Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliOriol Baradad
Presentació del tema 7 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliOriol Baradad
Presentació del tema 7 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososOriol Baradad
Presentació del tema 9 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariOriol Baradad
Presentació del tema 18 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
Presentació del tema 2 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososOriol Baradad
Presentació del tema 9 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariOriol Baradad
Presentació del tema 18 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
Presentació del tema 2 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
1) La membrana plasmática envuelve toda la célula y separa el interior del exterior, controlando el paso de sustancias. 2) Está compuesta principalmente por lípidos, proteínas y glúcidos que forman una estructura dinámica de mosaico fluido. 3) Tiene funciones como mantener el equilibrio interno de la célula, regular la entrada y salida de moléculas, y permitir la comunicación entre células a través de uniones.
Pico Alba es una montaña de 2.140 metros de altura. Se encuentra en la Cordillera Cantábrica, en el norte de España. Es el segundo pico más alto de la cordillera.
Este documento presenta varios lugares importantes en la vida de Jesús mencionados en los evangelios, como Belén donde nació, Nazaret donde creció, el río Jordán donde fue bautizado, el mar de Galilea donde predicó, el monte de las Bienaventuranzas donde dio el Sermón del Monte, y Caná donde realizó su primer milagro de convertir agua en vino. También menciona otros lugares como Cafarnaum, Magdala y el monte Tabor.
Este documento clasifica y describe los diferentes tipos de lípidos. Los lípidos se dividen en dos categorías principales: lípidos saponificables como ácidos grasos, lípidos simples como acilglicéridos y lípidos complejos como fosfolípidos y esfingolípidos; y lípidos no saponificables como isoprenoides, esteroides e icosanoides. Dentro de cada categoría, se especifican varios subtipos de lípidos y sus funciones principales como componentes estructurales de membranas celulares,
El documento relata los pasajes bíblicos sobre los viajes de María, José y Jesús por los caminos de Judea desde la visita de María a Isabel hasta la crucifixión y entierro de Jesús. Describe los encuentros entre María e Isabel, el nacimiento de Jesús en Belén, la visita de los pastores, Jesús en la casa de Marta y María, su llanto por Jerusalén y su camino al Calvario donde fue crucificado y sepultado.
Los ácidos nucleicos están compuestos de nucleótidos unidos por enlaces fosfodiéster. El ADN almacena y transmite la información genética en cada célula a través de sus niveles estructurales primarios, secundarios y terciarios. El ARN también está compuesto de nucleótidos pero con uracilo en lugar de timina, y existe en varios tipos como ARN mensajero, ARN de transferencia y ARN ribosómico que ayudan a regular la expresión genética y la síntesis de proteínas.
Decreto __/____, de __________, polo que se crea e regula o rexistro profesional de
socorrismo en instalacións acuáticas e espazos acuáticos naturais de Galicia.
The document discusses recommendations for providing in-water resuscitation to non-breathing victims found in the water. It states that rescuers should immediately check for breathing and perform artificial ventilation if needed, as this can improve survival rates compared to delayed resuscitation on shore. For shallow water, rescuers should give one minute of ventilations before transporting the victim. In deep water, trained rescuers can give one minute of ventilations using flotation devices, transporting while ventilating if a short swim or without ventilations if a long swim to shore. Exceptions are made for threats to safety or submersions over 15 minutes.
Este documento presenta información sobre ligamiento genético, recombinación y construcción de mapas genéticos. Explica que los genes ligados en un cromosoma tienden a segregar juntos, lo que restringe la probabilidad de combinaciones alélicas. Describe cómo la recombinación entre cromátidas no hermanas produce cuatro clases de gametos, dos mayoritarias y dos recombinantes. También cubre cómo calcular distancias de mapa genético basado en frecuencias de recombinación y cómo construir mapas ordenando loci basado en análisis
1) Thomas Hunt Morgan y sus colaboradores demostraron que los genes se disponen de forma lineal en los cromosomas y que cuando están en el mismo cromosoma se heredan como una unidad, denominándose "ligados".
