-Conèixer l’espai geogràfic i com va influir en la civilització  grega. -Distingir els orígens mítics dels històrics -Conèixer les característiques de cada etapa: arcaica,  clàssica i hel•lenística. -Aprendre el sistema polític democràtic d’Atenes. -Representar les rutes comercials i les colònies gregues. -Elaborar un treball cooperatiu sobre l’art grec. U7 GRÈCIA ANTIGA OBJECTIUS
EL TERRITORI
ORÍGENS DE GRÈCIA SEGONS EL MITE
ANDREA DEL MINGA 1570
RUBENS, 1636   ESCOLA FLAMENCA MUSEU DEL PRADO
 
LES ETAPES  DE LA HISTÒRIA DE  GRÈCIA
ÈPOCA MINOICA
Fragmentació política  en diversos estats Activitat econòmica basada en  l'agricultura i el comerç marítim Desenvolupament en el context de la  metal·lúrgia del bronze Creences i rituals: encara molt arrelats a les  tradicions neolítiques  amb paper preponderant del toro, com símbol de la masculinitat Insularitat  i aïllament: Desenvolupament de la navegació. població d’origen prehel.lènic CARACTERÍSTIQUES DE LA CIVILITZACIÓ MINOICA
 
PALAU DE CNOSSOS Exterior Gran extensió (semblant a un petit llogarret).  Estructura laberìntica  Gran pati central  No tenien muralles (no tenien enemics).  Construït a partir d’una coberta adintellada,  sistema arquitrabat i  columna minoica .  Interior Habitacions pintades amb colors plans, vius i contrastats.  Motius alegres (no enemics), naturalistes (dofins,...), sense proporció.
 
 
 
 
ÈPOCA MICÈNICA
Entorn de l'any 1600 a. de C., els  aqueus , un poble de parla grega i d'origen indoeuropeu, van irrompre en el territori de la Grècia continental, establint-se en l'extrem nord-est de la península del Peloponès.  Aquest poble va arribar a dominar als minoïcs. La seva ciutat més important va ser  Micenes .
Micenes Construiren acròpolis (ciutats-fortaleses) situades sobre un turó. La ciutat estava envoltada per muralles.
Porta dels lleons  (és una de les 2 entrades principals de la muralla).Es troba envoltada per grans blocs de pedra.
Màscara d’Agamenon
ÈPOCA FOSCA
Cap a l'any 1200 a. de C., un altre poble d'origen grec, els  doris , que utilitzaven armes de ferro, es van apoderar de Grècia derrotant als  micenics .  La guerra de Troia, descrita per  Homer  en  la  Ilíada , va ser, probablement, un dels conflictes bèl·lics que van tenir relació amb aquesta invasió.  Esparta i Corint es van transformar en les principals ciutats dòriques. Amb els doris va començar un període de reculada cultural que es coneix amb el nom  d’Època fosca  i que va durar fins el segle VIII aC.
ÈPOCA ARCAICA (A partir del segle VIII aC)
Sistema polític: predomina  l’oligarquia  “els pocs que manen” (no tenen un sobirà únic, les normes provenen d’institucions comunes, hi ha una gran importància de la col.lectivitat).  Proporciona seguretat, valors, racionalitat, moderació, proporcionalitat, equilibri.  Apareixen les primeres  Olimpiades l’any 776 aC.
LA COLONITZACIÓ GREGA Causes  de la fundació de les  primeres  colònies gregues arreu de la Mediterrània : Certes polis gregues van augmentar la seva població o varen tenir males collites o van haver-hi lluites socials entre grans propietaris i pagesos (Hipoteca). Les colònies depenien de la seva  metròpoli , però, ben aviat, es varen independitzar políticament. La majoria de colònies gregues tenien una  finalitat comercial.
 
Empúries Expansió econòmica a partir de les colonitzacions. Organització de la societat en Polis.
Les primeres colònies es van fundar cap a les  illes de la mar Egea   i costa de l’Àsia Menor A Egipte varen fundar alguna colònia al mateix delta del Nil i també al nord d’Àfrica. Al sud de la península Itàlica i Sicília  varen fundar diverses colònies i  rebran el nom de  Magna Grècia. Cap a Occident, els grecs arribaren  a  la  península ibèrica i al sud de  la Gal·lia.
 
