cxcgyuouilñ´gjhhgfn hkjk ghhgj

1. 1. L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ
27/09/20163ESO-UNITAT 11
1) Els nivells d’organització
2) La composició química dels éssers vius
3) La cèl·lula, unitat bàsica de l’ésser viu
4) La cèl·lula procariota
5) La cèl·lula eucariota
6) Els orgànuls cel·lulars
7) Els teixits humans
8) Òrgans, sistemes i aparells

2. 27/09/20163ESO-UNITAT 1
1) Els nivells d’organització
2
Anomenem nivell d’organització a cada un dels diferents
graus de complexitat en que s’organitza la matèria.
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
1) ÀTOMS
Els àtoms que es troben en els
éssers vius són els bioelements.
2) MOLÈCULES La unió dels bioelements dóna lloc a les biomolècules.
3) ORGÀNULS
Les biomolècules s’unixen i formen estructures (orgànuls)
que fan una funció concreta, com els mitocondris.
4) CÈL·LULES Les cèl·lules estan formades per un conjunt d’estructures i orgànuls, tenen una
propietat única, la vida.
5) TEIXITS
Són conjunts de cèl·lules
especialitzades que tenen un
mateix origen i acomplixen
una funció determinada.

3. 27/09/20163ESO-UNITAT 13
6) ÒRGANS
Són conjunts de distints teixits
que duen a terme una funció
específica.
7) SISTEMES I APARELLS
Els sistemes són conjunts d’òrgans semblants
que realitzen una funció i estan formats per un
mateix tipus de teixit, mentre que els aparells
són conjunts d’òrgans diferents, cada un amb
una funció i que participen en una o en diverses
funcions superiors.
8) ORGANISME
És l’ésser viu en conjunt. Hi ha de pluricel·lulars i
d’unicel·lulars (en ells el nivell cel·lular i
d’organisme coincidixen).

4. 27/09/20163ESO-UNITAT 14
Nivell atòmic
Nivell molecular
Aigua
Proteïna
Nivell cel·lular
Nivell de teixit
Nivell d’òrgan
Nivell d’aparell
Nivell d’organisme
Nivell de sistema
Els nivells d’organització del cos humà

5. 27/09/20163ESO-UNITAT 1
2) La composició química dels éssers vius
5
A) BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES
2) SALS MINERALS
La unió dels bioelements dóna lloc a les biomolècules, que poden ser:
Estan presents tant en la matèria viva com morta, són l’aigua, els
gasos i les sals minerals.
1) AIGUA
L’aigua és la substància més abundant en els éssers vius, a més
realitza varies funcions com la de transport, regulador tèrmic, etc.
Són un conjunt de substàncies que
apareixen dissoltes en forma d’ions
(Na+, K+, Cl-, Ca2+, etc.) o en forma
de cristalls com el carbonat de calci
(CaCO3). Tenen moltíssimes
funcions, com intervenir en la
contracció muscular, l’impuls
nerviós, la formació dels ossos, etc.

6. 27/09/20163ESO-UNITAT 16
Estan presents només en la matèria viva, són 4:
glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
Activitats 1 i 2 de la pàgina 7
B) BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES
• Glúcids, estan formats per 1 monosacàrid (com la
glucosa), per la unió de 2, formant un disacàrid (com
la sacarosa) o per molts, formant un polisacàrid
(com el glicogen o la cel·lulosa). Poden tenir funció
energètica (com la glucosa) o estructural (com la
cel·lulosa).
• Lípids, són molt variats i poden tenir funció
energètica (com els greixos) o estructural (com els
fosfolípids o el colesterol).
• Proteïnes, es formen per la unió de molts
aminoàcids. Fan nombroses funcions, com el
transport d’oxigen (hemoglobina) o la defensa front a
infeccions (anticossos).
• Àcids nucleics, es formen per la unió de mol
nucleòtids. Tenen la funció de contenir la informació
genètica i transmetre-la de generació en generació.
Un exemple és l’ADN.

