vertebrats

1. ELS ANIMALS
VERTEBRATS

2. CARACTERISTICAS DELS VERTEBRATS
Els vertebrats són un grup d'animals que es
caracteritzen per tenir un esquelet intern amb un eix
principal, la columna vertebral.
La columna vertebral està formada per un conjunt
d‘ossos alineats en forma d'eix les vèrtebres. A partir
d'aquest eix s'estructura la resta de l'esquelet
intern,que exerceix les funcions següents:
Protegir els òrgans interns.
Aportar solidesa al cos de l'animal i proporcionar els
punts de suport per als músculs, per tal que aquets
puguin executar els moviments.

3. A l'esquelet intern dels vertebrats destaca el crani. EL
crani és una estructura formada per diversos ossos .
Al seu interior s'allotgen el cervell i altres òrgans.
Una característica que ens permet diferenciar els
diferents grups de vertebrats és la temperatura
interna de l'animal .
En la majoria dels animals, la temperatura del cos
varia en funció de la temperatura ambiental.
Aquesta propietat s'anomena poiquilotèrmia.
Alguns grups de vertebrats aconsegueixen mantenir
la temperatura constant, independentment de la
temperatura exterior. Aquesta propietat s'anomena
homeotèrmia.

4. Al cos dels vertebrats es distingeixen el cap, el tronc,
habitualment amb dos parells d´extremitats, i la cua.
Els vertebrats es classifiquen en cinc grups : els
peixos, els amfibis, els rèptils. Les aus i els mamífers.
ELS PEIXOS
Son vertebrats poiquiloterms de vida aquàtica.El seu
cos presenta,habitualment forma de fus.
Al cos dels peixos hi distingim tres parts:
Al cap hi trobem la boca, amb dents, els orificis
nasals i els ulls, sense parpelles. La part posterior del
cap es caracteritza per unes obertures,les fenedures
branquials, on s'allotgen les brànquies.

5. En molts peixos les fenedures es troben protegides
per una estructura coneguda com a opercle.
El tronc és la part del cos compresa entre l'última
fenedura branquial i l'anus. Del tronc parteixen les
extremitats en forma d´aletes, que tenen la funció de
col·laborar en la locomoció del peix.
La cua està formada per una aleta. A la base del
començament de la cua trobem l'anus i l'orifici
urogenital; per aquest últim s'expulsen l´orina i les
cèl·lules reproductores. Quan l´anus i l´orifici
urogenital coincideixen en un mateix conducte,
aquest rep el nom de cloaca .

7. El desplaçament s'efectua en els peixos mitjançant
un moviment ondulant de les aletes i el cos.
Hi ha moltes espècies de peixos , que es divideixen
en dos grans grups : condrictis i osteïctis.
Els condrictis
Es caracteritzen per tenir un esquelet constituït per
cartílag. Per aqueta raó reben el nom de peixos
cartilaginosos.
Tenen unes fenedures branquials que no queden
ocultes per un opercle i es poden apreciar a simple
vista.
La seva pell està recoberta de plaques dèrmiques.

8. Els osteïctis
Tenen un esquelet ossi, per aquest motiu reben el
nom de peixos ossis. Els ossos d'aquests peixos son
coneguts amb el nom d'espines.
Tenen les brànquies protegides per l'opercle.
La pell està coberta per escates.
ELS AMFIBIS
Son poiquiloterms que necessiten viure prop de
l'aigua. Passen les primeres fases de la seva vida a
l'aigua però , quan arriben a la maduresa, molts
d'ells tenen la capacitat de viure el medi terrestre.

9. Tenen la pell nua, sense escates , i necessiten que
estigui sempre humida.
En la majoria dels amfibis distingim dos parts: cap i
tronc.
El cap és gran i aplatat. Presenta una boca molt
àmplia i sense dents, ulls grans i sortints, amb
parpelles, i uns orificis nasals. En moltes espècies es
distingeix el timpà, una membrana que recobreix
l'oïda.
El tronc és ample i no té coll. Del tronc parteixen
quatre extremitats en forma de potes. Les dues
potes anteriors tenen quatre dits i les dues
posteriors, cinc. A la part posterior del tronc es troba
la cloaca.

11. El desenvolupament dels amfibis es caracteritza per
la metamorfosi, un conjunt de processos que
transformen a l'individu des de la fase de larva a la
d'adult.
En la fase larvària tots els amfibis viuen al medi
aquàtic i presenten cua i brànquies. En la fase adulta,
La majoria dels amfibis no té cua, respira mitjançant
pulmons i a traves de la pell, i pot viure fora de
l'aigua.
Podem classificar els amfibis en tres grups: anurs,
urodels i àpodes.

12. Els anurs Es caracteritzen per l'absència de cua a la
fase adulta. El seu cos es curt i ample, i no tenen coll
.
Las potes posteriors són més grans que les
davanteres i les fan servir per a desplaçar-se
mitjançant salts, o bé , quan són a l'aigua, per a
nedar.
Els urodels Mantenen la cua en estat adult. El seu cos
te forma allargada, i entre el tronc i el cap es
distingeix el coll. Les quatre potes tenen una mida
similar.
Els àpodes Estan desproveïts d'extremitats. Tenen el
cos allargat .

