SlideShare a Scribd company logo
1 of 9
Àcid L-aspàrtic
Descripció de la biomolècula
Berta Martín
Carlos Pitarch
Marta Picó
Oscar Membrive
ÍNDEX
1. Introducció
2. Definició/nomenclatura orgànica
3. Estructura molecular
3.1 Models moleculars
3.2 Deducció d'isomeria
4. Propietats físiques i químiques relacionades amb l'estructura/composició química
5. Funció biològica
6. Aplicacions
7.Bibliografia
1. Introducció:
Per introduir el treball cal que parlem de què són els aminoàcids. Si ens fixem en com està
escrita la paraula podem intuir de que estan formats,
així doncs els aminoàcids són molècules que contenen
un grup amino, un grup carboxil i una cadena lateral
que varia en cada aminoàcid. Els seus elements bàsics
són el nitrogen, l’hidrogen, l’oxigen i el carboni.
(Veure imatge 1).
Tenen un pes molt important en dur a terme moltes
funcions en el metabolisme. Una d’aquestes funcions
són la construcció de les proteïnes (cadenes llargues
d’aminoàcids). Dels 22 aminoàcids que són
incorporats de manera natural hi ha 9 anomenats essencials que no es poden sintetitzar per
els humans i per tant s’han d’incorporar per la ingesta.
Pel que fa a la part més bioquímica, els aminoàcids són importants en la nutrició (utilitzats
normalment en suplements nutricionals), en fertilitzants, en la tecnologia dels aliments i en la
indústria (producció de plàstics degradables, drogues i catalitzadors quirals).
A continuació explicarem que és l’àcid l-aspàrtic, un aminoàcid important per la resistència i
l’energia.
2. Definició/nomenclatura orgànica:
L’àcid l-aspàrtic és un dels vint aminoàcids amb els que les cèl·lules formen les proteïnes.
Presenta un grup carboxil (-COOH) a l’extrem de la seva cadena lateral.
Pertany al grup d’aminoàcids de cadena laterals carregades polars. No és un aminoàcid
essencial ja que el nostre propi organisme pot sintetitzar-lo. Produït a partir de l’oxalacetat per
una reacció de tranaminació i sintetitzat pel dietil sodi eftalimidomalonat.
La seva fórmula química és la següent: HO2CCH(NH2)CH2CO2H.
Imatge 1
3. Estructura molecular.
3.1 Models moleculars:
L’àcid L-aspàrtic, te la formula global següent: C4H7NO4 Amb aquesta formula, podem extraure
molt poca informació, la formula estructural, ens dona una visió més precisa:
HO2CCH(NH2)CH2CO2H. En la que podem veure que es tracta d’un butà amb diferents radicals.
També disposem de diferents formes de veure l’estructura molecular:
Com podem veure, aquestes son 3 formes diferents de veure l’estructura de la molècula, la
que ens dona millor informació és la 2ª imatge, ja que permet veure com estan distribuïts els
àtoms per evitar les repulsions entre si, encara que, la 3ª imatge, és la que més s’apropa a la
realitat. Finalment, també podem veure la projecció de Fisher de la molècula.
3.2 Deducció d’isomeria:
Com podem veure en la
nomenclatura aquesta molècula és un
isòmer òptic ja que la L, significa
Levogir, gira la llum polaritzada
incident a la molècula cap a la
esquerra.
Per saber quin tipus d'isòmer es
tracta, aquesta imatge ens ajuda a
classificar-ho:
Les seves estructures són
superposables?
Al parlar en plural, es refereix a l'àcid
L-aspartic i l'àcid D-aspartic.
Comparant les estructures d'aquestes
dues molècules, podem veure que el
grup NH2 i l'hidrogen unit al carboni
varien de posició, fent que les
estructures no siguin superposables.
Per tant la resposta és NO.
Coincideixen en la connectivitat dels
àtoms?
Tots els àtoms estan connectats de la mateixa forma? al observar-ho podem comprovar que es
així, per tant la resposta es SI. Ara ja sabem que aquesta molècula pertany al grup
d'estereoisòmers
s'interconverteixen per rotació al voltant d'un enllaç senzill?
Amb aquesta pregunta, ens tenim que fixar en la cadena principal de carbonis, puc fer que
l'estructura sigui diferent sense que hi hagi ningun problema per culpa de repulsions entre
àtoms o electrons o un doble enllaç que no em permeti la rotacio? La resposta és que NO puc,
els electrons de valència dels oxígens entren en conflicte. Ara, se que aquest isòmer és
configuracional.
són imatge especular l'un de l'altre?
si poso l'àcid L-aspartic en un mirall, la imatge que observo és clarament l'àcid D-aspartic, per
tant, la resposta es SI, per tant, aquesta molècula és un enantiòmer.
4. Propietats físiques i químiques relacionades amb l'estructura/composició química:
 Propietats físiques de l’Àcid L-aspàrtic:
o Fórmula semi desenvolupada de l’Àcid L-aspàrtic: C4H7NO4
o Densitat de l’Àcid L-aspàrtic: 1.66 g/cm2 a 20ºC
o Massa molecular UMA (Unitat de Massa Atòmica): 133.1 g/mol
o Punt de fusió: temperatura del moment en el qual una substància passa de l’estat
sòlid a l’estat líquid de l’àcid L-aspàrtic: 270-271ºC
 Propietats químiques de l’àcid L-aspàrtic
o Solubilitat en aigua: mesura de la capacitat d’una determinada substància per
