SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
La religió a Mesopotàmia
Creences i mitesCreences i mites
Francesc Sànchez
CARACTERÍSTIQUES
● La religiò del poble mesopotàmic és la més antiga de la qual
es conserven docuemnts escrits.
● Les creences més importants són:
– El politeisme (creien en més d'un Déu)
– Els mites (amb els quals explicaven la realitat)
– L'astrologia i l'endevinació (amb els quals pretenien
conèixer el futur)
● Els mesopotàmics eren politeistes: creien en l'existència de
diversos déus i deesses.
● Cada fenomen natural i cada aspecte de la vida humana
s'explicaven mitjançant el déu o deessa corresponent.
● Els més importants eren:
– Anu: déu del cel.
– Enlil: déu de la tempesta.
– Enki: déu dels corrents d'aigua.
– Inanna o Ishtar: deessa de la fecunditat i la guerra.
EL POLITEISME
ELS DÉUS
● També hi havia déus de menor importància com un déu de
les gaseles, un déu de la sal, etc...
● Explicaven l'origen de l'ésser
humà relacionant-lo amb el treball
agrícola.
● Els mesopotàmics van arribar a la
conclusió que els déus havien
creat l'ésser humà perquè es fes
càrrec de les feines que els déus
no volien realitzar per si mateixos.
● Els déus van deixar de treballar la
terra i van crear l'ésser humà
perquè dugués a terme les feines
agrícoles. Així ells s'alimentaven
de les ofrenes presentades pels
homes.
ELS MITES
Déu Enki
● Els mesopotàmics van dur a
terme grans avenços en l'estudi
dels astres, que veneraven com a
déus.
● El curs dels astres (dels “déus”)
era utilitzat per a efectuar
prediccions sobre el futur de la
collita, de les batalles...
● Pensaven que el destí estava
escrit en els astres i que eren
aquests els que provocaven les
accions humanes, com si les
persones no fossin lliures.
L'ASTROLOGIA
Estela amb representacions del
Sol, la Lluna i els primers signes
del zodiac fa 4.000 anys.
● Els mètodes d'endevinació eren molt diversos i no es
limitaven a l'astrologia. Exemples:
– Llegien el futur en el vol dels ocells i fins i tot en les
seves entranyes.
– Llegien els designis dels déus en les diferents
formes del fum.
L'ENDEVINACIÓ
Model d'argila d'un fetge
d'ovella utilitzat per endevinació
(Paleobabilònic)
● La religió mesopotàmica es trobava perfectament integrada
en la societat.
● Totes les ciutats s'organitzaven al voltant dels temples.
Cada temple estava dedicat a un déu important.
● Eren la casa dels déus a la terra, a vegades els construïen
sobre una torre esglaonada o ziggurat, per aproximar-los al
cel.
● Feien servir materials pobres, com el maó i la tova.
● A les sales que hi havia dins d'aquests temples, els creients
celebraven els seus ritus religiosos: sacrificis d'animals,
ofrenes i pràctiques màgiques.
EDIFICACIONS
RELIGIOSES
ELS TEMPLES: ZIGGURATS
● La classe sacerdotal habitava als temples
i s'encarregava d'oficiar els ritus i vetllar
les estàtues dels déus.
● Controlava les terres i la construcció dels
canals, ja que aquestes eren feines
importants que havien de tenir la
benedicció dels déus.
● En diversos períodes, el rei va ser
proclamat també gran sacerdot.
● Els altres estaments socials també retien
culte a la divinitat: els pagesos
(cultivaven les ofrenes per als déus) i els
artesans (creaven els objectes per al
culte).
ELS SACERDOTS
● La classe sacerdotal habitava als temples
i s'encarregava d'oficiar els ritus i vetllar
les estàtues dels déus.
● Controlava les terres i la construcció dels
canals, ja que aquestes eren feines
importants que havien de tenir la
benedicció dels déus.
● En diversos períodes, el rei va ser
proclamat també gran sacerdot.
● Els altres estaments socials també retien
culte a la divinitat: els pagesos
(cultivaven les ofrenes per als déus) i els
artesans (creaven els objectes per al
culte).
ELS SACERDOTS

More Related Content

What's hot (20)

Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
Treball 7 d'Hèracles: El bou de Creta
Treball 7 d'Hèracles: El bou de CretaTreball 7 d'Hèracles: El bou de Creta
Treball 7 d'Hèracles: El bou de Creta
 
Déus
DéusDéus
Déus
 
Clergues
ClerguesClergues
Clergues
 
Text instructiu
Text instructiuText instructiu
Text instructiu
 
El text predictiu
El text predictiuEl text predictiu
El text predictiu
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
 
Els maies
Els maiesEls maies
Els maies
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
Els Maies
Els MaiesEls Maies
Els Maies
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
T7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaT7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat Moderna
 
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
ELS NOBLES (EDAT MITJANA)
 
Treball edat mitjana
Treball edat mitjanaTreball edat mitjana
Treball edat mitjana
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 

Similar to Religió a Mesopotàmia

Similar to Religió a Mesopotàmia (20)

Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Déus egipcis
Déus egipcisDéus egipcis
Déus egipcis
 
La religió dels maies
La religió dels maiesLa religió dels maies
La religió dels maies
 
