1. San Lorenzo: L’esclat de
la cultura olmeca
Ariadna Altès
4t Història
Pràctica 2 (Historiografia)
2. La civilització olmeca es desenvolupa durant el període preclàssic
mitjà de la història mesoamericana (s. XII-IV a.n.e.). És considerada la
més antiga de les cultures d’aquesta àrea, i per tant, mare i precedent
de les posteriors. Etimològicament, el seu nom significa “habitants de
la terra de goma”.
D’origen incert, es
creu que nasqué a
la zona de San
Lorenzo de
Tenochtitlan (de la
qual provenen les
primeres restes de
cultura material) i
més tard s’estengué
arreu dels actuals
estats mexicans
de Veracruz i
Tabasco.
Fig.1- Àrea geogràfica de la cultura olmeca
3. A l’espai geogràfic olmeca, l’agricultura tenia un paper fonamental, ja
que els productes de la natura eren la base de la seva alimentació. Entre
els seus recursos alimentaris, eren abundants el blat de moro, la
mongeta i el carabassó. Els aliments que no produïen, els aconseguien
mitjançant el comerç.
Donada la dificultat del
seu terreny, ja que
estava cobert de selva,
la pràctica agrícola que
feien servir era
l’artigatge. Aquesta
consistia en desforestar
la zona per mitjà de
l’incendi per a convertirla en una terra fèrtil i
apta per al conreu.
Fig. 2- Representació de l’activitat agrícola olmeca.
4. San Lorenzo fou el nucli més important de la cultura olmeca durant la
seva època d’esplendor (s. XII a.n.e.- IX a.n.e.). Aquest assentament se
situa a l’estat de Veracruz, entre les terres altes i les planures de vora el
riu Chiquito.
La gran majoria de monuments
aixecats per aquesta civilització
es trobaven sobre una plataforma
de 45 metres d’alçada i 50
hectàrees de superfície. Entre
aquestes construccions, hi havia
estructures d’habitació i places
rectangulars.
Fig. 4- Fragment d’una secció estratigràfica
de l’assentament, que ens mostra la
geografia del terreny.
Geogràficament, el terreny es
caracteritzava pels monticles formats d’una gran varietat de matèria
arenosa, que haguessin resultat útils com a fonaments d’edificació. Tot i
així, la cultura de San Lorenzo no va fer molts avenços en el camp
arquitectònic.
5. San Lorenzo fou saquejada sobre l’any 900
a.n.e. i gran part de les seves edificacions,
destruïdes. L’indret va ser abandonat, i els
seus habitants, juntament amb la seva
hegemonia territorial, es van traslladar a La
Venta, una altra de les tres importants
zones productores de cultura olmeca
reconegudes avui dia, de la qual encara es
conserven restes
tals com la piràmide més
antiga que consta a tota l’àrea
mesoamericana.
Els olmeques escolpien caps gegantins en
pedra. Avui dia, se n’han descobert en
total, al voltant d’uns disset, deu dels
quals provenen de l’àrea de San Lorenzo.
Primer es creia que aquestes escultures
colossals eren representacions de jugadors
de pilota, més tard van ser associades als
governadors olmeques.
Fig. 3- Cap olmeca trobat a la zona
arqueològica de San Lorenzo. Avui
el podem trobar al Museo de
Xalapa, a Veracruz.
6. Com a cultura més antiga de l’època
precolombina, a més d’exercir
influència a l’àrea on es desenvolupa,
la civilització olmeca també estengué
els seus mètodes i tradicions arreu de
Mesoamèrica, començant pels estats
de Oaxaca i Guerrero.
Fig. 5- Representació del joc de pilota.
S’ha atribuït als olmeques la influència de
tradicions característiques dels grans
imperis maia i asteca, com ara el joc de
pilota o els rituals sacrificials. Així doncs,
podem dir que aquesta societat ha tingut
un paper força rellevant en el culte que
adoptaran les cultures posteriors.
Fig. 6- Pintura asteca d’un sacrifici
ritual humà.
7. L’escriptura i l’epigrafia olmeques
també s’han considerat un element
important a destacar com a
precedent. A banda d’això, també
se’ls atribuí la invenció del calendari
mesoamericà, adaptat
posteriorment per maies i asteques, i
l’absència numèrica (zero).
Fig. 7- Escriptura en glifs olmeques, en concret
el Bloque de Cascajal.
Fig. 8- Calendari mesoamericà
esculpit en pedra
8. Per als olmeques, tot el que hi havia al seu voltant tenia vida i esperit
propis: pedres, arbres, rius, muntanyes, etc. Per a ells, les muntanyes eren
una mena de connexió entre els diferents espais cosmològics; és a dir, la
terra, el cel i l’ inframón, que es relacionava amb la pluja.
Tot i que no es coneix cap déu
particularment olmeca en concret, se
sap que, de la mateixa manera que els
seus successors, eren una cultura
politeïsta que creia en diversos déus
elementals. Rendien el seu màxim culte al
Jaguar, que es creu
que segurament es
relaciona amb el déu de la pluja. També
sacralitzaven altres animals, com
ara
caimans o serps, i creien en la potestat dels
éssers humans de transformar-se en
animals.
Fig. 9- Escultura de culte al Jaguar.
9. En no tenir documentada cap deïtat concreta, els estudiosos van parar
especial atenció en la simbologia artística, ja que els elements
religiosos sempre apareixen representats a l’art. Aquestes dues obres
defineixen molt bé el nahualisme, que constitueix una de les clàusules de
la cosmologia olmeca.
Fig. 11- Escultura
d’un home-jaguar
trobada a San
Lorenzo.
Fig. 10- Señor de las Limas.
Estàtua d’un home amb un nenjaguar als braços, que apareix
representat molt sovint a l’art
olmeca.
10. Bibliografia i webgrafia
Bernal, I. “The Olmec World”, 1968.
http://lalupa3.webcindario.com/culturas/los%20olmecas.htm
http://www.historiacultural.com/2010/01/cultura-olmeca-mesoamericamexico.html
http://www.buenastareas.com/ensayos/La-Cosmologia-Olmeca/2872143.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Olmeca#Religi.C3.B3n
http://es.wikipedia.org/wiki/Zona_Arqueol%C3%B3gica_de_San_Lorenzo
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/8482.htm
