SlideShare a Scribd company logo
Borrador del treball
Acid L-aspartic Òscar Membrive
Carlos Pitarch
Berta
Marta Picó
Índex:
1. Introducció
2. Definició/nomenclatura orgànica
3. Estructura Molecular
3.1 Models moleculars
3.2 Deducció d'isomeria
4. Propietats físiques i químiques relacionades amb l'estructura/composició química
5. Funció biològica
6. Aplicacions
7.Bibliografia
3. Estructura molecular
3.1 Models moleculars
3.2 Deducció d'isomeria
Àcid L-aspartic
com podem veure en la nomenclatura aquesta molècula és un isòmer òptic ja que la L, significa
Levogir, gira la llum poralitzada incident a la molècula cap a la esquerra.
Per saber quin tipus
d'isòmer es tracta, aquesta
imatge ens ajuda a
classificar-ho:
Les seves estructures són
superposables?
Al parlar en plural, es
refereix a l'àcid L-aspartic i
l'àcid D-aspartic. Comparant
les estructures d'aquestes
dues molècules, podem
veure que el grup NH2 i
l'hidrogen unit al carboni
varien de posició, fent que
les estructures no siguin
superposables, per tant la
resposta és NO.
Coincideixen en la connectivitat dels àtoms?
Tots els àtoms estan connectats de la mateixa forma? al observar-ho podem comprovar que es
així, per tant la resposta es SI. Ara ja sabem que aquesta molècula pertany al grup
d'estereoisòmers
s'interconverteixen per rotació al voltant d'un enllaç senzill?
Amb aquesta pregunta, ens tenim que fixar en la cadena principal de carbonis, puc fer que
l'estructura sigui diferent sense que hi hagi ningun problema per culpa de repulsions entre
àtoms o electrons? La resposta és que NO puc, els electrons de valència dels oxígens entren en
conflicte. Ara, se que aquest isòmer és configuracional
són imatge especular l'un de l'altre?
si poso l'àcid L-aspartic en un mirall, l'imatge que observo és clarament l'àcid D-aspartic, per
tant, la resposta es SI, per tant, aquesta molècula és un enantiòmer.
Actualment, la nomenclatura d'aquestes molècules també es pot expressar amb R/S (Cahn,
Ingold i Prelog)
és un alfa aminoàcid ja que és asimètric, antigament s'anomenava així, ara s'anomena centre
quiral, que és un sp3 amb 4 substituents diferents.
Falta explicar-ho de forma més precisa i tècnica, afegint raonaments per
arribar a formular aquestes preguntes. També completar l'explicació amb
Fisher i completar l'ultima part.
4. Propietats físiques i químiques
Propiedades físicas del Acido L-aspartico (acido A-
aminosuccinámico, L-aspargina)
Fórmula semidesarrollada del Acido L-aspartico (acido A-aminosuccinámico,
L-aspargina):
C4H7NO4
Densidad del Acido L-aspartico (acido A-aminosuccinámico, L-aspargina):
1,66 g/cm3
a 20 ºC
Masa molecular UMA Unidad de Masa Atómica, Dalton del Acido L-
aspartico (acido A-aminosuccinámico, L-aspargina):
133,1 g/mol
Punto de fusión Temperatura del momento en el cual una sustancia pasa del
estado sólido al estado líquido. delAcido L-aspartico (acido A-
aminosuccinámico, L-aspargina):
270-271 ºC
Propiedades químicas del Acido L-aspartico (acido A-
aminosuccinámico, L-aspargina)
Solubilidad en agua Medida de la capacidad de una determinada sustancia
para disolverse en agua. delAcido L-aspartico (acido A-aminosuccinámico, L-
aspargina):
4,5 g/L a 20 ºC
http://www.analytyka.com.mx/spanish/FDS/A/372034.htm
Aspecto
:
Sólido blanco.
Olor:
Inodoro.
2,5-3,5
Punto de fusión : 270°C (de
Solubilidad: 5 g/l en agua a 20°C
http://themedicalbiochemistrypage.org/es/amino-acids-sp.php
Ácido AspárticoAsp - D
http://www.fmv-
uba.org.ar/grado/medicina/ciclo_biomedico/segundo_a%C3%B1o/bioquimica/Seminarios%20
1%20y%202.pdf
Los aminoácidos moléculas relativamente pequeñas compuestas por carbono, oxígeno,
hidrógeno y nitrógeno. La
hidrólisis ácida o básica (es decir la ruptura en unidades constitutivas por acción de un ácido o
una base) de las proteínas y/o
péptidosmas comunes origina unos veinte aminoácidos que presentan una característica
común dada por la presencia de un
grupo carboxilo (-COOH) y un grupo amino (-NH2
carbono presenta generalmente sus otros dos enlaces compartidos con un hidrógeno y un
grupo (serie de átomos unidos)
denominado grupo radical (-R). La diferencia entre cada aminoácido, está dada entonces por
las características del grupo
radical, varíe la estructura
general, el tamaño, la carga eléctrica y la solubilidad del aminoácido.
http://es.scribd.com/doc/7244230/AminoAcidos-y-ProteInas-Lab-Oratorio
Aminoácidos Básicos:
Presentan radicales con grupo carboxílico. Son hidrófilos.
Ácido Aspártico: HCOO-CH2-CH (NH2)-COOH
5. Funció biològica
Àcid L-aspàrtic (funció biològica)
És un aminoàcid no essencial ja que pot se sintetitzat per l’organisme humà i, per tant, pot
anar carregat negativament a pH neutre. El seu símbol es Asp i la seva fórmula química és
C4H7NO4. És molt important per la desintoxicació del fetge i el seu correcte funcionament ja
que al combinar-se amb altres aminoàcids forma molècules capaçes d’absorbir toxines del
torrent sanguini.
Funcions biològiques:
 Ens ajuda a millorar la fatiga i la depressió.
 Ens ajuda a eliminar l’amoníac, protegint així el sistema nerviós i el fetge.
 Participa en moltes funcions cel·lulars i del metabolisme, amb companyia del potassi i
del magnesi, rejovenint la seva activitat.
 És indispensable pel manteniment del sistema cardiovascular, amb companyia del
magnesi, el calci i el potassi.
 Incrementa la absorció, circulació i utilització dels següents minerals: calci, magnesi,
zinc i potassi, a través de la mucosa intestinal, la sang i les cèl·lules.
 Ajuda a la funció del ARN i ADN, que són portadors de informació genètica.
 Juga un paper important en la producció i secreció de hormones.
 Augmenta els nivells de testosterona de forma natural i segura, fins en un 42%.
 Augment del creixement muscular.
 Millora la qualitat de vida sexual en els homes.
 Creixement.
 És inmunoactivador de la glàndula del timo.
 Protegeix dels efectes nocius de la radiació.
 Intervé específicament en els processos metabòlics del sistema nerviós central.
 Participa en la formació del àcid glutàmic.
 Estimula i participa en les connexions cerebrals i el aprenentatge.
 Participa en el cicle de la urea.
 Participa en la gluconeogènesis (ruta metabòlica anabòlica que permeteixla
biosíntesi de la glucosa a partir de precursors no glucídics).
 Estimula els receptors NMDA.
 Participa en la desintoxicació de la sang.
6. Aplicacions
Àcid l-aspàrtic: aplicacions.
Additius alimentaris:
- Edulcorant aspartam: el trobem en refrescos i altres begudes, xiclets i caramels sense
sucre, cereals, drogues i en paquets per al cafè i el te.
Aplicacions en la industria:
- Material inicial o intermediari per a la formació de surfactants.
- Detergents
- Cosmètics
Aplicacions farmacèutiques/biològiques:
- Productes farmacèutics
http://www.academia.edu/1964076/ESTUDIO_PRELIMINAR_DE_LA_PRODUCCION_DE_ACIDO
_L-ASPARTICO_CON_Pseudomonas_fluorescens
Per ultim, cal afegir un petit problema que hem tingut amb el grup, Laura martinez martinez va
en el nostre grup però no ens hem pogut posar en contacte amb ella, ningu la coneix i sembla
que no ve a classe, per ara, estem fent el treball amb els 4 membres restants del grup.

