11 Tdah

1,644 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,644
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • * “Holy trinity”= la santa trinitat * Dèficit d´atenció: contribueix al baix rendiment escolar. No segueixen bé els jocs, facilita la impopularitat entre els companys. Facilita el no seguiment d´instruccions tant dins l´escola com dins de la família. L´atenció està caracteritzada per la seva selectivitat modelada per la motivació i el plaer en la tasca. Generalment atén molt poc davant de tasques repetitives, avorrides o difícils. Distraibilitat o atenció a estímuls irrellevants. Lewis, 1991. * Impulsivitat: no sap esperar el torn, interromp als altres, contesta les preguntes sense escoltar-les, fa conductes perilloses sense preveure les conseqüències, presenten més fractures (Szatmari, 1989). A nivell cognitiu absència de planificació, no hi ha habilitats de resolució de problemes. (Taylor, 1985). L´impulsivitat és el símptoma més persistent en l´etapa adulta (Weiss & Hechtman, 1986).
  • * Hiperactivitat : és inapropiada segons el nivell de desnvolupament del nen, pot ser motora i/o vocal. Hi ha la presencia d’ inquietud i moviments innecesaris,sense cap intencionalitat o proposit q. a més a més són inadequats per la tasca que s’està executant. Els pares diuen: “sempre va amunt i avall”,“sembla que tingui un motor”,“No pot estar assegut”,“salta. excesivament”,“parla excesivament”, “sovint canturreja o fa sorolls”, “es retorça”. Si se’ls observa a l’escola durant una classe es veu: s’aixequen de la cadira, es belluguen per la classe sense permís, mentre treballen mostren inquietud de braços i cames, juguen amb objectes que no són rellevants per la tasca, parlen fora de torn i fan sorolls inusuals amb la boca(Abikoff et al. 1977, Luk, 1985Les observacions directes en situacions socials també senyalen que parel i fan comentaris de forma excesiva.(Barkley et al, 1983 i Zentall, 1985). Hi ha molts tipus d’hiperact. i no queda clar la que diferencia als TDAH, la h. és fluctuant per tant semblaria que el problema principal es troba en la dificultat per regular el nivell d’activitat en funció de la tasca a realitzar. La inquietud estaria compresa dins de la pobre atenció i organització mentre que altres tipus d’h. estarien en una factor de comportament desinhibit o impulsiu. Segons Barkley serien la pobre inhibició i regulació del comportament els trets funamentals del tr.
  • * Responen a les preguntes o situacions abans que estiguin plenament plantejades., sense pensar. No valoren el risc de les situacions poden prendre mal o poden destruir la propietat d’altres o cometre furts doncs no preveuen les conseqüències. Busquen la gratificació inmediata no poden aplaçar-la. Quan treballen fan petits talls en l’execució, hi posen el mínim esforç en aquelles tasques que els són especialment avorrides o aversives. Quan desitgen una cosa que depend del control dels altres ex. els pares li han promés que veurà una pel.lícula o que li compraran alguna cosa a partir dáquí atormenten als pares insistint en `’interval d’espera, davant els altres semblan constanment demandants i egocèntrics. Diuen el que pensen sense valorar les conseqüències per a ells mateixos o els sentiments dels altres. Les tasques que impliquen cooperació i compartir són especialment díficils per aquests ns. * Aquestes conductes fan que rebin moltes més crítiques, càstigs, censures, i ostracisme per part dels adults i els seus companys. * els estudis d’anàlisi factorial han fracassat en diferenciar la dimensió d’impulsivitat de la d’hiperactivitat, els ns impulsius són hipe. i a la inversa (Achenbach & Edelbrock, 1983 i Milich & Kramer, 1985). * S/Barkley (1990) el segell del TDAH és la dificultat per inhibir el comportament més que el prob. d’atenció que seria secundari.
