1. Sandra Campano Martín i Rebeca Newman Pons
’infant passa per diferents etapes
durant el desenvolupament de la seva
dimensió afectiva. Durant aquest procés 1
evolutiu, sovint ha d’adaptar-se a una sèrie
de canvis que poden provocar-li situacions
de crisi i conflicte intern. Aquests conflictes
emocionals són un fet habitual en un
moment tan egocèntric com són els
primers anys de vida i, la superació o no
d’aquests, incidirà directament sobre la
formació de la seva personalitat.
La família i l’escola han d’ajudar l’infant a Fotografia: ygeia.es
superar les dificultats i a créixer emocional-
ment, ja que, a vegades, els infants es Nou rol dins el nucli familiar. Ex:
veuen desbordats per un món d’emocions adopció, nou membre que exigeix
que no saben com gestionar. Com diu Mari noves responsabilitats (avis grans,
Carmen Díez, “pareix que es veuen envaïts germans petits, etc.).
per una espècie d'excés d’emoció i el que Pèrdua important. Ex: mort d’un
ens demanen als majors és un poc d’ajuda familiar proper, renúncia a un objecte
per a mirar (companyia, suport, paraules)” desitjat, etc.
(Díez, M.C., Emocions, 2002:66). Canvis d’organització familiar i/o
escolar. Ex: separació, canvi de
Per què es produeixen aquests vivenda, hospitalització, canvi d’escola,
conflictes emocionals? de cicle, de mestre/a, etc.
Les reaccions provocades per noves
Els conflictes emocionals poden aparèixer
situacions són mecanismes universals, ja
per una gran diversitat de circumstàncies.
que les emocions són respostes
El tret comú que les caracteritza és que
inconscients que la natura ens ha
l’infant les pot percebre com a nocives o de
proporcionat per garantir la supervivència
perill. Les causes més freqüents poden ser:
biològica. Així i tot, cada infant viurà de
Sentiment de pèrdua d’afectivitat o diferent manera les dificultats i reaccionarà
d’atenció. Ex: naixement d’un germà, davant aquestes depenent del seu entorn i
segona parella del pare o de la mare, del seu bagatge emocional. Els conflictes
etc. emocionals poden desencadenar diferents
comportaments:
Dificultats i conflictes relacionats amb l’afectivitat infantil

2. Regressió de la conducta. El procés Els sentiments de gelosia afecten de
de maduració de les persones no és lineal, manera important l’autoestima de l’infant.
ja que l’adquisició d’una etapa no implica la La conducta es pot manifestar de diferents
superació total de l’anterior. L’infant, a maneres: desobediència, retraïment,
vegades, recupera conductes d’etapes canvis dels hàbits alimentaris o del son,
evolutives ja superades, com per exemple agressivitat, conductes negatives cap al
tornar a emprar el xumet o el bolquer. nadó: despertar-lo, llevar-li coses, etc.
Aquesta regressió actua com a mecanisme També es poden tenir comportaments de
de defensa per enfrontar-se a una situació gelosia encoberta. En aquests casos, el
que l’infant no és capaç de resoldre. comportament de l’infant és, aparentment,
de col·laboració i estima, però, a soles,
2
Davant aquest comportament, l’adult ha l’infant manifesta conductes negatives cap
d’intentar proporcionar plaers alternatius, al nadó.
adequats al desenvolupament de l’infant,
per evitar que aquest retrocedeixi en És convenient deixar que l’infant expressi
recerca de sensacions primàries ja supe- els seus sentiments sense que siguin
rades. reprimits o ridiculitzats. L’adult ha de
trobar un temps exclusiu per dedicar a
Gelosia. Pot ser provocada per la l’infant, ha d’evitar fer comparacions i ha
sensació de pèrdua d’afectivitat i d’atenció d’ajudar-lo a posar paraules a les seves
que rebia fins al moment. La causa més emocions. També, és important preparar el
freqüent és el naixement d’un nou camí per a l’arribada del nou membre
germà/germana, encara que, a vegades, la juntament amb l’escola. L’infant ha de ser
gelosia no apareix els primers mesos, sinó protagonista del nucli familiar i ha de
quan el bebè creix . També, la gelosia pot participar de les noves responsabilitats.
ser del germà/germana petit cap al gran.
