Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
Presentació utilitzada durant el seminari Escola, Motor Social realitzat a la FECC.
El seu objectiu és donar a conèixer a escoles i centres educatius les possibilitats que tenen per convertir els seus centres en motors socials de les seves comunitats, barris, municipis i comarques.
Autors: Rubén Bagüés (@rbagues) i Josep Julià (@pepjulia)
Social Pedagogy facing inequalities and vulnerabilitiesXavier Úcar
This document discusses the challenges facing social pedagogy. It argues that the focus of social pedagogy should be on empowering participants and valuing their decisions and capabilities, rather than only focusing on deficits. An effective socio-educational relationship is based on shared responsibility and sees participants as able to act upon themselves to improve their situation, not just as recipients. The objective of social pedagogy is to help and accompany people as they work to equip themselves with resources through their own processes and struggles, in order to live dignified lives.
Este documento presenta una charla sobre la historia, identidad y futuro de la animación sociocultural. Explica que la animación sociocultural ha evolucionado de varias corrientes y tiene un enfoque participativo y comunitario. También describe los ámbitos, funciones y retos de esta profesión, incluyendo la necesidad de redefinir su papel social y sus relaciones con otros profesionales a la luz de la adición de "turística" a su ámbito. El documento concluye agradeciendo la atención del público.
Presentació utilitzada durant el seminari Escola, Motor Social realitzat a la FECC.
El seu objectiu és donar a conèixer a escoles i centres educatius les possibilitats que tenen per convertir els seus centres en motors socials de les seves comunitats, barris, municipis i comarques.
Autors: Rubén Bagüés (@rbagues) i Josep Julià (@pepjulia)
Social Pedagogy facing inequalities and vulnerabilitiesXavier Úcar
This document discusses the challenges facing social pedagogy. It argues that the focus of social pedagogy should be on empowering participants and valuing their decisions and capabilities, rather than only focusing on deficits. An effective socio-educational relationship is based on shared responsibility and sees participants as able to act upon themselves to improve their situation, not just as recipients. The objective of social pedagogy is to help and accompany people as they work to equip themselves with resources through their own processes and struggles, in order to live dignified lives.
Este documento presenta una charla sobre la historia, identidad y futuro de la animación sociocultural. Explica que la animación sociocultural ha evolucionado de varias corrientes y tiene un enfoque participativo y comunitario. También describe los ámbitos, funciones y retos de esta profesión, incluyendo la necesidad de redefinir su papel social y sus relaciones con otros profesionales a la luz de la adición de "turística" a su ámbito. El documento concluye agradeciendo la atención del público.
Social Pedagogy/Social Education: academic status and challenges in EuropeXavier Úcar
This document summarizes the academic status and challenges of social pedagogy/social education in Europe. It provides historical context on the development of social pedagogy in Spain and different streams of thought that influenced its development. These include French, Anglo-Saxon, German, and Latin American influences. It distinguishes social pedagogy from social work and discusses current challenges, which include establishing it as an autonomous discipline, connecting theory and practice, clarifying its relationship to other social professions, and building new knowledge through research.
La pedagogía social en el mundo: actualidad y retos de futuroXavier Úcar
El documento presenta un resumen del discurso del Dr. Xavier Úcar en el 1er Congreso Latinoamericano de Pedagogía Social en la Universidad Autónoma de Santo Domingo. El discurso explora la complejidad de la pedagogía social en el mundo actual y los retos futuros, incluyendo la necesidad de integrar perspectivas individuales y sociales, y construir consensos entre la teoría y la práctica.
Este documento discute la importancia de enseñar a los estudiantes a "leer el mundo", es decir, comprender el contexto social y político más amplio. Cita a Freire sobre cómo la comprensión del mundo precede a la lectura de palabras. Luego plantea preguntas sobre qué significa leer el mundo en la sociedad actual, si es posible enseñar esto y cómo la pedagogía social puede contribuir al aprendizaje de esta lectura crítica del contexto global.