7. 27/09/20163ESO-UNITAT 1
3) La cèl·lula, unitat bàsica de l’ésser viu
7
Els éssers vius poden estar formats per 1 o varies cèl·lules:
1) UNICEL·LULARS
La cèl·lula és la unitat amb vida més senzilla capaç de
realitzar les funcions de nutrició, relació i reproducció.
• És la unitat morfològica dels éssers vius, ja que tots els éssers vius estan formats per una o
més cèl·lules.
• És la unitat fisiològica dels éssers vius, ja que la cèl·lula és capaç de realitzar les tres funcions
vitals: nutrició, relació i reproducció.
• És la unitat genètica i d’origen, ja que totes les cèl·lules provenen, per divisió, d’altres cèl·lules.
Constituïts per una sola cèl·lula. Són unicel·lulars
tots els organismes del regne Moneres (bacteris),
alguns del regne Protoctists (tots els protozous i
moltes algues) i alguns del regne dels Fongs.
2) PLURICEL·LULARS
Constituïts per moltes cèl·lules. Trobem
éssers vius pluricel·lulars en el regne
Protoctists (algues), Fongs, Plantes i
Animals.
Activitats 3 i 4 de la pàgina 8
Els humans som animals i per tant, pluricel·lulars. Tenim uns 100 bilions de cèl·lules quan som
adults. Uns 200 tipus de cèl·lules diferents, de forma, de mida i de funció.
http://learn.genetics.utah.edu/content/cells/scale/

8. 27/09/20163ESO-UNITAT 18
Espermatozoide.
Amb flagel.
Cap  3 mm.
Glòbul roig.
Bicòncau.
 8 mm.
Cèl·lula muscular.
Fusiforme.
 10 mm.
Cèl·lula epitelial.
Aplanada.
 0,2-15 mm.
Leucòcit.
Esfèric.
 12-15 mm.
Cèl·lula connectiva.
Arredonida.
 0,5-20 mm.
Neurona.
Estrellada. Fins
diversos cm de
longitud.
Òvul. Arredonit.
 1000-2000 mm.
1 mm = 0,000001 m
1 nm = 0,000000001 m

9. 27/09/20163ESO-UNITAT 19
1) LA NUTRICIÓ CEL·LULAR
LES FUNCIONS VITALS EN LES CÈL·LULES
La nutrició cel·lular és el conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la
matèria i l’energia necessàries per a dur a terme les funcions vitals.
La cèl·lula pren nutrients de l’exterior què, una vegada dins de la cèl·lula, experimenten una
sèrie de processos químics anomenats metabolisme cel·lular, i pot ser de 2 tipus:
A) CATABOLISME B) ANABOLISME
Consistix en la transformació de substàncies
orgàniques complexes (1) , riques en energia,
en compostos més menuts i simples (2). En
estes reaccions s’obté energia (3), que és
utilitzada per la cèl·lula per a sintetitzar noves
molècules.
Són reaccions de tipus constructiu. Consistix en la
transformació de substàncies menudes i simples
(1) en substàncies orgàniques complexes pròpies
de la cèl·lula (3). En estes reaccions cal utilitzar
energia (2).
1 2 3 1 2 3

10. 27/09/20163ESO-UNITAT 110
2) LA RELACIÓ CEL·LULAR
La relació cel·lular permet a les cèl·lules recollir informació del medi on viuen i comunicar-se
amb altres cèl·lules.
3) LA REPRODUCCIÓ CEL·LULAR
La reproducció cel·lular és el procés pel qual una cèl·lula mare es dividix i origina noves
cèl·lules, anomenades cèl·lules filles.
• En organismes unicel·lulars la divisió cel·lular
suposa l’aparició de nous individus idèntics als
progenitors. Augmenta el número d’individus.
• En organismes pluricel·lulars la
divisió cel·lular suposa un augment en
el número de cèl·lules de l’organisme
(creixement) o la renovació d’alguna
part perduda o danyada.
Activitats 5 i 6 de la pàgina 9

