Resumen del proyecto KA 1

1. FINLAND
UNA FINESTRA A EUROPA:
JOB SHADOWING
AGOST 2018

2. SWEDISH SCHOOL –
SIBBO KUNGSVAGENS SKOLA

3. FINNISH SCHOOL – SIPOONJOEN KOULU

4. SECONDARY SCHOOL -SIPOONLAHDEN KOULU

5. PRIMARY OPEN SCHOOL SIBBO - LUKKARIN KOULU

7. SECONDARY SCHOOL –
EKENÄS HÖGSTADIESKOLA (SWEDISH)

8. OBSERVACIÓ DEL CURRÍCULUM
BASAT EN PROJECTES A
FINLÀNDIA
Des deL 2016 el nou
currículum educatiu
estableix la línia de
treballs per projectes.

9. OBSERVACIONS GENERALS
• Matèries més competencial de caire social.
• Criteris genèrics, protagonisme escola-professorat-alumnat.
• Currículum obert.
• Implementació de la metodologia per projectes: mínim una setmana sencera
per trimestre i projectes amb continguts de diferents àrees.
• Importància a l’atenció personalitzada.
• Ràtios són més baixes.

10. • Competències transversals: soft skills.
• Equilibri entre el domini de la competència digital i el treball més manipulatiu.
• Matèries pràctiques i significatives per a l’alumnat.
• Importància del treball en equip.
• Valoració del procés més que del producte final.

11. Gestió dels espais:
• Aules obertes a les noves escoles amb
participació del professorat en el seu
disseny (escola nova i preescolar).
• Utilització d’espais comuns.

12. . Només s’agafa el mòbil per treballar. El professor el té a una caixa.
. Confortabilitat a l’aula.

13. TREBALL PER PROJECTES
INSTITUT DE REFERÈNCIA:
(SWEDISH SCHOOL)
• Ja treballaven petits projectes a classe, ara
es tracta d’anar un pas més enllà.
• 5 “lessons” amb un eix temàtic comú.
• Setmana temàtica amb petits equips.
• Orientació del professorat que porta els
temes a l’aula.

14. EXEMPLE:
• USA States: English, mother tongue, P.Education
• 1º What do you want to know about this State? Tòpics (pactat amb
l’alumnat)
Sessió:
• 1st. Subject integrated.- Work (the states)
• 2nd Topic and irregulars
• 3rd Home work.- Irregular test
• Es creen grups (sorteig) i a cada grup se li reparteix una cartolina (ja
iniciada) amb un estat determinat (Minessota, Nevada, etc.) Cada
equip ha d’omplir un espai de la cartolina amb un dels temes
plantejats a la pissarra. El producte final serà el mural fet entre tots
sobre cada un dels estats de USA

15. ESCOLA EKENÄS
• El professor que ens atén ens comenta que ell porta 5 anys treballant aquesta
metodologia, però que ara ho fa de forma més conscient i transversal.
• Observació d’aula: Ciències de la salut. Matèria comuna per a tot l’alumnat
de 8è i 9è grau (3r i 4t d’ESO)
• Aquesta matèria tracta els temes que afecten de forma directa la vida d’una
persona i que afavoreixen la transversalitat necessària del treball per
projectes(prevenció d’incendis, educació sexual, seguretat vial, Benestar
emocional, Nutrició, primers auxilis, Medi ambient, etc.)

16. EXEMPLE: El foc
• Prevenció d’incendis (ciències de la salut)
• Els grans incendis del món (Anglès)
• Processos i fenòmens del foc (Química)
• El tema es pacta entre un grup impulsor dins l’equip docent.
L’avaluació es fa per separat des de cada matèria en funció dels
objectius plantejats.
• El producte final del projecte serà un vídeo.
• En aquesta escola s’estan treballant d’altres projectes. En concret hi
ha tres de planificats per dur a terme tres al llarg del curs en els
diferents nivells:
• Disseny i tècnica // Cultura espanyola // Cuina finesa.

17. EN RESUM:
• Aquest és el 2n any de l’aplicació del currículum per projectes, però són conscients que estan en un
procés d’aprenentatge i aplicació.
• Actualment treballen en 5 eixos temàtics (un per a cada període). Creen sinèrgies entre professors per
tal de treballar en equip.
• Flexibilitat horària
• Ràtios més racionals
• Importància del treball en equip tant del professorat com de l’alumnat.
• Equilibri entre la competència digital i “l’analògica”. En aquest sentit, es dona tanta importància a
processos manipulatius com a digitals.
• Es prenen el temps necessari per a planificar, tot i que deixen camps oberts (producte final, activitats...)
que permeten la implicació de l’alumnat. Importància del procés d’aprenentatge més que del
producte.
• Són conscients de les avantatges i inconvenients del sistema, per tant creuen que és millor un equilibri
entre el treball per projectes i el tradicional.
• Confiança en allò que estan fent amb la possibilitat de poder redirigir tot allò que no funciona. És molt
important l’autoavaluació docent.

18. AVALUACIÓ I AUTOAVALUACIÓ DEL SISTEMA
AVANTATGES INCONVENIENTS
• Implicació i motivació de l’alumnat.
• Interrelació entre matèries.
• Tractament més realista de les matèries.
• Temàtiques d’interès per a l’alumnat.
• Aprenentatges més significatius
• Es fomenta l’autonomia de l’alumnat en la
gestió del treball i la relació amb els
companys.
• Potenciació de la competència digital.
• Treball en equip=potenciació de les
habilitats socials.
• Tractament de les intel·ligències múltiples.
• Preocupa que algun contingut no es tracti
prou.
• Superficialitat d’alguns aprenentatges
• No es contempla el desenvolupament de
la memòria.
• Algun alumne pot passar desapercebut (de
vegades de forma voluntària)= Hi poden
haver actituds de passivitat.
• Dificultat per establir un sistema
d’avaluació conjunta

19. Gràcies per la
vostra atenció
Kiitos!