XVII Trobada de la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum.
Hospital Clínic de Barcelona
20 de novembre de 2019
Balanç de la Xarxa
- Estat actual de la Xarxa, SelfAudit i Comunicació. Laura Antón, Coordinadora tècnica de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
- PDT pacients i professionals, PDTsm i Grup de treball Tabac i Salut Mental. Montse Ballbè, Coordinadora tècnica de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
- Formació. Mercè Margalef, Administració de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
La junta de la Delegació Comarcal d’Osona del COMB ha impulsat un estudi de demografia mèdica a la comarca. Segons els resultats de l’enquesta realitzada als metges que hi treballen, en els propers 5-15 anys s’observarà un impacte pel gran nombre de jubilacions, degut a l’envelliment dels professionals. El recanvi generacional és una de les grans preocupacions.
L’estudi compara la demografia osonenca amb les dades de tota la població COMB. Dos dels trets característics a Osona són la poca feminització, degut al major envelliment dels professionals, i la menor presència de metges estrangers a la comarca. Aquestes dades fan pensar en la dificultat pel relleu generacional tenint en compte que hi haurà un gran nombre de jubilacions en la propera dècada no només a la comarca, també a Barcelona, la seva zona metropolitana i Madrid. Així doncs, Osona haurà de competir per captar els professionals més joves.
XVII Trobada de la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum.
Hospital Clínic de Barcelona
20 de novembre de 2019
Balanç de la Xarxa
- Estat actual de la Xarxa, SelfAudit i Comunicació. Laura Antón, Coordinadora tècnica de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
- PDT pacients i professionals, PDTsm i Grup de treball Tabac i Salut Mental. Montse Ballbè, Coordinadora tècnica de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
- Formació. Mercè Margalef, Administració de la Xarxa. Institut Català d’Oncologia
La junta de la Delegació Comarcal d’Osona del COMB ha impulsat un estudi de demografia mèdica a la comarca. Segons els resultats de l’enquesta realitzada als metges que hi treballen, en els propers 5-15 anys s’observarà un impacte pel gran nombre de jubilacions, degut a l’envelliment dels professionals. El recanvi generacional és una de les grans preocupacions.
L’estudi compara la demografia osonenca amb les dades de tota la població COMB. Dos dels trets característics a Osona són la poca feminització, degut al major envelliment dels professionals, i la menor presència de metges estrangers a la comarca. Aquestes dades fan pensar en la dificultat pel relleu generacional tenint en compte que hi haurà un gran nombre de jubilacions en la propera dècada no només a la comarca, també a Barcelona, la seva zona metropolitana i Madrid. Així doncs, Osona haurà de competir per captar els professionals més joves.
Recull sobre les principals conclusions i accions del
9è estudi de L'Observatori . És el primer estudi de L’Observatori que analitza de manera monogràfica la realitat de les persones d’origen immigrant que atén la Creu Roja en els seus programes de lluita contra la pobresa davant la situació de llarga crisi socioeconòmica que està patint el país.
Informe de l'enquesta de valoració del Servei d'Ajuda a Domicili de la comarca de la Garrotxa.
L'enquesta es va dur a terme entre els mesos d'octubre i desembre de 2012 i els resultats es van presentar al mes de maig de 2013.
Espirometria de qualitat. Dr. Joan Escarrabill. Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori.
Jornada tècnica de digitalització d'espirometries, organitzada pel Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori, PDMAR i la Fundació TicSalut el 11 de novembre de 2013
Seminari web SumaSalut: Intervenció grupal amb visió territorial i format tel...PonenciesASPCAT
Presentació D'Ana Gómez-Quintero on mostra els resultats de la prova pilot del projecte i el document “Intervenció grupal per ajudar a deixar de fumar amb visió territorial”.
Trastorn de l’espectre autista: coneixement científic sobre la detecció, el d...Laia P
Guillamón I, Rajmil L, Espallargues M.
Trastorn de l’espectre autista: coneixement científic sobre la detecció, el diagnòstic i el tractament
. Barcelona:
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut
. Servei Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat
de Catalunya;
2010
.
