1. RELIGIONS PRECOLOMBINES

2. ELS ASTEQUES
Els déus
El calendari
Els sacrificis humans
Els sacerdots
Els temples
Cerimònies i celebracions

3. ELS ASTEQUES
ELS DÉUS: Quina relació
tenen Quetzalcoatl
i Hernan Cortés?
QUETZALCOATL (serp emplomallada):
Déu que aporta la civilització als humans.
Ensenya a cultivar el blat de moro, a polir el jade, a teixir, l’escriptura, a mesurar el
temps, a calcular el calendari.
Déu dels sacerdots.
Punt cardinal: Oest.
HUITZILOPOCHTLI (colibrí del sud):
El sol. Déu de la guerra. Va ordenar l’emigració dels asteques.
Representat amb el color blau. Ocupa el Sud.
L’àliga serà el nahualli del déucavallers àliga.

4. ELS ASTEQUES
• ELS DÉUS:
• TEZCATLIPOCA:
• Déu de la nit, l’hivern i la mort.
• Era l’ull que veu de nit. Porta com a símbol una vara amb un disc foradat en un extrem.
• El seu nahualli (doble animal) fou el jaguarcavallers jaguar.
• TLALOC (el que fa créixer):
• Déu de la pluja.
• MICTLANTECUTLI:
• Déu dels inferns i senyor del Mictlan o regne dels morts.
• Punt cardinal: nord.
• La seva esposa era Mictlancihuatl.

5. ELS ASTEQUES
ELS DÉUS:
COATLICUE (la de la faldilla de serps):
Deessa de la terra.
Mare de Huitzilopochtli, els 400 fills o Centzon Huitznáhuac fills i Coyolxauhqui.
Esposa de Mixcoatl (senyor de la terra)
CHALCHIUHTLICUE
La de la faldilla de pedres precioses
Deessa de l’aigua. Esposa de Tlaloc
XIPE TOTEC (nostre senyor l’escorxat)
Senyor de l’Est.
Déu de la primavera.
Se’l representa vestit amb la pell d’un sacrificat

6. ELS ASTEQUES
ELS CALENDARIS
Calendari solar de 365 dies
18 mesos de 20 dies. Sobraven 5 dies considerats
nefastos.
Cada conjunt de 52 anys formava un cicle.
Calendari religiós o cerimonial: de 360 dies
Dividit en 20 mesos de 13 dies.
Els primers dies de cada calendari coincidien cada 52 anys.

7. ELS ASTEQUES
SACRIFICIS HUMANS:
- Volien impedir la destrucció del món.
- La sang era font de la vida i l’oferien als déus.
- Les víctimes:
- Eren presoners de guerra, criminals i esclaus.
- Eren tractades amb honors.
- Creien que obtindrien un bon premi a l’altra vida.
- Un dels sacrificis fou l’extracció del cor.
- Altres tipus de sacrificis eren les automutilacions, principalment
de sacerdots i cabdills.
- L’emperador asteca Ahuízotl va fer sacrificar 20 mil persones en
la inauguració del teocalli de Tenochtitlan.

8. ELS ASTEQUES
ELS SACERDOTS:
- Anomenats tlamacazqui.
- La casta dels sacerdots controlaven la vida de la societat asteca.
- Cada divinitat disposava del seu col.legi de sacerdots.
- Tenien grans coneixements d’ astronomia, matemàtiques i dominaven
l’escriptura.
- Organitzaven festes, processons, ofrenes de flors, dances, cants,
cerimònies del calendari ritural, festes de les corporacions i els sacrificis.
- Principalment d’origen noble.
- Vida dura i austera.

9. ELS ASTEQUES
ELS SACERDOTS: tlamacazqui
- Comunicadors entre els déus i els homes.
- Els caps de l’organització social eren els Quetzalcoatl: tenien el títol de
sacerdot de Tlàloc i sacerdot de Nostre Senyor.
- El Mexícatl teohuatzin, era el sacerdot en cap de totes les activitats
religioses.
- Els sacerdots tonalpouhque es dedicaven al calendari i interpretaven els
llibres sagrats per predir el futur.
- En el calmécac els sacerdots preparaven els joves al sacerdoci o a alts
càrrecs de l’Estat asteca. Estaven sota la protecció de Quetzalcoatl.

10. ELS ASTEQUES
TEMPLES
- Anomenats Teocalli.
- Les primeres piràmides eren amontegaments de terra amb una construcció
al seu cim per al culte i una escala exterior per arribar-hi. Intentaven ser
muntanyes artificials.
- Després es construiren les grans piràmides truncades, quadrades i
esglaonades. Eren fetes amb un nucli de terra i pedres amb una capa
exterior de pedres adherides amb morter i tot recobert amb estuc.
- Al capdamunt de la piràmide hi havia el santuari on es trobava la imatge del
déu, Es feien cerimònies, celebracions i sacrificis.
- A Tenochtitlan la piràmide principal tenia dos temples.
Un dedicat a Tlaloc i l’altre a Huitzilopochtli.
- Els temples rodons eren dedicats al déu del vent, Ehecatl.

11. ELS ASTEQUES

12. Què és el joc de pilota
(tlachtli)?
ELS ASTEQUES
CERIMÒNIES I CELEBRACIONS:
Cerimònia del foc nou:
• A l’acabar un cicle de 52 anys. S’apagava el foc vell i s’havia d’encendre un
de nou.
• Els últims 5 dies tothom apagava els focs de les cases i trencaven els estris
de la casa. Eren dies de dejuni i tristesa.
• L’últim dia els sacerdots, des d’un turó, encenien el foc nou que es repartiria
entre la població.
Altres celebracions:
• Festa de la primavera: a Xipe Totec,
• Festa de la collita: a Tlazoltéotl,
• Festa del tóxcatl: al déu Tezcatlipoca i Huitzilopochtli
• Festa del panquetzalitzli: enarborar banderes,
• Dia 4 moviment...

13. Manel Correa i Masip
Barcelona, Catalunya