2. Els ecosistemes de la Terra
• Els ecosistemes càlids
• Els ecosistemes temperats
• Els ecosistemes freds
3. Els ecosistemes càlids
• Paisatges de clima equatorial.
• Paisatges de clima tropical.
• Paisatges de clima desèrtic.
4. Els paisatges equatorials
• Es localitzen a costat i
costat de l’equador,
entre 5 i 10º de latitud:
Àfrica central i Golf
de Guinea.
L’Amazònia a
Sudamèrica.
Indoxina a Àsia
5. Els paisatges equatorials
• Temperatures molt
elevades durant tot l’any.
• Mitjana anual 25ºC.
• No hi ha oscil.lació
tèrmica.
• Pluges molt abundants
superiors als 2000 mm
anuals.
• Tempestes diàries al
capvespre.
• Elevada humitat.
6. Ela paisatges equatorials
• La vegetació característica
és la selva o jungla.
• Boscos molt frondosos.
• Gran diversitat d’espècies.
• Arbres alts i exuberants.
• Fulles grans i molt verdes.
• Sotabosc inexistent.
• Gran reserva d’humitat.
• Pulmó de la terra.
8. Els paisatges tropicals
• Es localitzen entre 5 i
35º de latitud, sobretot
a les zones entre
l’equador i els dos
tròpics:
Amèrica Central,
Amèrica del Sud
(Brasil), sud d’Àfrica,
sud-est d’Àsia i est
d’Austràlia.
9. Els paisatges tropicals
• Temperatures força altes tot
l’any. Mitjana entre 20 i 30ºC.
• Major amplitud tèrmica,que en
les àrees equatorials, entre 5 i
10ºC.
• Precipitacions diferents segons
la zona.
• Tropical humit: precipitacions
abundants tot l’any.
• Tropical sec: precipitacions
abundants només durant una
estació a l’any (juliol-octubre).
10. Els paisatges tropicals.
• La vegetació canvia a mida que ens
allunyem de l’equador.
• A les zones de latitud més baixa: bosc
tropical.
• A les zones de latitud mitjana: la sabana.
• A les zones de latituds més altes, properes
als deserts: l’estepa.
11. Els paisatges tropicals
• El bosc tropical és
molt similar a la selva.
• Diversitat important
d’espècies: caoba,
bambú, cedre, noguera
• Frondositat, verdor i
alçada.
• Existència de
sotabosc.
12. Els paisatges tropicals.
• La sabana és la vegetació
més característica dels
paisatges tropicals.
• Arbres poc abundants i
dispersos: acàcia, baobad,
eucaliptus.
• Herbes altes i arbustos
verds durant l’estació
plujosa i secs durant la
resta de l’any.
• Plantes adaptades a resistir
la sequera: multiplicació
d’arrels subterrànies.
14. Els paisatges tropicals.
• A mesura que ens
allunyem de l’equador
l’estació de pluges és més
curta.
• La vegetació és més pobra
de fulla dura i matolls
espinosos.
• Apareixen zones de sòls
pelats.
• La sabana ha donat pas a
l’estepa.
16. Els paisatges desèrtics
• Ocupen el 15% de la
superfície continental.
• Es localitzen entorn
als tròpics, sobretot a
l’Hemisferi Nord.
• Els deserts més
coneguts es troben a
Àfrica: el Sàhara, el
d’Aràbia i el Kalahari.
17. Els paisatges desèrtics.
• Temperatures molt altes durant
tot l’any. Mitjanes entre 17 i
22ºC.
• Grans oscil.lacions tèrmiques
entre el dia i la nit, de 20 a
25ºC.
• Pluges inferiors als 250 mm
anuals.
• Sequedat extrema de l’aire.
Humitats molt baixes sobre el
20%.
• L’aire sec té gran capacitat
d’evaporació, reseca la terra i
absorbeix amb rapidesa l’aigua
de la pluja.
18. Els paisatges desèrtics.
• La vegetació és inexistent
i el sòl queda cobert de
sorra, esdevenint
totalment àrid.
• Trobem només plantes
xeròfiles, com els cactus.
• Existència d’oasis amb
palmeres datileres que fan
ombra als arbres fruiters,
al blat de moro i a algunes
hortalisses.
20. Els ecosistemes temperats
• Paisatges de clima mediterrani.
• Paisatges de clima oceànic.
• Paisatges de clima continental.
21. Els paisatges mediterranis
• Localitzats a les costes
orientals dels
continents situades
entre 30 i 45º de
latitud.
• La zona més àmplia és
la banyada per la mar
Mediterrània, que
dóna nom al clima.
22. Els paisatges mediterranis
• Temperatures suaus,
no molt fredes a
l’hivern.
• Estius força calorosos
fruit de l’entrada dels
anticiclons tropicals.
• Precipitacions escasses
a l’estiu i abundants a
la primavera i tardor.
23. Els paisatges mediterranis
• La vegetació típica és el
bosc mediterrani de fulla
perenne.
• Arbres baixos, de tronc
llenyós i fulles dures,
petites i punxagudes,
adaptades a l’estalvi
d’aigua.
• Les principals espècies
són pins i alzines.
• També s’hi desenvolupa el
matoll espinós de fulla
petita.
24. Els paisatges mediterranis
• Quan la tala, el
pasturatge o els
incendis forestals fan
desaparèixer el bosc hi
creix un matoll molt
dens amb arbres
dispersos: la garriga.
25. El paisatge mediterrani
• Quan els arbres
desaperixen i els
matolls són menys
densos, amb zones
sense vegetació,
parlem de:
la màquia.
26. Els paisatges oceànics.
• Es troben a les costes
occidentals dels continents
entre 40 i 60º de latitud.
