1. LES SECTES
Grups de
manipulació
psicològica

2. Grup de manipulació
psicològica
 Origen etimològic. Prové del llatí:
 sequi (seguir)
 secare (tallar, separar)

3. Grup de manipulació
psicològica
 Una secta coercitiva és:
 Una organització tancada i de funcionament
autoritari
 Pot presentar-se com una associació, ONG, grup
religiós, cultural, científic, polític, artístic,
terapèutic, etc.
 Exigeix una dedicació exclusiva o la devoció
absoluta dels membres a una persona (líder), idea
o objecte.
 Mitjançant l’aplicació sistemàtica de procediments
d’influència no ètica (psicològica, control de la
personalitat).

4. Grup de manipulació
psicològica
 Provoca una total dependència del
grup i/o del líder en detriment de les
relacions personals i familiars.
 Fet que pot generar alteracions:
 Psicològiques
 Socials
 Físiques

5. Grup de manipulació
psicològica
 Tendeixen a presentar-se de
diverses formes.
 Oculten tant els seus veritables
objectius com informació
rellevant que pogués produir
desconfiança en els futurs seguidors.

6. Grup de manipulació
psicològica
 El principal objectiu és l’obtenció de
poder a diversos nivells:
 Personal
 Institucional
 Polític
 Econòmic

7. Grup de manipulació
psicològica
 Poden induir a un trastorn de
dependència entre els seguidors,
amb símptomes similars als observats
en altres socioadiccions.

8. Tipus de sectes
 Sectes
Religioses:
 Són les més
conegudes i
nombroses. Es
centren en els
dogmes religiosos.

9. Tipus de sectes
 Sectes
polítiques:
 Apareixen com a
agrupacions
marginals o
extremistes,
defenent doctrines
com la supremacia
de la raça.

10. Tipus de sectes
 Sectes psicoterapèutiques o
educacionals.
 Organitzen tallers de treball i seminaris per
desenvolupar el “coneixement interior” i la
“conscienciació”.
 Si la persona viu una experiència
satisfactòria inicial se la manipula per a
que s’inscrigui en cursos més avançats.

11. Tipus de sectes
 Sectes comercials:
 Organitzacions mercantils estructurades
com a piràmides que prometen enormes
guanys però que exprimeixen a les seves
víctimes i les manipulen per a convèncer
altres persones per unir-se.

12. Tipus de sectes
 Sectes apocalíptiques i
parapsicològiques.
 Es basen en cursos de parapsicologia,
civilitzacions antigues, espiritisme, bruixeria o
elements màgics.
 Algunes proclamen la fi del món i la salvació
mitjançant el contacte amb suposats éssers
extraterrestres que vindran a la terra a salvar al
líder i als seus seguidors.

13. Característiques dels grups
totalitaris
 Ofereixen solucions simplistes (bo-dolent,
salvat-condemnat) a qualsevol situació.
 Contradicció entre teoria i la pràctica.
 Tenen un líder carismàtic, messiànic i
dogmàtic.
 Ofereixen seguretat personal, calor humà,
oportunitat de pertànyer a un grup elegit.

14. Característiques dels grups
totalitaris
 Formen una estructura
totalitària (tot ve decidit
des de dalt).
 Utilitzen tècniques
psicològiques coactives
per reclutar i adoctrinar
els membres.
 Sostenen que el fi
justifica els mitjans.

15. Característiques dels grups
totalitaris
 Aconsegueixen fons a través de
l’engany, al·legant serveis a la societat:
 Centres de recuperació de toxicòmans,
institucions caritatives...
 Tècniques de millora personal.
 Cursets diversos...

16. Característiques dels grups
totalitaris
 Exigeixen el lliurament del béns
materials als seus adeptes.
 Inculquen odi, por i rebuig envers el
món i s’ofereixen com a solució única.
Aillament.

17. Característiques dels grups
totalitaris
 Intimiden a tots aquells
que els critiquen.
 Anul·len l’individu i
disminueixen la
capacitat crítica.
 Ofereixen una forma
nova de viure
únicament realitzada a
través del grup.

