SlideShare a Scribd company logo
1 of 60
Viatge a Florència
Cultura i Civilització
Martí Castellarnau i Oriol Nogueras
Cultura i Civilització / 2n d’ESO
Nom i cognom: Grup:
Viatge a Florència
Índex
Introducció................................................................................... 4
Calendari i temporització............................................. 5
Allotjament................................................................................. 6
Pisa .............................................................................................. 7
Firenze.............................................................................................. 8
Gimcana a Florència............................................................. 10
Assassinat al Duomo – Firenze 1478........................... 33
Galeria dell’Accademia....................................................... 37
La Piazza della Signoria...................................................... 39
Galeria degli Uffizi................................................................. 45
Bolonya............................................................................................ 50
Sette Segreti (più uno).......................................................51
Viatge a Florència
4
Esperem que aquest viatge us generi un munt de vivències i records inoblidables i que amb el
temps, el tingueu present a la memòria. Com tota gran pel·lícula, que té la seva banda sonora,
ens agradaria que la pel·lícula que serà per vosaltres aquest viatge, també vagi acompanyada
de música que us ajudi a fixar millor les experiències que visqueu i us hi afegeixi color i alegria.
Per una banda, amb el QR que veieu a l’esquerra, podreu escoltar una Playlist de Spotify amb tot
un conjunt de cançons mítiques de la música italiana, per a que amaneixin les vostres pas-
sejades, els dinars estirats en qualsevol parc, o l’estada al càmping. Per altra, us deixem un QR
que també us porta a una altra llista de Spotify però que, en aquest cas, és una llista participa-
tiva de tot Segon d’ESO, on podeu posar les cançons que hagin de ser importants per vosaltres
durant aquest viatge. La idea és que, entre tots, creeu la melodia d’aquesta vivència única!!!!
QR Cançons italianes Llista participativa
INTRODUCCIÓ
Després de molts anys, Súnion torna a Florència. Aquest viatge és producte de la il·lusió dels
vostres consellers, de l’estima per l’art i la cultura que caracteritzen la nostra escola, i també de
l’esforç i la dedicació que, des de fa anys, vosaltres, els alumnes de Segon d’ESO, dediqueu a fer
el projecte al voltant del Renaixement i el seu bressol, Florència. Per tant, en el fons, és un premi
a tots aquells que us han precedit i que com vosaltres, han viscut el Renaixement a través de
tantes i tantes làmines, de tantes hores de feina i que, ara, vosaltres, gaudireu per primer cop
visitant aquesta magnífica ciutat.
A banda de conèixer la capital de la Toscana, la recerca del pressupost més econòmic possible, i
els entrebancs de gestió de darrera hora, faran que iniciem el nostre camí per la ciutat de Pisa.
Tot seguit, ens dirigirem amb autocar cap a Florència, on passarem 2 dies i mig, gaudint de la
ciutat i també de la convivència. Per acabar, per completar el nostre viatge, aprofitarem per fer
una visita breu a l’emblemàtica ciutat de Bolonya, centre de la regió de l’Emília-Romanya. En
l’endemig de tot aquest recorregut, moltes passejades, molta cultura, molts gelats, i també molta
feina, ja sabeu com les gastem a Segon d’ESO!!!!!
Hora/
Dia
Diumenge 21 Dilluns22 Dimarts23 Dimecres24
8:00
Sortida dissabte
20 maig 20:00h
ESMORZAR
Preparar DINAR I ENDREÇA
Desplaçament a Florència
ESMORZAR
Preparar DINAR I ENDREÇA
Desplaçament a Florència
ESMORZAR
Preparar
SOPAR
9:00
PISA
10:00
GIMCANA
PER FLORÈNCIA
PISCINA
i
CÀMPING
11:00
BUS A
FIRENZE
12:00
BUS A
BOLONYA
13:00
DINAR
i
ACOLLIDA
CÀMPING
14:00 DINAR
15:00
SETTE
SEGRETI
BOLONYA
16:00
PISCINA
i
CÀMPING
17:00
18:00
PISCINA i DUTXES PISCINA i DUTXES
19:00
Vol BLQ-BCN:
22:50h
ArribadaBCN:
00:30h
20:00
SOPAR
SOPAR i ENDREÇA
SOPAR, ENDREÇA
i EQUIPATGE
21:00
22:00
JOC de NIT JOC de NIT
23:00
DINAR
U
f
f
i
z
i
U
f
f
i
z
i
U
f
f
i
z
i
U
f
f
i
z
i
S
i
g
n
o
r
i
a
S
i
g
n
o
r
i
a
S
i
g
n
o
r
i
a
S
i
g
n
o
r
i
a
A
c
c
a
d
e
m
i
a
A
c
c
a
d
e
m
i
a
A
c
c
a
d
e
m
i
a
A
c
c
a
d
e
m
i
a
D
u
o
m
o
D
u
o
m
o
D
u
o
m
o
D
u
o
m
o
Viatge a Florència
5
CALENDARI I TEMPORITZACIÓ
Tot i que sovint hi ha imprevistos, i tractant-se del primer cop que fem el viatge segur que n’apa-
reixeran, aquí teniu una planificació aproximada dels horaris i les activitats que realitzarem
durant el viatge. Com ja us hem explicat, canvis forçats per la companyia aèria ens han obligat
a fer el desplaçament d’anada amb autobús. Per tant, la sortida la farem des de Súnion el dis-
sabte 20 de maig a les 20h. Malgrat aquest canvi de darrera hora, la tornada sí que la farem
amb avió, des de Bolonya, el dimecres dia 24 de maig. Tenim l’arribada prevista a les 00:30h
(ja del dijous!!!), a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat. No patiu, l’endemà podreu dormir, no us
convoquem a l’Escola fins les 15h.
Viatge a Florència
6
ALLOTJAMENT
L’allotjament a Florència es troba a uns 4 quilòmetres de la ciutat, sobre la mateixa riba del riu
Arno. Es tracta del càmping HU Firenze , que disposa d’unes instal·lacions enormes on podrem
allotjar-nos en els bungalows. En aquests bungalows haureu de fer vida autònoma, tenen cuina
i, per tant, un cop us haguem proporcionat una compra bàsica, us haureu de fer vosaltres matei-
xos els esmorzars, els dinars i els sopars. No patiu, tot plegat ho tindreu pautat en un altre dos-
sier, “un dossier de càmping”, que us ajudarà a organitzar-vos en el bungalow, repartir tasques,
i també fer les receptes que us proposem.
El càmping té un petit supermercat, on només hi comprarem el pa, alguna cosa puntual o que
hàgim oblidat. La totalitat del menjar l’obtindrem fent una gran comanda a un supermercat
proper a la ciutat, ens portaran la compra fins el càmping, i la repartirem per bungalows.
Com podeu veure al plànol, el càmping compta també amb uns banys comunitaris, un restau-
rant, un bar, i uns espais lúdics, amb dues piscines entre altres coses.
Per anar cap al centre, i tornar després cap a l’hotel, ho fa-
rem amb autocars que ens ha reservat la nostra agència de
viatges. El trajecte no s’allarga més de 20 minuts.
Mapa i piscina de les instal·lacions del càmping
Pisa
7
Aquí, a Pisa, comença el vostre viatge i, per tant, es comença a fer realitat allò que porteu mesos
esperant; un viatge que esperem que, tant per a vosaltres com per a nosaltres, sigui del tot inobli-
dable. Després d’un llarg recorregut en autocar, arribem a una de les ciutats més icòniques de la
toscana italiana. És coneguda mundialment per la inclinació de la seva torre, ubicada a la Piazza
dei Miracoli juntament amb el Duomo, el Baptisteri i el Camposanto. Tot el conjunt arquitectònic
va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1987.
La història de Pisa es remunta a l’època romana, tot
i que el debat sobre els seus orígens i primers pobla-
dors encara és vigent. El que sí que podem determi-
nar és que va ser durant l’edat mitjana quan va asso-
lir major esplendor, entre els segles XII i XIII. Durant
aquest període, es convertí en una potència maríti-
ma important amb una gran flota de vaixells i una
economia pròspera, obtenint grans beneficis comer-
cials després de la Primera Croada. A inicis del segle
XV, la ciutat va caure sota el domini florentí.
Precisament, d’aquesta primera etapa d’esplendor medieval en són els bells edificis que con-
formen la Piazza dei Miracoli i que podrem veure al llarg del matí d’avui. La catedral de Pisa, el
Duomo, dedicat a Santa Maria Assumpta, és una obra cabdal de l’estil romànic pisà i testimoni
del prestigi i riquesa aconseguits per la república de Pisa. El seu campanar, la cèlebre Torre de
Pisa inclinada, s’ha convertit en l’emblema mundial de la ciutat. Aquesta torre, formada per vuit
nivells decorats amb arquets cecs és un altre exemple del romànic particular que es desenvolupà
a la ciutat, i la seva inclinació és a causa d’una combinació d’elements geològics i de construcció.
El Baptisteri de Pisa, de base romànica i acabat amb elements d’estil gòtic, és un dels més reco-
neguts del món i el més gran d’Itàlia. El darrer edifici de la plaça és el Camposanto, un cementiri
monumental a l’interior del qual podem trobar fins a 600 làpides, sarcòfags romans i frescos del
segle XIV. El conjunt arquitectònic de la plaça esdevé un dels referents artístics més destacats
del període medieval. Abans de marxar, cal recordar que la ciutat també va ser escenari de les
teories d’un dels grans científics de la història, Galileo Galilei, propulsor de la revolució científica
que va canviar la concepció del món sencer.
Ara sí, toca gaudir d’una passejada per aquesta plaça emmurallada i embadalir-se per les mera-
velles d’una ciutat que va eclipsar l’Europa mediterrània occidental durant l’inici de l’edat mit-
jana.
PISA
Duomo de Pisa
Activitat
Una de les fotografies més populars en visitar Pisa és la de turistes aguantant la
torre i jugant amb la perspectiva. Us proposem el repte, per grups naturals, de
millorar les versions que tots tenim al cap i buscar una fotografia original i
divertida que sorprengui. Quan la tingueu, adjunteu-la a través del codi QR.
Viatge a Florència
8
Després d’una espera tan llarga arribem, per fi, a la nostra ciutat estimada, Firenze. Aquest
viatge posa punt i final a un projecte immersiu sobre el Renaixement a Florència i el Vaticà
i no se’ns acut millor manera de concloure aquesta experiència que fer-ho trepitjant els mateixos
carrers per on van caminar Michelangelo, Leonardo da Vinci, Dante, Brunelleschi i tants d’altres.
Durant dos dies ens endinsarem a la città sull’arno, tot coneixent-ne les places, els edificis més
emblemàtics, passejant per la riba del riu i fent un gelat davant d’algunes de les obres d’art més
importants de la història. Podrem veure de primera mà els originals del David de Miquel Àngel
i de les pintures El Naixement de Venus i La Primavera de Botticelli, ens hipnotitzarem amb la
colossalitat de la cúpula de Brunelleschi i del Duomo i arribarem a copsar fins al detall els re-
lleus de la Porta del Paradís de Ghiberti. Però el més rellevant de tot, és que puguem gaudir tots
junts d’aquesta experiència meravellosa i única de la millor manera possible, que a cada minut
siguem capaços de guardar en el nostre record uns instants que, d’una manera més o menys
visible, sempre perduraran en la nostra memòria.
Fotografia panoràmica de Florència des de l’església San Miniato. Octubre 2022.
Però… i abans del Renaixement què? Fem una petita història de Florència prèvia a l’arribada del
Quattrocento. Després de dur a terme aquest projecte us heu convertit en uns experts del Re-
naixement i de la ciutat que el va veure néixer, Florència. És per això que us portem una petita
introducció a la seva història abans del sorgiment d’aquest moviment artístic i intel·lectual que
va canviar la concepció del món sencer.
La ciutat de Florència té els orígens en l’època romana, concretament va ser fundada el 59 aC
amb el nom de Florentia a la ribera del riu Arno, durant el període que es coneix com el primer
triumvirat. És cert que alguns historiadors parlen d’un possible assentament protoromà (etrusc)
en la mateixa ubicació, però de manera generalitzada s’agafa la data de la fundació romana com
a inici de la història de la ciutat.
En un primer moment, va ser concebuda com un assentament militar per a soldats veterans,
però ràpidament es convertí en una ciutat comercial i la població va créixer de manera signi-
Firenze
Firenze
9
ficativa. Les úniques restes conservades d’aquest període són les de l’amfiteatre romà del segle
II dC. Els seus arcs, avui encara visibles, han quedat incorporats a les façanes del carrer Via de
Bentaccordi, molt a prop de la Basílica de Santa Croce.
Després del pas dels romans, i durant els seus inicis a l’edat mitjana, la ciutat va viure en una
crisi fruit de les guerres entre els ostrogots i els bizantins. No fou fins a la conquesta de la ciutat
per part de Carlemany al segle VIII que Florència va començar a estabilitzar-se. És cert que la
ciutat sempre ha estat escenari de lluites internes, conspiracions i intents de dominació, com
les que trobem al segle XIII en els enfrontaments entre els gibel·lins, partidaris de l’emperador
germànic, i els güelfs, defensors del papa de Roma i vencedors d’aquesta disputa.
Així i tot, la ciutat es va anar
convertint en una de les més
poderoses i pròsperes d’Europa,
sobretot gràcies al negoci dels
banquers, com a prestadors de
diners, i al sector tèxtil. El fet
que la seva moneda, el florí,
esdevingués una de les més co-
titzades i populars del comerç
internacional, i sumant-hi el
desenvolupament dels gremis,
sobretot el de la llana, van acabar fent de Florència una potència mercantil de primer ordre
durant l’edat mitjana.
És en aquest context de progrés econòmic que la ciutat va veure com la genialitat es manifestava
amb la seva més gran esplendor. Durant més de tres segles, del XIII al XVI, i sota el mecenatge
dels Mèdici, la ciutat va ser un prodigi en totes les formes de creativitat. Les característiques
d’aquest moviment, que es coneixeria com a “El Renaixement”, van representar l’obertura al
món. Un dinamisme controlat que obligava els artistes a fonamentar en el passat clàssic les se-
ves tècniques d’expressió artística.
Al llarg del segle XV, la capital de la Toscana va tenir un paper fonamental en el desenvolupa-
ment de l’arquitectura i la pintura renaixentista, convertint-se en el puntal artístic d’Europa. En
un vessant més intel·lectual, va impulsar el creixement d’un moviment intel·lectual vinculat a
l’escola neoplatònica amb personalitats com Pico della Mirandola que van propulsar un canvi
de paradigma al Vell Continent.
D’aquesta manera, Florència es convertiria en el bressol de la cultura moderna d’Europa. Totes
les arts hi eren representades: poesia, escultura, pintura, arquitectura, gravat, etc. Amb artistes
importants com Dant, Maquiavel, Da Vinci, Donatello, Rafael, Giotto, Miquel Àngel, Brunelles-
chi, Botticelli, Perugino, i molts d’altres.
Avui en dia, la ciutat encara respira aquest aire d’esplendor del passat i el seu casc antic conserva
intacta la coherència arquitectònica renaixentista dels carrers i els edificis, a banda de preservar
en els seus museus algunes de les obres d’art més destacades de la història de l’art. Per aquest mo-
tiu, el centre històric va ser declarat per la UNESCO el 1982 Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Il·lustració de Florència de 1493
Viatge a Florència
10
GIMCANA A FLORÈNCIA
Arriba el moment d’endinsar-se per les places i carrers, pels racons més destacats i amagats de la
ciutat de Florència a través d’una gimcana. Aquesta activitat us ha de permetre gaudir de Firenze
sense presses ni corredisses, ja que teniu temps de sobres. A poc a poc i a través de cada prova, po-
dreu anar descobrint curiositats i dibuixant un passeig pel seu barri antic. Aprofiteu aquesta opor-
tunitat única per conèixer la ciutat del Renaixement i deixeu-vos endur per les seves meravelles.
Al llarg del dia d’avui, i acompanyats del vostre grup natural, haureu de recórrer Florència se-
guint els punts que teniu marcats en el mapa. A cada parada teniu una petita activitat o rep-
te a resoldre, trobareu les indicacions en aquest dossier. Com que no tenim guies, a cada punt
on arribeu, un de vosaltres haurà de fer de guia, haurà llegir el text que explica quina és la
història d’aquell espai. Aquest guia de cada activitat, que anireu rotant entre tots els membres
del grup, l’haureu d’anotar a cada activitat en aquest dossier. El mapa també el podeu obrir al
vostre mòbil amb la versió de Google Maps a través del codi QR, de manera que us serà més fà-
cil orientar-vos. Si observeu el mapa, veureu que tots els punts estan numerats (coincideix amb
el número de l’activitat a desenvolupar) i que també hi apareix el punt de sortida i el d’emer-
gència, indicats en color lila i vermell. En cas de qualsevol incidència ens podeu trucar al nú-
mero que veieu al mapa, i ens trobarem a la Piazza della Repubblica (punt d’emergència SOS
en vermell), us deixem l’enllaç QR en vermell, que us dirigeix automàticament en aquest punt.
Mapa de la gimcana
SOS - 1ra Part
Punt final
SOS
0034608056475
ATENCIÓ!!!!! Com que la gimcana s’allarga fins després de dinar, hem dividit les proves en dues
parts, una primera que heu de fer abans de dinar i són tots aquells punts que es troben a la
banda dreta del riu Arno, en color lila. Al llarg del matí, dinar inclòs, heu de passar per tots
aquells punts que es troben al cantó de la ciutat on ens ha deixat l’autobús. No són gaire lluny els
uns dels altres, de manera que podeu anar amb calma i buscar un lloc còmode per dinar i des-
cansar una estona. Recordeu que durant aquesta primera part de l’activitat, el punt d’emer-
gència és la Piazza della Repubblica, que podeu trobar obrint el QR de color vermell.
Firenze
11
Cada grup natural començarà amb el punt del mapa que tingui el seu número de grup, és a dir,
que el grup 1 començarà per l’activitat 1, el grup 2 amb el punt 2 del mapa, i així successivament.
Després podeu anar seguint els números amb ordre. Els grups 14, 15 i 16 començaran per l’acti-
vitat 1, 2 i 3 respectivament, ja que només hi ha 13 activitats en la primera part de la gimcana.
Aneu amb compte perquè a l’activitat 1 heu d’entrar en una església que tanca a les 12.30 h.
La segona part és la que correspon als punts del Ponte Vecchio i a la riba esquerra del riu
Arno, assenyalats de color vermell. Aquest sector de la ciutat s’ha de fer després de dinar, ja
que l’última prova de la gimcana és el punt de trobada final on ens reunirem tots. En el cas de
qualsevol incidència durant aquesta part de l’activitat, ens trobem directament al final de la
gimcana. És molt important ser puntuals a l’hora d’acabar el recorregut.
ATENCIÓ!!!!!!! Ens trobarem a les 16.30 h al darrer punt de la gimcana de la tarda, Piazzale
Michelangelo, que també podeu ubicar obrint el QR de color lila!!!!!
1 — CHIESA DI OGNISSANTI
Atenció!!!! l’església només obre fins les 12.30h!!!!!
L’església de San Salvatore di Ognissanti és un temple franciscà fundat a mitjan segle XIII per
l’ordre dels Umiliati, un moviment espiritual laic que va començar com una associació de tre-
balladors que havien triat viure voluntàriament en la pobresa i la penitència; més endavant es
convertirien en orde monàstic tot seguint la Regla de Sant Benet. A l’interior es pot apreciar el
Crocifisso di Ognissanti, una pintura al tremp sobre fusta del 1315 atribuïda a Giotto, l’arquitecte
del famós campanile de la catedral de Florència.
L’hem escollit com un dels punts de la nostra gimcana perquè a
l’interior hi trobem enterrades algunes de les personalitats relle-
vants de l’època, com Sandro Botticelli i membres de la família
Vespucci.
Els Vespucci van ser una de les nis-
sagues nobles més destacades de
Florència que van participar activa-
ment de la vida política de la ciutat,
sent uns grans aliats dels Mèdici. En
l’àmbit artístic, es convertiren en me-
cenes de Botticelli i Ghirlandaio, motiu
pel qual trobem obres d’aquests pintors
a l’interior de l’església. Sou capaços de trobar-les?
Alguns dels membres més destacats de la família són Amerigo i Simone-
tta Vespucci. Amerigo fou un navegant florentí que va treballar al servei
delregnedePortugalidelaCoronadeCastella,onvatenirunpaperdesta-
catenlaconquestad’Amèricailasevaidentificaciócomuncontinentnou.
Per aquest motiu, es va utilitzar el nom d’Amèrica en honor seu com a ma-
nera per designar el Nou Món. Simonetta, nascuda a la família Cattaneo,
Crocifisso di Ognissanti de Giotto.
Retrat femení ideal (retrat de
Simonetta Vespucci com a
nimfa). Obra de Sandro Botti-
celli del segle XV. Actualment
al Museu Städel de Frankfurt.
Alumne guia: 		
1a PART
Viatge a Florència
12
L’activitat d’aquest punt de la gimcana consisteix a ubicar en
el dibuix de la planta de l’església que teniu a continuació
les tombes de la família Vespucci i de Sandro Botticelli. Per
poder-ho fer, haureu d’entrar a l’interior de l’església i fixar-vos
bé en tots els detalls, aprofiteu per contemplar les pintures de
Botticelli, Ghirlandaio i Giotto que trobareu al llarg de l’esglé-
sia. Recordeu que només s’hi pot accedir fins a les 12.30h, no
us entretingueu gaire i no la deixeu per al final!
Planta de l’església d’Ognissanti.
2 — CHIESA SANTA MARIA MAGGIORE
Santa Maria Maggiore és una església d’estil romànic i gòtic de les més antigues de la ciutat
i, sovint, de les que passa més desapercebuda. Apareix documentada des del segle X, però els
historiadors afirmen que, amb una estructura diferent, potser té els seus orígens a l’època llom-
barda al segle VIII. En el seu interior, va allotjar algunes obres d’important renom, com El Tríptic
Carnesecchi de Panicale i Masaccio o dues obres del mateix Botticelli, El Martiri de Sant Sebastià i
La lamentació sobre el Crist mort amb sants.
Podríem continuar parlant sobre Botticelli, però el que ens ha portat aquí
és una llegenda que, avui dia, encara no té una explicació clara. És la his-
tòria d’un bust de marbre que sobresurt en una de les parets exteriors
de l’església, coneguda popularment com la Berta. Però, qui era la Berta?
I per què hi ha un cap de marbre sortint de la paret d’una església?
Les llegendes populars expliquen que el dia 16 de setembre de 1327, en
una de les finestres de l’església, una dona anomenada Berta treia el cap
i contemplava plàcidament l’anar i venir de la gent pels carrers. De sobte,
i de manera inesperada, va veure passar un grup de guàrdies empenyent
Cecco d’Ascoli, un poeta, metge i astròleg medieval que havia estat em-
presonat per bruixeria i condemnat a la foguera. Els guàrdies el portaven
a estira-i-arronses, i tot i que el bruixot amb prou feines s’hi resistia, ana-
va suplicant i demanant aigua perquè tenia molta set. “Necessito beure
una mica aigua!” exclamava el detingut. La Berta, amb una certa ironia i
condescendència, va burlar-se’n i en feu mofa tot dient: “Si beus aigua no
cremaràs (Se beve, non brucerà più)”. El mag, en escoltar les seves paraules,
es va girar cap a la finestra i li digué “I tu mai més no trauràs el cap d’aquí
(E tu non leverai più la testa di lí)”. Llavors, per art de màgia, la finestra es
va anar encongint fins a desaparèixer i deixà atrapat a la paret de l’esglé-
sia, per sempre més, el cap de la Berta.
adoptà el cognom Vespucci després de casar-se amb un membre d’aquesta família. La seva bellesa la
convertí en una de les muses més destacades d’artistes renaixentistes com Botticelli, el qual la va fer
servir d’inspiració en obres com El naixement de Venus. La seva mort prematura als vint-i-dos anys,
per una suposada tuberculosi, encara mitificaren més la seva figura.
El martiri de Sant Sebas-
tià de Botticelli. Avui en
dia conservat al museu
Gemäldegalerie de Berlín.
Alumne guia: 		
Activitat
Firenze
13
Segurament, Michelangelo Buonarroti va passar milers de vegades per aquesta plaça, sobretot
durant la seva estada al Palazzo Medici Riccardi. Des de les finestres del palau podia observar
com la gent anava i venia pels carrers de la ciutat que el va convertir en un dels artistes im-
mortals de la història de l’art. Per aquest motiu, arriba l’hora d’home-
natjar aquest personatge i utilitzar una de les tècniques de l’artista
florentí i aplicar-la al segle XXI, el trompe-l’œil.
Si ho recordeu bé, el trompe-l’œil és l’efecte en una obra pictòrica en
el qual es creen il·lusions òptiques a partir de recursos com el clar-
obscur, la perspectiva i l’escorç. Miquel Àngel va emprar aquestes ei-
nes en les seves pintures de la Capella Sixtina. L’activitat consistirà a
actualitzar aquesta tècnica i aplicar-la a la fotografia. Tots nosaltres
hem vist alguna vegada enganys fotogràfics, és a dir, imatges que
juguen amb la perspectiva i generen falses realitats, com per exemple
les fotografies de la gent aguantant la Torre de Pisa.
Els rumors de Florència expliquen altres històries i llegendes
sobre el perquè d’aquest bust a Santa Maria Maggiore, però
cap és tan convincent com la que acabem de narrar. Després
de conèixer aquesta història, us toca intentar trobar el cap
de la Berta en alguna de les parets exteriors de l’església i
fer-vos una fotografia assenyalant el seu rostre. Com sem-
pre, heu d’adjuntar-la a l’enllaç QR que teniu a continuació.
Cap de la Berta.
3 — PIAZZA DI SAN LORENZO
La Piazza di San Lorenzo és un dels espais més concorreguts de la Florència, gràcies a la seva cèn-
trica ubicació. És molt probable que aquests dies la creueu diverses vegades, motiu pel qual cal
conèixer algunes de les particularitats d’aquest indret.
En primer lloc, tenim l’església de Sant Llorenç amb la façana inacabada, una de les més grans i
antigues de la ciutat. És el sepulcre de tots els membres principals de la família Mèdici, enterrats
a la Cappelle medicee, i es considera la primera església plenament renaixentista. La plaça també
té funcions de mercat i assentament de venedors en volant, que daten des del segle XV.
Seguidament, l’altre aspecte que observem només arribar a la plaça és l’escultura sedent de Gio-
vanni dalle Bande Nere o Joan de Mèdici. Obra escultòrica encarregada per Cosme I de Mèdici per
honorar la figura del seu pare, un condottiero italià que prestava els seus serveis militars al papa
Lleó X. A la mort del Papa, Joan de Mèdici incorporà a la seva insígnia, en senyal de dol, unes
bandes negres, d’aquí el seu apel·latiu de Giovanni dalle Bande Nere.
Envolta la plaça tot d’edificis i palaus que pertanyien a algunes de les famílies més importants
de la ciutat, com el Palazzo Medici Riccardi, primera residència de la família a Florència les habi-
tacions de la qual van allotjar a personalitats com Llorenç el Magnífic o Miquel Àngel.
Fugint de la crítica de Pere
Borrell del Caso, 1874.
Alumne guia: 		
Activitat
Activitat
Viatge a Florència
14
Es tracta que amb el grup natural, penseu una fotografia de vo-
saltres a la plaça i que hi apliqueu aquestes il·lusions òptiques.
Intenteu ser originals i no anar a la primera opció! Tenim ganes de
sorprendre’ns amb les vostres habilitats. Un cop la tingueu, l’ad-
junteu a l’enllaç QR. Si aneu curts d’idees, fixeu-vos en l’exemple
de trompe-l’œil de la Torre de Pisa, o bé podeu fer una recerca per
internet i trobareu milers d’exemples per inspirar-vos.
Trompe-l’œil amb la
Torre de Pisa.
4 — PIAZZA DELLA REPUBBLICA
Benvinguts a la Piazza della Repubblica, punt d’emergència d’aquesta primera part de la gimcana
i un dels centres neuràlgics de la ciutat de Florència des dels seus inicis. De fet, aquest és el lloc on
es creuaven el cardo i el decumanus de l’antiga Florentia, per tant, on hi havia el fòrum, la plaça
pública i centre polític de la ciutat. Durant l’edat mitjana, la ciutat va començar a poblar-se molt
densament i aquesta plaça, que era menys d’un terç de l’actual, va acollir el Mercato Vecchio, amb
els edificis de la beccheria (venda de carn) i la loggia del pesce (llotja de peix). Al voltant d’aquests
dos edificis, hi havia denses fileres de parades i botigues que venien productes de tota mena.
No serà fins al segle XIX, amb l’anomenat Risanamento (rehabilitació), que es farà una remodela-
ció per adoptar la forma que veiem avui en dia. El Risanamento és un període de la segona meitat
del segle XIX en el qual el centre històric de Florència va patir dràstiques modificacions seguint
les exigències econòmiques i socials del moment. Després de la transformació, i havent-se con-
vertit en una plaça gran i ampla, van començar a instal·lar-s’hi cafès que servirien de lloc de
trobada d’artistes i d’estudiosos de les avantguardes.
Com ja sabeu, un dels grans autors del període medieval va ser Giovanni Boccaccio, escriptor i
humanista que, conjuntament amb Dant i Petrarca, es considera el pare de la literatura italiana.
La seva obra més coneguda és el Decameron, que se situa a la Florència de 1348, assotada per la
pesta que s’estenia per Europa. Deu joves, 7 dones i 3 homes, es retiren a una vila als afores de
la ciutat, fugint de l’epidèmia. Durant deu dies (d’aquí el títol de l’obra) i amb la finalitat de dis-
treure’s, cadascú havia de contar diàriament una història, fet que suposa un total de 100 relats.
La majoria connecten amb la tradició popular amb un predomini de l’erotisme, però sobretot hi
destaca l’enginy dels personatges per portar a terme amb èxit els seus propòsits, molts cops d’ín-
dole llicenciosa. D’aquesta manera, la mentalitat medieval basada en la preocupació pel pecat
i en el sentiment de culpa queda superada per una
visió joiosa i plaent de l’existència.
La vostra activitat consisteix a pensar i gravar una
nota de veu amb un relat inventat per vosaltres, a
pur estil del Decameron. Ara bé, de la mateixa mane-
ra que van fer els artistes avantguardistes a inicis del
segle XX, cal que aquest relat sigui sobre les vivències
d’un dia a la Florència del futur d’un grup natural de Un conte del Decameró, de John William Waterhouse, 1916
Alumne guia: 		
Activitat
Firenze
15
Súnion de Segon d’ESO en el seu viatge, l’any 2375. Busqueu un racó tranquil de la
plaça i penseu com seria. El relat ha de tenir plantejament, nus i desenllaç, per
això teniu un requadre per escriure les idees principals. Un cop ho tingueu clar,
graveu una nota de veu amb la participació de tots els membres del grup i la
pengeu a l’enllaç QR. Sigueu ben imaginatius!
• Plantejament:
• Nus:
• Desenllaç:
5 — DIAVOLO DE GIAMBOLOGNA
A la cruïlla entre la Via dei Viecchietti i Via degli Strozzi, en una de les cantonades de l’antic Pa-
lazzo Vecchietti, hi trobem l’escultura del Diavolo de Giambologna. Sou capaços de veure-la?
Més enllà d’aquesta ubicació estranya, què hi fa un petit diable obscè i burlesc en una de les
vies més transitades de la ciutat? La peça va ser encarregada al segle XVI a Joan de Bolonya,
també conegut com a Giambologna, un dels artistes més destacats del seu temps que visqué
sota el mecenatge de la família Viecchietti i, després, dels Mèdici. També és l’escultor de la
Font de Neptú que es troba a Bolonya.
Desgranarem, breument, la història que envolta aquesta escultura.
Cal situar-se l’any 1245, en plena edat mitjana, quan un frare dominic,
Pere de Verona (Sant Pere Màrtir), feia un sermó al Mercato Vecchio,
desaparegut a finals del segle XIX per fer lloc a l’actual Piazza della
Repubblica. En mig de la predicació del frare, va aparèixer un miste-
riós cavaller vestit de negre i damunt d’un cavall vigorós va sembrar
el pànic entre els assistents. Pere de Verona va reconèixer que era
l’encarnació del diable i va fer el senyal de la creu com a símbol de
protecció i de fe. Davant d’aquest gest, el cavaller es va veure obligat
a retrocedir i va desaparèixer en una nuvolosa de sofre just on avui
trobem l’estàtua de Giambologna.
Retrat de Joan de Bolonya rea-
litzat per Hendrick Goltzius
Alumne guia:
Viatge a Florència
16
Una de les obres més conegudes de Giambologna és El rapte de les Sabi-
nes, una peça que situem dins de l’estil artístic del manierisme, desen-
volupat durant la segona meitat del cinquecento, és a dir, la part final
del Renaixement. El manierisme és un moviment artístic que va néixer
amb l’objectiu d’imitar la maniera com havien treballat grans artistes
del Renaixement, això feia que els pintors pintessin a “la manera” de
Rafael, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel... I d’aquí en sorgeix el nom.
Ràpidament, aquest estil comença processos de recerca i experimenta-
