Intervenció de Joan Rebagliato a la XVII Jornada de la SCATERM: La terminologia del diccionari, celebrada en línia el 22 d'octubre de 2020.

1. Joan Rebagliato Nadal (TERMCAT)
22 d’octubre de 2020
“Definicions en territori de frontera”
XVII Jornada de la SCATERM: La terminologia del diccionari
Taula rodona: La definició dels termes en el diccionari general i en l’especialitzat

2. a) Caracterització de la definició terminològica
La definició terminològica se sol explicar
a partir de la definició lexicogràfica
Mai a la inversa
Motius de la subordinació de la terminologia a la lexicografia:
• Antiguitat molt més gran de la definició lexicogràfica
• Més experiència dels usuaris en la consulta de diccionaris de llengua general
• La terminologia va prendre de la lexicografia el tractament lingüístic de dades
Motius de la interdependència de terminologia i lexicografia:
• Hi ha un límit clar entre terminologia i lexicografia?
• Els termes existeixen o són usos especialitzats de les paraules?
• Si termes i paraules no tenen natura diferent, cal tractar-los de dues maneres
diferents?

3. b) Conseqüències de la falta de límit clar
A la pràctica, es generen dubtes a l’hora d’elaborar nous diccionaris:
• Quines formes ha d’incloure la nomenclatura d’un diccionari de llengua general o
d’un diccionari especialitzat?
• En un diccionari general, quin model de definició cal aplicar a les formes que
poden ser paraules o poden ser termes?
• Té sentit l’existència mateixa dels diccionaris especialitzats?
o Els diccionaris de llengua general recullen terminologia
o Hi ha plataformes que consulten tota mena de diccionaris

4. c) Diferències definició lexicogràfica i definició terminològica
La definició terminològica sol ser més extensa, més complexa i més precisa: delimita
amb precisió, mentre que la definició lexicogràfica caracteritza.
Motius:
Definició lexicogràfica Definició terminològica
Marc de referència Llengua general (es defineix a
partir d’un conjunt de paraules
bàsiques)
Termes de l’àmbit (es defineix
recorrent als altres termes)
Nomenclatura Paraules bàsiques de cada
àmbit (les altres, no poden
formar part de definicions)
Àmplia selecció de paraules de
l’àmbit
Àrees temàtiques Caracterització essencial de
cada àmbit
Caracterització aprofundida de
l’àmbit
Especialistes Especialistes responsables
d’amplis àmbits
Especialistes responsables de
subàrees
Usuari Sense coneixements específics
de cap àmbit
Amb coneixement bàsic de l’àmbit

5. ©TERMCAT,CentredeTerminologia
Diccionari de llengua general Diccionari especialitzat
linx
Mamífer carnívor del gènere
Lynx, de la família dels fèlids,
- semblant al gat,
- de cames llargues,
- cua curta,
- orelles terminades en un
pinzell de pèls negres,
- que els antics creien que
tenia una vista extraordinària-
ment aguda i penetrant.
linx ibèric
Mamífer de l'ordre dels
carnívors, de la família dels
fèlids,
- que pot fer fins a 105 cm de
llarg i 60-70 cm d'alt,
- i que pot pesar de 15 a 25 kg,
- amb la cua curta i acabada
en un monyó arrodonit negre,
- les orelles acabades en un
pinzell de pèls d'uns 3 cm,
- el dors intensament tacat
sobre un fons bru vermellós,
- els peus sense dibuix
- i unes patilles molt
característiques.
Exemple de definicions que s’ajusten als principis establerts:

6. Diccionari de llengua general
roure
Arbre del gènere Quercus, de la família de les fagàcies,
caducifoli o de fulla marcescent, de fulles sinuades o més o
menys profundament lobulades, flors unisexuals inconspícues,
les masculines en aments pènduls i laxos, les femenines en
petits grups, i fruit en gla, que sovint fa boscos tot sol o barrejat
amb altres arbres.
Exemples de definicions que no s’ajusten als principis establerts:

7. Diccionari de llengua general Diccionari especialitzat
telèfon
Aparell per a comunicar-se
oralment a distància que
consta d’un dispositiu per a
seleccionar el destinatari, d’un
transmissor i d’un receptor
que permeten establir una
comunicació dúplex.
telèfon
Aparell que s'utilitza per a
comunicar-se oralment a
distància, constituït per un
dispositiu de selecció del
destinatari, per un transmissor
i per un receptor que
permeten d'establir una
comunicació simultània a
través del mateix canal.

8. Diccionari de llengua general Diccionari especialitzat
os formiguer
Mamífer xenartre de la família
dels mirmecofàgids,
[aproximadament d’1,5
metres de llarg, de cua molt
llarga, pelatge gris clar, musell
llarg i llengua també llarga que
treu enfora per alimentar-se
de formigues, tèrmits i altres
insectes, que hi resten
enganxats],
propi d’Amèrica Central i del
Sud.
formiguer
Mamífer desdentat d'Amèrica,
[aproximadament d'1,5
metres de llarg, de cua molt
llarga, de pelatge gris clar, de
musell llarg i de llengua llarga
que treu enfora per alimentar-
se de les formigues i d'altres
insectes, que hi resten
enganxats.]

9. d) Definició lexicogràfica i definició terminològica: Matèria de base
Definició lexicogràfica i definició terminològica són dos models diferents que
treballen sobre una mateixa base: Gran nombre d’unitats nominals que poden ser
vistes com a paraules o com a termes
Aquesta base comuna va creixent en extensió cap a totes dues direccions.
Motius:
• Llengua general cap al llenguatge d’especialitat: Desig d’explicar tota la llengua i
banalització de la terminologia
• Llenguatge d’especialitat cap a la llengua general: Qualsevol subconjunt
d’activitat humana genera terminologia
• Aparició de plataformes multirepositori que consulten alhora diccionaris
lexicogràfics i diccionaris especialitzats (Optimot)

10. ulleres
coliflor gat
central
autobús
taula
mòbil
samarreta
vorera
bosc
pedregada
LLENGUA
GENERAL
LLENGUATGE
ESPECIALITZAT
MULTIREPOSITORIS

11. d) Conclusions
• Un diccionari general no hauria d’incloure definicions terminològiques sense
adaptar-les: Genera incoherències en l’estil de definició, introdueix tecnicismes
en la nomenclatura, fa més complexa la interpretació de l’usuari.
• Els termes que entren en llengua general no són propietat dels especialistes.
• Diccionaris de llengua general, diccionaris especialitzats i multirepositoris
cobreixen espais diferents i responen a necessitats diferents.
• La lexicografia hauria d’alimentar-se de definicions terminològiques adaptades; la
terminologia hauria d’enriquir-se amb les innovacions metodològiques de la
lexicografia.