  • *Les dif. d’atenció s’observen tan en tasques de rendiment com en el joc, d’aci la necessitat de canviar de joc continuament.. Quan més esdetecten és davant de tasques avorrides i repetitives com els treballs escolars. * S/ Barkley el prob. no estaria tan en l’alta distraibilitat com del fet de que es cansa d’estar en la tasca per la presència d’estimuls estranys. En general els tDAH no es distreuen més que els ns normals per estímuls estranys Campbell et al. 1971, Cohen et al. 1972, Steinkamp, 1980). Però alguns estudis mostren que els estímuls estranys fan equivocar més als ns (Rosenthal &Allen, 1980) mentre que altres no troben aquest efecte. El prob. està en la persistencia o en l’esforç a respondre les tasquespoc atractives o de minimes conseqüències per la complexió de la mateixa (Barkley, 1990). *El no posar atenció a la tasca o acbar-la es dona molt + freqüentment en TDAH(ns i adolescents) que en ns amb prob.d’aprenentatge o en ns normals. *Pares i mestres diuen: “sembla que no escolta”, “fracasa en acabar les tasques asignades”, “somia despert”, “sovint perd coses”, “no es pot concentrar”,”es ditreu facilment”, “no pot treballar sense supervisió”, “salta d’una activitat incomplerta a una altra”.
  • Ni la classificació CIE 10 ni el DSM IV contemplen l´edat del nen, el nivell maduratiu, l´extensió dels símptomes i els termes sovint o freqüentment són ambiguos. Els símptomes poden variar molt en funció de si l´ambient és estructurat o no, si les situacions requereixen d´un alt nivell d´exigència o no. *
  • Les diferencies de prevalència són atribuïbles a la util.lització de diferents criteris diagnòstics, a Anglaterra es diagnostiquen més tr. de conducta en problemes que a EEUU serien TDA-H. A Anglaterra limiten el diagnòstic a casos molt extrems i generalitzats i sovint es diagnostica ens Ns que presenten alteracions neurològiques (ns amb lesions cerebrals i epilepsia). També són atribuibles a que no s´utilitzen ni les mateixes escales d´avaluació ni els mateixos punts de tall.
  • La família pot començar a parlar amb el pediatra o el metge de capçalera. Alguns pediatres poden fer l’avaluació però sovint aquests recomanen a la família que assisteixin a un especilista apropiat que coneix i a qui li té confiança. Tant el psquiatra com el psicòleg a més d’estar cualificat per diagnosticar el TDAH ho estarà per tractar-lo. Poden tractar trastorns mentals i de comportament així com ajudar a la família a cercar formes d’enforntar-se al trastorn. Hem de tenir en compte que més del 50% de nens i joves amb TDAH poden presentar trastorns comorbes i aquests han de ser tractats per professionals de l’àmbit de la salut mental.
  • Actualment es calcula que entre un 40-60% de nens i joves amb TDAH tenen un trastorn psiquiàtric associat. D. APRENENTATGE: majoritàriament problemes en l’àrrea de càlcul i llenguatge. T. OPOSICIONISTA: inclou discutir amb els adults, culpar a altres de les pròpies errades, perdre el control, negar-se a cumplir les normes que posen els adults, molestar deliberadament als altres, mostrar-se enfadat o resentit, ser rencoròs i venjatiu. T. CONDUCTA: inclou intents de trencar normes sense ser descobert, agressivitat amb persones i animals, mentir o robar coses a altres, escapar-se de casa, ausentar-se de l’escola o destruir deliberadament la propietat d’altres. Els TDAH+T.Cond. Tenen pitjor prnòstic en l’edat adulta que el TDAH sol o el T.C. Sol. Es més comú entre nens tipus combitat o hip.impulsiu. DEPRESSIÓ: per causes més exògenes (eviten convidar-los a les festes d’aniversari) o més endògenes (creuen que no aconseguiran èxits). Generalment apreix primer el TDAH i després la depressió. Actualment semblen haver estudis que confirmen la presència d’algun gen comú entre ambdos trastorns. T. ANSIETAT: preocupació excessiva per les coses, tensos, cansats o dificultats per dormir.
