UD4

1. UNITAT DIDÀCTICA
4
FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

2. QUÈ ÉS FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA?
■ En aquesta unitat estudiarem allò relacionat amb la filosofia de la ciència del segle XX i
XXI.
■ Presentarem les principals teories sobre com funciona el mètode científic: positivisme
lògic, Karl Popper,Thomas Kuhn, Feyerabend i Alan Sokal.

3. Filosofia de la ciència del segle XX
■ Continua amb les preguntes epistemològiques clàssiques:
■ Què és el saber?
■ Hi ha un mètode que ens garantisca el coneixement de veritats i evite errors?
■ Com diferenciar allò que es coneix d’una manera científica, d’allò que es coneix d’una
manera no científica i d’allò que no es coneix?

4. Neopositivisme i el cercle deViena
■ El Cercle deViena intenta sintetitzar la tradició empirista i positivista amb la nova
lògica.
■ El model del coneixement és la física.
■ El coneixement s’ha de basar en fets objectius verificables.

5. Positivisme: verificacionisme com a
criteri
■ Comprovar que les teories es corresponen amb fets observables.
■ La clau del mètode científic és basar el coneixement en els fets purs i objectius, en
l’observació i l’experimentació.

6. Positivisme lògic
■ Criteri de verificació
■ Descriure la realitat utilitzant el llenguatge més precís i exacte possible.
■ Utilitzar les matemàtiques i la lògica.

7. Escepticisme moderat (compatible amb
la ciència)
■ Desconfiar, dubtar i no admetre com a veritat aquelles afirmacions que no tinguen
prou proves i evidències.
■ Reconèixer que a vegades podem equivocar-nos, però també que sovint encertem.
■ Confiar en la ciència és millor que no fer-ho.

8. Escepticisme moderat
■ Per a Bertrand Russell, el coneixement científic no és absolut perquè es basa en la
inducció i mai podem descartar de manera absoluta les anomalies i els “cignes negres”.
■ Però podem confiar en la ciència perquè la seua fiabilitat es basa en una molt baixa
probabilitat d’error .

9. Karl Popper i el mètode
hipoteticodeductiu
■ Segons Popper (1934) el mètode científic no es basa tant en la inducció com havia
afirmat Locke i Newton, sinó en la deducció i el dubte metòdic, tradició de Descartes.

10. Einstein contra Newton
■ Popper s’oposa a la concepció del mètode de la ja envellida ciència newtoniana i es
suma a les noves teories científiques de la relativitat i de la física quàntica o atòmica,
on el nou heroi del pensament és Einstein.
■ Una nova epistemologia per a una nova física.

11. Conjectures, prediccions i falsacions.
■ Segons Popper, els científics llances hipòtesis i conjectures. Suposicions tipus: I si...?
■ Per a que la hipòtesi siga científica, d’ella s’han de deduir prediccions falsables i
sobreviure a les crítiques.
■ La falsació: intentar trobar errades en les prediccions observables o inconsistències i
punts febles.

12. Els déus viuen al mont Olimp
■ Predicció: si puges a l’Olim els podràs veure.
■ Falsació: pugem a veure si els veiem.
■ Hipòtesi refutada.
■ Els déus no viuen a l’Olimp.

13. Hipòtesi refutada perquè no s’acompleixen les
deduccions que a partir d’ella es poden fer
■ Modus tollens: relació d’implicació o causa-efecte, si l’antecedent o l’efecte no es
dona, tampoc es dona el conseqüent

14. Hipòtesi verificada i superant un intent
de refutació
■ Modus ponens: partint d’unes premisses que es relacionen en implicació. Si es dona
l'antecedent, llavors podem concloure lògicament el conseqüent.

15. Popper
■ Per a Popper, les ciències socials i naturals tenen el mateix mètode.
■ Afirmava que la psicoanàlisi i el marxisme són pseudociències, perquè pretenen fer
ciència, però no fan bones prediccions.
■ Les teories científiques i la ciència progressen d’una manera pareguda a l’evolució de
les espècies.
■ Assaig-error i lluita per la supervivència.
■ Les teories amb millors prediccions sobreviuen i les pitjors s’extingeixen.

16. Problema objectivitat-cientificitat en les
ciències socials i humanes
■ Els fenòmens socials són molt complexos i sovint hi ha prediccions amb errors greus.
■ Problema; falta de consens per interpretacions ideològiques oposades i subjectives.
■ Mètodes quantitatius i mètodes qualitatius.

17. L’hermenèutica separa els mètodes
entre ciències naturals i socials
■ Segons MaxWeber, les ciències socials tenen com a objectiu interpretar, comprendre i
captar el sentit
■ Les ciències naturals, en canvi, tenen com a objectiu descriure, explicar, quantificar i
fer prediccions amb fórmules.

18. Thomas Kuhn. La teoria de les
revolucions
■ Científiques. Doctor en física, el seu interès per explicar la història de la ciència i la
manera de funcionar de la física el va convertir en filòsof de la ciència.
■ En 1962 publica “The structure of scientific revolutions”
■ Segons Kuhn, la ciència viu cicles, té períodes de ciència normal, seguits per períodes
de crisi i de revolució científica.
■ Períodes de ciència normal: La comunitat científica treballa unida seguint uns
mateixos paradigmes. Eixos períodes poden durar dècades o inclús segles.
■ Per a Kuhn, un paradigma és el conjunt de pràctiques, coneixements, creences,
ensenyaments, teories, institucions i mètodes que són compartits per una comunitat
científica.

