DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...Ignacio Sobrón García
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFICOS DEL PANTOCRÁTOR, LA VIRGEN Y LA DEÉSIS, ASÍ COMO SU INFLUENCIA EN EL ARTE OCCIDENTAL. Historia del Arte. 2º de Bachillerato LOMCE
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFIC...Ignacio Sobrón García
DESCRIBE LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOSAICO BIZANTINO Y DE LOS TEMAS ICONOGRÁFICOS DEL PANTOCRÁTOR, LA VIRGEN Y LA DEÉSIS, ASÍ COMO SU INFLUENCIA EN EL ARTE OCCIDENTAL. Historia del Arte. 2º de Bachillerato LOMCE
Con esquemas para 2º ESO, pero incluye información complementaria curiosa e interesante y muchíííííísimas imágenes. Arte es imagen. Viendo es como se aprende.
Todo el tema 2 del bloque 4 perteneciente a 2º de ESPAD. La Edad Media. Lor reinos cristianos. Reconquista. Legado medieval. Órdenes Militares. Cortes. Gótico
Presentació digital de les unitats d'art romànic i art gòtic de 2n d'ESO.
Dispenseu les faltes d'ortografia possibles, és una versió 1.0 sense corregir.
Con esquemas para 2º ESO, pero incluye información complementaria curiosa e interesante y muchíííííísimas imágenes. Arte es imagen. Viendo es como se aprende.
Todo el tema 2 del bloque 4 perteneciente a 2º de ESPAD. La Edad Media. Lor reinos cristianos. Reconquista. Legado medieval. Órdenes Militares. Cortes. Gótico
Presentació digital de les unitats d'art romànic i art gòtic de 2n d'ESO.
Dispenseu les faltes d'ortografia possibles, és una versió 1.0 sense corregir.
L'Alta Edat Mitjana va ser una època perillosa, on la gran majoria de la població va haver de buscar la protecció en els senyors feudals, i el refugi espiritual en el somni d'una vida feliç i tranquil·la després de la mort. Amb aquesta renovada religiositat, l'Església va esdevenir una institució cabdal en la vida europea, i el seu discurs va impregnar l'art de l'època. Aquest tema ha estat elaborat per Pau Tobar per als alumnes de 2n de Batxillerat, seguint el temari acordat per a la Prova d'Accés a la Universitat al País Valencià.
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)lluchvalencia
Descripció teòrica de les grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. Document de suport per a castellanoparlants. Estret de Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano . València: Adonay. Pàgines 81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 88 i 89.
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)lluchvalencia
Teoria estreta de Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramàtica de uso del valenciano. València: Adonay. pp. 51, 52, 53 i 54. Feta per a castellanoparlants. (Àlex Lluch)
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)lluchvalencia
Descripció sobre les grafies x tx ig per a castellano parlants. Activitat estreta de: Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano. València: Adonay. Pàgines 74, 75 76 i 77. (Àlex Lluch)
La dièresi: explicació per a castellanoparlantslluchvalencia
Explicació de la dièresi per a castellanoparlants. Estret del llibre Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano. València: Adonay. Pàgines 40, 41, 42, 43 i 44.
Àlex Lluch
Perifrasi verbal per a castellanoparlantslluchvalencia
Explicació teòrica sobre les perífrasis verbals per a castellanoparlants. Document estre de: Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano. València: Adonay. Pàgines 195, 196, 197 i 198. Àlex Lluch
Explicació teòrica sobre els verbs regular i irregulars. Material estret de Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano. València: Adonay. Pàgines 182-192. Adaptat per Àlex Lluch
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)lluchvalencia
Apunts sobre els verbs en valencià per a castellanoparlants. Àlex Lluch. Pellicer, Joan i Giner, Rosa (2008): Gramática de uso del valenciano . València: Adonay. Pàgines. 182, 182, 183, 193,194 i 195
Accent diacritic per a castellanoparlants. lluchvalencia
Apunts sobre l'accent diacrític per a castellano parlants. Document estret del llibre Gramática de uso del valenciano, Joan Pellicer i Rosa Giner (2008) pp. 36,37,38 i 39.
Teoría sobre los presocráticos. Nivel aplicado a 2º de Bachillerato para la asignatura de filosofía: Pitágoras, Heráclito, Parménides, pluralistas, monistas, etc.
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturalluchvalencia
Presentació sobre la definició i característiques de l'art gòtic: arquitectura i escultura. A la primera pàgina es troba l'enllaça una activitat sobre aquesta presentació.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. El Romànic peninsular (arquitectura)
●
L'arquitectura romànica va ser introduïda a
la Península al segle XI a través del Camí
de Sant Jaume i els benedictins.
●
Estil:
– Estructures sòlides: van ser construïdes
amb carreus de pedra
– senzilles i austeres
●
Característiques:
– Predomini de l'horitzontalitat
●
Les principals mostres arquitectòniques
romàniques són esglésies, catedrals i
monestirs.
– Aquesta fotografia pertany a l'església de
Santo Domingo de Sòria (s. XII)
3. El Romànic peninsular (escultura)
● Les mostres escultòriques més
representatives es troben a les
façanes i capitells de les
esglésies
● Les figures s'adaptaven a la
forma i proporcions sobre les
quals eres esculpides
● temàtica religiosa
● Figures eren hieràtiques,
rígides, sense perspectiva
● Ubicació: portalades, columnes
i capitells
4. El Romànic peninsular (pintura)
● La seua funció era la decoració
de les esglésies i l'explicació de
l'evangeli
● Castella i Lleó:
– influència mossàrab
– introducció d'escenes de la
vida quotidiana
● A Catalunya trobem frescos
5. El Gòtic peninsular (arquitectura)
● A partir del s. XIII
●
Característiques:
– es va imposar de Nord, Centre i Sud.
●
Estil: dos escoles:
– l'escola gòtica francesa (o septentrional)
va influir a Castella, Lleó i Navarra:
● gran verticalitat
● proliferació decorativa i l'ornamentació
● Exemples: Catedrals de Lleó (fotografia),
Burgos i Toledo
– la gòtica meridional, a la Corona d'Aragó:
● domina la línia horitzontal i l'austeritat
decorativa
● Exemples:
– Basílica de Santa Maria del Mar a
Barcelona, i catedral de Mallorca
6. El Gòtic peninsular (escultura i
pintura)
● Vinculades a les esglésies
● Els artistes signaven les
seues obres
● La Corona d'Aragó va
esdevenir un gran centre
artístic (a la pintura) en el
segle XIV
Àlex Lluch
7. El Gòtic peninsular (escultura i
pintura)
● Vinculades a les esglésies
● Els artistes signaven les
seues obres
● La Corona d'Aragó va
esdevenir un gran centre
artístic (a la pintura) en el
segle XIV
Àlex Lluch