SlideShare a Scribd company logo
1 of 42
El Pla Cerdà
Crèdit Variable Segon d’ESO – Escola
Súnion
Oriol Nogueras – www.onogueras.com
La Barcelona Romana
• Segles I a V dC
La Barcelona Romana
• Segles I a V dC
La Barcelona Medieval
• Posterior als romans – Alta Edat Mitjana
– Muralla romana va perdurar molt temps
– Espai interior per institucions i espais sagrats
– Perifèria classes populars
La Barcelona Medieval
• Baixa Edat Mitjana
– Creixement població
– Excés població for a
muralles
– Jaume I construeix
segona muralla
(s.XIII)
Muralla de Jaume I segle XIII
La Barcelona Medieval
• S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement
• Segona muralla va quedar petita
• Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera
muralla
La Barcelona Medieval
• S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement
• Segona muralla va quedar petita
• Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera
muralla
Els carrers medievals
• Estrets i petits
• Feina artesans al carrer
• Mercats improvisats
• Barri de la Ribera
La Pesta Negra
• Port de Barcelona 1348
• Va durar uns anys més els rebrots
• La població es va reduir un 40%
Barcelona 1563
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Muralla_medieval_i_moderna_de_Barcelona#mediaviewer/File:Wyngaerde_Barcelona_1563.jpg
Barcelona 1706
La Barcelona post setge 1714
• Decrets Nova Planta 1716
• Barcelona ciutat fortificada - reprimida
• Construcció Ciutadella (Verboom)
– Enderroc part del barri del Born
La Barcelona post setge 1714
Barcelona 1843
Context polític-social. XVIII i XIX
• Barcelona = Plaça forta militar
– Manteniment d’espais militars
• Muralles, torres, fortaleses…
– Imposicions producte de la Guerra de Successió,
difícils de superar
• Anti-catalanisme creixent
• Lluita de classes: Obrers vs. burgesia
• Procés d’industrialització accelerat
Condicions de vida intramurs s.XIX
• Alt creixement demogràfic
– 115.000 (1802) a 187.000 (1850)
• Muralles impedien expansió
– Creixement vertical única solució (edificis sobre
edificis)
• Altíssima densitat – manca d’higiene
– Epidèmies, malalties
– Infraestructures hidràuliques obsoletes
Condicions de vida intramurs s.XIX
Barcelona pre-Cerdà
• Obres poc destacades fora muralles:
– Urbanització carrer Conde de Asalto (Nou de la
Rambla)
– Urbanització Hortes de Sant Pau
– Primeres vies connexió ciutat-entorn:
• Connexió Sants, Gràcia, Clot…
– Passeig Gràcia
– Passeig Sant Joan
Barcelona pre-Cerdà
Finals del segle XIX
Font: http://finestresdelamemoria.org/passeig-de-gracia-amb-la-serra-de-collserola-al-fons
Derrocament muralles
Moviment de protesta
contra el govern central
per enderrocar les
muralles, al 1854, producte
d’una epidèmia de còlera
Derrocament muralles
• Ajuntament solicità el derrocament al
Ministeri de la Guerra durant anys:
– Necessitats:
• Industrials
• Comercials
• Demogràfiques
• Turístiques
• 1854 fou autoritzat per Madrid:
– Exigència de mantenir:
• Ciutadella
• Montjuïc
• Muralla de Mar
Derrocament muralles
Porta de Canaletes abans del derrocament
Derrocament muralles
Derrocament muralles
Castell de Montjuïc
Derrocament muralles
Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Francesc Soler i Glòria
Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Josep Fontseré
Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Miquel Garriga i Roca
Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs
Concurs Ajuntament Barcelona 1859
Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat
Arquitecte municipal Antoni Rovira
i Trias, guanyador del concurs
• Projecte radial fins municipis
del pla
• Àrea eixamplada entre
Gràcia i Casc antic
• Zones residencials espais
centrals, classes benestants
• Zones industrials (zones amb
aigua)
– Nord => Sant Martí
– Sud=> Sants
Ildefons Cerdà (1815-1876)
• Home polifacètic:
– Enginyer, urbanista, arquitecte,
jurista, economista, milicià…
• Família de comerciants osonencs
• Ideologia progressista, 1850,
diputat a les Corts per Barcelona
– Durant el Bienni progressita fou
comandant del batalló de sapadors
de la milícia nacional
Ildefons Cerdà (1815-1876)
• 1868 va ser vicepresident de la Diputació de
Barcelona
– Proclamació de la Primera República el 1873
• També fou president de la diputació
– Dimití 1874 pel cop d’Estat de Manuel Pavía.
• Morí mig arruiant pels impagaments del
Govern
El Pla Cerdà
El Pla Cerdà
• Trama ortogonal de 20 m d’amplada (40 anys
abans de la invenció de l’automòbil)
– Voreres de 5 m, i calçada de 10 m
• Vies de 50 m (transcendentals)
– Travessar ciutat i unir poblacions veïnes
• Xamfrans
– Illes de cases Octogonals, no quadrades, per
facilitar circulació a les cruïlles
El Pla Cerdà
• Edificis 4 pisos d’alçada
– Espais ajardinats entre ells
– Construcció només a dos costats de cada illa
• Projecte igualitari
– Divisió de la ciutat en:
• Barris (5x5 illes)
• Districtes (10x10 illes)
• Sectors (20x20 illes)
– Cadascun amb mateixos serveis: escoles, jardins, etc…
• Nou centre urbà: Plaça de les Glòries:
– Cruïlla vies transcendentals: Diagonal, meridiana i
gran Via)
El Pla Cerdà
El Pla Cerdà
• Opositors:
– Autoritats municipals
• El pla abastava 5 municipis
• Topava amb el concurs del 1859
– Rovira i Trias, projecte més pensat per classes benestants
– Propietaris dels terrenys
• Veien l’espai malbaratat, volien més construccions, més
beneficis
– Altres arquitectes
• Pla monòton
• Corrents d’aire!!
Hospital de Sant Pau, Domènech i Muntaner, detractor del Pla Cerdà
El Pla Cerdà
El Pla Cerdà
• Remodelacions al pla fetes per Cerdà el 1863
– Construcció a 3 o 4 costats de cada illa
– Integració ferrocarril semi-soterrat
– Macroïlles de 4x4 per posar:
• Trens, fàbriques i jardins.
El Pla Cerdà
• Finalment el projecte de Cerdà va ser imposat
per Madrid el 1860
– Era amic de Pascual Madoz, ministre de Foment
– Forces reticències del municipi i de classes
benestants:
• El van retallar:
– Illes quatre costats
– Més alçada dels edificis
– Eliminació interors d’illa ajardinats i oberts al públic.
El Pla Cerdà
• El pla Cerdà va oferir al Modernisme
arquitectònic un espai per portar a termetota
la seva creativitat
Casa Macaya, Puig i Cadafalch
Mançana de la discòrdia, Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa
Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric
Sagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puig
i Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí.
Bibliografia
• Cartografia i món, https://cartografic.wordpress.com/tag/barcelona/
• Esdeveniments de Barcelona, http://goo.gl/bz4JbB
• Finestres de la memòria, http://finestresdelamemoria.org
• Cerdà, http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf
• Les utopies socials i la construcció de la ciutat, http://goo.gl/RnWJ6j