ció que l’allunyaran de les característiques renaixentistes.
El rapte de les Sabines és una peça escultòrica acabada el 1582 que forma
part de la col·lecció de la Loggia dels Lanzi a la Piazza della Signoria i que
podeu aturar-vos a veure-la en passar-hi. L’activitat en aquest punt és
fer una fotografia imitant, de la manera més fidel pos-
sible, El rapte de les Sabines entre tres membres del grup i la resta heu d’imitar
El diavolo. Per tant, en una sola fotografia heu d’aparèixer-hi tots els integrants
del grup natural (excepte el que faci la fotografia). Intenteu buscar un espai per
fer-ho amb comoditat i que no hi passin cotxes. Pengeu la fotografia al codi QR.
El rapte de les Sabines
6 — VIA DE CAIZAIUOLI
La Via dei Calzaiuoli és un dels carrers més cèntrics i coneguts de Florència, els baixos dels edificis
són plens de botigues de tota mena i, segurament, al llarg de la gimcana l’heu creuat diverses ve-
gades. Els turistes omplen els quatre-cents metres de llargada gairebé cada dia de l’any. De punta
a punta, aquesta via uneix el centre polític i religiós de la ciutat; a l’extrem més proper a l’Arno
trobem la Piazza della Signoria amb el Palazzo Vecchio com a edifici més emblemàtic i símbol del
govern polític de la ciutat, a l’altre extrem ens apareix majestuosament la Piazza del Duomo amb
la catedral de Santa Maria del Fiore, amb la imponent cúpula, i el Battistero di San Giovanni.
Arribats en aquest punt de la gim-
cana és un bon moment per fer una
paradeta i anar a buscar un deli-
ciós gelat florentí. En qualsevol de
les gelateries que trobareu al llarg
del carrer us podreu delectar amb
alguns dels gustos més sorpre-
nents i bons d’aquesta ciutat. Espe-
cialment, si sou capaços de trobar
la gelateria que té en el seu interior
una cascada de xocolata desfeta! Via de Caizaiuoli
Alumne guia: 		
Activitat
Activitat
Firenze
17
7 — CASA DI DANTE
Us trobeu davant d’aquest museu. És un edifici inaugu-
ratalsegleXXis’aixecaapartird’edificacionsmedievals.
La tradició popular atribueix en aquest lloc el naixement
d’un poeta florentí, pare de la literatura italiana. Aquest
poeta va escriure que havia nascut sota del Oratorio dei
Buonomini di San Martino, a pocs metres d’aquest lloc.
L’actual edifici mostra reproduccions de documents i
objectes de l’època, de la vida del poeta i de la seva obra
magna, la Divina Comèdia. És en aquests carrers on l’au-
tor va conèixer el seu gran amor Beatrice Portiari i, segons expliquen les llegendes, on es van
trobar per primera vegada.
Casa di Dante
Llegiu aquest sonet. A través dels seus versos podreu descobrir a quin poeta ens referim i el se-
cret que s’amaga en el terra d’aquesta plaça.
Delante de esta casa, aquí en Florencia,
a Beatriz sus ojos descubrieron.
Ningún amor pidió tanta paciència
ti amo, amore mío, se dijeron.
En el suelo que en amante pisaba
al ver finalitzar el mes de agosto
leyendas cuentan que Beatriz bañaba
ilusionada del amante el rostro.
Gracias a esa agua en la piedra puesta,
Hallaron del poeta, entre portales,
Intacta conservada aquella muestra.
Encuentra en estos versos la respuesta.
Racompón el nombre en las iniciales.
Inunda el suelo y la cosa està hecha.
• A quin poeta ens referim? Justifiqueu-ho a partir dels versos anteriors.
Tal i com us explica el poema, busqueu en algun indret de la plaça, el rostre immor-
talitzat de Dant. Si voleu pistes, rellegiu el poema unes quantes vegades, i potser
esbrineu on pot ser. Quan la trobeu, feu-ne una foto i carregueu-la al codi QR!!!
Alumne guia: 		
Activitat
Viatge a Florència
18
Aquesta petita església del segle XIII, una de les més antigues de la ciutat, l’envolta un dels mis-
teris romàntics més emocionants de la història, el Dant i Beatriu. Són diversos els motius que
vinculen l’autor de la Divina Comèdia i la seva musa i enamorada en aquest edifici romànic del
centre de la ciutat. Intentarem desgranar tots els elements del misteri entre aquests personatges!
El primer que cal saber és que la casa de Dant es trobava a pocs metres d’aquesta església, per
tant, és de suposar que Santa Margherita dei Cerchi era el lloc de culte habitual del poeta flo-
rentí. De fet, es creu que va ser l’església on es casà amb la seva esposa Gemma Donati, amb qui
estava compromès des dels dotze anys.
Aquest petit temple romànic no només fou escenari del casament de Dant, sinó que per damunt
de tot es considera el lloc on el poeta va conèixer la seva musa Beatrice, de qui se n’enamorà per-
dudament. Si entreu a dins del temple i us hi fixeu bé, trobareu una placa a sota un altar que diu:
8 — CHIESA DI SANTA MARGHERITA
DEI CERCHI
“sotto questo altare Folco Portinari
costrui la tomba di famiglia.
L’8 giugno 1291 vi fu sepolta
Beatrice Portinari”
Sovint, la gent diposita flors o missatges en aquest sepulcre on, popularment, es creu que hi ha
enterrada Beatriu. Però és certa aquesta història? Pel que se sap fins avui, en aquesta tomba hi ha
les restes de la família Portinari, la de la protagonista de la nostra activitat i podríem esperar que
les seves despulles descansessin amb les dels seus familiars. Altrament, Beatrice s’havia casat
amb Simone dei Bardi i, per tant, seguint els costums de l’època el més probable és que el seu cos
descansi a la tomba de la família del seu marit, al claustre de l’església de Santa Croce.
Encara que és poc probable que a Santa Margherita dei Cerchi hi hagi enterrat el cos de la musa
de Dant, la història i el mite que es tracta del lloc on es van trobar per primera vegada ha perdu-
rat fins als nostres dies. A vegades, la força del que volem creure és més potent que la realitat! I
és que, qui no s’ha enamorat caminant per alguns dels carrers de Firenze...?
En els versos del Cant XXX del Purgatori de la Divina comèdia, Dant Alighieri escrivia:
Dante i Beatriu de Henry Holiday, 1884.
“Sovra candido vel cinta d’uliva
Donna m’apparve, sotto verde manto
Vestida di color di fiamma viva”
“Sota càndid vel coronat d’oliva,
m’aparegué una dama, en mantell verd,
Vestida de color de flama viva”
Alumne guia:
Firenze
19
L’activitat d’aquest punt de la gimcana consisteix a reproduir l’escena de la troba-
da entre Dant i Beatriu a la porta exterior de l’església. Si us cal inspiració us podeu
fixar en els quadres que trobareu a l’interior de l’edifici i que representen aquesta
escena. Graveu un vídeo d’aquest moment tant màgic amb vosaltres com a ac-
tors i actrius i el pengeu a l’enllaç QR que teniu a continuació. És el moment de
demostrar les vostres habilitats interpretatives. Tota aportació d’originalitat serà benvinguda!
9 — CHIESA DI ORSANMICHELE
“Firenze fui il centro di una così grande cultura perché fu la sede delle maggiori libertà che erano
allora possibili”.
Aquestes paraules són d’una crònica de mitjan segle XIV escrita per Giovanni Villani, la Nuova
Cronica. El llibre pretén ser un recull dels fets contemporanis i la història de Florència que el seu
autor no va veure acabat. En aquest fragment, Villani ens mostra com Florència ja era concebuda
com un centre cultural en l’època i ho relaciona amb les llibertats que tenien els seus ciutadans,
sobretot comercials.
Cal tenir present que les Arts, en aquell moment, eren enteses com a gremis comercials, una
manera medieval organitzada de totes les activitats econòmiques de la ciutat: comerç, finances,
indústria manufacturera i artesania. A Florència, el primer gremi que es formà és el de Calimala
al segle XII, dedicat al comerç exterior i importació de productes tèxtils. Al llarg de l’edat mitja-
na, aquestes organitzacions gremials es convertiren en centres de veritable poder i van influir
molt en la política florentina de l’època.
Segurament, us estareu preguntant per què us expliquem tot això sobre els gremis i les arts
de Florència, doncs resulta que l’església que teniu al vostre davant, l’església d’Orsanmichele,
va ser construïda originàriament per ser un mercat de cereals i gra, però els gremis florentins
la convertiren en l’església de les Arts de Florència. De fet, a la façana exterior podeu observar
catorze estàtues dels escultors florentins més importants de l’època, dedicades als patrons dels
gremis que conformaven les Arts.
En el dia d’avui, podem veure unes rèpliques
a l’exterior de l’església, ja que les originals
es troben conservades en museus. Original-
ment, només tres de les estàtues eren fetes
de bronze, les dels tres gremis més rics: Arte
del Cambio, Arte della Lana i Arte di Calima-
la (o dei Mercatanti), ja que el bronze costava
fins a deu vegades més que la pedra; la resta
eren fetes de marbre. En el moment de cons-
truir les rèpliques i, buscant una uniformi-
tat estètica de totes les estàtues, algunes ori-
ginals de pedra es van reproduir amb bronze. L’interior de l’església d’Orsanmichele
Alumne guia: 		
Activitat
Viatge a Florència
20
En aquest punt de la gimcana haureu de desenvolupar dues activitats:
• La primera consisteix a identificar les diverses estàtues que conformen el conjunt escul-
tòric de les façanes d’Orsanmichele. Ajudant-vos dels plafons informatius que teniu a cada
cantonada, heu de poder determinar: quin sant trobem representat, i l’escultor de l’obra.
Per ajudar-vos, us donem la informació a l’inici de cada façana, així només haureu d’identifi-
car quins ítems corresponen a cada escultura.
Escultures façana 1
Escultures façana 2
Sant: 		
Artista: 		
Sant: 		
Artista:
Sant: 		
Artista:
Escultures: Sant Tomàs – Sant Lluc – Sant Joan Baptista
Artistes: Lorenzo Ghiberti – Giambologna – Andrea del Verrochio
Escultures: Sant Jordi – Sant Pere – Quatre Sants Coronats – Sant Felip
Artistes: Donatello – Nanni di Banco – Brunelleschi
Sant: 		
Artista:
Sant: 		
Artista:
Sant: 		
Artista:
Sant: 		
Artista:
Activitat
Firenze
21
Escultures façana 3
Escultures façana 4
Sant: 		
Artista:
Sant: 		
Artista:
Sant: 		
Artista:
Escultures: Sant Mateu – Sant Eligi – Sant Esteve
Artistes: Ghiberti – Nanni di Banco
Escultures: Mare de Déu de la Rosa - Sant Jacopo – Sant Joan Evangelista – Sant Marc
Artistes: Donatello – Pietro di Giovanni Tedesco – Nicolo di Pietro Lamberti – Baccio de Montelupo
Sant: 		
Artista:
Sant: 		
Artista:
Sant: 		
Artista:
Sant: 		
Artista:
• La segona part us servirà per conèixer una mica més els gremis i les arts de
Florència, heu d’establir a quin gremi correspon cada escut, si era una art
major o menor i quin tipus d’activitat comercial desenvolupava.
El codi QR us enllaçarà a un article on apareix la informació necessària dels
gremis per resoldre l’activitat.
Viatge a Florència
22
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat: 			
Gremi o Arte: 			
Art menor o major: 		
Activitat:
Firenze
23
10 — MERCATO DEL PORCELLINO
La Loggia del Mercato Nuovo, anomenada així per distingir-la del Mercato Vecchio, també es co-
neix amb el sobrenom de Loggia del Porcellino. En aquesta activitat anirem desgranant tots els
misteris i curiositats que guarda aquest edifici del centre de Florència.
En un primer moment, aquesta loggia va ser construï-
da al segle XVI sota les ordres de Cosme I de Mèdici
per acollir als comerciants de sedes, teles i objectes
preciosos; avui en dia acull, sobretot, paradetes de
souvenirs.
Està formada per vint columnes compostes i vuit pi-
lars de pedra decorats amb nínxols i tabernacles que
s’alcen sobre una base de pocs esglaons. Aquests ele-
ments de suport sostenen arcs de mig punt i voltes de
creueria amb una clau de volta decorada. Al pis supe-
rior, en el seu origen, hi estaven guardats els arxius notarials de la ciutat.
Si hem tingut sort i és un dia sense botigues, podreu veure al terra del
centre de la loggia l’anomenada Pietra dello scandalo, una pedra que re-
produeix a mida natural una de les rodes del carroccio, un altar de gue-
rra de quatre rodes on s’hissava l’estendard de la ciutat. El carroccio, sím-
bol de la República de Florència, es col·locava just sobre la pedra i servia
de punt de trobada de totes les tropes florentines abans de cada batalla.
Malgrat la seva història, avui en dia, la loggia és coneguda per Il Porceli-
no, nom amb el qual es coneix popularment la font en forma de senglar
situada en una de les bandes del mercat. Aquesta escultura és una rèplica de bronze d’una origi-
nal del segle XVII feta per Pietro Tacca que, alhora, s’inspirava en una còpia romana de marbre
d’una original del període hel·lenístic. De fet, l’estàtua de marbre fou transportada de Roma pels
Mèdici a Florència i la podreu veure a la Galleria degli Uffizi. Segons les fonts històriques, Ferran
II de Mèdici va decidir convertir l’estàtua en una font i ubicar-la a la loggia del Mercato Nuovo el
1640. La font tenia una funció ben pràctica, subministrar aigua als comerciants situats sota les
arcades d’aquest edifici.
Una de les històries que envolta aquesta figura és la que va inspirar un
dels contes de l’autor danès Hans Christian Andersen, un dels escrip-
tors més famosos de la literatura universal. És probable que us soni
el seu nom, però si no, ben segur que heu llegit o escoltat alguns dels
seus contes i històries: L’aneguet lleig, La sireneta, El vestit nou de l’em-
perador, El soldadet de plom o La princesa i el pèsol. Resulta, que després
d’un viatge a Florència i definir la ciutat com “un intero libro illustrato”,
Andersen va publicar un llibre el 1842 titulat El basar d’un poeta, on
una de les faules que s’expliquen és El senglar de bronze, inspirada en
l’estàtua que heu pogut conèixer en aquest mercat.
Loggia del Mercato Nuovo
Pietra dello scandalo
Hans Christian Andersen
Alumne guia:
Viatge a Florència
24
Sou just davant d’un palau, convertit en museu, que posseeix una de les col·leccions d’art més
important del món, la Galleria degli Uffizi. En el seu interior es poden observar algunes de les
obres més significatives de la història de l’art, sobretot pel que fa al període del Renaixement
i Barroc italià, encara que també hi veureu mostres escultòriques d’art antic, especialment
romà. A través de les sales es pot apreciar amb un detall minuciós com l’art medieval, en con-
cret la pintura, evoluciona cap a noves for-
mes, tot aplicant recursos com la perspectiva
o la incorporació d’emocions i sentiments en
les obres. La col·lecció recorre des del segle XII
fins al XVIII amb especial atenció als artistes
renaixentistes, fent-se destacar amb les obres
de Giotto, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel,
Rafael i Botticelli, entre d’altres.
La Galleria degli Uffizi, dissenyada per Giorgio
Vasari sota les ordres de Cosme I de Mèdici per
11 — GALLERIA DEGLI UFFIZI
Façana de la Galleria degli Uffizi
No podem marxar d’aquest lloc sense afegir una part de misteri i superstició en aquest lloc em-
blemàtic de Firenze. Segons la tradició popular, els visitants de la ciutat han d’introduir una mo-
neda a la boca del senglar i deixar-la caure per assegurar la bona sort i el seu retorn a la ciutat de
Florència. Per això trobareu a tot de turistes fent cua per tocar el morró del porc que, si us hi fixeu
bé, està desgastat de tantes mans que hi han passat i l’han acariciat.
L’activitat del Mercato del Porcellino es divideix en dues parts. En primer lloc, us
heu de fer una fotografia de tot el grup natural acariciant el morro del senglar
(per assegurar que tornareu a la ciutat més endavant) i penjar-la a l’enllaç del QR.
És un bon moment per prendre consciència de l’oportunitat que suposa aquest
viatge i la importància de viure experiències úniques com aquesta.
La segona part de l’activitat consisteix a llegir un fragment de la faula d’Ander-
sen i respondre unes breus preguntes. Teniu l’enllaç QR amb la faula.
• Anomena dues estàtues que apareixen en el conte:
• Sota les arcades de quin palau es reuneix la noblesa a les festes de carnaval?
• En quin quadre de Bronzino es fixa el nen de la faula?
• Digues el nom de l’església on s’atura el senglar al final de la faula.
Alumne guia: 		
Activitat
Firenze
25
Deixem de banda l’interior del museu i les seves obres perquè les treballarem en un altre mo-
ment, ara toca fixar-se en l’exterior d’aquest edifici que desemboca al riu Arno. Si sou observa-
dors, haureu vist que en els pilars que sostenen les façanes hi ha uns nínxols amb unes escultu-
res dedicades a les grans personalitats de la història de Florència, humanistes, artistes, filòsofs...
Arriba el moment d’ubicar en el plànol que trobareu a continuació el nom de cadascun dels
personatges en el seu lloc corresponent. Els Uffizi estan en permanent restauració, així que pot
ser que tingueu dificultats en veure alguna escultura perquè a vegades estan ocultes darrera les
bastides de restauració. Si no en veieu alguna, deixeu el quadre en blanc.
allotjar les magistratures florentines, ja que el Palazzo Vecchio havia quedat petit, va començar
servint per guardar-hi les peces d’art de l’enorme col·lecció de la família Mèdici. Amb el declivi
de la nissaga i arribats al segle XVIII, l’edifici obria portes al públic com a un dels museus més
destacats del món.
Uffizi
Uffizi
Riu Arno
Piazza della Signoria Loggia dei Lanzi
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
22
21
20
19
18
17
16
15
14
Planta 0 Galeria Uffizi
Via Lambretesca
Activitat
Viatge a Florència
26
12 — SANTA CROCE
La Basilica di Santa Croce és una de les esglésies més importants de Florència des de l’inici de la
seva construcció a finals del segle XIII. Ha esdevingut un dels centres religiosos, polítics i inte-
l·lectuals de la ciutat al llarg de la història, convertint-se en un símbol de prestigi de la ciutat i
lloc de trobada de les grans personalitats de l’època (artistes, polítics, teòlegs...).
Ubicada a la Piazza di Santa Croce, és una de les esglésies franciscanes més grans del món i un
dels millors exemples del gòtic italià. El projecte original fou dissenyat per l’arquitecte Arnolfo di
Cambio, també responsable de la catedral de Santa Maria del Fiore, i va ser finançada per algu-
nes de les famílies més riques de la ciutat. Al claustre prin-
cipal hi hala Cappella Pazzi, una obra de Brunelleschi que
es va construir com a recinte funerari d’una de les famílies
més riques i influents de Florència, els Pazzi. La Santa Croce
també és coneguda com Il tempio dell’Itale glorie (el temple
de les glòries itàliques), per les nombroses sepultures i ce-
notafis de personatges il·lustres.
Abans de seguir amb l’activitat, heu de conèixer una de les
curiositats d’aquesta església i que us ajudarà a entendre
per què des que heu arribat a Florència el vostre cor batega
cada vegada més ràpid. Resulta que un dels escriptors més
destacats de la literatura universal i gran exponent del realisme, el francès Stendhal, l’any 1817
en sortir de visitar la Santa Croce va començar a desenvolupar uns símptomes ben estranys. El
seu cor s’accelerava sense motiu, sortia atordit i amb vertigen de la visita a l’església i fins i tot
tenia al·lucinacions. Amb les paraules del mateix autor publicades en el llibre Roma, Nàpols i
Florència, Stendhal va descriure l’episodi de la següent manera:
“Havia arribat a aquell punt d’emoció, allà on es troben les sensacions celestes donades per les
Belles Arts i els sentiments apassionats. Sortint de Santa Croce, el cor em bategava, la vida se m’es-
gotava, havia de caminar amb por de no caure”.
Stendhal havia quedat tan meravellat davant de la sobreexposició de bellesa artística que el
seu cos no ho va poder aguantar i va començar a trobar-se malament. És per aquest motiu que
al segle XIX una psiquiatra italiana li posà el nom de la Síndrome Stendhal, encara que no és
reconeguda com una malaltia.
Cappella Pazzi
Si heu arribat bé fins aquest punt de la gimcana i no patiu cap dels símptomes de Stendhal, po-
deu seure en un dels bancs de la plaça i observar la vitalitat i intensitat de la vida florentina. A la
vegada és el moment de resoldre el petit misteri d’esbrinar alguns dels personatges il·lustres
que, o bé tenen la seva tomba a la Santa Croce, o el seu cenotafi.
• Autor de la Divina Comèdia:
Alumne guia: 		 :
Activitat
Firenze
27
• Escultor de la Porta del Paradís:
• Filòsof i polític renaixentista escriptor del llibre El Príncep:
• La terribilitá és una característica d’alguna de les seves obres:
• Biògraf dels grans artistes del Renaixement:
• Científic i astrònom polifacètic defensor de la teoria heliocèntrica:
13 — PALAZZO VECCHIO
Ens trobem davant del Palazzo Vecchio, l’emblema i símbol del poder polític de Florència i actual
ajuntament de la ciutat. Després d’haver fet el projecte del Viatge a Florència i unes hores al Va-
ticà, ja sou uns experts en la importància de la Piazza della Signoria i aquest palau per a la his-
tòria de la capital de la Toscana, de manera que no ens allargarem gaire explicant aquest punt i
passarem al misteri que veritablement ens ha dut en aquest lloc.
Abans de descobrir aquest enigma que uneix el Palazzo Vecchio amb el gran artista Miquel Àngel,
només s’ha de recordar que l’edifici original s’atribueix a Arnolfo di Cambio, un dels grans arqui-
tectes del segle XIII i responsable dels projectes de Santa Maria del Fiore i Santa Croce. L’edifici es
convertí en la residència de Cosme I de Mèdici durant el seu ducat i, des dels seus inicis, és l’espai
de referència del poder polític de Florència. A la façana exterior hi destaquen uns escuts que sim-
bolitzen diversos emblemes de la ciutat i la Torre d’Arnolfo, una torre campanar d’una alçada de
94 metres que també va servir de presó en diversos moments, com per exemple, per Savonarola
o el mateix Cosme el Vell. A l’interior hi trobem pintures murals de Vasari o, al segle XVI, hi ha-
gueren les obres, perdudes avui, de la Batalla de Cascina de Miquel Àngel i la Batalla d’Anghiari de
Leonardo da Vinci.
Deixant de banda les explicacions històriques, el que ens ha
portat en aquest punt és el misteri d’un gravat a la paret ex-
terior del Palazzo Vecchio, l’anomenat Importuno di Michelan-
gelo (la molèstia de Miquel Àngel). Segons explica la llegenda,
aquest gravat que representa el retrat de perfil d’un home, fou
executat en el període que Miquel Àngel retornà a Florència
per fer el seu David. L’artista florentí creuava cada matí la Pia-
zza della Signoria per anar a treballar en la seva obra mestra i,
dia rere dia, un xerraire l’aturava per fer-li uns sermons llar-
guíssims i pesats. Cansat d’aguantar aquesta situació tan re-
petitiva, mentre escoltava una de les seves històries i recolzat
d’esquena a una de les parets exteriors del Palau Vell, Miquel
Àngel va esculpir amb les mans al darrere el rostre d’aquest personatge molest, l’Importuno.
Autògraf retrat de Miquel Àngel
Alumne guia:
Viatge a Florència
28
La revista Art e Dossier, un diari mensual sobre art, va publicar un article que atribuïa el retrat
esculpit a la façana del Palazzo Vecchio al mateix Miquel Àngel. La revista establia aquesta hi-
pòtesi a partir de la semblança de l’Importuno amb un perfil de Buonarroti que es conserva en
un autògraf al Museu del Louvre de París. Tradicionalment, s’havia establert l’autoria d’aquest
retrat a l’artista florentí, però des d’aquesta publicació també existeix l’opció que sigui una re-
presentació de Miquel Àngel, fruit de la seva voluntat de deixar empremta en un dels edificis
històrics més rellevants o d’una aposta amb un altre ciutadà florentí.
Evidentment, la vostra tasca arribat aquest moment, és trobar el retrat de Miquel
Àngel en les parets exteriors del Palau. No cal que aixequeu gaire la mirada per-
què no es troba molt amunt! Un cop el trobeu, us heu de fer una selfie de tot el
grup natural i penjar-lo al QR corresponent.
La segona part de l’activitat només la podreu fer si l’accés al Palazzo Vecchio és obert. L’accés
és gratuït i acostuma a ser obert al públic, entrant per la porta principal es pot visitar un pati in-
terior format per una galeria d’arcs de mig punt decorada amb pintures al sostre i relleus al fust
de les columnes. En una de les seves parets, sota un emblema escut d’una àliga i un tauler d’es-
cacs, trobareu un vers de Dant en italià. Cal que escriviu aquest vers i en busqueu la traducció.
• Vers de Dant i la traducció:
ATENCIÓ!!!!!!! Les proves que us falten, i que trobareu a continuació, formen
part del RECORREGUT DE TARDA!!! En acabar, ens trobarem a les 16.30h al
darrer punt de la gimcana de la tarda, la Piazzale Michelangelo, que també
podeu ubicar obrint el QR de color lila!!!!!
Piazza Michelangelo
1 — PONTE VECCHIO
Us trobeu en un dels punts més icònics i visitats de la ciutat de Florència: el Ponte Vecchio. La
capital de la Toscana, des dels seus inicis romans, s’ha configurat al voltant de la riba de l’Arno,
un riu que ha estat font de riquesa, comerç i inspiració artística. Ens podem imaginar als grans
personatges de la Florència renaixentista passejant per aquests carrers i travessant el riu a l’hora
del crepuscle, quan les últimes llums del dia es reflecteixen a l’aigua calmada.
El seu origen es remunta a l’època romana i, fins entrat el segle XIII, fou l’únic pont que unia el
centre de la ciutat amb el barri d’Oltrarno, que literalment significa a l’altra banda de l’Arno. El seu
aspecte actual es deu a una reconstrucció del 1345, amb posteriors modificacions. Des del segle XIII
Alumne guia: 		
Activitat
2a PART
Firenze
29
ja estava ocupat per locals de comerciants i artesans, però va ser el gremi dels carnissers que se’l
va fer seu durant molts anys. A la segona meitat del segle XVI, l’arquitecte Giorgio Vasari va cons-
truir-hi el famós corredor que travessa els edificis i uneix el Palazzo Pitti amb el Palazzo Vecchio.
Paral·lelament, el Gran Duc de Florència va decidir expulsar els carnissers, segons sembla perquè
no suportava les olors quan passava pel pont. Ben aviat, ocuparen els llocs els orfebres, joiers i
comerciants d’or, dotant de prestigi aquest espai i que perduren fins avui dia. A tall de curiositat,
l’abril de 1944 fou l’únic pont de Florència que no es destruí durant la retirada dels nazis d’Itàlia,
per ordre expressa d’Adolf Hitler.
Al centre del pont trobareu un monument dedicat a Benvenuto Cellini, escultor de la peça Perseu
amb el cap de Medusa que podeu veure a la Loggia dei Lanzi.
Ponte Vecchio
Com a bons emprenedors, volem obrir una botiga al mig del Ponte Vecchio. Farem un estudi
estadístic de l’afluència de gent que hi passa, per tal de conèixer quin tipus de botiga pot tenir
més èxit, basant-nos en les edats de les persones.
Per fer l’estudi, feu el següent:
1 _ Situeu-vos justament a una de les entrades del pont. Si està ocupada per un altre grup,
aneu a l’oposada.
2 _ Durant 2 minuts cronometrats, compteu quanta gent ENTRA dins el pont (no la que
surt!). Cadascú s’ha de fixar en un grup de persones, anoteu el responsables de cada grup de
persones.
• Nens / nenes (menys de 10 anys aproximadament).
• Joves (10-20 anys aproximadament).
• Adults (20-60 anys aproximadament).
• Gent gran (més de 60 anys aproximadament).
• Mascotes (gossos i altres animals).
Alumne encarregat: 		
Alumne encarregat: 		
Alumne encarregat: 		
Alumne encarregat: 		
Alumne encarregat: 		
Activitat
Viatge a Florència
30
3 _ Ompliu, tal i com feu a matemàtiques, la següent taula de freqüències:
4 _ Dibuixeu un diagrama de barres de l’estudi estadístic realitzat.
5 _ Calculeu la mitjana, la mediana i la moda.
6 _ Us sembla que aquesta és una mostra representativa de l’estudi estadístic? Què podríem fer
perquè fos més acurat? Desenvolupeu la resposta.
Firenze
31
2 — CORREDOR VASARIÀ
Des d’aquest punt de la gimcana teniu una vista perfecta del corridoio va-
sariano, el passadís elevat que connecta el Palazzo Vecchio (seu del poder
polític) i el Palazzo Pitti (residència dels Mèdici), creuant per la Galleria
degli Uffizi i el Ponte Vecchio. Aquest corredor fou construït per ordre del
duc Cosme I de Mèdici i dissenyat per l’arquitecte i artista Giorgio Vasari,
un dels grans biògrafs dels artistes del Renaixement. El motiu fou que el
gran duc volia moure’s lliurement de la seva residència fins al palau del
govern sense haver de travessar pels carrers de la ciutat, sobretot en un
moment on la seva figura no era gaire apreciada. Giorgio Vasari
Avui en dia, el passadís es pot visitar amb entrada prèvia, però el seu accés és
molt limitat i cal reservar amb força temps d’antelació. Des d’on esteu situats,
podeu identificar com el corredor vasarià creua per damunt de les botigues del
Ponte Vecchio i s’insereix en els edificis de la ciutat. Feu una fotografia d’aquest
passadís i pengeu-la a l’enllaç QR que us proporcionem.
3 — PORTA DE SAN MINIATO
Estem arribant al final de la nostra gimcana, ara mateix us tro-
beu a la porta de Sant Miniato, una de les entrades del cercle de
muralles de Florència i situada a l’Oltrarno, riba esquerra de l’Ar-
no. Va ser construïda el 1320 i té la particularitat que, a diferència
de les altres portes, va ser edificada sense torre de defensa. Els
soldatsvigilavenlazonautilitzantunapassarel·lasobre la porta.
És el moment de demostrar les vostres habilitats artístiques com a dibuixants. Després de prac-
ticar amb el projecte del Renaixement, ara ja sou uns experts del dibuix. És per això que cal que
immortalitzeu a llapis alguna de les dues bandes de la porta de San Miniato. Fixeu-vos amb
els detalls i intenteu ser el màxim precisos possible.
Porta de san Miniato
Alumne guia: 		
Activitat
Activitat
Viatge a Florència
32
4 — PIAZZALE MICHELANGELO
Arribats en aquest punt vol dir que heu finalitzat la vostra gimcana per Florència. Al llarg de tot
un dia, heu pogut recórrer les places i carrers d’aquesta ciutat declarada Patrimoni Mundial de
la Humanitat acompanyats del vostre grup natural. L’objectiu principal és que hàgiu gaudit de
les meravelles que ens ofereix la città sull’arno tot coneixent algunes de les curiositats i misteris
que envolten la seva història.
Per acabar, us demanem que us acoteu a la barana i observeu les vistes que ens
ofereix aquesta plaça d’una de les ciutats més belles d’Europa. Resseguiu amb la
mirada els edificis que heu conegut durant la jornada d’avui i deixeu-vos endur
per la immensitat d’un passat que encara perviu. Intenteu gravar en la vostra
memòria aquests instants i prendre consciència del privilegi i la sort de poder ser
avui aquí envoltats dels vostres amics i companys.
Ara només cal que demaneu a algú que us faci una fotografia a tot el grup natural amb la
ciutat de fons i la pengeu a la carpeta que enllaça el QR. Aprofiteu també per enviar-la als
vostres pares i mares, és un bon moment per fer una mica d’enveja!!!!!
Esperem que hàgiu xalat de l’experiència d’avui!!!!!!!
Activitat
Firenze
33
Fa més de cinc cents anys, l’espai que ara trepitgeu va ser l’escenari d’un dels episodis més tràgics
que va viure Florència durant el seu període d’esplendor. Com ja bé sabeu, durant anys i anys,
la família Mèdici, encara que Florència era una República, va controlar la política de la ciutat.
Aquesta acumulació de poder i notorietat pública, els va servir sovint per seguir creixent, enri-
quir-se i acumular cada vegada més poder. Aquesta grandiloqüència també va generar enveges,
tensions i odis per part d’altres personatges i famílies que aspiraven a tenir el poder i el reco-
neixement que tenia la família Mèdici.
Ja feia molts anys que havia passat l’època
daurada de Cosme el Vell, el primer gran
patriarca dels Mèdici, i l’any 1478, els dos
grans protagonistes, membres d’aquesta
gran família, eren Llorenç, i el seu germà,
Juliano. Entre tots dos, dirigien les reg-
nes de la família, patrocinaven les arts de
Florència i, tal i com havia fet el seu avi
Cosme el Vell, controlaven el govern de la
ciutat, a vegades de manera més directa,
i a vegades amagats a l’ombra tot situant
amics de la família en els llocs de notorie-
tat de la república florentina.
26 d’abril de 1478
Avui és 26 d’abril, divendres, i al Duomo se celebra la missa de Pasqua, en plena Setmana Santa