EMPÚRIES
 
 
Àgora Parts d’una polis: acròpolis, àgora, asty…
Acròpolis
ÈPOCA CLÀSSICA
Construcció del Partenó a l’Acròpolis d’Atenes Aparició de la Democràcia a Atenes Guerres Mèdiques: batalles de Marató, Termòpiles, Salamina i Platea. Oposició Atenes-Esparta Grans pensadors: Aristòtil, Sòcrates i Plató Desenvolupament de l’escultura, l’arquitectura, la lírica, el teatre etc.                                   
http :// www.xtec.es / %7Esgiralt / labyrinthus / graecia / graecia.htm l’Acròpolis d’Atenes
Acròpolis   d’Atenes
A ATENES, d'una població total de mig milió de persones, només les dues cinquenes parts eren lliures  Es distingeixen: els  ciutadans , els  metecs  i els  esclaus . Entre els  ciutadans  (uns 40.000 al segle V a. C.) no tots eren rics, sinó que la majoria eren jornalers, minifundistas i artesans. Per a ser  ciutadà  eren necessàries dues condicions: ésser de pares atenesos i ser major d'edat.  http://icarito.latercera.cl/medio/animacion/0,0,38035857_0_ 0_189698362,00.html ORGANIZACIÓ SOCIAL ATENENCA
50% Esclaus 30% Ciutadans 20% Metecs 50% 20% 30% ESCLAUS  No tenien libertat ni drets tot i que podien arribar a adquirir la llibertat. Legalment se'ls considerava objectes, mobiliari que es podien vendre, comprar o donar. La principal font d'esclaus era sempre la guerra: el guerrer vençut al que es perdonava la vida es convertia en esclau del seu vencedor si els seus parents no podien pagar un rescat convenient.   CIUTADANS  Són els únics que poden acudir a l’ecclesia i dedicar la major part del seu temps als assumptes de l'Estat perquè els esclau i metecs els descarregaven de tota activitat econòmica. METECS  Extrangers sense drets polítics però lliures. Estaven subjectes a gairebé totes les obligacions financeres dels ciutadans, però tenien drets limitats.
ECCLESIA LA BOULÉ TRIBUNALS POPULARS MAGISTRATS ORGANIZACIÓ POLÍTICA D’ATENES TOTS ELS CIUTADANS VOTEN LLEIS I IMPOSTOS DECIDEIXEN GUERRES 500 MEMBRES ACONSELLEN A LA  ECCLESIA 6000 CIUTADANS ELEGITS PER SORTEIG JUTGEN DELICTES ARCONS I ESTRATEGS DIRIGEIXEN LA POLÍTICA ELEGITS PER UN ANY
PERSONATGE CLAU: PÈRICLES “ Pèricles, gràcies a l’apreci que inspirava, a la seva intel.ligència i a la seva evident integritat, havia aconseguit una autoritat  que li permetia contenir el poble sense deixar  de respectar la seva llibertat. Quan veia als  atenesos manifestar inoportunament amb una  confiança excesiva, els intimidava amb  discursos alarmants i al revés sabia  tranquilitzar-los.” TUCÍDIDES. Segle V a.C. Nascut a Atenes l’any 490 a.C., va ser reelegit anualment entre 443 i 431 com estrateg. Sota el seu  mandat es va arribar al màxim poder polític i cultural  d’Atenes i es va organizar de forma  definitiva la democràcia
PODER  LEGISLATIU PODER  EJECUTIU PODER JUDICIAL DEMOCRÀCIA ATENESA DEMOCRÀCIA ACTUAL QUADRE COMPARATIU DEMOCRÀCIA ACTUAL ECCLESIA PARLAMENT TRIBUNALS POPULARS GOVERN MAGISTRATS JUTGES
 
