Les Inversions de la UE a Catalunya

Unió Europea
Fons Europeu
de Desenvolupament Regional
Una manera de fer Europa
Exposició
PROJECTE
EUROPA
Les inversions
de la UE a
Catalunya
març-juny 2010

La Unió Europea és un projecte
polític de llarg abast i representa
uns valors comuns de democràcia,
pau i prosperitat. Però la UE també
és una realitat concreta i tangible,
que afecta el dia a dia dels seus
ciutadans. I a Catalunya ens hem
beneficiat d'aquesta realitat des
que vàrem entrar a la UE, ara fa 24
anys.
Com? Amb quins exemples? Quins
han estat els resultats de la política
europea als nostres pobles
i a les nostres ciutats?
L'exposició PROJECTE EUROPA
vol contribuir a respondre aquestes
preguntes presentant exemples
de projectes cofinançats amb fons
europeus a Catalunya, més
concretament els projectes
d'inversió del Fons Europeu
(FEDER) i del Fons de Cohesió.
Són només una mostra dels milers
d'actuacions impulsades arreu
del territori gràcies a la política
d'ajuts de la Unió Europea
en àmbits tan diversos com ara
la millora de les infraestructures
de transport, el medi ambient,
la recerca i el desenvolupament
local i urbà. Els projectes que
apareixen en aquesta exposició
s'han seleccionat per oferir un
ventall representatiu dels àmbits
d'actuació, els imports
subvencionats i el territori on
es desenvolupen.
La solidaritat, al cor del projecte
europeu
La solidaritat és l'essència del
projecte europeu. En el seu llibre
Per Europa, Robert Schuman,
un dels pares de la UE, afirmava
la necessitat de canviar les actituds
que en el passat van enfrontar
els europeus per la idea de la
solidaritat. I definia aquesta
solidaritat com “el convenciment
que el veritable interès de cadascú
consisteix en reconèixer i acceptar,
a la pràctica, la interdependència
de tots”.
La política que fa possible la
solidaritat
La política regional i de cohesió
de la UE és la que millor
ha representat, al llarg dels anys,
aquesta idea de solidaritat que
es troba en els fonaments
de la Unió. L'objectiu d'aquesta
política és reduir les desigualtats
econòmiques i socials entre
les regions d'Europa i aconseguir
que els ciutadans de la UE
gaudeixin de millors serveis
i oportunitats, visquin on visquin.
Els fons europeus
La Unió Europea destina un terç
del seu pressupost anual a finançar
projectes destinats a reduir les
desigualtats, a generar riquesa
a les regions, a promoure
la innovació empresarial
i el desenvolupament urbà,
la creació de feina i la formació
de treballadors. El finançament
d'aquests projectes es fa a través
de la política regional i de cohesió
i, concretament, a partir d'un seguit
d'instruments creats per a aquest
objectiu com ara el Fons de
Cohesió, el Fons Europeu
de Desenvolupament Regional,
el Fons Social Europeu i els fons
destinats a la cooperació territorial.
ELS FONS EUROPEUS A
CATALUNYA
La política de cohesió de la Unió
Europea té com a objectiu reduir
les diferències socioeconòmiques
entre les regions de la UE tot
fomentant el creixement econòmic
i l'ocupació. La política d'ajuts
de la Unió Europea a Catalunya
s'inicia poc després de la
incorporació d'Espanya, l'any 1986.
El que s'ha fet fins ara
Des de l'any 1989 fins al 2006
Catalunya ha rebut ajuts per import
de 8.640 milions d'euros,
provinents del Fons Europeu
(FEDER), del Fons de Cohesió
i del Fons Social Europeu.
Les principals inversions que s'han
cofinançat amb ajuts de la política
estructural i de cohesió de la
Unió Europea han estat en
transport ferroviari, construcció
de carreteres, restauració
i rehabilitació de nuclis urbans,
sanejament d'aigües, abastament
d'aigua a la població, tractament
de residus i projectes de recerca
i desenvolupament.
El futur
En els programes actualment
vigents, del 2007 al 2013, hi ha
consignats 1.372 milions d'euros,
que corresponen a 763 milions
al FEDER (objectiu competitivitat
i ocupació) i la resta al Fons Social
Europeu (FSE), a l'objectiu
de cooperació territorial europea
i a les aportacions del Fons
de Cohesió.
El programa operatiu vigent,
FEDER 2007-2013, que agrupa
la major part de la inversió,
s'estructura en quatre àmbits:
INNOVACIÓ, RECERCA
I DESENVOLUPAMENT
INFRAESTRUCTURES
DEL TRANSPORT I XARXES
DE COMUNICACIONS
MEDI AMBIENT
DESENVOLUPAMENT
LOCAL I URBÀ
PROJECTE EUROPA
Les inversions de la UE a Catalunya
Unió Europea
Fons Europeu
Una manera de fer Europa
*La xifra del cost dels projectes presentats en aquesta exposició fa referència al cost elegible, és a dir, a les despeses que són subvencionables per la UE segons els criteris establerts
als reglaments dels fons europeus.