Les plataformes de streaming: Une terminologie interdisciplinaire. Marta GranéTERMCAT
Comunicació presentada per Marta Grané a la 29a jornada científica de la xarxa de terminologia Realiter (celebrada a París), dedicada a la interdisciplinarietat i a les perspectives de treball futures en terminologia.
The terminology of current affairs. Marta Grané, Marta Sabater, Sandra CuadradoTERMCAT
Comunicació presentada conjuntament per Marta Grané, Marta Sabater i Sandra Cuadrado a la Cimera de l'Associació Europea de Terminologia celebrada els dies 16 i 17 de novembre de 2023 a Barcelona.
Investigating domain loss. Marta Grané, Carmen StaianoTERMCAT
Comunicació presentada conjuntament per Marta Grané i Carmen Staiano a la Cimera de l’Associació Europea de Terminologia celebrada els dies 16 i 17 de novembre de 2023 a Barcelona.
More Related Content
Similar to Diagnòstic i abordatge de la llengua catalana: Resultats preliminars de l’estudi d'Usos Lingüístics en l'Assistència Sanitària (ULAS)
Recull sobre les principals conclusions i accions del
9è estudi de L'Observatori . És el primer estudi de L’Observatori que analitza de manera monogràfica la realitat de les persones d’origen immigrant que atén la Creu Roja en els seus programes de lluita contra la pobresa davant la situació de llarga crisi socioeconòmica que està patint el país.
Informe de l'enquesta de valoració del Servei d'Ajuda a Domicili de la comarca de la Garrotxa.
L'enquesta es va dur a terme entre els mesos d'octubre i desembre de 2012 i els resultats es van presentar al mes de maig de 2013.
Espirometria de qualitat. Dr. Joan Escarrabill. Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori.
Jornada tècnica de digitalització d'espirometries, organitzada pel Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori, PDMAR i la Fundació TicSalut el 11 de novembre de 2013
Seminari web SumaSalut: Intervenció grupal amb visió territorial i format tel...PonenciesASPCAT
Presentació D'Ana Gómez-Quintero on mostra els resultats de la prova pilot del projecte i el document “Intervenció grupal per ajudar a deixar de fumar amb visió territorial”.
Trastorn de l’espectre autista: coneixement científic sobre la detecció, el d...Laia P
Guillamón I, Rajmil L, Espallargues M.
Trastorn de l’espectre autista: coneixement científic sobre la detecció, el diagnòstic i el tractament
. Barcelona:
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut
. Servei Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat
de Catalunya;
2010
.
Similar to Diagnòstic i abordatge de la llengua catalana: Resultats preliminars de l’estudi d'Usos Lingüístics en l'Assistència Sanitària (ULAS) (19)
Les plataformes de streaming: Une terminologie interdisciplinaire. Marta GranéTERMCAT
Comunicació presentada per Marta Grané a la 29a jornada científica de la xarxa de terminologia Realiter (celebrada a París), dedicada a la interdisciplinarietat i a les perspectives de treball futures en terminologia.
The terminology of current affairs. Marta Grané, Marta Sabater, Sandra CuadradoTERMCAT
Comunicació presentada conjuntament per Marta Grané, Marta Sabater i Sandra Cuadrado a la Cimera de l'Associació Europea de Terminologia celebrada els dies 16 i 17 de novembre de 2023 a Barcelona.
Investigating domain loss. Marta Grané, Carmen StaianoTERMCAT
Comunicació presentada conjuntament per Marta Grané i Carmen Staiano a la Cimera de l’Associació Europea de Terminologia celebrada els dies 16 i 17 de novembre de 2023 a Barcelona.
Diccionari de seguretat alimentària. Elisabeth CasademontTERMCAT
Presentació del Diccionari de seguretat alimentària elaborat conjuntament entre el Centre de Terminologia TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d’experts de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
La Terminologia de l’educació per a la salut: un consens necessari per als r...TERMCAT
Pòster presentat a la VI Jornada de Promoció de la Salut “Els reptes dels hospitals del futur”, organitzada per la Xarxa Catalana d’Hospitals i Centres Promotors de la Salut (HPH Catalunya).