This document discusses social mobilization for social inclusion. It defines social cohesion as the ability of a society to successfully manage relations between individuals and groups. Social cohesion is a shared responsibility of public, private, third and informal sectors through active citizenship. The study of social mobilization has shifted from class struggle to social movements focused on organization, identity, resources and exclusion. From a social pedagogy perspective, social mobilization results from communication between mobilizers and mobilized to increase awareness of needs and opportunities. Volunteering mobilizes resources like time, skills and money, and volunteers receive knowledge, relationships and experience in return. Achieving social inclusion requires participation across all sectors through social mobilization strategies.
Teoría de la Comunidad como elección (2009)Xavier Úcar
Este documento presenta una teoría de la acción comunitaria como elección y proceso de empoderamiento. Explica que la acción comunitaria busca que las personas y comunidades tomen conciencia de sí mismas para transformarse en sujetos capaces de elegir y construir su propio destino. Describe tres niveles de conciencia que son parte del proceso de empoderamiento: la conciencia del ser, del estar y del actuar. El objetivo final es lograr un cambio comunitario y transformación social a través del conocimiento, aprendizaje y cambio de
El documento resume las principales ideas sobre la pedagogía social discutidas por expertos. Explica que la pedagogía social (1) no tiene una definición única, (2) se basa en diferentes teorías y se aplica de maneras variadas en diferentes países, y (3) existe desacuerdo sobre conceptos como sus objetivos y métodos. También identifica "trampas" como malentendidos sobre si es un método o una ciencia y sugiere que se debe ver la pedagogía social como un proceso complejo e integrado.
Socio-cultural professions in Spain: colonization, adaptation or creativity? Xavier Úcar
The document discusses socio-cultural professions in Spain and whether they arose through colonization of people's daily lives, adaptation to social problems, or creative responses to cultural changes. It notes trends like the transition to a "liquid" society, new communication technologies, globalization, and individualism that have impacted culture and politics. Socio-cultural interventions have expanded over time from addressing problems to promoting normality, and professionals' actions have become more technical.
La animación sociocultural es una profesión social dirigida a empoderar a las personas y las comunidades a través de acciones comunitarias. Es una actividad política porque busca que las personas se eduquen a sí mismas y se transformen individual y socialmente. Las administraciones públicas suelen subvencionar proyectos de animación sociocultural realizados por el tercer sector, aceptando tácitamente sus políticas sociales, aunque existe una tendencia hacia modelos más horizontales, interactivos y participativos.
El trabajador social entre la complejidad social y las profesiones de lo socialXavier Úcar
Este documento discute la complejidad de la sociedad moderna y cómo esto afecta el trabajo del trabajador social. La sociedad está cambiando de estructuras sólidas a redes fluidas influenciadas por factores como la globalización, la migración y el individualismo. Esto cambia el significado de ser social y las demandas sobre la intervención social. Los profesionales de lo social deben enfocarse en los derechos humanos y negociar expectativas de manera transparente. También es importante conectar la investigación académica con la práctica para
Methodology of participation in public spacesXavier Úcar
This document discusses methodology for participation in public spaces. It describes how participatory research was conducted in the Carmel neighborhood of Barcelona to understand how different groups use and feel about public spaces. Surveys were conducted with youth, adults, and elderly to create maps of public space functions, emotions, and visions. The participatory research team included representatives from the local government, university, and community to understand public space usage and gather proposals for improvement.
Participative research to create a Local Youth Plan and a sustainable structu...Xavier Úcar
The document outlines a participatory research project to create a Local Youth Plan for Mollet del Vallès, Spain. The plan aims to 1) create a plan to address the needs of local youth, and 2) establish a sustainable network for youth participation. Key aspects of the plan include involving local stakeholders, adapting to youth needs, and taking an interdepartmental approach. The methodology includes analyzing the current situation of youth, gathering input from youth and community groups, and establishing networks for ongoing participation and evaluation. The project engaged over 490 local youth and stakeholders.