  • Ni la classificació CIE 10 ni el DSM IV contemplen l´edat del nen, el nivell maduratiu, l´extensió dels símptomes i els termes sovint o freqüentment són ambiguos. Els símptomes poden variar molt en funció de si l´ambient és estructurat o no, si les situacions requereixen d´un alt nivell d´exigència o no. *
  • *Afavorir la socialització: integrant al N en alguna activitat extraescolar, és importan que el N tingui més d’un grup social i que en tingui un al marge del rendiment escolar.
  • * Dosis òptima es troba entre0.3 i 0.7mgr/kg. *Estimulants : incrementen el nivell de VIGILANCIA del Sistema Nerviós Central. Actúen a nivell dopaminèrgic (alliberen més Dopamina a l’espai sinàptic i bloquejen la recaptació d’altres catecolamines). Com a estimulants també hi ha la Dextro-anfetamina i la pemolina. * Metifenidat (Rubifén): fàrmac d´elecció Incrementan l´atenció redueix hiperac. Efectes no desitjables més freqüents: reducció de la gana, influència sobre el creixement sobretot al 1º any de Tº. (actualment es creu que és més per la pèrdua de pes), poden aparèixer trs. del son, i incrementar la disforia o labilitat emocional. Aquests estan relacionats amb les dosis i presenten una gran variabilitat individual. La majoria cedeixen a les 2 setmanes de Tº. (Barkley troba que hi ha efectes 2º en un 50% de ns, però aquests també es donaven en la fase placebo, ho atribueix a caract. del tr.). S’observa increment del ritme cardíac i de la presió sanguinea diastòlica però no són clinicament significatives. A dosis molt altes “N congelat”: excesiva focalització de l´atenció. Equival a la persevaració en una activitat repetitiva. La psicosis paranoide és una complicació en adults que ingereixen dosis altes d’anfetamines. S’han descrit alguns casos d’al.lucinacions auditives, visuals i tàctils en ns que rebien dosis terapeùtiques de psicoestimulants. Es necesari explorar les alteracions del pensament i de la sensopercepció durant el Tº.
  • Convulsions: no hi ha evidència de que disminueixi el lllindar convulsiu. Tics: Gadow, K.D. (1995). Estudi amb 34 TDAH i tics motors , placebo i metlf. a 3 dosis (0.1mg/kg, 0.3 mg/kg i 0.5 mg/kg) 2 veg./dia, 2 set. no va trobar exarcebació dels tics motors en alguna ocasió un increment molt discret. *Friedhoff també ha suggerit q. l’exposició primerenca a psicoestimulants en ns amb risc de desenvolupar un Sindrome de Tourette pot provocar un retard d’aquest síndrome o reduir la freqüència dels tics al reduir la sensibilitat dels receptors de dopamina. No hi ha estudis a llarg plaç s’aconsella ser prudent i explicar als familiars els riscos potencials. Si s’observa increment de tics retirar el tractament, esperar 7-10 dies i es pot tornar a iniciar a dosis més baixes. Cal tenir present l’ús potencial del fàrmac com a substancia d’abús per part del n i per part del Ps. A l’inici en adolescents (en Ns no s´ha observat) amb TDAH o Tr. conductuals que previament tenien baixa autoestima s’observa cert sentiment d’euforia. Però hi ha una ràpida tolerància en aquest efecte. Abús: efectes simpaticomimètics; taquicardis, hipertensió, boca seca. 2. estereotipies. 3. Irritabilitat o labilitat emocional. L’abús crònic pot donar al.lucinacions tàctils, visuals i auditives, idees de referència i psicosis. Quadre d’abstinència psicològica: disforia, depressió major, idees de suicidi i deseperança. Intoxicació: la sobreingesta és menys perillosa que amb altres psicofàrmacs.Contraindicacions: psicosis, en tr. per abús de substàncies. Ser cauts a l’administració en Gilles.