dissoldre’s en aigua de l’àcid L-aspàrtic: 4.5 g/L a 20ºC
o Aspecte: sòlid blanc
o Olor: sense olor
o Àcid aspàrtic: HOOC-CH2-CH(NH2)-COOH
Els aminoàcids, molècules relativament petites compostes per carboni, oxigen, hidrogen i
nitrogen. La hidròlisis àcida o bàsica de les proteïnes i/o pèptids més comuns origina uns 20
aminoàcids que presenten una característica comú donada per la presencia d’un grup
carboxílic (-COOH) i un grup amino (-NH2) lligats a un mateix carboni, que s’anomena carboni
alfa. Aquest carboni presenta generalment els seus altres dos enllaços compartits amb un
hidrogen i un grup denominat grup radical. La diferencia entre cada aminoàcid, està donada
llavors per les característiques del grup radical unit a dit carboni alfa. Això a la vegada provoca
que d’acord a les característiques del grup radical, variï l’estructura general, el tamany, la
càrrega elèctrica i la solubilitat dels aminoàcids.
El que determina les propietats químiques en primer lloc són els grups funcionals i la seva
reactivitat.
Els grups funcionals són amino i carboxílic, s’ionitzen fàcilment. Un aminoàcid pot actuar com
àcid i bases.
Els amino àcids són anfotèrics, ensenyen al mateix temps caràcter àcid i bàsic. En el punt
isoelèctric estan en forma dipolar. Depenent del pH poden estar carregats o no. A pH baix
(àcid) es comporten com bases, acceptant un protó (H) d’un àcid fort, i com àcids a donar un
protó a una base forta (pH alt)
Aparentment igualtat als ponts d’hidrogen com forces intermoleculars.
5.Funció biològica:
És molt important per la desintoxicació del fetge i el seu correcte funcionament ja que al
combinar-se amb altres aminoàcids forma molècules capaces d’absorbir toxines del torrent
sanguini.
Funcions biològiques:
 Ens ajuda a millorar la fatiga i la depressió.
 Ens ajuda a eliminar l’amoníac, protegint així el sistema nerviós i el fetge.
 Participa en moltes funcions cel·lulars i del metabolisme, amb companyia del potassi i
del magnesi, rejovenint la seva activitat.
 És indispensable pel manteniment del sistema cardiovascular, amb companyia del
magnesi, el calci i el potassi.
 Incrementa la absorció, circulació i utilització dels següents minerals: calci, magnesi,
zinc i potassi, a través de la mucosa intestinal, la sang i les cèl·lules.
 Ajuda a la funció del ARN i ADN, que són portadors de informació genètica.
 Juga un paper important en la producció i secreció de hormones.
 Augmenta els nivells de testosterona de forma natural i segura, fins en un 42%.
 Augment del creixement muscular.
 Millora la qualitat de vida sexual en els homes.
 Creixement.
 És inmunoactivador de la glàndula del timo.
 Protegeix dels efectes nocius de la radiació.
 Intervé específicament en els processos metabòlics del sistema nerviós central.
 Participa en la formació del àcid glutàmic.
 Estimula i participa en les connexions cerebrals i el aprenentatge.
 Participa en el cicle de la urea.
 Participa en la gluconeogènesis (ruta metabòlica anabòlica que perverteix la biosíntesi
de la glucosa a partir de precursors no glucídics).
 Estimula els receptors NMDA.
 Participa en la desintoxicació de la sang.
El seu dèficit pot ocasionar una sèrie de trastorns en l’organisme, els quals són alguns
d’aquests:
 Alteracions del sistema nerviós.
 Fatiga general.
 Alteracions cardiovasculars.
 Alteracions metabòliques.
 Trastorns hepàtics per intoxicació.
6. Aplicacions:
Additius alimentaris:
- Edulcorant aspartam: el trobem en refrescos i altres begudes, xiclets i caramels sense
sucre, cereals, drogues i en paquets per al cafè i el te.
Aplicacions en la industria:
- Material inicial o intermediari per a la formació de surfactants (substàncies sintètiques
que s’utilitzen regularment en productes de neteja, gel de dutxa i xampú)
- Detergents
- Cosmètics
Aplicacions farmacèutiques/biològiques:
- Aplicacions biològiques: l`’acid l-aspàrtic és important pel que fa a l’acció
desintoxicant. Té la capacitat d’eliminar l’amoníac de l’organisme i altres toxines de la
sang, protegeix el fetge de malalties com la insuficiència hepàtica o la cirrosis.
- Productes farmacèutics: es troba en alguns medicaments indicats contra la fatiga
crònica, trastorns del fetge, del sistema nerviós, cardiovasculars o d’aprenentatge...
A més, és utilitzat en esportistes que precisen un augment de la musculatura, la
potència i l’energia.
7. Bibliografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81cido_asp%C3%A1rtico
http://www.academia.edu/1964076/ESTUDIO_PRELIMINAR_DE_LA_PRODUCCION_DE_ACIDO
_L-ASPARTICO_CON_Pseudomonas_fluorescens
http://www.rdnattural.es/plantas-y-nutrientes-para-el-organismo/aminoacidos/acido-
aspartico/
http://en.wikipedia.org/wiki/Surfactant
http://www.rdnattural.es/pla.../aminoacidos/acido-aspartico/
Bioquímica. J. David Rawn. Volumen I ISBN: 84-7615-426-7
àCid l aspartic