18. Factors de vulnerabilitat
 Factors de risc
 Situacions de crisi personal o d’inestabilitat
emocional, social o laboral mancades de suport
extern adequat.
 Inquietuds intel·lectuals i/o espirituals no
canalitzades.
 Ingenuïtat, idealisme i identitat poc consolidada.
 Personalitat de tipus passiu dependent.
Immaduresa.
 Aïllament social, soledat.

19. Factors de vulnerabilitat
 Dificultats d’adaptació social.
 Sistemes familiars disfuncionals.
 Estar en desacord amb la societat i les
seves normes.
 Ser jove.
 Nivell socioeconòmic i cultural mitjà-alt.
 Ser altruïsta.

20. Procediments de manipulació
psicològica
 L’adhesió d’una persona a un grup de
manipulació psicològica passa per
diversos moments:
1. Etapa de seducció (atracció) per part de
membres del grup.
2. Etapa de captació, adoctrinament i
transformació de la personalitat.
3. Etapa d’aïllament respecte de l’entorn.

21. Tècniques de captació
 Els reclutadors s'instal·len en llocs on la
gent acostuma a estar sola, ja que és molt
més difícil convèncer a dos o més persones,
que no a una de sola, als aeroports, parcs,
estacions, hospitals, al carrer...
 Tenen un interès particular pels estudiants,
precisament per aquesta raó, també se situen
a escoles, instituts i llocs on es reuneixen els
joves.

22. Tècniques de captació
 Es tracta d'introduir molta informació
manipulada que resulti atractiva, però donar-ne
la justa, perquè la persona no sigui capaç de raonar-
la; i el més important, fer que es comprometi a tornar
a contactar amb ells.
 Usen la tècnica de filtrat, que consisteix en
abordar un gran nombre de persones. Per fer això
s'utilitzen mètodes molt diversos: parar els vianants,
visita domiciliària, anuncis als diaris i realització
d'activitats més o menys encobertes.

23. Seducció
 Atracció personal del reclutador.
 Bombardeig d’afecte.
 Pressió del grup.
 Falsa exaltació dels valors individuals.
 Rebuig dels antics valors.
 Substitució de les relacions personals.
 Compromís econòmic.

24. Camí de dependència...
 Primer pas: la necessitat
d'aïllar l'individu,
permetent una pèrdua
total de la personalitat.
 La primera vegada que
l'adepte novell entra en
contacte amb el grup, es
troba en front d'un món en
el que regna la unitat,
l'amor; en definitiva tot el
contrari del que es podria
trobar en la societat actual.
Quan es fan activitats en
grup contribueix a que
l'aspirant es dissolgui en el
grup.

25. Camí de dependència...
 Tots els adeptes
l’acompanyen per tot
arreu i que no paren de
parlar-li. Com a
conseqüència surt el
cansament, que evita el
raonament, l'anàlisi, els
dubtes....
 L'aspirant al veure que
tot el grup accepta i
obeeix els mateixos
ideals, ell s'inclina per fer
el mateix.

26. Camí de dependència...
 El segon pas és la quasi total supressió del
contacte amb els amics, parella, família...
 Fan creure als seus afiliats que la secta és el Bé, que l'única
cosa que vol és que l'adepte esdevingui bo i fer-li entendre
que el Mal (el món fora de la secta) li ho vol impedir.
 Per tant, ara comprenem el perquè de quan els llaços
exteriors al grup aconsellen a l'adepte potencial que no hi
torni, que aquest grup és una secta que li renta el cervell,
etc. L'únic que fa l'adepte és adonar-se que la secta té raó,
ja que les persones que abans estimava no permeten que
es converteixi en un home bo, creixi espiritualment i
abandoni aquesta societat materialista i perversa.

27. Camí de dependència...
 El tercer esglaó és la cancel·lació de les
activitats socials foranes al grup.
Parlaríem tant de feina o estudis, com de
grups esportius, culturals...
 N’hi ha que permeten als adeptes treballar fora de
del grup, sempre i quan, aquests lliurin una part o
la totalitat del propi salari al grup, això provoca
una forta dependència, ja que la secta és l'únic
que tenen.
 La raó de fons d'aquest aïllament al món exterior
és crear una dependència encara major.