  • El metilfenidat vida mitja curta, eficacia 70-80%. Revisió Spencer i col. 1996, 150 estudis sobre l’eficacia del fàrmac total de 5768 nens, adolescents i adults s’estima un efecte beneficiós en un 70%, millora en la simp., autoestima, cognició, adaptació social i familiar. La majoria dels estudis són curts, no n’hi ha de longitudinals. Hi ha millora en la hiperactivitat, impulsivitat i en la dificultat de mantenir la atenció però també en: persitencia en les tasques, millora a nivell acadèmic i en les relacions socials, incremen en la capacitat de percebre el que els altres comuniquen. * Imipramina ( tofranil): sequetat de boca, acceleració del pols, dona meys insommi i anorexia, potencial toxicitat cardiovascular. *Butirofenonas (haloperidol) : actua com un gran sedant, redueix la capacitat de concentració, N més tranquil pertorba menys però rendeix poc. Efectes extrapiramidals indesitjables (moviments tipus Parkinson i espasmes musculars). La “American Academy of Child and Adolescent Psychiatry” al 1991 publicar un document on s’epecificava que els rics dels neurolèptics generalment EXCEDEIXEN els possibles beneficis que es poden obtindre en el tractament del TDA-H i que la seva aplicació requereix d’una acurada consideració.
  • 1. Quan no pensem el que diem comencem per norma fent una crítica al nen i no analitzen el seu comportament i com podem resoldre el problema. Ex: si ha arribat tard, podem optar en comtes de començar amb retrets, pregunta-li que ha passat perquè arribes tard i desprès establir conjuntament amb ell una conseqüència. 2. Els pares no només han de pensar com es comporta el seu fill i que malament que es senten, han de entendre que el seu fill està vivint una època de grans canvis , dubtes…i per tant han d’ intentar posar-se al seu lloc, sobre tot perquè són ells els adults. Ex: si al nostre fill li han sortit molts grans a la cara potser que estigui enfadat i que es vegi així mateix lleig. Els pares no hem de ridiculitzar aquest comportament perquè tenir uns par de granets no afecta res. En l’ etapa de canvis que viu el nostre fill l’ estètica és important i li afecta a la seva autoestima per tant hem d’ intentar comprendre´l i animar-lo. 3. Ex:els pares pensen que com el seu fill no vol estar amb ells però si amb els amics, això es per que són uns pares dolents. El correcte seria pensar que en l’ etapa de l´adolescència els adolescents prefereixen estar amb els seus amics en contes dels pares fet que no vol dir que siguin uns pares dolents.
  • 1. Ajudar-li a organitzar-se els horaris d’ activitats de casa o de l’ escola. 2. Els passos per resoldre’ s problemes de cada dia. 3. Contar amb la seva opinió no només sobre la seva vida sinó també sobre les decisions de casa. 4. Sobre tot dels temes tabú: sexe, drogues… 5. Ex: Quan tu arribes tard a casa jo em sento molt preocupada perquè no sé si estàs bé o t’ has passat alguna cosa.
  • 11 Tdah

    1. 1. EL TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB O SENSE HIPERACTIVITAT ESCOLA PIA, Mataró 13 novembre de 2002 Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    2. 2. SÍMPTOMES TRET <ul><li>Hiperactivitat </li></ul><ul><li>(motora i verbal) </li></ul><ul><li>Impulsivitat </li></ul><ul><li>(cognitiva i comportamental) </li></ul><ul><li>Dèficit d’atenció </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    3. 3. SIMP/ TRET <ul><li>Hiperactivitat: </li></ul><ul><ul><li>Activitat motriu i/o vocal excessiva o inapropiada. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>dificultats per acabar les tasques. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>dificultats per mantenir-se assegut. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>presència de conductes disruptives. </li></ul></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    4. 4. SIMP/ TRET <ul><li>Impulsivitat: </li></ul><ul><ul><li>incapacitat per inhibir conductes. </li></ul></ul><ul><ul><li>incapacitat per aplaçar les gratificacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>impulsivitat cognitiva. </li></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    5. 