populars: La majoria de la
població, un 82%, viu en espais allunyats del
centre de la ciutat. Aquests barris es trobaven
en l’absoluta misèria.
El camp: Font de treball i de recursos per a més
de la meitat de la població florentina. És
important destacar la producció de llana,
exportada per tot el Mediterrani.
Fig 6. Retrat de Lorenzo de
Medici

7. Espais de Florència
Espai cultural: Humanisme i Renaixement: Espai cultural que tingué com a
gènesi la ciutat de Florència en el segle XV, i que defensà:
-L’antropocentrisme: La individualitat és el valor essencial de la persona
humana, factor que provocarà un nou model d’humanitat.
-L’humanisme: Es reivindica en la persona i creença de l’home, en la seva
capacitat de llibertat, prescindint de Déu.
-Naturalisme: Comporta una visió terrenal de l’ésser humà i el valor de
l’home front Déu.
-Classicisme: Es recuperen els textos grecollatins i s’estudien. Per a
facilitat l’estudi de la cultura clàssica s’estudia disciplines humanístiques
com l’astronomia, poesia, filosofia, entre altres.
Espai polític: El sistema polític existent era la República. El concepte de
llibertat no era emprat a l’interior de la ciutat, on el poder polític residia
únicament en l’oligarquia, la qual no en concedia cap als grups subalterns. El
concepte de llibertat fou emprat per resguardar la ciutat d’altres ens com
senyors externs o l’Imperi.

8. Espais de Florència
Camps
Barris populars
Gremi de la llana
Fig 7. Pintura
de la ciutat
de Florència
al 1493, on
hem situat
espais
tractats en
aquest treball
Muralles
Palaus
Santa Maria del Duomo
Plaça de la Senyoria

9. Relació amb altres cultures
Relacions comercials:
La República florentina va entablir relacions comercials amb diverses
cultures de la Mediterrània:
-L’Àndalus: Alguns documents que instrueixen galeres fan referència a
l’Al-Àndalus:
“allo andare può fare queste schale et non altre: parte di Porto Pisano, Bocholi, Sanfi
lio, Maiolicha, Valença, Sciabbia, Villagoiosa, Denia, Cantera, Almeria, Malicha,
Chadis”.
-Nord d’Àfrica: Els contactes comercials amb el nord d’Àfrica (Tunis i
Argèlia) també són presents en la documentació. Segons la Berberia di
Poniente:
“allo andare può fare queste schale, parte da Porto Pisano, Marsilia, Bocholi,
Barçalona, Maiolicha, Bona, Alolle, Buggia, Alg(e)ria, Tedelis, Ora, One”.
-Mediterrània Oriental: La documentació també parla de contactes
comercials amb ports orientals com el d’Alexandria.

10. Relació amb altres cultures
Relacions Bèl·liques:
Les principals accions bèl·liques florentines
van tenir com a motiu el domini per Itàlia,
sobretot al nord on en tots els escenaris hi
havia Venècia com a rival. Així, podem
destacar:
-Batalla de San Romano (1432): Va
enfrontar a la República de Siena amb
Florència a causa de que aquesta última
pretengués conquerir Lucca.
-Corona d’Aragó (1447): Guerra que
enfrontà Florència amb Alfons el Magnànim
ja que la influència d’aquest sobre Itàlia, i
les pretensions sobre Nàpols creixien.
-Batalla de la Riccardina (1467): Batalla
que enfrontà a Florència vers famílies rivals
dels Medici, duc de Ferrara i Venècia.
Fig 8. Pintura que representa la Batalla de San
Romano
Fig 9. Pintura que representa la Batalla de
San Romano

11. Visió del Món Geogràfic
Fig. 10. Mapamundi localitzat a Florència a mitjans del segle XV
La visió del món corresponia amb tots els territoris amb els quals havien tret
contacte, sobretot comercial. Així, mentre que la Mediterrània, sobretot la
península itàlica, es troba perfectament dibuixada; les costes del nord d’Europa
o Àfrica estan molt desconfigurades.