More Related Content

What's hot

1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 BiomoleculesFub
 
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CATBiologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CATMoty Martell
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteinestiotavio
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07ppconchi
 
Bio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_GlúcidsBio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_Glúcidstiotavio
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
 
Bio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_LípidsBio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_Lípidstiotavio
 
Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules. Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules. Manel miguela
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
 

What's hot (18)

1 Biomolecules
1 Biomolecules1 Biomolecules
1 Biomolecules
 
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CATBiologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. Les proteïnes. CAT
 
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteines
 
Glucids i lipids ppt
Glucids i lipids pptGlucids i lipids ppt
Glucids i lipids ppt
 
Aigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals pptAigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals ppt
 
Tema 4 PROTEÏNES
Tema 4 PROTEÏNESTema 4 PROTEÏNES
Tema 4 PROTEÏNES
 
Les proteïnes
Les proteïnesLes proteïnes
Les proteïnes
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
 
Glucids new
Glucids newGlucids new
Glucids new
 
Bio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_GlúcidsBio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_Glúcids
 
ISOMERIA
ISOMERIAISOMERIA
ISOMERIA
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
Bio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_LípidsBio1r_Unitat3_Lípids
Bio1r_Unitat3_Lípids
 
Lípids 2
Lípids 2Lípids 2
Lípids 2
 
Tema 5 proteines
Tema 5 proteinesTema 5 proteines
Tema 5 proteines
 
Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules. Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules.
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 

Viewers also liked

Viewers also liked (16)

Redes sociales
Redes sociales Redes sociales
Redes sociales
 
Redes sociales
Redes sociales Redes sociales
Redes sociales
 
( IBRAHIM CV )
( IBRAHIM  CV )( IBRAHIM  CV )
( IBRAHIM CV )
 
Uso adecuado de las redes sociales
Uso adecuado de las redes socialesUso adecuado de las redes sociales
Uso adecuado de las redes sociales
 
Documento
DocumentoDocumento
Documento
 
Resume
ResumeResume
Resume
 
Корпоративы априори
Корпоративы априориКорпоративы априори
Корпоративы априори
 
Align
AlignAlign
Align
 
Andy Gallegos U.E.M "QUitumbe"
Andy Gallegos U.E.M "QUitumbe"Andy Gallegos U.E.M "QUitumbe"
Andy Gallegos U.E.M "QUitumbe"
 
Purpose of logo design
Purpose of logo designPurpose of logo design
Purpose of logo design
 
