En aquesta assignatura s'estudia el Disseny Interfícies multimèdia, basades en el Disseny Centrat en l'Usuari. A través d'un cas real al llarg del quadrimestre es desenvolupa un projecte de Disseny sobre un cas real per a portal de compravenda (http://anuncit.com/). Les Pac's que anem entregant al llarg del curs són wireframes tant de la versió d'escriptori com per a dispositius mòbils a través del feedback amb professor anem avançant en el projecte i corregint tot allò que aquest ens indica.

1. Marcos Baldoví
PAC1 Disseny d’Interfícies multimèdia

2. Garage Band pàgina 3
Duolingo pàgina 6
Bamboo Fun pàgina 8
AppleTV pagina 10
Conclusions pàgina 11
INDEX

3. Arquitectura de la informació
Estructurajeràrquicalògica,jaqueensmostraunanavegaciómoltsenzilla,unaopcióensportaseguidament
cap a una altra, a més cada apartat està sols a un o dos clics màxim de l’inici i en tot moment saber on es
troba.
Accedim a l’aplicació i aquesta ens permet anar a les cançons guardades (mis canciones) o anar al carrusel
d’instruments (instrumentos) per a escollir un instrument.
Si accedim a l’opció en entrar a l’aplicació, ens genera una nova cançó automàticament
Una vegada accedim al segon nivell ens trobem dins de l’instrument escollit podem anar:
a) mis canciones
b) instrumentos o
c) editar pista
d) equalitzador
e) loops
f) ajustes
g) ajustes
h) finestra auxiliar
Aquestes opcions podríem considerar-les com el nivell mes cap avall de l’aplicació i estan a dos clics de
l’inici de la mateixa. En la mateixa pantalla tenim una finestra desplegable que ens mostra diferents models
del mateix instrument.
Comportament dels elements d’interacció
En accedir a l’aplicació es mostra a l’usuari un carrusel d’instruments: guitarra, violins, baix, teclat, percussió,
amplificador de guitarra, gravació de samplers i una funció de gravació de veu.
La forma de crear àudio es presenta amb dues modalitats. Una smart que permet a través d’una ajuda
compondre àudio i altra més natural per a usuaris amb coneixements musicals.
La interacció amb el dispositiu és molt transparent, des del punt de vista metafòric un usuari sense haver
tocat cap instrument interactua amb tots de forma inmediada, ja que l’emulació dels mateixos és molt
intuïtiva.
L’edició de pistes d’àudio ja és molt més complexa, ja que requereix uns coneixements previs de composició
musical.
Relació amb les característiques pròpies del dispositiu
La relació de l’aplicació amb el dispositiu és total, ja que l’aplicació va ser dissenyada per a poder utilitzar-se
en els dispositius mòbils d’Apple (iPhone, iPad) i poder aprofitar totes les opcions que permet el dispositiu.
Ajust al perfil d’usuari
El disseny de l’interface dels instruments és molt intuïtiva. Les icones per accedir als instruments molt

4. identificatives amb els mateixos, els colors també molt cridaners i la reducció dels textos a la mínima
expressió ens permet una interface molt neta i transparent.
Permet a un usuari inexpert en el món musical un grau entreteniment molt elevat. La utilització dels
instruments virtuals és molt simple sols al polsar sobre la tablet, aquesta ja emet una nota música. No
s’informa d’una edat mínima per a la utilització de l’aplicació però l’ús dels instruments permet a tots els
públics interactuar rapidament, l’edició d’àudio requereix coneixements previs.
Ús de recursos gràfics
L’aplicació es divideix en dues parts:
a) La utilització dels instruments quan polsem una tecla aquesta s’il·lumina com també si toquem una
corda aquesta vibra, etc. En l’apartat gràfic els grafismes dels instruments estan molt aconseguits una de les
coses que més s’agraeix és que visualment s ‘arriba rapidament a conclusions com quina és l’ultima nota
inserida, instrument que està sonant, etc.
b) L’edició d’àudio: Aquesta part és molt similar als programes d’edició d’àudio no lineal. Una icona amb
l’instrument corresponent per diferenciar i la pista activa es troba il·luminada respecte a la resta.
Convencions culturals
L’ usuari de l’aplicació ja sap que cada nota té un so diferent, que cada instrument sona d’una forma diferent
i la forma de tocar cadascun el millor de l’aplicació és que encara que es toquen els instruments d’una forma
metafòrica cada instrument és diferent de l’hora de fer música.
L’exemple el tenim que la bateria no es toca de la mateixa forma que es toca un teclat, ja que el teclat la
disposició dels dits i la manera de tocar la tablet és totalment diferent, ja que en la primera opció s’està
colpejant i en la segona es desplacen per la superfície del dispositiu.
Contribució a la usabilitat
L’aplicació es divideix en dues parts. La part de composició requereix uns coneixements previs d’edició
d’àudio per poder reconèixer l’interface i poder treballar amb les pistes.
La part dels instruments és una interface neta sense cap element tant de text o icònic desconegut la
informació és molt gràfica i intuïtiva en totes les pantalles la qual cosa permet no tindre dificultat per
familiaritzar-se amb l’interface de l’aplicació evitant distraccions.
Sensació de transparència
És una aplicació molt completa, la sensació de transparència és molt elevada. Els instruments ocupen
la pantalla sencera, per exemple el piano mostra una tecla augmentant la sensació de realisme, l’ús de
l’acceleròmetre del dispositiu ens permet reproduir la intensitat en la qual toquem l’instrument.
La sonoritat dels instruments és molt bona diferenciant-los clarament, totes aquestes sensacions el que
aconsegueixen és una altíssima transparència.