Innovació,
recerca
i desenvolupament
Infraestructures
del transport
i xarxes
de comunicacions
Desenvolupament
local i urbà
Medi
ambient

SUBVENCIÓ GLOBAL
Gestionada per ACC1Ó
Aquesta subvenció, que gestiona
l'agència de suport a la competitivitat
ACC1Ó (CIDEM), permet destinar més
de 100 milions d'euros a projectes
d'innovació empresarial a Catalunya
fins el 2013. L'objectiu és la promoció
de la competitivitat i de la capacitat
innovadora de les empreses, tant a
través de projectes propis com reforçant
les xarxes d'institucions dedicades
a impulsar la recerca i la transferència
tecnològica entre els centres
d'investigació i les empreses.
FINANÇAMENT A LES EMPRESES
Iniciativa JEREMIE gestionada per
l'Institut Català de Finances
JEREMIE és un instrument d'enginyeria
financera creat per la Comissió Europea
i el Banc Europeu d'Inversions que
pretén afavorir, via crèdit, l'accés de les
microempreses i pimes al finançament
destinat a innovació. Gràcies a aquest
instrument es pot millorar l'efecte
multiplicador i allargar la vida del
finançament. A Catalunya la iniciativa
JEREMIE té una dotació de 50 milions
d'euros i es vertebra a través de cinc
línies creditícies: microcrèdits,
co-inversió, garanties, capital-risc
i capital en societats de garantia
recíproca.
Innovació, recerca i desenvolupament
Impuls a l'activitat empresarial
Cost: 150 milions d’euros
Finançament de la UE: 50% Estat: En execució

Ampliació de la Fira de Barcelona
Nou recinte Gran Via - Fira 2
Cost: 269,3 milions d’euros
Finançament de la UE: 35% Estat: Executat
La creació del nou recinte de Gran Via-
Fira 2 s'emmarca en el projecte general
d'ampliació de Fira de Barcelona.
Les obres han consistit en la
construcció de sis nous pavellons,
que s'afegeixen als dos que ja existien
anteriorment. La nova infraestructura
ha fet possible potenciar el calendari
de fires i actes de promoció comercial
a Catalunya i evitar el risc de
deslocalització firal.
El projecte global d'ampliació de Fira
de Barcelona permet disposar d'una
superfície construïda de 243.000 m2
d'exposició coberta i de més de 5.000
places d'aparcament, uns equipaments
que la situen com a un dels recintes
firals de referència a Europa.
El nou recinte firal ha estat projectat
pel reconegut arquitecte japonès Toyo
Ito. El disseny arquitectònic es basa
en formes orgàniques i disposa d'una
acurada il·luminació amb llum natural
dels espais interiors.

Institut de Ciències Fotòniques - ICFO
L'Institut de Ciències Fotòniques
(ICFO) és un centre de recerca
de referència que treballa en el camp
de l'òptica i la tecnologia de la llum.
El projecte ha consistit en la construcció
i equipament de la seu del centre,
ubicada al Parc Mediterrani de la
Tecnologia, a Castelldefels. És un edifici
de 9.000 m2 amb 45 laboratoris
de recerca específica i diversos
laboratoris generals. L'ICFO, creat
per la Generalitat i la UPC, estarà
a ple rendiment el 2013,
amb 300 investigadors.
La fotònica és la disciplina científica
dedicada a la generació, transmissió,
detecció, control i manipulació de
fotons, les partícules elementals
de la llum. Està considerada una
de les tecnologies clau del segle XXI
i és aplicable a gran varietat d`àrees,
des de la informació i les comunica-cions
a les nanotecnologies, l'energia
i el medi ambient, la seguretat
i la biomedicina.
D'altres actuacions:
En el període 2000-2013 s'han aprovat 41
projectes per 206,8 M€, entre els quals
el Parc de Recerca Biomèdica
de Barcelona, l'Institut Català
d'Investigació Química de Tarragona,
el Parc Científic de la UB, el Centre
de Biomedicina de la UdL
i la plataforma aqüícola de l'IRTA
de Sant Carles de la Ràpita.
©ICFO/L.Montesdeoca

Centre d'Investigació de Sistemes Avançats
basats en les TIC - Edifici K2M de la UPC
© Totes les imatges:
Parc UPC
Construcció del Centre d'Investigació
de Sistemes Avançats basats en les
Tecnologies de la Informació
i la Comunicació (CISA-TIC), de la
Universitat Politècnica de Catalunya.
El centre, en funcionament des de
2009, està dedicat al desenvolupament
de projectes d'investigació integrats
que combinin el coneixement dels
diversos grups d'investigació en l'àmbit
de les TIC que ja existeixen a la UPC.
El projecte forma part de la iniciativa
K2M (Knowledge To Market),
que aposta per la transferència
de coneixement de la universitat
a la societat. Així, un dels objectius
és que els projectes del CISA-TIC
permetin el desenvolupament
de sistemes centífico-tecnològics
avançats que puguin ser industrialitzats
posteriorment.
D’altres actuacions
La construcció del CISA-TIC és un dels
projectes amb finançament europeu
gestionats per l’Estat a Catalunya.
En el període 2007-2013 hi ha consignats
86,88 M€ en ajuts per a projectes
d’investigació i 126,49 M€ en projectes
de construcció i equipament científic
gestionats per l’Administració General
de l’Estat.