How to enjoy peripheral roadside station
How to enjoy peripheral roadside stationHow to enjoy peripheral roadside station
How to enjoy peripheral roadside station
 
Lista minha turma blog
Lista minha turma blogLista minha turma blog
Lista minha turma blog
 
Ezekiel 11 commentary
Ezekiel 11 commentaryEzekiel 11 commentary
Ezekiel 11 commentary
 
Justin Hughes Press Release
Justin Hughes Press Release Justin Hughes Press Release
Justin Hughes Press Release
 
Ref PKWSE_EN
Ref PKWSE_ENRef PKWSE_EN
Ref PKWSE_EN
 
Valores humanos
Valores humanosValores humanos
Valores humanos
 

Similar to àCid l aspartic

Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Carles Ferrer
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Carles Ferrer
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteinesconchi
 
Proteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids NucleicsProteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids NucleicsDesirée
 
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.pptLes biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.pptmfontg
 
Unitat5
Unitat5Unitat5
Unitat5Sergi
 
Tema 1. Bioelements I Biomolècules
Tema 1. Bioelements I BiomolèculesTema 1. Bioelements I Biomolècules
Tema 1. Bioelements I Biomolèculesbsantonja
 
Unitat5
Unitat5Unitat5
Unitat5Sergi
 
Unitat5
Unitat5Unitat5
Unitat5Sergi
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptalmualva
 
Unitats 1 i 2
Unitats 1 i 2Unitats 1 i 2
Unitats 1 i 2tiotavio
 
Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10tiotavio
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointTema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointdexperimentals.an
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptalmualva
 
Tema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsTema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsMaria Grau
 

Similar to àCid l aspartic (20)

Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
 
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
 
Proteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids NucleicsProteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids Nucleics
 
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.pptLes biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
 
Unitat5
Unitat5Unitat5
Unitat5
 
Presentació 3era part
Presentació 3era partPresentació 3era part
Presentació 3era part
 
Tema 1. Bioelements I Biomolècules
Tema 1. Bioelements I BiomolèculesTema 1. Bioelements I Biomolècules
Tema 1. Bioelements I Biomolècules
 
Unitat5
Unitat5Unitat5
Unitat5
 
Unitat5
Unitat5Unitat5
Unitat5
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.ppt
 
Unitats 1 i 2
Unitats 1 i 2Unitats 1 i 2
Unitats 1 i 2
 
Proteïnes
Proteïnes Proteïnes
Proteïnes
 
Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10
 
Proteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptidsProteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptids
 
Proteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptidsProteines 1 aminoacids_peptids
Proteines 1 aminoacids_peptids
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointTema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.ppt
 
Tema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsTema 6 glúcids
Tema 6 glúcids
 
