1. Organització Política i
Administrativa de l’Estat:
Tema 7
L’Administració local. Ens que la integren. La Llei de Bases del
Règim Local. La regulació del règim local a Catalunya. El municipi.
Òrgans de representació política i la seva designació. Línies generals
de l’organització i competències municipals. Els règims municipals
especials. L’organització comarcal del Catalunya. La vegueria.

2. Tema 7
1.L’administació local.
2.Ens que la integren.
3.La llei de bases del règim local.
4.La regulació del règim local a Catalunya.
5.El municipi.
6.Òrgans de representació política i la seva designació. Línies generals de l’organització.
7.Competències municipals.
8.Els règims municipals especials.
9.L’organització comarcal de Catalunya.
10.La vegueria.

3. 1.L’Administració local
Procés d’evolució històrica.
Els municipis han estat habitualment descentralitzacions de l’estat unitari.
1833. Javier de Burgos divideix l’Estat en 49 provincies.
1877. Elecció censitària dels consellers municipals.
1924. Estatut municipal.
1925. Estatut provincial: administració local + òrgan perifèric.
1935. Llei municipal.
1955. Llei de règim local.

4. 1.L’Administració local
L’admistració local és part de l’administració pública i es troba integrada
per ens polítics menors de caràcter territorial.
Principals referències normatives:
CE. Títol VIII. Capítol II.
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text
refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós
de la Llei municipal i de règim local de Catalunya

5. 1.L’Administració local
Principis constitucionals:
Ens territorials i la seva autonomia.
Solidaritat de nacionalitats i regions.
Igualtat econòmica i social.
Caràcter democràtic.
Progressiva descentralització i traspàs de competències.
Principi de progressivitat.
Principi de suficiència financera.

6. 2.Ens que integren l’Administració local
Entitats locals territorial (art. 3.1 LRBRL)
El municipi.
La província.
L’illa als arxipèlags balear i canari.
Altres entitats locals (art. 3.2 LRBRL)
Entitats d’àmbit inferior al municipi.
Les comarques.
Les àrees metropolitanes.
Les mancomunitats de municipals.
Distinció entre ens territorials i no territorials.

7. 2.Ens que integren l’Administració local
Distinció entre ens territorials i no territorials.
Conceptes de cadascuna de les entitats locals.
Capacitat jurídica de les entitats locals (art. 5 LRBRL).

8. 3.Referències normatives estatals. La Llei
de bases del règim local
CE Títol VIII Capítol II. Reconeixement de l’autonomia local (arts. 137, 140, 141 i 142)
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Principals aportacions.
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril (desenvolupa la LRBRL). És desplegat en:
Reglament de béns de les entitats locals.
Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
Llei d’Hisendes Locals (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2568/1986).
Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general (LOREG) i les seves modificacions.
Règim del sòl: Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.
Ordenació urbanística: Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del TR de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.
En matèria de funcionaris locals: EBEP i altres.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic i procediment administratiu comú.

9. 4.La regulació del règim local a Catalunya
Concepció àmplia del títol competencial de la CE
Competència compartida.
Jurisprudència del TC.
Concepte d’autonomia local.
Art. 151 EAC: “Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la
Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial”.
Art. 2.3 EAC: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema
institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
Títol II Capítol IV “El Govern Local”.
Art. 83 EAC:
“1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.
2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.
3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels
municipis.”

10. 4.La regulació del règim local a Catalunya
El desplegament de l’EAC demana noves lleis, però de
moment:
Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya
(Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril).
Text refós de la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya
(Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre).