28. Camí de dependència...
 Òbviament, la no comunicació cap a la
societat també inclou el fet que els adeptes no
puguin llegir ni premsa, ni mirar la televisió perquè
aquest contacte podria desencadenar a que els
adeptes raonessin i la segona és que, la societat,
els mitjans de comunicació... ataquen als grups de
manipulació psicològica, i moltes vegades els
líders no tenen com excusar-se dels atacs.
 L'única premsa que es permet llegir, és l'editada
per la secta.

29. Camí de dependència...
 El quart pas, el
trobaríem en el control
de la comunicació,
és a dir
correspondència,
trucades, visites...
Sobretot s'aplica als
adeptes més nous, a
qui se'ls assigna un
company per sortir al
carrer, parlar amb
algú...

30. Camí de dependència...
 El següent pas cap a la dependència és
la manipulació del llenguatge.
 Ús de llenguatge restrictiu i infantil.
 No es poden utilitzar frases gaire llargues.
En l'interior de la secta s'usen els
anomenats clixés. Són frases clares i
precises que impedeixen la comunicació
amb persones alienes a la secta.

31. Camí de dependència...
 El sisè pas, consta de que l'adepte sempre
estigui ocupat, i quan estigui realitzant
aquesta labor, ha de recitar pregàries,
meditar.
 Això permet que l'adepte no deixi de pensar ni un
moment en la secta i en el seu líder, i a més que
no pugui dubtar dels ideals inculcats per la secta;
en definitiva que no sigui capaç, ni per un
moment, de raonar.
 Es basen en, l'alimentació insuficient, el descans
insuficient, l'activitat desmesurada i l'atac als
sentits, per debilitar la ment.

32. Camí de dependència...
 Un altre factor seria
el de distingir-se
de la societat.
 Es poden diferenciar
vestint-se diferent,
portant el cap rapat...
 Així tenen més
arguments per dir
que la societat els
rebutja.

33. Adoctrinament
 Tècniques d’inducció hipnòtica.
 Martelleig del subconscient.
 Càntics i pregàries.
 Inhibició de la responsabilitat.
 Aprovació controlada.
 Jocs, activitats.
 Fatiga i reducció de dormir.
 Canvi de dieta.
 Confessió.

34. Adoctrinament
 Sentit de culpabilitat.
 Manipulació de la conducta.
 Temor.
 Doctrina confusa.
 Disciplina autoritària.
 Pressió del grup.
 Jerarquia omnipotent.
 Prohibició del dubte.

35. Possibles conseqüències i
efectes
 Socials
 Reducció o anul·lació de la capacitat de
comunicar-se lliurement amb les persones que no
són del grup.
 Destrucció de les relacions familiars i de les
amistats.
 Pèrdua del lloc de treball o descens a una
categoria inferior o abandó dels estudis per manca
de rendiment (intel·lectual o físic)

36. Possibles conseqüències i
efectes
 Fisiològics
 Alteració del descans.
 Deteriorament de l’estat general i/o
evolutiu.
 Desnutrició.
 Pèrdua de la menstruació. Trastorns
hormonals diversos.

37. Possibles conseqüències i
efectes
 Psíquics
 Inestabilitat emocional. Canvis freqüents d’entre
estats eufòrics i depressius.
 Incapacitat per a mantenir relacions afectives
normals amb persones alienes al grup.
 Pèrdua del lliure albir, esclavitud “voluntària”.
 Disminució de la capacitat intel·lectual, reducció
del vocabulari i pèrdua del sentit de l’humor.
 Raonament escàs, pobre o nul.

38. Possibles conseqüències i
efectes
 Tendències neuròtiques, psicòtiques o suïcides.
 Al·lucinacions, pànic, confusió mental,
desdoblament de la personalitat (estats
dissociats), culpabilitat, pèrdua de la identitat.
 Inducció a la dependència.
 Millora falsa de l’autoestima i la seguretat.
 Estats d’infantilització.

39. El perfil del líder
 Posseeixen un caràcter
autoritari .
 Tenen tendències sàdiques
i sadomasoquistes que les
utilitzen per evadir-se de
l'aïllament. Amaguen aquest
sadisme i aquesta destructivitat
mitjançant la demagògia.
 Menteixen conscientment,
però no fingeixen, aquest és
el secret del fort contagi
emocional que pot arribar a
provocar un paranoic.

