CAP A L’ESCOLA INTERCULTURAL INCLUSIVA: PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ Auxiliadora Sales Dpt. Educació, Universitat Jaume I Tortosa, 28 de març 2009
Societat del risc, la fragilitat la provisionalitat Reconeixement de la pluralitat Fragmentació social I feblesa de la solidaritat Contradiccions del projecte de la  Modernitat Poder associat a la Selecció i processament de la informació Cultura de la iconosfera Potenciació d’allò sensorial, dinàmic i emotiu Globalització de la  economia i la cultura
INCLUSIÓ Lluita contra l’exclusió Diversitat com a norma Col·laboració i participació INTERCULTURALITAT Lluita contra el racisme Diversitat com a valor Intercanvi i diàleg CULTURA DIVERSITAT EDUCACIÓ ESCOLA INTERCULTURAL INCLUSIVA
La xarxa com a metàfora: Models socials més comunitaris Noves formes d’entendre la ciutadania més enllà  dels Estats-nació Creació de xarxes de suport Per a la contra-globalització (contra-hegemònic)
 
Principis bàsics Dintre d’un procés més ampli de transformació social i cultural L’escola com a espai de participació democràtica De l’aprenentatge significatiu al dialògic La recerca del diàleg intercultural El professorat com ciutadans i ciutadanes investigadores i compromeses
La Investigació-acció com a filosofia i metodologia de desenvolupament professional i transformació comunitària Com fer el procés de canvi?
Què implica la investigació-acció La reflexió del professorat sobre la seua pràctica com a font fonamental del seu coneixement.  La creació i foment de grups de treball per a compartir experiències i construir nou coneixement (comunitats d’aprenentatge). Aquest desenvolupament professional cooperatiu com a eina per a desenvolupar el coneixement pràctic.  Permet la millora educativa des de la reflexió i el canvi conjunt de les teories implícites i les pràctiques.
Transformacions centrades a l’escola L’escola és la unitat de canvi i no el professorat aïllat. La conciència del professorat del seu paper en els processos de canvi.  Necessitat de suport extern i associació d’agents externs i interns per afavorir el procés de desenvolupament.  Utilització d’un model de procés cooperatiu de resolució de problemes.
EXEMPLES INDEX FOR INCLUSION (IQEA) Mel Ainscow Grupos de Apoyo entre Profesores. Angeles Parrilla. Universitat de Sevilla Seminari de Ciutadania Crítica per una escola inclusiva intercultural Seminari Permanent d’Innovació en l’Ensenyament Universitari (SPIEU) Projecte: La construcció de l’escola intercultural inclusiva
LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA INTERCULTURAL INCLUSIVA DES DE PROCESSOS D’INVESTIGACIÓ-ACCIÓ
Equip de Treball Auxiliadora Sales (Educació per a la diversitat. Interculturalitat) Odet Moliner (Educació per a la diversitat. Inclusió) Joan A. Traver (Perspectiva sociocomunitària. Aprenentatge cooperatiu) Rafaela García López (Ensenyament de valors i actituds) Lidón Moliner Miravet (Index for Inclusion) Isabel Ríos (Didàctica de la Llengua) Teresa Nogales (Historiadora. Relats de vida) Reina Ferrández (Metodologia educativa. Avaluació de programes) Yolanda Bernabé (Noves Tecnologies aplicades a l’Educació) Francisco Marco (Educació per a la Ciutadania) Adoración Sales García (Comunicació intercultural) Paola Ruiz (Mediació intercultural) Manel Martí Puig (Educació d’Adults) Mª José Gámez Navarro (Estudis Culturals. Publicitat) Raquel Oliver (treball de camp)
OBJECTIU DEL PROJECTE Propiciar processos de  canvi i millora  al centre, a partir de l’anàlisi realitzada per la pròpia comunitat educativa: Desenvolupar eines i processos per a la  reflexió  i la identificació de necessitats formatives. Propiciar la posta en pràctica  d’estratègies organitzatives i didàctiques  que afavorisquen la interculturalitat i la inclusió.
