SlideShare a Scribd company logo
LA MITOLOGIA GREGA
   Què sabem sobre la  mitologia grega ? És un conjunt de llegendes que provenen de la religió d’aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els personatges que hi apareixen són déus, herois, semidéus i monstres.
Alguns déus importants: ZEUS:   és el déu del cel i el tro;  és el més poderós i regidor del  mont Olimp. POSEIDÓ:   controla els    mars i els oceans i provoca  terratrèmols.
HADES:   déu del inframón i  dels morts, sobre els que    regna. ATENEA:   la deessa de la saviesa, l’educació i la guerra  i és la protectora dels herois.
ARTEMISA:   deessa de  la caça, la fertilitat i els  animals. APOLO:   déu de la dansa,  les arts, la música, la prudència  i la bellesa masculina.
AFRODITA:   deessa de l’amor, la  bellesa femenina i l’atracció sexual.     HERA:   dona de Zeus, reina    dels déus i la deessa del    matrimoni i la fidelitat.   HESTIA:   deessa del foc,  la llar i la família.
CRONO:   déu del temps, pare de  Zeus, Poseidó i Ares. DIONÍS:   déu del vi  i la festa. HERMES:   déu missatger  i de l’orientació.
Personatges i  monstres mitològics.
LA CABRA AMALTEA:   va ser la nodrissa de Zeus .  Era filla del Sol i vivia en una  cova, a Creta. Es va trencar  una de les banyes i la nimfa  Amaltea la va omplir de flors  i fruites i la va oferir a Zeus. Quan Amaltea va morir, Zeus  la va convertir en la constel·lació  de Capricorn i de la seva pell  Zeus es va fer l’ègida  (cuirassa, escut).
ELS CENTAURES:   eren criatures meitat home, meitat cavall. Vivien als boscos i a les muntanyes; tenen sis  extremitats: quatre potes de cavall i dos braços humans. Eren rudes, de costums brutals,  menjaven la carn crua i  s’emborratxaven sovint
EL CA CÈRBER:  era el guardià de les portes de l’Hades; la seva tasca és impedir la sortida als morts i l’entrada als vius. És un gos gegantí de  tres caps i cua de serp;  moltes altres serps li  neixen del coll. A més,  la seva mossegada  és verinosa.
ELS CÍCLOPS:  són uns gegants amb  un sol ull enmig del front; són immortals.  En un principi hi havien tres cíclops:  Brontes, Estèropes i Arges, i estaven empre-   sonats al Tàrtar  (lloc de sofriment    etern). Zeus els va    alliberar, ja que un oracle li va dir    que només guanyaria a Cronos si    alliberava tots els presors de Tàrtar.    Com a regal, els cíclops van    regalar a Zeus el llamp i el tro.
L’ESFINX:  cos de lleó i rostre humà, dotada d’ales  d’ocell de presa i rostre de dona. Viu a unes muntanyes  prop de Tebes; tenia aterrits als passants, ja que els  proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de  resoldre’ls.  Solia posar l’enigma  següent: “Quin és l’ésser que  camina amb quatre peus al  matí, dos al migdia i tres al  vespre, però que és més ràpid  com menys peus utilitza al  caminar?” Només Èdip va  resoldre l’enigma.
L’AU FÈNIX:  és un ocell  mascle amb les plomes dau- rades i vermelles, molt belles.  Quan arriba a la fi del seu cicle  vital, el fènix fa un niu de bran- quillons de canyella i després  l’encén; el niu i l’ocell amb fúria  i queden reduïts a cendra, de la  qual sorgeix un nou i jove fènix.  El fènix vivia a l’Arabia, prop d’un pou, en el qual es ba- nyava a l’alba i aleshores el déu Apol·lo hi aturava el seu  carro (el sol) per escoltar la seva cançó.
LES GÒRGONES:  són tres monstres marins: Esteno,  Euríale i Medusa. Tenen cos de dona, unes llargues dents  punxagudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa  onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d’or.  Esteno i Euríale eres immortals, excepte  Medusa.  Tenen la mirada  tant penetrant que tot aquell  que les mira fixa- ment es conver- teix en pedra.
ELS GRIFONS:  són ferotges i perillosos; tenen el cap i  les potes devanteres d’àliga gegant, amb plomes daurades,  urpes esmolades i en bec ganxut. Les musculoses potes del  darrera i la cua són de lleó. És, al mateix temps, rei de la  terra i del cel, per això se’l considera un animal noble. Tot i  la seva perillositat,  han estat domats  per mags i déus.  Construeixen els  seus nius als cims  de les muntanyes  de Mongòlia; s’ali- menten de carn  crua (sobretot de  cavall).