6. Arquitectura de la informació
Duolingo és una estructura lògica descendent que permet a l’usuari saber on està ubicat en l’aplicació el
sistema d’etiquetatge és icònic. S’organitza en un arbre amb nivells (unitats) i seccions en cada nivell; i cada
secció consta de diferents lliçons, cadascuna amb diversos exercicis.
Comportament dels elements d’interacció
Les formes de comunicació amb l’aplicació és per mitjà d’escriptura, veu o polsant algun botó.
En accedir a l’aplicació l’usuari ha d’escollir l’idioma que vol dependre una vegada creat el perfil l’usuari
accedeix a la primera lliçó.
Cadascuna d’aquestes lliçons despleguen una barra de progrés en la part superior la qual hem d’emplenar;
al quart exercici fallit, haurem de repetir la lliçó o optar per una altra dins de la mateixa unitat.
Els progressos en l’idioma ens ho mostra en el perfil de l’usuari a través d’una barra de progres si superem
la lliçó correctament, ens donen medalles i punts que per poder comprar virtuals. L’aplicació disposa d’un
assistent amb recomanacions i també té l’opció d’enviar missatges recordatoris.
Relació amb les característiques pròpies del dispositiu
A través de l’iPad podem perfectament interactuar amb l’aplicació, ja que aprofita totes les opcions d’aquest
dispositiu per a les opcions de veu utilitza el micro i tant per escriure com polsar botons.
L’aplicació s’adapta perfectament al dispositiu, ja que té amb conter les limitacions del mateix i les adapta
perfectament. La part de la parla està molt més limitada, ja que causa algun error de captura per part del
dispositiu.
Ajust al perfil d’usuari
És una aplicació a partir dels set anys, ja que l’empresa creadora de la te un projecte per a introduir-la als
centres escolars.
És una aplicació dissenyada per usuaris i que disposen d’un dispositiu mòbil, ja que aprofita tant les
funcions tàctils per a l’escriptura i polsar botons així com el micròfon per a poder realitzar totes les activitats
requerides.
Ús de recursos gràfics
Els botons així com les interface de les lliçons, utilitzen els colors roig verd i blau donant com a resultat
una paleta de colors d’un alt contrast a més dels pictogrames s’identifiquen amb el títol de l’activitat a
desenvolupar permetent rapidament a l’usuari associar l’activitat amb la icona.
Convencions culturals (com aprofita la interfície les convencions i costums culturals del grup d’usuaris que
es preveu que la utilitzarà?)
L’aplicació els idiomes que incorpora en iniciar l’aplicació des de l’espanyol són els següents idiomes: anglès,
francès, alemany, italià i portuguès. Per tant aquesta aplicació va destinada per a usuaris que coneguin
l’idioma Castella.

7. S’haurà de disposar obligatòriament d’una connexió a Internet, ja que és necessària per anar corregint els
exercicis en temps real.
Contribució a la usabilitat
És un software que té una bona adaptació a dispositius mòbils tàctils i que aprofita totes les funcionalitats
dels mateixos, el que fa que l’experiència d’usuari sigui molt positiva per tant s’aconsegueix una bona
sensació de transparència de l’aplicació.
Sensació de transparència
És una aplicació per a dispositius mòbils tàctils, la seva construcció està dissenyada per aquest tipus
d’aparells on la sensació de transparència és bona però limitada.
On més notem aquest tipus de deficiència és a l’hora d’executar els exercicis de fonètica que hem de parlar
i moltes vegades ens marca error o no aconsegueix entendre el que estem parlant.
Es tracta d’una aplicació que es pot utilitzar com un joc per a practicar idiomes però no és la ferramenta
ideal per dependre idiomes.