2) Sin embargo, observó que el ligamiento no es completo debido a la recombinación o entrecruzamiento de cromosomas durante la meiosis, lo que genera nuevas combinaciones de genes.
3) Esto permite mapear la posición relativa de los genes a lo largo del cromosoma mediante experimentos que miden las frecuencias
El documento proporciona instrucciones sobre cómo realizar RCP (reanimación cardiopulmonar) y usar un DEA (desfibrilador externo automático). Indica colocar las manos en el centro del pecho de la víctima y dar 30 compresiones torácicas a 100 compresiones por minuto, seguidas de 2 respiraciones de rescate. También indica llamar al 112, buscar y traer un DEA, y seguir las instrucciones verbales del DEA para analizar el ritmo cardiaco y administrar descargas si es necesario.
Este documento resume los principales cambios en las Guías 2010 para la Resucitación del European Resuscitation Council (ERC) en comparación con las guías de 2005. Algunos de los cambios más importantes incluyen un mayor énfasis en compresiones torácicas de alta calidad y continuas, el uso de desfibriladores externos automáticos, y un enfoque más agresivo en el tratamiento de la parada cardíaca y el síndrome post-parada.
5. 1.1 La teoria cel·lular A partir dels postulats de Schwann (1839) i de Schleiden (1838), es va iniciar el desenvolupament de la teoria cel·lular amb els dos primers principis: “Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules; és a dir, la cèl·lula és la unitat morfològica de tots els éssers vius.” “La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se amb vida; és a dir, la cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes.” Schwann pensava que les cèl·lules es formaven per l’agregació d’orgànuls cosa que va desmentir al 1855 Virchow amb l’anunciació del tercer principi: “Les cèl·lules tan sols poden sorgir a partir d’unes altres ja existents, idea que en llatí es va expressar amb la famosa frase: Omnis cellula ex cellula, (tota cèl·lula prové d’una alta cèl·lula).
6. Als anys posteriors es van fer diversos avenços en la teoria cel·lular, com l’observació del medi intern de la cèl·lula vegetal, que va rebre el nom de protoplasma; on es distingiren dues parts: - citoplasma (part que envolta el nucli) - carioplasma (part continguda al nucli) Es va descobrir la divisió directa o amitosi (el nucli es divideix per estrangulació) i la divisió indirecta o mitosi (el nucli experimenta transformacions successives). Es va observar que durant aquest tipus de divisió es formaven uns filaments nuclears: cromosomes. Així, el concepte de cèl·lula va evolucionar. Al 1902 Sutton i Boveri van confirmar que la informació biològica resideix en els cromosomes, ara podem afegir el quart principi: “La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesis de la seva estructura i el control del seu funcionament, i és capaç de transmetre-la als descendents; és a dir, la cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels éssers vius”.