11. 4.La regulació del règim local a Catalunya
Organització territorial de Catalunya (arts. 1, 2 i 3 LMRLC)
“Els municipis i les comarques són els ens locals en què s'organitza territorialment la
Generalitat de Catalunya.”
“Tenen també la condició d'ens locals de Catalunya la província, les entitats municipals
descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.”
“El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen
d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius.”
Registre d’ens locals (art. 4 LMRLC)
Llengua (art. 5 LMRLC)
Legislació sobre règim local (art. 6 LMRLC)
Principis d'actuació administrativa i control de legalitat (art. 7 LMRLC)

12. 4.La regulació del règim local a Catalunya
Com a administracions públiques corresponen als ens locals territorials de
Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els termes establerts per la
legislació de règim local, les potestats següents:
La reglamentària i la d'autoorganització.
La tributària i la financera.
La de programació o de planificació.
L'expropiatòria.
La d'investigació, d'atermenament i de recuperació d'ofici de llurs béns.
La d'execució forçosa i la sancionadora.
La de revisió d'ofici de llurs actes i acords.

13. 4.La regulació del règim local a Catalunya
Prerrogatives dels ens locals territorials de Catalunya:
La de presumpció de legitimitat i la d'executivitat de llurs actes i
acords.
La d'inembargabilitat de béns i drets.
La d'exempció dels impostos de l'Estat i de la Generalitat, en els
termes establerts per les lleis.
Les potestats i les prerrogatives dels ens locals territorials són també
aplicables als altres ens locals no territorials d'acord amb el que
estableixen llurs estatuts.

14. 4.La regulació del règim local a Catalunya
Competències dels ens locals:
Les que les lleis determinen. Aquestes competències s'exerceixen en règim d'autonomia i sota
la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinació deguda en llurs programació
i execució amb les altres administracions públiques, en els termes establerts per les lleis.
La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los la gestió ordinària dels
serveis propis de l'Administració de la Generalitat.
Els ens locals supramunicipals poden delegar competències en els ens d'àmbit territorial
inferior.
Les competències municipals poden ésser exercides per les comarques i per les entitats
metropolitanes.
L'atribució de competències als ens locals s'ha de fer d'acord amb la naturalesa i les
característiques d'aquests ens i les necessitats d'eficàcia o d'economia a satisfer, d'acord amb
el principi de subsidiarietat.

15. 5. El municipi
Art. 137 CE: “L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats
autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels
interessos respectius.”
Art. 140 CE: “La Constitució garanteix l’autonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat
jurídica plena. El govern i l’administració municipal correspon als respectius ajuntaments, integrats
pels batlles i els regidors. Els regidors seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi
universal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els batlles seran elegits pels
regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en què sigui procedent el règim de consell obert.”
Art. 46 LMRLC:
El municipi és la unitat bàsica de l’organització territorial.
El municipi és l’element primari de participació ciutadana en els afers públics.
Autonomia local, personalitat jurídica i plena capacitat d’actuació.
Elements necessaris del municipi: territori, població i organització.

16. 6. Òrgans de representació política i la
seva designació.
Art. 47 LMRLC: “El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, integrat per l'alcalde o batlle i
els regidors.
Òrgans necessaris (art. 48.1 LMRLC):
L'alcalde, els tinents d'alcalde i el ple.
Junta de Govern Local (+5.000 hab.)
Comissió especial de comptes.
Òrgans complementaris (art. 48.2 LMRLC):
Les comissions d'estudi, informe o consulta.
Òrgans de participació ciutadana.
Síndic municipals de greuges.
Consell Assessor Urbanístic.
Junta Local de Seguretat.
Altres (art. 49 LMRLC).

17. 6. Òrgans de representació política i la
seva designació.
Grups municipals:
Potestatius (-20mil) o obligatoris (+20mil)
Cada llista electoral > 1 GM
S’ha de constituir abans del primer ple ordinari.
Grup mixt.
Regidors no adscrits.

18. 6. Òrgans de representació política i la
seva designació.
Ple:
Format per tots els regidors i presidit per l’Alcalde (art.
52 LMRLC)
Atribucions indelegables.
Atribucions delegables en al JGL o l’Alcalde.
Afectacions de la Llei de Contractes del Sector Públic (Llei
30/2007).