Altres causes poden ser una nova parella Rabietes. Solen ser comportaments
de la mare o el pare o la infermetat d’algun colèrics (plorar, cridar, estirar-se al terra,
membre de la família que necessiti donar cosses, etc.) mitjançant els quals els
atencions especials. infants manifesten la seva frustració
davant la incapacitat que senten per no
poder fer o aconseguir allò que desitgen.
Es considera un comportament normal del
desenvolupament de l’infant durant els
primers anys, ja que en aquestes etapes
tant egocèntriques no tenen desenvolu-
pada la capacitat d’espera i volen tenir o
aconseguir allò que desitgen instantà-
niament.
L’origen sol ser un conflicte entre els
desitjos d’autonomia de l’infant i les
limitacions dels pares. Altres desencade-
nants poden ser la falta de son, la gana o la
Fotografia: enuresis.es
incomoditat d’alguna situació no habitual.
Dificultats i conflictes relacionats amb l’afectivitat infantil

3. A vegades, el llenguatge no està del tot canvis també pot provocar comportaments
desenvolupat i les rabietes són una manera difícils de gestionar.
d’expressar les seves necessitats i
sentiments. L’adult ha de preveure la Deshabituació als objectes
situació per tal d’evitar-la, intentant no propis. Són aquells que l’infant sent que
reforçar els comportaments disruptius i formen part d’ell, com poden ser el xumet,
oferint alternatives davant la negativa. un objecte per dormir, el bolquer, etc.
Segons la dependència, la pèrdua serà més
Els infants perceben amb facilitat la
o menys dificultosa. Els primers dies es
vulnerabilitat dels pares davant aquestes
manifesten emocions d’inquietud, dificul- 3
situacions, ja que moltes vegades els adults
tat per dormir, per deixar de plorar, etc.
cedeixen a les seves demandes per
diferents motius, per exemple, la por a se L’adult ha d’intentar evitar els motius
jutjats, l’autolesió o la impaciència. Davant fantàstics per deixar l’objecte i ha ser
aquesta situació s’ha de mantenir la calma conseqüent amb la decisió. Cal tenir en
per oferir un model correcte, intentar compte que no ens hem de precipitar en
desplaçar-nos a un espai més tranquil i les nostres decisions i rectificar si l’infant
esperar que acabi la rabieta per donar-li no se sent preparat per donar el pas. La
seguretat i per intentar raonar sobre el que deshabituació s’ha de treballar de manera
ha passat. coordinada entre l’escola i la família per
donar coherència a les accions dels adults i
Apagament emocional. L’entorn pot no confondre l’infant.
encendre o apagar la motivació i curiositat
de l’infant. Un entorn estressant pot Pèrdua de persones importants.
perjudicar l’estat emocional de l’infant fent Per als pares és difícil comunicar la mort
perdre o disminuint l’energia necessària d’un ésser estimat. S’ha de trobar el
per a l’aprenentatge. moment més adequat i no esperar gaire
temps. Depèn de l’edat de l’infant, però
L’apagament emocional és la resposta
abans dels 3 anys és molt difícil entendre el
patològica que pot emetre el propi cos
concepte de mort perquè encara no pot
davant aquestes situacions. Alguns proble-
entendre el significat de “per a sempre”.
mes de conducta relacionats poden ser: la
S’han d’evitar les explicacions fantàstiques
irritació, l’atenció dispersa, la falta
encara que podem deixar oberta una porta
d’interès per aprendre, etc. La pràctica
d’esperança, depenent de la religió.