8. Arquitectura de la informació
El llapis tàctil porta el punter per poder interactuar amb la tablet i dos botons configurables d’un llistat de
funcions per defecte:
1) botó dret (similar ratolí)
2) desplaçament en mes de pintar (quan s’utilitza software d’edició)
La tablet conte quatre botons per defecte porta la següent configuració:
1) permet activar i desactivar les entrades tàctils,
2) per anar al dock de bambo que conte les opcions de la tablet
3) botó dret (similar ratolí)
4 ) click
Disposa d’un software configurable per optimitzar tant l’ús de la tablet, el punter (llapis) com la funció
tàctil.
Comportament dels elements d’interacció
Aquesta tauleta gràfica està composta per llapis òptic que funciona sobre una base tàctil. La base inclou
un funcionament amb dits, multipunt (multitouch), també ens permet modificar l’orientació d’ús de la
mateixa per a usuaris que utilitzin la mà esquerra.
En contactar el llapis sobre la superfície de la tauleta vegem moure’s el punter en el monitor de l’ordinador
en el qual la tablet es troba enganxada. A mesura que anem desplaçant el llapis per la tauleta el punter
anirà desplaçant-se.
Si treballem en un programa d’edició, aquest també ens permet diferents nivells de pressió el que significa
que depenent de la força que exercim sobre la tauleta el traç serà més gros o més fi.
També ens permet utilitzat la tablet amb els dits simulant els gestos igual que en un Macbook compta amb
quatre botons que els podem configurar amb les opcions que més utilitzem d’un llistat d’opcions.
La tauleta es connecta a través dels ports USB i un software per poder configurar-se també porta altres
softwares de la marca per poder dibuixar i escriure notes.
Relació amb les característiques pròpies del dispositiu
És una interfície amb un nivell molt elevat de transparència, el seu funcionament principal està totalment
assimilat per la persona. La funció principal és la de dibuixar, Per tant a l’hora de manejar la ferramenta
l’usuari associada els moviments d’un llapis i els emula amb el dispositiu.
Les limitacions del dispositiu són les dimensions de la tablet en aquest cas les dimensions són el format
DIN A5 (210 x 148 mm.) que la majoria de treballs ens haurem d’ajudar dels zooms visuals a través del
software.

9. Ajust al perfil d’usuari
El software té en conter a l’usuari, ja que permet configurar la interfície de treball al perfil d’aquest. Si
l’usuari es esquerra permet configurar el llapis a més la tablet permet modificar-se físicament voltejant-la
per poder utilitzar els botons de la mateixa amb la mà dreta.
Ús de recursos gràfics
Disposa d’un led situat a un lateral de la tablet que canvia de color de blanc a taronja i que serveix per
informar de quant es troba activa la base. El dispositiu no conte cap pictograma identificatiu per poder
realitzar tasques o accions.
Convencions culturals
L’escriptura i el dibuix formen part de l’evolució humana per i l’ús principal de la tauleta digital és la de
dibuixar i pintar. La marca del dispositiu a la multinacional wacom aquesta interface es pot utilitzar sense
problemes en qualsevol part del món.
Contribució a la usabilitat
La sensació de transparència és molt alta, ja que permet en temps real la realització de gràfics de forma
natural. La familiarització amb el dispositiu és molt rapida, ja que el llapis òptic que utilitzem és molt
similar a un llapis real tant de forma com dimensions del mateix.

10. 3ª Generación
Arquitectura de la informació
L’arquitectura de la informació de l’Apple TV (3ª generació) està formada per un comandament a distància
(Apple Remote) que permet el control de totes de les funcions i petita caixa negra que es troba connectada
al televisor i a través de wifi.
Comandament a distància
1) Circumferència superior
Passar d’un menú a un altre: Prem A dalt, A baix, Esquerra o Dreta.
Seleccionar una opció de menú: Prem Seleccionar.
Tornar al menú anterior: Prem Menú.
Tornar a la pantalla d’inici: Mantingues premut Menú durant tres segons.
2) boto menú
3) boto play pausa
Comportament dels elements d’interacció
El comandament a distància, permet control de la caixa que permet el desplaçament pels menús i elements
del dispositiu per a poder reproduir els continguts des dels tres botons. Principalment aquest dispositiu
permet la reproducció de vídeo, radio.
A part del comandament a distància, també podem controlar el dispositiu des dels telèfons intel·ligents
d’Apple o les seves tablets tot des d’una aplicació anomenada remote.
El dispositiu (la caixa) disposa de dues funcions més que s’executen des de els dispositius d’Apple
1) Airplay que ens permet des de qualsevol dispositiu de la marca enviar àudio i vídeo
2) Duplicar la pantalla permet duplicar la pantalla de qualsevol dispositiu de la marca.
No tots els dispositius són compatibles sols models a partir del 2012
Relació amb les característiques pròpies del dispositiu
El nivell de transparència és bastant limitat, és una comunicació bidireccional limitada sols permeteix
interactuar amb els canals, continguts (àudio,vídeo, imatge) que disposa marca.
No permet introduir contingut directament sí que mostra el contingut que nosaltres introduïm a través
d’altres dispositius.
El dispositiu únicament reprodueix continguts i tenim una comunicació bidireccional amb el mateix a
l’hora de pagar per alguns d’aquests o quan es configuren els ajustos del dispositiu.
Ajust al perfil d’usuari
L’Apple TV (3 generacio) va sortir l’any 2012 i la seva funció és la de reproduir els continguts que ens mostra
a través del seu software que principalment són pel·lícules, canals de TV, podcast, i a través de la funció
Airplay poder compartir continguts d’àudio i vídeo des de dispositius Apple.

