Astronomia sudamericana

3.  Durant l’imperi asteca (creat al 1325, juntament amb Mèxic,
Tenochtitlan) tot era control territorial, polític i econòmic. Estaven
situats a la central de Mesomèrica, abans de la Conquista Espanyola. Es
van expandir fins al centre de Mèxic. El fi de l’imperi asteca va passar
el 13 d’agost del 1521, quan els espanyols van derrotar la resistència
mexica de Tenochtitlan.

4.  Els asteques no només van desenvolupar l’astronomia i el calendari,
també desenvolupaven i estudiaven la meteorologia per millorar la
agricultura i que el menjar estigués en bones condicions. La mitologia
estava definida principalment per sols. El primer Sol era anomenat
Jaguar. La mitologia diu que estava habitat per gegants, i que va ser
destruït per jaguars. El segon Sol era anomenat Nahui-Ehécati (Vent),
i es diu que va ser destruït per un huracà. El tercer Sol, Nahuiquiahuitl,
per una pluja de foc. El quart Sol, Nahui-Ati (aigua), per un diluvi. I
finalment, el cinquè, Nahui-Ollin (moviment), està destinat a
desaparèixer pels moviments de la Terra.

5.  El calendari asteca, es creu que va ser esculpit el 1479. Es tracta d’un molí
circular amb quatre cercles concèntrics. Al centre s’hi troba Tonatiuh (Déu
Sol), sostenint un ganivet a la boca. Els cercles estan representats per
figures quadrades que flanquegen al cinquè Sol, al centre. El cercle
exterior té 20 àrees que representen els 18 mesos que tenia el calendari
asteca. El dia i la nit s’explicava per les constants lluites entre els astres
principals. Durant el dia, pensaven que el Sol derrotava a la Lluna i a les
estrelles. Per ells l’astronomia era molt important, ja que es relacionava amb
la religió. Agrupaven les estrelles brillants en constel·lacions. Els cometes
van ser nominats amb «les estrelles que fumegen».

6.  Van existir desees del Sol i antics cultes, i els asteques van adquirir el seu
rostre. Al fer això, van canviar els seus propis Déus. Van elevar els seus
Déus patrons, Huitzilopochtli i Tláloc, al nivell de Quetzalcóatl, Tláloc i
Tezcatlipoa. Hi van haver molts més déus i moltes llegendes que no es van
desxifrar, però l’astronomia sempre va ser com la religió per els asteques.

8.  La llista de governants de l'Imperi inca és anomenada capaccuac.
 S'ha especulat algunes vegades que van existir més governants dels que
aquesta accepta i que diversos van ser esborrats de la història oficial de
l'Imperi per diferents motius, però aquestes tesis no estan prou
contrastades.
 En total, els Inques "oficials", és a dir, els que van ser proclamats pel
summe sacerdot o huillaq uma i aquest els va cenyir la diadema o
mascaipacha van ser 12, agrupats en dues dinasties.

9.  Localitzada al Cusco, al Perú, la mitologia inca estava formada per una sèrie
de llegendes i mites de la religió politeista de l'Imperi inca.
 Als seus déus, el poble inca els retia culte i sacrificis, de la mateixa manera
que en altres mitologies. Alguns noms de déus es repetien o es deien igual a
diferents províncies del poble inca. Més endavant, tots aquests noms
s'unificaren i formaren el que s'anomena panteó inca de divinitats.
 Els inques feien servir la ciència de la cosmologia juntament amb els seus
rituals i, pel que s'ha descobert, havien desenvolupat mètodes molt
avançats d'observació de les estrelles, períodes temporals, etc.

10.  Viracochocha : Déu creador.
 Inti : Déu del sol.
 Mama Quilla: Deessa de la Lluna, protectora de les dones.
 Pacha Mama : Deessa de la terra i de la fertilitat agrícola.
 Mama Sara : Deessa de l'aliment.
 Pachacamac : Déu creador a la costa.
 Mama Cocha : Deessa del mar.
 Illapa : Déu del llamp i el llampec.

11.  Manco Cápac és el primer sobirà mític del poble inca, segons la seva pròpia
tradició.
 En el mite fundacional de Manco Cápac, aquest i Mama Ocllo són la primera
parella de pobladors sagrats de la terra, els primers inques que s'hi
estableixen.

12. Kon-Tiki
Nom del déu del Sol en els inques va ser una embarcació, construïda sota la
direcció de l'antropòleg noruec Thor Heyerdahl l'any 1947, seguint els models
originals dels antics pobles indígenes d'Amèrica del Sud. Amb ella, Thor
Heyerdhal i cinc homes més emprengueren el viatge des de la costa del Perú
fins a la Polinèsia.
 Durant la travessia els sis homes sobrevisqueren només del que pescaven i
bevent només de l'aigua de la pluja que podien recuperar.

14.  Els maies calculaven el cicle de les estacions amb un error de només 17
segons. També coneixien perfectament el cicle de les fases de la Lluna, i
eren capaços de preveure els eclipsis amb tota precisió.
 Com altres cultures, els maies consideraven déus els principals astres. Per
als maies, Venus era Xac ek. Es representava amb un aspecte ferotge.
 El primer dia que Venus es veia sobre l’horitzó, cada 10 mesos, era
considerat un dia molt especial. Calia rendir honors a Xac ek i fer-li
ofrenes, perquè fos benèvol durant el període que començava. Calia, també,
evitar qualsevol acció que pogués ser desfavoridora per al déu, com, per
exemple, iniciar una guerra

15.  . Al continent americà, molt abans del descobriment de Colom, el planeta més
apreciat i reverenciat de tots era Venus.
 Un dels impulsos de l’astronomia ha estat la necessitat de mesurar el temps:
coneixent les posicions dels astres, es pot deduir el dia i l’hora en què ens trobem.
Per les civilitzacions antigues, el millor calendari i el millor rellotge eren escrits al
firmament.
 Tots els pobles van elaborar alguna mena de calendari sobre la base dels moviments
del Sol i de la Lluna. Tots, excepte els maies.
 El calendari maia, centre de la vida civil i religiosa d’aquella cultura, combinava els
cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només dues
hores cada 481 anys, una precisió no superada per l’astronomia europea fins a l’any
1582, quan es va aplicar la reforma gregoriana del calendari

16. AQUESTA
FOTOGRAFIA ES
DE UN
CALENDARI
MAIA.

17. MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!
• Jan Oliva
• Lucia Sánchez
• Núria Vàzquez
• Marc Morros
• Martina Riba