Ampliació del port de Barcelona
Port de Barcelona/Òscar Ferrer
Infraestructures del transport i xarxes de comunicacions
Construcció dels dics de recer
sud i est del port de Barcelona, peces
centrals del gran projecte d'ampliació
d'aquesta infraestructura. Les obres
han permès doblar la superfície
d'aigües abrigades, que ha passat
de 374 a 793 hectàrees, i ampliar
la superfície terrestre per acollir-hi nous
molls i terminals. L'extensió guanyada
al mar equival, per fer-ne una
comparació gràfica, a la superfície
que ocupen 380 illes de cases
de l'Eixample.
El dic sud fa 4,8km de longitud
i s'enfonsa fins a 22 metres sota el mar,
mentre que la prolongació del dic est
fa 2km i té un calat de 25 metres.
Aquestes obres s'han completat amb
un seguit d'actuacions de millora
al delta del Llobregat, com ara la nova
platja de la riba sud.
Amb aquesta ampliació, el nou port
pot comptar amb 29.709 metres lineals
de molls, una capacitat que li permet
acollir noves línies marítimes, oferir
més serveis i consolidar-se com a porta
d'entrada al sud d'Europa de les
mercaderies d'extrem Orient
i com a nucli de la plataforma logística
del delta del Llobregat, un dels
principals centres neuràlgics de la xarxa
de comunicacions europea.

Línia d'alta velocitat
Madrid-Barcelona-Frontera francesa
Cost: 4.724,5 milions d’euros
La línia ferroviària d'alta velocitat és
un dels projectes d'infraestructures
del transport més importants que s'han
engegat els darrers anys a Catalunya.
Actualment les obres es concentren en
el tram entre Barcelona i la frontera
francesa. El tram entre Madrid, Lleida,
Tarragona, Barcelona ja està operatiu.
L'entrada en servei de la línia d'alta
velocitat entre Barcelona i Madrid,
el febrer del 2008, ha permès reduir
a la meitat el temps del trajecte.
L'any 2009 han fet servir aquesta línia
5,8 milions de viatgers, quasi set
vegades més que els que utilitzaven
el ferrocarril convencional. Pel que fa
als trajectes dins de Catalunya,
els viatges entre Barcelona i l'estació
del Camp de Tarragona, i entre aquesta
i Lleida, es fan en poc més de trenta
minuts.
Les obres que ara s'estan executant
fins a la frontera francesa permetran
enllaçar la línia amb la futura xarxa
transeuropea d'alta velocitat.
La longitud total de la línia prevista
en aquest projecte d'alta velocitat
és de 804 quilòmetres de doble via
adaptada per al transport de viatgers
i també per a mercaderies.

Internet, TDT i telefonia al món rural
Projecte Radiocom
El projecte Radiocom consisteix
en la construcció d'infrastructures
que permetin oferir serveis de teleco-municacions
(internet de banda ampla,
telefonia mòbil i televisió digital
terrestre) a les zones on no arriben
els operadors privats, principalment
en l'entorn rural. El projecte s'emmarca
en el pla Catalunya Connecta impulsat
per la Generalitat, que té l'objectiu
de dotar d'aquests serveis de
comunicacions tots els nuclis
de població de com a mínim més
de cinquanta habitants i els polígons
industrials de Catalunya d’aquí a finals
de 2010.
En concret, el projecte Radiocom
finança la construcció de torres
de comunicacions en les zones
del territori on hi ha mancances de
cobertura i on no és possible resoldre
aquestes mancances amb l'adequació
de les infrastructures existents.

Medi ambient
Dessalinitzadores de l'àrea metropolitana
de Barcelona i del riu Tordera
La construcció de les plantes
dessalinitzadores del Prat de Llobregat
i del riu Tordera són dues de les grans
actuacions engegades els darrers anys
a Catalunya per garantir el sub-ministrament
d'aigua i promoure'n
una gestió eficient.
La dessalinitzadora del Prat és la més
gran d'Europa per abastament urbà,
amb capacitat per produir 60 hm3/any
(200 milions de litres al dia) i cobrir
les necessitats del 20% de l'àrea
metropolitana. La nova planta permet
subministrar aigua de més bon gust
i qualitat a les comarques del Penedès,
Baix Llobregat, Anoia, Garraf,
Barcelonès, els dos Vallesos
i el Maresme.
La planta de la Tordera, que té una
capacitat de 10 hm3/any, va ser
construïda l'any 2002 amb l'objectiu
de resoldre el problema de sobre-explotació
de l'aqüífer de la Baixa
Tordera. Actualment s'estan fent
les obres d'ampliació i millora de la
dessalinitzadora, una actuació que
permetrà doblar-ne la capacitat. L'aigua
es destinarà a cobrir les demandes
de les potabilitzadores de l'Alt
Maresme, Tossa-Lloret
i Blanes.