Vida - CMC - 1r BAT
Vida - CMC - 1r BATVida - CMC - 1r BAT
Vida - CMC - 1r BAT
 

àCid l aspartic

  • 1. Àcid L-aspàrtic Descripció de la biomolècula Berta Martín Carlos Pitarch Marta Picó Oscar Membrive
  • 2. ÍNDEX 1. Introducció 2. Definició/nomenclatura orgànica 3. Estructura molecular 3.1 Models moleculars 3.2 Deducció d'isomeria 4. Propietats físiques i químiques relacionades amb l'estructura/composició química 5. Funció biològica 6. Aplicacions 7.Bibliografia
  • 3. 1. Introducció: Per introduir el treball cal que parlem de què són els aminoàcids. Si ens fixem en com està escrita la paraula podem intuir de que estan formats, així doncs els aminoàcids són molècules que contenen un grup amino, un grup carboxil i una cadena lateral que varia en cada aminoàcid. Els seus elements bàsics són el nitrogen, l’hidrogen, l’oxigen i el carboni. (Veure imatge 1). Tenen un pes molt important en dur a terme moltes funcions en el metabolisme. Una d’aquestes funcions són la construcció de les proteïnes (cadenes llargues d’aminoàcids). Dels 22 aminoàcids que són incorporats de manera natural hi ha 9 anomenats essencials que no es poden sintetitzar per els humans i per tant s’han d’incorporar per la ingesta. Pel que fa a la part més bioquímica, els aminoàcids són importants en la nutrició (utilitzats normalment en suplements nutricionals), en fertilitzants, en la tecnologia dels aliments i en la indústria (producció de plàstics degradables, drogues i catalitzadors quirals). A continuació explicarem que és l’àcid l-aspàrtic, un aminoàcid important per la resistència i l’energia. 2. Definició/nomenclatura orgànica: L’àcid l-aspàrtic és un dels vint aminoàcids amb els que les cèl·lules formen les proteïnes. Presenta un grup carboxil (-COOH) a l’extrem de la seva cadena lateral. Pertany al grup d’aminoàcids de cadena laterals carregades polars. No és un aminoàcid essencial ja que el nostre propi organisme pot sintetitzar-lo. Produït a partir de l’oxalacetat per una reacció de tranaminació i sintetitzat pel dietil sodi eftalimidomalonat. La seva fórmula química és la següent: HO2CCH(NH2)CH2CO2H. Imatge 1
  • 4. 3. Estructura molecular. 3.1 Models moleculars: L’àcid L-aspàrtic, te la formula global següent: C4H7NO4 Amb aquesta formula, podem extraure molt poca informació, la formula estructural, ens dona una visió més precisa: HO2CCH(NH2)CH2CO2H. En la que podem veure que es tracta d’un butà amb diferents radicals. També disposem de diferents formes de veure l’estructura molecular: Com podem veure, aquestes son 3 formes diferents de veure l’estructura de la molècula, la que ens dona millor informació és la 2ª imatge, ja que permet veure com estan distribuïts els àtoms per evitar les repulsions entre si, encara que, la 3ª imatge, és la que més s’apropa a la realitat. Finalment, també podem veure la projecció de Fisher de la molècula.
  • 5. 3.2 Deducció d’isomeria: Com podem veure en la nomenclatura aquesta molècula és un isòmer òptic ja que la L, significa Levogir, gira la llum polaritzada incident a la molècula cap a la esquerra. Per saber quin tipus d'isòmer es tracta, aquesta imatge ens ajuda a classificar-ho: Les seves estructures són superposables? Al parlar en plural, es refereix a l'àcid L-aspartic i l'àcid D-aspartic. Comparant les estructures d'aquestes dues molècules, podem veure que el grup NH2 i l'hidrogen unit al carboni varien de posició, fent que les estructures no siguin superposables. Per tant la resposta és NO. Coincideixen en la connectivitat dels àtoms? Tots els àtoms estan connectats de la mateixa forma? al observar-ho podem comprovar que es així, per tant la resposta es SI. Ara ja sabem que aquesta molècula pertany al grup d'estereoisòmers s'interconverteixen per rotació al voltant d'un enllaç senzill? Amb aquesta pregunta, ens tenim que fixar en la cadena principal de carbonis, puc fer que l'estructura sigui diferent sense que hi hagi ningun problema per culpa de repulsions entre àtoms o electrons o un doble enllaç que no em permeti la rotacio? La resposta és que NO puc, els electrons de valència dels oxígens entren en conflicte. Ara, se que aquest isòmer és configuracional. són imatge especular l'un de l'altre? si poso l'àcid L-aspartic en un mirall, la imatge que observo és clarament l'àcid D-aspartic, per tant, la resposta es SI, per tant, aquesta molècula és un enantiòmer.