11. 27/09/20163ESO-UNITAT 111
4) La cèl·lula procariota
Correspon sempre a éssers vius unicel·lulars (regne Monera) i
és més menuda que la cèl·lula eucariota. Té 3 trets diferencials:
1. Té el material genètic lliure al citoplasma, per tant no té nucli.
2. Només té com als ribosomes (sintetitzen proteïnes) com a
orgànuls.
3. La membrana plasmàtica està envoltada per una paret
cel·lular que protegix la cèl·lula.
1. Membrana plasmàtica
2. Paret cel·lular
3. Cromosoma bacterià
4. Ribosomes
1
2
3
4
Alguns bacteris presenten una coberta externa, la
càpsula bacteriana, i també poden tenir apèndixs per
moure’s, com els cilis o els flagels.

12. 27/09/20163ESO-UNITAT 112
Ocular
Lents
Preparació
Font de llum
Microscopi electrònic
Font d’electrons
Preparació
Electroimants
Ocular
Microscopi òptic
Llegir SABER MÉS pàgina 10 “Els microscopis”
Fins 1.000 augments. Fins 1.000.000 d’augments.

13. 27/09/20163ESO-UNITAT 113
Microscopi electrònicMicroscopi òptic
Parameci ParameciSang Sang
Bacteris LlevatsLlevats Bacteris
Imatges de cèl·lules amb els dos tipus de microscopis

14. 27/09/20163ESO-UNITAT 114
Doble capa de fosfolípids i proteïnes que envolta la cèl·lula, la
protegix i regula l’entrada i eixida de substàncies. També
conté colesterol intercalat i glúcids en la part externa.
Les cèl·lules humanes són eucariotes, és a dir, tenen el
material genètic dins d’un nucli. Totes tenen 3 estructures:
1) MEMBRANA PLASMÀTICA
2) CITOPLASMA
Espai de l’interior cel·lular
entre la membrana
plasmàtica i el nucli, està
format per un líquid
(citosol), una estructura
(citoesquelet) i es troba
ple d’orgànuls.
5) La cèl·lula eucariota
Proteïna
Fosfolípids

15. 27/09/20163ESO-UNITAT 115
3) NUCLI Estructura esfèrica amb els elements següents:
a) Embolcall nuclear.- doble membrana
que envolta el nucli, té molts porus.
b) Nucleoplasma.- líquid del nucli.
c) Cromatina.- és l’ADN associat a
proteïnes. Quan la cèl·lula es va a dividir
en condensa per formar cromosomes.
d) Nuclèol.- format per ARN i proteïnes,
intervé en la formació dels ribosomes.
Activitats 7, 8 i 9 de la pàgina 11
Cromosomes
Nuclèol
Cromatina

16. 27/09/20163ESO-UNITAT 116
Són estructures que es troben al citoplasma, no totes les cèl·lules humanes tenen els mateixos,
ni en el mateix número, dependrà de la seua funció. Els més importants són:
1) MITOCONDRI
Té doble membrana i és on té lloc la respiració cel·lular,
mitjançant la qual obtenim l’energia dels nutrients,
consumim oxigen i produïm diòxid de carboni i aigua.
6) Els orgànuls cel·lulars
2) VESÍCULES
Sacs membranosos que emmagatzemen substàncies
de reserva o de rebuig. Algunes vesícules (els
lisosomes) digerixen substàncies.

17. 27/09/20163ESO-UNITAT 117
5) RIBOSOMES
Partícules no membranoses formades per ARN i
proteïnes. Poden trobar-se soles o adherits al
RER. Realitzen la síntesi de proteïnes.
3) RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)
Conjunt de sacs membranosos, que pot ser rugós (RER, si
té ribosomes), llavors la seua funció és de magatzem i
transport de proteïnes o llis (REL, si no en té), llavors la
funció és de síntesi, magatzem i transport de lípids.
RER
REL
4) APARELL DE GOLGI
Conjunt de sacs membranosos que
acumula substàncies provinents del
RE, i les secreta o dirigix cap al lloc
de la cèl·lula on han d’anar.
6) CENTROSOMA
Format per dos cilindres de
proteïnes anomenats centríols.
Participen en l’organització del
citoesquelet i regulen el
repartiment dels cromosomes
en la divisió cel·lular.