LES HARPIES:  els seu  nom significa “raptores” i se  les presenta com a aus amb  cap de dona i dotades de  fortes urpes. Són filles de  Taumant (fill de Gea, la Terra  i Pont, el Mar) i la oceanide  Electra (companya de Perséfone, filla  de l’Oceà i Tetis), i pertanyen a la  generació divina preolímpica. Les  harpies robaven el menjar a  l’endeví cec Fineu o l’embrutaven amb  els seus excrements quan anava  a menjar-se’l.
L’HIDRA DE LERNA:  és un  despiatat monstre aquàtic amb  forma de serp policèfala (el  número dels seus caps va des  de 5 fins a 100 i fins i tot a  10.000) i amb alè verinós. El  seu cau és el llac de Lerna al  golf de l’Argòlida. Sota les seves  aigües hi ha una entrada a  l’inframón que l’Hidra guardava.
L’HIPOCAMP:  cavall marí; té el cap, el pit i les potes  superiors de cavall, tot i que els cascos són substituits per  aletes. La part inferior és la d’un gran peix, amb una cua  que pot mesurar fins a 4 metres de llarg. El seu cos està  cobert d’escates excepte la part que és de cavall, que té  pèl curt. El seu color varia entre el  verd i el blau. Són pacífics, tot i que  si es veuen amenaçats lluiten estre- nyent la seva mandíbula i aixafant  a la pressa. Són molt ràpids i pocs  animals poden a arribar-los a agafar. Poseidó els feia servir per tirar  del seu carro quan passejava pel mar.
LES LÀMIES:  monstre femení que  rapta els nens per xuclar-los la sang.  Làmia es va unir amb Zeus i va ser  castigada per Hera, la seva dona, fent  que el fill de Làmia morís. Aquesta es  va amagar en una cova per ocultar la  seva pena i allà es va quedar fins que  es convertir en un monstre. Envejosa  dels nens de les altres dones, e ls espiava per atacar-los i menjar-se’ls. Hera també va maleir Làmia a no poder dormir, ja que  quan tancava els ulls només veia la imatge del seu fill  mort. Zeus li va concedir el do de poder treure’s els ulls de  les conques i tornar-se’ls a posar.
EL MINOTAURE:  és un monstre amb cos d’home i cap  de toro. Va nèixer de la unió de Pasífae amb el Brau de  Creta. Pasífae era l’esposa de Minos, rei de Creta. Aquest  va ordenar a l’inventor Dèdal que construís el famós  Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins. Va ser Teseu  qui el va matar.
EL CAVALL PEGÀS:  Pegàs  va neixer del coll tallat de  Medusa. Sol representar-se en  blanc o negre i té dues ales  que li permeten volar. Una  característica del seu vol és que  quan el realitza, mou les potes  com si en realitat estigués  corrent per l’aire. Pegàs va ser transformat en constel·lació. Actualment, una  de les 88 constel·lacions modernes s’anomena Pegàs.
LA QUIMERA:  monstre amb  cap de lleó, cos de cabra i cua  de serp, que treu foc per la boca  i és molt ràpida.  També hi ha una  altra versió que diu que tenia tres  caps: una de lleó, una altra de  dragó i l’altre de cabra.    Filla de Tifó i d’Equidna,    vagava per les regions d’Àsia    Menor, aterroritzant a les    poblacions i engolint ramats i    animals.
ELS SÀTIRS:  són divinitats dels boscos i les muntanyes;  encarnen a la força vital de la naturalesa. Són homes amb  potes de cabra, orelles punxegudes,  banyes i cua llarga. A vegades són  representats amb potes de cavall.  Solien acompanyar al déu Dionís i  participaven en totes les seves fes- tes ballant i bevent. A més, sempre  van darrere les nimfes. Els romans els van identificar amb  els faunes.
  LES SIRENES:  cos de dona i    cua de peix (tot i que les sirenes    primitives tenien aparença de mig    ocells o rèptils).    Veure sirenes era signe de mala    sort pels  mariners, que podien    naufragar o perdre’s, per no tornar    a casa, tot i que els finesos ho    veien com un bon auguri, ja que la    sirena era una mena de fada aquà-   tica que podia concedir un desig o    guarir una malaltia. Vivien a l’estret    entre Escil·la i Caribdis, a la costa    de la Itàlia Meridional,  on la terra    era blanca degut als ossos blan-   quejats dels navegants morts.