19. 1.3 El concepte de cèl·lula La cèl·lula és una estructura constituïda per tres elements: membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic (DNA). És l’estructura més simple que pot dur a terme les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. Els virus també són considerats éssers vius pel fet que són capaços de reproduir-se, però necessiten envair una cèl·lula per aconseguir-ho. En canvi, no són cèl·lules ja que no tenen citoplasma amb un conjunt d’enzims per dur a terme el metabolisme. Tenen una estructura molt més senzilla que les cèl·lules, per això, són una forma de vida acel·lular. Els virus, a causa de la seva total dependència de les cèl·lules, més que éssers vius s’haurien de considerar matèria viva. Per tant, podem dir que es troben en la frontera entre els éssers vius i la matèria inerta Cèl·lules del plex coroïdal Virus infectant una cèl·lula Cèl·lula mare
20. Les cèl·lules dels organismes unicel·lulars com els protozous, les algues i els fongs unicel·lulars també duen a terme les tres funcions vitals, com també les cèl·lules d’organismes en forma de tal·lus (fongs pluricel·lulars). En canvi, les cèl·lules molt especialitzades dels organismes pluricel·lulars han perdut la capacitat de reproduir-se, és el cas de les neurones. Neurones Fong unicel·lular de Candida albicans
21. 2-.Forma i mida de les cèl·lules2.1 La forma de les cèl·lules Les cèl·lules presenten una gran variabilitat de formes. No hi ha un prototip de cèl·lula. Moltes cèl·lules lliures tenen una membrana plasmàtica fàcilment deformable i constantment canvien de forma perquè emeten prolongacions citoplasmàtiques (pseudòpodes) per desplaçar-se i fagocitar partícules. Altres cèl·lules lliures similars tenen una forma globular, no emeten pseudòpodes. Les cèl·lules que es troben unides a altres formant teixits, si estan mancades de parets cel·lulars rígides, tenen una forma que depèn de les tensions que hi generen les unions amb les cèl·lules contigües. Les cèl·lules proveïdes de paret de secreció rígida presenten una forma molt estable. Així que la forma de les cèl·lules es troba estretament relaciona da amb la funció que duen a terme. Cèl·lula Teixit muscular Ameba
22. 2.2 Les unitats de mesura en citologia Atès que les cèl·lules tenen una ínfima mida, la unitat de mesura utilitzada per indicar les seves dimensions no és el mil·límetre, sinó el micròmetre (µm), que és la milionèsima part d’un metre. El micròmetre s’anomena de forma abreujada micra (µ). 1mm = 1000 µm Per fer referència a detalls dels orgànuls cel·lulars s’usa el nanòmetre que és la mil·lèsima part d’un micròmetre. 1 µm = 1000nm Per expressar les distàncies entre les molècules que formen les macromolècules del orgànuls cel·lulars s’utilitza una unitat encara més petita l’Angstrom (A), que és deu vegades més petit que un nanòmetre. 1nm = 10 A En citologia també s’utilitzen les unitats de massa i la més utilitzada per als orgànuls cel·lulars és el picogram; per mesurar la massa de les macromolècules s’usa el dalton o l’uma. 1 dalton = 1,66 · 10 -24 grams Per a macromolècules i petites estructures també s’utilitza l’svedberg (S).
23. 2.3 La mida de les cèl·lules La mida de les cèl·lules és extremament variable. La major part de les cèl·lules humanes mesuren entre 5 i 20 µm. Hi ha cèl·lules que duen a terme funcions especials i que necessiten una mida més gran; com ara els espermatozoides humans, els oòcits humans, els grans de pol·len i algunes espècies de paramecis. Els oòcits dels ocells són el rovell dels ous, que són cèl·lules d’una mida gran visibles a ull nu. Les cèl·lules amb més longitud són les neurones, tot i que el nostre cos cel·lular tan sols fa unes desenes de micres, les seves prolongacions axonals poden assolir en els cetacis uns quants metres de longitud. Espermatozoide El rovell d’ou és una cèl·lula de mida molt gran
24. 2.4 La relació entre mida, forma i estat de la cèl·lula Els factors que limiten l’augment de la mida de les cèl·lules són: la capacitat de captació de nutrients i la capacitat funcional del nucli. Quan una cèl·lula tridimensional esfèrica augmenta de mida, el volum augmenta proporcionalment al cub del radi, mentre que la superfície tan sols augmenta en funció del quadrat del radi. L’augment de volum de les cèl·lules no va acompanyat d’un augment de volum del nucli, ni de l’augment de la dotació cromosòmica. Dins d’una mateixa estirp cel·lular, una forma globular i una relació superfície - volum gran, generalment és característica de cèl·lules joves. Dins d’una mateixa estirp cel·lular com més petita sigui la relació volum nuclear - volum citoplasmàtic, més propera estarà la cèl·lula a la seva maduresa. La relació nucleoplasmàtica (RNP) relaciona el volum cel·lular (Vc) amb el volum del nucli (Vn).