La incorporació i formació de neologismes terminològics en el català. Xavier ...TERMCAT
Intervenció de Xavier Fargas en el XXIX Col·loqui de Tardor: El català d’avui: reptes, estratègies, expectatives, que va tenir lloc el dia 4 de novembre de 2023 a Banyoles.
TERMCAT, the Catalan Centre for Terminology: Terms, resources and new challen...TERMCAT
Sandra Cuadrado va presentar l’experiència del TERMCAT en la jornada de llançament del Termportalen, el projecte de creació d’un portal terminològic a Noruega.
Eduard Fontserè i l'Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Marta SabaterTERMCAT
Intervenció de Marta Sabater a la taula rodona organitzada per l’Associació Catalana de Meteorologia amb motiu de la commemoració dels 75 anys de la publicació de l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català, d’Eduard Fontserè, celebrada el 24 de novembre de 2023.
Els termes de la COVID-19, més de prop. M. Antònia JuliàTERMCAT
Presentació del Diccionari multilingüe de la COVID-19: cinc-cents termes per a entendre la pandèmia, una obra elaborada amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la col·laboració de la Societat del Diccionari Enciclopèdic de Medicina SocDEMCAT i d’un extens equip d’especialistes, que va tenir lloc el 8 de juny del 2022 al Palau Robert de Barcelona.
Com fer més senzill l'ús de la terminologia de la salut en català. M. Antònia...TERMCAT
Presentació sobre terminologia mèdica en català per a professionals de la salut que es va dur a terme a l'Hospital de Mollet del Vallès el dia 24 de novembre de 2022.
The terms and the concepts behind the culture of consent. Sandra Cuadrado, Bá...TERMCAT
Comunicació titulada The terms and the concepts behind the culture of consent, a càrrec de la terminòloga Sandra Cuadrado i de l’advocada de la Comissió de Dones Juristes contra la Violència contra les Dones Bárbara Monllor. Aquesta comunicació es va presentar a la conferència TESK 2022 que va tenir lloc els dies 9 i 10 de juny a la Facultat de Dret de Rijeka (Croàcia).
Terms, resources and new challenges. Sandra CuadradoTERMCAT
Conferència presentada per Sandra Cuadrado a l'Institut de la Llengua Eslovena, Fran Ramovš Institute ZRC SAZU, en ocasió de la celebració del seu 40è aniversari.
Communication and terminology: the humanization of a new discourse. Sandra Cu...TERMCAT
Comunicació presentada per Sandra Cuadrado en el seminari internacional DIKA (edició virtual), Outside the frames: New challenges in terminology work, organitzat per l’Institut de Lingüística i la Llengua Croata (IHJJ) celebrat el 5 de març de 2021.
Communication and terminology: the humanization of a new discourse. Sandra Cu...
Diagnòstic i abordatge de la llengua catalana: Resultats preliminars de l’estudi d'Usos Lingüístics en l'Assistència Sanitària (ULAS)
1. Diagnòstic i abordatge de la llengua catalana:
Resultats preliminars de l’estudi d'Usos
Lingüístics en l'Assistència Sanitària (ULAS)
Oriol Ramis, Fèlix Bosch, Anna Torrijos, Jordi Pere, Josep Maria Codinach
M. Antònia Julià i Junta de la SocDEMCAT
Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT);
Fundació Dr. Antoni Esteve; Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya; Departament
de Salut, Generalitat de Catalunya; APLICA Investigació Social;
TERMCAT Centre de Terminologia; EPIRUS CSS SLU
2. La SocDEMCAT (Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de
Medicina):
• És una societat especialitzada de l’Acadèmia
• El nom deriva del nostre interès en mantenir la terminologia mèdica
catalana (i per tant del Diccionari)
• Els interessos s’amplien a l’estudi i en la promoció de l'ús de la llengua
catalana en l’assistència sanitària i en les ciències de la salut
Per això ens vam proposar tirar endavant aquest estudi.