More Related Content

What's hot (20)

Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemany
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malaltsFitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
Conceptualisme. joseph kosuth
Conceptualisme. joseph kosuthConceptualisme. joseph kosuth
Conceptualisme. joseph kosuth
 
Art del segle xx 1
Art del segle xx 1Art del segle xx 1
Art del segle xx 1
 

Viewers also liked

Manual de imagen Banco Sabadell
Manual de imagen Banco SabadellManual de imagen Banco Sabadell
Manual de imagen Banco SabadellBanco Sabadell
 
El arte del romanticismo
El arte del romanticismoEl arte del romanticismo
El arte del romanticismoJGL79
 
Història el cinema
Història el cinemaHistòria el cinema
Història el cinemaOriol
 
Mosaic
MosaicMosaic
MosaicOriol
 
Barcino
BarcinoBarcino
BarcinoOriol
 
La terra i la seva representació
La terra i la seva representacióLa terra i la seva representació
La terra i la seva representacióOriol
 
Introducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaIntroducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaOriol
 
2a declinacio
2a declinacio2a declinacio
2a declinacioOriol
 
Expansió roma republicana
Expansió roma republicanaExpansió roma republicana
Expansió roma republicanaOriol
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànicOriol
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grecOriol
 
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)Oriol
 
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)Oriol
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
PrehistoriaOriol
 
Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.Oriol
 
L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeOriol
 
Inici edat mitjana
Inici edat mitjanaInici edat mitjana
Inici edat mitjanaOriol
 
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfetLlatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfetOriol
 
èPoca dels descobriments
èPoca dels descobrimentsèPoca dels descobriments
èPoca dels descobrimentsOriol
 

Viewers also liked (20)

Manual de imagen Banco Sabadell
Manual de imagen Banco SabadellManual de imagen Banco Sabadell
Manual de imagen Banco Sabadell
 
E.Munch. El Crit
E.Munch. El CritE.Munch. El Crit
E.Munch. El Crit
 
El arte del romanticismo
El arte del romanticismoEl arte del romanticismo
El arte del romanticismo
 
Història el cinema
Història el cinemaHistòria el cinema
Història el cinema
 
Mosaic
MosaicMosaic
Mosaic
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
La terra i la seva representació
La terra i la seva representacióLa terra i la seva representació
La terra i la seva representació
 
Introducció llengua llatina
Introducció llengua llatinaIntroducció llengua llatina
Introducció llengua llatina
 
2a declinacio
2a declinacio2a declinacio
2a declinacio
 
Expansió roma republicana
Expansió roma republicanaExpansió roma republicana
Expansió roma republicana
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grec
 
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
La corona d’Aragó (ss. XIII-XV)
 
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
Llatí gramàtica 1 (1a declinació)
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.Crisi de la república s. I a.C.
Crisi de la república s. I a.C.
 
L'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalismeL'imperi carolingi i el feudalisme
L'imperi carolingi i el feudalisme
 
Inici edat mitjana
Inici edat mitjanaInici edat mitjana
Inici edat mitjana
 
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfetLlatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
Llatí: Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet
 
èPoca dels descobriments
èPoca dels descobrimentsèPoca dels descobriments
èPoca dels descobriments
 

Similar to Pla Cerdà

Ildefons cerdà i sunyer
Ildefons cerdà i sunyerIldefons cerdà i sunyer
Ildefons cerdà i sunyerXeniasd
 
Sant Andreu del Palomar
Sant Andreu  del PalomarSant Andreu  del Palomar
Sant Andreu del PalomarCdA Barcelona
 
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAUSANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAUManelCantos2
 
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ ManelCantos2
 
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAUSANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAUManel Cantos
 
GRAN VIA C. C - BARCELONA
GRAN VIA C. C - BARCELONAGRAN VIA C. C - BARCELONA
GRAN VIA C. C - BARCELONAManel Cantos
 
Tema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medievalTema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medievalmeteomassanassa
 
Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya
Les ciutats a Europa, Espanya i CatalunyaLes ciutats a Europa, Espanya i Catalunya
Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunyalnamm
 
Presentació 4. Renovació i reforma interior
Presentació 4. Renovació i reforma interiorPresentació 4. Renovació i reforma interior
Presentació 4. Renovació i reforma interiorEstherMartnezMir
 