regular d’exercici físic pot ajudar a l’infant
de manera global, ja que, a més d’ajudar a És important que l’infant es pugui
disminuir l’estrès, crea reserves cognitives acomiadar de la persona, encara que sigui
per al futur i els seus beneficis tenen simbòlicament. Els educadors han d’estar
efectes acumulatius. formats i preparats per contestar els
dubtes dels infants i per recolzar els
Altres situacions que poden crear conflictes
moments de dol. Els contes o el teatre
emocionals als infant poden ser la
poden ser un bon recurs per parlar del
deshabituació als objectes propis, la
tema a les escoles.
pèrdua de persones importants o casos
d’hospitalització. L’adaptació a aquests
Dificultats i conflictes relacionats amb l’afectivitat infantil

4. Hospitalització. Les malalties fan més Quines habilitats adquireix l’infant per
difícil regular les emocions. En aquestes fer front a les dificultats o conflictes
situacions, és molt important la intel·li- emocionals?
gència emocional, tant per part del malalt
con de les persones que l’acompanyen. La Mitjançant les pròpies vivències i
persona malalta es pot veure afectada per l’experiència, cada infant anirà desen-
estats emocionals que li costa superar. volupant la seva intel·ligència emocional,
Això, també afecta als familiars que han de adquirint les habilitats necessàries per
donar-li recolzament i, a vegades, són els adaptar-se a les noves situacions.
familiars els que necessiten l’ajuda emo- 4
cional. Les competències o habilitats emocionals a
desenvolupar comprenen tant l’àrea intra-
Els jocs terapèutics per disminuir l’estrès, personal com la interpersonal:
per distreure i somriure (pallassos, màgia,
música,...) són una bona opció per ajudar Consciència emocional. Conèixer les prò-
els infants. Als Estats Units, els Child Life pies emocions i les dels altres i ser capaç de
Specialist són uns professionals especia- posar-les noms, així com comprendre les
listes en jocs terapèutics per aquests casos. causes i conseqüències.
Tenen una formació específica per treballar
Autoregulació emocional. Controlar les
el món de les emocions amb infants
pròpies emocions i respondre de manera
hospitalitzats (la por al dolor, a l’entorn
apropiada.
estrany i al que és desconegut, etc.).
Autonomia emocional. Trobar l’equilibri
entre la dependència i la desvinculació
er acabar, recordem que per poder mitjançant el desenvolupament de l’auto-
ajudar als infants a desenvolupar la estima i l’adquisició de responsabilitats.
dimensió afectiva, l’adult juga un paper
Habilitats socioemocionals. Actitud
fonamental. És necessari que l’adult
d’escolta cap als altres i desenvolupar
reconegui les reaccions i els compor-
l’empatia per tal de crear vincles sans i
taments mencionats com un procés natural
perdurables.
del creixement de l’infant, que pugui
respondre sense culpabilitzar-lo i que pugui
Competència per a la vida i el benestar.
oferir-li estratègies per ajudar-lo a superar
Aprendre a crear emocions positives per
els conflictes emocionals.
construir el benestar personal i social.
Ensenyar habilitats als infants per prendre
Bibliografia
decisions i per tenir autodomini els
prepararà per enfrontar-se a decisions Prat, N. I del Rio, M. (2010): Desarrollo socioafectivo.
vitals cada vegada més complexes i difícils ALTAMAR
quan siguin adults. És important ensenyar
Hospital Sant Joan de Déu ¿Cómo educar las
als infants a tenir força interior per emociones? La inteligencia emocional en la infancia
enfrontar-se als reptes de la vida quoti- y la adolescencia. Cuadernos Faros núm. 6.
diana, a resistir obstacles i a recuperar-se i,
inclús, a sortir-ne reforçats quan la vida els Abeyà, E. i altres (2009): Emocions. Temes d’infància.
ROSA SENSAT
posi a prova.
Dificultats i conflictes relacionats amb l’afectivitat infantil