40. El perfil del líder
 El seu desig de poder no
es basa en la seva fortalesa,
sinó que s'origina de la por a
la pròpia debilitat.
 Estima als éssers vius,
però no pel que són, sinó pel
que representen com a font
de la seva seguretat
personal.
 Respecta al poderós,
però humilia al dèbil.

41. El perfil del líder
 Per aquests
dirigents, només
existeix submissió
o dominació, mai
solidaritat.
 Es basen en una
política
personalista.

42. El perfil del líder
 Creuen i fan creure als
seus adeptes, que
estan il·luminats per
la divinitat pròpia. A
més a més, el fet que
aquesta divinitat els
il·lumini, els converteix
en posseïdors de la
veritat absoluta sobre
alguna cosa que
desconeixen.

43. El perfil del líder
 L’estructura d'una secta
depenen, totalment,
del líder carismàtic.
Però d'altra banda, s'ha
de tenir en compte, que
el líder depèn dels
seus dominats per
sobreviure, sense els
adeptes els dirigents
són individus nerviosos
i desemparats.

44. Classificació de les sectes
 Grups de origen
cristià
 Assemblees de Déu
 Grups Evangèlics
 Grups Pentecostals
 Església Universal
del Regne de Déu
 Església Catòlica
Brasilera
 Església Cristiana
Palmariana

45. Classificació de les sectes
 Grupos para-
cristians
 Testimonis de Jehovà
 Adventistes
 Mormons
 Grups de cristians
marginals
 Cristianos Prístinos
 Tradición, Familia y
Propiedad

46. Classificació de les sectes
 Grups de origen
jueu
 Kaballah Center
 Grups satànics
 Església de Satanàs
 Templo de Seth
 Alineamiento
Universal y Superior

47. Classificació de les sectes
 Grups d’origen hindú
 Hare Krishna
 Ananda Marga
 Sahaja Yoga
 Missió de la Llum Divina – Elán
Vital
 Brahma Kumaris
 Grups de origen budista
 Seicho No Ié
 Soka Gakkai
 Grups d’origen
coreà/japonès
 Mahikari
 Església de la Unificació
(Moon)

48. Classificació de les sectes
 Grups d’origen
islàmic
 Fe Baha’i
 Grups d’origen
sincrètic
 Umbanda
 Quimbanda
 Camdomblé
 Santería
 Vudú

49. Classificació de les sectes
 Grups de tipus iniciàtic
 Rosacruces
 Gnosticisme
 Golden Dawn
 Grups de tipus
ocultista
 Teosofia
 Grups de retorn als ritus
de la natura
 Neodruidisme
 Odinisme
 Bruixeria
 Wicca

50. Classificació de les sectes
 Grups contactistes
 Missió Rama
 Moviment Raelià
 Grups Nova Era
(New Age)
 Grups multinivel
 Amway
 Església de la Cienciologia
 Grups de coaching
 Coaching Ontològic

51. Principals sectes a Espanya
 Origen cristià:
 Testigos de Jehová
 Mormones
 Los Niños de Dios
 Adventistas del
Septimo Día
 Iglesia Palmariana
 Iglesia de la
Unificación (Moon)

52. Principals sectes a Espanya
 Origen oriental:
 Asociación para la
Consciencia Krishna
(Hare Krishna)
 Meditación
Transcendental
 La Misión de la Luz
Divina
 Alfa-Omega
 Aranda Marga
 Arco Iris
 Bhagwan Rajneesh
 Misión Rama.
 Brahma Kumaris

53. Principals sectes a Espanya
 Origen científic, esotèric,
ufològic, polític i
curanderisme:
 Centro Esotérico de
Investigaciones (CEIS)
 Iglesia de Cristo Científico
 Iglesia de la Cienciología
(Narconón y Droganón)
 Sociedad Teosófica Española
 Movimientos gnóticos
 Nueva Acrópolis
 La Comunidad (Partido
Humanista)
 Nueva Era (New Age)
 Fraternidad Rosa-Cruz
 Nuevas Ordenes del Templo
 El Patriarca.