• A l’Hemisferi Nord
comprèn la costa
occidental d’Europa i
Amèrica del Nord.
• A l’Hemisferi Sud la costa
del sud de Xile i
Argentina; la costa sud-
est d’Austràlia i Nova
Zelanda.
27. Els paisatges oceànics.
• Temperatures suaus
durant tot l’any.
• Poca oscil.lació
tèrmica.
• Pluges abundants,(més
de 1000 mm anuals)
sobretot a la tardor i
l’hivern.
28. Els paisatges oceànics.
• La vegetació típica és
el bosc caducifoli.
• Aquest bosc ocupa el
15% de la superfície
forestal del planeta
• Les principals espècies
són els roures, faigs i
castanyers.
29. Els paisatges oceànics.
• En zones de boira
persistent, humitat
molt alta i vents molt
violents hi trobem la
landa.
• Es tracta d’una coberta
de mates espinoses
sense arbres.
30. Els paisatges oceànics.
• La tala d’arbres ha fet
que es desenvolupi la
pradera en moltes
àrees.
• Grans extensions
verdes que són pastura
natural per la
ramaderia.
32. Els paisatges continentals
• Es localitza en indrets
allunyats de les masses
d’aigua, entre 40 i 70º
de latitud.
• Ocupa les terres de
l’interior d’Europa,
d’Àsia i d’Amèrica del
Nord.
33. Els paisatges continentals.
• Temperatures
extremes, molt altes a
l’estiu i força baixes a
l’hivern amb
oscil.lacions tèrmiques
de fins a 25ºC.
• Les precipitacions són
escasses i es concen-
tren bàsicament a
l’estiu.
34. El paisatge continental.
• A les zones més al
Nord, on els estius no
són tan calorosos hi
trobem la taigà o bosc
de coníferes.
• Són arbres de fulla
perenne aciculifolis.
• Les principals espècies
són els avets, el larix i
el pi roig.
36. Els paisatges continentals
• Més al sud, en zones
on les temperatures
són molt altes i les
precipitacions escasses
a l’estiu, la taigà deixa
pas a les estepes o
praderies.
• Són zones de
vegetació molt escassa
i sòls àrids.
38. Els paisatges polars i d’alta
muntanya
• Els paisatges polarss es
troben als dos extrems de
la Terra: al nord del
Cercle Polar Àrtic i al sud
del Cercle Polar Antàrtic,
a més de 70º de latitud.
• Els paisatges d’alta
muntanya es localitzen a
les zones muntanyenques
de més de 2500 m
d’altitud.
39. Els paisatges polars.
• Temperatures molt baixes,
poden arribar a –40ºC.
• Només a l’estiu són
positives, amb màximes
de 10ºC.
• Gran oscil.lació tèrmica.
• Pluja quasi inexistent i les
escasses precipitacions
que cauen són en forma de
neu.
40. Els paisatges polars.
• A l’estiu, on no hi ha
glaç, es desenvolupa
la tundra.
• Es tracta de vegetació
de molses, líquens i
flors de colors .
41. Els paisatges d’alta muntanya.
• Les temperatures són
molt baixes a l’hivern
i suaus al l’estiu.
• Les precipitacions es
redueixen a mida que
augmenta l’altitud,
però acostumen a ser
força abundants.
42. Els paisatges d’alta muntanya.
• La vegetació varia en funció de tres factors:
altitud, latitud i orientació.
• La vegetació es disposa en estatges altitudinals.
43.
44. Climes i paisatges de Catalunya
Distingim tres grans àrees climàtiques:
• Paisatge mediterrani: comarques litorals,
prelitorals i part occidental de la Depressió
Central.
• Paisatge medioeuropeu:comarques de
muntanya mitjana
• Paisatge alpí: a les zones del Pirineu
d’altitud superior a 1500m altitud.
45.
46. Paisatge mediterrani
Zona litoral humida:
• Nord del Llobregat, zones
baixes litorals i prelitorals.
• Període àrid 1 a 3 mesos.
• Precipitacions entre 650 i
800 mm.
• Hiverns suaus entre 5 i
10ºC
• Paisatge: alzinars
47. Paisatge mediterrani
Zona litoral àrida:
• Sud del Llobregat
• Període àrid de 4 mesos
• Precipitacions inferiors a
400mm
• Hiverns entorn a 10ºC
• Màquia i margalló
afavorides per la
deforestació i els incendis
forestals
48. Paisatge mediterrani
Zona interior tendència
continental:
• Zona occidental de la
Depressió Central.
• Hiverns freds i estius
calorosos.
• Precipitacions al voltant
de 300mm
• Paisatge de carrascar,
alzina menuda i clarissera
amb àrees de màquia.
49. Paisatge medioeuropeu
Zona tendència atlàntica:
• Vall d’Aran, vessant Nord
dels Pirineus i comarques
del Ripollès i Garrotxa.
• Molt humit, més de
1000mm.
• Estius calorosos i hiverns
molt freds.
• Boscos caducifolis: La
Fageda d’en Jordà.
50. Paisatge medioeuropeu
Zona tendència
submediterrània:
• Prepirineu, comarques de
La Segarra, el Solsonès, el
Moianès i a la Plana de
Vic.
• Precipìtacions 700mm
• Hiverns freds, però no
gaire llargs.
• Bosc Caducifoli: les
rouredes
51. Paisatge alpí
• Zones més altes del
Pirineu
• Hiverns molt llargs i molt
freds.
• Mesos amb mitjanes
negatives.
• Màximes anuals de 15ºC.
• Molta humitat.
• Pi negre i prats d’alta
muntanya.