Antecedents
4. Cronograma
Proposta Estudi
Junta de la
SocDEMCAT
2018
2019
2020
Febrer Febrer Gener
Març
Primer esborrany
protocol Estudi
Març-Juliol
Contacte DS i DGPL
Generalitat de
Catalunya:
metodologia
Set. - Desembre
Disseny enquesta i
estratègia tramesa
Pressupost: APLICA
Modificacions
protocol,
pressupostos, cerca
finançament i
suport metodològic
Pilot enquesta i
contactes altres
institucions
20 gener inici estudi
de camp
SocDEMCAT: Societat Catalana del Dicc. Encicl. de Medicina; DS: Departament de Salut, Generalitat Catalunya; DGPL: Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
5. Objectiu
Analitzar els usos lingüístics entre metgesses/metges i
infermeres/infermers i pacients, en hospitals i centres d’atenció
primària públics de Catalunya
General
Específic
Analitzar els usos lingüístics dels professionals sanitaris en els
centres assistencials de Catalunya
6. Mètode
✓ Enquesta mitjançant qüestionari en línia
✓ Contacte amb gerents de 300 centres: Hospitals i CAPs
d’utilització pública a Catalunya
✓ Primera tramesa: 20 gener de 2020
✓ Aturada provisional: 13 de març de 2020
✓ Anàlisi preliminar dades: gener 2021
7. Pacients
Metgesses/metges i
infermers/infermeres
C.A.P
Llengua parlada Llengua escrita
Història clínica
Informes mèdics
Consells dietètics
Recomanacions
Normes proves dx.
Públics
(imprès o electrònic)
Correus-e altres professionals
Reunions treball altres professionals
Activitats de formació
Eines parlar/escriure català, recursos, cursos de llengua catalana
Coneixement i valoració dels recursos lingüístics
Opinió llengua catalana en salut
Dades sociodemogràfiques
Salutació inicial
Llengua habitual
Altres aspectes d’anàlisi
Mètode
8. Resultats
Professió Enquestes %
Infermer/a 848 43,8%
Metge/essa 752 44,0%
Altre personal 238 12,3%
TOTAL 1.838 100,0%
Tipus centre Enquestes %
Hospital 1.242 67,6%
CAP 530 28,8%
Ns/nc 66 3,6%
TOTAL 1.838 100,0%
Lloc de naixement Enquestes %
Catalunya 1.513 82,9%
Resta de l'Estat 193 10,3%
Estranger 132 6,8%
TOTAL 1.838 100,0%
9. Resultats
2. ÚS DE LA LLENGUA PARLADA. La majoria empra el català amb els pacients
(65% de forma habitual i 75% durant la salutació inicial).
Independentment de l’idioma inicial, el 73% manifesta canviar a la llengua
del pacient.
Els més joves, els metges i metgesses (comparats amb personal d’infermeria
i d’altres), els qui treballen en els hospitals (en comparació amb els CAPs) i
els nascuts fora de Catalunya utilitzen més el castellà com a llengua de
salutació. També els joves i els qui treballen en hospitals són els qui més
canvien de llengua.
En reunions de treball es declara usar més el català ja sigui únicament o
majoritàriament (83%) , però els més joves són els qui menys l’usen (68%).
10. Resultats
Fins a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 anys i més TOTAL
Llengua de salutació Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes %
En català 83 23,1% 193 37,2% 226 40,8% 159 39,2% 661 38,1%
Majoritàriament en català 141 39,3% 178 34,3% 214 38,6% 177 43,6% 710 39,4%
En castellà 53 14,8% 58 11,2% 43 7,8% 31 7,6% 185 9,0%
Majoritàriament en castellà 75 20,9% 80 15,4% 60 10,8% 35 8,6% 250 11,9%
Altres llengües o
combinacions 5 1,4% 4 0,8% 8 1,4% 2 0,5% 19 1,0%
NS/NC 2 0,6% 6 1,2% 3 0,5% 2 0,5% 13 0,7%
TOTAL 359 100,0% 519 100,0% 554 100,0% 406 100,0% 1.838 100,0%
11. Resultats
3. ÚS DE LA LLENGUA ESCRITA.
El 70% escriu en català tant la història clínica (n=1.283) com en informes i
altres documents (n=1.294).
Joves, metges/metgesses i els qui treballen en hospitals l’usen menys tant
en la història clínica com en d’altres documents i en els correus electrònics
de feina.
12. Resultats
3. ÚS DE LA LLENGUA ESCRITA.