12. Visió del cosmos
Segons pensadors florentins: Fins al segle XVI no es tindrà una visió del
cosmos heliocèntrica. En aquest moment, però, destaquen visions del
cosmos on es relacionen teories llegides d’escrits clàssics que es
comencen a traduir com Plató o Aristòtil, les quals es barrejen amb
creences cristianes, i fins i tot populars.
Per a Giovanni Pico della Mirandola la creació de l’univers és:
“Cuando Dios terminó la creación del mundo, empieza a contemplar la posibilidad de
crear al hombre, cuya función será meditar, admirar y amar la grandeza de la
creación de Dios. Pero Dios no encontraba un modelo para hacerlo. Por lo tanto se
dirige al primer ejemplar de su criatura, y le dice: "No te he dado una forma, ni una
función específica, a ti, Adán. Por tal motivo, tendrás la forma y función que desees.
La naturaleza de las demás criaturas la he dado de acuerdo a mi deseo.
Pero tú no tendrás límites. Tú definirás tus propias limitaciones de acuerdo con tu
libre albedrío. Te colocaré en el centro del universo, de manera que te sea más
fácil dominar tus alrededores. No te he hecho mortal, ni inmortal; ni de la tierra, ni
del cielo. De tal manera, que podrás transformarte a ti mismo en lo que desees.
Podrás descender a la forma más baja de existencia como si fueras una bestia
o podrás, en cambio, renacer más allá del juicio de tu propia alma, entre los más
altos espíritus, aquellos que son divinos”.

13. Visió del Cosmos
Fig 11. Grabat de dues constel·lacions: l’home i la corona
La visió del cosmos pels sectors més
populars era entès com a allò que podien
veure més lluny: els planetes, i els
estels amb les corresponents
constel·lacions. En aquestes
representacions hi participava tot allò
relacionat amb la cultura popular com és
la soga o la vestimenta (Fig 11).
Fig 12. Gravat on es representa Saturn i els
seus fills
En la cultura popular també hi
són presents elements
fantàstics. En aquesta imatge
observem com Saturn (a dalt
de la imatge) és transportat
per animals fantàstics (Fig 12).

14. Fonts documentals
-Tester, J. Historia de la Astrología Occidental. México, Ed Siglo XX1, 2001.
-Gonzalez Arévalo, R. Las galeras mercantiles de Florencia en el reino de Granada
en el siglo XV. Sevilla, Anuario de Estudios Medievales. Universidad de Sevilla.
2001.
-García Avilés, A. Arte y Astrología en Salamanca a finales del siglo XV. Murcia,
Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte. Universidad de Murcia,
2004.
-Wackernagel, M. Los medios artísticos en la florencia del Renacimiento. Obras y
comitentes, Talleres y mercados. Madrid, Ediciones Akal, 1997
-Pérez Pérez, F. El maquiavelismo de Guicciardini y la figura de Savonarola en la
“Historia de Florencia”. Santiago, Revista Historias del Orbis Terrarum. Anejos
de Estudios Clásicos, Medievales y Renacentistas, 2011
-Carmona, Juan I. Enfermedad y sociedad en los primeros tiempos modernos.
Sevilla, Universidad de Sevilla - Secretariado de publicaciones, 2005
http://www.nationalgallery.org.uk/paintings/paolo-uccello-the-battle-of-san-romano
http://www.atuttascuola.it/collaborazione/mugnai/storiadellarepubblicadifirenze.pdf

15. Figures
Figura 1: Anònim, La República florentina a Itàlia. Extret de http://it.wikipedia.org
Figura 2: Pantormo, Retrat de Cosme I el vell, 1520. Extret de http://
www.sanlorenzo.firenze.it/
Figura 3: Schedel, Panoràmica de Florència, 1493. Extret de http://
www.raremaps.com
Figura 4: Anònim, Vista panoràmica de Santa Maria di Fiore, 2012. Extret de
http://www.flonthego.com
Figura 5: Bronzino, Retrat de Lorenzo el Magnífic, 1565-1569. Extret de
http://www.culturaitalia.it
Figura 6: Rosselli, Francesco, L’execució de Savonarola, 1500-1520. Extret de
http://fe.fondazionezeri.unibo.it
Figura 7: Schedel, Panoràmica de Florència, 1493. Extret de
http://www.raremaps.com
Figura 8: Ucello, Paolo, Batalla de San Romano, 1456. Extret de
http://www.nationalgallery.org.uk/paintings/paolo-uccello-the-battle-of-sanromano
Figura 9: idem
Figura 10: Anònim, circa 1500. Extret de http://www.raremaps.com
Figura 11: De Parma, B. Bootes y Corona, segona meitat del S. XV. Biblioteca
Marucelliana, Florència.). Extret de García Avilés, A. Arte y Astrología en
Salamanca a finales del siglo XV. Murcia, Anuario del Departamento de Historia
y Teoría del Arte. Universidad de Murcia, 2004.
Figura 12: Finiguerra? Saturno y sus hijos, circa 1464, Florència. Extret Ibidem