SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
HISTÒRIA D'ESPANYA
LA VIDA QUOTIDIANA AL SEGLE XVIII
La propietat de la terra era la primera font de riquesa i de
prestigi social
 La major part de la terra era propietat de la Corona, de la
Noblesa i de l’Església.
 El treball de la terra era realitzat per pagesos com a
amitgers o com a jornalers.
 També existien parcel·les petites de propietat de gent
senzilla
així com terres d’ús comunal.
Els drets senyorials eren el principal ingrés d’una Noblesa
rendista
 La Noblesa i l’Església rebien els drets senyorials per
l’explotació de les terres (els “censos”)
 A més, l’Església també rebia impostos en forma de delme
i altres en forma de “donacions”.
 La principal ocupació de la Noblesa sempre havia estat la
guerra i l’administració de les seves terres, però al segle
XVIII s’havia convertit en una noblesa cortesana, és a dir
una noblesa que vivia de les seves rendes sense realitzar
cap activitat productiva.
Una majoria de la població vivia en els límits de la
subsistència
 La gran majoria de la població depenia de les collites per
sobreviure, si hi havia sequera o malalties als conreus es
produien grans èpoques de fam on moria molta gent.
 El principal conreu era de cereals. Escàs ús dels
abonaments orgànics. Baixa productivitat.
 Explotacions en “camps oberts”, amb pràctica del guaret i
també de pastures i boscos (terres comunals)
 Crisis de subsistència cícliques
HISTÒRIA D'ESPANYA
L’agricultura i la ramaderia eren insuficients per permetre un
creixement econòmic
 Es produia poc, per tant de les collites no hi havia prou
“excedent” perquè hi hagués un comerç suficient.
L’activitat artesanal i manufacturera era fortament controlada
pels gremis
 A les ciutats, l’activitat artesanal i manufacturera estava
molt controlada pels gremis.
 El gremi controla les matèries primeres, la producció i la
venda, i gairebé anul·la la competitivitat i les innovacions.
 Els gremis mantenien l’accés a l’ofici estrictament limitat.
Els transports eren lents, rudimentaris i costosos
 El transport per camins era molt lent i dificultós, a causa de
la seva escassetat, males condicions de conservació i la
situació d’aïllament estacional d’algunes zones.
 A aquests inconvenients s’hi afegia el perill de molts
camins per bandits i saquejadors.
 El transport fluvial i marítim era el més barat i ràpid, però
també depenia de la navegabilitat de certs rius i dels
perills de la navegació marítima.
 El tràfic de mercaderies es veia igualment dificultat per
una multitud de peatges i limitacions.
La demografia antiga es caracteritzava per una alta natalitat i
una alta mortalitat
HISTÒRIA D'ESPANYA
 Alta natalitat, contrastada per una alta mortalitat,
especialment infantil
 Mortalitats extraordinàries, directament relacionades per
la incapacitat del sistema productiu de mantenir un
augment sostingut de la població.
La vida del dia a dia estava fortament marcada per la
religiositat i els cicles naturals.
 Tot el cicle vital venia marcat pels esdeveniments religiosos
(bateig, comunió, matrimoni, mort ...)
 El cicle anual venia marcat per les festivitats religioses
(Pasqua, Nadal, ...)
 L’accés al coneixement només es podia fer amb el filtre i
control de l’Església.
 Les percepcions de la realitat i de l’entorn estaven
mediatitzades per la visió imposada per la jerarquia
eclesiàstica.

More Related Content

What's hot

ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)toniclar2
 
Projecte romans
Projecte romansProjecte romans
Projecte romansN M
 
LA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDALLA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDALquim_lara
 
Espanya a l'edat mitjana
Espanya a l'edat mitjanaEspanya a l'edat mitjana
Espanya a l'edat mitjanapcvcolegioaltet
 
Evolució de la roda
Evolució de la rodaEvolució de la roda
Evolució de la rodalelescd
 
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1psalaman
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castellsMarigregor
 
La societat feudal
La societat feudalLa societat feudal
La societat feudalSILOCOS
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàESCOLA FORT PIENC
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romanaNeus Muñoz
 
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjanadtors
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriquesDavid Sancho
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAhistgeo345
 

What's hot (20)

El Bronze
El BronzeEl Bronze
El Bronze
 
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Projecte romans
Projecte romansProjecte romans
Projecte romans
 
LA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDALLA SOCIETAT FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDAL
 
Espanya a l'edat mitjana
Espanya a l'edat mitjanaEspanya a l'edat mitjana
Espanya a l'edat mitjana
 
Evolució de la roda
Evolució de la rodaEvolució de la roda
Evolució de la roda
 
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1
 
El signe lingüístic
El signe lingüísticEl signe lingüístic
El signe lingüístic
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
La Religió Romana (1)
La Religió Romana (1)La Religió Romana (1)
La Religió Romana (1)
 
La societat feudal
La societat feudalLa societat feudal
La societat feudal
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
Electricitat
ElectricitatElectricitat
Electricitat
 
Guifré el pilós
Guifré el pilósGuifré el pilós
Guifré el pilós
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 

Similar to Vida quotidiana al segle xviii

Similar to Vida quotidiana al segle xviii (20)

3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaTreball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
 
Migracions
MigracionsMigracions
Migracions
 
Migracions
MigracionsMigracions
Migracions
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó
 