Fins a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 anys i més TOTAL
Història clínica Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes %
En català 171 47,6% 315 60,7% 375 67,7% 259 63,8% 1.120 63,3%
Majoritàriament en català 36 10,0% 40 7,7% 45 8,1% 42 10,3% 163 8,9%
En castellà 104 29,0% 110 21,2% 77 13,9% 60 14,8% 351 17,0%
Majoritàriament en
castellà 43 12,0% 45 8,7% 48 8,7% 36 8,9% 172 9,0%
Altres llengües o
combinacions 2 0,6% 4 0,8% 4 0,7% 4 1,0% 14 0,8%
NS/NC 3 0,8% 5 1,0% 5 0,9% 5 1,2% 18 1,0%
TOTAL 359 100,0% 519 100,0% 554 100,0% 406 100,0% 1.838
100,0
%
13. Resultats
4. EINES DE SUPORT.
El 76% considera que disposa de suficients eines de suport per parlar i
escriure en català, tot i que també reclama més formació: el 49% de català
general i el 43% de català mèdic.
La distribució per edats indica que els joves demanen més català general,
mentre que els més grans, català mèdic.
14. Resultats
4. EINES DE SUPORT.
Fins a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 anys i més TOTAL
Tipus oferta formativa Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes %
Formació de català 71 57,3% 91 55,2% 93 52,8% 76 41,3% 331 48,7%
Formació de català mèdic 45 36,3% 55 33,3% 72 40,9% 93 50,5% 265 43,2%
Altres tipus de formació 2 1,6% 10 6,1% 7 4,0% 13 7,1% 32 5,5%
NS/NC 6 4,8% 9 5,5% 4 2,3% 2 1,1% 21 2,6%
TOTAL 124 100,0% 165 100,0% 176 100,0% 184 100,0% 649 100,0%
15. Resultats
5. EVOLUCIÓ DE L’ÚS DEL CATALÀ.
Els nascuts fora de Catalunya i els grups de més edat són els qui creuen que
l’ús del català ha augmentat molt o lleugerament (36,4%) mentre que
només el 27% dels nascuts a Catalunya ho creuen.
16. Resultats
Catalunya Resta de l’Estat Estranger TOTAL
Evolució del català Enquestes % Enquestes % Enquestes % Enquestes %
Ha augmentat molt 130 9,2% 38 21,5% 17 14,4% 185 10,8%
Ha augmentat lleugerament 259 18,1% 28 14,9% 8 4,7% 295 16,9%
S’ha mantingut igual 517 33,2% 75 39,3% 65 52,7% 657 35,1%
Ha disminuït lleugerament 305 20,7% 16 10,1% 18 13,5% 339 19,1%
Ha disminuït molt 182 12,4% 7 3,9% 5 4,4% 194 11,0%
NS/NC 120 6,4% 29 10,1% 19 10,3% 168 7,0%
TOTAL 1.513 100,0% 193 100,0% 132 100,0% 1.838 100,0%
17. Limitacions de l’estudi
• Dades preliminars.
• Mostra amb limitacions: manquen hospitals importants,
biaixos de resposta esperables.
• No inclou totes les professions sanitàries
• Exclou serveis sanitaris privats
• Analitza llengua parlada i només alguns documents escrits
• Només centrat en les preguntes més rellevants
• Estudi quantitatiu, no explica les causes
18. Fortaleses
• Dades actualitzades (darrer estudi 2004)
• Possibilitat d’aprofundir en una anàlisi qualitativa posterior
• Permetrà plantejar iniciatives de millora
• Sensibilització i implicació de més institucions
• Obtenció més recursos i planificació de més projectes futurs
19. Conclusions
• Els resultats preliminars suggereixen que, entre els qui han
contestat, dues terceres parts del personal mèdic i
d’infermeria utilitza el català tant parlat com escrit en
l’assistència i hi ha comportament diferenciats per edat,
professió, àmbit de treball i lloc de naixement.
• L’estudi té limitacions importants. Cal més recerca
sociolingüística tant quantitativa com qualitativa, per
caracteritzar i comprendre millor el comportament lingüístic
en aquest àmbit.
• Si es pretén avançar en la utilització del català, caldrà oferir
més eines, recursos i formació.