More Related Content

What's hot

Les proteïnes
Les proteïnesLes proteïnes
Les proteïnesjusescola
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Oriol Baradad
 
Aigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals pptAigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals ppt
Núria Guixa Boixereu
 
Els lípids
Els lípidsEls lípids
Bio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_GlúcidsBio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_Glúcids
tiotavio
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Proteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptidsProteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptids
Olga Gonzalez Gonzalez
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Anabolisme
AnabolismeAnabolisme
Anabolisme
Jordi Bas
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
Jordi Bas
 
1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 Biomolecules
Fub
 
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CATBiologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CATMoty Martell
 
Bio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_LípidsBio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_Lípids
tiotavio
 
Hidrats de Carboni
Hidrats de CarboniHidrats de Carboni
Hidrats de Carboni
bsantonja
 

What's hot (17)

Les proteïnes
Les proteïnesLes proteïnes
Les proteïnes
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
 
Aigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals pptAigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals ppt
 
Els lípids
Els lípidsEls lípids
Els lípids
 
Bio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_GlúcidsBio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_Glúcids
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
 
Proteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptidsProteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Ru bpea
Ru bpeaRu bpea
Ru bpea
 
Les proteïnes
Les proteïnesLes proteïnes
Les proteïnes
 
Tema 4 PROTEÏNES
Tema 4 PROTEÏNESTema 4 PROTEÏNES
Tema 4 PROTEÏNES
 
Anabolisme
AnabolismeAnabolisme
Anabolisme
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 Biomolecules
 