19. 6. Òrgans de representació política i la
seva designació.
Alcalde o alcaldessa:
Presidència de la corporació.
Atribucions indelegables.
Atribucions delegables en al JGL.
Afectacions de la Llei de Contractes del Sector Públic (Llei
30/2007).

20. 6. Òrgans de representació política i la
seva designació.
Junta de Govern Local / Comissió de Govern:
Alcalde + màx 1/3 del nombre legal de regidors del Ple.
Funcions d’assistència a l’Alcalde.
Atribucions delegades per l’Alcalde o el Ple.
Tinències d’Alcaldia:
Designats i revocats per l’Alcalde d’entre els membres de la JGL.
Substituteixen l’Alcalde en els casos de vacants, malaltia o asbència.
Funcions delegades.

21. 6. Òrgans de representació política i la
seva designació.
Comissió Especial de Comptes:
Examina, estudia i informa dels comptes anuals de la
corporació.
Formada per membres de tots els grups municipals, per
representació proporcional o igual amb vot ponderat.

22. 6. Òrgans de representació política i la
seva designació.
Òrgans complementaris:
Síndic municipal de greuges.
Comissions d’estudi, d’informe o de consulta:
Obligatòries a tots els municipis de +5mil i capitals de comarca.
Estudia i dictamina de forma prèvia els assumptes que s’han de sotmetre a Ple o a JGL.
El ple determina quantes i quines comissions hi ha.
Sistemes de participació ciutadana:
Òrgans territorials de gestió descentralitzada.
Òrgans de participació sectorial.
Delegació de funcions.
Nuclis separats de població.

23. 7. Competències municipals.
Competències genèriques: àmbits materials i principis.
Serveis mínims:
Tots els municipis
>5mil habitants
>20mil habitants
>30mil habitants
>50mil habitants
Dispensa de prestació
Delegació de competències
Activitats complementàries

24. 8. Règims municipals especials
Previsions legals.
Art. 72 LMRLC:
Règim de Consell Obert
Muntanya
Turístics
Històricoartístics
Industrials
Altres previsions:
Lleis sectorials
Carta Municipal de Barcelona
Municipis de gran població (Títol X, modificació LRBRL)

25. 8. Règims municipals especials
Consell Obert (art. 73 LMRLC):
<100 habitants.
o tradició, o <250hab. i característiques especials. Cal
acord de la majoria de veïns, de 2/3 dels membres de
l’ajuntament i acord del Govern.
Alcalde (comissió) i Consell General.

26. 8. Règims municipals especials
Municipis de muntanya (art. 74 LMRLC):
Municipis de comarques de muntanya: Alta Ribagorça, Alt Urgell,
Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà,
Ripollès, Solsonès i Conselh Generau dera Val d’Aran
Tenir com a mínim el 65% del terme per sobre de cota 800m.
Tenir un pendent mitjà superior al 29% i més d’un 60% del
terme per sobre de cota 700m.
Beneficis de legislació sectorial i en priorització de subvencions i
inversions.

27. 8. Règims municipals especials
Municipis turístics (art. 75 LMRLC):
La mitjana ponderada anual de població turística sigui
superior al nombre de veïns i el nombre de places
d'allotjament turístic i de places de segona residència
sigui superior al nombre de veïns.
O que el terme municipal inclogui una àrea territorial
que tingui la qualificació de recurs turístic essencial.
Beneficis de legislació sectorial.

28. 8. Règims municipals especials
Municipis històricoartístics (art. 76 LMRLC):
Siguin declarats conjunt històric.
Tinguin declarat conjunt històric, com a mínim, el 50% dels
immobles del municipi.
Òrgan necessari: òrgan específic d'estudi i de proposta en
matèria de conservació, de protecció i de vigilància del
patrimoni historicoartístic.
Beneficis derivats de convenis específics amb la Generalitat.

29. 8. Règims municipals especials
Municipis industrials (art. 77 LMRLC):
Aquells en què l'activitat econòmica predominant
correspon al sector secundari i la seva implantació
comporta la necessitat d'establir les mesures especials.
Serveis especials de promoció, seguretat i medi ambient.
Es podran establir convenis amb la Generalitat.

