La religió dels inques, Els seus déus, les seves creences i cerimònies. Els seus tempres i sacerdtos.

1. LES RELIGIONS PRECOLOMBINES
ELS INQUES

2. - Els déus
-Les creences
-Els sacerdots
- Les cerimònies i sacrificis
- Els temples

3. • ELS DÉUS:
• VIRACOCHA
- Apu Qun Tiqsi Wiraqucha (espuma del mar)
- Divinitat creadora.
- Pare d’INTI, déu del Sol, i de Quilla, deessa de la Lluna.
- Creador de dues humanitats.
- Ensenya les ciències i les arts a la humanitat.
- Apareix amb atributs solars.
- Tenia un company alat, l’ocell Inti, missatger dels déus.
- Va desaparèixer dins el mar, seguint el camí del sol. Prometé
que tornaria.

4. • ELS DÉUS
• INTI
• Déu del sol.
• Ordena als déus Manco Qapaq i la
seva esposa Mama Oqllo que fundin Cusco.
• Ofrenes en or, plata i animals.
• Resolia problemes i alleugeria les necessitats dels
homes.
• PACHAMAMA
• La mare terra.
• Deessa de la fertilitat
• Deessa procreadora dels primes homes, de les plantes
i animals.
• Representa la part femenina del déu mascle o Illapa.

5. • ELS DÉUS
• ILLAPA
• Déu de la pluja
• Part masculina de la deessa femella Pachamama
• Se’l relaciona amb la imatge del felí volador que llança
llamps, trons i dóna pluja.
• MAMA COCHA
• Deessa de les aigües, dels rius i llacs.
• Deessa del mar.
• Se li rendia culte per calmar les aigües braves i per tenir una
bona pesca.

6. • ELS DÉUS
• MAMA QUILLA
• La Lluna, esposa i germana del Sol.
• Mare del firmament
• Les seves fidels més fervents eren les dones.
• Representada amb un disc de plata
• PACHACAMAC
• Déu principal de la costa, del mar i de la terra.
• Molt relacionat amb Viracocha.
• Adorat en els temples solars. Temple Coricancha.

7. • LES CREENCES: Quina és la
cerimònia
T’inkana?
• Adoraven diversos déus que representaven les forces
de la natura: eren politeistes.
• Adoraven els huacas, llocs o objectes com pedres, coves
o muntanyes on creien que habitaven forces
sobrenaturals.
• Creien en la immortalitat de l’ànima i en el més enllà.
• Els privilegiats anaven a un paradís i els humils a
l’inframón.

8. • LES CREENCES:
• Enterraven el difunt amb talismans, les seves pertinences i menjar.
• Momificaven els difunts.
• Creien en tres móns. Hanan Pacha, Hurinh o Kay Pacha i Uku Pacha.
• Viracocha va crear dos móns. La primera fou destruïda convertint-la en
pedres. Amb elles fa la segona humanitat.
• Afeccionats als oracles.
• Consultaven la callpa.

9. • ELS SACERDOTS
• Els sacerdots pertanyien a la noblesa i gaudien de grans
privilegis.
• Es podia entrar al sacerdoci o per herència o per mostrar
aptituds per ser-ho o al ser escollits per parts d’altres sacerdots
o caps locals.
• El principal sacerdot era el Villca Humu, germà o cosí de l’Inca.
• Eren educats al Yayayhuasi o casa del saber.
• Els sacerdots Guacarimachic parlaven amb les huaques.
• Els Ayatapuc comunicaven amb els morts.
• Els Caviacoc bevien pòcimes i feien els seus oracles.
• Els Aucachic o ichuri feien de confessors.

10. ELS SACERDOTS
• Els Hampicamayoc eren uns curanders-mags que tenien el poder de
curar.
• Els Calparicuqui eren encarregats de sacrificar i endevinar bufant les
entranyes dels animals.
• Els humu o nacac eren els fetillers, carnissers o escorxadors d’animals per
al sacrifici
• Les Verges del Sol, les mamacunas, eren sacerdotesses, filles de nobles
que s’educaven per ser esposes de l’Inca o dels nobles o per servir al
temple.

11. • CERIMÒNIES I SACRIFICIS
Mòmia la donzella
de Llullaillaco
• A les cerimònies s’oferien animals i fruits a cada divinitat.
• El primer dia de cada mes se sacrificaven 100 llames blanques a la
plaça principal de Cuzco. També amb finalitats endevinatòries.
• Sacrificis humans fou una pràctica poc freqüent: realitzats als cims
més importants dels Andes o Apus. Possiblement dins de la
cerimònia de Capac cocha.
Què és la
• Practicaven la confessió dels pecats, amb penitència. Capacocha?
• Oferien als déus chicha, coca, greix de llama...
• Durant el Coyaraimi se celebrava la Citua, actes purificatoris per
allunyar de la ciutat tots els mals.

12. • Les cerimònies en honor a la lluna i la terra
era celebrada per la Coya i les dones de l’elit
de Cusco.
• Celebraven la t’inka.
• Culte als avantpassats. Visitaven les tombes i feien ofrenes.
• Molts dels morts importants eren enterrats en Pucullos o Chullpes.
D’origen preincàic.
• La cerimònia de l’Inti Raymi, pasqua del sol, es celebrava pel
solstici d’estiu.
• Festa de l’Hatum raimi, a l’agost, quan ja s’ha fet la collita.
• La Camay quilla, al desembre, servia per demanar que l’hivern
portés l’aigua.

13. ELS TEMPLES
Ushnu de Corimba
• Kallanka:
• Recintes rectangulars amb portes, finestres i nínxols.
• Possiblement relacionades amb cerimònies i hostatge de
personalitats.
• Ushnu:
• Estructura piramidal truncada i esglaonada.
• Des de dalt de l’ushnu l’Inca dirigia les cerimònies religioses i altres
activitats.
Kallanka Pachacamac

14. Kancha:
Espai rectangular que acollia estructures rectangulars situades al voltant d’un
pati central.
Els edificis tenien diverses funcions: vivendes, palaus, temples..
Cori Kancha

15. ELS TEMPLES
• El Coricancha:
– Temple daurat.
– Era el temple major. El seu recinte sagrat era limitat per un mur amb
una espècie de proa corba.
– Dins hi havia la roca sagrada Usnu o Intihatana, lloc del sol.
– Fou mausoleu dels sobirans i es guardaven les mòmies reials.
– Les seves parets estaven folrades amb plaques d’or.
– L’inca Pachcútec el dedica al déu del sol, Inti.

16. Cori Kancha

17. Manel Correa i Masip
Barcelona, Catalunya