Medi ambient
Construcció de la planta depuradora del Besòs
i ampliació de la planta del Baix Llobregat
L'objectiu d'aquestes dues plantes
és retornar al medi ambient l'aigua
residual i pluvial en les millors
condicions possibles per tal de garantir
el subministrament de l'àrea
metropolitana de Barcelona.
Ubicada sota la plaça del Fòrum
de Barcelona, la planta del Besòs
és una de les depuradores cobertes
integrades al teixit urbà més grans
del món i la de més capacitat de
processament de Catalunya. Aquesta
planta saneja les aigües residuals
de Badalona, Santa Coloma de
Gramenet, Sant Adrià, Montgat, Tiana
i el 65% de les generades a Barcelona.
D'altra banda, el projecte d'ampliació
de la planta depuradora del Baix
Llobregat ha convertit aquesta
instal·lació en una de les plantes
de sanejament d'aigües residuals
més grans i modernes d'Europa.
Pot tractar 420 milions de litres d'aigua
al dia, equivalents a l'ús d'aigua de dos
milions de persones i les activitats
econòmiques associades.

El projecte de l'Hospital Transfronterer
de la Cerdanya és pioner a Europa ja
que és el primer cop que es construeix
un centre que atendrà la població
d'ambdues bandes de la frontera.
L'hospital donarà servei a la part
catalana i francesa de la comarca
de la Cerdanya i al Capcir (França).
El nou centre millorarà significa-tivament
l'atenció sanitària d'aquesta
zona fronterera, que per la seva situació
muntanyosa resulta de difícil accés.
L'hospital haurà de donar servei
a una població permanent de 30.000
habitants i a puntes de més de 100.000
residents estacionals. Fins ara,
els habitants de la Cerdanya i del Capcir
no tenien cap possibilitat de passar
breus estades a l'hospital ni de rebre
atenció quirúrgica sense desplaçar-se
del seu territori. Tampoc comptaven
amb consultes d'obstetrícia. Unes
mancances que es resoldran amb
l'entrada en servei del centre, prevista
per al 2012. L'hospital disposarà
de 68 llits i tindrà capacitat per atendre
35.000 persones l'any.
Desenvolupament local i urbà
Hospital de la Cerdanya - Cooperació transfronterera
Finançament de la UE: 60% Estat: En Execució

Rehabilitació del barri de la Mina
de Sant Adrià de Besòs - Iniciativa Urban II
Programa global de rehabilitació
i transformació social i urbana del barri
de la Mina de Sant Adrià de Besòs.
El projecte ha permès actuar de manera
integral en els diversos àmbits
(habitatge, urbanisme, serveis, teixit
social i econòmic) que configuren la
vida del barri, d'uns 13.000 habitants.
Les intervencions van des de la
transformació urbanística de la façana
litoral a la recuperació dels marges
del Besòs, la creació d'infraestructures
i serveis, la construcció de nous
equipaments com ara la zona esportiva,
el CAP o l'espai cultural Font de la
Mina; i el desenvolupament de
programes d'inserció social i laboral.
El projecte s'ha desenvolupat gràcies
a la iniciativa URBAN II, destinada
a la regeneració econòmica i social
de zones urbanes en crisi a la Unió
Europea.
En el període 2007-2013 s'han aprovat
projectes URBAN per 61 M€. Hi ha
actuacions previstes a Barcelona (Trinitat
Nova: 16,2 M€), Cerdanyola del Vallès
(5 actuacions: 16,2 M€), l'Hospitalet
de Llobregat (El Gornal: 14 M€)
i Santa Coloma de Gramenet
(5 actuacions: 14,6 M€).

La remodelació de l'Hospital
de Sant Pau, declarat Patrimoni
de la Humanitat per la Unesco,
representa una de les intervencions
patrimonials més importants
que es faran a Barcelona els
propers anys.
El projecte contempla la rehabilitació,
restauració i adequació del conjunt
dels pavellons de l'antic hospital per
convertir-los en un espai que acollirà
les seus d'organismes internacionals
i xarxes que treballen en l'àmbit
de la Mediterrània i en temàtiques
relacionades amb la salut
i l'alimentació, la cooperació,
la cultura i l'educació, el medi ambient
i l'economia.
La primera fase d'aquest gran projecte,
cofinançat amb els fons europeus
del FEDER, correspon a la rehabilitació
de dos pavellons, el d'administració
i el de Sant Jordi i a la creació d’una
xarxa de serveis avançats.
Rehabilitació de l'Hospital de Sant Pau
Finançament de la UE: 50% Estat: En Execució
Robert Ramos i Pere Virgili

