1. La Casa Encantada Bassim Moaissa, Génesis Robalino, Pau Gómez, Carla Múñoz, Jofre Casadesús
2.
3. PRIMERA PART En un poble molt petit hi havia una casa encantada. La Clara era una noia vídua perquè el seu marit s’acabava de morir. Ella tenia família en aquell poble i se’n va anar a viure justament a aquella casa. A la nit, quan la Clara estava dormint va sentir un soroll estrany que venia del menjador. Va baixar per les escales i es va trobar... Amb el fantasma del seu marit. -Ah, ah, ah! – va exclamar la Clara. Tot seguit es va desmaiar al mig del menjador. Al matí següent la seva sogra la va trucar (ring, ring) i no va contestar.
4.
5. SEGONA PART La sogra amoïnada va anar a veure què passava. Quan va arribar la porta estava oberta i se la va trobar estirarda a terra. -Ah, ah, ah, deú meu!!- va cridar la sogra quan la va veure. La sogra va agafar el telèfon i va trucar a la policia però ningú li va contestar. Després es va adonar que les línies del telèfon estaven tallades i per això no podia trucar. La senyora va sortir corrents cap al carrer i es va trobar una cabina de telèfon. Va marcar el número de la policia. Aleshores sí que li van contestar.
6.
7.
8.
9.
10. CINQUENA PART Quan va arribar la sogra li va explicar el que havia passat. La sogra preocupada va demanar una cita per anar al psicòleg. El psicòleg li va dir que no li passava res. Però a la nit de sobte va sentir un picor al braç. Quan s’ho va veure, tenia una ferida molt gran plena de sang... Va anar al lavabo i va veure que tenia la cara plena de ferides. La Clara, que ja estava molt farta, va pujar a la teulada i es va suïcidar. Des del dia de la seva mort, en aquella s’escolten crits i plors d’un home. Segurament és el marit de la Clara que es lamenta per la seva mort.