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CATBiologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
 
Bio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_LípidsBio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_Lípids
 
Hidrats de Carboni
Hidrats de CarboniHidrats de Carboni
Hidrats de Carboni
 

Similar to Grup 9.1

Proteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids NucleicsProteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids NucleicsDesirée
 
Proteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptidsProteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptids
Olga Gonzalez Gonzalez
 
Proteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptidsProteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptids
Olga Gonzalez Gonzalez
 
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.pptLes biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
mfontg
 
Tema 4 proteines
Tema 4 proteinesTema 4 proteines
Tema 4 proteines
montsejaen
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
Carles Ferrer
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Carles Ferrer
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteinesconchi
 
Tema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsTema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsMaria Grau
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteines
tiotavio
 
Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules. Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules.
Manel miguela
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleics
Jordi Bas
 

Similar to Grup 9.1 (15)

àCid l aspartic
àCid l asparticàCid l aspartic
àCid l aspartic
 
Proteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids NucleicsProteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids Nucleics
 
Proteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptidsProteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptids
 
Proteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptidsProteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptids
 
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.pptLes biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
 
Tema 4 proteines
Tema 4 proteinesTema 4 proteines
Tema 4 proteines
 
Tema 5 proteines
Tema 5 proteinesTema 5 proteines
Tema 5 proteines
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
 
Tema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsTema 6 glúcids
Tema 6 glúcids
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteines
 
Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules. Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules.
 
Lipids 1r batx
Lipids 1r batx Lipids 1r batx
Lipids 1r batx
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleics
 