  • 6. 4. Propietats físiques i químiques relacionades amb l'estructura/composició química:  Propietats físiques de l’Àcid L-aspàrtic: o Fórmula semi desenvolupada de l’Àcid L-aspàrtic: C4H7NO4 o Densitat de l’Àcid L-aspàrtic: 1.66 g/cm2 a 20ºC o Massa molecular UMA (Unitat de Massa Atòmica): 133.1 g/mol o Punt de fusió: temperatura del moment en el qual una substància passa de l’estat sòlid a l’estat líquid de l’àcid L-aspàrtic: 270-271ºC  Propietats químiques de l’àcid L-aspàrtic o Solubilitat en aigua: mesura de la capacitat d’una determinada substància per dissoldre’s en aigua de l’àcid L-aspàrtic: 4.5 g/L a 20ºC o Aspecte: sòlid blanc o Olor: sense olor o Àcid aspàrtic: HOOC-CH2-CH(NH2)-COOH Els aminoàcids, molècules relativament petites compostes per carboni, oxigen, hidrogen i nitrogen. La hidròlisis àcida o bàsica de les proteïnes i/o pèptids més comuns origina uns 20 aminoàcids que presenten una característica comú donada per la presencia d’un grup carboxílic (-COOH) i un grup amino (-NH2) lligats a un mateix carboni, que s’anomena carboni alfa. Aquest carboni presenta generalment els seus altres dos enllaços compartits amb un hidrogen i un grup denominat grup radical. La diferencia entre cada aminoàcid, està donada llavors per les característiques del grup radical unit a dit carboni alfa. Això a la vegada provoca que d’acord a les característiques del grup radical, variï l’estructura general, el tamany, la càrrega elèctrica i la solubilitat dels aminoàcids. El que determina les propietats químiques en primer lloc són els grups funcionals i la seva reactivitat. Els grups funcionals són amino i carboxílic, s’ionitzen fàcilment. Un aminoàcid pot actuar com àcid i bases. Els amino àcids són anfotèrics, ensenyen al mateix temps caràcter àcid i bàsic. En el punt isoelèctric estan en forma dipolar. Depenent del pH poden estar carregats o no. A pH baix (àcid) es comporten com bases, acceptant un protó (H) d’un àcid fort, i com àcids a donar un protó a una base forta (pH alt) Aparentment igualtat als ponts d’hidrogen com forces intermoleculars.
  • 7. 5.Funció biològica: És molt important per la desintoxicació del fetge i el seu correcte funcionament ja que al combinar-se amb altres aminoàcids forma molècules capaces d’absorbir toxines del torrent sanguini. Funcions biològiques:  Ens ajuda a millorar la fatiga i la depressió.  Ens ajuda a eliminar l’amoníac, protegint així el sistema nerviós i el fetge.  Participa en moltes funcions cel·lulars i del metabolisme, amb companyia del potassi i del magnesi, rejovenint la seva activitat.  És indispensable pel manteniment del sistema cardiovascular, amb companyia del magnesi, el calci i el potassi.  Incrementa la absorció, circulació i utilització dels següents minerals: calci, magnesi, zinc i potassi, a través de la mucosa intestinal, la sang i les cèl·lules.  Ajuda a la funció del ARN i ADN, que són portadors de informació genètica.  Juga un paper important en la producció i secreció de hormones.  Augmenta els nivells de testosterona de forma natural i segura, fins en un 42%.  Augment del creixement muscular.  Millora la qualitat de vida sexual en els homes.  Creixement.  És inmunoactivador de la glàndula del timo.  Protegeix dels efectes nocius de la radiació.  Intervé específicament en els processos metabòlics del sistema nerviós central.  Participa en la formació del àcid glutàmic.  Estimula i participa en les connexions cerebrals i el aprenentatge.  Participa en el cicle de la urea.  Participa en la gluconeogènesis (ruta metabòlica anabòlica que perverteix la biosíntesi de la glucosa a partir de precursors no glucídics).  Estimula els receptors NMDA.  Participa en la desintoxicació de la sang. El seu dèficit pot ocasionar una sèrie de trastorns en l’organisme, els quals són alguns d’aquests:  Alteracions del sistema nerviós.  Fatiga general.  Alteracions cardiovasculars.  Alteracions metabòliques.  Trastorns hepàtics per intoxicació.
  • 8. 6. Aplicacions: Additius alimentaris: - Edulcorant aspartam: el trobem en refrescos i altres begudes, xiclets i caramels sense sucre, cereals, drogues i en paquets per al cafè i el te. Aplicacions en la industria: - Material inicial o intermediari per a la formació de surfactants (substàncies sintètiques que s’utilitzen regularment en productes de neteja, gel de dutxa i xampú) - Detergents - Cosmètics Aplicacions farmacèutiques/biològiques: - Aplicacions biològiques: l`’acid l-aspàrtic és important pel que fa a l’acció desintoxicant. Té la capacitat d’eliminar l’amoníac de l’organisme i altres toxines de la sang, protegeix el fetge de malalties com la insuficiència hepàtica o la cirrosis. - Productes farmacèutics: es troba en alguns medicaments indicats contra la fatiga crònica, trastorns del fetge, del sistema nerviós, cardiovasculars o d’aprenentatge... A més, és utilitzat en esportistes que precisen un augment de la musculatura, la potència i l’energia. 7. Bibliografia: http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81cido_asp%C3%A1rtico http://www.academia.edu/1964076/ESTUDIO_PRELIMINAR_DE_LA_PRODUCCION_DE_ACIDO _L-ASPARTICO_CON_Pseudomonas_fluorescens http://www.rdnattural.es/plantas-y-nutrientes-para-el-organismo/aminoacidos/acido- aspartico/ http://en.wikipedia.org/wiki/Surfactant http://www.rdnattural.es/pla.../aminoacidos/acido-aspartico/ Bioquímica. J. David Rawn. Volumen I ISBN: 84-7615-426-7