que, Florència, com tota ciutat cristiana, viu intensament. Dins la catedral s’hi reuneix la flor i
nata de les famílies florentines, entre elles, és clar, la família Mèdici, amb Juliano i Llorenç al
capdavant. Ells dos ho desconeixen, però molts dels que són a dins, al seu costat, s’han conjurat
per assassinar-los: la família Pazzi, rival dels Mèdici a Florència, Sixt IV, el papa de Roma, l’arque-
bisbe Salviati, i molts d’altres, han estat conspirant per eliminar els dos caps de la família més
poderosa de Florència. La porta s’ha tancat, és mig matí, i la tragèdia està a punt de succeir.
Per sort, els Mèdici tenen un amic fidel, Fran-
cesco Nori, que s’ha assabentat de la conjura
i està disposat a fer el que calgui, si cal, en-
tregar la seva vida, per salvar els seus grans
amics. En aquesta plaça i en aquesta data, a
banda, els Mèdici també us tenen a vosal-
tres!!! Ajudeu a Francesco a descobrir, a partir
dels enigmes que amaga la plaça del Duomo,
qui ha liderat la conjura per l’assassinat, i així
Francesco podrà entrar a temps a la Catedral
per poder aturar aquest magnicidi!!!!
ASSASSINAT AL DUOMO – FIRENZE 1478
Llorenç el Magnífic (esquerra) i Giuliano de Medici (dreta)
La conspiració dels Pazzi, Stefano Ussi (s.d.)
Viatge a Florència
34
Necessitareu tots els coneixements religiosos, arquitectònics i artístics que heu
après durant el projecte de Florència per poder desxifrar tots els enigmes que es
plantegen a continuació! Per cada enigma resolt (no cal resoldre’ls en ordre), ob-
tindreu UNA LLETRA, que haureu d’anar anotant al Codi Final, de la pàgina 44.
Lletra a lletra podreu construir el CODI FINAL, i aquest us permetrà, a vosaltres i
a Francesco Nori, entrar al Duomo i aturar l’assassinat dels dos germans Mèdici!!!!!!
ENIGMES
1 - Porta Nord de Santa Maria del Fiore
Just a sobre de la porta nord hi podreu veure una pintura. Aquí haureu d’esprémer els vostres co-
neixements bíblics. Primer heu de reconèixer qui o què són els personatges, per tal de descobrir
quin és el tema que representa l’obra. En el fons, el títol de l’obra és el mateix que el seu tema.
Responeu l’enigma 1 del formulari (no poseu articles), i obtindreu la primera lletra del codi per
accedir a la Catedral i aturar l’assassinat.
2 - Cúpula de Santa Maria, porta nord de Santa Maria del Fiore
La porta nord de Santa Maria és la que permet pujar a la cúpula de la catedral. Recordeu, o es-
brineu, quants escalons s’han de pujar per arribar a dalt de tot. Quan ho sapigueu, envieu el
nombre d’escalons al formulari, i obtindreu la segona lletra del codi.
3 - Tambor de Santa Maria del Fiore
Primer de tot, us heu de situar al lloc correcte. Busqueu, en un dels extrems de la plaça, la cruï-
lla de la via del Proconsolo i la via de l’Oriuolo”, i dirigiu-vos-hi. Un cop ubicat tot el grup en
aquest lloc, mireu el tambor de Santa Maria del Fiore. Quants arquets hi ha al lateral de l’octà-
gon que suporta la cúpula? Penseu que és l’únic lateral de l’octàgon que té aquests arcs. Escriviu
el nombre en el formulari i obtindreu la tercera lletra del codi final.
4 - Porta Sud de Santa Maria del Fiore, la propera al transsepte
Fixeu-vos bé en els relleus esculpits en la fusta de la porta sud del Duomo. Quina fruita hi po-
deu veure representada? Poseu el nom al formulari, i ja tindreu la lletra número 4!!!
5 - Campanile cara est, on hi ha la porta per pujar a dalt de la torre
Fixeu-vos en el primer registre (primer nivell) de la cara est del campanile, hi veureu 5 hexàgons,
en els quals, amb baix relleu, s’hi representen oficis o destreses dels homes.
Esbrineu quin hexàgon representa cada tema, poseu el número que li correspon a la part en
blanc de cada hexàgon, i obtindreu un número de cinc xifres, anoteu-lo al lloc oportú al for-
mulari, i us donarà la cinquena lletra del codi final.
1- Justícia social / 2- Comerç / 3- Navegació / 4- Agricultura / 5- Geometria
QR per respon-
dre els enigmes
Firenze
35
6 - Campanile cara oest, alineada amb la façana del Duomo
També al primer registre (nivell), ara a la cara oest, veureu un total de 7 hexàgons, dins dels
quals s’hi han esculpit en relleu episodis del Gènesi, i també dels inicis del treball:
1- Música / 2-Creació de l’home / 3- Invenció del vi / 4- Metal·lúrgia
5- Creació de la dona / 6- Vida pastoral / 7- Llei i treball
7 - Campanile cara sud, alineada amb la façana del Duomo
Un altre cop, però ara al vessant sud de l’edifici, al primer registre (nivell), veureu un total de 7
hexàgons, dins dels quals s’hi representen els inicis del treball dels éssers humans:
1- Arquitectura / 2- Entrenador de cavalls / 3- Astronomia / 4- Redactar Lleis
5- Terrissaire / 6- Teixidor / 7- Explorador de noves regions
Esbrineu quin hexàgon representa cada tema, poseu-hi el número que li correspon, i obtin-
dreu un número, també de set xifres, que enviant-lo al formulari, us entregarà la setena lletra
del Codi!!!!
8 - Façana de Santa Maria del Fiore
Situeu-vos a la façana de Santa Maria del Fiore. Observeu al frontispici i, al bell mig, veureu
la verge Maria. Qui són els personatges que l’acompanyen a tots dos costats? Si els compteu,
potser podreu saber qui són aquests personatges, si més no, amb quin nom els coneixem a tots
en conjunt. Responeu al formulari qui són aquests personatges (sense article), i rebreu la
vuitena lletra del codi Final.
Esbrineu quin hexàgon representa cada tema, poseu el número que li correspon a cada hexà-
gon, i en quest cas, obtindreu un número de 7 xifres, envieu-lo, i rebreu la lletra 6 del codi final.
Viatge a Florència
36
9 - Portes del paradís del baptisteri
Com que sou uns experts en el coneixement de les Sagrades Escriptures, haureu de reconèixer un
personatge de les portes del Paradís de Ghiberti. Observeu la porta atentament i mireu el plafó
inferior esquerre. En el centre del plafó, hi veureu un personatge estirat a terra, de boca terrossa.
Amb tot el que coneixeu sobre passatges bíblics, qui deu ser aquest personatge que està estirat?
Envieu la resposta al formulari i rebreu la lletra 9 del codi final!!!
10 - Porta Nord del baptisteri
A les portes del Baptisteri hi trobareu poc text, poques paraules. Malgrat això, si us hi fixeu bé ,
a la porta nord veureu que hi ha una petita inscripció, que són les úniques lletres que hi podem
trobar. Què diu exactament aquesta inscripció? Envieu la resposta i obtindreu la desena lletra
del codi per accedir al Duomo i poder salvar als germans Mèdici!
CODI FINAL
A mesura que aneu obtenint les lletres a cada enigma, aneu anotant-les al codi final. Heu de
posar cada lletra al quadrat que li correspon, i així, poc a poc, anireu configurant el codi.
Un cop tingueu tot el codi construït, l’heu d’escriure a la pregunta Final del formulari. Quan
ho hagueu fet, se us obrirà un vídeo, amb la informació final, que us servirà per respondre les
següents preguntes en relació amb l’assassinat, i també sabreu com va acabar aquest magnicidi
i els seus implicats!!
• Què li va passar a Francesco Nori, el protector dels Mèdici?
• Quin premi va rebre Francesco a canvi de la seva fidelitat i valentia?
• Què els va passar als instigadors de l’assassinat?
• Quin famós jove pintor en aquell moment, va dibuixar alguns d’aquests fets?
LLetra aconseguida a cada enigma
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
‘
Firenze
37
GALERIA DEL L’ACCADEMIA
La Galeria dell’Accademia és un museu petit, de pintura i d’escultura, que es troba prop del con-
vent de Sant Marc, a 5 minuts caminant des de la Piazza del Duomo. Es va fundar com una aca-
dèmia de belles arts, sota el govern de Cosme I. A finals del segle XVIII, la col·lecció comença a
agafar forma per dotar els seus estudiants de material per ser dibuixat. Després dels Uffizi, és el
museu més visitat de Florència gràcies la coneguda escultura del David de Miquel Àngel. De fet,
el museu va agafar l’empenta definitiva quan, el 1873 s’hi traslladà l’excepcional obra des de la
Piazza de la Signoria. Però no és l’única obra del gran escultor florentí, sinó que a la mateixa sala
també hi ha, com si fossin guàrdies protectors seus, els coneguts Esclaus i la Pietat de Palestrina.
D’altra banda en una sala propera hi ha el conjunt del Rapte de les Sabines de Giambologna.
Com que es tracta d’un museu petit, tampoc ens hi estarem massa estona. La idea és que us
deixeu impressionar per l’obra original del David, que segur que no us deixarà indiferents: la vi-
rilitat, la perfecció anatòmica, el posat desafiant, enèrgic, com si la sang corregués per les venes
i li donés vida... Així tantes i tantes coses que ja heu après de l’obra.
En aquesta primera activitat farem un repàs de l’obra del David. Li vam dedicar ben bé una hora
a l’aula, així que ho hauríeu de recordar tot. Ara que hi sou davant, segur que veieu que l’obra és
molt més impressionant del que vau veure a Súnion: la mida, la llum que desprèn, el realisme
elevat a ideal, etc...
Dos alumnes triats prèviament us faran un repàs dels diferents aspectes de l’obra:
Alumnes guia:				
1- Títol i catalogació / 2- Autor / 3- Concurs per realitzar l’obra
4- Tema i explicació del passatge bíblic / 5- Aspectes formals de l’obra
Un cop acabada l’explicació, contesteu les següents preguntes:
• Autor de l’obra:
• Any:
• Tema:
• Mides (amb i sense pedestal):
• Material:
El David, Michelangelo
Activitat
Viatge a Florència
38
La segona activitat la dedicarem als quatre esclaus de Miquel Àngel, obres que estan repartides
per la sala allargada que allotja, al fons, el David. Aquestes obres són una mostra del que co-
neixem com a non finito, obres inacabades de Miquel Àngel, com si fos un treball deixat a mit-
ges, però que en realitat es van crear així amb tota la intenció. De fet els quatre esclaus són una
composició simbòlica, on quatre homes s’intenten alliberar de la pedra que els atrapa. D’alguna
manera, l’artista serà qui els alliberi de l‘esclavitud gràcies a l’art, que aconseguirà separar-los
del marbre. I és que així és com veia el geni florentí la branca artística que més seva sentia,
utilitzava l’escultura per alliberar els seus personatges de les pedres. És com si ell no creés les
obres, sinó que ja existien dins la pedra, i ell només les havia d’alliberar. Es diu que, fins i tot,
en algun moment Miquel Àngel parlava als seus marbres i a les escultures que en sortien, el
mateix David, un cop acabat, es va endur més d’un cop de l’artista, exigint-li que li parlés.
Cadascuna de les obres dels quatre esclaus, té nom. Busqueu-los i anoteu-los:
• Títol 1:
• Títol 2:
• Títol 3:
• Títol 4:
Els 4 esclaus, Miquel Àngel
Activitat
Firenze
39
LA PIAZZA DELLA SIGNORIA
Com hem explicat en més d’una ocasió a classe, la Piazza della Signoria és un dels espais més
representatius de Florència. Durant segles, ha estat el cor polític de la ciutat, lloc de trobada, de
celebracions o d’execucions, ha estat l’espai on els florentins han viscut gran part dels esdeveni-
ments més importants de la ciutat.
La plaça, en forma de “L”, ja era una espai utilitzat en l’antiguitat, en època de l’imperi romà, mo-
ment en el qual acollia unes termes i una gran zona per fer la bogada i, més tard, es convertí en
un espai de pràctica artesanal i de residències de gent humil. Més endavant, quan el cristianisme
va començar a imperar Europa, s’hi construí una basílica i dues petites esglésies, no visibles avui
en dia. No va ser fins el segle XIII que la plaça va començar a tenir la forma que té avui en dia.
PALAZZO VECCHIO
En un dels extrems, presidint la Piaza della Signoria, s’hi allotja el
Palazzo Vecchio, seu del govern i de la política de la ciutat, i que du-
rant l’edat mitjana acollia els representants electes per tal que diri-
gissin Florència durant dos mesos, amb el gonfaloniere, una mena
d’alcalde, al capdavant.
El palau, monumental, té una aspecte de fortalesa medieval, com si
fos un castell amb els merlets, coronat amb la gran torre Arnolfo.
L’edifici és una construcció del gòtic civil, dissenyat inicialment per
Arnolfo di Cambio, a finals del segle XIII. A dins, en època renaixen-
tista, va acollir un fresc de Leonardo i un altre de Miquel Àngel, in-
acabats a l’època, i avui en dia, perduts. La torre Arnolfo, és un afegit
posterior, al segle XIV, i a dalt s’hi havia una habitació, una cel·la o
masmorra, que en diversos moments va empresonar il·lustres per-
sonatges de la ciutat que havien caigut en desgràcia, com Cosme el
Vell, o Savonarola. La façana presenta diferents escuts, de simbologia variada, i que ara haureu
d’explicar.
• Què simbolitzen els escuts assenyalats de la façana?
Palazzo Vecchio
Viatge a Florència
40
SAVONAROLA
Savonarola va ser un frare de l’orde dels dominics, nascut al 1452. Malgrat que les seves inten-
cions inicials foren les de convertir-se en metge, com el seu avi, ben aviat, als 18 anys, ingressà en
un convent dominic de Bolonya, on estudià teologia i d’on sortí convertit en un orador entusias-
ta i un gran predicador. Les seves predicacions anaven dirigides a tot tipus d’hàbits i personatges
que ell considerava luxuriosos i perniciosos. Va ser molt crític amb els papes de Roma, com ara
Innocenci VIII o Alexandre VI, per la seva vida entre luxes, plaers i excessos. Els Mèdici no van
escapar a les seves crítiques, acusats per Savonarola de fomentar els vicis i el relaxament cristià
de la ciutat, que vivia des de feia temps la plenitud de l’humanisme.
Es va dedicar a fer moltes prediccions i, com sol passar, algunes es van complir. A poc a poc va
anar recollint adeptes a Florència, ciutat que patia cicles de misèria, que sempre afectaven so-
bretot la gent més humil. L’arribada a Itàlia del rei Carles VIII de França, al seu pas per ocupar
Nàpols, el va portar a ocupar la ciutat de Florència. El rei de França expulsà als Mèdici de la ciutat,
i Savonarola ho aprofità, amb la complicitat de Carles, per erigir-se en el líder de la ciutat, l’any
1494, així fou l’inici del govern que ell anomenaria el govern de Crist Rei.
Aquest fet fou l’inici del govern purità de Savonarola a Florència, i amb ell l’inici d’una repressió
radical cristiana cap a tot allò que el frare detestava. Es van prohibir els jocs d’atzar, la roba ajus-
tada, els perfums i els miralls, la lectura de textos clàssics o llibres eròtics, els quadres mitolò-
gics, etc... En resum, tot allò que el frare dominic associava als excessos de la ciutat que l’havien
portat al relaxament religiós i a l’oblit de la paraula sagrada.
Per donar forma a la seva persecució de tots aquests pecats, Savonarola va organitzar, en dife-
rents ocasions, la famosa foguera de les vanitats. En aquests actes, normalment realitzats a la
Piazza de la Signoria, s’hi cremaven quadres moderns, manuscrits antics, tapissos, vestits, mi-
ralls, instruments musicals, en resum, tot allò que el frare associava a la luxúria i el pecat. Fins i
tot el mateix Botticelli va tenir remordiments per culpa de les predicacions del frare i va acabar
llençant alguna de les seves obres a la foguera.
Finalment, l’any 1497, la bel·ligerància de Savonarola cap al papa de Roma Alexandre VI, va provo-
car que aquest amenacés la població florentina de no poder ser enterrada en cementiris sagrats.
La por davant de la limitació en aquest costum antic, afegida al radicalisme extenuant del govern
de Savonarola, i que el seu protector, el rei de França morís a l’any 1498, va fer que els florentins
es revoltessin contra el dominic, el capturessin i
el tanquessin a la torre Arnolfo del Palazzo Vec-
chio. Allà, després de moltes tortures, confessà
haver mentit en moltes de les seves predicacions,i
fou sentenciat a mort. El 23 de maig de 1498 fou
penjat a la Piazza de la Signoria i, igual que ell ha-
via fet amb tants i tants llibres i obres d’art, fou
cremat al bell mig de la plaça davant de les mira-
des d’aquells ciutadans que havien patit durant 4
anys la seva repressió, en una prova més de la jus-
tícia poètica que a vegades ens ofereix la història.
Savonarola, Moretto da Brescia (1524)
Firenze
41
Després de l’explicació sobre Savonarola, heu de respondre les següents preguntes:
• A quina orde religiosa pertanyia?
• Quines crítiques feia Savonarola al la ciutat de Florència i els seus habitants?
• Explica algunes de les seves prohibicions en època de govern.
• Què va ser la foguera de les vanitats?
LOGGIA DEI LANZI
La Loggia dei Lanzi, o loggia della Signoria, és una
tribuna porticada, una mena de galeria a l’aire lliure
que, des de la seva construcció, al segle XIV, servia
per celebrar, a cobert, assemblees populars, cerimò-
nies oficials, o fins i tot rebre emissaris d’altres ciu-
tats. Uns anys més tard, quan en època de Cosme I,
al segle XVI, les institucions republicanes van desa-
parèixer, i per tant les assemblees van deixar de te-
nir sentit per l’autocràcia de Cosme, la loggia va can-
viar la seva funció, i es va convertir en un museu.
De fet, podria tractar-se del primer museu del món!
LLEONS MÈDICI
A l’estil dels majordoms de palau, trobem dos lleons que ens do-
nen la benvinguda a l’espai. Són coneguts com els Lleons Mèdici,
la família només els va comprar, un és d’època romana, del segle
II, i l’altre, molt posterior, del segle XVI. Tots dos són de marbre,
el segon, el del segle XVI, va ser creat amb la finalitat de fer com-
panyia al primer lleó, sembla que algú dels Mèdici devia pensar
que la solitud estava afectant l’escultura... Avui en dia, nombro-
ses còpies i versions d’aquests lleons es poden trobar arreu del
món; d’aquí dos anys, quan aneu a Madrid, us en trobareu uns al
Congrés dels Diputats.
Loggia dei Lanzi
Lleons Medici, segles II i XVI
Activitat
Viatge a Florència
42
El bronze de Perseu i Medusa, de l’escultor Benvenuto Cellini, és potser l’obra més important i des-
tacada de la Loggia. El seu comitent va ser Cosme I de Mèdici, convertit en duc de la Toscana, al
segle XVI. L’obra fou esculpida entre el 1545 i el 1554, i es tracta d’un bronze realitzat amb la tècnica
de la cera perduda. Malgrat que a Florència hem vingut a treballar el Renaixement, aquesta obra
és posterior, i es troba a cavall del Renaixement i del Barroc, en un estil
que coneixem com el manierisme, una evolució de l’estil renaixentista,
més dramàtica i menys mesurada. L’obra, fa 3,2 metres, i s’enfila fins els
5,2 si hi afegim el pedestal.
Aquesta obra, a banda
d’explicar la coneguda his-
tòria de la mitologia grega
de com Perseu va matar la
Medusa, té unes quantes
curiositats. Per una banda,
amb subtilesa, l’autor va
fer-se un autoretrat a la part anterior del casc de Perseu. Per l’altra, tal
com va afirmar Cellini, la cara de la Medusa es va inspirar en un dels
deixebles de l’escultor, de qui sembla que en podia estar enamorat.
PERSEU AMB EL CAP DE LA MEDUSA
Perseu i el cap de la Medusa,
Benvenuto Cellini, 1545-1554
Benvenuto Cellini
• Qui era la Medusa i per què s’havia convertit en el que era?
RAPTE DE LES SABINES
El rapte de les Sabines, de Giambologna, és una escultura que no va
ser un encàrrec de cap mecenes ni de cap gran personatge de l’època.
L’obra neix per la voluntat de l’artista de demostrar les seves virtuts
com escultor, l’art per l’art, cosa estranya a l’època. La va esculpir en-
tre el 1581 i el 1583, i com Perseu i Medusa, és una obra d’estil manie-
rista, d’uns 4,1 metres d’alçada, esculpida en marbre de Carrara amb
la tècnica de la talla.
L’escultura, tot i que el seu creador no va esculpir-la amb aquesta in-
tenció, representa el Rapte de les Sabines, història que vinculem amb
el mite funcional de l’antiga Roma. Propi de l’estil manierista, les figu-
res presenten un gran dramatisme, les cares expressen el patiment, i
es recargolen en forma d’estructura serpentinata per donar-nos una
sensació de moviment intensa, que fuig dels ideals més equilibrats
del Renaixement, acostant-se molt al posterior estil Barroc. Curiosa-
Rapte de les Sabines,
Giambologna, 1581-83
Activitat
Firenze
43
ment, prop de la Loggia, a la Galeria dell’Aademia, veureu, o haureu vist, el model de guix que
l’artista va fer servir per esculpir el marbre, que és quasi tant espectacular com el marbre mateix.
• Expliqueu la història del rapte de les sabines.
HÈRCULES I CACUS
L’Hèrcules i Cacus és una escultura que no es troba sota el pòrtic de la
Loggia, sinó que acompanya la rèplica del David, al davant del Palaz-
zo Vecchio. A diferència del David, aquesta és l’obra original, i va ser
esculpida entre el 1530 i el 1534, per l’escultor Baccio Bandinelli, que
la va tallar des d’un sol bloc de marbre de Carrara. Aquest encàrrec,
havia de ser una obra per a Miquel Àngel, que a l’època ja tenia 55
anys, i que va rebutjar per excés de feina. Bandinelli, que va odiar i
admirar per igual a Miquel Àngel, com molts d’altres, es va proposar
superar amb aquesta obra el geni florentí, però com podreu percebre,
aquest intent només va quedar en això... Les expressions facials, molt
barroeres, la musculatura excedida i el gegantisme de la figura, són
alguns dels aspectes que l’allunyen de les obres de la perfecció de les
de Miquel Àngel. Producte de tot plegat, sembla que l’Hèrcules i Cacus
va ser força criticada a l’època en què fou mostrada.
L’obra representa el passatge mitològic de Cacus, una mena de monstre que habitava al turó de
l’Aventí, proper a Roma, i Hèrcules, famós heroi, fill de Zeus i d’Alcmena. La història enllaça amb
la narració dels 12 treballs d’Hèrcules i representa la victòria de l’enginy vers la força o la maldat,
semblant a la idea que trobem al voltant del David. Com narra Virgili a l’Eneida, sembla ser que
Hèrcules estava pasturant el seu ramat de bous prop del Tíber i, mentre feia una migdiada, Ca-
cus, que rondava la zona, li robà part del seu bestiar i se l’endugué a la seva cova, que tapà amb
una gran pedra. Embogit pel robatori, Hèrcules esclafà la muntanya on s’amagava Cacus i, a
pesar del foc i el fum que el monstre li llançava, aconseguí atrapar-lo i estrangular-lo.
• Compara la rèplica del David de Miquel Àngel i l’Hèrcules i Cacus de Bandinelli, i destaca’n les
diferències.
Hèrcules i Cacus, Bandinelli
Activitat
Activitat
Viatge a Florència
44
Aquesta última escultura tampoc la tro-
bem sota la Loggia, sinó que es troba en
un espai destacat al centre de la Piaza
della Signoria. Obra d’Ammannati, es-
culpida en marbre de Carrara, entre el
1563 i 1565, és clar, l’encàrrec fou obra d’un
membre dels Mèdici, en aquest cas, Fre-
deric I de Mèdici, per celebrar el seu ma-
trimoni amb Joana d’Àustria. Producte de
la blancor i lluminositat del seu marbre,
els florentins la van batejar també amb el
nom de Biancone, nom amb el qual encara
se la coneix avui. Tot i la rellevància de l’autor, l’obra també destaca per la intervenció d’un dels
seus aprenents, Giambologna, que temps després serà l’emblema més important de l’escultura
manierista, com ja hem vist a Bolonya (l’altre Neptú), o sota la Loggia amb el Rapte de les Sabines.
L’estàtua representa el Déu Neptú, déu dels mars, i curio-
sament, la seva cara s’inspira en els trets físics de Cosme
I de Mèdici, que encara estava en el govern en el moment
de la creació de l’obra. Producte de l’època, l’estil és manie-
rista, molt perceptible sobretot en les expressions de les
figures acompanyants, els sàtirs i les divinitats fluvials
que acompanyen l’obra. Neptú, sobre una gran petxina,
domina l’escena, on també destaquen els quatre cavalls
que estiren del carruatge. Tot plegat, amb aquesta inspi-
ració marina pretenia destacar l’incipient poder naval de
Florència. Just davant la font, avui en dia encara hi ha una
placa de bronze que recorda la figura de Savonarola, esmentat anteriorment, i on cada any s’hi
dipositen unes flors en la festa de la “fiorita”, per recordar la figura del frare.
FONT DE NEPTÚ
Font de Neptú, Ammannati, 1563-65
Inscripció en record de Savonarola
Firenze
45
La Galleria degli Uffizi és el museu més important de pintura de Florència i també un dels més
importants i bells del món. A banda de la bellesa de les obres que s’hi allotgen, la importància del
museu radica en el mateix edifici, que s’estén com una continuació del Palazzo Vecchio. El cons-
tructor, Giorgio Vasari, arquitecte, artista, i gran biògraf d’artistes del Renaixement, va deixar
constància de les dificultats tècniques que tingué a l’hora d’aixecar aquest edifici. El mateix Va-
sari, escrivia: “Mai no he construït res tan complicat i perillós, ja que els seus fonaments són sobre el
riu (Arno) i gairebé en l’aire”. Tant difícil va ser-ne la construcció, que el mateix Vasari no va veure
l’edifici construït, ja que no s’acabà fins 20 anys després de la seva mort.
L’edifici té una forma de ”U”, i es va dissenyar com una ampliació de les oficines que feien d’ad-
ministració de la ciutat de Florència, ja que el Palazzo Vecchio començava a quedar petit. Durant
molts anys els espais de la Galeria van servir per allotjar les nombroses obres d’art col·lecciona-
des pels Mèdici, però un cop la família va desaparèixer de la ciutat, les obres d’art hi van roman-
dre. El 1765, la Galleria degli Uffizi va obrir les portes, de manera oficial, convertint-se així en un
dels primers museus moderns del món.
Els quadres que hi trobareu estan ordenats de manera cronològica i, per tant, es pot seguir
l’evolució de la pintura italiana. Es tracta d’un museu enorme, i com que tenim poc temps, hem
d’anar per feina i veure allò que realment ens interessa i hem treballat a classe. Com que segur
que tornareu a Florència (ahir vau tocar el Porchelino!!!), segur que repetireu als Uffizi i veureu
les parts que no hàgiu pogut veure en aquesta visita.
GALERIA DEGLI UFFIZI
Activitat 1 — Botticelli Alumnes guia:				
En aquesta primera activitat farem un repàs de les obres que ja hem fet a classe. Per molt que ens
ensenyin fotografies i imatges, la Venus i la Primavera de Botticelli, en viu i en directe, són dues
obres que no us deixaran indiferents. Segurament el primer que us sorprendrà serà la mida, ja
que normalment ens les imaginem més petites del que veureu a la sala dels Uffizi.
Dos alumnes triats prèviament us faran un repàs de cada obra, i n’explicaran:
Façana del Museu Uffizi, Giorgio Vasari, segle XVI
1- Títol / 2- Autor / 3- Tema / 4- Personatges / 5- Història mitològica
Viatge a Florència
46
Un cop acabada l’explicació, ompliu els buits que apareixen al quadre per escriure-hi els noms
de cada personatge, i feu la catalogació a sota. Podeu ajudar-vos amb la informació que apareix
al cartell de l’obra que trobareu al costat de la pintura:
• Títol, autor i any:
• Tècnica i suport:
• Títol, autor i any:
• Tècnica i suport:
Firenze
47
• Autor de l’obra:
• Any:
• Títol:
• Tècnica:
• Suport:
Activitat 2 — Leonardo i Michelangelo
Entreu a les sales de Leonardo i Miquel Àngel. Són artistes polifacètics, però no tenen gaire obra
pictòrica, especialment Miquel Àngel, que només va realitzar 5 pintures a l’oli o al tremp!!! Leo-
nardo en va fer algunes més, però avui en dia en tenim tot just 20 i, a sobre, algunes d’elles són
de dubtosa atribució. Per tant, en aquestes sales, us podeu sentir molt afortunats, esteu davant
d’una obra de Miquel Àngel, una de les 5!!! I també esteu davant de tres obres de Leonardo, més
d’un deu per cent de les que hi ha al món!!!
En primer lloc, observeu-les durant una estona, i feu la catalogació de les tres obres, i a conti-
nuació, responeu les preguntes que teniu a sota de cada obra:
• Què té aquesta obra de curiós? Què li passa?
• Autor de l’obra i any:
• Títol:
• Tècnica:
• Suport:
• Qui són els personatges que hi ha pintats a l’obra?
Feu el mateix amb aquesta segona obra:
Viatge a Florència
48
I per últim, repetiu el procés per aquesta tercera obra, i responeu la pregunta final.
• En què us recorda aquesta obra la Capella Sixtina?
• Autor de l’obra i any:
• Títol:
• Tècnica:
• Suport:
Activitat 3 — Busca la teva obra
ATENCIÓ!!!!!! Aquesta activitat la fareu per lliure. Aneu amb molt de compte, els museus són
llocs de calma i tranquil·litat i en cap cas podeu córrer ni fer soroll.
En el projecte que heu fet a classe, a la fitxa de Botticelli, vau haver de triar una obra dels Uffizi,
i emular-la en una fotografia on vosaltres fóssiu algun personatge de l’obra. Abans de viatjar a
Florència ja us vam dir que havíeu de buscar l’obra que havíeu triat, saber en quina sala estava.
Doncs ara, toca buscar la sala que havíeu anotat, buscar l’obra. Vigileu perquè recentment s’han
fet canvis en la numeració de les sales, i poden no coincidir amb el mapa del dossier, ubiqueu-vos
agafant referències, com la sala de la Tribuna (18 en el nostre mapa o A16 en l’altre). Aquí teniu
un mapa de la planta 2 dels Uffizi, així que heu d’assenyalar en aquest plànol on es troba
l’obra, aneu a buscar-la, observeu-la una estona, gaudiu-la.
Firenze
49
• Autor de l’obra:
• Any:
• Títol:
• Tècnica
• Suport:
Quan la trobeu, després d’haver-la observat una estona, feu-ne la catalogació a continuació:
Sortida
Un cop hagueu fet l’activitat 3, ens trobarem tots davant l’escultura del Laocont de Bandini,
al final del segon passadís, i al costat del Bar i dels banys. Podeu mirar també al plànol, i re-
conèixer l’obra partir de la imatge que teniu a continuació.
Laocont de Bandini, segle XVI
Punt de trobada
Viatge a Florència
50
Durant l’edat mitjana Bolonya va caure sota el control dels Estats Pontificis, és a dir, va inte-
grar-se dins del control polític del papa de Roma, fet que no va canviar fins el 1796. Durant l’edat
mitjana, i especialment durant el Renaixement, Bolonya es va convertir en un dels centres cul-
turals d’Europa. Va ser un dels nuclis més actius del comerç d’Itàlia, practicat a través dels nom-
brosos canals que tenia la ciutat, a l’estil de la coneguda Venècia. Avui encara tenim alguna
mostra d’aquests canals, ja ho veureu. Gran part dels impostos que es cobraven al comerç, es van
destinar a patrocinar la seva famosa universitat, fundada l’any 1088. La universitat és una de les
joies de la ciutat, és un dels centres educatius universitaris més antics d’Europa, al nivell de les
famoses Òxford, Cambridge, Salamanca o la Sorbona de París. Durant l’edat mitjana va destacar
sobretot com a centre d’estudis d’humanitats i de diferents branques del dret.
Un dels aspectes més curiosos de la ciutat durant l’edat
mitjana va ser la construcció de nombroses torres, tant a
la zona propera a la muralla, com a l’interior de la ciutat
(observeu la imatge). Tota gran família bolonyesa havia
de tenir una torre per demostrar el seu poder familiar, i
millor que fos més alta que les torres veïnes. Tal va ser
així que la ciutat medieval va acabar tenint un skyline
que avui en dia bé ens podria recordar a Nova York. Ac-
tualment, algunes d’aquestes torres, senceres o partides,
encara les podreu trobar per diferents punts de la ciutat.
Bolonya
ABolonya no ens hi estarem gaire temps, de fet, és una visita, mig per casualitat, producte de
l’itinerari del vol, però que ens permetrà, en format breu i intens, conèixer el centre històric
d’aquesta preciosa ciutat, que té el segon casc antic medieval més gran d’Europa.
A Bolonya se la coneix amb els noms de “la Dotta, la Rossa i la Grassa”, cosa que fa referència a
tres dels seus grans atributs: La Docta, per l’emblemàtica universitat, la Rossa, la roja, pel color de
moltes de les seves teulades, i la Grassa, pel seu menjar, abastament conegut. Tot i que ja n’hem
vist alguna cosa a classe, fem un repàs històric i ràpid de la ciutat de Bolonya. Com ja sabeu, és
una ciutat que es troba al nord d’Itàlia, capital de l’actual regió de l’Emília-Romanya. Va ser una
ciutat fundada pels etruscs, antecessors romans a la península itàlica, i quan Roma s’estengué a
partir del segle VII aC, es va convertir en colònia romana.
Skyline medieval de Bolonya
Viatge a Florència
Viatge a Florència
Viatge a Florència
Viatge a Florència
Viatge a Florència
Viatge a Florència
Viatge a Florència
Viatge a Florència
Viatge a Florència
Viatge a Florència