More Related Content

What's hot

Power deus grecs
Power deus grecsPower deus grecs
Power deus grecs
jcg31091
 
Deus egipcis
Deus egipcisDeus egipcis
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
Joan Picas i Casanovas
 
Déus grecs
Déus grecsDéus grecs
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
sandroalfaro
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
Antonio Núñez
 
Dossier egipte
Dossier egipteDossier egipte
Dossier egipte
Mi Guel
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grec
Oriol
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
mcarmenjuan
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
finamorenoo
 
Els dotze treballs d'Hèrcules
Els dotze treballs d'HèrculesEls dotze treballs d'Hèrcules
Els dotze treballs d'Hèrcules
gemmaherrero
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
AranBonamusa
 
La Mitologia Grega
La Mitologia GregaLa Mitologia Grega
La Mitologia Grega
martetarub
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
AranBonamusa
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
aquitawin
 
La religió dels inques
La religió dels inquesLa religió dels inques
La religió dels inques
Manel Correa i Masip
 

What's hot (20)

Power deus grecs
Power deus grecsPower deus grecs
Power deus grecs
 
Deus egipcis
Deus egipcisDeus egipcis
Deus egipcis
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Déus grecs
Déus grecsDéus grecs
Déus grecs
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ
 
Dossier egipte
Dossier egipteDossier egipte
Dossier egipte
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grec
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Els dotze treballs d'Hèrcules
Els dotze treballs d'HèrculesEls dotze treballs d'Hèrcules
Els dotze treballs d'Hèrcules
 
EGIPTE. ESCULTURA.
EGIPTE. ESCULTURA.EGIPTE. ESCULTURA.
EGIPTE. ESCULTURA.
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
 
La Mitologia Grega
La Mitologia GregaLa Mitologia Grega
La Mitologia Grega
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Tema 2: Art Grèc
Tema 2: Art Grèc Tema 2: Art Grèc
Tema 2: Art Grèc
 
La religió dels inques
La religió dels inquesLa religió dels inques
La religió dels inques
 

Similar to Mitologia grega

Power monstres mitològics grecs
Power monstres mitològics grecsPower monstres mitològics grecs
Power monstres mitològics grecs
jcg31091
 
Criatures mitologiques
Criatures mitologiquesCriatures mitologiques
Criatures mitologiques
Luis Inclán
 
Herois i heroÏnes - Glosari
Herois i heroÏnes - GlosariHerois i heroÏnes - Glosari
Herois i heroÏnes - Glosari
jaumeah
 
Un munt de monstres
Un munt de monstresUn munt de monstres
Un munt de monstres
Marta Hernàndez
 
Hercules
Hercules Hercules
Hercules
guest7ce8d58
 
Constel·Lacions
Constel·LacionsConstel·Lacions
Constel·Lacions
martetarub
 
Mots i expressions catalanes amb component mimtològic
Mots i expressions catalanes amb component mimtològicMots i expressions catalanes amb component mimtològic
Mots i expressions catalanes amb component mimtològic
paulatriillo
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Laura Mallén Biel
 
La deessa Diana
La deessa DianaLa deessa Diana
La deessa Diana
Mestre Tomeu
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
jazminbuzzalino1
 
Éssers fantàstics de la mitiología grega
Éssers fantàstics de la mitiología grega Éssers fantàstics de la mitiología grega
Éssers fantàstics de la mitiología grega
AndreaRuiz98
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
jazminbuzzalino1
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
jazminbuzzalino1
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
jazminbuzzalino1
 
éSSers FantàStics, DéUs Montres
éSSers FantàStics, DéUs MontreséSSers FantàStics, DéUs Montres
éSSers FantàStics, DéUs Montres
Col.legi Sant Miquel dels Sants
 
Éssers mitològics
Éssers mitològicsÉssers mitològics
Éssers mitològics
neuspm
 

Similar to Mitologia grega (20)

Power monstres mitològics grecs
Power monstres mitològics grecsPower monstres mitològics grecs
Power monstres mitològics grecs
 
Criatures mitologiques
Criatures mitologiquesCriatures mitologiques
Criatures mitologiques
 
Déus olímpics
Déus olímpicsDéus olímpics
Déus olímpics
 
Herois i heroÏnes - Glosari
Herois i heroÏnes - GlosariHerois i heroÏnes - Glosari
Herois i heroÏnes - Glosari
 