13. ELS RÈPTILS
Són vertebrats poiquiloterms terrestres.
Presenten la pell coberta d'escates gruixudes i dures.
Muden periòdicament la pell.
El cos dels rèptils consta de tres parts:
Al cap trobem la boca, amb dents, els orificis nasals i
els ulls, amb parpelles. Moltes espècies tenen un
timpà que cobreix l'oïda . El cap s'uneix al tronc pel
coll.
El tronc és allargat . La majoria d'espècies té quatre
potes amb cinc dits. A la part posterior del tronc es
troba la cloaca.
La cua acostuma a ser llarga.

15. Els rèptils es divideixen en quatre grups:
Quelonis Tenen el cos curt i ample. No tenen dents a
la boca i el tronc està recobert per una closca.
Saures El seu cos es allargat i amb una cua ben
desenvolupada.
Ofidis El seu cos és allargat i sense extremitats. Les
mandíbules són capaces d'obrir-se molt.
Crocodilians Són grans. El seu cos és allargat i amb
grans mandíbules, i es desplacen arrossegant el
ventre sobre la superfície.

16. LES AUS
Són homeoterms. Tenen la pell recoberta de plomes,
que contribueixen a crear una capa que aïlla el cos
de la temperatura exterior. A més, les plomes
intervenen en la capacitat de vol de l'au.
Podem distingir les parts següents al cos de les aus:
Al cap trobem els ulls, amb parpelles, les obertures
auditives, les obertures nasals i la boca. Aquesta a
les aus no presenta dents i la seva estructura s'ha
modificat per formar el bec.
El cap es troba unit al tronc pel coll.

17. El tronc presenta un tòrax molt desenvolupat, ja que
l'estern ha de subjectar els potents músculs que l'au
necessita per al vol . Del tronc surten quatre
extremitats, les dues anteriors són ales i les dues
posteriors , potes, que estan recobertes per escates.
A la part posterior del tronc es troba la cloaca. A
partir de la cloaca comença la cua, que acostuma a
ser curta amb plomes grans.
El vol és la característica més definidora de les aus.
Les plomes de les ales i els sacs aeris són les dues
estructures del cos de les aus que més influeixen en
la seva capacitat de vol.

19. Les plomes són una estructura característica de les
aus. Hi ha quatre grans grups de plomes.
Les plomes cobertores protegeixen l'au de la
intempèrie i aporten a l'animal una forma més
aerodinàmica.
Les plomes remeres són les més resistents . Es
troben a les ales i són les que possibiliten el vol.
El plomissol són unes plomes molt suaus i petites
que aïllen el cos de la temperatura exterior.
Les plomes timoneres es troben a la cua i participen
en la direcció del vol.

20. Els sacs aeris són un conjunt de càmeres d'aire
interconnectades que ocupen l'interior dels
principals ossos de les aus, que són buits. Aquests
sacs, al seu torn estan connectats amb els pulmons.
Aquestes estructures donen lleugeresa a l'au per a
facilitar el vol, i participen així mateix en la respiració
de l'animal, com també en el manteniment de la
temperatura corporal.

21. ELS MAMÍFERS
Són un grup de vertebrats homeoterms de vida
terrestre i aquàtica.
Reben aquest nom perquè, durant el primer període
de la seva vida, les cries s'alimenten de la llet que
produeix a les mamelles de les femelles progenitors.
Una característica important dels mamífers és la
presència de pèl, que recobreix el seu cos.
La majoria dels mamífers presenta el cos dividit en
tres parts.
El cap conté un cervell molt gran en comparació amb
el de la resta dels vertebrats. Al cap també es troben
els ulls, protegits amb parpelles, orelles, nas i boca.

22. La boca està proveïda de diferents tipus de dents ,
que es reemplacen un cop al llarg de la vida de
l'animal. El cap s'uneix al tronc a través del coll.
El tronc dels mamífers té, normalment quatre
extremitats. Aquestes estan adaptades al tipus de
desplaçament que fa l'animal: els mamífers
terrestres presenten, en general, dos parells de
potes; en els mamífers de vida aquàtica les tenen
forma de aletes i en els de vida aèria, tenen forma
d'ales.
A la part ventral del tronc es troben les mamelles,
mentre que a la regió inferior trobem els òrgans
externs del sistema reproductor i l´anus.

23. La cua dels mamífers té una longitud i una forma
diferent segons l'espècie.
Segons el desenvolupament que presentin les seves
cries, distingim tres grans grups de mamífers :
Placentaris es caracteritzen perquè els seus embrions
es desenvolupen a l'interior del cos de la mare, on
s'alimenten gràcies a un òrgan que els subministra
els nutrients necessaris. Aquest òrgan matern rep el
nom de placenta.
Marsupials es caracteritzen per néixer en una fase de
desenvolupament molt primerenca. Un cop nascut
se situa en una butxaca abdominal de la mare, el
marsupi, on se subjecta a una mamella i completa el
seu creixement.

24. Monotremes són un grup molt reduït de
mamífers que es caracteritzen per pondre ous.
També es diferencien per tenir un únic orifici de
sortida de l'aparell reproductor i del digestiu .