More Related Content

Similar to Viatge a Florència

Tapias montserrat catàleg_competic2
Tapias montserrat catàleg_competic2Tapias montserrat catàleg_competic2
Tapias montserrat catàleg_competic2montsext
 
Dossier viatge cultural al nord itàlia 2011 2012
Dossier viatge cultural al nord itàlia 2011   2012Dossier viatge cultural al nord itàlia 2011   2012
Dossier viatge cultural al nord itàlia 2011 2012arecase4
 
Infoturistfebrer2015def
Infoturistfebrer2015defInfoturistfebrer2015def
Infoturistfebrer2015defviuvallmoll
 
Recorregut Per La Comarca De La Garrotxa
Recorregut Per La Comarca De La GarrotxaRecorregut Per La Comarca De La Garrotxa
Recorregut Per La Comarca De La Garrotxaikoromi
 
Infoturistabril2015def
Infoturistabril2015defInfoturistabril2015def
Infoturistabril2015defviuvallmoll
 
Viatge A Catalunya
Viatge A CatalunyaViatge A Catalunya
Viatge A Catalunyamagiferriol
 
Proyecte panavi 2013
Proyecte panavi 2013Proyecte panavi 2013
Proyecte panavi 2013panavi
 
La clau 97 feb13
La clau 97 feb13La clau 97 feb13
La clau 97 feb13ecoroda99
 
Viatge à Toulouse abril 2012
Viatge à Toulouse  abril 2012Viatge à Toulouse  abril 2012
Viatge à Toulouse abril 2012xjauset
 
Presentació dels actes commemoratius del 150è aniversari del Tren de Sarrià
Presentació dels actes commemoratius del 150è aniversari del Tren de SarriàPresentació dels actes commemoratius del 150è aniversari del Tren de Sarrià
Presentació dels actes commemoratius del 150è aniversari del Tren de SarriàGal Ifardeu
 
Programa y Actividades Quatre fulles 2011-2012
Programa y Actividades Quatre fulles 2011-2012Programa y Actividades Quatre fulles 2011-2012
Programa y Actividades Quatre fulles 2011-2012Quatre Fulles, Valencia
 
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016Millorant-Inca
 
Dossier Italia 2009 Esther
Dossier Italia 2009 EstherDossier Italia 2009 Esther
Dossier Italia 2009 EstherGeneralitat
 

Similar to Viatge a Florència (20)

Revista ANEM-HI - Año 2010- Nº7
Revista ANEM-HI - Año 2010- Nº7Revista ANEM-HI - Año 2010- Nº7
Revista ANEM-HI - Año 2010- Nº7
 