Evaluación de proyectos de animación socioculturalXavier Úcar
El documento describe los diferentes tipos de evaluación que se pueden realizar para proyectos y procesos de animación sociocultural, incluyendo la evaluación de contexto, la evaluación de planificación, la evaluación de proceso, la evaluación de resultados, la evaluación diferida y la evaluación de impacto. También explica los diferentes instrumentos y técnicas que se pueden utilizar para llevar a cabo estas evaluaciones, como diarios de campo, entrevistas, cuestionarios y dinámicas de grupo.
Planes de desarrollo comunitario y personas mayoresXavier Úcar
El documento describe planes de desarrollo comunitario y diagnósticos comunitarios. Explica que los planes buscan mejorar la estima de los residentes por su área y favorecer la integración. Los diagnósticos comunitarios identifican variables como la población, economía y servicios de un área para guiar el desarrollo. El documento también destaca la importancia de considerar a las personas mayores y diseñar planes que satisfagan sus necesidades de vivienda, transporte, actividades y apoyo social.
De la caridad a la inclusión: modelos de acción e intervención socioeducativa...Xavier Úcar
El documento describe la evolución de tres modelos de intervención socioeducativa en Europa: 1) el modelo de la caridad se centraba en satisfacer las necesidades básicas de los pobres y marginados; 2) el modelo de justicia social buscaba la igualdad de derechos y oportunidades a través de la asistencia social y servicios; 3) el modelo de inclusión promueve la normalización e integración de todos los ciudadanos mediante un enfoque más amplio que incluye tanto la satisfacción de necesidades como el desarrollo personal.
Formación y profesionalización de la animación sociocultural en EspañaXavier Úcar
El documento describe la evolución de la animación sociocultural en España desde los años 1960 hasta la actualidad. Se detalla cómo surgieron diversas corrientes como la culturalista, del trabajo social, de la educación popular y del desarrollo comunitario que influyeron en el campo. También explica los diferentes niveles de formación requeridos para ejercer como monitor de tiempo libre, director de actividades, técnico superior en animación sociocultural y educador social. Por último, señala que la animación sociocultural se enfocará más en lo social que en lo educativo y que se contr
1. LA DIMENSIÓ COMUNITÀRIA DELS PROJECTES DE CAMÍ ESCOLAR, ESPAI AMIC: Una síntesi de les jornades Xavier Úcar Mar Dpt. Pedagogia Sistemàtica i Social Universitat Autònoma de Barcelona Maig, 2010
2. No hi ha cami cap a la llibertat, la llibertat és el cami . M. Gandhi.
3.
4. INFANTS DESCONFIANÇA ESCOLA / EDUCACIÓ ESPAIS PÚBLICS / BARRI / CIUTAT INSEGURETAT / POR Pares i comunitat Mestres
5. RESPECTE AUTONOMIA VALORS DEL CAMI ESCOLAR- EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA ESCOLA / EDUCACIÓ ESPAIS PÚBLICS / BARRI / CIUTAT INSEGURETAT / POR INFANTS Pares i comunitat Mestres Alegria de la integració Cooperació Foments de la sensibilitat ética i estética Compromís amb els bens públics Raonabilitat Responsabilitat Diàleg Coherència Educativa Generar confiànça Evitar el paternalisme
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14. ESCOLA / EDUCACIÓ ESPAIS PÚBLICS / BARRI / CIUTAT INSEGURETAT / POR INFANTS Pares i comunitat Mestres Complicitat del veïnatge Energeticament eficients Implicar la ciutadania Fer segurs els carrers Educar els conductors Educar els vianants Infants autònoms Barris habitables Integrar l’escola en la comunitat Recuperar els espais públics Fer ciutat i ciutadania Educar en valors Participar Salut