El fenomen religiós 1r eso
El fenomen religiós   1r esoEl fenomen religiós   1r eso
El fenomen religiós 1r eso
 
déus i deesses
déus i deessesdéus i deesses
déus i deesses
 
Juliaamuin
JuliaamuinJuliaamuin
Juliaamuin
 
La religió dels inques
La religió dels inquesLa religió dels inques
La religió dels inques
 
Les Religions de l'antiguitat
Les Religions de l'antiguitatLes Religions de l'antiguitat
Les Religions de l'antiguitat
 
Les religions primitives
Les religions primitivesLes religions primitives
Les religions primitives
 
Projecte 1 mitologia escandinava
Projecte 1 mitologia escandinavaProjecte 1 mitologia escandinava
Projecte 1 mitologia escandinava
 
Els asteques 2
Els asteques 2Els asteques 2
Els asteques 2
 
La Llegenda
La LlegendaLa Llegenda
La Llegenda
 
Anaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòriaAnaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòria
 
Religions
ReligionsReligions
Religions
 
La Prehistòria Moixernó
La Prehistòria MoixernóLa Prehistòria Moixernó
La Prehistòria Moixernó
 
Historia de l' humanitat
Historia de l' humanitatHistoria de l' humanitat
Historia de l' humanitat
 
Cosmogonia celta
Cosmogonia celtaCosmogonia celta
Cosmogonia celta
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
Politeisme
PoliteismePoliteisme
Politeisme
 

Recently uploaded

ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 

Recently uploaded (11)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 

Religió a Mesopotàmia

  • 1. La religió a Mesopotàmia Creences i mitesCreences i mites Francesc Sànchez
  • 2. CARACTERÍSTIQUES ● La religiò del poble mesopotàmic és la més antiga de la qual es conserven docuemnts escrits. ● Les creences més importants són: – El politeisme (creien en més d'un Déu) – Els mites (amb els quals explicaven la realitat) – L'astrologia i l'endevinació (amb els quals pretenien conèixer el futur)
  • 3. ● Els mesopotàmics eren politeistes: creien en l'existència de diversos déus i deesses. ● Cada fenomen natural i cada aspecte de la vida humana s'explicaven mitjançant el déu o deessa corresponent. ● Els més importants eren: – Anu: déu del cel. – Enlil: déu de la tempesta. – Enki: déu dels corrents d'aigua. – Inanna o Ishtar: deessa de la fecunditat i la guerra. EL POLITEISME ELS DÉUS ● També hi havia déus de menor importància com un déu de les gaseles, un déu de la sal, etc...
  • 4. ● Explicaven l'origen de l'ésser humà relacionant-lo amb el treball agrícola. ● Els mesopotàmics van arribar a la conclusió que els déus havien creat l'ésser humà perquè es fes càrrec de les feines que els déus no volien realitzar per si mateixos. ● Els déus van deixar de treballar la terra i van crear l'ésser humà perquè dugués a terme les feines agrícoles. Així ells s'alimentaven de les ofrenes presentades pels homes. ELS MITES Déu Enki
  • 5. ● Els mesopotàmics van dur a terme grans avenços en l'estudi dels astres, que veneraven com a déus. ● El curs dels astres (dels “déus”) era utilitzat per a efectuar prediccions sobre el futur de la collita, de les batalles... ● Pensaven que el destí estava escrit en els astres i que eren aquests els que provocaven les accions humanes, com si les persones no fossin lliures. L'ASTROLOGIA Estela amb representacions del Sol, la Lluna i els primers signes del zodiac fa 4.000 anys.
  • 6. ● Els mètodes d'endevinació eren molt diversos i no es limitaven a l'astrologia. Exemples: – Llegien el futur en el vol dels ocells i fins i tot en les seves entranyes. – Llegien els designis dels déus en les diferents formes del fum. L'ENDEVINACIÓ Model d'argila d'un fetge d'ovella utilitzat per endevinació (Paleobabilònic)
  • 7. ● La religió mesopotàmica es trobava perfectament integrada en la societat. ● Totes les ciutats s'organitzaven al voltant dels temples. Cada temple estava dedicat a un déu important. ● Eren la casa dels déus a la terra, a vegades els construïen sobre una torre esglaonada o ziggurat, per aproximar-los al cel. ● Feien servir materials pobres, com el maó i la tova. ● A les sales que hi havia dins d'aquests temples, els creients celebraven els seus ritus religiosos: sacrificis d'animals, ofrenes i pràctiques màgiques. EDIFICACIONS RELIGIOSES ELS TEMPLES: ZIGGURATS
  • 8.
  • 9. ● La classe sacerdotal habitava als temples i s'encarregava d'oficiar els ritus i vetllar les estàtues dels déus. ● Controlava les terres i la construcció dels canals, ja que aquestes eren feines importants que havien de tenir la benedicció dels déus. ● En diversos períodes, el rei va ser proclamat també gran sacerdot. ● Els altres estaments socials també retien culte a la divinitat: els pagesos (cultivaven les ofrenes per als déus) i els artesans (creaven els objectes per al culte). ELS SACERDOTS
  • 10. ● La classe sacerdotal habitava als temples i s'encarregava d'oficiar els ritus i vetllar les estàtues dels déus. ● Controlava les terres i la construcció dels canals, ja que aquestes eren feines importants que havien de tenir la benedicció dels déus. ● En diversos períodes, el rei va ser proclamat també gran sacerdot. ● Els altres estaments socials també retien culte a la divinitat: els pagesos (cultivaven les ofrenes per als déus) i els artesans (creaven els objectes per al culte). ELS SACERDOTS