Tapias montserrat catàleg_competic2
Tapias montserrat catàleg_competic2Tapias montserrat catàleg_competic2
Tapias montserrat catàleg_competic2
 
Dossier viatge cultural al nord itàlia 2011 2012
Dossier viatge cultural al nord itàlia 2011   2012Dossier viatge cultural al nord itàlia 2011   2012
Dossier viatge cultural al nord itàlia 2011 2012
 
Infoturistfebrer2015def
Infoturistfebrer2015defInfoturistfebrer2015def
Infoturistfebrer2015def
 
Recorregut Per La Comarca De La Garrotxa
Recorregut Per La Comarca De La GarrotxaRecorregut Per La Comarca De La Garrotxa
Recorregut Per La Comarca De La Garrotxa
 
Infoturistabril2015def
Infoturistabril2015defInfoturistabril2015def
Infoturistabril2015def
 
Presentació ph
Presentació phPresentació ph
Presentació ph
 
Viatge A Catalunya
Viatge A CatalunyaViatge A Catalunya
Viatge A Catalunya
 
Proyecte panavi 2013
Proyecte panavi 2013Proyecte panavi 2013
Proyecte panavi 2013
 
Revista ANEM-HI - Año 2010- Nº8
Revista ANEM-HI - Año 2010- Nº8Revista ANEM-HI - Año 2010- Nº8
Revista ANEM-HI - Año 2010- Nº8
 
Butlleti setembre octubre-2015
Butlleti setembre octubre-2015Butlleti setembre octubre-2015
Butlleti setembre octubre-2015
 
La clau 97 feb13
La clau 97 feb13La clau 97 feb13
La clau 97 feb13
 
Viatge à Toulouse abril 2012
Viatge à Toulouse  abril 2012Viatge à Toulouse  abril 2012
Viatge à Toulouse abril 2012
 
Presentació dels actes commemoratius del 150è aniversari del Tren de Sarrià
Presentació dels actes commemoratius del 150è aniversari del Tren de SarriàPresentació dels actes commemoratius del 150è aniversari del Tren de Sarrià
Presentació dels actes commemoratius del 150è aniversari del Tren de Sarrià
 
Revista ANEM-HI - Año 2009- Nº2
Revista ANEM-HI - Año 2009- Nº2Revista ANEM-HI - Año 2009- Nº2
Revista ANEM-HI - Año 2009- Nº2
 
Cuenca
Cuenca Cuenca
Cuenca
 
Programa y Actividades Quatre fulles 2011-2012
Programa y Actividades Quatre fulles 2011-2012Programa y Actividades Quatre fulles 2011-2012
Programa y Actividades Quatre fulles 2011-2012
 
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016
 
Nadur per Europa
Nadur per EuropaNadur per Europa
Nadur per Europa
 
Dossier Italia 2009 Esther
Dossier Italia 2009 EstherDossier Italia 2009 Esther
Dossier Italia 2009 Esther
 

More from Oriol

La terra i la seva representació
La terra i la seva representacióLa terra i la seva representació
La terra i la seva representacióOriol
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
PrehistoriaOriol
 
Tutorial timetoast
Tutorial timetoastTutorial timetoast
Tutorial timetoastOriol
 
Tutorial Socrative
Tutorial SocrativeTutorial Socrative
Tutorial SocrativeOriol
 
Pla Cerdà
Pla CerdàPla Cerdà
Pla CerdàOriol
 
L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeOriol
 
Inici edat mitjana
Inici edat mitjanaInici edat mitjana
Inici edat mitjanaOriol
 
Intorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciènciaIntorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciènciaOriol
 
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfetLlatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfetOriol
 
Verbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiuVerbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiuOriol
 
èPoca dels descobriments
èPoca dels descobrimentsèPoca dels descobriments
èPoca dels descobrimentsOriol
 
2a declinacio
2a declinacio2a declinacio
2a declinacioOriol
 
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)Oriol
 
Introducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaIntroducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaOriol
 
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)Oriol
 
Barcelona medieval
Barcelona medievalBarcelona medieval
Barcelona medievalOriol
 
Mosaic
MosaicMosaic
MosaicOriol
 
Barcino
BarcinoBarcino
BarcinoOriol
 
Història el cinema
Història el cinemaHistòria el cinema
Història el cinemaOriol
 
Llenguatge fílmic
Llenguatge fílmicLlenguatge fílmic
Llenguatge fílmicOriol
 

More from Oriol (20)

La terra i la seva representació
La terra i la seva representacióLa terra i la seva representació
La terra i la seva representació
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
Tutorial timetoast
Tutorial timetoastTutorial timetoast
Tutorial timetoast
 
Tutorial Socrative
Tutorial SocrativeTutorial Socrative
Tutorial Socrative
 
Pla Cerdà
Pla CerdàPla Cerdà
Pla Cerdà
 
L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalisme
 
Inici edat mitjana
Inici edat mitjanaInici edat mitjana
Inici edat mitjana
 
Intorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciènciaIntorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciència
 
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfetLlatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
 
Verbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiuVerbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiu
 
èPoca dels descobriments
èPoca dels descobrimentsèPoca dels descobriments
èPoca dels descobriments
 
2a declinacio
2a declinacio2a declinacio
2a declinacio
 
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
 
Introducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaIntroducció llengua llatina
Introducció llengua llatina
 
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
 
Barcelona medieval
Barcelona medievalBarcelona medieval
Barcelona medieval
 
Mosaic
MosaicMosaic
Mosaic
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Història el cinema
Història el cinemaHistòria el cinema
Història el cinema
 
Llenguatge fílmic
Llenguatge fílmicLlenguatge fílmic
Llenguatge fílmic
 

Recently uploaded

presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 

Recently uploaded (7)

presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 

Viatge a Florència

  • 1. Viatge a Florència Cultura i Civilització Martí Castellarnau i Oriol Nogueras Cultura i Civilització / 2n d’ESO Nom i cognom: Grup:
  • 2.
  • 3. Viatge a Florència Índex Introducció................................................................................... 4 Calendari i temporització............................................. 5 Allotjament................................................................................. 6 Pisa .............................................................................................. 7 Firenze.............................................................................................. 8 Gimcana a Florència............................................................. 10 Assassinat al Duomo – Firenze 1478........................... 33 Galeria dell’Accademia....................................................... 37 La Piazza della Signoria...................................................... 39 Galeria degli Uffizi................................................................. 45 Bolonya............................................................................................ 50 Sette Segreti (più uno).......................................................51
  • 4. Viatge a Florència 4 Esperem que aquest viatge us generi un munt de vivències i records inoblidables i que amb el temps, el tingueu present a la memòria. Com tota gran pel·lícula, que té la seva banda sonora, ens agradaria que la pel·lícula que serà per vosaltres aquest viatge, també vagi acompanyada de música que us ajudi a fixar millor les experiències que visqueu i us hi afegeixi color i alegria. Per una banda, amb el QR que veieu a l’esquerra, podreu escoltar una Playlist de Spotify amb tot un conjunt de cançons mítiques de la música italiana, per a que amaneixin les vostres pas- sejades, els dinars estirats en qualsevol parc, o l’estada al càmping. Per altra, us deixem un QR que també us porta a una altra llista de Spotify però que, en aquest cas, és una llista participa- tiva de tot Segon d’ESO, on podeu posar les cançons que hagin de ser importants per vosaltres durant aquest viatge. La idea és que, entre tots, creeu la melodia d’aquesta vivència única!!!! QR Cançons italianes Llista participativa INTRODUCCIÓ Després de molts anys, Súnion torna a Florència. Aquest viatge és producte de la il·lusió dels vostres consellers, de l’estima per l’art i la cultura que caracteritzen la nostra escola, i també de l’esforç i la dedicació que, des de fa anys, vosaltres, els alumnes de Segon d’ESO, dediqueu a fer el projecte al voltant del Renaixement i el seu bressol, Florència. Per tant, en el fons, és un premi a tots aquells que us han precedit i que com vosaltres, han viscut el Renaixement a través de tantes i tantes làmines, de tantes hores de feina i que, ara, vosaltres, gaudireu per primer cop visitant aquesta magnífica ciutat. A banda de conèixer la capital de la Toscana, la recerca del pressupost més econòmic possible, i els entrebancs de gestió de darrera hora, faran que iniciem el nostre camí per la ciutat de Pisa. Tot seguit, ens dirigirem amb autocar cap a Florència, on passarem 2 dies i mig, gaudint de la ciutat i també de la convivència. Per acabar, per completar el nostre viatge, aprofitarem per fer una visita breu a l’emblemàtica ciutat de Bolonya, centre de la regió de l’Emília-Romanya. En l’endemig de tot aquest recorregut, moltes passejades, molta cultura, molts gelats, i també molta feina, ja sabeu com les gastem a Segon d’ESO!!!!!
  • 5. Hora/ Dia Diumenge 21 Dilluns22 Dimarts23 Dimecres24 8:00 Sortida dissabte 20 maig 20:00h ESMORZAR Preparar DINAR I ENDREÇA Desplaçament a Florència ESMORZAR Preparar DINAR I ENDREÇA Desplaçament a Florència ESMORZAR Preparar SOPAR 9:00 PISA 10:00 GIMCANA PER FLORÈNCIA PISCINA i CÀMPING 11:00 BUS A FIRENZE 12:00 BUS A BOLONYA 13:00 DINAR i ACOLLIDA CÀMPING 14:00 DINAR 15:00 SETTE SEGRETI BOLONYA 16:00 PISCINA i CÀMPING 17:00 18:00 PISCINA i DUTXES PISCINA i DUTXES 19:00 Vol BLQ-BCN: 22:50h ArribadaBCN: 00:30h 20:00 SOPAR SOPAR i ENDREÇA SOPAR, ENDREÇA i EQUIPATGE 21:00 22:00 JOC de NIT JOC de NIT 23:00 DINAR U f f i z i U f f i z i U f f i z i U f f i z i S i g n o r i a S i g n o r i a S i g n o r i a S i g n o r i a A c c a d e m i a A c c a d e m i a A c c a d e m i a A c c a d e m i a D u o m o D u o m o D u o m o D u o m o Viatge a Florència 5 CALENDARI I TEMPORITZACIÓ Tot i que sovint hi ha imprevistos, i tractant-se del primer cop que fem el viatge segur que n’apa- reixeran, aquí teniu una planificació aproximada dels horaris i les activitats que realitzarem durant el viatge. Com ja us hem explicat, canvis forçats per la companyia aèria ens han obligat a fer el desplaçament d’anada amb autobús. Per tant, la sortida la farem des de Súnion el dis- sabte 20 de maig a les 20h. Malgrat aquest canvi de darrera hora, la tornada sí que la farem amb avió, des de Bolonya, el dimecres dia 24 de maig. Tenim l’arribada prevista a les 00:30h (ja del dijous!!!), a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat. No patiu, l’endemà podreu dormir, no us convoquem a l’Escola fins les 15h.
  • 6. Viatge a Florència 6 ALLOTJAMENT L’allotjament a Florència es troba a uns 4 quilòmetres de la ciutat, sobre la mateixa riba del riu Arno. Es tracta del càmping HU Firenze , que disposa d’unes instal·lacions enormes on podrem allotjar-nos en els bungalows. En aquests bungalows haureu de fer vida autònoma, tenen cuina i, per tant, un cop us haguem proporcionat una compra bàsica, us haureu de fer vosaltres matei- xos els esmorzars, els dinars i els sopars. No patiu, tot plegat ho tindreu pautat en un altre dos- sier, “un dossier de càmping”, que us ajudarà a organitzar-vos en el bungalow, repartir tasques, i també fer les receptes que us proposem. El càmping té un petit supermercat, on només hi comprarem el pa, alguna cosa puntual o que hàgim oblidat. La totalitat del menjar l’obtindrem fent una gran comanda a un supermercat proper a la ciutat, ens portaran la compra fins el càmping, i la repartirem per bungalows. Com podeu veure al plànol, el càmping compta també amb uns banys comunitaris, un restau- rant, un bar, i uns espais lúdics, amb dues piscines entre altres coses. Per anar cap al centre, i tornar després cap a l’hotel, ho fa- rem amb autocars que ens ha reservat la nostra agència de viatges. El trajecte no s’allarga més de 20 minuts. Mapa i piscina de les instal·lacions del càmping
  • 7. Pisa 7 Aquí, a Pisa, comença el vostre viatge i, per tant, es comença a fer realitat allò que porteu mesos esperant; un viatge que esperem que, tant per a vosaltres com per a nosaltres, sigui del tot inobli- dable. Després d’un llarg recorregut en autocar, arribem a una de les ciutats més icòniques de la toscana italiana. És coneguda mundialment per la inclinació de la seva torre, ubicada a la Piazza dei Miracoli juntament amb el Duomo, el Baptisteri i el Camposanto. Tot el conjunt arquitectònic va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1987. La història de Pisa es remunta a l’època romana, tot i que el debat sobre els seus orígens i primers pobla- dors encara és vigent. El que sí que podem determi- nar és que va ser durant l’edat mitjana quan va asso- lir major esplendor, entre els segles XII i XIII. Durant aquest període, es convertí en una potència maríti- ma important amb una gran flota de vaixells i una economia pròspera, obtenint grans beneficis comer- cials després de la Primera Croada. A inicis del segle XV, la ciutat va caure sota el domini florentí. Precisament, d’aquesta primera etapa d’esplendor medieval en són els bells edificis que con- formen la Piazza dei Miracoli i que podrem veure al llarg del matí d’avui. La catedral de Pisa, el Duomo, dedicat a Santa Maria Assumpta, és una obra cabdal de l’estil romànic pisà i testimoni del prestigi i riquesa aconseguits per la república de Pisa. El seu campanar, la cèlebre Torre de Pisa inclinada, s’ha convertit en l’emblema mundial de la ciutat. Aquesta torre, formada per vuit nivells decorats amb arquets cecs és un altre exemple del romànic particular que es desenvolupà a la ciutat, i la seva inclinació és a causa d’una combinació d’elements geològics i de construcció. El Baptisteri de Pisa, de base romànica i acabat amb elements d’estil gòtic, és un dels més reco- neguts del món i el més gran d’Itàlia. El darrer edifici de la plaça és el Camposanto, un cementiri monumental a l’interior del qual podem trobar fins a 600 làpides, sarcòfags romans i frescos del segle XIV. El conjunt arquitectònic de la plaça esdevé un dels referents artístics més destacats del període medieval. Abans de marxar, cal recordar que la ciutat també va ser escenari de les teories d’un dels grans científics de la història, Galileo Galilei, propulsor de la revolució científica que va canviar la concepció del món sencer. Ara sí, toca gaudir d’una passejada per aquesta plaça emmurallada i embadalir-se per les mera- velles d’una ciutat que va eclipsar l’Europa mediterrània occidental durant l’inici de l’edat mit- jana. PISA Duomo de Pisa Activitat Una de les fotografies més populars en visitar Pisa és la de turistes aguantant la torre i jugant amb la perspectiva. Us proposem el repte, per grups naturals, de millorar les versions que tots tenim al cap i buscar una fotografia original i divertida que sorprengui. Quan la tingueu, adjunteu-la a través del codi QR.
  • 8. Viatge a Florència 8 Després d’una espera tan llarga arribem, per fi, a la nostra ciutat estimada, Firenze. Aquest viatge posa punt i final a un projecte immersiu sobre el Renaixement a Florència i el Vaticà i no se’ns acut millor manera de concloure aquesta experiència que fer-ho trepitjant els mateixos carrers per on van caminar Michelangelo, Leonardo da Vinci, Dante, Brunelleschi i tants d’altres. Durant dos dies ens endinsarem a la città sull’arno, tot coneixent-ne les places, els edificis més emblemàtics, passejant per la riba del riu i fent un gelat davant d’algunes de les obres d’art més importants de la història. Podrem veure de primera mà els originals del David de Miquel Àngel i de les pintures El Naixement de Venus i La Primavera de Botticelli, ens hipnotitzarem amb la colossalitat de la cúpula de Brunelleschi i del Duomo i arribarem a copsar fins al detall els re- lleus de la Porta del Paradís de Ghiberti. Però el més rellevant de tot, és que puguem gaudir tots junts d’aquesta experiència meravellosa i única de la millor manera possible, que a cada minut siguem capaços de guardar en el nostre record uns instants que, d’una manera més o menys visible, sempre perduraran en la nostra memòria. Fotografia panoràmica de Florència des de l’església San Miniato. Octubre 2022. Però… i abans del Renaixement què? Fem una petita història de Florència prèvia a l’arribada del Quattrocento. Després de dur a terme aquest projecte us heu convertit en uns experts del Re- naixement i de la ciutat que el va veure néixer, Florència. És per això que us portem una petita introducció a la seva història abans del sorgiment d’aquest moviment artístic i intel·lectual que va canviar la concepció del món sencer. La ciutat de Florència té els orígens en l’època romana, concretament va ser fundada el 59 aC amb el nom de Florentia a la ribera del riu Arno, durant el període que es coneix com el primer triumvirat. És cert que alguns historiadors parlen d’un possible assentament protoromà (etrusc) en la mateixa ubicació, però de manera generalitzada s’agafa la data de la fundació romana com a inici de la història de la ciutat. En un primer moment, va ser concebuda com un assentament militar per a soldats veterans, però ràpidament es convertí en una ciutat comercial i la població va créixer de manera signi- Firenze
  • 9. Firenze 9 ficativa. Les úniques restes conservades d’aquest període són les de l’amfiteatre romà del segle II dC. Els seus arcs, avui encara visibles, han quedat incorporats a les façanes del carrer Via de Bentaccordi, molt a prop de la Basílica de Santa Croce. Després del pas dels romans, i durant els seus inicis a l’edat mitjana, la ciutat va viure en una crisi fruit de les guerres entre els ostrogots i els bizantins. No fou fins a la conquesta de la ciutat per part de Carlemany al segle VIII que Florència va començar a estabilitzar-se. És cert que la ciutat sempre ha estat escenari de lluites internes, conspiracions i intents de dominació, com les que trobem al segle XIII en els enfrontaments entre els gibel·lins, partidaris de l’emperador germànic, i els güelfs, defensors del papa de Roma i vencedors d’aquesta disputa. Així i tot, la ciutat es va anar convertint en una de les més poderoses i pròsperes d’Europa, sobretot gràcies al negoci dels banquers, com a prestadors de diners, i al sector tèxtil. El fet que la seva moneda, el florí, esdevingués una de les més co- titzades i populars del comerç internacional, i sumant-hi el desenvolupament dels gremis, sobretot el de la llana, van acabar fent de Florència una potència mercantil de primer ordre durant l’edat mitjana. És en aquest context de progrés econòmic que la ciutat va veure com la genialitat es manifestava amb la seva més gran esplendor. Durant més de tres segles, del XIII al XVI, i sota el mecenatge dels Mèdici, la ciutat va ser un prodigi en totes les formes de creativitat. Les característiques d’aquest moviment, que es coneixeria com a “El Renaixement”, van representar l’obertura al món. Un dinamisme controlat que obligava els artistes a fonamentar en el passat clàssic les se- ves tècniques d’expressió artística. Al llarg del segle XV, la capital de la Toscana va tenir un paper fonamental en el desenvolupa- ment de l’arquitectura i la pintura renaixentista, convertint-se en el puntal artístic d’Europa. En un vessant més intel·lectual, va impulsar el creixement d’un moviment intel·lectual vinculat a l’escola neoplatònica amb personalitats com Pico della Mirandola que van propulsar un canvi de paradigma al Vell Continent. D’aquesta manera, Florència es convertiria en el bressol de la cultura moderna d’Europa. Totes les arts hi eren representades: poesia, escultura, pintura, arquitectura, gravat, etc. Amb artistes importants com Dant, Maquiavel, Da Vinci, Donatello, Rafael, Giotto, Miquel Àngel, Brunelles- chi, Botticelli, Perugino, i molts d’altres. Avui en dia, la ciutat encara respira aquest aire d’esplendor del passat i el seu casc antic conserva intacta la coherència arquitectònica renaixentista dels carrers i els edificis, a banda de preservar en els seus museus algunes de les obres d’art més destacades de la història de l’art. Per aquest mo- tiu, el centre històric va ser declarat per la UNESCO el 1982 Patrimoni Mundial de la Humanitat. Il·lustració de Florència de 1493
  • 10. Viatge a Florència 10 GIMCANA A FLORÈNCIA Arriba el moment d’endinsar-se per les places i carrers, pels racons més destacats i amagats de la ciutat de Florència a través d’una gimcana. Aquesta activitat us ha de permetre gaudir de Firenze sense presses ni corredisses, ja que teniu temps de sobres. A poc a poc i a través de cada prova, po- dreu anar descobrint curiositats i dibuixant un passeig pel seu barri antic. Aprofiteu aquesta opor- tunitat única per conèixer la ciutat del Renaixement i deixeu-vos endur per les seves meravelles. Al llarg del dia d’avui, i acompanyats del vostre grup natural, haureu de recórrer Florència se- guint els punts que teniu marcats en el mapa. A cada parada teniu una petita activitat o rep- te a resoldre, trobareu les indicacions en aquest dossier. Com que no tenim guies, a cada punt on arribeu, un de vosaltres haurà de fer de guia, haurà llegir el text que explica quina és la història d’aquell espai. Aquest guia de cada activitat, que anireu rotant entre tots els membres del grup, l’haureu d’anotar a cada activitat en aquest dossier. El mapa també el podeu obrir al vostre mòbil amb la versió de Google Maps a través del codi QR, de manera que us serà més fà- cil orientar-vos. Si observeu el mapa, veureu que tots els punts estan numerats (coincideix amb el número de l’activitat a desenvolupar) i que també hi apareix el punt de sortida i el d’emer- gència, indicats en color lila i vermell. En cas de qualsevol incidència ens podeu trucar al nú- mero que veieu al mapa, i ens trobarem a la Piazza della Repubblica (punt d’emergència SOS en vermell), us deixem l’enllaç QR en vermell, que us dirigeix automàticament en aquest punt. Mapa de la gimcana SOS - 1ra Part Punt final SOS 0034608056475 ATENCIÓ!!!!! Com que la gimcana s’allarga fins després de dinar, hem dividit les proves en dues parts, una primera que heu de fer abans de dinar i són tots aquells punts que es troben a la banda dreta del riu Arno, en color lila. Al llarg del matí, dinar inclòs, heu de passar per tots aquells punts que es troben al cantó de la ciutat on ens ha deixat l’autobús. No són gaire lluny els uns dels altres, de manera que podeu anar amb calma i buscar un lloc còmode per dinar i des- cansar una estona. Recordeu que durant aquesta primera part de l’activitat, el punt d’emer- gència és la Piazza della Repubblica, que podeu trobar obrint el QR de color vermell.
  • 11. Firenze 11 Cada grup natural començarà amb el punt del mapa que tingui el seu número de grup, és a dir, que el grup 1 començarà per l’activitat 1, el grup 2 amb el punt 2 del mapa, i així successivament. Després podeu anar seguint els números amb ordre. Els grups 14, 15 i 16 començaran per l’acti- vitat 1, 2 i 3 respectivament, ja que només hi ha 13 activitats en la primera part de la gimcana. Aneu amb compte perquè a l’activitat 1 heu d’entrar en una església que tanca a les 12.30 h. La segona part és la que correspon als punts del Ponte Vecchio i a la riba esquerra del riu Arno, assenyalats de color vermell. Aquest sector de la ciutat s’ha de fer després de dinar, ja que l’última prova de la gimcana és el punt de trobada final on ens reunirem tots. En el cas de qualsevol incidència durant aquesta part de l’activitat, ens trobem directament al final de la gimcana. És molt important ser puntuals a l’hora d’acabar el recorregut. ATENCIÓ!!!!!!! Ens trobarem a les 16.30 h al darrer punt de la gimcana de la tarda, Piazzale Michelangelo, que també podeu ubicar obrint el QR de color lila!!!!! 1 — CHIESA DI OGNISSANTI Atenció!!!! l’església només obre fins les 12.30h!!!!! L’església de San Salvatore di Ognissanti és un temple franciscà fundat a mitjan segle XIII per l’ordre dels Umiliati, un moviment espiritual laic que va començar com una associació de tre- balladors que havien triat viure voluntàriament en la pobresa i la penitència; més endavant es convertirien en orde monàstic tot seguint la Regla de Sant Benet. A l’interior es pot apreciar el Crocifisso di Ognissanti, una pintura al tremp sobre fusta del 1315 atribuïda a Giotto, l’arquitecte del famós campanile de la catedral de Florència. L’hem escollit com un dels punts de la nostra gimcana perquè a l’interior hi trobem enterrades algunes de les personalitats relle- vants de l’època, com Sandro Botticelli i membres de la família Vespucci. Els Vespucci van ser una de les nis- sagues nobles més destacades de Florència que van participar activa- ment de la vida política de la ciutat, sent uns grans aliats dels Mèdici. En l’àmbit artístic, es convertiren en me- cenes de Botticelli i Ghirlandaio, motiu pel qual trobem obres d’aquests pintors a l’interior de l’església. Sou capaços de trobar-les? Alguns dels membres més destacats de la família són Amerigo i Simone- tta Vespucci. Amerigo fou un navegant florentí que va treballar al servei delregnedePortugalidelaCoronadeCastella,onvatenirunpaperdesta- catenlaconquestad’Amèricailasevaidentificaciócomuncontinentnou. Per aquest motiu, es va utilitzar el nom d’Amèrica en honor seu com a ma- nera per designar el Nou Món. Simonetta, nascuda a la família Cattaneo, Crocifisso di Ognissanti de Giotto. Retrat femení ideal (retrat de Simonetta Vespucci com a nimfa). Obra de Sandro Botti- celli del segle XV. Actualment al Museu Städel de Frankfurt. Alumne guia: 1a PART
  • 12. Viatge a Florència 12 L’activitat d’aquest punt de la gimcana consisteix a ubicar en el dibuix de la planta de l’església que teniu a continuació les tombes de la família Vespucci i de Sandro Botticelli. Per poder-ho fer, haureu d’entrar a l’interior de l’església i fixar-vos bé en tots els detalls, aprofiteu per contemplar les pintures de Botticelli, Ghirlandaio i Giotto que trobareu al llarg de l’esglé- sia. Recordeu que només s’hi pot accedir fins a les 12.30h, no us entretingueu gaire i no la deixeu per al final! Planta de l’església d’Ognissanti. 2 — CHIESA SANTA MARIA MAGGIORE Santa Maria Maggiore és una església d’estil romànic i gòtic de les més antigues de la ciutat i, sovint, de les que passa més desapercebuda. Apareix documentada des del segle X, però els historiadors afirmen que, amb una estructura diferent, potser té els seus orígens a l’època llom- barda al segle VIII. En el seu interior, va allotjar algunes obres d’important renom, com El Tríptic Carnesecchi de Panicale i Masaccio o dues obres del mateix Botticelli, El Martiri de Sant Sebastià i La lamentació sobre el Crist mort amb sants. Podríem continuar parlant sobre Botticelli, però el que ens ha portat aquí és una llegenda que, avui dia, encara no té una explicació clara. És la his- tòria d’un bust de marbre que sobresurt en una de les parets exteriors de l’església, coneguda popularment com la Berta. Però, qui era la Berta? I per què hi ha un cap de marbre sortint de la paret d’una església? Les llegendes populars expliquen que el dia 16 de setembre de 1327, en una de les finestres de l’església, una dona anomenada Berta treia el cap i contemplava plàcidament l’anar i venir de la gent pels carrers. De sobte, i de manera inesperada, va veure passar un grup de guàrdies empenyent Cecco d’Ascoli, un poeta, metge i astròleg medieval que havia estat em- presonat per bruixeria i condemnat a la foguera. Els guàrdies el portaven a estira-i-arronses, i tot i que el bruixot amb prou feines s’hi resistia, ana- va suplicant i demanant aigua perquè tenia molta set. “Necessito beure una mica aigua!” exclamava el detingut. La Berta, amb una certa ironia i condescendència, va burlar-se’n i en feu mofa tot dient: “Si beus aigua no cremaràs (Se beve, non brucerà più)”. El mag, en escoltar les seves paraules, es va girar cap a la finestra i li digué “I tu mai més no trauràs el cap d’aquí (E tu non leverai più la testa di lí)”. Llavors, per art de màgia, la finestra es va anar encongint fins a desaparèixer i deixà atrapat a la paret de l’esglé- sia, per sempre més, el cap de la Berta. adoptà el cognom Vespucci després de casar-se amb un membre d’aquesta família. La seva bellesa la convertí en una de les muses més destacades d’artistes renaixentistes com Botticelli, el qual la va fer servir d’inspiració en obres com El naixement de Venus. La seva mort prematura als vint-i-dos anys, per una suposada tuberculosi, encara mitificaren més la seva figura. El martiri de Sant Sebas- tià de Botticelli. Avui en dia conservat al museu Gemäldegalerie de Berlín. Alumne guia: Activitat
  • 13. Firenze 13 Segurament, Michelangelo Buonarroti va passar milers de vegades per aquesta plaça, sobretot durant la seva estada al Palazzo Medici Riccardi. Des de les finestres del palau podia observar com la gent anava i venia pels carrers de la ciutat que el va convertir en un dels artistes im- mortals de la història de l’art. Per aquest motiu, arriba l’hora d’home- natjar aquest personatge i utilitzar una de les tècniques de l’artista florentí i aplicar-la al segle XXI, el trompe-l’œil. Si ho recordeu bé, el trompe-l’œil és l’efecte en una obra pictòrica en el qual es creen il·lusions òptiques a partir de recursos com el clar- obscur, la perspectiva i l’escorç. Miquel Àngel va emprar aquestes ei- nes en les seves pintures de la Capella Sixtina. L’activitat consistirà a actualitzar aquesta tècnica i aplicar-la a la fotografia. Tots nosaltres hem vist alguna vegada enganys fotogràfics, és a dir, imatges que juguen amb la perspectiva i generen falses realitats, com per exemple les fotografies de la gent aguantant la Torre de Pisa. Els rumors de Florència expliquen altres històries i llegendes sobre el perquè d’aquest bust a Santa Maria Maggiore, però cap és tan convincent com la que acabem de narrar. Després de conèixer aquesta història, us toca intentar trobar el cap de la Berta en alguna de les parets exteriors de l’església i fer-vos una fotografia assenyalant el seu rostre. Com sem- pre, heu d’adjuntar-la a l’enllaç QR que teniu a continuació. Cap de la Berta. 3 — PIAZZA DI SAN LORENZO La Piazza di San Lorenzo és un dels espais més concorreguts de la Florència, gràcies a la seva cèn- trica ubicació. És molt probable que aquests dies la creueu diverses vegades, motiu pel qual cal conèixer algunes de les particularitats d’aquest indret. En primer lloc, tenim l’església de Sant Llorenç amb la façana inacabada, una de les més grans i antigues de la ciutat. És el sepulcre de tots els membres principals de la família Mèdici, enterrats a la Cappelle medicee, i es considera la primera església plenament renaixentista. La plaça també té funcions de mercat i assentament de venedors en volant, que daten des del segle XV. Seguidament, l’altre aspecte que observem només arribar a la plaça és l’escultura sedent de Gio- vanni dalle Bande Nere o Joan de Mèdici. Obra escultòrica encarregada per Cosme I de Mèdici per honorar la figura del seu pare, un condottiero italià que prestava els seus serveis militars al papa Lleó X. A la mort del Papa, Joan de Mèdici incorporà a la seva insígnia, en senyal de dol, unes bandes negres, d’aquí el seu apel·latiu de Giovanni dalle Bande Nere. Envolta la plaça tot d’edificis i palaus que pertanyien a algunes de les famílies més importants de la ciutat, com el Palazzo Medici Riccardi, primera residència de la família a Florència les habi- tacions de la qual van allotjar a personalitats com Llorenç el Magnífic o Miquel Àngel. Fugint de la crítica de Pere Borrell del Caso, 1874. Alumne guia: Activitat Activitat
  • 14. Viatge a Florència 14 Es tracta que amb el grup natural, penseu una fotografia de vo- saltres a la plaça i que hi apliqueu aquestes il·lusions òptiques. Intenteu ser originals i no anar a la primera opció! Tenim ganes de sorprendre’ns amb les vostres habilitats. Un cop la tingueu, l’ad- junteu a l’enllaç QR. Si aneu curts d’idees, fixeu-vos en l’exemple de trompe-l’œil de la Torre de Pisa, o bé podeu fer una recerca per internet i trobareu milers d’exemples per inspirar-vos. Trompe-l’œil amb la Torre de Pisa. 4 — PIAZZA DELLA REPUBBLICA Benvinguts a la Piazza della Repubblica, punt d’emergència d’aquesta primera part de la gimcana i un dels centres neuràlgics de la ciutat de Florència des dels seus inicis. De fet, aquest és el lloc on es creuaven el cardo i el decumanus de l’antiga Florentia, per tant, on hi havia el fòrum, la plaça pública i centre polític de la ciutat. Durant l’edat mitjana, la ciutat va començar a poblar-se molt densament i aquesta plaça, que era menys d’un terç de l’actual, va acollir el Mercato Vecchio, amb els edificis de la beccheria (venda de carn) i la loggia del pesce (llotja de peix). Al voltant d’aquests dos edificis, hi havia denses fileres de parades i botigues que venien productes de tota mena. No serà fins al segle XIX, amb l’anomenat Risanamento (rehabilitació), que es farà una remodela- ció per adoptar la forma que veiem avui en dia. El Risanamento és un període de la segona meitat del segle XIX en el qual el centre històric de Florència va patir dràstiques modificacions seguint les exigències econòmiques i socials del moment. Després de la transformació, i havent-se con- vertit en una plaça gran i ampla, van començar a instal·lar-s’hi cafès que servirien de lloc de trobada d’artistes i d’estudiosos de les avantguardes. Com ja sabeu, un dels grans autors del període medieval va ser Giovanni Boccaccio, escriptor i humanista que, conjuntament amb Dant i Petrarca, es considera el pare de la literatura italiana. La seva obra més coneguda és el Decameron, que se situa a la Florència de 1348, assotada per la pesta que s’estenia per Europa. Deu joves, 7 dones i 3 homes, es retiren a una vila als afores de la ciutat, fugint de l’epidèmia. Durant deu dies (d’aquí el títol de l’obra) i amb la finalitat de dis- treure’s, cadascú havia de contar diàriament una història, fet que suposa un total de 100 relats. La majoria connecten amb la tradició popular amb un predomini de l’erotisme, però sobretot hi destaca l’enginy dels personatges per portar a terme amb èxit els seus propòsits, molts cops d’ín- dole llicenciosa. D’aquesta manera, la mentalitat medieval basada en la preocupació pel pecat i en el sentiment de culpa queda superada per una visió joiosa i plaent de l’existència. La vostra activitat consisteix a pensar i gravar una nota de veu amb un relat inventat per vosaltres, a pur estil del Decameron. Ara bé, de la mateixa mane- ra que van fer els artistes avantguardistes a inicis del segle XX, cal que aquest relat sigui sobre les vivències d’un dia a la Florència del futur d’un grup natural de Un conte del Decameró, de John William Waterhouse, 1916 Alumne guia: Activitat
  • 15. Firenze 15 Súnion de Segon d’ESO en el seu viatge, l’any 2375. Busqueu un racó tranquil de la plaça i penseu com seria. El relat ha de tenir plantejament, nus i desenllaç, per això teniu un requadre per escriure les idees principals. Un cop ho tingueu clar, graveu una nota de veu amb la participació de tots els membres del grup i la pengeu a l’enllaç QR. Sigueu ben imaginatius! • Plantejament: • Nus: • Desenllaç: 5 — DIAVOLO DE GIAMBOLOGNA A la cruïlla entre la Via dei Viecchietti i Via degli Strozzi, en una de les cantonades de l’antic Pa- lazzo Vecchietti, hi trobem l’escultura del Diavolo de Giambologna. Sou capaços de veure-la? Més enllà d’aquesta ubicació estranya, què hi fa un petit diable obscè i burlesc en una de les vies més transitades de la ciutat? La peça va ser encarregada al segle XVI a Joan de Bolonya, també conegut com a Giambologna, un dels artistes més destacats del seu temps que visqué sota el mecenatge de la família Viecchietti i, després, dels Mèdici. També és l’escultor de la Font de Neptú que es troba a Bolonya. Desgranarem, breument, la història que envolta aquesta escultura. Cal situar-se l’any 1245, en plena edat mitjana, quan un frare dominic, Pere de Verona (Sant Pere Màrtir), feia un sermó al Mercato Vecchio, desaparegut a finals del segle XIX per fer lloc a l’actual Piazza della Repubblica. En mig de la predicació del frare, va aparèixer un miste- riós cavaller vestit de negre i damunt d’un cavall vigorós va sembrar el pànic entre els assistents. Pere de Verona va reconèixer que era l’encarnació del diable i va fer el senyal de la creu com a símbol de protecció i de fe. Davant d’aquest gest, el cavaller es va veure obligat a retrocedir i va desaparèixer en una nuvolosa de sofre just on avui trobem l’estàtua de Giambologna. Retrat de Joan de Bolonya rea- litzat per Hendrick Goltzius Alumne guia:
  • 16. Viatge a Florència 16 Una de les obres més conegudes de Giambologna és El rapte de les Sabi- nes, una peça que situem dins de l’estil artístic del manierisme, desen- volupat durant la segona meitat del cinquecento, és a dir, la part final del Renaixement. El manierisme és un moviment artístic que va néixer amb l’objectiu d’imitar la maniera com havien treballat grans artistes del Renaixement, això feia que els pintors pintessin a “la manera” de Rafael, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel... I d’aquí en sorgeix el nom. Ràpidament, aquest estil comença processos de recerca i experimenta- ció que l’allunyaran de les característiques renaixentistes. El rapte de les Sabines és una peça escultòrica acabada el 1582 que forma part de la col·lecció de la Loggia dels Lanzi a la Piazza della Signoria i que podeu aturar-vos a veure-la en passar-hi. L’activitat en aquest punt és fer una fotografia imitant, de la manera més fidel pos- sible, El rapte de les Sabines entre tres membres del grup i la resta heu d’imitar El diavolo. Per tant, en una sola fotografia heu d’aparèixer-hi tots els integrants del grup natural (excepte el que faci la fotografia). Intenteu buscar un espai per fer-ho amb comoditat i que no hi passin cotxes. Pengeu la fotografia al codi QR. El rapte de les Sabines 6 — VIA DE CAIZAIUOLI La Via dei Calzaiuoli és un dels carrers més cèntrics i coneguts de Florència, els baixos dels edificis són plens de botigues de tota mena i, segurament, al llarg de la gimcana l’heu creuat diverses ve- gades. Els turistes omplen els quatre-cents metres de llargada gairebé cada dia de l’any. De punta a punta, aquesta via uneix el centre polític i religiós de la ciutat; a l’extrem més proper a l’Arno trobem la Piazza della Signoria amb el Palazzo Vecchio com a edifici més emblemàtic i símbol del govern polític de la ciutat, a l’altre extrem ens apareix majestuosament la Piazza del Duomo amb la catedral de Santa Maria del Fiore, amb la imponent cúpula, i el Battistero di San Giovanni. Arribats en aquest punt de la gim- cana és un bon moment per fer una paradeta i anar a buscar un deli- ciós gelat florentí. En qualsevol de les gelateries que trobareu al llarg del carrer us podreu delectar amb alguns dels gustos més sorpre- nents i bons d’aquesta ciutat. Espe- cialment, si sou capaços de trobar la gelateria que té en el seu interior una cascada de xocolata desfeta! Via de Caizaiuoli Alumne guia: Activitat Activitat
  • 17. Firenze 17 7 — CASA DI DANTE Us trobeu davant d’aquest museu. És un edifici inaugu- ratalsegleXXis’aixecaapartird’edificacionsmedievals. La tradició popular atribueix en aquest lloc el naixement d’un poeta florentí, pare de la literatura italiana. Aquest poeta va escriure que havia nascut sota del Oratorio dei Buonomini di San Martino, a pocs metres d’aquest lloc. L’actual edifici mostra reproduccions de documents i objectes de l’època, de la vida del poeta i de la seva obra magna, la Divina Comèdia. És en aquests carrers on l’au- tor va conèixer el seu gran amor Beatrice Portiari i, segons expliquen les llegendes, on es van trobar per primera vegada. Casa di Dante Llegiu aquest sonet. A través dels seus versos podreu descobrir a quin poeta ens referim i el se- cret que s’amaga en el terra d’aquesta plaça. Delante de esta casa, aquí en Florencia, a Beatriz sus ojos descubrieron. Ningún amor pidió tanta paciència ti amo, amore mío, se dijeron. En el suelo que en amante pisaba al ver finalitzar el mes de agosto leyendas cuentan que Beatriz bañaba ilusionada del amante el rostro. Gracias a esa agua en la piedra puesta, Hallaron del poeta, entre portales, Intacta conservada aquella muestra. Encuentra en estos versos la respuesta. Racompón el nombre en las iniciales. Inunda el suelo y la cosa està hecha. • A quin poeta ens referim? Justifiqueu-ho a partir dels versos anteriors. Tal i com us explica el poema, busqueu en algun indret de la plaça, el rostre immor- talitzat de Dant. Si voleu pistes, rellegiu el poema unes quantes vegades, i potser esbrineu on pot ser. Quan la trobeu, feu-ne una foto i carregueu-la al codi QR!!! Alumne guia: Activitat
  • 18. Viatge a Florència 18 Aquesta petita església del segle XIII, una de les més antigues de la ciutat, l’envolta un dels mis- teris romàntics més emocionants de la història, el Dant i Beatriu. Són diversos els motius que vinculen l’autor de la Divina Comèdia i la seva musa i enamorada en aquest edifici romànic del centre de la ciutat. Intentarem desgranar tots els elements del misteri entre aquests personatges! El primer que cal saber és que la casa de Dant es trobava a pocs metres d’aquesta església, per tant, és de suposar que Santa Margherita dei Cerchi era el lloc de culte habitual del poeta flo- rentí. De fet, es creu que va ser l’església on es casà amb la seva esposa Gemma Donati, amb qui estava compromès des dels dotze anys. Aquest petit temple romànic no només fou escenari del casament de Dant, sinó que per damunt de tot es considera el lloc on el poeta va conèixer la seva musa Beatrice, de qui se n’enamorà per- dudament. Si entreu a dins del temple i us hi fixeu bé, trobareu una placa a sota un altar que diu: 8 — CHIESA DI SANTA MARGHERITA DEI CERCHI “sotto questo altare Folco Portinari costrui la tomba di famiglia. L’8 giugno 1291 vi fu sepolta Beatrice Portinari” Sovint, la gent diposita flors o missatges en aquest sepulcre on, popularment, es creu que hi ha enterrada Beatriu. Però és certa aquesta història? Pel que se sap fins avui, en aquesta tomba hi ha les restes de la família Portinari, la de la protagonista de la nostra activitat i podríem esperar que les seves despulles descansessin amb les dels seus familiars. Altrament, Beatrice s’havia casat amb Simone dei Bardi i, per tant, seguint els costums de l’època el més probable és que el seu cos descansi a la tomba de la família del seu marit, al claustre de l’església de Santa Croce. Encara que és poc probable que a Santa Margherita dei Cerchi hi hagi enterrat el cos de la musa de Dant, la història i el mite que es tracta del lloc on es van trobar per primera vegada ha perdu- rat fins als nostres dies. A vegades, la força del que volem creure és més potent que la realitat! I és que, qui no s’ha enamorat caminant per alguns dels carrers de Firenze...? En els versos del Cant XXX del Purgatori de la Divina comèdia, Dant Alighieri escrivia: Dante i Beatriu de Henry Holiday, 1884. “Sovra candido vel cinta d’uliva Donna m’apparve, sotto verde manto Vestida di color di fiamma viva” “Sota càndid vel coronat d’oliva, m’aparegué una dama, en mantell verd, Vestida de color de flama viva” Alumne guia:
  • 19. Firenze 19 L’activitat d’aquest punt de la gimcana consisteix a reproduir l’escena de la troba- da entre Dant i Beatriu a la porta exterior de l’església. Si us cal inspiració us podeu fixar en els quadres que trobareu a l’interior de l’edifici i que representen aquesta escena. Graveu un vídeo d’aquest moment tant màgic amb vosaltres com a ac- tors i actrius i el pengeu a l’enllaç QR que teniu a continuació. És el moment de demostrar les vostres habilitats interpretatives. Tota aportació d’originalitat serà benvinguda! 9 — CHIESA DI ORSANMICHELE “Firenze fui il centro di una così grande cultura perché fu la sede delle maggiori libertà che erano allora possibili”. Aquestes paraules són d’una crònica de mitjan segle XIV escrita per Giovanni Villani, la Nuova Cronica. El llibre pretén ser un recull dels fets contemporanis i la història de Florència que el seu autor no va veure acabat. En aquest fragment, Villani ens mostra com Florència ja era concebuda com un centre cultural en l’època i ho relaciona amb les llibertats que tenien els seus ciutadans, sobretot comercials. Cal tenir present que les Arts, en aquell moment, eren enteses com a gremis comercials, una manera medieval organitzada de totes les activitats econòmiques de la ciutat: comerç, finances, indústria manufacturera i artesania. A Florència, el primer gremi que es formà és el de Calimala al segle XII, dedicat al comerç exterior i importació de productes tèxtils. Al llarg de l’edat mitja- na, aquestes organitzacions gremials es convertiren en centres de veritable poder i van influir molt en la política florentina de l’època. Segurament, us estareu preguntant per què us expliquem tot això sobre els gremis i les arts de Florència, doncs resulta que l’església que teniu al vostre davant, l’església d’Orsanmichele, va ser construïda originàriament per ser un mercat de cereals i gra, però els gremis florentins la convertiren en l’església de les Arts de Florència. De fet, a la façana exterior podeu observar catorze estàtues dels escultors florentins més importants de l’època, dedicades als patrons dels gremis que conformaven les Arts. En el dia d’avui, podem veure unes rèpliques a l’exterior de l’església, ja que les originals es troben conservades en museus. Original- ment, només tres de les estàtues eren fetes de bronze, les dels tres gremis més rics: Arte del Cambio, Arte della Lana i Arte di Calima- la (o dei Mercatanti), ja que el bronze costava fins a deu vegades més que la pedra; la resta eren fetes de marbre. En el moment de cons- truir les rèpliques i, buscant una uniformi- tat estètica de totes les estàtues, algunes ori- ginals de pedra es van reproduir amb bronze. L’interior de l’església d’Orsanmichele Alumne guia: Activitat
  • 20. Viatge a Florència 20 En aquest punt de la gimcana haureu de desenvolupar dues activitats: • La primera consisteix a identificar les diverses estàtues que conformen el conjunt escul- tòric de les façanes d’Orsanmichele. Ajudant-vos dels plafons informatius que teniu a cada cantonada, heu de poder determinar: quin sant trobem representat, i l’escultor de l’obra. Per ajudar-vos, us donem la informació a l’inici de cada façana, així només haureu d’identifi- car quins ítems corresponen a cada escultura. Escultures façana 1 Escultures façana 2 Sant: Artista: Sant: Artista: Sant: Artista: Escultures: Sant Tomàs – Sant Lluc – Sant Joan Baptista Artistes: Lorenzo Ghiberti – Giambologna – Andrea del Verrochio Escultures: Sant Jordi – Sant Pere – Quatre Sants Coronats – Sant Felip Artistes: Donatello – Nanni di Banco – Brunelleschi Sant: Artista: Sant: Artista: Sant: Artista: Sant: Artista: Activitat
  • 21. Firenze 21 Escultures façana 3 Escultures façana 4 Sant: Artista: Sant: Artista: Sant: Artista: Escultures: Sant Mateu – Sant Eligi – Sant Esteve Artistes: Ghiberti – Nanni di Banco Escultures: Mare de Déu de la Rosa - Sant Jacopo – Sant Joan Evangelista – Sant Marc Artistes: Donatello – Pietro di Giovanni Tedesco – Nicolo di Pietro Lamberti – Baccio de Montelupo Sant: Artista: Sant: Artista: Sant: Artista: Sant: Artista: • La segona part us servirà per conèixer una mica més els gremis i les arts de Florència, heu d’establir a quin gremi correspon cada escut, si era una art major o menor i quin tipus d’activitat comercial desenvolupava. El codi QR us enllaçarà a un article on apareix la informació necessària dels gremis per resoldre l’activitat.
  • 22. Viatge a Florència 22 Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat: Gremi o Arte: Art menor o major: Activitat:
  • 23. Firenze 23 10 — MERCATO DEL PORCELLINO La Loggia del Mercato Nuovo, anomenada així per distingir-la del Mercato Vecchio, també es co- neix amb el sobrenom de Loggia del Porcellino. En aquesta activitat anirem desgranant tots els misteris i curiositats que guarda aquest edifici del centre de Florència. En un primer moment, aquesta loggia va ser construï- da al segle XVI sota les ordres de Cosme I de Mèdici per acollir als comerciants de sedes, teles i objectes preciosos; avui en dia acull, sobretot, paradetes de souvenirs. Està formada per vint columnes compostes i vuit pi- lars de pedra decorats amb nínxols i tabernacles que s’alcen sobre una base de pocs esglaons. Aquests ele- ments de suport sostenen arcs de mig punt i voltes de creueria amb una clau de volta decorada. Al pis supe- rior, en el seu origen, hi estaven guardats els arxius notarials de la ciutat. Si hem tingut sort i és un dia sense botigues, podreu veure al terra del centre de la loggia l’anomenada Pietra dello scandalo, una pedra que re- produeix a mida natural una de les rodes del carroccio, un altar de gue- rra de quatre rodes on s’hissava l’estendard de la ciutat. El carroccio, sím- bol de la República de Florència, es col·locava just sobre la pedra i servia de punt de trobada de totes les tropes florentines abans de cada batalla. Malgrat la seva història, avui en dia, la loggia és coneguda per Il Porceli- no, nom amb el qual es coneix popularment la font en forma de senglar situada en una de les bandes del mercat. Aquesta escultura és una rèplica de bronze d’una origi- nal del segle XVII feta per Pietro Tacca que, alhora, s’inspirava en una còpia romana de marbre d’una original del període hel·lenístic. De fet, l’estàtua de marbre fou transportada de Roma pels Mèdici a Florència i la podreu veure a la Galleria degli Uffizi. Segons les fonts històriques, Ferran II de Mèdici va decidir convertir l’estàtua en una font i ubicar-la a la loggia del Mercato Nuovo el 1640. La font tenia una funció ben pràctica, subministrar aigua als comerciants situats sota les arcades d’aquest edifici. Una de les històries que envolta aquesta figura és la que va inspirar un dels contes de l’autor danès Hans Christian Andersen, un dels escrip- tors més famosos de la literatura universal. És probable que us soni el seu nom, però si no, ben segur que heu llegit o escoltat alguns dels seus contes i històries: L’aneguet lleig, La sireneta, El vestit nou de l’em- perador, El soldadet de plom o La princesa i el pèsol. Resulta, que després d’un viatge a Florència i definir la ciutat com “un intero libro illustrato”, Andersen va publicar un llibre el 1842 titulat El basar d’un poeta, on una de les faules que s’expliquen és El senglar de bronze, inspirada en l’estàtua que heu pogut conèixer en aquest mercat. Loggia del Mercato Nuovo Pietra dello scandalo Hans Christian Andersen Alumne guia:
  • 24. Viatge a Florència 24 Sou just davant d’un palau, convertit en museu, que posseeix una de les col·leccions d’art més important del món, la Galleria degli Uffizi. En el seu interior es poden observar algunes de les obres més significatives de la història de l’art, sobretot pel que fa al període del Renaixement i Barroc italià, encara que també hi veureu mostres escultòriques d’art antic, especialment romà. A través de les sales es pot apreciar amb un detall minuciós com l’art medieval, en con- cret la pintura, evoluciona cap a noves for- mes, tot aplicant recursos com la perspectiva o la incorporació d’emocions i sentiments en les obres. La col·lecció recorre des del segle XII fins al XVIII amb especial atenció als artistes renaixentistes, fent-se destacar amb les obres de Giotto, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael i Botticelli, entre d’altres. La Galleria degli Uffizi, dissenyada per Giorgio Vasari sota les ordres de Cosme I de Mèdici per 11 — GALLERIA DEGLI UFFIZI Façana de la Galleria degli Uffizi No podem marxar d’aquest lloc sense afegir una part de misteri i superstició en aquest lloc em- blemàtic de Firenze. Segons la tradició popular, els visitants de la ciutat han d’introduir una mo- neda a la boca del senglar i deixar-la caure per assegurar la bona sort i el seu retorn a la ciutat de Florència. Per això trobareu a tot de turistes fent cua per tocar el morró del porc que, si us hi fixeu bé, està desgastat de tantes mans que hi han passat i l’han acariciat. L’activitat del Mercato del Porcellino es divideix en dues parts. En primer lloc, us heu de fer una fotografia de tot el grup natural acariciant el morro del senglar (per assegurar que tornareu a la ciutat més endavant) i penjar-la a l’enllaç del QR. És un bon moment per prendre consciència de l’oportunitat que suposa aquest viatge i la importància de viure experiències úniques com aquesta. La segona part de l’activitat consisteix a llegir un fragment de la faula d’Ander- sen i respondre unes breus preguntes. Teniu l’enllaç QR amb la faula. • Anomena dues estàtues que apareixen en el conte: • Sota les arcades de quin palau es reuneix la noblesa a les festes de carnaval? • En quin quadre de Bronzino es fixa el nen de la faula? • Digues el nom de l’església on s’atura el senglar al final de la faula. Alumne guia: Activitat
  • 25. Firenze 25 Deixem de banda l’interior del museu i les seves obres perquè les treballarem en un altre mo- ment, ara toca fixar-se en l’exterior d’aquest edifici que desemboca al riu Arno. Si sou observa- dors, haureu vist que en els pilars que sostenen les façanes hi ha uns nínxols amb unes escultu- res dedicades a les grans personalitats de la història de Florència, humanistes, artistes, filòsofs... Arriba el moment d’ubicar en el plànol que trobareu a continuació el nom de cadascun dels personatges en el seu lloc corresponent. Els Uffizi estan en permanent restauració, així que pot ser que tingueu dificultats en veure alguna escultura perquè a vegades estan ocultes darrera les bastides de restauració. Si no en veieu alguna, deixeu el quadre en blanc. allotjar les magistratures florentines, ja que el Palazzo Vecchio havia quedat petit, va començar servint per guardar-hi les peces d’art de l’enorme col·lecció de la família Mèdici. Amb el declivi de la nissaga i arribats al segle XVIII, l’edifici obria portes al públic com a un dels museus més destacats del món. Uffizi Uffizi Riu Arno Piazza della Signoria Loggia dei Lanzi 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 22 21 20 19 18 17 16 15 14 Planta 0 Galeria Uffizi Via Lambretesca Activitat
  • 26. Viatge a Florència 26 12 — SANTA CROCE La Basilica di Santa Croce és una de les esglésies més importants de Florència des de l’inici de la seva construcció a finals del segle XIII. Ha esdevingut un dels centres religiosos, polítics i inte- l·lectuals de la ciutat al llarg de la història, convertint-se en un símbol de prestigi de la ciutat i lloc de trobada de les grans personalitats de l’època (artistes, polítics, teòlegs...). Ubicada a la Piazza di Santa Croce, és una de les esglésies franciscanes més grans del món i un dels millors exemples del gòtic italià. El projecte original fou dissenyat per l’arquitecte Arnolfo di Cambio, també responsable de la catedral de Santa Maria del Fiore, i va ser finançada per algu- nes de les famílies més riques de la ciutat. Al claustre prin- cipal hi hala Cappella Pazzi, una obra de Brunelleschi que es va construir com a recinte funerari d’una de les famílies més riques i influents de Florència, els Pazzi. La Santa Croce també és coneguda com Il tempio dell’Itale glorie (el temple de les glòries itàliques), per les nombroses sepultures i ce- notafis de personatges il·lustres. Abans de seguir amb l’activitat, heu de conèixer una de les curiositats d’aquesta església i que us ajudarà a entendre per què des que heu arribat a Florència el vostre cor batega cada vegada més ràpid. Resulta que un dels escriptors més destacats de la literatura universal i gran exponent del realisme, el francès Stendhal, l’any 1817 en sortir de visitar la Santa Croce va començar a desenvolupar uns símptomes ben estranys. El seu cor s’accelerava sense motiu, sortia atordit i amb vertigen de la visita a l’església i fins i tot tenia al·lucinacions. Amb les paraules del mateix autor publicades en el llibre Roma, Nàpols i Florència, Stendhal va descriure l’episodi de la següent manera: “Havia arribat a aquell punt d’emoció, allà on es troben les sensacions celestes donades per les Belles Arts i els sentiments apassionats. Sortint de Santa Croce, el cor em bategava, la vida se m’es- gotava, havia de caminar amb por de no caure”. Stendhal havia quedat tan meravellat davant de la sobreexposició de bellesa artística que el seu cos no ho va poder aguantar i va començar a trobar-se malament. És per aquest motiu que al segle XIX una psiquiatra italiana li posà el nom de la Síndrome Stendhal, encara que no és reconeguda com una malaltia. Cappella Pazzi Si heu arribat bé fins aquest punt de la gimcana i no patiu cap dels símptomes de Stendhal, po- deu seure en un dels bancs de la plaça i observar la vitalitat i intensitat de la vida florentina. A la vegada és el moment de resoldre el petit misteri d’esbrinar alguns dels personatges il·lustres que, o bé tenen la seva tomba a la Santa Croce, o el seu cenotafi. • Autor de la Divina Comèdia: Alumne guia: : Activitat
  • 27. Firenze 27 • Escultor de la Porta del Paradís: • Filòsof i polític renaixentista escriptor del llibre El Príncep: • La terribilitá és una característica d’alguna de les seves obres: • Biògraf dels grans artistes del Renaixement: • Científic i astrònom polifacètic defensor de la teoria heliocèntrica: 13 — PALAZZO VECCHIO Ens trobem davant del Palazzo Vecchio, l’emblema i símbol del poder polític de Florència i actual ajuntament de la ciutat. Després d’haver fet el projecte del Viatge a Florència i unes hores al Va- ticà, ja sou uns experts en la importància de la Piazza della Signoria i aquest palau per a la his- tòria de la capital de la Toscana, de manera que no ens allargarem gaire explicant aquest punt i passarem al misteri que veritablement ens ha dut en aquest lloc. Abans de descobrir aquest enigma que uneix el Palazzo Vecchio amb el gran artista Miquel Àngel, només s’ha de recordar que l’edifici original s’atribueix a Arnolfo di Cambio, un dels grans arqui- tectes del segle XIII i responsable dels projectes de Santa Maria del Fiore i Santa Croce. L’edifici es convertí en la residència de Cosme I de Mèdici durant el seu ducat i, des dels seus inicis, és l’espai de referència del poder polític de Florència. A la façana exterior hi destaquen uns escuts que sim- bolitzen diversos emblemes de la ciutat i la Torre d’Arnolfo, una torre campanar d’una alçada de 94 metres que també va servir de presó en diversos moments, com per exemple, per Savonarola o el mateix Cosme el Vell. A l’interior hi trobem pintures murals de Vasari o, al segle XVI, hi ha- gueren les obres, perdudes avui, de la Batalla de Cascina de Miquel Àngel i la Batalla d’Anghiari de Leonardo da Vinci. Deixant de banda les explicacions històriques, el que ens ha portat en aquest punt és el misteri d’un gravat a la paret ex- terior del Palazzo Vecchio, l’anomenat Importuno di Michelan- gelo (la molèstia de Miquel Àngel). Segons explica la llegenda, aquest gravat que representa el retrat de perfil d’un home, fou executat en el període que Miquel Àngel retornà a Florència per fer el seu David. L’artista florentí creuava cada matí la Pia- zza della Signoria per anar a treballar en la seva obra mestra i, dia rere dia, un xerraire l’aturava per fer-li uns sermons llar- guíssims i pesats. Cansat d’aguantar aquesta situació tan re- petitiva, mentre escoltava una de les seves històries i recolzat d’esquena a una de les parets exteriors del Palau Vell, Miquel Àngel va esculpir amb les mans al darrere el rostre d’aquest personatge molest, l’Importuno. Autògraf retrat de Miquel Àngel Alumne guia:
  • 28. Viatge a Florència 28 La revista Art e Dossier, un diari mensual sobre art, va publicar un article que atribuïa el retrat esculpit a la façana del Palazzo Vecchio al mateix Miquel Àngel. La revista establia aquesta hi- pòtesi a partir de la semblança de l’Importuno amb un perfil de Buonarroti que es conserva en un autògraf al Museu del Louvre de París. Tradicionalment, s’havia establert l’autoria d’aquest retrat a l’artista florentí, però des d’aquesta publicació també existeix l’opció que sigui una re- presentació de Miquel Àngel, fruit de la seva voluntat de deixar empremta en un dels edificis històrics més rellevants o d’una aposta amb un altre ciutadà florentí. Evidentment, la vostra tasca arribat aquest moment, és trobar el retrat de Miquel Àngel en les parets exteriors del Palau. No cal que aixequeu gaire la mirada per- què no es troba molt amunt! Un cop el trobeu, us heu de fer una selfie de tot el grup natural i penjar-lo al QR corresponent. La segona part de l’activitat només la podreu fer si l’accés al Palazzo Vecchio és obert. L’accés és gratuït i acostuma a ser obert al públic, entrant per la porta principal es pot visitar un pati in- terior format per una galeria d’arcs de mig punt decorada amb pintures al sostre i relleus al fust de les columnes. En una de les seves parets, sota un emblema escut d’una àliga i un tauler d’es- cacs, trobareu un vers de Dant en italià. Cal que escriviu aquest vers i en busqueu la traducció. • Vers de Dant i la traducció: ATENCIÓ!!!!!!! Les proves que us falten, i que trobareu a continuació, formen part del RECORREGUT DE TARDA!!! En acabar, ens trobarem a les 16.30h al darrer punt de la gimcana de la tarda, la Piazzale Michelangelo, que també podeu ubicar obrint el QR de color lila!!!!! Piazza Michelangelo 1 — PONTE VECCHIO Us trobeu en un dels punts més icònics i visitats de la ciutat de Florència: el Ponte Vecchio. La capital de la Toscana, des dels seus inicis romans, s’ha configurat al voltant de la riba de l’Arno, un riu que ha estat font de riquesa, comerç i inspiració artística. Ens podem imaginar als grans personatges de la Florència renaixentista passejant per aquests carrers i travessant el riu a l’hora del crepuscle, quan les últimes llums del dia es reflecteixen a l’aigua calmada. El seu origen es remunta a l’època romana i, fins entrat el segle XIII, fou l’únic pont que unia el centre de la ciutat amb el barri d’Oltrarno, que literalment significa a l’altra banda de l’Arno. El seu aspecte actual es deu a una reconstrucció del 1345, amb posteriors modificacions. Des del segle XIII Alumne guia: Activitat 2a PART
  • 29. Firenze 29 ja estava ocupat per locals de comerciants i artesans, però va ser el gremi dels carnissers que se’l va fer seu durant molts anys. A la segona meitat del segle XVI, l’arquitecte Giorgio Vasari va cons- truir-hi el famós corredor que travessa els edificis i uneix el Palazzo Pitti amb el Palazzo Vecchio. Paral·lelament, el Gran Duc de Florència va decidir expulsar els carnissers, segons sembla perquè no suportava les olors quan passava pel pont. Ben aviat, ocuparen els llocs els orfebres, joiers i comerciants d’or, dotant de prestigi aquest espai i que perduren fins avui dia. A tall de curiositat, l’abril de 1944 fou l’únic pont de Florència que no es destruí durant la retirada dels nazis d’Itàlia, per ordre expressa d’Adolf Hitler. Al centre del pont trobareu un monument dedicat a Benvenuto Cellini, escultor de la peça Perseu amb el cap de Medusa que podeu veure a la Loggia dei Lanzi. Ponte Vecchio Com a bons emprenedors, volem obrir una botiga al mig del Ponte Vecchio. Farem un estudi estadístic de l’afluència de gent que hi passa, per tal de conèixer quin tipus de botiga pot tenir més èxit, basant-nos en les edats de les persones. Per fer l’estudi, feu el següent: 1 _ Situeu-vos justament a una de les entrades del pont. Si està ocupada per un altre grup, aneu a l’oposada. 2 _ Durant 2 minuts cronometrats, compteu quanta gent ENTRA dins el pont (no la que surt!). Cadascú s’ha de fixar en un grup de persones, anoteu el responsables de cada grup de persones. • Nens / nenes (menys de 10 anys aproximadament). • Joves (10-20 anys aproximadament). • Adults (20-60 anys aproximadament). • Gent gran (més de 60 anys aproximadament). • Mascotes (gossos i altres animals). Alumne encarregat: Alumne encarregat: Alumne encarregat: Alumne encarregat: Alumne encarregat: Activitat
  • 30. Viatge a Florència 30 3 _ Ompliu, tal i com feu a matemàtiques, la següent taula de freqüències: 4 _ Dibuixeu un diagrama de barres de l’estudi estadístic realitzat. 5 _ Calculeu la mitjana, la mediana i la moda. 6 _ Us sembla que aquesta és una mostra representativa de l’estudi estadístic? Què podríem fer perquè fos més acurat? Desenvolupeu la resposta.
  • 31. Firenze 31 2 — CORREDOR VASARIÀ Des d’aquest punt de la gimcana teniu una vista perfecta del corridoio va- sariano, el passadís elevat que connecta el Palazzo Vecchio (seu del poder polític) i el Palazzo Pitti (residència dels Mèdici), creuant per la Galleria degli Uffizi i el Ponte Vecchio. Aquest corredor fou construït per ordre del duc Cosme I de Mèdici i dissenyat per l’arquitecte i artista Giorgio Vasari, un dels grans biògrafs dels artistes del Renaixement. El motiu fou que el gran duc volia moure’s lliurement de la seva residència fins al palau del govern sense haver de travessar pels carrers de la ciutat, sobretot en un moment on la seva figura no era gaire apreciada. Giorgio Vasari Avui en dia, el passadís es pot visitar amb entrada prèvia, però el seu accés és molt limitat i cal reservar amb força temps d’antelació. Des d’on esteu situats, podeu identificar com el corredor vasarià creua per damunt de les botigues del Ponte Vecchio i s’insereix en els edificis de la ciutat. Feu una fotografia d’aquest passadís i pengeu-la a l’enllaç QR que us proporcionem. 3 — PORTA DE SAN MINIATO Estem arribant al final de la nostra gimcana, ara mateix us tro- beu a la porta de Sant Miniato, una de les entrades del cercle de muralles de Florència i situada a l’Oltrarno, riba esquerra de l’Ar- no. Va ser construïda el 1320 i té la particularitat que, a diferència de les altres portes, va ser edificada sense torre de defensa. Els soldatsvigilavenlazonautilitzantunapassarel·lasobre la porta. És el moment de demostrar les vostres habilitats artístiques com a dibuixants. Després de prac- ticar amb el projecte del Renaixement, ara ja sou uns experts del dibuix. És per això que cal que immortalitzeu a llapis alguna de les dues bandes de la porta de San Miniato. Fixeu-vos amb els detalls i intenteu ser el màxim precisos possible. Porta de san Miniato Alumne guia: Activitat Activitat
  • 32. Viatge a Florència 32 4 — PIAZZALE MICHELANGELO Arribats en aquest punt vol dir que heu finalitzat la vostra gimcana per Florència. Al llarg de tot un dia, heu pogut recórrer les places i carrers d’aquesta ciutat declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat acompanyats del vostre grup natural. L’objectiu principal és que hàgiu gaudit de les meravelles que ens ofereix la città sull’arno tot coneixent algunes de les curiositats i misteris que envolten la seva història. Per acabar, us demanem que us acoteu a la barana i observeu les vistes que ens ofereix aquesta plaça d’una de les ciutats més belles d’Europa. Resseguiu amb la mirada els edificis que heu conegut durant la jornada d’avui i deixeu-vos endur per la immensitat d’un passat que encara perviu. Intenteu gravar en la vostra memòria aquests instants i prendre consciència del privilegi i la sort de poder ser avui aquí envoltats dels vostres amics i companys. Ara només cal que demaneu a algú que us faci una fotografia a tot el grup natural amb la ciutat de fons i la pengeu a la carpeta que enllaça el QR. Aprofiteu també per enviar-la als vostres pares i mares, és un bon moment per fer una mica d’enveja!!!!! Esperem que hàgiu xalat de l’experiència d’avui!!!!!!! Activitat
