1. Alba Planas (4t ESO A)
Mans Unides: com eliminar la fam al món
30.000.000 milions de persones moren a l’any de gana, 24.000 cada dia. Si t’ho
mires així, és normal que un d’aquests morts, siguis del tercer món, o del quart
món com jo, sigui proper a tu, o tu mateix. Jo malauradament segueixo aquí,
aguantant com puc, però la meva mare no, ella va tenir la mala sort que jo
porto buscant fa 5 anys. Sé que a poca gent li interessa tot això, la majoria
estan a casa seva estirats al seu sofà de més de 500€, menjant més menjar del
que he menjat jo en tota la vida, i pensant que la nostra vida no és justa, però
sense fer res per evitar-ho. No demano que tot el món es bolqui amb nosaltres,
perquè he après que això no es pot demanar, que vivim en un món egoista, i
que la gent només mira per ella mateixa. Els dies aquí no passen, o si passen
jo no me n’adono. Tots, absolutament tots, són iguals: la gent s’aixeca per
treballar, jo per quedar-me al carrer per mirar-los. Ells mengen 4 àpats o més al
dia jo, si tinc sort, un. Res surt del normal, i encara menys, ningú fa res per
canviar-ho. Jo més d’un cop he pensat deixar de callar les meves paraules i
començar a parlar, ja que el món no m’arregla a mi, jo intento arreglar el món.
Sempre he pensat en moltes solucions, però per això us necessito a tots
vosaltres. No li envio a ningú en concret aquesta carta, qui la rebi ja sabrà què
fer-ne.
És un joc, un canvi de mentalitat. Les regles són fàcils i senzilles: comença tu,
dóna menjar a 4 persones que ho necessitin més que tu, i tot el menjar que
penses que acabarà llençat a la brossa de casa teva, agafa’l i porta’l a un lloc

2. on li donin més profit que a casa teva. No li demanis a aquella persona a qui
has donat el menjar que li doni a quatre persones més, comprèn que ella no
pot, que possiblement tot el menjar que tu li puguis donar sigui el que tingui.
Simplement vés-ho passant als teus amics i amigues, i que ells facin el mateix.
Estic segur que si tu comences, tot continuarà.
Sempre havia pensat en dirigir-me a persones amb més poder, però acabava
pensant que les paraules que escriuria acabarien a la paperera, així que he
decidit que això està en les vostres mans. En les mateixes mans de nens que
veig cada dia passejant pels carrers de Barcelona, comprant i rient, nens que
no es fixen amb mi, però jo només tinc ulls per a ells, nens que no passen
gana.
Possiblement no acabaré amb la fam al món, per mala sort, en sóc molt
conscient, però almenys ja estic fent més que tot aquells polítics que es passen
el dia asseguts a la seva cadira, del seu despatx, pensant en res (perquè no
pensen) i fent veure que ells sí que estan arreglant el món. Ja veieu que les
coses aquí, en el que es fa dir primer món, no són tan maques com potser les
pinten, que a menys de deu metres de casa vostra i haurà algú amb las
mateixes condicions que jo, per això estic segur que tot això amb tu funcionarà.