Un munt de monstres
Un munt de monstresUn munt de monstres
Un munt de monstres
 
Un munt de monstres
Un munt de monstresUn munt de monstres
Un munt de monstres
 
Hades
HadesHades
Hades
 
Hercules
Hercules Hercules
Hercules
 
Constel·Lacions
Constel·LacionsConstel·Lacions
Constel·Lacions
 
Mots i expressions catalanes amb component mimtològic
Mots i expressions catalanes amb component mimtològicMots i expressions catalanes amb component mimtològic
Mots i expressions catalanes amb component mimtològic
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
 
La deessa Diana
La deessa DianaLa deessa Diana
La deessa Diana
 
Percy
PercyPercy
Percy
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
 
Éssers fantàstics de la mitiología grega
Éssers fantàstics de la mitiología grega Éssers fantàstics de la mitiología grega
Éssers fantàstics de la mitiología grega
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 
éSSers FantàStics, DéUs Montres
éSSers FantàStics, DéUs MontreséSSers FantàStics, DéUs Montres
éSSers FantàStics, DéUs Montres
 
Éssers mitològics
Éssers mitològicsÉssers mitològics
Éssers mitològics
 

Mitologia grega

  • 2. Què sabem sobre la mitologia grega ? És un conjunt de llegendes que provenen de la religió d’aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els personatges que hi apareixen són déus, herois, semidéus i monstres.
  • 3. Alguns déus importants: ZEUS: és el déu del cel i el tro; és el més poderós i regidor del mont Olimp. POSEIDÓ: controla els mars i els oceans i provoca terratrèmols.
  • 4. HADES: déu del inframón i dels morts, sobre els que regna. ATENEA: la deessa de la saviesa, l’educació i la guerra i és la protectora dels herois.
  • 5. ARTEMISA: deessa de la caça, la fertilitat i els animals. APOLO: déu de la dansa, les arts, la música, la prudència i la bellesa masculina.
  • 6. AFRODITA: deessa de l’amor, la bellesa femenina i l’atracció sexual. HERA: dona de Zeus, reina dels déus i la deessa del matrimoni i la fidelitat. HESTIA: deessa del foc, la llar i la família.
  • 7. CRONO: déu del temps, pare de Zeus, Poseidó i Ares. DIONÍS: déu del vi i la festa. HERMES: déu missatger i de l’orientació.
  • 8. Personatges i monstres mitològics.
  • 9. LA CABRA AMALTEA: va ser la nodrissa de Zeus . Era filla del Sol i vivia en una cova, a Creta. Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. Quan Amaltea va morir, Zeus la va convertir en la constel·lació de Capricorn i de la seva pell Zeus es va fer l’ègida (cuirassa, escut).
  • 10. ELS CENTAURES: eren criatures meitat home, meitat cavall. Vivien als boscos i a les muntanyes; tenen sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços humans. Eren rudes, de costums brutals, menjaven la carn crua i s’emborratxaven sovint
  • 11. EL CA CÈRBER: era el guardià de les portes de l’Hades; la seva tasca és impedir la sortida als morts i l’entrada als vius. És un gos gegantí de tres caps i cua de serp; moltes altres serps li neixen del coll. A més, la seva mossegada és verinosa.
  • 12. ELS CÍCLOPS: són uns gegants amb un sol ull enmig del front; són immortals. En un principi hi havien tres cíclops: Brontes, Estèropes i Arges, i estaven empre- sonats al Tàrtar (lloc de sofriment etern). Zeus els va alliberar, ja que un oracle li va dir que només guanyaria a Cronos si alliberava tots els presors de Tàrtar. Com a regal, els cíclops van regalar a Zeus el llamp i el tro.
  • 13. L’ESFINX: cos de lleó i rostre humà, dotada d’ales d’ocell de presa i rostre de dona. Viu a unes muntanyes prop de Tebes; tenia aterrits als passants, ja que els proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de resoldre’ls. Solia posar l’enigma següent: “Quin és l’ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que és més ràpid com menys peus utilitza al caminar?” Només Èdip va resoldre l’enigma.
  • 14. L’AU FÈNIX: és un ocell mascle amb les plomes dau- rades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de bran- quillons de canyella i després l’encén; el niu i l’ocell amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix. El fènix vivia a l’Arabia, prop d’un pou, en el qual es ba- nyava a l’alba i aleshores el déu Apol·lo hi aturava el seu carro (el sol) per escoltar la seva cançó.
  • 15. LES GÒRGONES: són tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa. Tenen cos de dona, unes llargues dents punxagudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d’or. Esteno i Euríale eres immortals, excepte Medusa. Tenen la mirada tant penetrant que tot aquell que les mira fixa- ment es conver- teix en pedra.