LES GUERRES MÈDIQUES Causes : a començament del segle Vè, les colònies gregues de  Jònia  a l’Àsia Menor, havien caigut sota el domini dels  perses o medes . El rei dels perses , Dario , volia dominar la polis d’Atenes i tota grecia en general
http :// www.atenea - nike.com /pagina_70. html LES GUERRES MÈDIQUES
Principals batalles: -Termòpiles - Marató - Salamina - Platea
Atenes, arran de la victòria sobre els perses, pren un fort protagonisme . Va fundar la  LLIGA DE DELOS  per fer front a possibles invasions. Diverses polis van fer aportacions econòmiques per a sufragar possibles despeses de guerra. Atenes va utilitzar aquests recursos pel seu  benefici particular... Això provocarà un sentiment contrari a Atenes Enfrontaments entre polis de la Lliga i Inici de la Guerra del Peloponès.
ÈPOCA HEL.LENÍSTICA
Final de la guerra del Peloponès. Invasió dels macedonis (Filip i Alexandre). Decadència de les Polis: la democràcia, l’economia… la societat deixa pas a un nou sistema autoritari. Expansió política i cultural cap a Orient Mitjà Mort d’Alexandre i repartiment de les conquestes entre els seus generals.
 
 
PERSONATGES  IMPORTANTS
Heròdot historiador
Xenofont historiador
Tucídides historiador
Pèricles polític
Èsquil tragèdia
Eurípides tragèdia
Sòfocles tragèdia
Aristòfanes comèdia
Homer poeta
Hesíode poeta
Pitàgores filòsof  i matemàtic
Heuclides filòsof i matemàtic
Aristòteles filòsof
Plató filòsof
Sòcrates filòsof
Poetessa
Hipòcrates pare de la  medicina
EXERCICIS http :// www.santillanaenred.com / portalCC / contents /4049/ MITES I DÉUS http://www.xtec.es/%7Esgiralt/labyrinthus/index1.htm ADRECES INTERESSANTS http://www.xtec.es/~jdolcet/socials/110.htm
MITES I DÉUS http :// www.xtec.es / %7Esgiralt / labyrinthus /index1. htm

Grècia (nou)