El Parc de Recerca Biomèdica
de Barcelona (PRBB) és una gran
infraestructura científica que aplega
sis centres públics de recerca que
es dediquen a diferents aspectes
de la biomedicina i estan estretament
coordinats i en connexió física amb
l'Hospital del Mar de Barcelona.
Un dels seus principals objectius
és la generació de nou coneixement
en l'àmbit de les ciències de la salut
i de la vida, a més de la transferència
de tecnologia i coneixement al món
de l'empresa.
El projecte cofinançat pels fons
europeus ha consistit en l’adequació
d’espais i l’adquisició de part
de l’equipament, que li permetrà
competir amb els millors centres
europeus. Un dels serveis més
complexos que ofereix el PRBB
és l'animalari, un espai de 4.000 m2
en total que inclou instal·lacions
específiques i lliures de gèrmens
patògens per a la investigació amb
ratolins i d'altres espècies d'animals.
Gràcies a aquest equipament científic
punter i al seu personal investigador
d'alt nivell, el PRBB s'ha convertit
en un campus de producció intensiva
de coneixement en l'àmbit de la
biomedicina i de les ciències de la salut
i en un dels nuclis més grans de recerca
biomèdica del sud d'Europa.
Impuls a l'activitat empresarial
© Ferran Mateo (PRBB)
© Raimon Solà
(BioRegió/PRBB)
© Ferran Mateo
(PRBB)
© Ferran Mateo
(PRBB)

Carril per a autobusos i vehicles
d'alta ocupació (BUS-VAO) a l'autopista C-58
El projecte preveu la construcció
d'un carril bus-VAO (vehicles d'alta
ocupació) a l'accés a Barcelona per
l'autopista C-58, entre Ripollet
i l'avinguda Meridiana. L'objectiu
és millorar la mobilitat entre Barcelona
i el Vallès, augmentar la fluïdesa del
trànsit i promoure el transport públic.
El carril, amb una longitud total de
6,8 quilòmetres, tindrà dues vies
reversibles que es destinaran
exclusivament als autobusos
i als vehicles d'alta ocupació. El carril
anirà al centre de la calçada de la C-58.
Per fer-lo possible, es construirà
un tram elevat, damunt de la mitjana.
En un segon tram, però, el carril anirà
a nivell de terra i s'eixamplarà l'autopista
pels laterals.
© Tabasa
Fotomuntatge
© Tabasa

Medi ambient
Planta de selecció i tractament de residus
Ecoparc 3 del Besòs
L'Ecoparc 3 del Besòs és una planta
de selecció i biotractament de residus
que tracta les deixalles dels municipis
de Badalona, Sant Adrià de Besòs,
Santa Coloma de Gramenet i Barcelona.
La planta tracta la secció de rebuig
de les deixalles (les que no s'han recollit
selectivament) i permet recuperar-ne
la part de matèria orgànica (entre un
30% i un 40%), que es fa servir per
produir biogàs. La meitat de l'energia
resultant es destina a l'autoconsum
i la resta s'exporta a la xarxa elèctrica.
Alhora, el procés de biotractament
també permet recuperar -i reciclar
posteriorment- altres productes
com ara paper, cartró, plàstics i brics.
L'Ecoparc té capacitat per tractar
400.000 tones de residus l'any.
Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Desenvolupament local i urbà I Demarcació de Barcelona
Nombre de projectes: 70 I Cost: 54,7 milions d’euros I Finançament de la UE: 50%
Renovació urbana i econòmica de la zona 22@ de Barcelona
Finançament de la UE: 50%
Estat: període 2000-2006: executat
període 2007-2013: en execució
Desenvolupament d'un nou pla d'infraestructures al districte 22@,
que inclou la reurbanització de carrers i la instal·lació de serveis
i infraestructures avançades per dotar el sector de modernes
xarxes d'energia, telecomunicacions, climatització i recollida
pneumàtica de residus.
Mercat Municipal de Manlleu
Finançament de la UE: 50% Estat: en execució
El projecte de remodelació del Mercat Municipal de Manlleu i del
seu entorn preveu actuacions tant des del punt de vista arquitectònic
com comercial. El nou mercat comptarà amb dues plantes, que
encabiran unes 25 parades, restaurants i una aula d'activitats
vinculades a la gastronomia.
Centre de Congressos i Reunions Mataró-Maresme
El Centre de Congressos serà un edifici de tres plantes i 3.550 metres2
ubicat al parc tecnològic TecnoCampus, ara en construcció. Disposarà
d'un espai de congressos i reunions, amb una sala d'actes per a 350
persones; d'un espai firal i de zones polivalents.
Centre d'Interpretació Paleontològica d'Hostalets de Pierola
Rehabilitació de les naus dels antics cellers de Can Roviralta
per convertir-les en un espai públic de descoberta del Miocè
i de les restes del Pau (Pierolapitecus catalaunicus) i d'altres primats.
Aquest centre ha d'esdevenir un punt de referència del turisme
paleontològic de Catalunya.
Estat: en execució