Grup 9.1

  • 1. Borrador del treball Acid L-aspartic Òscar Membrive Carlos Pitarch Berta Marta Picó Índex: 1. Introducció 2. Definició/nomenclatura orgànica 3. Estructura Molecular 3.1 Models moleculars 3.2 Deducció d'isomeria 4. Propietats físiques i químiques relacionades amb l'estructura/composició química 5. Funció biològica 6. Aplicacions 7.Bibliografia 3. Estructura molecular 3.1 Models moleculars
  • 2. 3.2 Deducció d'isomeria Àcid L-aspartic com podem veure en la nomenclatura aquesta molècula és un isòmer òptic ja que la L, significa Levogir, gira la llum poralitzada incident a la molècula cap a la esquerra. Per saber quin tipus d'isòmer es tracta, aquesta imatge ens ajuda a classificar-ho: Les seves estructures són superposables? Al parlar en plural, es refereix a l'àcid L-aspartic i l'àcid D-aspartic. Comparant les estructures d'aquestes dues molècules, podem veure que el grup NH2 i l'hidrogen unit al carboni varien de posició, fent que les estructures no siguin superposables, per tant la resposta és NO. Coincideixen en la connectivitat dels àtoms? Tots els àtoms estan connectats de la mateixa forma? al observar-ho podem comprovar que es així, per tant la resposta es SI. Ara ja sabem que aquesta molècula pertany al grup d'estereoisòmers s'interconverteixen per rotació al voltant d'un enllaç senzill? Amb aquesta pregunta, ens tenim que fixar en la cadena principal de carbonis, puc fer que l'estructura sigui diferent sense que hi hagi ningun problema per culpa de repulsions entre àtoms o electrons? La resposta és que NO puc, els electrons de valència dels oxígens entren en conflicte. Ara, se que aquest isòmer és configuracional són imatge especular l'un de l'altre? si poso l'àcid L-aspartic en un mirall, l'imatge que observo és clarament l'àcid D-aspartic, per tant, la resposta es SI, per tant, aquesta molècula és un enantiòmer. Actualment, la nomenclatura d'aquestes molècules també es pot expressar amb R/S (Cahn, Ingold i Prelog)
  • 3. és un alfa aminoàcid ja que és asimètric, antigament s'anomenava així, ara s'anomena centre quiral, que és un sp3 amb 4 substituents diferents. Falta explicar-ho de forma més precisa i tècnica, afegint raonaments per arribar a formular aquestes preguntes. També completar l'explicació amb Fisher i completar l'ultima part. 4. Propietats físiques i químiques Propiedades físicas del Acido L-aspartico (acido A- aminosuccinámico, L-aspargina) Fórmula semidesarrollada del Acido L-aspartico (acido A-aminosuccinámico, L-aspargina): C4H7NO4 Densidad del Acido L-aspartico (acido A-aminosuccinámico, L-aspargina): 1,66 g/cm3 a 20 ºC Masa molecular UMA Unidad de Masa Atómica, Dalton del Acido L- aspartico (acido A-aminosuccinámico, L-aspargina): 133,1 g/mol Punto de fusión Temperatura del momento en el cual una sustancia pasa del estado sólido al estado líquido. delAcido L-aspartico (acido A- aminosuccinámico, L-aspargina): 270-271 ºC Propiedades químicas del Acido L-aspartico (acido A- aminosuccinámico, L-aspargina) Solubilidad en agua Medida de la capacidad de una determinada sustancia para disolverse en agua. delAcido L-aspartico (acido A-aminosuccinámico, L- aspargina): 4,5 g/L a 20 ºC http://www.analytyka.com.mx/spanish/FDS/A/372034.htm
  • 4. Aspecto : Sólido blanco. Olor: Inodoro. 2,5-3,5 Punto de fusión : 270°C (de Solubilidad: 5 g/l en agua a 20°C http://themedicalbiochemistrypage.org/es/amino-acids-sp.php Ácido AspárticoAsp - D http://www.fmv- uba.org.ar/grado/medicina/ciclo_biomedico/segundo_a%C3%B1o/bioquimica/Seminarios%20 1%20y%202.pdf Los aminoácidos moléculas relativamente pequeñas compuestas por carbono, oxígeno, hidrógeno y nitrógeno. La hidrólisis ácida o básica (es decir la ruptura en unidades constitutivas por acción de un ácido o una base) de las proteínas y/o péptidosmas comunes origina unos veinte aminoácidos que presentan una característica común dada por la presencia de un grupo carboxilo (-COOH) y un grupo amino (-NH2 carbono presenta generalmente sus otros dos enlaces compartidos con un hidrógeno y un grupo (serie de átomos unidos) denominado grupo radical (-R). La diferencia entre cada aminoácido, está dada entonces por las características del grupo radical, varíe la estructura
  • 5. general, el tamaño, la carga eléctrica y la solubilidad del aminoácido. http://es.scribd.com/doc/7244230/AminoAcidos-y-ProteInas-Lab-Oratorio Aminoácidos Básicos: Presentan radicales con grupo carboxílico. Son hidrófilos. Ácido Aspártico: HCOO-CH2-CH (NH2)-COOH 5. Funció biològica Àcid L-aspàrtic (funció biològica) És un aminoàcid no essencial ja que pot se sintetitzat per l’organisme humà i, per tant, pot anar carregat negativament a pH neutre. El seu símbol es Asp i la seva fórmula química és C4H7NO4. És molt important per la desintoxicació del fetge i el seu correcte funcionament ja que al combinar-se amb altres aminoàcids forma molècules capaçes d’absorbir toxines del torrent sanguini. Funcions biològiques:  Ens ajuda a millorar la fatiga i la depressió.  Ens ajuda a eliminar l’amoníac, protegint així el sistema nerviós i el fetge.  Participa en moltes funcions cel·lulars i del metabolisme, amb companyia del potassi i del magnesi, rejovenint la seva activitat.  És indispensable pel manteniment del sistema cardiovascular, amb companyia del magnesi, el calci i el potassi.  Incrementa la absorció, circulació i utilització dels següents minerals: calci, magnesi, zinc i potassi, a través de la mucosa intestinal, la sang i les cèl·lules.  Ajuda a la funció del ARN i ADN, que són portadors de informació genètica.  Juga un paper important en la producció i secreció de hormones.  Augmenta els nivells de testosterona de forma natural i segura, fins en un 42%.  Augment del creixement muscular.  Millora la qualitat de vida sexual en els homes.  Creixement.  És inmunoactivador de la glàndula del timo.  Protegeix dels efectes nocius de la radiació.  Intervé específicament en els processos metabòlics del sistema nerviós central.  Participa en la formació del àcid glutàmic.  Estimula i participa en les connexions cerebrals i el aprenentatge.  Participa en el cicle de la urea.  Participa en la gluconeogènesis (ruta metabòlica anabòlica que permeteixla biosíntesi de la glucosa a partir de precursors no glucídics).
  • 6.  Estimula els receptors NMDA.  Participa en la desintoxicació de la sang. 6. Aplicacions Àcid l-aspàrtic: aplicacions. Additius alimentaris: - Edulcorant aspartam: el trobem en refrescos i altres begudes, xiclets i caramels sense sucre, cereals, drogues i en paquets per al cafè i el te. Aplicacions en la industria: - Material inicial o intermediari per a la formació de surfactants. - Detergents - Cosmètics Aplicacions farmacèutiques/biològiques: - Productes farmacèutics http://www.academia.edu/1964076/ESTUDIO_PRELIMINAR_DE_LA_PRODUCCION_DE_ACIDO _L-ASPARTICO_CON_Pseudomonas_fluorescens Per ultim, cal afegir un petit problema que hem tingut amb el grup, Laura martinez martinez va en el nostre grup però no ens hem pogut posar en contacte amb ella, ningu la coneix i sembla que no ve a classe, per ara, estem fent el treball amb els 4 membres restants del grup.