  • 33. Firenze 33 Fa més de cinc cents anys, l’espai que ara trepitgeu va ser l’escenari d’un dels episodis més tràgics que va viure Florència durant el seu període d’esplendor. Com ja bé sabeu, durant anys i anys, la família Mèdici, encara que Florència era una República, va controlar la política de la ciutat. Aquesta acumulació de poder i notorietat pública, els va servir sovint per seguir creixent, enri- quir-se i acumular cada vegada més poder. Aquesta grandiloqüència també va generar enveges, tensions i odis per part d’altres personatges i famílies que aspiraven a tenir el poder i el reco- neixement que tenia la família Mèdici. Ja feia molts anys que havia passat l’època daurada de Cosme el Vell, el primer gran patriarca dels Mèdici, i l’any 1478, els dos grans protagonistes, membres d’aquesta gran família, eren Llorenç, i el seu germà, Juliano. Entre tots dos, dirigien les reg- nes de la família, patrocinaven les arts de Florència i, tal i com havia fet el seu avi Cosme el Vell, controlaven el govern de la ciutat, a vegades de manera més directa, i a vegades amagats a l’ombra tot situant amics de la família en els llocs de notorie- tat de la república florentina. 26 d’abril de 1478 Avui és 26 d’abril, divendres, i al Duomo se celebra la missa de Pasqua, en plena Setmana Santa que, Florència, com tota ciutat cristiana, viu intensament. Dins la catedral s’hi reuneix la flor i nata de les famílies florentines, entre elles, és clar, la família Mèdici, amb Juliano i Llorenç al capdavant. Ells dos ho desconeixen, però molts dels que són a dins, al seu costat, s’han conjurat per assassinar-los: la família Pazzi, rival dels Mèdici a Florència, Sixt IV, el papa de Roma, l’arque- bisbe Salviati, i molts d’altres, han estat conspirant per eliminar els dos caps de la família més poderosa de Florència. La porta s’ha tancat, és mig matí, i la tragèdia està a punt de succeir. Per sort, els Mèdici tenen un amic fidel, Fran- cesco Nori, que s’ha assabentat de la conjura i està disposat a fer el que calgui, si cal, en- tregar la seva vida, per salvar els seus grans amics. En aquesta plaça i en aquesta data, a banda, els Mèdici també us tenen a vosal- tres!!! Ajudeu a Francesco a descobrir, a partir dels enigmes que amaga la plaça del Duomo, qui ha liderat la conjura per l’assassinat, i així Francesco podrà entrar a temps a la Catedral per poder aturar aquest magnicidi!!!! ASSASSINAT AL DUOMO – FIRENZE 1478 Llorenç el Magnífic (esquerra) i Giuliano de Medici (dreta) La conspiració dels Pazzi, Stefano Ussi (s.d.)
  • 34. Viatge a Florència 34 Necessitareu tots els coneixements religiosos, arquitectònics i artístics que heu après durant el projecte de Florència per poder desxifrar tots els enigmes que es plantegen a continuació! Per cada enigma resolt (no cal resoldre’ls en ordre), ob- tindreu UNA LLETRA, que haureu d’anar anotant al Codi Final, de la pàgina 44. Lletra a lletra podreu construir el CODI FINAL, i aquest us permetrà, a vosaltres i a Francesco Nori, entrar al Duomo i aturar l’assassinat dels dos germans Mèdici!!!!!! ENIGMES 1 - Porta Nord de Santa Maria del Fiore Just a sobre de la porta nord hi podreu veure una pintura. Aquí haureu d’esprémer els vostres co- neixements bíblics. Primer heu de reconèixer qui o què són els personatges, per tal de descobrir quin és el tema que representa l’obra. En el fons, el títol de l’obra és el mateix que el seu tema. Responeu l’enigma 1 del formulari (no poseu articles), i obtindreu la primera lletra del codi per accedir a la Catedral i aturar l’assassinat. 2 - Cúpula de Santa Maria, porta nord de Santa Maria del Fiore La porta nord de Santa Maria és la que permet pujar a la cúpula de la catedral. Recordeu, o es- brineu, quants escalons s’han de pujar per arribar a dalt de tot. Quan ho sapigueu, envieu el nombre d’escalons al formulari, i obtindreu la segona lletra del codi. 3 - Tambor de Santa Maria del Fiore Primer de tot, us heu de situar al lloc correcte. Busqueu, en un dels extrems de la plaça, la cruï- lla de la via del Proconsolo i la via de l’Oriuolo”, i dirigiu-vos-hi. Un cop ubicat tot el grup en aquest lloc, mireu el tambor de Santa Maria del Fiore. Quants arquets hi ha al lateral de l’octà- gon que suporta la cúpula? Penseu que és l’únic lateral de l’octàgon que té aquests arcs. Escriviu el nombre en el formulari i obtindreu la tercera lletra del codi final. 4 - Porta Sud de Santa Maria del Fiore, la propera al transsepte Fixeu-vos bé en els relleus esculpits en la fusta de la porta sud del Duomo. Quina fruita hi po- deu veure representada? Poseu el nom al formulari, i ja tindreu la lletra número 4!!! 5 - Campanile cara est, on hi ha la porta per pujar a dalt de la torre Fixeu-vos en el primer registre (primer nivell) de la cara est del campanile, hi veureu 5 hexàgons, en els quals, amb baix relleu, s’hi representen oficis o destreses dels homes. Esbrineu quin hexàgon representa cada tema, poseu el número que li correspon a la part en blanc de cada hexàgon, i obtindreu un número de cinc xifres, anoteu-lo al lloc oportú al for- mulari, i us donarà la cinquena lletra del codi final. 1- Justícia social / 2- Comerç / 3- Navegació / 4- Agricultura / 5- Geometria QR per respon- dre els enigmes
  • 35. Firenze 35 6 - Campanile cara oest, alineada amb la façana del Duomo També al primer registre (nivell), ara a la cara oest, veureu un total de 7 hexàgons, dins dels quals s’hi han esculpit en relleu episodis del Gènesi, i també dels inicis del treball: 1- Música / 2-Creació de l’home / 3- Invenció del vi / 4- Metal·lúrgia 5- Creació de la dona / 6- Vida pastoral / 7- Llei i treball 7 - Campanile cara sud, alineada amb la façana del Duomo Un altre cop, però ara al vessant sud de l’edifici, al primer registre (nivell), veureu un total de 7 hexàgons, dins dels quals s’hi representen els inicis del treball dels éssers humans: 1- Arquitectura / 2- Entrenador de cavalls / 3- Astronomia / 4- Redactar Lleis 5- Terrissaire / 6- Teixidor / 7- Explorador de noves regions Esbrineu quin hexàgon representa cada tema, poseu-hi el número que li correspon, i obtin- dreu un número, també de set xifres, que enviant-lo al formulari, us entregarà la setena lletra del Codi!!!! 8 - Façana de Santa Maria del Fiore Situeu-vos a la façana de Santa Maria del Fiore. Observeu al frontispici i, al bell mig, veureu la verge Maria. Qui són els personatges que l’acompanyen a tots dos costats? Si els compteu, potser podreu saber qui són aquests personatges, si més no, amb quin nom els coneixem a tots en conjunt. Responeu al formulari qui són aquests personatges (sense article), i rebreu la vuitena lletra del codi Final. Esbrineu quin hexàgon representa cada tema, poseu el número que li correspon a cada hexà- gon, i en quest cas, obtindreu un número de 7 xifres, envieu-lo, i rebreu la lletra 6 del codi final.
  • 36. Viatge a Florència 36 9 - Portes del paradís del baptisteri Com que sou uns experts en el coneixement de les Sagrades Escriptures, haureu de reconèixer un personatge de les portes del Paradís de Ghiberti. Observeu la porta atentament i mireu el plafó inferior esquerre. En el centre del plafó, hi veureu un personatge estirat a terra, de boca terrossa. Amb tot el que coneixeu sobre passatges bíblics, qui deu ser aquest personatge que està estirat? Envieu la resposta al formulari i rebreu la lletra 9 del codi final!!! 10 - Porta Nord del baptisteri A les portes del Baptisteri hi trobareu poc text, poques paraules. Malgrat això, si us hi fixeu bé , a la porta nord veureu que hi ha una petita inscripció, que són les úniques lletres que hi podem trobar. Què diu exactament aquesta inscripció? Envieu la resposta i obtindreu la desena lletra del codi per accedir al Duomo i poder salvar als germans Mèdici! CODI FINAL A mesura que aneu obtenint les lletres a cada enigma, aneu anotant-les al codi final. Heu de posar cada lletra al quadrat que li correspon, i així, poc a poc, anireu configurant el codi. Un cop tingueu tot el codi construït, l’heu d’escriure a la pregunta Final del formulari. Quan ho hagueu fet, se us obrirà un vídeo, amb la informació final, que us servirà per respondre les següents preguntes en relació amb l’assassinat, i també sabreu com va acabar aquest magnicidi i els seus implicats!! • Què li va passar a Francesco Nori, el protector dels Mèdici? • Quin premi va rebre Francesco a canvi de la seva fidelitat i valentia? • Què els va passar als instigadors de l’assassinat? • Quin famós jove pintor en aquell moment, va dibuixar alguns d’aquests fets? LLetra aconseguida a cada enigma 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ‘
  • 37. Firenze 37 GALERIA DEL L’ACCADEMIA La Galeria dell’Accademia és un museu petit, de pintura i d’escultura, que es troba prop del con- vent de Sant Marc, a 5 minuts caminant des de la Piazza del Duomo. Es va fundar com una aca- dèmia de belles arts, sota el govern de Cosme I. A finals del segle XVIII, la col·lecció comença a agafar forma per dotar els seus estudiants de material per ser dibuixat. Després dels Uffizi, és el museu més visitat de Florència gràcies la coneguda escultura del David de Miquel Àngel. De fet, el museu va agafar l’empenta definitiva quan, el 1873 s’hi traslladà l’excepcional obra des de la Piazza de la Signoria. Però no és l’única obra del gran escultor florentí, sinó que a la mateixa sala també hi ha, com si fossin guàrdies protectors seus, els coneguts Esclaus i la Pietat de Palestrina. D’altra banda en una sala propera hi ha el conjunt del Rapte de les Sabines de Giambologna. Com que es tracta d’un museu petit, tampoc ens hi estarem massa estona. La idea és que us deixeu impressionar per l’obra original del David, que segur que no us deixarà indiferents: la vi- rilitat, la perfecció anatòmica, el posat desafiant, enèrgic, com si la sang corregués per les venes i li donés vida... Així tantes i tantes coses que ja heu après de l’obra. En aquesta primera activitat farem un repàs de l’obra del David. Li vam dedicar ben bé una hora a l’aula, així que ho hauríeu de recordar tot. Ara que hi sou davant, segur que veieu que l’obra és molt més impressionant del que vau veure a Súnion: la mida, la llum que desprèn, el realisme elevat a ideal, etc... Dos alumnes triats prèviament us faran un repàs dels diferents aspectes de l’obra: Alumnes guia: 1- Títol i catalogació / 2- Autor / 3- Concurs per realitzar l’obra 4- Tema i explicació del passatge bíblic / 5- Aspectes formals de l’obra Un cop acabada l’explicació, contesteu les següents preguntes: • Autor de l’obra: • Any: • Tema: • Mides (amb i sense pedestal): • Material: El David, Michelangelo Activitat
  • 38. Viatge a Florència 38 La segona activitat la dedicarem als quatre esclaus de Miquel Àngel, obres que estan repartides per la sala allargada que allotja, al fons, el David. Aquestes obres són una mostra del que co- neixem com a non finito, obres inacabades de Miquel Àngel, com si fos un treball deixat a mit- ges, però que en realitat es van crear així amb tota la intenció. De fet els quatre esclaus són una composició simbòlica, on quatre homes s’intenten alliberar de la pedra que els atrapa. D’alguna manera, l’artista serà qui els alliberi de l‘esclavitud gràcies a l’art, que aconseguirà separar-los del marbre. I és que així és com veia el geni florentí la branca artística que més seva sentia, utilitzava l’escultura per alliberar els seus personatges de les pedres. És com si ell no creés les obres, sinó que ja existien dins la pedra, i ell només les havia d’alliberar. Es diu que, fins i tot, en algun moment Miquel Àngel parlava als seus marbres i a les escultures que en sortien, el mateix David, un cop acabat, es va endur més d’un cop de l’artista, exigint-li que li parlés. Cadascuna de les obres dels quatre esclaus, té nom. Busqueu-los i anoteu-los: • Títol 1: • Títol 2: • Títol 3: • Títol 4: Els 4 esclaus, Miquel Àngel Activitat
  • 39. Firenze 39 LA PIAZZA DELLA SIGNORIA Com hem explicat en més d’una ocasió a classe, la Piazza della Signoria és un dels espais més representatius de Florència. Durant segles, ha estat el cor polític de la ciutat, lloc de trobada, de celebracions o d’execucions, ha estat l’espai on els florentins han viscut gran part dels esdeveni- ments més importants de la ciutat. La plaça, en forma de “L”, ja era una espai utilitzat en l’antiguitat, en època de l’imperi romà, mo- ment en el qual acollia unes termes i una gran zona per fer la bogada i, més tard, es convertí en un espai de pràctica artesanal i de residències de gent humil. Més endavant, quan el cristianisme va començar a imperar Europa, s’hi construí una basílica i dues petites esglésies, no visibles avui en dia. No va ser fins el segle XIII que la plaça va començar a tenir la forma que té avui en dia. PALAZZO VECCHIO En un dels extrems, presidint la Piaza della Signoria, s’hi allotja el Palazzo Vecchio, seu del govern i de la política de la ciutat, i que du- rant l’edat mitjana acollia els representants electes per tal que diri- gissin Florència durant dos mesos, amb el gonfaloniere, una mena d’alcalde, al capdavant. El palau, monumental, té una aspecte de fortalesa medieval, com si fos un castell amb els merlets, coronat amb la gran torre Arnolfo. L’edifici és una construcció del gòtic civil, dissenyat inicialment per Arnolfo di Cambio, a finals del segle XIII. A dins, en època renaixen- tista, va acollir un fresc de Leonardo i un altre de Miquel Àngel, in- acabats a l’època, i avui en dia, perduts. La torre Arnolfo, és un afegit posterior, al segle XIV, i a dalt s’hi havia una habitació, una cel·la o masmorra, que en diversos moments va empresonar il·lustres per- sonatges de la ciutat que havien caigut en desgràcia, com Cosme el Vell, o Savonarola. La façana presenta diferents escuts, de simbologia variada, i que ara haureu d’explicar. • Què simbolitzen els escuts assenyalats de la façana? Palazzo Vecchio
  • 40. Viatge a Florència 40 SAVONAROLA Savonarola va ser un frare de l’orde dels dominics, nascut al 1452. Malgrat que les seves inten- cions inicials foren les de convertir-se en metge, com el seu avi, ben aviat, als 18 anys, ingressà en un convent dominic de Bolonya, on estudià teologia i d’on sortí convertit en un orador entusias- ta i un gran predicador. Les seves predicacions anaven dirigides a tot tipus d’hàbits i personatges que ell considerava luxuriosos i perniciosos. Va ser molt crític amb els papes de Roma, com ara Innocenci VIII o Alexandre VI, per la seva vida entre luxes, plaers i excessos. Els Mèdici no van escapar a les seves crítiques, acusats per Savonarola de fomentar els vicis i el relaxament cristià de la ciutat, que vivia des de feia temps la plenitud de l’humanisme. Es va dedicar a fer moltes prediccions i, com sol passar, algunes es van complir. A poc a poc va anar recollint adeptes a Florència, ciutat que patia cicles de misèria, que sempre afectaven so- bretot la gent més humil. L’arribada a Itàlia del rei Carles VIII de França, al seu pas per ocupar Nàpols, el va portar a ocupar la ciutat de Florència. El rei de França expulsà als Mèdici de la ciutat, i Savonarola ho aprofità, amb la complicitat de Carles, per erigir-se en el líder de la ciutat, l’any 1494, així fou l’inici del govern que ell anomenaria el govern de Crist Rei. Aquest fet fou l’inici del govern purità de Savonarola a Florència, i amb ell l’inici d’una repressió radical cristiana cap a tot allò que el frare detestava. Es van prohibir els jocs d’atzar, la roba ajus- tada, els perfums i els miralls, la lectura de textos clàssics o llibres eròtics, els quadres mitolò- gics, etc... En resum, tot allò que el frare dominic associava als excessos de la ciutat que l’havien portat al relaxament religiós i a l’oblit de la paraula sagrada. Per donar forma a la seva persecució de tots aquests pecats, Savonarola va organitzar, en dife- rents ocasions, la famosa foguera de les vanitats. En aquests actes, normalment realitzats a la Piazza de la Signoria, s’hi cremaven quadres moderns, manuscrits antics, tapissos, vestits, mi- ralls, instruments musicals, en resum, tot allò que el frare associava a la luxúria i el pecat. Fins i tot el mateix Botticelli va tenir remordiments per culpa de les predicacions del frare i va acabar llençant alguna de les seves obres a la foguera. Finalment, l’any 1497, la bel·ligerància de Savonarola cap al papa de Roma Alexandre VI, va provo- car que aquest amenacés la població florentina de no poder ser enterrada en cementiris sagrats. La por davant de la limitació en aquest costum antic, afegida al radicalisme extenuant del govern de Savonarola, i que el seu protector, el rei de França morís a l’any 1498, va fer que els florentins es revoltessin contra el dominic, el capturessin i el tanquessin a la torre Arnolfo del Palazzo Vec- chio. Allà, després de moltes tortures, confessà haver mentit en moltes de les seves predicacions,i fou sentenciat a mort. El 23 de maig de 1498 fou penjat a la Piazza de la Signoria i, igual que ell ha- via fet amb tants i tants llibres i obres d’art, fou cremat al bell mig de la plaça davant de les mira- des d’aquells ciutadans que havien patit durant 4 anys la seva repressió, en una prova més de la jus- tícia poètica que a vegades ens ofereix la història. Savonarola, Moretto da Brescia (1524)
  • 41. Firenze 41 Després de l’explicació sobre Savonarola, heu de respondre les següents preguntes: • A quina orde religiosa pertanyia? • Quines crítiques feia Savonarola al la ciutat de Florència i els seus habitants? • Explica algunes de les seves prohibicions en època de govern. • Què va ser la foguera de les vanitats? LOGGIA DEI LANZI La Loggia dei Lanzi, o loggia della Signoria, és una tribuna porticada, una mena de galeria a l’aire lliure que, des de la seva construcció, al segle XIV, servia per celebrar, a cobert, assemblees populars, cerimò- nies oficials, o fins i tot rebre emissaris d’altres ciu- tats. Uns anys més tard, quan en època de Cosme I, al segle XVI, les institucions republicanes van desa- parèixer, i per tant les assemblees van deixar de te- nir sentit per l’autocràcia de Cosme, la loggia va can- viar la seva funció, i es va convertir en un museu. De fet, podria tractar-se del primer museu del món! LLEONS MÈDICI A l’estil dels majordoms de palau, trobem dos lleons que ens do- nen la benvinguda a l’espai. Són coneguts com els Lleons Mèdici, la família només els va comprar, un és d’època romana, del segle II, i l’altre, molt posterior, del segle XVI. Tots dos són de marbre, el segon, el del segle XVI, va ser creat amb la finalitat de fer com- panyia al primer lleó, sembla que algú dels Mèdici devia pensar que la solitud estava afectant l’escultura... Avui en dia, nombro- ses còpies i versions d’aquests lleons es poden trobar arreu del món; d’aquí dos anys, quan aneu a Madrid, us en trobareu uns al Congrés dels Diputats. Loggia dei Lanzi Lleons Medici, segles II i XVI Activitat
  • 42. Viatge a Florència 42 El bronze de Perseu i Medusa, de l’escultor Benvenuto Cellini, és potser l’obra més important i des- tacada de la Loggia. El seu comitent va ser Cosme I de Mèdici, convertit en duc de la Toscana, al segle XVI. L’obra fou esculpida entre el 1545 i el 1554, i es tracta d’un bronze realitzat amb la tècnica de la cera perduda. Malgrat que a Florència hem vingut a treballar el Renaixement, aquesta obra és posterior, i es troba a cavall del Renaixement i del Barroc, en un estil que coneixem com el manierisme, una evolució de l’estil renaixentista, més dramàtica i menys mesurada. L’obra, fa 3,2 metres, i s’enfila fins els 5,2 si hi afegim el pedestal. Aquesta obra, a banda d’explicar la coneguda his- tòria de la mitologia grega de com Perseu va matar la Medusa, té unes quantes curiositats. Per una banda, amb subtilesa, l’autor va fer-se un autoretrat a la part anterior del casc de Perseu. Per l’altra, tal com va afirmar Cellini, la cara de la Medusa es va inspirar en un dels deixebles de l’escultor, de qui sembla que en podia estar enamorat. PERSEU AMB EL CAP DE LA MEDUSA Perseu i el cap de la Medusa, Benvenuto Cellini, 1545-1554 Benvenuto Cellini • Qui era la Medusa i per què s’havia convertit en el que era? RAPTE DE LES SABINES El rapte de les Sabines, de Giambologna, és una escultura que no va ser un encàrrec de cap mecenes ni de cap gran personatge de l’època. L’obra neix per la voluntat de l’artista de demostrar les seves virtuts com escultor, l’art per l’art, cosa estranya a l’època. La va esculpir en- tre el 1581 i el 1583, i com Perseu i Medusa, és una obra d’estil manie- rista, d’uns 4,1 metres d’alçada, esculpida en marbre de Carrara amb la tècnica de la talla. L’escultura, tot i que el seu creador no va esculpir-la amb aquesta in- tenció, representa el Rapte de les Sabines, història que vinculem amb el mite funcional de l’antiga Roma. Propi de l’estil manierista, les figu- res presenten un gran dramatisme, les cares expressen el patiment, i es recargolen en forma d’estructura serpentinata per donar-nos una sensació de moviment intensa, que fuig dels ideals més equilibrats del Renaixement, acostant-se molt al posterior estil Barroc. Curiosa- Rapte de les Sabines, Giambologna, 1581-83 Activitat
  • 43. Firenze 43 ment, prop de la Loggia, a la Galeria dell’Aademia, veureu, o haureu vist, el model de guix que l’artista va fer servir per esculpir el marbre, que és quasi tant espectacular com el marbre mateix. • Expliqueu la història del rapte de les sabines. HÈRCULES I CACUS L’Hèrcules i Cacus és una escultura que no es troba sota el pòrtic de la Loggia, sinó que acompanya la rèplica del David, al davant del Palaz- zo Vecchio. A diferència del David, aquesta és l’obra original, i va ser esculpida entre el 1530 i el 1534, per l’escultor Baccio Bandinelli, que la va tallar des d’un sol bloc de marbre de Carrara. Aquest encàrrec, havia de ser una obra per a Miquel Àngel, que a l’època ja tenia 55 anys, i que va rebutjar per excés de feina. Bandinelli, que va odiar i admirar per igual a Miquel Àngel, com molts d’altres, es va proposar superar amb aquesta obra el geni florentí, però com podreu percebre, aquest intent només va quedar en això... Les expressions facials, molt barroeres, la musculatura excedida i el gegantisme de la figura, són alguns dels aspectes que l’allunyen de les obres de la perfecció de les de Miquel Àngel. Producte de tot plegat, sembla que l’Hèrcules i Cacus va ser força criticada a l’època en què fou mostrada. L’obra representa el passatge mitològic de Cacus, una mena de monstre que habitava al turó de l’Aventí, proper a Roma, i Hèrcules, famós heroi, fill de Zeus i d’Alcmena. La història enllaça amb la narració dels 12 treballs d’Hèrcules i representa la victòria de l’enginy vers la força o la maldat, semblant a la idea que trobem al voltant del David. Com narra Virgili a l’Eneida, sembla ser que Hèrcules estava pasturant el seu ramat de bous prop del Tíber i, mentre feia una migdiada, Ca- cus, que rondava la zona, li robà part del seu bestiar i se l’endugué a la seva cova, que tapà amb una gran pedra. Embogit pel robatori, Hèrcules esclafà la muntanya on s’amagava Cacus i, a pesar del foc i el fum que el monstre li llançava, aconseguí atrapar-lo i estrangular-lo. • Compara la rèplica del David de Miquel Àngel i l’Hèrcules i Cacus de Bandinelli, i destaca’n les diferències. Hèrcules i Cacus, Bandinelli Activitat Activitat
  • 44. Viatge a Florència 44 Aquesta última escultura tampoc la tro- bem sota la Loggia, sinó que es troba en un espai destacat al centre de la Piaza della Signoria. Obra d’Ammannati, es- culpida en marbre de Carrara, entre el 1563 i 1565, és clar, l’encàrrec fou obra d’un membre dels Mèdici, en aquest cas, Fre- deric I de Mèdici, per celebrar el seu ma- trimoni amb Joana d’Àustria. Producte de la blancor i lluminositat del seu marbre, els florentins la van batejar també amb el nom de Biancone, nom amb el qual encara se la coneix avui. Tot i la rellevància de l’autor, l’obra també destaca per la intervenció d’un dels seus aprenents, Giambologna, que temps després serà l’emblema més important de l’escultura manierista, com ja hem vist a Bolonya (l’altre Neptú), o sota la Loggia amb el Rapte de les Sabines. L’estàtua representa el Déu Neptú, déu dels mars, i curio- sament, la seva cara s’inspira en els trets físics de Cosme I de Mèdici, que encara estava en el govern en el moment de la creació de l’obra. Producte de l’època, l’estil és manie- rista, molt perceptible sobretot en les expressions de les figures acompanyants, els sàtirs i les divinitats fluvials que acompanyen l’obra. Neptú, sobre una gran petxina, domina l’escena, on també destaquen els quatre cavalls que estiren del carruatge. Tot plegat, amb aquesta inspi- ració marina pretenia destacar l’incipient poder naval de Florència. Just davant la font, avui en dia encara hi ha una placa de bronze que recorda la figura de Savonarola, esmentat anteriorment, i on cada any s’hi dipositen unes flors en la festa de la “fiorita”, per recordar la figura del frare. FONT DE NEPTÚ Font de Neptú, Ammannati, 1563-65 Inscripció en record de Savonarola
  • 45. Firenze 45 La Galleria degli Uffizi és el museu més important de pintura de Florència i també un dels més importants i bells del món. A banda de la bellesa de les obres que s’hi allotgen, la importància del museu radica en el mateix edifici, que s’estén com una continuació del Palazzo Vecchio. El cons- tructor, Giorgio Vasari, arquitecte, artista, i gran biògraf d’artistes del Renaixement, va deixar constància de les dificultats tècniques que tingué a l’hora d’aixecar aquest edifici. El mateix Va- sari, escrivia: “Mai no he construït res tan complicat i perillós, ja que els seus fonaments són sobre el riu (Arno) i gairebé en l’aire”. Tant difícil va ser-ne la construcció, que el mateix Vasari no va veure l’edifici construït, ja que no s’acabà fins 20 anys després de la seva mort. L’edifici té una forma de ”U”, i es va dissenyar com una ampliació de les oficines que feien d’ad- ministració de la ciutat de Florència, ja que el Palazzo Vecchio començava a quedar petit. Durant molts anys els espais de la Galeria van servir per allotjar les nombroses obres d’art col·lecciona- des pels Mèdici, però un cop la família va desaparèixer de la ciutat, les obres d’art hi van roman- dre. El 1765, la Galleria degli Uffizi va obrir les portes, de manera oficial, convertint-se així en un dels primers museus moderns del món. Els quadres que hi trobareu estan ordenats de manera cronològica i, per tant, es pot seguir l’evolució de la pintura italiana. Es tracta d’un museu enorme, i com que tenim poc temps, hem d’anar per feina i veure allò que realment ens interessa i hem treballat a classe. Com que segur que tornareu a Florència (ahir vau tocar el Porchelino!!!), segur que repetireu als Uffizi i veureu les parts que no hàgiu pogut veure en aquesta visita. GALERIA DEGLI UFFIZI Activitat 1 — Botticelli Alumnes guia: En aquesta primera activitat farem un repàs de les obres que ja hem fet a classe. Per molt que ens ensenyin fotografies i imatges, la Venus i la Primavera de Botticelli, en viu i en directe, són dues obres que no us deixaran indiferents. Segurament el primer que us sorprendrà serà la mida, ja que normalment ens les imaginem més petites del que veureu a la sala dels Uffizi. Dos alumnes triats prèviament us faran un repàs de cada obra, i n’explicaran: Façana del Museu Uffizi, Giorgio Vasari, segle XVI 1- Títol / 2- Autor / 3- Tema / 4- Personatges / 5- Història mitològica
  • 46. Viatge a Florència 46 Un cop acabada l’explicació, ompliu els buits que apareixen al quadre per escriure-hi els noms de cada personatge, i feu la catalogació a sota. Podeu ajudar-vos amb la informació que apareix al cartell de l’obra que trobareu al costat de la pintura: • Títol, autor i any: • Tècnica i suport: • Títol, autor i any: • Tècnica i suport:
  • 47. Firenze 47 • Autor de l’obra: • Any: • Títol: • Tècnica: • Suport: Activitat 2 — Leonardo i Michelangelo Entreu a les sales de Leonardo i Miquel Àngel. Són artistes polifacètics, però no tenen gaire obra pictòrica, especialment Miquel Àngel, que només va realitzar 5 pintures a l’oli o al tremp!!! Leo- nardo en va fer algunes més, però avui en dia en tenim tot just 20 i, a sobre, algunes d’elles són de dubtosa atribució. Per tant, en aquestes sales, us podeu sentir molt afortunats, esteu davant d’una obra de Miquel Àngel, una de les 5!!! I també esteu davant de tres obres de Leonardo, més d’un deu per cent de les que hi ha al món!!! En primer lloc, observeu-les durant una estona, i feu la catalogació de les tres obres, i a conti- nuació, responeu les preguntes que teniu a sota de cada obra: • Què té aquesta obra de curiós? Què li passa? • Autor de l’obra i any: • Títol: • Tècnica: • Suport: • Qui són els personatges que hi ha pintats a l’obra? Feu el mateix amb aquesta segona obra:
  • 48. Viatge a Florència 48 I per últim, repetiu el procés per aquesta tercera obra, i responeu la pregunta final. • En què us recorda aquesta obra la Capella Sixtina? • Autor de l’obra i any: • Títol: • Tècnica: • Suport: Activitat 3 — Busca la teva obra ATENCIÓ!!!!!! Aquesta activitat la fareu per lliure. Aneu amb molt de compte, els museus són llocs de calma i tranquil·litat i en cap cas podeu córrer ni fer soroll. En el projecte que heu fet a classe, a la fitxa de Botticelli, vau haver de triar una obra dels Uffizi, i emular-la en una fotografia on vosaltres fóssiu algun personatge de l’obra. Abans de viatjar a Florència ja us vam dir que havíeu de buscar l’obra que havíeu triat, saber en quina sala estava. Doncs ara, toca buscar la sala que havíeu anotat, buscar l’obra. Vigileu perquè recentment s’han fet canvis en la numeració de les sales, i poden no coincidir amb el mapa del dossier, ubiqueu-vos agafant referències, com la sala de la Tribuna (18 en el nostre mapa o A16 en l’altre). Aquí teniu un mapa de la planta 2 dels Uffizi, així que heu d’assenyalar en aquest plànol on es troba l’obra, aneu a buscar-la, observeu-la una estona, gaudiu-la.
  • 49. Firenze 49 • Autor de l’obra: • Any: • Títol: • Tècnica • Suport: Quan la trobeu, després d’haver-la observat una estona, feu-ne la catalogació a continuació: Sortida Un cop hagueu fet l’activitat 3, ens trobarem tots davant l’escultura del Laocont de Bandini, al final del segon passadís, i al costat del Bar i dels banys. Podeu mirar també al plànol, i re- conèixer l’obra partir de la imatge que teniu a continuació. Laocont de Bandini, segle XVI Punt de trobada
  • 50. Viatge a Florència 50 Durant l’edat mitjana Bolonya va caure sota el control dels Estats Pontificis, és a dir, va inte- grar-se dins del control polític del papa de Roma, fet que no va canviar fins el 1796. Durant l’edat mitjana, i especialment durant el Renaixement, Bolonya es va convertir en un dels centres cul- turals d’Europa. Va ser un dels nuclis més actius del comerç d’Itàlia, practicat a través dels nom- brosos canals que tenia la ciutat, a l’estil de la coneguda Venècia. Avui encara tenim alguna mostra d’aquests canals, ja ho veureu. Gran part dels impostos que es cobraven al comerç, es van destinar a patrocinar la seva famosa universitat, fundada l’any 1088. La universitat és una de les joies de la ciutat, és un dels centres educatius universitaris més antics d’Europa, al nivell de les famoses Òxford, Cambridge, Salamanca o la Sorbona de París. Durant l’edat mitjana va destacar sobretot com a centre d’estudis d’humanitats i de diferents branques del dret. Un dels aspectes més curiosos de la ciutat durant l’edat mitjana va ser la construcció de nombroses torres, tant a la zona propera a la muralla, com a l’interior de la ciutat (observeu la imatge). Tota gran família bolonyesa havia de tenir una torre per demostrar el seu poder familiar, i millor que fos més alta que les torres veïnes. Tal va ser així que la ciutat medieval va acabar tenint un skyline que avui en dia bé ens podria recordar a Nova York. Ac- tualment, algunes d’aquestes torres, senceres o partides, encara les podreu trobar per diferents punts de la ciutat. Bolonya ABolonya no ens hi estarem gaire temps, de fet, és una visita, mig per casualitat, producte de l’itinerari del vol, però que ens permetrà, en format breu i intens, conèixer el centre històric d’aquesta preciosa ciutat, que té el segon casc antic medieval més gran d’Europa. A Bolonya se la coneix amb els noms de “la Dotta, la Rossa i la Grassa”, cosa que fa referència a tres dels seus grans atributs: La Docta, per l’emblemàtica universitat, la Rossa, la roja, pel color de moltes de les seves teulades, i la Grassa, pel seu menjar, abastament conegut. Tot i que ja n’hem vist alguna cosa a classe, fem un repàs històric i ràpid de la ciutat de Bolonya. Com ja sabeu, és una ciutat que es troba al nord d’Itàlia, capital de l’actual regió de l’Emília-Romanya. Va ser una ciutat fundada pels etruscs, antecessors romans a la península itàlica, i quan Roma s’estengué a partir del segle VII aC, es va convertir en colònia romana. Skyline medieval de Bolonya