Equipament científic per a l'Institut Català
de la Recerca de l'Aigua de Girona
L'Institut Català de Recerca de l'Aigua
(ICRA), creat l'any 2006, té com
a principals objectius el desenvolu-pament
de projectes de recerca,
la transferència del coneixement
i la innovació en tots els aspectes
relacionats amb el cicle integral
de l'aigua i la seva gestió, i la formació
d'investigadors i tècnics altament
especialitzats en l'àmbit de l'aigua.
El projecte cofinançat amb els fons
comunitaris contempla la dotació
d'equipament de laboratori
i instrumental científic necessari
per la posada en marxa del centre.
Concretament, les actuacions previstes
inclouen la construcció d'una
plataforma d'assaig de noves
tecnologies i experimentacions
de l'aigua (PLANTEA), l'equipament
de laboratoris de recerca i transferència
i l'adquisició d'instrumental científic.
Estat: En execució
Anna Cornella (ICRA)

CIM La Selva - Parc aeroportuari i logístic de Girona
La Central Integrada de Mercaderies
(CIM) La Selva és una plataforma
per a activitats logístiques
(transport, paqueteria, distribució
i emmagatzematge) de 22,5 hectàrees
situada entre els municipis de Vilobí
d'Onyar i Riudellots de La Selva,
al costat de l'aeroport de Girona.
Al CIM la Selva es desenvolupa
un Parc Aeroportuari i Logístic,
que acollirà serveis de restauració
i hoteleria, a més de 6.000 metres
quadrats d'oficines, una zona comercial
i un aparcament. El parc, ara en
construcció, implantarà un nou model
de ciutat aeroportuària en els aeroports
regionals amb l'objectiu de crear noves
àrees d'activitat. Es preveu que un cop
estigui a ple rendiment, el Parc
Aeroportuari i Logístic generarà
400 nous llocs de treball.

El projecte inclou un conjunt
d'actuacions coordinades per tot
el territori de la comarca de la Garrotxa
per prevenir riscos naturals,
especialment inundacions (neteja
de lleres) i incendis forestals (elaboració
del pla comarcal de prevenció
d'incendis, arranjament de camins,
construcció de basses i control
de combustibles vegetals).
L'objectiu d'aquest projecte gestionat
pel Consell Comarcal de la Garrotxa
és potenciar la prevenció, una de les
prioritats de la UE per tal de pal·liar,
disminuir o evitar els danys produïts
com a conseqüència dels riscos
naturals més comuns: nevades,
inundacions i incendis forestals.
Cal tenir en compte que la comarca
de la Garrotxa és eminentment forestal
(el 81% de la superfície és de bosc),
amb una alta diversitat d'espècies.
Això fa que més de la meitat del sòl
no urbanitzable es trobi sota algun
tipus de figura de protecció,
com és el cas del Parc Natural
de la Zona Volcànica de la Garrotxa,
la Reserva Natural de Fauna Salvatge
de l'Illa del Fluvià o el Pla d'Espais
d'Interès Natural de Catalunya (PEIN),
que afecten una superfície
de 38.060,96 hectàrees.
Medi ambient
Prevenció de riscos naturals a la comarca de la Garrotxa

Desenvolupament local i urbà I Demarcació de Girona
Castellfollit de la Roca, porta d'entrada
al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Estat: en execució
Obres de rehabilitació i millora urbana en un dels principals
punts d’entrada de visitants al Parc Natural. El projecte, dins
del programa 'Viure al poble', preveu la urbanització de la plaça
de Sant Roc, la rehabilitació de voreres i mobiliari urbà
i el condicionament d'espais a l’Ajuntament i a l’Església Vella.
Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries - Fase III
Tercera fase del projecte de museïtzació d'aquesta antiga fàbrica
de farina que mostra el procés de producció industrial del segle XIX.
El projecte preveu obres de consolidació i reforma de la zona
d'exposicions, el pati de maniobres i l'aula taller, per dotar el museu
d'espais pedagògics.
Museu del Suro de Palafrugell - Fase V
El Museu del Suro de Palafrugell enceta una nova etapa
amb la rehabilitació de la fàbrica modernista de Can Mario per
convertir-la en la seva nova seu. El projecte inclou la urbanització
de l'entorn, la finalització de les instal·lacions i l'adequació
de la sala d'exposicions temporals i de l'auditori.
Museu Etnogràfic de Ripoll
Rehabilitació i adequació arquitectònica de l'edifici de Can Budallés
per ubicar-hi el nou Museu Etnogràfic de Ripoll, un centre per
a la conservació, interpretació i difusió del patrimoni històric
i cultural de la vila de Ripoll, de la comarca del Ripollès
i dels Pirineus gironins.
Estat: en execució

