1. Desmedicalització del
malestar
Una necessitat

2. Discernir entre diferents conceptes:
analogies i diferències
•
•
•
•
•
•
•
•
Malestar emocional
Desmedicalització
Trastorns adaptatius
Indicació de no tractament
Tractament no farmacològic
Teràpia de resolució de problemes
Tractament farmacològic adient
Desprescripció.

3. Diferents nivells
• Problemes de la vida vs problemes mèdics
(desmedicalitzar el que no és mèdic)
• Indicació de no tractament vs tractaments
reglats
• Teràpia de ressolució de problemes/teràpia de
recolzament vs psicoteràpies reglades
• Tractament farmacològic: principis per a una
pràctica adient

4. Factors de vulnerabilitat
Personalitat
Familiars
Relacions socials
Problemes sociales
ESDEVENIMENTS VITALS
ESTRESSANTS
Factors protectors
Resiliència
Relacions personals
Recolzament social-familiar
Polítiques socials
Nombre
Impacte

5. ¿On es troba el límit?
Malestar
¿Quina és la indicació de tractament?
¿I la de no-tractament?

6. Dificultats per a la indicació de
no-tractament
Obstacles del professional
• Tendència a la acció: necessitat de
donar resposta a tot
• Elevada reactividad emocional
• Poca tolerància a la incertitud
• Desig de reconeixement social
• Problemes d’assertivitat: por de
decepcionar el pacient
• Contratrasferència: dificultat per
establir distància professional
• Formació tradicionalment
intevencionista: solucions
farmacològiques per a tot
Obstacles del pacient
• Expectatives
• Passivitat (poca autonomia)
• Guanys secundaris

7. Objectius de la intervenció
Ressignificar: Desvincular el problema i la
solució de l’ámbit sanitari:
• Deconstrucció – reconstrucció (o també,
significació – ressignificación
• Perspectiva biopsicosocial
• Abordaje familiar reglat

8. Habilitats per a la desmedicalització:
habilitats de comunicació
• Disminuir la reactivitat emocional *
•
•
•
Contenció emocional, pròpia y del pacient
Evitar judicis de valor
No prendre travesses: prescripció simptomàtica a curt termini
• Mapa de queixes. Delimitació de la demanda
•
No són equivalents: atendre la queixa, acotar la demanda,
tractar si s’escau
• Escolta activa y actitud empatica *
• Exploració de creències i expectatives
•
•
Implicar en el diagnòstic: ¿Què creu que està passant?
Implicar en la conducta a seguir: ¿Què creu que podem fer?
• Normalitzar el malestar, sense minimitzar-lo
•
Evitar la focalització simptomàtica

9. Punts clau per a la prescripció
adequada en salut mental
• Delimitació del motiu de consulta
• Escolta activa i actitud empàtica *
• Formació d’un judici clínic provisional. Detecció de
possibles indicis de trastorn mental greu
• Informació al pacient: acord diagnòstic
• Previsió d’esforç:
– Delimitació de l’espai de treball: aspectes a tractar
– Acotament i control del temps: oferiment de visites
successives (programades), per tal de seguir indagant
• Aliança terapèutica *
• Monitorització dels canvis. Alertes

10. Requissits per desmedicalitzar

Tindre present que “més” no sempre és “millor”, i que és més fàcil
iniciar un tractament que interrompre’l.

Lluitar contra la desídia i les inèrcies terapèutiques.

Entendre tot encontre clínic com una oportunitat per valorar
l’adequació de les prescripcions.

Potenciar una relació metge-pacient terapèutica, basada en la
comunicació i en decisions compartides. Tindre en compte les
preferències dels pacients, familiars i cuidadors.

Prioritzar objetius terapèutics.

Advertir el paciente que cap fàrmac es “per a tota la vida”.

Adaptar el ritme de desprescripció a les possibilitats reals, amb
reducció de dosis progressiva i monitorizació de la resposta.

11. Escolta activa
“L’escolta activa requerix, entre altres accions, la
de mirar al rostre de l’interlocutor, l’orientació
del cos cap el pacient i evitar realitzar altres
tasques al mateix temps distintes a les d’escoltar
i mantindre contacte visual, indicant tot això una
implicació en la recepció de la comunicació”.
Salazar J, Sempere M. Malestar emocional: manual práctico para una
respuesta en atención primaria. Valencia 2012

12. Actitud empàtica:
contingut, no retòrica
“L’empatia suposa, per tant, la sensibilitat envers els
sentimients de l’altra persona i la facilitat per comunicar
la seua comprensió, en un llenguatge ajustat als
sentimients de l’entrevistat…
…el professional reflectix els sentimients i les
experiències del pacient, tot indicant amb això que
aquestes emocions són reaccions normals i acceptables.
Aquesta constatació alleugera els pacientes, en validar la
seua experiència subjectiva”.
Salazar J, Sempere M. Malestar emocional: manual práctico para una
respuesta en atención primaria. Valencia 2012

13. Sobre la gestió del temps
“L’escolta activa i l’empatia poden i deuen combinar-se amb
la gestió eficaç del temps. L’enquadrament de l’entrevista en
els context de la consulta, especificant els objectius i el temps
disponible, així com manifestar la disponibilitat del
professional per seguir abordant el procés d’ajuda en altres
visites permeten una gestió eficaç del temps, que pot
combinar-se perfectament amb l’escolta activa.
Salazar J, Sempere M. Malestar emocional: manual práctico para una
respuesta en atención primaria. Valencia 2012

14. Fonament de l’aliança terapèutica
“Dos objetius fonamentals deuen tindre’s en compte en
l’el.laboració de l’aliança terapèutica: construir una relació
interpersonal i obtindre un compromís actiu per part del
pacient, participant en la presa de decisions mitjançant
acords i amb una gestió adient del temps per part del
professional. S’oferix un marc d’intervenció proporcionant
assistència en un procés organitzat, no pas caòtic, ni
tampoc improvisat”.
Salazar J, Sempere M. Malestar emocional: manual práctico para una
respuesta en atención primaria. Valencia 2012

15. Resum, per tant
• Discernir el que és mèdic i el que no.
• Tindre una baixa reactivitat. Reduir el
intervencionisme.
• Fer una escolta activa i tindre una actitud
empàtica.
• Ressignificar.
• Crear una aliança terapèutica.