18. 27/09/20163ESO-UNITAT 1
4) Els teixits humans
18
A) TEIXITS EPITELIALS
Formats per cèl·lules polièdriques, que formen capes i estan molt juntes. Hi ha 2 grups:
Un teixit és l’associació de cèl·lules especialitzades que realitzen una funció.
1) EPITELIS DE REVESTIMENT
Recobrixen i protegixen superfícies internes o externes del cos.
Poden tenir 1 o varies capes de cèl·lules: Alguns exemples:
Epiteli de revestiment
Endoteli
Es classifiquen en 4 tipus: epitelials, connectius, musculars i nerviós.
Mucoses
• Epidermis.- són moltes capes de cèl·lules que formen la part
externa de la pell.
• Mucoses.- són capes de cèl·lules que recobrixen les parets
d’òrgans que comuniquen amb l’exterior.
• Endoteli.- normalment d’una sola capa de cèl·lules i que
recobrixen els vasos sanguinis i el cor.
Epidermis

19. 27/09/20163ESO-UNITAT 119
2) EPITELIS GLANDULARS
Són el teixits que formen les glàndules. La seua funció és secretar substàncies. Poden ser:
• Exocrines.- secreten substàncies a l’exterior o a l’interior de cavitats del cos amb un conducte.
Alguns exemples: les glàndules sebàcies, les glàndules sudorípares o el fetge.
• Endocrines.- secreten substàncies (hormones) directament a la sang, sense conducte.
Exemple la glàndula tiroide que secreta l’hormona tiroxina.
• Mixtes.- fan les dos coses alhora. Exemple el pàncrees, que secreta hormones a la sang (com
la insulina) i enzims digestius a l’intestí prim.
Epiteli glandular
Glàndula sebàcia Pàncrees
Activitat 14 de la pàgina 15

20. 27/09/20163ESO-UNITAT 120
Epitelis de revestiment
Epidermis
Mucoses
Endotelis
Epitelis glandulars
Glàndula sebàcia
Glàndules mixtes
Glàndules endocrines
Pàncrees
Hipòfisi
Glàndules exocrines
Els teixits epitelials

21. 27/09/20163ESO-UNITAT 121
B) TEIXITS CONNECTIUS
És el teixit que connecta altres teixits. Constituïts per 3 parts: cèl·lules, fibres (col·lagen i
altres) i una substància intercel·lular (matriu). Hi ha diversos tipus:
4) TEIXIT CONJUNTIU
Es troba entre altres teixits i entre els òrgans, i
els unix. Forma els tendons i lligaments.
2) TEIXIT ADIPÓS
Les cèl·lules (adipòcits) estan plenes de greix,
tenen funció de reserva energètica, protecció i
aïllant tèrmic.
3) TEIXIT CARTILAGINÓS
Les cèl·lules (condròcits) elaboren una
matriu sòlida i flexible. Forma els cartílags de
les articulacions, nas, tràquea, orelles, etc.
1) TEIXIT OSSI
Les cèl·lules (osteòcits) fabriquen una matriu
sòlida formada per sals minerals de calci i fòsfor.
Forma els ossos.
Molts científics consideren la sang un teixit
connectiu, en el que les cèl·lules són els glòbuls
rojos i blancs, la matriu és el plasma i no té fibres.
Activitat 15 de la pàgina 15
1
3
2
4
5) TEIXIT SANGUINI
5

22. Teixit conjuntiu
27/09/20163ESO-UNITAT 122
El teixits connectius
Teixit ossi
Osteòcit
Teixit adipós
Adipòcit
Teixit cartilaginós
Condròcit
Teixit sanguini

