EL SECRET DE LA PAPALLONA Núria Alart (2010) Adaptació: Rosy Ocampo
Un dia, una petita obertura va aparèixer en un capoll. Un home es va asseure i va observar la papallona que volia sortir del capoll. La papallona s’esforçava per fer que el seu cos passés per un petit forat.
Semblava que no progressava. No aconseguia fer gran el forat i no podia sortir
Llavors l’home va decidir ajudar a la papallona. Va agafar unes tisores i va obrir el capoll. La papallona va poder sortir fàcilment. Però el seu petit cos estava marcit i tenia les ales arrugades.
L’home va seguir observant-la perquè esperava que en qualsevol moment, les seves ales s’obrisin i s’estiraren per ser capaces de soportar el seu cos i començar a volar.
Però la papallona no va poder volar.  Va passar la resta de la seva vida arrosegant-se amb el seu cos marcit i amb les ales encongides. No va ser capaç de volar mai!
L’home amb la seva gentilesa i la seva voluntat d’ajudar, va fer que el capoll no fes cap esforç per passar pel petit forat. La papallona necessitava fer aquest esforç perquè el seu cos segregara fluids suficients per a què arribaren a les seves ales, de tal manera que ja estaria llesta per volar i sortir del capoll.
L’esforç és el que necessitem per desenvolupar-nos. Si passem la vida sense trobar cap obstacle, ens estaríem limitant.  “No aconseguiríem ser forts i mai podríem volar”

El Secret de la papallona

  • 1.
    EL SECRET DELA PAPALLONA Núria Alart (2010) Adaptació: Rosy Ocampo
  • 2.
    Un dia, unapetita obertura va aparèixer en un capoll. Un home es va asseure i va observar la papallona que volia sortir del capoll. La papallona s’esforçava per fer que el seu cos passés per un petit forat.
  • 3.
    Semblava que noprogressava. No aconseguia fer gran el forat i no podia sortir
  • 4.
    Llavors l’home vadecidir ajudar a la papallona. Va agafar unes tisores i va obrir el capoll. La papallona va poder sortir fàcilment. Però el seu petit cos estava marcit i tenia les ales arrugades.
  • 5.
    L’home va seguirobservant-la perquè esperava que en qualsevol moment, les seves ales s’obrisin i s’estiraren per ser capaces de soportar el seu cos i començar a volar.
  • 6.
    Però la papallonano va poder volar. Va passar la resta de la seva vida arrosegant-se amb el seu cos marcit i amb les ales encongides. No va ser capaç de volar mai!
  • 7.
    L’home amb laseva gentilesa i la seva voluntat d’ajudar, va fer que el capoll no fes cap esforç per passar pel petit forat. La papallona necessitava fer aquest esforç perquè el seu cos segregara fluids suficients per a què arribaren a les seves ales, de tal manera que ja estaria llesta per volar i sortir del capoll.
  • 8.
    L’esforç és elque necessitem per desenvolupar-nos. Si passem la vida sense trobar cap obstacle, ens estaríem limitant. “No aconseguiríem ser forts i mai podríem volar”