Jugar permite conocernos y conocer a los demás. Jugando desarrollamos nuestro autoconcepto y nuestro afán de conquista y superación. Los pequeños éxitos que acompañan el juego, junto el amor y aplauso de nuestros padres, irán conformando nuestra autoestima.

1. EL JOC I LA CONSTRUCCIÓ DE L’ AUTOESTIMA Imma Marín – imma@marinva.es

2. Jugar és un dret… Principi 7 c "L'infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació: la societat i les autoritats públiques, s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret“ Resolució núm. 1386 (XIV) de l’Assemblea General de les Nacions Unides de 20 de novembre de 1959. Ratificada en la Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per NN.UU. en la seva resolució 44/25 de 20 de novembre de 1989.

3. … i un deure! EL JOC respon a la necessitat d’activitat pròpia de qualsevol infant. JUGAR és un impuls vital, primari, gratuït.

4. Perquè jugar és un deure? Perquè el joc configura una ACTITUD VITAL, “una manera concreta d'abordar la vida que es pot aplicar a tot i que no correspon a res en particular”. Martine Mauriras-Bousquet. Pures ganes de viure.

5. Perquè jugar és un deure? JUGAR suposa una posició psicològica particular per part del jugador que està basada en el convenciment de que, el que s’està fent, és una activitat lliure que no serà jutjada i en la que es disposa d’un espai personal , un marge d’error, que en altres activitats no es permet. Rosario Ortega. Prof. Universitat de Sevilla Juega y aprende: una estrategia de intervención educativa . Ed. Díada (1997

6. Per què jugar és un deure? Estimula la curiositat , motor de qualsevol aprenentatge. Proporciona plaer i satisfacció Estimula l'afany de la conquesta i de la superació personal. Proporciona confiança en un mateix. Suposa l'oportunitat d’expressar sentiments . Afavoreix la interiorització de normes i pautes de comportament social Estimula el desenvolupament de les funcions físiques, psíquiques, afectives i socials

7. Per què jugar és un deure? Perquè, en definitiva, el joc és un dels elements fonamentals per la construcció de l’autoconcepte i de l’autoestima

8. L’autoconcepte L’autoconcepte La pròpia identitat existencial, la imatge d’un mateix, els propis límits i capacitats El joc És una forma natural d’intercanvi dels esquemes de coneixements que tenen els infants

9. L’autoestima L’autoestima El valor que atribuïm a les descripcions que fem de nosaltres mateixos. La dimensió avaluativa de l’autoconcepte. El joc Possibilita la satisfacció de realitzar-se, d’afirmar-se com a personalitat, de compartir i experimentar l’autonomia, l’èxit i la conquesta

10. L’autoestima L’autoestima El valor que atribuïm a les descripcions que fem de nosaltres mateixos. La dimensió avaluativa de l’autoconcepte. El joc Facilita condicions de relaxació psicològica: Seguretat de que no serà criticat Seguretat de que de les seves accions no es deriva cap perill.

11. L’autoestima L’autoestima El valor que atribuïm a les descripcions que fem de nosaltres mateixos. La dimensió avaluativa de l’autoconcepte. El joc Facilita un escenari dins el qual l'infant es sent segur per actuar, creatiu per expressar les seves idees i disposat a canviar-les si el context interactiu li ofereix idees millors.

12. L’autoestima L’autoestima El valor que atribuïm a les descripcions que fem de nosaltres mateixos. La dimensió avaluativa de l’autoconcepte. El joc Pot ser seguir unes regles, però també trencar-les, saltar-les, anar més enllà de les normes socials, i en això consisteix el plaer, la satisfacció, la sorpresa, on els infants experimenten i aprenen.

13. Paral·lelismes entre alta autoestima i joc Acceptació de l’infant i demostració constant de la seva estima El joc és un escenari idoni en el que els adults i els iguals demostren acceptació i estima al infant que juga.

14. Paral·lelismes entre alta autoestima i joc Acceptació de l’infant i demostració constant de la seva estima Establiment de regles tot i que amb flexibilitat El consens, l’acceptació, les actituds democràtiques, es donen especialment en el joc de regles

15. Paral·lelismes entre alta autoestima i joc Acceptació de l’infant i demostració constant de la seva estima Establiment de regles tot i que amb flexibilitat Disciplina no coercitiva Sotmetiment voluntari. Reconeixement de les necessitats i les raons d’altres persones

16. Paral·lelismes entre alta autoestima i joc Acceptació de l’infant i demostració constant de la seva estima Estableiment de regles tot i que amb flexibilitat Disciplina no coercitiva Estimulació a l’infant a que expressi la seva opinió El joc simbòlic, on tot es possible, on es diferencia entre realitat i ficció però alhora conviuen ambdós aspectes, tot possibilitant a l’infant expressar-se en tota l'amplitud del concepte

17. Els paper dels adults Valorar el joc dels nostres infants estimulant-lo i compartint-lo amb desig profund. Entusiasmar-nos en els seus esforços i èxits i donar suport incondicional en les seves contrarietats. Esdevindre pares, mares, educadors i educadores flexibles, positius i feliços. Facilitar les condicions necessàries per a que el joc es desenvolupi de forma natural i espontània

18. Possiblement… Si avui, com adults, som capaços de superar reptes de la vida és, probablement, perquè un dia ens vam atrevir a pujar en una bicicleta; si gaudim de la contemplació d’una pintura és perquè moltes tardes ens vam quedar embadalits mirant com giravoltava una baldufa ; segurament, si podem posar-nos en el lloc de l’altra és perquè una vegada vam jugar a ser una altra persona... MOLTES GRÀCIES i BONA SORT!

19. MOLTES GRÀCIES I BONA SORT! Imma Marín – imma@marinva.es