23. 27/09/20163ESO-UNITAT 123
C) TEIXITS MUSCULARS
És el teixit format per cèl·lules allargades (miòcits o fibres
musculars) que són responsables de la contracció i la
relaxació muscular. Hi ha de 3 tipus:
1) TEIXIT MUSCULAR LLIS
• Els miòcits tenen 1 sol nucli.
• La seua contracció és involuntària.
• Es troba a les parets dels vasos sanguinis, tub
digestiu, etc.
2) TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT
• Els miòcits tenen molts nuclis. El citoplasma té aspecte
estriat.
• La seua contracció és voluntària.
• Forma els músculs esquelètics, com el bíceps.
3) TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC
1
3
2
• Els miòcits estan units en forma de xarxa, tenen 1 sol nucli.
El citoplasma té aspecte estriat
• La seua contracció és involuntària.
• Forma el múscul del cor.
Activitat 16 de la pàgina 15

24. 27/09/20163ESO-UNITAT 124
El teixits musculars
Teixit muscular estriat
Múscul
esquelètic
Molts nuclis
Bíceps
Teixit muscular llis
Un sol nucli
Vasos sanguinis
Teixit muscular cardíac
Cor
Un sol nucli

25. 27/09/20163ESO-UNITAT 125
D) TEIXIT NERVIÓS
La seua funció és rebre i transmetre informació per l’organisme. Hi ha 2 tipus:
1) NEURONES
Tenen forma d’arbre, tenen 3 parts: cos cel·lular, dendrites
i axó. Transmeten els impulsos nerviosos.
2) CÈL·LULES DE LA GLIA
Són cèl·lules acompanyants de les neurones, les protegixen
i alimenten.
1
Cos cel·lular
Dendrites
Axó

26. 27/09/20163ESO-UNITAT 126
Neurones
Teixit nerviós
Neurona
Cos cel·lular
Dendrites
Axó
El teixit nerviós
Cèl·lules de la glia
Cèl·lula de Schwann
Astròcit
Nutrients
Mielina

27. 27/09/20163ESO-UNITAT 127
Un òrgan és un conjunt de teixits que funcionen de manera coordinada per a realitzar una
funció concreta, anomenada acte.
Un sistema està format per òrgans d’estructura semblant que duen a terme diverses funcions.
(vore diapositiva següent)
5) Òrgans, aparells i sistemes
Un aparell està format per òrgans d’estructura diferent que realitzen coordinadament una o
diverses funcions.
A) APARELLS I SISTEMES IMPLICATS EN LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Aparell digestiu
Aparell respiratori
Sistema circulatori sanguini
Aparell excretor urinari

28. 27/09/20163ESO-UNITAT 128
Teixit adipós
Teixits del cor
Teixit conjuntiuTeixit muscular
Teixit epitelial de revestiment
Un òrgan, el cor, format per diversos teixits.

29. 27/09/20163ESO-UNITAT 129
B) APARELLS I SISTEMES IMPLICATS EN LA FUNCIÓ DE RELACIÓ
Sistema muscular Sistema esquelètic Sistema nerviós Sistema endocrí
Aparell locomotor C) APARELLS IMPLICATS EN LA FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ
Aparell reproductor masculí Aparell reproductor femení
Activitats 17 i 18 de la pàgina 17

30. 27/09/20163ESO-UNITAT 130
Activitats de la unitat 1
A. Pàgina 7: 1 i 2
B. Pàgina 8: 3 i 4
C. Pàgina 9: 5 i 6
D. Pàgina 11: 7, 8 i 9
E. Pàgina 12: 10 i 11
F. Pàgina 15: 14, 15 i 16
G. Pàgina 17: 17 i 18
H. Vocabulari, inclou en la llibreta la definició de 5 conceptes de la unitat,
pots triar entre: nivell d’organització, cèl·lula, teixit, òrgan, sistema,
aparell, nutrició cel·lular o reproducció cel·lular
I. Activitats de síntesi, ho tens en una fotocòpia lliurada pel professor