Procés de sensibilització del claustre Setembre- desembre Gener-febrer Març-juny Juny Priorització i planificació de les propostes de transformació Assessorament i formació per a iniciar els canvis Implementació i seguiment  dels  canvis planificats Reflexió i valoració. Propostes futures Procés d’exploració  i reflexió sobre la realitat  del centre i construcció del somni Informació i sensibilització a la comunitat educativa Inici del procés Inclusió Interculturalitat Necessitats de canvi Negociació i compromís Assemblea Guia de reflexió Entrevistes Observacions Informe  autoavaluació Comissions APRO Pla de formació Assemblea Avaluació final Trobada escoles Jornades CEFIRE
Escola CÒM ENS  ORGANITZEM Estructures i  estratègies CÒM APRENEM I ENSENYEM Interaccions I  comunicació QUI SOM Ethos de l’escola
Guía per a la construcció de l’escola intercultural inclusiva A. Com somos (com ens veiem i com ens veuen) A.1. Valors compartits A.2. Valoració positiva de la diversitat A.3. Altes expectatives B. Com ens organitzem B.1. Projecte educatiu intercultural inclusiu B.2. Lideratge inclusiu B.3. Cultura col·laborativa B.4. Temps i espais per a la reflexió i la innovació B.5. Comunicació i mediació intercultural B.6. Participació de la comunitat C. Com aprenem i ensenyem C.1. Agrupaments heterogenis C.2. Objectius i continguts curriculars per competències C.3. Metodologia participativa i cooperativa C.4 . Activitats globalitzadores C.5. Avaluació diversificada C.6. Gestió dialògica de l’aula C.7. Competències de comunicació intercultural del professorat C.8. Desenvolupament professional i comunitari
Què hem aprés?   PRIMERES CONCLUSIONS El procés de sensibilització i compromís de la comunitat ha d’agarantir que tothom entén i comparteix la proposta La recollida de dades  ha de ser exhaustiva, però àgil. Cal recollir informació reslevant i plural per a poder triangular-la i prendre decisions entre tots. L’anàlisi de la informació recollida ha de fer-se amb molta cura i amb un bona dinàmica de resolució de problemes cooperativa. El treball de les comissions mixtes és fonamental per a activar o bloquejar el pas final a l’acció. Deu d’haver un equilibri entre la representativitat i la participació assemblearia. És important donar espais i temps per anar desenvolupant les fases del procés, perquè es vagen creant les estructures i les estratègies que afavoreixen la transformació a llarg termini. L’èxit d’aquest procés depén de l’autonomia que es genera al centre per a reprendre per si mateix aquest cicle de millores continues. Es converteix en una organització que  aprén i que incorpora la capacitat de canvi en el seu funcionament habitual.
El procés continua... ACCIONS DEL PRESENT CURS INICI DE GRUPS INTERACTIUS A INFANTIL I PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA ENSENYAMENT COMPARTIT A TERCER CICLE DE PRIMÀRIA I PRIMER D’ESO ASSEMBLEES DE CLASSE ESCOLA DE MARES I PERSONAL GITANO CULTURA COL·LABORATIVA AL CLAUSTRE (murals i contes) SEMINARI FORMACIÓ I-A

Jornada Inclusió 2009

  • 1.
    CAP A L’ESCOLAINTERCULTURAL INCLUSIVA: PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ Auxiliadora Sales Dpt. Educació, Universitat Jaume I Tortosa, 28 de març 2009
  • 2.
    Societat del risc,la fragilitat la provisionalitat Reconeixement de la pluralitat Fragmentació social I feblesa de la solidaritat Contradiccions del projecte de la Modernitat Poder associat a la Selecció i processament de la informació Cultura de la iconosfera Potenciació d’allò sensorial, dinàmic i emotiu Globalització de la economia i la cultura
  • 3.
    INCLUSIÓ Lluita contral’exclusió Diversitat com a norma Col·laboració i participació INTERCULTURALITAT Lluita contra el racisme Diversitat com a valor Intercanvi i diàleg CULTURA DIVERSITAT EDUCACIÓ ESCOLA INTERCULTURAL INCLUSIVA
  • 4.
    La xarxa coma metàfora: Models socials més comunitaris Noves formes d’entendre la ciutadania més enllà dels Estats-nació Creació de xarxes de suport Per a la contra-globalització (contra-hegemònic)
  • 5.
  • 6.
    Principis bàsics Dintred’un procés més ampli de transformació social i cultural L’escola com a espai de participació democràtica De l’aprenentatge significatiu al dialògic La recerca del diàleg intercultural El professorat com ciutadans i ciutadanes investigadores i compromeses
  • 7.
    La Investigació-acció coma filosofia i metodologia de desenvolupament professional i transformació comunitària Com fer el procés de canvi?
  • 8.
    Què implica lainvestigació-acció La reflexió del professorat sobre la seua pràctica com a font fonamental del seu coneixement. La creació i foment de grups de treball per a compartir experiències i construir nou coneixement (comunitats d’aprenentatge). Aquest desenvolupament professional cooperatiu com a eina per a desenvolupar el coneixement pràctic. Permet la millora educativa des de la reflexió i el canvi conjunt de les teories implícites i les pràctiques.
  • 9.
    Transformacions centrades al’escola L’escola és la unitat de canvi i no el professorat aïllat. La conciència del professorat del seu paper en els processos de canvi. Necessitat de suport extern i associació d’agents externs i interns per afavorir el procés de desenvolupament. Utilització d’un model de procés cooperatiu de resolució de problemes.
  • 10.
    EXEMPLES INDEX FORINCLUSION (IQEA) Mel Ainscow Grupos de Apoyo entre Profesores. Angeles Parrilla. Universitat de Sevilla Seminari de Ciutadania Crítica per una escola inclusiva intercultural Seminari Permanent d’Innovació en l’Ensenyament Universitari (SPIEU) Projecte: La construcció de l’escola intercultural inclusiva
  • 11.