Reunió Amics Del Rec Dia 21 Gener 2010
Reunió Amics Del Rec Dia 21 Gener 2010Reunió Amics Del Rec Dia 21 Gener 2010
Reunió Amics Del Rec Dia 21 Gener 2010jordi carner
 
Barcelona resum històric
Barcelona resum històricBarcelona resum històric
Barcelona resum històricbanyeres
 
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXIEl Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXICdA Barcelona
 

Similar to Pla Cerdà (20)

Ildefons cerdà i sunyer
Ildefons cerdà i sunyerIldefons cerdà i sunyer
Ildefons cerdà i sunyer
 
Sant Andreu del Palomar
Sant Andreu  del PalomarSant Andreu  del Palomar
Sant Andreu del Palomar
 
Pla cerdà grup3
Pla cerdà grup3Pla cerdà grup3
Pla cerdà grup3
 
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAUSANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
 
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ
 
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAUSANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
 
Pla Cerdà Grup 4
Pla Cerdà Grup 4Pla Cerdà Grup 4
Pla Cerdà Grup 4
 
Sant andreu
Sant andreuSant andreu
Sant andreu
 
Pla cerdà Grup5
Pla cerdà Grup5Pla cerdà Grup5
Pla cerdà Grup5
 
Geografia
GeografiaGeografia
Geografia
 
GRAN VIA C. C - BARCELONA
GRAN VIA C. C - BARCELONAGRAN VIA C. C - BARCELONA
GRAN VIA C. C - BARCELONA
 
Treball panterri
Treball panterriTreball panterri
Treball panterri
 
Tema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medievalTema 3. La ciutat medieval
Tema 3. La ciutat medieval
 
Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya
Les ciutats a Europa, Espanya i CatalunyaLes ciutats a Europa, Espanya i Catalunya
Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya
 
Presentació 4. Renovació i reforma interior
Presentació 4. Renovació i reforma interiorPresentació 4. Renovació i reforma interior
Presentació 4. Renovació i reforma interior
 
Reunió Amics Del Rec Dia 21 Gener 2010
Reunió Amics Del Rec Dia 21 Gener 2010Reunió Amics Del Rec Dia 21 Gener 2010
Reunió Amics Del Rec Dia 21 Gener 2010
 
Barcelona resum històric
Barcelona resum històricBarcelona resum històric
Barcelona resum històric
 
Pla cerdà grup1
Pla cerdà grup1Pla cerdà grup1
Pla cerdà grup1
 
Pla cerdà grup1
Pla cerdà grup1Pla cerdà grup1
Pla cerdà grup1
 
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXIEl Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
 

More from Oriol

Viatge a Florència
Viatge a FlorènciaViatge a Florència
Viatge a FlorènciaOriol
 
Tutorial timetoast
Tutorial timetoastTutorial timetoast
Tutorial timetoastOriol
 
Tutorial Socrative
Tutorial SocrativeTutorial Socrative
Tutorial SocrativeOriol
 
Intorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciènciaIntorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciènciaOriol
 
Verbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiuVerbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiuOriol
 
Barcelona medieval
Barcelona medievalBarcelona medieval
Barcelona medievalOriol
 
Llenguatge fílmic
Llenguatge fílmicLlenguatge fílmic
Llenguatge fílmicOriol
 
Tutorial timerime
Tutorial timerimeTutorial timerime
Tutorial timerimeOriol
 
Art islam
Art islamArt islam
Art islamOriol
 
Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art GòticOriol
 

More from Oriol (10)

Viatge a Florència
Viatge a FlorènciaViatge a Florència
Viatge a Florència
 
Tutorial timetoast
Tutorial timetoastTutorial timetoast
Tutorial timetoast
 
Tutorial Socrative
Tutorial SocrativeTutorial Socrative
Tutorial Socrative
 
Intorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciènciaIntorducció a la història com a ciència
Intorducció a la història com a ciència
 
Verbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiuVerbs : Present i imperfet d'indicatiu
Verbs : Present i imperfet d'indicatiu
 
Barcelona medieval
Barcelona medievalBarcelona medieval
Barcelona medieval
 
Llenguatge fílmic
Llenguatge fílmicLlenguatge fílmic
Llenguatge fílmic
 
Tutorial timerime
Tutorial timerimeTutorial timerime
Tutorial timerime
 
Art islam
Art islamArt islam
Art islam
 
Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art Gòtic
 

Pla Cerdà

  • 1. El Pla Cerdà Crèdit Variable Segon d’ESO – Escola Súnion Oriol Nogueras – www.onogueras.com
  • 2. La Barcelona Romana • Segles I a V dC
  • 3. La Barcelona Romana • Segles I a V dC
  • 4. La Barcelona Medieval • Posterior als romans – Alta Edat Mitjana – Muralla romana va perdurar molt temps – Espai interior per institucions i espais sagrats – Perifèria classes populars
  • 5. La Barcelona Medieval • Baixa Edat Mitjana – Creixement població – Excés població for a muralles – Jaume I construeix segona muralla (s.XIII) Muralla de Jaume I segle XIII
  • 6. La Barcelona Medieval • S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement • Segona muralla va quedar petita • Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera muralla
  • 7. La Barcelona Medieval • S. XIII i inicis XIV: Continuava el creixement • Segona muralla va quedar petita • Pere el Cerimoniós s.XIV construí la tercera muralla
  • 8. Els carrers medievals • Estrets i petits • Feina artesans al carrer • Mercats improvisats • Barri de la Ribera
  • 9. La Pesta Negra • Port de Barcelona 1348 • Va durar uns anys més els rebrots • La població es va reduir un 40%
  • 12. La Barcelona post setge 1714 • Decrets Nova Planta 1716 • Barcelona ciutat fortificada - reprimida • Construcció Ciutadella (Verboom) – Enderroc part del barri del Born
  • 13. La Barcelona post setge 1714
  • 15. Context polític-social. XVIII i XIX • Barcelona = Plaça forta militar – Manteniment d’espais militars • Muralles, torres, fortaleses… – Imposicions producte de la Guerra de Successió, difícils de superar • Anti-catalanisme creixent • Lluita de classes: Obrers vs. burgesia • Procés d’industrialització accelerat
  • 16. Condicions de vida intramurs s.XIX • Alt creixement demogràfic – 115.000 (1802) a 187.000 (1850) • Muralles impedien expansió – Creixement vertical única solució (edificis sobre edificis) • Altíssima densitat – manca d’higiene – Epidèmies, malalties – Infraestructures hidràuliques obsoletes
  • 17. Condicions de vida intramurs s.XIX
  • 18. Barcelona pre-Cerdà • Obres poc destacades fora muralles: – Urbanització carrer Conde de Asalto (Nou de la Rambla) – Urbanització Hortes de Sant Pau – Primeres vies connexió ciutat-entorn: • Connexió Sants, Gràcia, Clot… – Passeig Gràcia – Passeig Sant Joan
  • 19. Barcelona pre-Cerdà Finals del segle XIX Font: http://finestresdelamemoria.org/passeig-de-gracia-amb-la-serra-de-collserola-al-fons
  • 20. Derrocament muralles Moviment de protesta contra el govern central per enderrocar les muralles, al 1854, producte d’una epidèmia de còlera
  • 21. Derrocament muralles • Ajuntament solicità el derrocament al Ministeri de la Guerra durant anys: – Necessitats: • Industrials • Comercials • Demogràfiques • Turístiques • 1854 fou autoritzat per Madrid: – Exigència de mantenir: • Ciutadella • Montjuïc • Muralla de Mar
  • 22. Derrocament muralles Porta de Canaletes abans del derrocament
  • 26. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Francesc Soler i Glòria
  • 27. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Josep Fontseré