Centre R+D per a la indústria agroalimentària a Lleida
i equipament d'un centre R+D
per a la indústria agroalimentària
a la ciutat de Lleida. És un centre
consorciat per la Universitat de Lleida
(UdL) i l'Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries (IRTA) i forma
part de la xarxa de centres de treball
que l'IRTA té arreu de Catalunya
en col·laboració amb universitats
i d'altres organismes públics i privats.
L'objectiu de l'IRTA és contribuir
a la modernització, la competitivitat
i el desenvolupament sostenible dels
sectors agrari, alimentari, agroforestal,
aqüícola i pesquer, com també
de la resta de sectors relacionats
amb el proveïment d'aliments sans
i de qualitat. En aquest context, el centre
R+D de Lleida dedica la seva recerca
a cinc gran àrees: la millora de cereals,
la tecnologia del reg, la protecció dels
conreus, la genètica i millora animal
i l'àrea de postcollita.
Per al període 2007-2013 s'han aprovat
dues actuacions més en l'àmbit d'I+D
a les comarques de Lleida per 2,3M€
d'euros: l'edifici del Parc Científic
i Tecnològic Agroalimentari
i una xarxa d'empreses innovadores
a les Borges Blanques.

La construcció i posada en servei
del tram de l'A-2 entre Cervera
i Santa Maria del Camí va suposar
la culminació d'aquesta autovia,
que uneix Lleida i Barcelona.
Es tracta d'un tram de 21 km
de doble calçada de dos carrils
(amb un tercer carril per a vehicles
pesants en algunes parts del traçat),
que discorre paral·lel a l'antiga
N-II, ara destinada al trànsit local.
L'obra, executada pel Ministeri
de Foment, es va inaugurar el juliol
del 2004. Amb l'obertura d'aquest
darrer tram també es va completar
la primera via ràpida lliure de pagament
entre Barcelona i Madrid.
Actualment, aquesta via té una densitat
mitjana de més de 30.000 vehicles
diaris.
Autovia A-2. Tram Cervera - Santa Maria del Camí

Medi ambient
Prevenció d'incendis i creació de centres
de sensibilització ambiental
Finques de la Devesa
(Segrià) i Bon Repòs (Pallars Jussà)
El projecte, gestionat per la Diputació
de Lleida, preveu actuacions de
prevenció dels riscos d'incendi forestal
(neteja de boscos, tractament de la
biomassa, condicionament de camins,
etc.) i de protecció de la biodiversitat
a les finques de la Devesa, als termes
municipals de Maials i Llardecans
(Segrià), i de Bon Repòs, a Gavet
de la Conca (Pallars Jussà), totes dues
propietat de la Diputació. El projecte
inclou alhora la creació, en cadascuna
de les finques, d'un centre d'informació
i sensibilització ambiental dedicat
a la gestió forestal sostenible i a la
prevenció dels riscos naturals.

Desenvolupament local i urbà I Demarcació de Lleida
Nombre de projectes: 50 I Cost: 30 milions d’euros I Finançament de la UE: 50%
Museu del Camp “Cal Trepat” de Tàrrega - Fase I
Transformació de l'antiga fàbrica de maquinària agrícola
Cal Trepat de Tàrrega en un museu sobre la mecanització del camp.
La primera fase contempla la museïtzació de sis naus, que mostraran
el procés de producció que seguia la factoria quan estava en actiu.
Rehabilitació del patrimoni arquitectònic d'Albesa
Actuacions integrals al nucli antic d’Albesa per valoritzar-ne
el patrimoni històric, cultural i natural, dins el programa
'Viure al poble'. Rehabilitació de la vil·la romana de Romera
i de la Torre Sula i condicionament del turó del Castell dels Moros
i del Tossal de cal Montblanc.
Espai Ermengol a la Seu d'Urgell
El projecte preveu la creació d'un centre de coneixement, difusió
i informació de la Seu d'Urgell. L'Espai Ermengol s'estructurarà
entorn de tres exposicions permanents dedicades a la ciutat,
la figura del bisbe Ermengol i el món del formatge.
Castell i casc antic de l'Albi
Rehabilitació i adequació del Castell de l’Albi perquè esdevingui
un equipament sociocultural i un centre d’interpretació
i divulgació arqueològica. El projecte, del programa 'Viure al poble',
inclou també obres de millora al nucli històric per tal de dinamitzar
aquesta zona.
Estat: en execució
©Lluís Marí i Sala
Estat: en execució

Institut Català d'Investigació Química de Tarragona
i l'equipament científic de l'edifici
de l'Institut Català d'Investigació
Química (ICIQ), que té l'objectiu
de convertir-se en un centre de
referència en la recerca en ciències
químiques dins de l'Espai Europeu
d'Investigació.
L'ICIQ treballa en tres àrees:
la catàlisi del procés químic, que permet
desenvolupar processos i productes
que contemplin un ús més eficient
dels recursos i una minimització
dels residus, la química supramolecular
i les energies renovables. En aquestes
àrees, l'ICIQ ha iniciat diferents línies
de recerca que poden donar lloc
a aplicacions pràctiques, com ara
el disseny de sondes i sensors
per a la detecció de molècules objectiu,
inhibidors o estabilitzadors de
molècules objectiu rellevants
per a la salut i vectors per al transport
de fàrmacs a través de membranes
cel·lulars.
Actualment s'està fent l'ampliació
del centre, una actuació que també
compta amb finançament europeu
i que permetrà potenciar el programa
de joves investigadors i augmentar
la proactivitat i la capacitat de resposta
als reptes que planteja el sector.

Ampliació del tram navegable del riu
Ebre, entre Ascó i Móra d'Ebre.
El projecte ha permès obrir
a la navegabilitat 15 quilòmetres
més de riu, que ara són practicables
per a embarcacions turístiques.
L'objectiu del projecte és promoure
el turisme fluvial de l'Ebre augmentant
l'oferta de navegabilitat. Alhora,
es vol recuperar la importància del riu
com a eix vertebrador del territori
i com a espai d'interès natural i cultural.
Les obres per obrir la nova via
navegable han consistit en l'anàlisi
del llit i dels cabals del riu i en el
posterior drenat en els trams necessaris
per tal d'aconseguir un mínim
d'1,5 metres de profunditat
i 20 metres d'amplada.
També s'ha millorat l'entorn i la qualitat
de les aigües del riu per potenciar
l'atractiu turístic de la zona.
Recuperació d'una via navegable a l'Ebre

Medi ambient
Prevenció d'avingudes a Torredembarra
Un dels riscos naturals que més afecten
el municipi de Torredembarra són les
avingudes d'aigua provocades per
pluges torrencials. Unes pluges que és
habitual que es produeixin entre dos
i tres cops l'any i que fan que
determinades zones del municipi
quedin completament inundades
i aïllades, especialment el Barri Marítim
i el seu accés.
El projecte que ha aconseguit
finançament de la UE permetrà
preveure les avingudes i garantir
la seguretat i la mobilitat al Barri
Marítim de Torredembarra en casos
de pluges torrencials. Les obres
consistiran en la construcció
d'un dipòsit de recollida d'aigües
pluvials d'una capacitat de 2.000
metres cúbics, amb una separació
interior de 500 metres cúbics.
A més de la prevenció d'avingudes,
aquest doble dipòsit farà possible
la reutilització de les aigües pluvials
per al reg.

Desenvolupament local i urbà I Demarcació de Tarragona
Epicentre Gaudí de Riudoms
Adequació de l'auditori del Casal Riudomenc
Estat: en execució
Adequació de l'edifici del Casal Riudomenc, recentment adquirit
pel Consistori, per convertir-lo en un auditori que servirà
d'espai complementari a l'Epicentre Gaudí, un equipament
cultural dedicat a la difusió i interpretació de l'obra
i la figura d'Antoni Gaudí.
Convent dels Josepets d'Alcanar
Rehabilitació de l'edifici del Convent dels Josepets de les
Cases d'Alcanar. La finca, d'estil noucentista, es convertirà
en alberg municipal i en hotel d'entitats, a més de comptar
amb espais polivalents per a diferents usos socials i culturals.
Rehabilitació de la Casa - Museu Àngel Guimerà del Vendrell
Rehabilitació de la Casa-Museu Àngel Guimerà, situada a Cal Ximet,
la casa pairal dels Guimerà. La reforma corregirà els problemes
de conservació i accessibilitat de l'edifici i permetrà la renovació
i ampliació del museu per convertir-lo en el principal centre
d'estudi i projecció del dramaturg.
Renovació del centre comercial de Deltebre
Renovació de carrers i millores en la urbanització i accessibilitat
al centre del municipi, una zona on es concentren un centenar
de comerços i el mercat municipal. L'objectiu és dinamitzar
el centre comercial i crear un pol d'atracció de visitants a Deltebre.
Estat: en execució

Exposició organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
i el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
© imatges: Representació de la Comissió Europea a Barcelona/ Marc Llibre;
ICFO/L.Montesdeoca; Hospital de Sant Pau/Robert Ramos i Pere Virgili;
Parc UPC; Port de Barcelona/Òscar Ferrer;
Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metroplitana de Barcelona;
PRBB/Ferran Mateo; BioRegió/Raimon Solà; Tabasa;Lluís Marí i Sala (Albesa).
Dipòsit legal: B. 12.094-2010
Disseny gràfic: info@oriolfrias.com
Imprès per: NOVATESA
Barcelona, febrer 2010
http://ec.europa.eu/spain/barcelona
http://www.gencat.cat/economia/ambits/politica/europa/

Les Inversions de la UE a Catalunya

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (9)

Similar to Les Inversions de la UE a Catalunya

Similar to Les Inversions de la UE a Catalunya (20)

More from Miqui Mel

More from Miqui Mel (20)

Les Inversions de la UE a Catalunya