Document de suport a la reunió de noves famílies a l'escola el 22 de juny de 2009, Es tracta d'un document per a l'ús de la comunitat educativa de l'Escola Santa Anna. Qualsevol ús fraudulent o pervers del mateix es responsabilitat de la persona o persones que ho fan.
Projecte Mediterrani té com a
principal objectiu afavorir l’èxit social i acadèmic dels alumnes
a través de processos d’integració i cohesió, així com
vincular tota la comunitat educativa a l’entorn més proper.
Este documento habla sobre el diseño de marcas. Define una marca como una representación mental que crea una identidad a través de asociaciones. Explica que una marca se conforma a través de elementos como el logotipo, color e isotipo. También discute atributos importantes de una marca como vigencia, pregnancia, versatilidad, reproducibilidad, singularidad y legibilidad.
The Berkeley Bowl grocery store has an open door entrance with small signage. The interior has high ceilings and is packed with merchandise on cracked concrete floors. There are no salespeople and customers browse the aisles touching the various products arranged by type. Most customers appear to be shopping for bargains and stay for a long time in the crowded environment.
Document de suport a la reunió de noves famílies a l'escola el 22 de juny de 2009, Es tracta d'un document per a l'ús de la comunitat educativa de l'Escola Santa Anna. Qualsevol ús fraudulent o pervers del mateix es responsabilitat de la persona o persones que ho fan.
Projecte Mediterrani té com a
principal objectiu afavorir l’èxit social i acadèmic dels alumnes
a través de processos d’integració i cohesió, així com
vincular tota la comunitat educativa a l’entorn més proper.
Este documento habla sobre el diseño de marcas. Define una marca como una representación mental que crea una identidad a través de asociaciones. Explica que una marca se conforma a través de elementos como el logotipo, color e isotipo. También discute atributos importantes de una marca como vigencia, pregnancia, versatilidad, reproducibilidad, singularidad y legibilidad.
The Berkeley Bowl grocery store has an open door entrance with small signage. The interior has high ceilings and is packed with merchandise on cracked concrete floors. There are no salespeople and customers browse the aisles touching the various products arranged by type. Most customers appear to be shopping for bargains and stay for a long time in the crowded environment.
This document summarizes the findings of case studies conducted by the National Round Table on the Environment and the Economy (NRTEE) exploring the potential for ecological fiscal reform (EFR) in Canada. The case studies examined EFR approaches for agricultural landscapes, cleaner transportation, and substances of concern. Key lessons learned include that EFR could play a useful role in Canada by offering benefits over traditional policy tools and opening new opportunities, but that successful implementation requires leadership, integration across sectors, consideration of unique Canadian challenges, and investment in data and analysis. The NRTEE concludes that a long-term, multi-pronged strategy is needed to develop understanding of EFR and realize its full potential in Canada.
The document outlines 8 steps for planning a quiz:
1. Make lists of questions and answers
2. Categorize questions into rounds with 5 questions each
3. Decide on points for each round and time limits for questions
4. Give unique names to each round
5. Name each participating group
6. Choose a scorer to track points
7. Select a Quiz Master to host
8. Begin playing the quiz once preparations are complete.
El documento describe una disputa comercial entre Panamá y Colombia. Panamá acusó a Colombia de establecer aranceles discriminatorios que violaban sus acuerdos comerciales. Panamá presentó una queja ante la OMC, que falló a favor de Panamá. Aunque Colombia no estuvo de acuerdo con la decisión, debería cumplirla para respetar el estado de derecho y sus obligaciones internacionales.
Este documento describe la evolución de las tecnologías de la información y la comunicación y los cambios en los modelos de negocio que han traído. Explica el papel de los medios sociales y cómo las empresas ahora usan un Community Manager para interactuar con los clientes en línea y mejorar las ventas.
Este documento describe un proyecto entre dos escuelas primarias en España y Finlandia para crear un cuento conjunto utilizando la lengua inglesa. Los estudiantes trabajarán en grupos para desarrollar personajes, diálogos y arte para las escenas del cuento. Usarán herramientas digitales como videoconferencia, mapas mentales y fotografía para colaborar a distancia en la creación del cuento. El objetivo es mejorar las habilidades lingüísticas y de pensamiento crítico de los estudiantes al tiempo que conocen a
El documento describe el desarrollo de la informática desde la segunda mitad del siglo XX, con la aparición de circuitos integrados, Internet y teléfonos móviles. También discute el surgimiento de las computadoras personales en 1977 y cómo se han utilizado los materiales multimedia e hipermedia en la educación, ofreciendo entornos de aprendizaje interactivos. Finalmente, analiza el software educativo y sus características, así como formas de evaluarlo.
This chapter discusses physical quantities and measurements. It defines physical quantities as quantities that can be measured using standard units. Physical quantities are classified as either base quantities or derived quantities. Base quantities are the fundamental quantities that cannot be defined in terms of other quantities, while derived quantities are obtained from combinations of base quantities. The seven base SI units are then defined along with common derived quantities and their relationships. Finally, SI prefixes are introduced as conversion factors to avoid writing out long strings of zeros.