54. Principals sectes a Espanya
 Sectes
satàniques:
 Ofitas o Nashianos
 Cainitas
 Luciferianos
 Patorinos.

55. Església de la Cienciologia
 També és coneguda com Dianètica. Fundada pel nord-americà Ronald Hubbard, ex-oficial
de la marina i escriptor de ciència ficció.
 Es presenta com “una ciència exacta del pensament que funciona sempre, invariablement, i
no a vegades com les curacions per la fe o les teràpies tradicionals. DIanètica és la única
Ruta de Salut per la humanitat”
 Els adeptes són captats quan se’ls ofereixen cursos i test gratuïts. A les sessions
(“audicions”) se’ls ajuda a superar els errors espirituals que l’han portat al sofriment. La
majoria dels adeptes en depenen psicològicament i lliurant el seus diners.
 En destaquen alguns actors com Tom Cruise, John Travolta, etc.

56. Grups Gnòstics
 Cerquen l’alliberament de la
consciència, com instrument que
ens permet investigar la realitat dels
móns superiors.
 Apareixen al segle II dC com a grup
separat del cristianisme.
 El gnosticisme contemporani
apareix a Colòmbia quan Samuel
Aun Weor, funda el Movimiento
Cristiano Gnóstico Universal al
1950. Afirma que és “l’Església
invisible de Jesucrist. Per a veure
aquesta Església s’ha de viatjar en
cos astral i solament el moviment
pot ensenyar-li el secret”.
 L’estudi dins del gnosticisme dura 4
anys i en ell s’ensenya filosofia, art,
religió, ciència des d’una òptica
esotèrica.

57. Hare Krishna
 Asociación
Internacional para
la Conciencia de
Krishna
 Abby Charan De, conocido
como A.C. Bhaktivedanta
Swami Prabhupada, monjo
hindú, nascut a Calcuta
arriba al 1966 a Nova York
funda l’Asociación
Internacional para la
Conciencia de Krishna. Els
moviments hippies ajuden a
la seva expansió per
Amèrica i Europa.

58. Hare Krishna
 Fonamentat en el llibre hindú del
Bhagavad-Gita. Krishna es
considerat com Déu, encarnat fa
uns 5.000 anys. És el mateix déu
que el judaisme, cristianisme i
islamisme.
 El problema humà resideix en la
ignorància de la veritat absoluta
degut a la seva corporeïtat. Amb
l’ajuda del gurú i la recitació del
mantra s’aconsegueix l’èxtasi i la
consciència de Krishna.
 Tenen prohibit la carn, les drogues,
els jocs d’atzar, la relació sexual
sense procrear. El devot ha
d’estudiar diàriament, escoltar
sermons espirituals, oferir literatura
de l’associació pels carrers i cantar
en grup els mantres.

59. Església de la Unificació o
secta Moon
 És un moviment religiós el nom
complert del qual és Associació
de l'Esperit Sant per a la
Unificació de la Cristianitat del
Món, també conegut com secta
Moon, fundat a Corea del Sud
l'any 1954 per Sun Myung
Moon. Va predicar l'establiment
d'un regne sagrat a la terra per
mediació del Senyor i la
Senyora del Segon Advent. El
precursor d'aquest regne fou
Jesús, la crucifixió del qual li va
impedir d'arribar-hi. Com a
Església es pot dir que és activa
en els treballs de missions i
basada en la comunitat.

60. Mormons
 L’Església dels Sants dels
Darrers Dies fou creada per
Joseph Smith als Estats
Units. El líder explica que un
dia se li aparegué l’angel
Moroni que li revelà la
veritable història de Déu. EL
llibre del Mormó resumeix la
seva doctrina.
 Accepten al poligàmia i
consideren la raça negra
com a inferior. Per evitar
persecucions es
concentraren a l’estat de
Utah.

61. Niños de Dios. La Familia del
Amor
 David Berg, conegut per Moisès
David, ministre evangèlic nord-
americà, nascut al 1919, s’instal·la a
Califòrnia per portar endavant una
escola de rehabilitació de
drogoaddictes. Crea una comunitat
en la qual canvien els seus noms
per noms bíblics, abandonen les
seves llars i proclamen per tot arreu:
“Jesús t’estima!”
 Als darrers temps han adoptat una
postura apocalíptica i profètica.
Profecies sobre la fi del món,
visions místiques i lluita contra el
sistema i interpretacions sobre la
moral sexual totalment oposades a
l’església cristiana.