11. És un dispositiu que avui en dia és superat per dispositius androidTV que funcionen de manera similar a
un ordinador de taula amb navegador inclòs i permanent la inclusió d’aplicacions cosa que a l’Apple TV es
troba a faltar.
Un dels grans defectes d’aquest dispositiu no permet la personalització per part de l’usuari igual que es
troba a faltar un navegador web i la falta d’aplicacions per augmentar la interactivitat amb el dispositiu.
Ús de recursos gràfics
El dispositiu es caracteritza per la seva estètica. És una caixa molt menuda de color negre igual que el
comandament que és un dispositiu molt menut amb sols 3 botons, tant el comandament com la caixa tenen
un disseny espectacular.
Els pictogrames per poder utilitzar el comandament l’usuari els reconeix rapidament tant el botó de play
com la circumferència amb fletxes cap als quatre costats, ja que són símbols força reconeguts.
El software és molt intuïtiu i senzill d’utilitzar permetent a un usuari amb molt poc de coneixements
familiaritzar-se rapidament amb el software.
Convencions culturals
Aquest dispositiu és un complement per a usuaris que disposen de dispositius d’Apple per a poder gaudir
de totes les característiques del dispositiu sobretot de la funció Airplay que permet poder compartir música
i àudio des del computador o dispositiu mòbil.
El dispositiu funciona de manera autonoma ja que no és necessari disposar de cap aparell de la marca Apple
pel seu us és més limitat, ja que no podem utilitzar la funció Airplay i sols permet veure els continguts que
mostra el software.
Contribució a la usabilitat
És un aparell molt simple, ja que la seva principal funció és la de reproducció de continguts desplaçant-se a
través de la seva interface, l’aprenentatge del mateix no requereix molt de temps.

12. Metafora: “Figura retórica de pensamiento por medio de la cual una realidad o concepto se expresan por medio
de una realidad o concepto diferentes con los que lo representado guarda cierta relación de semejanza. “‘la
primavera de la vida’ es una metáfora de la juventud”
Les conclusions que s’extrauen de tot aquest estudi és que tant l’aplicació GarageBand com la tablet Bambo
Fun tenen una sensació de transparència és molt elevada amb una interacció molt natural.
Les altres dues aplicacions tant duolingo com AppleTV (3ª generacio) tenen unes capacitats limitades el
que fan que la sensació de transparència es trobi més reduïda.
Cada vegada més aplicacions i dispositius ens estan donant una sensació de transparència realment alta.
Fa solament fa 20 anys, pràcticament eren molt pocs els dispositius que tenien un nivell de transparència
relativament alta, diem relativa perquè avui dia moltes d’aquestes innovacions ja s’han quedat desfasades.
En l’actualitat ja molts els dispositius que tenen un elevat nivell de transparència podem tocar ja instruments
virtuals com si fossin instruments reals, podem dibuixar amb una tablet com si tinguéssim un *bloc de
dibuix, etc. Podem realitzar moltes accions virtualment amb un nivell de transparència molt gran però la
metàfora segueix present en tots aquests processos.
L’aparició de tecnologies com La realitat virtual, 3d, la robòtica, OLED .... i la combinació d’aquestes
tecnologies aquesta ja permetent obtenir resultats com la roba tecnològica, la impressió 3D d’òrgans o la
connexió a internet a través de LIFI tot un seguit de dispositius en què la transparència és molt alta.
El futur s’espera com la reducció del concepte de la metàfora i el seu significat real i serà a causa d’una
combinació de tecnologies actuals que generessin nous dispositius que reduiran el concepte de la metàfora
a la mínima expressió.
CONCLUSIONS