Ciutat medieval
Ciutat medievalCiutat medieval
Ciutat medieval
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
Organitzacio politica2
Organitzacio politica2Organitzacio politica2
Organitzacio politica2
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
DOSSIER DEL MESTRE
DOSSIER DEL MESTREDOSSIER DEL MESTRE
DOSSIER DEL MESTRE
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó
Catalunya dins la Corona d'AragóCatalunya dins la Corona d'Aragó
Catalunya dins la Corona d'Aragó
 

More from eduardriudavets

More from eduardriudavets (20)

Escrit final de curs
Escrit final de cursEscrit final de curs
Escrit final de curs
 
Programa santa eularieta
Programa santa eularietaPrograma santa eularieta
Programa santa eularieta
 
Apunts evolució adaptat
Apunts evolució adaptatApunts evolució adaptat
Apunts evolució adaptat
 
Cuento darwin
Cuento darwinCuento darwin
Cuento darwin
 
Presentació edat moderna
Presentació edat modernaPresentació edat moderna
Presentació edat moderna
 
Fitxa rius d'espanya
Fitxa rius d'espanyaFitxa rius d'espanya
Fitxa rius d'espanya
 
Operacions calcul escrit_divisions_01
Operacions calcul escrit_divisions_01Operacions calcul escrit_divisions_01
Operacions calcul escrit_divisions_01
 
El clima.-adaptación-5º (1) (1)
El clima.-adaptación-5º (1) (1)El clima.-adaptación-5º (1) (1)
El clima.-adaptación-5º (1) (1)
 
Terxt argumentatiu. característiques.
Terxt argumentatiu. característiques.Terxt argumentatiu. característiques.
Terxt argumentatiu. característiques.
 
Menorca romana
Menorca romanaMenorca romana
Menorca romana
 
Prehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resumPrehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resum
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Presentació europa segle xx
Presentació europa segle xxPresentació europa segle xx
Presentació europa segle xx
 
Antiga grecia
Antiga greciaAntiga grecia
Antiga grecia
 
Grècia i roma
Grècia i romaGrècia i roma
Grècia i roma
 
Arturo clementina i
Arturo clementina iArturo clementina i
Arturo clementina i
 
Aparell locomotor
Aparell locomotorAparell locomotor
Aparell locomotor
 
Full població
Full poblacióFull població
Full població
 
Animals vertebrats
Animals vertebratsAnimals vertebrats
Animals vertebrats
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 

Vida quotidiana al segle xviii

  • 1. HISTÒRIA D'ESPANYA LA VIDA QUOTIDIANA AL SEGLE XVIII La propietat de la terra era la primera font de riquesa i de prestigi social  La major part de la terra era propietat de la Corona, de la Noblesa i de l’Església.  El treball de la terra era realitzat per pagesos com a amitgers o com a jornalers.  També existien parcel·les petites de propietat de gent senzilla així com terres d’ús comunal. Els drets senyorials eren el principal ingrés d’una Noblesa rendista  La Noblesa i l’Església rebien els drets senyorials per l’explotació de les terres (els “censos”)  A més, l’Església també rebia impostos en forma de delme i altres en forma de “donacions”.  La principal ocupació de la Noblesa sempre havia estat la guerra i l’administració de les seves terres, però al segle XVIII s’havia convertit en una noblesa cortesana, és a dir una noblesa que vivia de les seves rendes sense realitzar cap activitat productiva. Una majoria de la població vivia en els límits de la subsistència  La gran majoria de la població depenia de les collites per sobreviure, si hi havia sequera o malalties als conreus es produien grans èpoques de fam on moria molta gent.  El principal conreu era de cereals. Escàs ús dels abonaments orgànics. Baixa productivitat.  Explotacions en “camps oberts”, amb pràctica del guaret i també de pastures i boscos (terres comunals)  Crisis de subsistència cícliques
  • 2. HISTÒRIA D'ESPANYA L’agricultura i la ramaderia eren insuficients per permetre un creixement econòmic  Es produia poc, per tant de les collites no hi havia prou “excedent” perquè hi hagués un comerç suficient. L’activitat artesanal i manufacturera era fortament controlada pels gremis  A les ciutats, l’activitat artesanal i manufacturera estava molt controlada pels gremis.  El gremi controla les matèries primeres, la producció i la venda, i gairebé anul·la la competitivitat i les innovacions.  Els gremis mantenien l’accés a l’ofici estrictament limitat. Els transports eren lents, rudimentaris i costosos  El transport per camins era molt lent i dificultós, a causa de la seva escassetat, males condicions de conservació i la situació d’aïllament estacional d’algunes zones.  A aquests inconvenients s’hi afegia el perill de molts camins per bandits i saquejadors.  El transport fluvial i marítim era el més barat i ràpid, però també depenia de la navegabilitat de certs rius i dels perills de la navegació marítima.  El tràfic de mercaderies es veia igualment dificultat per una multitud de peatges i limitacions. La demografia antiga es caracteritzava per una alta natalitat i una alta mortalitat
  • 3. HISTÒRIA D'ESPANYA  Alta natalitat, contrastada per una alta mortalitat, especialment infantil  Mortalitats extraordinàries, directament relacionades per la incapacitat del sistema productiu de mantenir un augment sostingut de la població. La vida del dia a dia estava fortament marcada per la religiositat i els cicles naturals.  Tot el cicle vital venia marcat pels esdeveniments religiosos (bateig, comunió, matrimoni, mort ...)  El cicle anual venia marcat per les festivitats religioses (Pasqua, Nadal, ...)  L’accés al coneixement només es podia fer amb el filtre i control de l’Església.  Les percepcions de la realitat i de l’entorn estaven mediatitzades per la visió imposada per la jerarquia eclesiàstica.