Critica de la causalitat en David Hume

1. DAVID HUME
La crítica de la idea de
causalitat

2. El nostre coneixement empíric presenta 3 tipus de
continguts:
Coneixement de fets presents: fa referència a impressions
que tenen lloc en el mateix moment en què s’hi
esdevenen en la ment
Coneixement de fets passats: fa referència a idees que
corresponen a impressions d’un fet que es va esdevenir
en el passat
Coneixement de fets futurs: fa
referència a idees que corresponen a
impressions de fets que encara no s’han
esdevingut però que considerem que ho
faran i, a més, de manera necessària

3. La nostra ment treballa de manera natural am la idea de CAUSALITAT.
Afirmem de manera natural i sense reflexionar que en el futur es produiran certs fets
(efectes) perquè, de forma necessària, aquests fets estan connectats amb determinats
antecedents (causes).
Com és possible que la ment pugui anticipar-se a un fet futur?
IDEA DE CAUSALITAT
Relació de connexió-successió necessària entre 2 fets A i B
Donat A, segueix necessàriament B = sempre que es dona A, es
donarà B

4. Heus aquí una bola de billar quieta sobre la taula, i una altra
que es mou ràpidament en direcció a ella. Ambdues topen i
la bola que anteriorment estava en repòs es posa ara en
moviment. Aquest és un exemple tan perfecte de la relació
de causa i efecte com qualsevol altre que puguem conèixer,
sigui per sensació, sigui per reflexió. Però examinem-lo.
Impressió A : bola 11 en
moviment que xoca amb la 6
Impressió B: bola 6 en moviment
resultat del xoc amb la 11
Impressió B segueix a la impressió A
Conjunció constant entre les impressions A i B
Provem amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situació semblant hi
trobem sempre que l’impuls d’una bola produeix necessàriament el moviment d’una
altra. Heus aquí, per tant, una tercera circumstància: una conjunció constant entre la
causa i l’efecte. Tot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a
l’efecte.

5. En què es basa la certesa que tenim de que B seguirà a A de forma necessària? =
En què es basa la idea de connexió necessària = en què es basa la idea de
causalitat?
Raó o experiència?
Si un home, per exemple Adam, hagués estat creat amb
l’enteniment vigorós, però sense gens ni mica d’experiència, mai
no hauria pogut inferir el moviment de la segona bola a partir
del moviment i de l’impuls de la primera. No hi ha res que la raó
vegi en la causa que sigui capaç de fer-ne inferir l’efecte. Tal
inferència, si fos possible, equivaldria a una demostració, en
fonamentar-se simplement en la comparació d’idees.

6. Es la raó la base de la idea de causalitat?
Si la raó fos la base de la idea de causalitat, aleshores per a la ment d’una persona seria
possible captar alguna qualitat en la causa que ens permetés deduir de forma necessària
l’efecte abans que aquest es produís = seria possible deduir a priori l’efecte necessari de la
causa
Però si observem una bola de billar…
… captem propietats com el color, el pes, la duresa, la
temperatura, el moviment, etc., però no captem quin serà
l’efecte necessari que es produirà quan entri en contacte amb la
segona bola, perquè de fet es pot pensar que es produirà
qualsevol efecte.
La ment pot concebre sempre que qualsevol efecte es deriva de
qualsevol causa, i que a qualsevol esdeveniment en pot seguir un altre
qualsevol: tot allò que concebem és possible.

7. Es l’experiència la base de la idea de causalitat?
Així, doncs, hauria estat necessari que Adam hagués tingut experiència de l’efecte que es
deriva de l’impuls d’una d’aquestes boles. Hauria d’haver vist, en diversos moments, que
tan bon punt una de les boles topava amb l’altra, sempre es movia la segona. Si ho hagués
vist prou vegades, sempre que veiés moure’s una bola cap a l’altra hauria conclòs,
indefectiblement, que la segona també es mouria. El seu enteniment s’anticiparia a la seva
visió, i arribaria a una conclusió d’acord amb la seva experiència passada.
La idea de causalitat es basa en l’experiència semblant acumulada
en la memòria. Com que ha passat molts cops abans la seqüència
A-B, aleshores tendim a pensar que la pròxima vegada que passi A,
necessàriament passarà B.
Procediment inductiu de la ment

8. Veritats de raó i veritats de fet
AFIRMACIONS DE RAÓ AFIRMACIONS DE FET
La suma dels angles d’un triangle és 18 graus
Tots els solters són no casats
Si toco el foc em cremo
Si A xoca amb B, B es mourà
Necessàries
Necessari és allò que no pot ser d’una altra
manera o que no pot deixar de succeir,
perquè no podem pensar el contrari sense
caure en una contradicció.
Contingents
Una afirmació és contingent quan pot ser
d’una altra manera o fins i tot no esdevenir-
se. Una proposició és contingent quan
podem pensar el contrari sense que això
signifiqui una insensatesa (una contradicció).
Analítiques
Una afirmació és analítica si el predicat està
inclós en el subjecte, de tal manera que
només prenent en consideració el subjecte
puc deduir el predicat.
Sintètiques
Una afirmació és sintètica quan el predicat
no està contingut en el subjecte . Si estigués
contingut, llavors el predicat seria una
propietat característica del subjecte i, per
tant, la podríem deduir a priori.
A priori
Demostració
Certesa
A posteriori
Inducció
Probabilitat

9. És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria
estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de
continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha
d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot
demostrar mai que sigui fals, i és possible que els curs de la
naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi.
L’acord entre el passat i el futur és una qüestió de fet, i si cal que
sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en
l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser
cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que
hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per
tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que
donem per suposat sense cap prova.

10. La causalitat es basa en el costum
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan
veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de
manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en
concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en
abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins
i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi
ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb
l’experiència passada.
El costum i l’hàbit fan referència a l’acumulació d’experiència semblant en la memòria.
A és causa de B = moltes vegades ha succeït que B segueix a A i la
ment anticipa (hàbit) que quan s’esdevé A, s’esdevindrà B
Sense experiència prèvia (a priori), la ment no pot inferir un efecte
a partir d’una causa

11. La causalitat és una creença
?
Donat un fet A, pot produir-se en principi
com a conseqüència qualsevol fet B
Per què pensem que hi ha una altíssima probabilitat de que el resultat sigui un
concret? Per l’experiència acumulada = el costum
El costum ens fa creure que quan la primer bola xoqui amb la segona, aquesta es
mourà. La idea de causalitat és una creença.
Una creença és un sentiment (de confiança) que experimenta la ment que
atorga l’aparença de certesa a determinades idees i les converteix en
principi conductor de les accions. És una mena de “instint natural” en què
no intervé la raó.

12. La creença és un coneixement menys cert que les afirmacions de raó (lògica i
matemàtica), però més cert que la simple imaginació.
La meva ment discorre per hàbit des de l’objecte visible d’una bola que es mou cap a
l’altra fins a l’efecte acostumat del moviment de la segona bola. No solament concep
aquest moviment, sinó que en la seva concepció sent alguna cosa diferent d’una mera
ficció de la imaginació.
Opció altament probable. Ens sentim inclinats a
creure que és això el que passarà
Opcions altament improbables. Tot i que la
nostra ment les pot pensar, no ens sentim
inclinats a creure que és això el que passarà