30. 8. Règims municipals especials
Règim especial de Barcelona (art. 78 LMRLC):
Llei de la Carta Municipal de Barcelona (22/1998, de 30
de desembre).
Recurs al TC i sentència
Llei 1/2006, de 13 de març, que regula el règim especial
de Barcelona.

31. 8. Règims municipals especials
Règim especial dels municipis de gran població:
Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures de modernització del govern
local; que afegeix el Títol X a la LRBRL.
Quins són?
> 250.000 habitants.
Capitals de província > 175.000 habitants
Capitals de província o autonòmiques, a iniciativa del Ple i decisió
de l’assemblea legislativa de la CA.
Municipis > 75.000 habitants, a iniciativa del Ple i decisió de
l’assemblea legislativa de la CA.

32. 8. Règims municipals especials
Règim especial dels municipis de gran població:
Òrgans (art. 130 LRBRL):
Òrgans superiors:
Alcalde
Membres de la JGL
Òrgans directius:
Coordinadors grals. d’Àrea
Directors generals
Titular de l’òrgan de suport a la JGL i el regidor-secretari
Titular de l’assessoria jurídica
Secretari general del Ple
Interventor general municipal
Titular de l’òrgan de gestió tributària, si s’escau
Titulars dels màxims òrgans de direcció dels OA i les EPELs.

33. 8. Règims municipals especials
Règim especial dels municipis de gran població:
Ple.
Comissions i secretari general del Ple.
Alcalde i tinents d’alcalde.
Junta de Govern Local: membres no electes, regidor-secretari.
Districtes: obligatoris i presidits per un regidor.
Separació de funcions comptables i de fiscalització econòmica.
Òrgan de resolució de reclamacions econòmicoadministratives.

34. 9. L’organització comarcal de Catalunya
Art. 84 LMRLC: “ la comarca es constitueix com una entitat local
formada per l'agrupació de municipis contigus, que té personalitat
jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels
seus fins”.
Art. 85 LMRLC: “ Correspon a la comarca realitzar activitats i prestar
serveis públics d'interès supramunicipal. Li correspon també
assegurar l'establiment i l'adequada prestació dels serveis municipals
en el territori de la comarca i l'exercici de les competències
municipals, en els termes establerts per la Llei de l'organització
comarcal de Catalunya i per la legislació de règim local”.

35. 9. L’organització comarcal de Catalunya
Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, que aprova el text
refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
Criteris de divisió comarcal.
Cap municipi pot estar sense comarca.
Cap municipi pot formar part de més d’una comarca.
“Entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació
de municipis contigus”.
Territori i organització: comarca i consell comarcal.

36. 9. L’organització comarcal de Catalunya
Creació de noves comarques (art. 8 LOCC):
Límits.
Modificació de les demarcacions comarcals (art. 5 i 6 LOCC):
Per llei. Excepcions.
Iniciativa i tramitació.
Canvi de comarca (art. 7 LOCC):
Canvi de denomiació (art. 9 LOCC).
Canvi de capitalitat (art. 10 LOCC).

37. 9. L’organització comarcal de Catalunya
Òrgans del consell comarcal:
El ple.
La presidència.
La vicepresidència.
El consell d’alcaldes.
La comissió especial de comptes.
El gerent.
Potestatius:
La comissió permanent del Ple.
Les comissions d’estudi, informe o consulta.

38. 9. L’organització comarcal de Catalunya
Elecció del consell comarcal:
Quants membres té cada consell?
Procediment d’assignació.
Designació dels membres del consell.
Constitució del consell.
Durada del mandat.

39. 9. L’organització comarcal de Catalunya
Competències comarcals:
Vetllar perquè, en els municipis del seu àmbit territorial
es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis,
els serveis, les activitats i les prestacions.
Competències pròpies (art. 28 LOCC)
Competències atribuïdes per llei del Parlament.
Competències delegades per altres administracions.