  • 1.
    -Conèixer l’espai geogràfici com va influir en la civilització grega. -Distingir els orígens mítics dels històrics -Conèixer les característiques de cada etapa: arcaica, clàssica i hel•lenística. -Aprendre el sistema polític democràtic d’Atenes. -Representar les rutes comercials i les colònies gregues. -Elaborar un treball cooperatiu sobre l’art grec. U7 GRÈCIA ANTIGA OBJECTIUS
  • 2.
  • 3.
    ORÍGENS DE GRÈCIASEGONS EL MITE
  • 4.
  • 5.
    RUBENS, 1636 ESCOLA FLAMENCA MUSEU DEL PRADO
  • 6.
  • 7.
    LES ETAPES DE LA HISTÒRIA DE GRÈCIA
  • 8.
  • 9.
    Fragmentació política en diversos estats Activitat econòmica basada en l'agricultura i el comerç marítim Desenvolupament en el context de la metal·lúrgia del bronze Creences i rituals: encara molt arrelats a les tradicions neolítiques amb paper preponderant del toro, com símbol de la masculinitat Insularitat i aïllament: Desenvolupament de la navegació. població d’origen prehel.lènic CARACTERÍSTIQUES DE LA CIVILITZACIÓ MINOICA
  • 10.
  • 11.
    PALAU DE CNOSSOSExterior Gran extensió (semblant a un petit llogarret). Estructura laberìntica Gran pati central No tenien muralles (no tenien enemics). Construït a partir d’una coberta adintellada, sistema arquitrabat i columna minoica . Interior Habitacions pintades amb colors plans, vius i contrastats. Motius alegres (no enemics), naturalistes (dofins,...), sense proporció.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
    Entorn de l'any1600 a. de C., els aqueus , un poble de parla grega i d'origen indoeuropeu, van irrompre en el territori de la Grècia continental, establint-se en l'extrem nord-est de la península del Peloponès. Aquest poble va arribar a dominar als minoïcs. La seva ciutat més important va ser Micenes .
  • 18.
    Micenes Construiren acròpolis(ciutats-fortaleses) situades sobre un turó. La ciutat estava envoltada per muralles.
  • 19.
    Porta dels lleons (és una de les 2 entrades principals de la muralla).Es troba envoltada per grans blocs de pedra.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
    Cap a l'any1200 a. de C., un altre poble d'origen grec, els doris , que utilitzaven armes de ferro, es van apoderar de Grècia derrotant als micenics . La guerra de Troia, descrita per Homer en la Ilíada , va ser, probablement, un dels conflictes bèl·lics que van tenir relació amb aquesta invasió. Esparta i Corint es van transformar en les principals ciutats dòriques. Amb els doris va començar un període de reculada cultural que es coneix amb el nom d’Època fosca i que va durar fins el segle VIII aC.
  • 23.
    ÈPOCA ARCAICA (Apartir del segle VIII aC)
  • 24.
    Sistema polític: predomina l’oligarquia “els pocs que manen” (no tenen un sobirà únic, les normes provenen d’institucions comunes, hi ha una gran importància de la col.lectivitat). Proporciona seguretat, valors, racionalitat, moderació, proporcionalitat, equilibri. Apareixen les primeres Olimpiades l’any 776 aC.
  • 25.
    LA COLONITZACIÓ GREGACauses de la fundació de les primeres colònies gregues arreu de la Mediterrània : Certes polis gregues van augmentar la seva població o varen tenir males collites o van haver-hi lluites socials entre grans propietaris i pagesos (Hipoteca). Les colònies depenien de la seva metròpoli , però, ben aviat, es varen independitzar políticament. La majoria de colònies gregues tenien una finalitat comercial.
  • 26.
  • 27.
    Empúries Expansió econòmicaa partir de les colonitzacions. Organització de la societat en Polis.
  • 28.
    Les primeres colònieses van fundar cap a les illes de la mar Egea i costa de l’Àsia Menor A Egipte varen fundar alguna colònia al mateix delta del Nil i també al nord d’Àfrica. Al sud de la península Itàlica i Sicília varen fundar diverses colònies i rebran el nom de Magna Grècia. Cap a Occident, els grecs arribaren a la península ibèrica i al sud de la Gal·lia.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
    Àgora Parts d’unapolis: acròpolis, àgora, asty…
  • 34.
  • 35.
  • 36.
    Construcció del Partenóa l’Acròpolis d’Atenes Aparició de la Democràcia a Atenes Guerres Mèdiques: batalles de Marató, Termòpiles, Salamina i Platea. Oposició Atenes-Esparta Grans pensadors: Aristòtil, Sòcrates i Plató Desenvolupament de l’escultura, l’arquitectura, la lírica, el teatre etc.                                   