  • 16. ELS GRIFONS: són ferotges i perillosos; tenen el cap i les potes devanteres d’àliga gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i en bec ganxut. Les musculoses potes del darrera i la cua són de lleó. És, al mateix temps, rei de la terra i del cel, per això se’l considera un animal noble. Tot i la seva perillositat, han estat domats per mags i déus. Construeixen els seus nius als cims de les muntanyes de Mongòlia; s’ali- menten de carn crua (sobretot de cavall).
  • 17. LES HARPIES: els seu nom significa “raptores” i se les presenta com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes. Són filles de Taumant (fill de Gea, la Terra i Pont, el Mar) i la oceanide Electra (companya de Perséfone, filla de l’Oceà i Tetis), i pertanyen a la generació divina preolímpica. Les harpies robaven el menjar a l’endeví cec Fineu o l’embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se’l.
  • 18. L’HIDRA DE LERNA: és un despiatat monstre aquàtic amb forma de serp policèfala (el número dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot a 10.000) i amb alè verinós. El seu cau és el llac de Lerna al golf de l’Argòlida. Sota les seves aigües hi ha una entrada a l’inframón que l’Hidra guardava.
  • 19. L’HIPOCAMP: cavall marí; té el cap, el pit i les potes superiors de cavall, tot i que els cascos són substituits per aletes. La part inferior és la d’un gran peix, amb una cua que pot mesurar fins a 4 metres de llarg. El seu cos està cobert d’escates excepte la part que és de cavall, que té pèl curt. El seu color varia entre el verd i el blau. Són pacífics, tot i que si es veuen amenaçats lluiten estre- nyent la seva mandíbula i aixafant a la pressa. Són molt ràpids i pocs animals poden a arribar-los a agafar. Poseidó els feia servir per tirar del seu carro quan passejava pel mar.
  • 20. LES LÀMIES: monstre femení que rapta els nens per xuclar-los la sang. Làmia es va unir amb Zeus i va ser castigada per Hera, la seva dona, fent que el fill de Làmia morís. Aquesta es va amagar en una cova per ocultar la seva pena i allà es va quedar fins que es convertir en un monstre. Envejosa dels nens de les altres dones, e ls espiava per atacar-los i menjar-se’ls. Hera també va maleir Làmia a no poder dormir, ja que quan tancava els ulls només veia la imatge del seu fill mort. Zeus li va concedir el do de poder treure’s els ulls de les conques i tornar-se’ls a posar.
  • 21. EL MINOTAURE: és un monstre amb cos d’home i cap de toro. Va nèixer de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta. Pasífae era l’esposa de Minos, rei de Creta. Aquest va ordenar a l’inventor Dèdal que construís el famós Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins. Va ser Teseu qui el va matar.
  • 22. EL CAVALL PEGÀS: Pegàs va neixer del coll tallat de Medusa. Sol representar-se en blanc o negre i té dues ales que li permeten volar. Una característica del seu vol és que quan el realitza, mou les potes com si en realitat estigués corrent per l’aire. Pegàs va ser transformat en constel·lació. Actualment, una de les 88 constel·lacions modernes s’anomena Pegàs.
  • 23. LA QUIMERA: monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treu foc per la boca i és molt ràpida. També hi ha una altra versió que diu que tenia tres caps: una de lleó, una altra de dragó i l’altre de cabra. Filla de Tifó i d’Equidna, vagava per les regions d’Àsia Menor, aterroritzant a les poblacions i engolint ramats i animals.
  • 24. ELS SÀTIRS: són divinitats dels boscos i les muntanyes; encarnen a la força vital de la naturalesa. Són homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i cua llarga. A vegades són representats amb potes de cavall. Solien acompanyar al déu Dionís i participaven en totes les seves fes- tes ballant i bevent. A més, sempre van darrere les nimfes. Els romans els van identificar amb els faunes.
  • 25. LES SIRENES: cos de dona i cua de peix (tot i que les sirenes primitives tenien aparença de mig ocells o rèptils). Veure sirenes era signe de mala sort pels mariners, que podien naufragar o perdre’s, per no tornar a casa, tot i que els finesos ho veien com un bon auguri, ja que la sirena era una mena de fada aquà- tica que podia concedir un desig o guarir una malaltia. Vivien a l’estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa de la Itàlia Meridional, on la terra era blanca degut als ossos blan- quejats dels navegants morts.