La web 2.0 permite compartir información de manera pública o privada y transforma a los usuarios de pasivos a activos. Incluye sitios que facilitan compartir información y herramientas como blogs, wikis, repositorios, Flickr, YouTube y redes sociales que permiten a los usuarios producir y organizar contenido. La introducción de estas herramientas en las aulas escolares puede estimular la participación de los estudiantes, el trabajo en grupo y el intercambio de conocimientos.
El documento describe la evolución de la Web 1.0 a la Web 2.0, la cual se caracteriza por una descentralización de la información y una mayor participación de los usuarios en la producción y distribución de contenidos a través de herramientas sociales como blogs, wikis y redes sociales. También señala que la Web 2.0 podría aprovecharse en el aula para fomentar una mayor participación de los estudiantes y estimular a los docentes a continuar profundizando sus procesos de enseñanza.
La sociedad The Legal and Commercial Truth S.A.S. tiene como objetivo principal orientar, asesorar y representar a ciudadanos en situaciones de vulnerabilidad en temas jurídicos y comerciales. Ofrece servicios de asesoría legal en áreas como laboral, penal, administrativo y comercial, así como representación en procesos judiciales. Busca ayudar a la población vulnerable a resolver problemas jurídicos y económicos, y eventualmente incentivar el desarrollo de proyectos empresariales para mejorar las condiciones sociales en Colombia.
7è Fòrum Interxarxes. 26 d'Octubre. Barcelo "El treball en xarxa amb pares i ...
Entrevista a l'equip directiu
1. ENTREVISTA A L’EQUIP DIRECTIU. Nº 2 Octubre 2012
MODALITAT DE L’ENTREVISTA: Entrevista semiestructurada
ENTREVISTATS/DES: Directora i Cap d’estudis del Centre (entrevistadora: estudiant en
pràctiques)
ENTREVISTADOR/a: Susana A. (Estudiant en pràctiques)
ESCENARI DE L’ENTREVISTA: Despatx de direcció
TEMPORALITZACIÓ: 45 minuts
OBJECTIUS DE L’ENTREVISTA:
Recollir informació relativa als espais de treball conjunt(Xarxa) que existeixen entre l’escola i el
municipi.
REGISTRE DE L’ENTREVISTA:
S’obre l’entrevista amb una pregunta oberta:
Quins són els espais de treball conjunt i/o espais de relació que l’escola
comparteix amb d’altres serveis, entitats,escoles…del municipi?
El centre participa amb Salut, Serveis socials i Educació en tots els espais de treball conjunt que
es promouen en el municipi on està ubicat el centre. La directora opina personalment que
l’escola està totalment oberta a les relacions amb l’entorn i que és una institució molt present
des de la Regidoria d’Educació del municipi.
Les representants (directora, cap d’estudis, coordinadores) del centre participen en diverses
Xarxes municipials com són:
Xarxa 0-6 : Grup de treball dirigit a l’atenció a la infància 0-6 en l’àmbit prinicipalment
educatiu. Assisteixen els tècnics d’educació del municipi i els directors de les llars d’infants.
2. S’organitzen visites a les llars d’infants.Del centre d’educació especial assisteix la coordinadora
d’infantil. Són reunions convocades pel CRP del municipi.
Comissió de matriculació: S’informa del procés de matriculació però no s’hi assisteix de forma
regular a les trobades, doncs el procés de matriculació al centre específic és diferent (prèvi
dictamen d’escolarització). Es participa quan es tracten temes concrets de matriculació amb
caràcter general per a tots els centres.
Xarxa coordinació Primària-Secundària: Coordinació entre centres educatius de Primària i
Instituts. Està organitzat en dos grups de treball pedagògics, un de Matemàtiques i un de
Llenguatge. Assiteix una coordinadora del centre a un dels grups de treball. La Xarxa és
convocada per Inspecció Educativa.
Comissió d’Absentisme municipal: Grup de treball on participen professionals d’àmbits
diversos: educatiu, social i seguretat ciutadana: directors centres, mossos d’esquadra, policia
local, serveis socials. Comissió emmarcada en el Pla d’Absentisme municipal.
Consell escolar Municipal: Hi assisteixen representants de pares, de polítics, d’alumnes i dels
diferents diferents centres educatius del municipi. Es realitzen aproximadament dos consells
escolars municipals cada curs.
Conveni Salut-Escola (Departament d’Educació): Seguiment salut-escola d’alumnat amb
trastorn mental greu. Assistència d’una psicòloga clínica al centre per al seguiment de casos
concrets. Participació conjunta en Comissió d’Atenció a la Diersitat quan es parla de casos
inclosos en el programa.
Xarxa escolaritat-compartida. Reunions de coordinació entre centres educatius ordinaris i
centres d’educació especial durant tot el curs. S’organitza paral.lelament un Seminari
d’Escolaritat compartida on participen representants dels centres educatius ordinaris i del
centre d’educació especial, regidora d’ensenyament, psicopedagogs, i d’altres professionals
interessats.
Quines són les activitats que els alumnes hi solen participar en el seu entorn
proper?
En quant a les activitats que els alumnes del centre realitzen en l’entorn pròxim són :
3. Sortides i activitats culturals municipals i per l’entorn més proper.
Activitats compartides puntuals entre centres ordinaris i CEE
Projecte compartit (trimestral) entre un grup d’alumnes d’un IES del municipi i un grup
d’alumnes de l’etapa de Secundària al CEE.
Servei de Cafeteria en les reunions de directors que s’organitzen en els Serveis Educatius de la
Zona.
Projecte d’acompanyament d’un alumne del CEE a un centre ordinari de la zona.
Activitat compartida puntual entre alumnes de l’etapa de TVA (transició a la vida adulta) i
usuaris del taller ocupacional del municipi
Participació a la Cantata de Nadal que realitzen diversos alumnes dels diferents centres
educatius del municipi.
Organització d’una paradeta al centre del municipi(conjuntament amb les paradetes de llibres)
per vendre objectes elaborats pels alumnes de TVA amb motiu de la Diada de Sant Jordi.
Servei de Bugaderia a les llars, portat a terme per un grup d’alumnes de l’Etapa de TVA del CEE.
Pràctiques pre-laborals d’alumnat de TVA a diversos serveis municipals i centres educatius del
municipi.
Participació a les activitats extraescolars organitzades per l’AMPA i portades a terme per una
associació pro-disminuïts municipal.
Quines relacions estableix el centre amb els altres municipis de la seva zona
d’influència?
Els Ajuntaments dels diversos municipis de la Zona d’influència hi col.laboren amb el centre
mitjançant beques i/o subvencions per activitats especials que es realitzen al centre.
La relació escola-municipi es centra principalment en la relació amb el municipi on està ubicat
el centre, tot i que es pugui participar de forma puntual en d’altres grups de treball concrets
organitzats pels altres municipis de la Zona d’influència, com és la participació a una trobada de
treball durant el curs a l’Interxarxa d’un municipi proper on participen els Serveis educatius,
CSMIJ, S. Socials, CDIAP i CEE d’un dels municipis de la Zona d’influència.
Els alumnes hi participen d’algunes de les activitats culturals que s’organitzen en els municipis
de l’entorn, dins de l’oferta de teatre, tallers i/o d’altres activitats culturals adreçades a les
escoles.
Quines són les activitats de centre on participen les famílies?
L’AMPA organitza i gestiona conjuntament amb la direcció del centre les activitats
extraescolars. El centre ofereix dues activitats extraescolars: una de lleure, amb el suport d’una
entitat del municipi, dirigida a infants i joves del CEE i una activitat de psicomotricitat
terapèutica, que porta a terme la psicomotricista del centre, adreçada a infants del municipi que
no són atesos en el CEE.
4. Altres activitats que gestiona econòmicament l’AMPA conjuntament amb el centre són l’activitat
d’hipoteràpia i de gossosteràpia, dirigida al alumnes del centre en horari escolar.
Les famílies també organitzen i participen conjuntament amb els mestres de l’escola de la Festa
de Nadal que es porta a terme l’últim dia del primer trimestre del curs.
Durant l’any passat es va convidar a les famílies a asssitir a veure activitats concretes que es
realitzaven al centre, com són piscina, amb un grup concret d’alumnes, l’activitat d’hipoteràpia i
gossosteràpia.
A final de curs, també les famílies se’ls hi convida a la Cloenda del curs, i s’aprofita per obrir les
portes de les aules perque puguin veure els treballs de llurs fills.
Finalment, dues representants de pares participen en dues comissions de centre: la Comissió de
Menjador escolar i la Comissió de Convivència.
Quines són les limitacions que trobeu per a la participació de les famílies en el
centre?
Una d’elles és que les famílies provenen de municipis diversos, fet que dificulta la cohesió del
grup i la trobada entre els pares.
La majoria d’alumnes, exceptuant els del municipi on està ubicat el centre, venen en transport
escolar, i aquest contacte a les entrades i les sortides entre pares i professors no es dóna, a banda
de les entrevistes amb els pares que es realitzen durant el curs.
Segons l’edat del fill, les famílies s’impliquen d’una o una altra forma amb el centre. En general,
les famílies dels infants de l’Etapa d’educació Infantil, passen per un procés de dol que cal anar
acompanyant, a diferència, en la majoria de casos, de les famílies dels joves de l’Etapa de
Transició a la Vida Adulta que han arribat a cert nivell d’acceptació de les dificultats que poden
trobar els seus fills, solen participar de les activitats que es realitzen al centre, gaudeixen i
reconeixen allò que es els seus fills fan al centre.