  • 37.
    http :// www.xtec.es/ %7Esgiralt / labyrinthus / graecia / graecia.htm l’Acròpolis d’Atenes
  • 38.
    Acròpolis d’Atenes
  • 39.
    A ATENES, d'unapoblació total de mig milió de persones, només les dues cinquenes parts eren lliures Es distingeixen: els ciutadans , els metecs i els esclaus . Entre els ciutadans (uns 40.000 al segle V a. C.) no tots eren rics, sinó que la majoria eren jornalers, minifundistas i artesans. Per a ser ciutadà eren necessàries dues condicions: ésser de pares atenesos i ser major d'edat. http://icarito.latercera.cl/medio/animacion/0,0,38035857_0_ 0_189698362,00.html ORGANIZACIÓ SOCIAL ATENENCA
  • 40.
    50% Esclaus 30%Ciutadans 20% Metecs 50% 20% 30% ESCLAUS No tenien libertat ni drets tot i que podien arribar a adquirir la llibertat. Legalment se'ls considerava objectes, mobiliari que es podien vendre, comprar o donar. La principal font d'esclaus era sempre la guerra: el guerrer vençut al que es perdonava la vida es convertia en esclau del seu vencedor si els seus parents no podien pagar un rescat convenient. CIUTADANS Són els únics que poden acudir a l’ecclesia i dedicar la major part del seu temps als assumptes de l'Estat perquè els esclau i metecs els descarregaven de tota activitat econòmica. METECS Extrangers sense drets polítics però lliures. Estaven subjectes a gairebé totes les obligacions financeres dels ciutadans, però tenien drets limitats.
  • 41.
    ECCLESIA LA BOULÉTRIBUNALS POPULARS MAGISTRATS ORGANIZACIÓ POLÍTICA D’ATENES TOTS ELS CIUTADANS VOTEN LLEIS I IMPOSTOS DECIDEIXEN GUERRES 500 MEMBRES ACONSELLEN A LA ECCLESIA 6000 CIUTADANS ELEGITS PER SORTEIG JUTGEN DELICTES ARCONS I ESTRATEGS DIRIGEIXEN LA POLÍTICA ELEGITS PER UN ANY
  • 42.
    PERSONATGE CLAU: PÈRICLES“ Pèricles, gràcies a l’apreci que inspirava, a la seva intel.ligència i a la seva evident integritat, havia aconseguit una autoritat que li permetia contenir el poble sense deixar de respectar la seva llibertat. Quan veia als atenesos manifestar inoportunament amb una confiança excesiva, els intimidava amb discursos alarmants i al revés sabia tranquilitzar-los.” TUCÍDIDES. Segle V a.C. Nascut a Atenes l’any 490 a.C., va ser reelegit anualment entre 443 i 431 com estrateg. Sota el seu mandat es va arribar al màxim poder polític i cultural d’Atenes i es va organizar de forma definitiva la democràcia
  • 43.
    PODER LEGISLATIUPODER EJECUTIU PODER JUDICIAL DEMOCRÀCIA ATENESA DEMOCRÀCIA ACTUAL QUADRE COMPARATIU DEMOCRÀCIA ACTUAL ECCLESIA PARLAMENT TRIBUNALS POPULARS GOVERN MAGISTRATS JUTGES
  • 44.
  • 45.
    LES GUERRES MÈDIQUESCauses : a començament del segle Vè, les colònies gregues de Jònia a l’Àsia Menor, havien caigut sota el domini dels perses o medes . El rei dels perses , Dario , volia dominar la polis d’Atenes i tota grecia en general
  • 46.
    http :// www.atenea- nike.com /pagina_70. html LES GUERRES MÈDIQUES
  • 47.
    Principals batalles: -Termòpiles- Marató - Salamina - Platea
  • 48.
    Atenes, arran dela victòria sobre els perses, pren un fort protagonisme . Va fundar la LLIGA DE DELOS per fer front a possibles invasions. Diverses polis van fer aportacions econòmiques per a sufragar possibles despeses de guerra. Atenes va utilitzar aquests recursos pel seu benefici particular... Això provocarà un sentiment contrari a Atenes Enfrontaments entre polis de la Lliga i Inici de la Guerra del Peloponès.
  • 49.
  • 50.
    Final de laguerra del Peloponès. Invasió dels macedonis (Filip i Alexandre). Decadència de les Polis: la democràcia, l’economia… la societat deixa pas a un nou sistema autoritari. Expansió política i cultural cap a Orient Mitjà Mort d’Alexandre i repartiment de les conquestes entre els seus generals.
  • 51.
  • 52.
  • 53.
  • 54.
  • 55.
  • 56.
  • 57.
  • 58.
  • 59.
  • 60.
  • 61.
  • 62.
  • 63.
  • 64.
  • 65.
  • 66.
  • 67.
  • 68.
  • 69.
  • 70.
  • 71.
    EXERCICIS http ://www.santillanaenred.com / portalCC / contents /4049/ MITES I DÉUS http://www.xtec.es/%7Esgiralt/labyrinthus/index1.htm ADRECES INTERESSANTS http://www.xtec.es/~jdolcet/socials/110.htm
  • 72.
    MITES I DÉUShttp :// www.xtec.es / %7Esgiralt / labyrinthus /index1. htm