19. Thomas Kuhn. La teoria de les
revolucions
■ Període de crisi en la ciència; moments de tensió dins la comunitat d’especialistes o
apareixen noves teories, mètodes o pràctiques. En un primer moment, part de la
comunitat científica es resisteix al canvi i, fins i tot, pot “reprimir” l’altra.
■ La revolució científica tanca el cicle.
■ Després de temps de debat, els canvis són acceptats i la revolució científica triomfa.
Per tant, es torna a un nou estat de ciència normal.

20. Exemples de revolució científica
■ L’heliocentrisme del segle XVII.
■ La teoria de l’evolució i l’esterlització als quiròfans al segle XIX.
■ La tectònica de plaques, la teoria de la relativitat i la física quàntica al segle XX.

21. Soft and hard sciences
■ Ciències blanes, elements objectius amb subjectius i ideològics; aquest és el cas de les
ciències socials i humanes, per exemple, la sociologia, l’economia, la història i la
psicologia (aquesta última és mig ciència social i mig ciència natural.

22. Anarquisme epistemològic de
Feyerabend
■ Els científics no utilitzen cap mètode ni cap regla d’una manera estricta, ja que les
incompleixen i les canvien amb el temps.
■ Ciència és creativitat crítica.
■ Postmodernisme, relativisme i l’escepticisme radical.

23. Postmodernisme en filosofia
■ A partir dels anys 70 i 80, diversos filòsofs amb teories diferents posen en qüestió
l’objectivitat.
■ Afirmen que les ciències i els discursos polítics i la cultura són construccions
històriques que canvien amb el temps i que depenen de circumstàncies.

24. Postmodernisme
■ El postmodernisme pot caure en escepticisme epistèmic absolut
■ Negar l’objectivitat és incompatible amb la ciència.
■ El nostra punt de vista depèn de la tradició en la qual hem estat educats.
■ El que en una tradició és cert en altra és fals.
■ Totes les opinions són iguals de vàlides?
■ Existeix la veritat?

25. La veritat científica és:
■ Afirmació provada i contrastada mitjançant l’aplicació de metodologies científiques.
■ Un criteri habitual és el consens entre especialistes que s’aconsegueix quan una
investigació es publicada en una revista científica, revisada per un altre equip
d’investigació que arriba a la mateixa conclusió i no apareix cap estudi posterior que la
refute.

26. Alan Sokal i Mario Bunge defensen el
mètode científic
■ El mètode està constituït per diverses estratègies d’investigació, que varien segons la
disciplina i el problema.
■ Estratègies i procediments diversos:
■ L’observació i recollida sistemàtica de dades, la recerca constant, l’experimentació, la
publicació dels resultats, el debat i l’intent de refutació (comprovació i contrast) i
finalment el consens dels especialistes.

27. Navalla d’Ockham (té diverses versions)
■ Molt útil per a les teories falses que cirulen per internet.
■ Entre dues teories triar aquella que siga més simple o que tinga menys pressupostos i
més evidències al seu favor.
■ Afirmacions extraordinàries requereixen proves especialment fortes, sinó millor tallar.

28. Exemples de la navalla d’Ockham
■ Quina és l’explicació més senzilla de per què ha caigut l’arbre (ningú ho ha vist):
■ A)Tempes forta amb molta pluja i vent fort
■ B)Van vindre en naus espacials uns gegants extraterrestres de 20 metres d’altura i
com volien impressionar als barrufets van tombar l’arbre.

29. Pseudociència
■ Imiten el llenguatge o l’estètica de la ciència, però realment no fan ciència, perquè no
arriben al que afirmen ni per un mètode científic ni pel consens dels especialistes,
tampoc s’ha pogut comprovar la seua eficàcia.
■ S’ha d’anar amb compte perquè ens poden estafar.

30. Exemple de pseudociència

31. Alan Sokal i Mario Bunge:
Actitud crítica amb:
■ 1) Les pseudociències
■ 2) Les visions excessivament simplistes i pàmfiles amb la ciència (sí que és fal·lible).
■ 3) Implicacions ètiques i interferències econòmiques i polítiques de l’activitat científica.
■ 4) Utilitzacions poc rigoroses dels procediments metodològics.

32. Frau científic
■ Un frau científic és quan un estudi científic té les dades i les proves manipulades a
propòsit per a obtindré uns resultats que són falsos.
■ Exemples de fraus:
■ Tabacalres
■ Agroquímics i toxicitat
■ Antivacunes i autisme

33. Casos de corrupció en la ciència
■ S’utilitzen els fraus científics per motius econòmics.
■ Empreses que paguen a científics per a que afirmen o refuten.
■ Informes manipulats d’impacte ambiental i avaluacions d’efectes sobre la salut.

34. Algunes reflexions sobre filosofia de la
ciència
■ Del debat entre Russell, el cercle deViena, Popper, Kuhn, Feyerabend i Alan Sokal,
podem extraure diverses conclusions.
■ No hi ha un únic criteri de demarcació que ens diga què és ciència i què no ho és.
■ Intents simplistes tenen objeccions.
■ La pràctica real científica inclou tant la inducció com el mètode hipoteticodeductiu.
■ Els múltiples procediments: observacions empíriques, experimentacions, prediccions,
contrastar dades i diàleg dins la comunitat científica.

35. No hem d’oblidar...
■ Que la ciència és la font més segura de coneixement, a més, ha millorat en gran part
les nostres condicions de vida.
■ Les vacunes, la medicina i els estudis sobre l’alimentació i la higiene han sigut
essencials per a eradicar malalties i prolongar els anys de vida i la qualitat d’aquests.
■ Per últim, la ciència no ha d’excloure els valors ètics ni la reflexió sobre les
conseqüències de l’activitat investigadora i les seues implicacions tecnològiques.