    LA CONSTRUCCIÓ DEL’ESCOLA INTERCULTURAL INCLUSIVA DES DE PROCESSOS D’INVESTIGACIÓ-ACCIÓ
  • 12.
    Equip de TreballAuxiliadora Sales (Educació per a la diversitat. Interculturalitat) Odet Moliner (Educació per a la diversitat. Inclusió) Joan A. Traver (Perspectiva sociocomunitària. Aprenentatge cooperatiu) Rafaela García López (Ensenyament de valors i actituds) Lidón Moliner Miravet (Index for Inclusion) Isabel Ríos (Didàctica de la Llengua) Teresa Nogales (Historiadora. Relats de vida) Reina Ferrández (Metodologia educativa. Avaluació de programes) Yolanda Bernabé (Noves Tecnologies aplicades a l’Educació) Francisco Marco (Educació per a la Ciutadania) Adoración Sales García (Comunicació intercultural) Paola Ruiz (Mediació intercultural) Manel Martí Puig (Educació d’Adults) Mª José Gámez Navarro (Estudis Culturals. Publicitat) Raquel Oliver (treball de camp)
  • 13.
    OBJECTIU DEL PROJECTEPropiciar processos de canvi i millora al centre, a partir de l’anàlisi realitzada per la pròpia comunitat educativa: Desenvolupar eines i processos per a la reflexió i la identificació de necessitats formatives. Propiciar la posta en pràctica d’estratègies organitzatives i didàctiques que afavorisquen la interculturalitat i la inclusió.
  • 14.
    Procés de sensibilitzaciódel claustre Setembre- desembre Gener-febrer Març-juny Juny Priorització i planificació de les propostes de transformació Assessorament i formació per a iniciar els canvis Implementació i seguiment dels canvis planificats Reflexió i valoració. Propostes futures Procés d’exploració i reflexió sobre la realitat del centre i construcció del somni Informació i sensibilització a la comunitat educativa Inici del procés Inclusió Interculturalitat Necessitats de canvi Negociació i compromís Assemblea Guia de reflexió Entrevistes Observacions Informe autoavaluació Comissions APRO Pla de formació Assemblea Avaluació final Trobada escoles Jornades CEFIRE
  • 15.
    Escola CÒM ENS ORGANITZEM Estructures i estratègies CÒM APRENEM I ENSENYEM Interaccions I comunicació QUI SOM Ethos de l’escola
  • 16.
    Guía per ala construcció de l’escola intercultural inclusiva A. Com somos (com ens veiem i com ens veuen) A.1. Valors compartits A.2. Valoració positiva de la diversitat A.3. Altes expectatives B. Com ens organitzem B.1. Projecte educatiu intercultural inclusiu B.2. Lideratge inclusiu B.3. Cultura col·laborativa B.4. Temps i espais per a la reflexió i la innovació B.5. Comunicació i mediació intercultural B.6. Participació de la comunitat C. Com aprenem i ensenyem C.1. Agrupaments heterogenis C.2. Objectius i continguts curriculars per competències C.3. Metodologia participativa i cooperativa C.4 . Activitats globalitzadores C.5. Avaluació diversificada C.6. Gestió dialògica de l’aula C.7. Competències de comunicació intercultural del professorat C.8. Desenvolupament professional i comunitari
  • 17.
    Què hem aprés? PRIMERES CONCLUSIONS El procés de sensibilització i compromís de la comunitat ha d’agarantir que tothom entén i comparteix la proposta La recollida de dades ha de ser exhaustiva, però àgil. Cal recollir informació reslevant i plural per a poder triangular-la i prendre decisions entre tots. L’anàlisi de la informació recollida ha de fer-se amb molta cura i amb un bona dinàmica de resolució de problemes cooperativa. El treball de les comissions mixtes és fonamental per a activar o bloquejar el pas final a l’acció. Deu d’haver un equilibri entre la representativitat i la participació assemblearia. És important donar espais i temps per anar desenvolupant les fases del procés, perquè es vagen creant les estructures i les estratègies que afavoreixen la transformació a llarg termini. L’èxit d’aquest procés depén de l’autonomia que es genera al centre per a reprendre per si mateix aquest cicle de millores continues. Es converteix en una organització que aprén i que incorpora la capacitat de canvi en el seu funcionament habitual.
  • 18.
    El procés continua...ACCIONS DEL PRESENT CURS INICI DE GRUPS INTERACTIUS A INFANTIL I PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA ENSENYAMENT COMPARTIT A TERCER CICLE DE PRIMÀRIA I PRIMER D’ESO ASSEMBLEES DE CLASSE ESCOLA DE MARES I PERSONAL GITANO CULTURA COL·LABORATIVA AL CLAUSTRE (murals i contes) SEMINARI FORMACIÓ I-A