25. 2.5 La longevitat cel·lular La durada de la vida de les cèl·lules és molt variable. Hi ha cèl·lules que tan sols duren unes 8 hores i després es divideixen, com algunes cèl·lules de l’epiteli intestinal i pulmonar. També hi ha cèl·lules que duren tota la vida de l'individu, com les neurones i les cèl·lules del teixit muscular. Els eritròcits humans perduren uns cent dies. Els orgànuls de les cèl·lules es van renovant constantment, mentre dura la vida d’una cèl·lula. Cèl·lules de l’epiteli intestinal Cèl·lules de l’epiteli pulmonar
26. 3. L’estructura de les cèl·lules L’estructura comuna a totes les cèl·lules és: - Membrana plasmàtica: constituïda per una doble capa lipídica en la qual hi ha determinades proteïnes. Les proteïnes tenen funció de receptors de membrana. - Citoplasma: inclou el medi intern líquid o citosol i unes estructures amb forma pròpia, els orgànuls cel·lulars. El conjunt d’orgànuls cel·lulars s’anomena morfoplasma. - Material genètic: constituït per una o diverses molècules filamentoses de DNA. El DNA envoltat per una membrana es diu que té nucli (cèl·lula eucariota); DNA no envoltat per membrana no tindrà nucli (cèl·lula procariota). Els bacteris són cèl·lules procariotes. La resta d’éssers vius estan formats per cèl·lules eucariotes. Cèl·lula Bacteris
27. 3.1 Estructura de les cèl·lules procariotes Estan formades per: - Membrana plasmàtica: disposa d’una coberta gruixuda i rígida per fora de la membrana plasmàtica que s’anomena paret bacteriana. - Citoplasma: més senzill que a les eucariotes. Només hi ha ribosomes i unes invaginacions o plecs interiors de la membrana plasmàtica anomenats mesosomes. - Material genètic: constituït per una sola fibra de DNA que es troba en una regió del citoplasma: el nucleoide.
28.
29. 3.2 L’estructura de les cèl·lules eucariotes Les cèl·lules eucariotes són molt complexes. Totes les cèl·lules eucariotes presenten una membrana plasmàtica molt semblant. Les estructures mancades de membrana que hi ha al citoplasma són els ribosomes, elscentrosomes i l’endosquelet i citosquelet, que està format per microtúbuls, els filaments intermedis i els microfilaments. Sistema endomembranós és el conjunt d'estructures intercomunicades i de vesícules aïllades que en deriven. S’hi distingeixen el reticle endoplasmàtic, l’aparell de Golgi, els vacúolsi elslisosomes. Els orgànuls transductors d’energia són els mitocondrisi elscloroplasts. El nucli de les cèl·lules eucariotes consta d’una doble coberta membranosa anomenada embolcall nuclear o coberta nuclear. El nucleoplasma hi ha el material genètic en forma de cromatina dispersa, i en mig d’aquesta hi ha condensacions materials anomenades nuclèols.
30. 3.3 Cèl·lules animals i cèl·lules vegetals Les cèl·lules eucariotes presenten dos tipus d’organització diferent segons si es troben constituint organismes animals o vegetals. - Cèl·lula animal. Té una membrana de secreció de mucopolisacàrids: matriu extracel·lular. Els vacúols són petits, el nucli sol ser el centre, hi ha un diplosoma format per dos centríols. També pot tenir cilis, flagels o emetre pseudòpodes. El polisacàrid en funció de reserva energètica que es troba a les cèl·lules animals és el glicogen.
31. - Cèl·lula vegetal. Presenta una paret de secreció gruixuda de cel·lulosa, un vacúol gran central que desplaça el nucli des del centre cap a un costat i també presenta plasts que emmagatzemen el polisacàrid midó, i els cloroplasts, on es duu a terme la fotosíntesis.