5. SIMP/ TRET <ul><li>Dèficit d´atenció: </li></ul><ul><ul><li>dificultats per resistir a la distracció. </li></ul></ul><ul><ul><li>per mantenir l´atenció en una tasca llarga. </li></ul></ul><ul><ul><li>per atendre selectivament. </li></ul></ul><ul><ul><li>per explorar estímuls complexes de forma endreçada. </li></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    6. 6. PROCÈS D’ATENCIÓ <ul><li>ENFOCAR : rastrejar els estímuls. SELECCIONAR : escollir l’estímul més </li></ul><ul><li>rellevant en aquell moment. SOSTENIR : persistir per un període. INHIBIR ESTIMULS : poder dir no… CANVIAR : donar seguiment al context. </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    7. 7. TDAH <ul><li>El dèficit fonamental seria un deterior en autogovernar-se i una dificultat excessiva per la seva edat en inhibir la resposta impulsiva a les necessitats o desitjos interns o als estímuls externs. </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>BARKLEY, 1998. </li></ul></ul></ul></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    8. 8. CARACTERÍSTIQUES DELS ADOLESCENTS AMB TDAH <ul><li>Impulsivitat </li></ul><ul><li>Dificultats atencionals </li></ul><ul><li>Dificultats en les relacions socials </li></ul><ul><li>Dificultats en les habilitats socials </li></ul><ul><li>Dificultats per esperar les gratificacions </li></ul><ul><li>Demora dels treballs i activitats </li></ul><ul><li>Poca tolerància a la frustració, irritabilitat </li></ul><ul><li>Li agrada ésser el centre d’ atenció </li></ul><ul><li>Li costa acceptar les responsabilitats dels seus actes </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    9. 9. CARACTERÍSTIQUES DELS ADOLESCENTS AMB TDAH <ul><li>Menys capacitat per a reflexionar sobre les seves accions </li></ul><ul><li>Dificultats en la resolució de problemes </li></ul><ul><li>Problemes d’ autoestima </li></ul><ul><li>Hiperactivitat i hipoactivitat </li></ul><ul><li>Dificultats en el control del temps </li></ul><ul><li>Necessitat d’ estimulació </li></ul><ul><li>Dificultats d’ autocontrol </li></ul><ul><li>Problemes de planificació i organització </li></ul><ul><li>Problemes de comportament i/o disciplina </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    10. 10. CRI/ DSM IV: Tipus. <ul><li>D.A/H Combinat : 6 símp. de cada (6m). </li></ul><ul><li>D.A/H predominant Dèficit atenció : 6 símp. de D.A. i menys de 6 d´Hi-IM. (6m). </li></ul><ul><li>D.A./H predominant Hiperactivitat-impulsivitat 6 símpt. Hi-Im i menys de 6 de D.A. (6 m). </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    11. 11. TDAH: DIAGNÒSTIC SUBTIPUS DSM IV <ul><li>DÈF. ATENCIÓ </li></ul><ul><li>GREU </li></ul><ul><li>MODERAT </li></ul><ul><li>LLEU </li></ul><ul><li>COMBINAT HIPERACTI- </li></ul><ul><li> IMPULSIVI. </li></ul><ul><li>GREU </li></ul><ul><li>MODERAT </li></ul><ul><li>LLEU </li></ul><ul><li>GREU </li></ul><ul><li>MODERAT </li></ul><ul><li>LLEU </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    12. 12. <ul><li>Estem a mitjans de curs Joan de 12 anys, inatent, no aconsegueix portar la seva agenda al dia i sempre li cau una taca de tinta. Se sent tonto per no aconseguir-ho. Es el tercer cop, durant aquesta classe, que Isabel, 9 anys, torna a aixecar-se del seu lloc. Isabel té un TDAH principalment hiperactiva i ja ha llençat les llibretes del pupitre de les seves companyes. Carles, 13 anys, impulsiu-hiperactiu, ha contestat impulsivament al seu professor i li ha dit “ves a passeig”. Pilar, 7 anys, impulsiva, ha tornat a barallar-se amb la seva companya de taula per sortir la primera al pati. Josep, 16 anys, inatent, no fa cas al professor quan li indica que sorti a la pissarra i es queda al seu lloc mirant per la finestra. </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    13. 13. ORIGEN DEL TDAH <ul><li>ORIGEN NEUROBIOLÒGIC DE CARÀCTER HEREDITARI </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    14. 