40. 9. L’organització comarcal de Catalunya
Planificació:
Programa d’actuació comarcal.
Plans territorials parcials.
Comissió Assessora Comarcal.
Serveis del municipi capital de comarca.
Règim especial de comarques de muntany (art. 34 LOCC).
Règim especial de comarques deprimides (art. 35 LOCC).
Iniciativa legislativa comarcal.
Finançament:
Recursos propis.
Fons de cooperació local.
Aportacions dels municipis.

41. 10. Les vegueries
Art. 2.3 EAC: “ Els municipis, les vegueries, les comarques i
els altres ens locals que les lleis determinin integren també
el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els
quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de
llur autonomia.”
Art. 90 EAC (La vegueria) i art. 91 EAC (El Consell de
vegueria).
Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries.

42. 10. Les vegueries
Objecte i naturalesa de la vegueria.
Divisió veguerial i demarcacions veguerials.
Règim especial de l’Aran.
Consells de vegueria.
Competències.
Potestat normativa.
Constitució del consell de vegueria.
Personal.
Transició de les diputacions als consells de vegueria.
Subrogació i integració de personal.

43. 10. Les vegueries
Recursos de les vegueries.
Sistema d’elecció dels consells de vegueries.
Disposicions transtitòries:
I després del 22 de maig?
Reglament per a la comissió mixta de traspàs.

44. 11. Extres
Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona

45. 11. Extres
Nous municipis a Catalunya:
2010
La Canonja 1990
Se segrega de Tarragona
DOGC L'Ampolla
Se segrega del Perelló
1998 DOGC 1278 9/4/90
La Palma de Cervelló 1989
Se segrega de Cervelló
DOGC 2690 28/7/98 Salou
Se segrega de Vila-seca i Salou
1997 DOGC1234 22/12/89
Riu de Cerdanya 1984
Se segrega de Bellver de
Cerdanya Vilanova del Vallès
DOGC 2448 5/8/97 Se segrega de la Roca del Vallès i
de Montornès del Vallès
1994 DOGC 397 11/1/84
Badia del Vallès 1983
Se segrega de Barberà del Vallès i
Cerdanyola del Vallès
Salt
DOGC 1785 14/3/94
Se segrega de Girona
DOGC 310 9/3/83
1993
Sarrià de Ter
Se segrega de Girona
Sant Julià de Cerdanyola
DOGC 310 9/3/83
Se segrega de Guardiola de
Sant Julià del Llor i Bonmatí
Berguedà
Se segrega d'Amer
DOGC 1769 12/7/93
DOGC 310 9/3/83
L'Aldea
1991
Se segrega de Tortosa
DOGC 324 29/4/83
Gimenells i el Pla de la Font
Se segrega d'Alpicat
DOGC 1424 27/3/91

46. 11. Extres
Baixes de municipis:
1991
Palmerola
S'agrega a les Llosses
DOGC 1424 (27/3/91)
Noves comarques:
1988
Alta Ribagorça
DOGC núm. 992 (16/5/88)
Pla de l'Estany
DOGC núm. 992 (16/5/88)
Pla d'Urgell
DOGC núm. 992 (16/5/88)

47. 11. Extres
Noves EMD a Catalunya:
2010 2003
Bítem Raimat
Tortosa Lleida
1994
Campredó Rocallaura
Tortosa Vallbona de les monges Jesús
Tortosa
2009 1999
1991
Bellaterra Isil i Alòs
Cerdanyola Alt Àneu El Pla de la Font
Gimenells i el Pla de la Font
El Talladell Sorpe
Tàrrega Alt Àneu
1982
Unha
2004 Naut Aran La Canonja
Tarragona
Tornafort
Soriguera 1996 Sant Martí de Torroella
Sant Joan de Vilatorrada
Saena Picamoixons
Bellpuig Valls

48. 11. Extres
Delimitació del mapa municipal: