1. ENTREVISTA 12 de Novembre de 2012
MODALITAT DE L’ENTREVISTA: Estrevista semiestructurada
ENTREVISTAT: Psicopedagog de centre
ENTREVISTADOR/A: Susana A. (Estudiant en pràctiques)
ESCENARI DE L’ENTREVISTA: Despatx de Cap d’Estudis
TEMPORALITZACIÓ: 1 hora
_________________________________________________________________
OBJECTIUS DE L’ENTREVISTA:
Recollir informació sobre les vivències, experiències, punts de vista i opinions personals des del
rol de psicopedagog, en relació a la pràctica assessora en el centre d’educació especial,
recollint els canvis més rellevants en la pràctica que s’han donat al llarg de la seva trajectòria
professional en el centre.
GUIÓ D’ENTREVISTA:
Prèviament a la realització de l’entrevista vaig realitzar un guió d’entrevista que incloïa les
següents preguntes:
1. Des de fa quants anys hi treballes en aquest centre? Considerant la teva trajectòria
professional com a psicopedagog, quins són els canvis que subratllaries com a més
significatius des dels inicis de la teva pràctica profesional fins a l’actualitat?
2. Com a profesional que forma part d’un equip psicopedagògic quina metodología utilitzeu
per abordar les demandes que us arriben des dels diferents centres? Compartiu les
experiències, abordeu els casos de forma compartida amb els altres psicopedagogs de l’equip?
4. Quins són els altres serveis comunitaris amb els que treballeu de forma més estreta? Hi
mateniu contactes amb altres EAP’s d’altres zones?

2. 5. En relació a les formes en que es pot formalitzar la teva intervenció psicopedagògica dins
del centre, en què creus que hi ha una major demanda: per al desenvolupament de plans
educatius institucionals, de programes i/o projectes de canvio i/o innovació, o demandes
d’intervenció puntual amb algún alumne, familia, equip docent… I, en aquestes últimes, d’on
provenen principalment les demandes, del professorat, de les famílies o de l’equip directiu?
6. En quins casos o en quines situacions intervens directament amb alguna familia i/o algún
alumne en concret?
REGISTRE DE L’ENTREVISTA::
Des de fa quants anys hi treballes com a psicopedagog en aquest centre? Hi treballo des dels
anys 80’
Considerant la teva trajectòria professional com a psicopedagog, quins són els canvis que
subratllaries com a més significatius des dels inicis de la pràctica assessora en aquest centre?
Entorn als anys 80’, en els inicis de la meva pràctica professional les demandes
d’assessorament estaven lligades principalment al no saber, demandes que s’entenen com a
pròpies dels processos d’inseguretat professional. En aquell temps, s’inicia la integració
d’alumnat amb nee en centres ordinaris i es donen canvis legislatius pel que fa a l’atenció a
l’alumnat amb nee. Davant aquests canvis, i davant d’allò que es desconeix apareixen pors i/o
emergeixen tabús en els professionals. El professorat fa demandes concretes d’orientació en
l’acció tutorial, així com de coneixement de materials específics, en general són demandes de
tecnologia. En l’actualitat aquests tipus de demandes encara hi són molt presents. Caldria
doncs fer una reflexió més àmplia sobre el sistemes formatius.
Cap als anys 90' el focus d'atenció de la intervenció psicopedagògica es trasllada envers els
nens amb necessitats educatives especials i les seves famílies. En l'actualitat, s'inverteix l'ordre,
es converteix essencial el treball amb pares, per poder treballar amb el nen, i trencar d'aquesta
manera el conflicte existent entre els dos àmbits, l'escola i la família, vinculant la presència de
l’altre en el procés. Els pares són importants i tenen poder de decisió. En moltes ocasions en
viuen els pares com a un conflicte.
La pràctica assessora és canviant, va evolucionat com ho ha fa la societat. També canvien les
competències dels psicopedagogs d’EAP en funció dels canvis legislatius. Un canvi històric
rellevant pel que fa a la dependència del psicopedagog d’EAP, va ésser quan els serveis
d’orientació psicopedagògica que inicialment eren municipals, van deixar de dependre de
l’administració municipal per a passar a dependre del Departament d’Ensenyament.

3. Tot i que en el s. XXI, l’escola estigui millor dotada en quant a recursos personals i/o materials,
l’èmfasi en l’èxit acadèmic, la competitivitat, i l’individualisme, generen en el marc escolar,
l’exclusió d’aquells infants i joves amb més dificultats.
I pel que fa a l’evolució en la relació amb els altres serveis comunitaris que hi
treballen amb infancia i adolescencia?
És necessari moviments de transversalitat entre els diferents serveis i estructures públiques
institucionals. Emergeix la qüestió sobre l’eficència dels serveis, fet que comporta tasques de
transversalitat entre els diferents serveis. Treballant conjuntament, compartint les decisions,
podrem avançar en una perspectiva més comunitària.
La Xarxa propera està formada per serveis d’actuació directa a l’escola, com són els CREDA
(Centre de recursos auditius per a deficients auditius) i l’equip LIC (Llengua i cohesió social).
Formen part dels Serveis educatius de zona, conjuntament amb els EAP’s. La seva proximitat
facilita el treball conjunt.
http://www.xtec.cat/web/serveis/serveis/sez
Pel que fa a la Xarxa extensa formen part els Serveis municipals, els Serveis Comarcals (S.
Socials, Salut, Educació) i Serveis de la Generalitat.
Amb Sanitat es realitzen dues trobades a l’any, on treballem conjuntament amb el CSMIJ i
CDIAP. Són trobades puntuals.
Amb Serveis Socials i educació hi ha una major vinculació.
Cal no confondre entre coordinació i treball en xarxa. La coordinació és un traspàs
d’informació i el treball en xarxa implica un procés de presa de decisions compartides, on cada
professional assumeix unes determinades responsabilitats en el procés.
Entenc la intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva àmplia, al llarg del cicle vital de la
persona, des de la infància fins a la vellesa. Tot i que això no significa que ho hagi de fer el
mateix professional.
I la Xarxa d’escolaritat compartida en el centre, quina és la teva valoració? Quin és el teu
rol en aquest procés?
En el procés d’escolaritat compartida, cal una major continuïtat del procés cap als pares, així
com reflexionar com participen els mateixos subjectes en el procés, quins són els seus drets. És
un procés que funciona igual per a tots, ja siguin alumnes d’infantil, com de primària i/o
secundària i caldria donar-li una major flexibilitat. Això ens porta a reflexionar entorn per a què
serveix el centre d’educació especial?
És un procés complex, cal respectar els temps, doncs les decisions no són fàcils. Poden existir
conflictes entre les forces institucionals i les forces personals. Treballar des del respecte, la
confiança i la transparència.
En aquest procés el psicopedagog és mediador, orienta l’elaboració del procés i modera el
debat entre les parts implicades.