14. EPIDEMIOLOGIA <ul><li>Prevalència: </li></ul><ul><ul><li>3%-7% en edat escolar (DSM - IV TR, 2000) </li></ul></ul><ul><ul><li>EEUU: 40% en població clínica. 4%-10% en població escolar. </li></ul></ul><ul><ul><li>Anglaterra: 1% en població normal i un 20% en clínica. </li></ul></ul><ul><ul><li>5% i sola font i 1% Ps. mestres i professional. (Lewis, 1991). </li></ul></ul><ul><ul><li>Per sexes: més varons 4:1 a 9:1,segons si és població general o clínica. </li></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    15. 15. Diagnòstic <ul><li>INFORMACIÓ </li></ul><ul><li>PARES </li></ul><ul><li>PROFESSORS </li></ul><ul><li>OBSERVACIÓ </li></ul><ul><li>NEN </li></ul><ul><li>ADOLESCENT </li></ul><ul><li>ADULT </li></ul>VALORACIÓ PSICOLÒGICA VALORACIÓ PEDAGÒGICA VALORACIÓ MÈDICA Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    16. 16. Diagnòstic <ul><li>Diferenciar al nen amb TDAH de... </li></ul><ul><li>Tr. Emocional: depressió o ansietat. </li></ul><ul><li>Problema Físic: dèficits visuals o auditius... </li></ul><ul><li>Trastorns d’aprenentatge. </li></ul><ul><li>Altres problemes de conducta: negativisme desafiant... </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    17. 17. REQUISITS DIAGNÒSTICS <ul><li>Segons el DSM-V: </li></ul><ul><ul><li>INTENSITAT </li></ul></ul><ul><ul><li>FREQÜÈNCIA </li></ul></ul><ul><ul><li>ABANS DELS 7 ANYS </li></ul></ul><ul><ul><li>DURANT MÉS DE 6 MESOS </li></ul></ul><ul><ul><li>EN MÉS D’UN AMBIENT </li></ul></ul><ul><ul><li>REPERCUTEIX NEGATIVAMENT EN LA VIDA QUOTIDIANA </li></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    18. 18. TIPUS DE PROFESSIONALS PER FER EL DIAGNÒSTIC (NIMI, National Institute of Mental Health) Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    19. 19. TRASTORNS QUE PODEN COEXISTIR AMB EL TDAH Acadèmia Americana de Pediatria, maig 2.000 <ul><li>50% Trastorns d’aprenentatge 40% Trastorn Oposicionista 25% Trastorn de conducta </li></ul><ul><li>(45-50% adolescents i 20-25% adults) 30% Trastorn d’ ansietat (25-40% adults) </li></ul><ul><li>10-30% Depressió (47% adults; 20% T. Bipolar) </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    20. 20. FACTORS PROTECTORS EN L’ ADOLESCÈNCIA <ul><li>Comunicació familiar positiva </li></ul><ul><li>Alta autoestima </li></ul><ul><li>Projecte de vida elaborat </li></ul><ul><li>Locus control intern establert </li></ul><ul><li>Permanència en el sistema educatiu </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    21. 21. FACTORS DE RISC EN L’ ADOLESCÈNCIA <ul><li>Família amb vincles dèbils </li></ul><ul><li>Violència intrafamiliar (fugida de la llar) </li></ul><ul><li>Autoestima baixa (deserció escolar) </li></ul><ul><li>Pertànyer a un grup de risc </li></ul><ul><li>Deserció escolar </li></ul><ul><li>Projecte de vida dèbil </li></ul><ul><li>Locus control extern </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    22. 22. TRACTAMENT MULTIDISCILPLINAR intervenció: EDUCATIVA PSICOLÒGICA MÈDICA PEDAGÒGICA Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    23. 23. TRACTAMENT I <ul><li>Pares: T. Cognitiu-conductual. </li></ul><ul><ul><ul><li>1.Informació sobre el TDA-H. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>2.Entrenament en pautes educatives i en estratègies d’interacció-comunicació. </li></ul></ul></ul><ul><li>Nen o adolescent: </li></ul><ul><ul><ul><li>1.Farmacològic. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>2.Conductual: registres, pactes i contingències. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>3.Cognitiu-conductual; tècniques d´autocontrol de la impulsivitat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>4.Afavorir la socialització. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>5.Psicopedagògic (reeducacions). </li></ul></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    24. 