62. Sai Baba
 Sai Baba nasqué a la
Índia al 1920. Anuncià
als 13 anys que “no era
humà, era la
reencarnació d’un sant
mahometà anomenat
Sai baba de Shirdi”.
 La religió de Sai Baba
és l'essència de tota fe i
tota religió, incloses
aquelles com
l’islamisme, el judaisme
i el cristianisme.

63. Testimonis de Jehovà
 El grup va ser fundat
l'any 1872 per Charles
Russell, al trencar amb
l'Església Adventista.
En un principi es van
anomenar La Torre de
Vigia i posteriorment
Aurora del Mil·lenni,
adoptant l'any 1931 el
nom de Testimonis de
Jehovà.

64. Testimonis de Jehovà
 La doctrina del Testimonis de
Jehovà és apocalíptica. Van
anunciar la fi del món els anys:
1914, 1925, 1976 i 1984.
 No creuen en la divinitat de
Jesús i rebutgen la immortalitat
de l'ànima.
 Des del seu naixement han
tingut problemes en diferents
països del món per negar-se a
acceptar els deures cívics i
socials, com així també rebutjar
coses com les transfusions de
sang.

65. Testimonis de Jehovà
 Es mantenen aïllats de la societat i
per això posseeixen una extensa
llista de prohibicions per als
adeptes. Algunes d'elles serien:
- No s'ha de cantar res que lloï la pàtria.
- La bandera o qualsevol símbol
patriòtic
- No s'ha de llegir novel·les, ni llibres, ni
diaris...
- No s'ha d'escoltar la ràdio o veure la
televisió
- Les dones no poden portar pantalons.
- No es pot participar a casaments... si
és que no es tracta d'altres
Testimonis de Jehovà.
- No es pot jugar a loteries o jocs
d'atzar
- No es pot ajudar als rodamóns
- No es pot brindar aixecant una copa

66. Nova Acròpolis
 Jorge Livraga Rizzi la fundà a
Buenos Aires en 1957. A espanya
arribarà al 1972.
 Es presenta com un centre de
formació cultural basada en la
filosofia tradicional “oculta”.
L’adepte s’ha de sotmetre a la
doctrina del grup per accedir al
coneixement ocult oposada a altres
filosofies o ideologia coneguda.
 Organitzen nombrosos col·loquis i
xerrades sobre religions i filosofia,
art. Darrera es pregona un govern
totalitari i al creació del superhome.
 El camí del triomf arribarà a través
de la submissió dirigents mundials a
la organització. Els seus símbols
són de cert caràcter ari: rodes i
àguiles.

67. Palmar de Troya
 Carmelitas de la Santa Faz,
Iglesia Cristiana Palmeriana.
 La que anava a ser Ordre dels
Carmelites de la Santa Faç va tenir el
seu origen en una visió de la Verge a
quatre noies a el Palmar de Troya
(Utrera-Sevilla) al març de 1968.
Guaricions sensacionals, visió del sol
girant sobre s mateix, fenòmens
extraordinaris, presència massiva
d'espectadors.. Un d’ells Clemente
Domínguez afirma ser el protagonista
d’una visió que canviaria el rumb de la
seva vida.
 A l’octubre de 1980 celebren un concili
per recuperar els elements del Concili de
Trento i el rebuig total del Concili Vaticà
II.
 Es consideren a si mateixos com
l’autèntica Església Catòlica. La seva
tradició vol recuperar l’ús de les sotanes,
hàbits, llengua llatina i ritus tridentí però
sense gaire fonament teològic.

68. CEIS. Centro Esotérico de
Investigaciones
 Va aparèixer com a grup a Barcelona. El fundador i
lider és Vicente Lapiedra Cerdá, nascut a Barcelona
al 1945. Al 1981 fou condemnat per usurpació de
funcions (es feia passar per mestre sense tenir títol i
fou acusat per pares, mestres i alumnes per “la seva
inclinació desmesurada a tocar als nens” i fou
expulsat de diverses escoles entre 1966 i 1977.
 Un any després de sortir de la presó es detingut i
empresonat com responsable de CEIS i acusat
d’intrusisme professional (ell i els seus adeptes es
feien passar per psicòlegs), imprudència temerària,
estafa, frau, control mental, inducció a la prostitució,
proxenetisme i corrupció de menors.