  • 28. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Miquel Garriga i Roca
  • 29. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs
  • 30. Concurs Ajuntament Barcelona 1859 Presentació projectes per l’Eixample de la ciutat Arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, guanyador del concurs • Projecte radial fins municipis del pla • Àrea eixamplada entre Gràcia i Casc antic • Zones residencials espais centrals, classes benestants • Zones industrials (zones amb aigua) – Nord => Sant Martí – Sud=> Sants
  • 31. Ildefons Cerdà (1815-1876) • Home polifacètic: – Enginyer, urbanista, arquitecte, jurista, economista, milicià… • Família de comerciants osonencs • Ideologia progressista, 1850, diputat a les Corts per Barcelona – Durant el Bienni progressita fou comandant del batalló de sapadors de la milícia nacional
  • 32. Ildefons Cerdà (1815-1876) • 1868 va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona – Proclamació de la Primera República el 1873 • També fou president de la diputació – Dimití 1874 pel cop d’Estat de Manuel Pavía. • Morí mig arruiant pels impagaments del Govern
  • 34. El Pla Cerdà • Trama ortogonal de 20 m d’amplada (40 anys abans de la invenció de l’automòbil) – Voreres de 5 m, i calçada de 10 m • Vies de 50 m (transcendentals) – Travessar ciutat i unir poblacions veïnes • Xamfrans – Illes de cases Octogonals, no quadrades, per facilitar circulació a les cruïlles
  • 35. El Pla Cerdà • Edificis 4 pisos d’alçada – Espais ajardinats entre ells – Construcció només a dos costats de cada illa • Projecte igualitari – Divisió de la ciutat en: • Barris (5x5 illes) • Districtes (10x10 illes) • Sectors (20x20 illes) – Cadascun amb mateixos serveis: escoles, jardins, etc… • Nou centre urbà: Plaça de les Glòries: – Cruïlla vies transcendentals: Diagonal, meridiana i gran Via)
  • 37. El Pla Cerdà • Opositors: – Autoritats municipals • El pla abastava 5 municipis • Topava amb el concurs del 1859 – Rovira i Trias, projecte més pensat per classes benestants – Propietaris dels terrenys • Veien l’espai malbaratat, volien més construccions, més beneficis – Altres arquitectes • Pla monòton • Corrents d’aire!!
  • 38. Hospital de Sant Pau, Domènech i Muntaner, detractor del Pla Cerdà El Pla Cerdà
  • 39. El Pla Cerdà • Remodelacions al pla fetes per Cerdà el 1863 – Construcció a 3 o 4 costats de cada illa – Integració ferrocarril semi-soterrat – Macroïlles de 4x4 per posar: • Trens, fàbriques i jardins.
  • 40. El Pla Cerdà • Finalment el projecte de Cerdà va ser imposat per Madrid el 1860 – Era amic de Pascual Madoz, ministre de Foment – Forces reticències del municipi i de classes benestants: • El van retallar: – Illes quatre costats – Més alçada dels edificis – Eliminació interors d’illa ajardinats i oberts al públic.
  • 41. El Pla Cerdà • El pla Cerdà va oferir al Modernisme arquitectònic un espai per portar a termetota la seva creativitat Casa Macaya, Puig i Cadafalch Mançana de la discòrdia, Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric Sagnier, casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, casa Amatller de Puig i Cadafalch i casa Batlló d'Antoni Gaudí.
  • 42. Bibliografia • Cartografia i món, https://cartografic.wordpress.com/tag/barcelona/ • Esdeveniments de Barcelona, http://goo.gl/bz4JbB • Finestres de la memòria, http://finestresdelamemoria.org • Cerdà, http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf • Les utopies socials i la construcció de la ciutat, http://goo.gl/RnWJ6j