24. TRACTAMENT II <ul><li>Centre escolar: </li></ul><ul><ul><li>Informació a professors sobre el trastorn. </li></ul></ul><ul><ul><li>El nen o jove amb TDAH millora el comportament i rendiment; </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Situacions individuals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quan es pacten amb ell objectius concrets (no més de 3) i es supervisen setmanalment. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quan se’l reforça pels avenços. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Situació en l’aula: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Proximitat amb el professor. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Lluny d’elements distractors (porta, finestra..). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Posar-li un model adequat com a company. </li></ul></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    25. 25. TRAC/FARMACOLÒGIC <ul><li>Estimulants: millora un 70% de la simp. Incrementen “Arousal” . </li></ul><ul><ul><li>Metifenidat: 0.3 a 0.7mg/Kg/dia. de 2 a 3 cops dia abans 16 hores. </li></ul></ul><ul><ul><li>D-amfetamina. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pemolina. </li></ul></ul><ul><li>Antidepressius: </li></ul><ul><ul><li>Imipramina: 1.0 a 2.0 mg/Kg. </li></ul></ul><ul><ul><li>I.R.S. (fluoxetina). </li></ul></ul><ul><ul><li>IMAOS. </li></ul></ul><ul><li>Neurolèptics: </li></ul><ul><ul><li>Butirofenonas (Haloperidol). </li></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    26. 26. TRAC/FARMACOLÒGIC <ul><li>Efectes secundaris: </li></ul><ul><ul><li>Insomni. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pèrdua de pes i gana. </li></ul></ul><ul><ul><li>Irritabilitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gastralgia o cefalees lleus. </li></ul></ul><ul><ul><li>“ Efecte conductual de rebot”. </li></ul></ul><ul><ul><li>Focalització excessiva de l’atenció. </li></ul></ul><ul><li>Efectes secundaris: </li></ul><ul><ul><li>Tics: resultats controvertits. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>1% apareixen tics. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>13% exacerben els ja existents. </li></ul></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    27. 27. TRAC/FARMACOLÒGIC <ul><li>LIMITACIONS: </li></ul><ul><ul><li>El canvi conductual es dona sota l’efecte del fàrmac. </li></ul></ul><ul><ul><li>No modifica l’estil cognitiu d’impulsivitat-manca de planificació. </li></ul></ul><ul><ul><li>No hi ha canvis en les mesures disciplinaries dels Ps. </li></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    28. 28. ¿Que poden fer en quant al comportament? <ul><li>Entendre els factors que influencien els seus comportaments (adolescència i tdah) </li></ul><ul><li>Pensar no només en els seus errors sinó també en les seves habilitats </li></ul><ul><li>Tenir expectatives raonables </li></ul><ul><li>Oferir segones oportunitats: Intentar ésser bons models </li></ul><ul><li>Ensenyar-li habilitats socials </li></ul><ul><li>NEGOCIACIÓ: Solucionar problemes conjuntament </li></ul><ul><li>Potenciar la planificació i la supervisió (no vigilància) </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    29. 29. ¿Que poden fer en quant a la comunicació? <ul><li>Empatitzar amb ell </li></ul><ul><li>Intentar parlar amb ell sobre els seus problemes i dificultats </li></ul><ul><li>Tenir en compte la seva opinió </li></ul><ul><li>Donar informació d’ allò que volen o esperem </li></ul><ul><li>Aprendre a expressar crítiques i elogis </li></ul><ul><li>Utilitzar missatges “jo” </li></ul><ul><ul><ul><li>“ jo em sento...” </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>“ quant tu...” </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>“ per que....” </li></ul></ul></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau
    30. 30. NO UTILILITZAR MAI <ul><li>Autoritarisme </li></ul><ul><li>Crítiques </li></ul><ul><li>Intimidació </li></ul><ul><li>Sarcasme </li></ul><ul><li>Moralismes </li></ul><ul><li>Escepticisme </li></ul><ul><li>Descrèdit </li></ul>Fundació ADANA Conferència Sra. Rosa Nicolau

    ×